Assaig tipològic per al pla de futur de Can Peguera: Estudi sobre les potencialitats de les edificacions i l'espai públic del barri de Can Peguera

(1)

ESTUDI SOBRE LES POTENCIALITATS DE LES EDIFICACIONS I L'ESPAI PÚBLIC DEL BARRI DE CAN PEGUERA

(2)

1

ESTUDI D’ALTERNATIVES TIPOLÒGIQUES PER AL PLA DE FUTUR DE CAN PEGUERA

Autor: Eugeni Bach, arquitecte.

Equip: Anna Bach

Eugeni Bach Daniel Peláez Verónica Amorós

Data d’entrega: DESEMBRE 2017

Num d’expedient / num de contracte: 20170493

Encarregat per: Model Urbà i Ecologia Urbana

(3)

2

ESTUDI D’ALTERNATIVES TIPOLÒGIQUES PER AL PLA DE FUTUR DE CAN PEGUERA

LES POTENCIALITATS DE LES EDIFICACIONS I L'ESPAI PÚBLIC DEL BARRI DE CAN PEGUERA DESEMBRE 2017

1. ÀMBIT I OBJECTIUS

1.1. Situació i àmbit de l’estudi

El present treball és un assaig tipològic que estudia les potencialitats de les edificacions i l’espai públic del barri de Can Peguera al districte de Nou Barris a Barcelona. L’assaig es centra a la zona delimitada pels carrers Passeig d’Urrutia al nord, Carrer de Cornudella al sud, Passeig de Fabra i puig a l’oest i els carrers Travau, Pedret i Beret a l’est, ocupada pels 616 habitatges construïts entre els anys 1929 i 47. L’estudi exclou la franja sud, l’anomenat Balcó d’Equipaments, situat entre la zona estudiada i el parc

del Turó de la Peira (veure làmina 001).

El treball està dividit en tres apartats; barri, illa i habitatge. El primer d’aquests capítols es concentra a l’escala de barri – la seva situació topogràfica, l’estudi general de l’espai del carrer i de les edificacions i la relació d’aquest amb el seu entorn urbà. Per altra banda es vol reconèixer la importància de l’escala de les illes com a peça vertebradora del barri i els seus habitatges. L’última escala de l’estudi es concentra en la unitat d’habitatge proposant estratègies per a futures intervencions.

1.2. Objectius

L’objectiu de l’estudi és aportar informació, eines de treball i vies d’actuació per el Pla de Futur de Can Peguera. El primer objectiu és reconèixer i definir les diferents tipologies i subtipologies dels habitatges del barri. Aparentment el barri està format per tres tipologies d’habitatges de només planta baixa i construïdes entre mitgeres, però la complexitat topogràfica, la situació dins de l’illa, així com les diferents característiques dels carrers, multipliquen les subtipologies presents al barri. Per les futures actuacions als habitatges és important tenir en compte aquestes variacions tipològiques.

L’estudi planteja estratègies tant de millora de condicions d’habitabilitat i accessibilitat dels habitatges, com de diversificació i flexibilització tipològica, a la vegada que planteja estratègies de millora de la relació dels habitatges amb l’espai públic.

A curt termini, es planteja establir uns criteris d’intervenció per a la millora de les actuacions de l’IMHAB a executar abans d’una intervenció de rehabilitació completa (veure capítol 5).

1.3. Reptes

Malgrat les variacions de les tipologies existents, el barri està conformat d’habitatges molt similars - habitatges en planta baixa, tots entre 40 i 60 m² i per tant presenta poca diversitat tipològica. Això es

considera un factor de risc per la diversitat social del barri. El tipus de construcció - illes estan composades d’unitats d’habitatges – dificulta els canvis tipològics i resta flexibilitat al barri.

Els habitatges són de mides ajustades i presenten problemes deguts a l’edat de les construccions i les modificacions graduals no regulades. La saturació dels patis de llum i ventilació originals empitjora especialment les condicions climàtiques, energètiques i de salubritat dels habitatges.

Els desnivells provocats per la topografia i les rasants dels carrers, i les característiques molt variades de l’espai públic, condicionen de manera desigual els diferents habitatges i provoquen problemes d’accessibilitat, tant a l’espai públic, com als interiors dels habitatges.

1.4. Oportunitats

Reconeixent les dificultats intrínseques del barri, cal valorar l’excepcionalitat del parc d’habitatges de Can Peguera. És l’últim barri de les anomenades “Cases Barates” que es conserva, i per tant; és una mostra històrica d’una resposta a les necessitats habitacionals de la primera meitat del segle XX. La tipologia característica del barri de cases unifamiliars en planta baixa té una relació molt directa amb l’espai del carrer i permet un ús immediat de l’espai públic.

L’estructura espacial dels habitatges, encara que compacta, té unes mides i proporcions raonables que permeten aplicar millores d’habitabilitat. L’alçada lliure dels habitatges és potencialment generosa i permet solucions innovadores aprofitant el volum disponible.

La tipologia d’habitatges en planta baixa permet la possibilitat d’augmentar la superfície en vertical, afegint puntualment una planta primera. L’aplicació d’aquesta estratègia ha de ser compatible amb la bona orientació dels habitatges i de l’espai públic contigu, essent respectuosa amb la imatge del barri com a paisatge urbà.

(4)

3

2. BARRI

2.1. Situació general

El Barri de Can Peguera està situat a la vessant nord del Turó de la Peira al districte de Nou Barris. El barri ocupa una zona de 1,1 km² i té una població de 2.227 habitants. És un barri petit, però amb una

identitat molt sentida i un caràcter arquitectònic singular (veure reportatge fotogràfic làmines 002-004).

La vessant a nord i les solucions d’organització dels desnivells dins del barri creen alguns problemes de partida. La situació d’assolellament queda parcialment compensada per la baixa alçada dels edificis, però els desnivells solucionats mitjançant murs de contenció creen límits de difícil connexió dins del barri, especialment des del punt de vista de l’accessibilitat.

2.2. Paisatge urbà i valors arquitectònics

Can Peguera és l’únic dels barris anomenats “Cases barates” de Barcelona, que s’ha conservat i el teixit construït manté encara la seva configuració original de cases entre mitgeres de només planta baixa amb cobertes inclinades de teula. Amb el temps s’han anat substituint els elements de més desgast, com les fusteries de portes i finestres i es podria confirmar que ja no en queden d’originals, però el color blanc dominant de les façanes amb els relleus en color al voltant de les obertures i algunes de les petites marquesines de vidre sobre les portes d’entrada donen un llenguatge unitari al barri. Els edificis en si no tenen un valor arquitectònic específic; el valor consisteix del conjunt edificat de tot el barri.

2.3. Característiques de l’espai públic

El Barri de Can Peguera està abraçat pel parc del Turó de la Peira en el sud i ben connectat al Parc Central de Nou Barris al nord, però paradoxalment com a barri li manca espai verd. L’espai públic de Can Peguera consisteix bàsicament de carrers. Aquesta xarxa viaria es divideix en carrers molt diferents, tant des del punt de vista de mida, com des del punt de vista d’ús, però en general els vehicles privats estan molt presents a la major part d’aquests espais encara que no tenen l’amplada

adequada per allotjar places d’aparcament (veure làmines 008-009).

Com a espais públics de més interès, destaquen la Plaça de Sant Francesc Xavier, davant l’església del mateix nom, l’eix cívic del carrer Darnius, i el carrer Vilaseca com artèria principal que travessa tot el barri. El Passeig d’Urrútia, límit del barri, és una via important per a Can Peguera, i especialment com a connexió als serveis de Nou Barris.

Els carrers de Can Peguera formen una extensió natural dels habitatges. Aquest ús lliure de l’espai públic com a part de la vida domèstica és propi de la zona climàtica i cultural i es considera positiu, encara que l’excessiva apropiació de l’espai públic per a usos privats pot ser, puntualment,

problemàtica.

2.4. Usos i tipologies

La major part de l’ús del barri és d’habitatge (14cp, zona de manteniment de l’edificació de Can

Peguera). Els equipaments, a part de l’església, estan concentrats a la franja superior, limítrofa amb el Turó de la Peira. Actualment hi ha pocs comerços al barri i estan situats en edificis d’habitatge tipus A

(veure làmina 007).

El parc d’habitatges és molt homogeni i té poca flexibilitat per introduir canvis. Les diferències topogràfiques i el plantejament i construcció dels habitatges com a unitats independents dificulta el replantejament dels límits d’unitats d’habitatge (unions). S’han detectat les possibles coincidències de

cota dels habitatges amb l’ajuda de les cotes d’entrada segons l’estudi topogràfic (veure làmina 10),

per tal d’identificar-ne els que podrien permetre unions o replantejaments dels límits.

L’altra estratègia possible (no contemplada pel MPMG de Can Peguera), seria estudiar opcions de creixement vertical. Les tipologies d’habitatges podrien permetre un creixement de les unitats dels habitatges en alçada mitjançant remuntes sense canviar excessivament el paisatge urbà. De fet, això ja es va fer als anys 80 i 90 en alguns habitatges del tipus B. A part de l’impacte al paisatge urbà, és important tenir en compte la secció en pendent del barri i les condicions d’assolellament i ventilació dels

diferents habitatges dins de la seva situació en les illes (veure làmines 025-026).

(5)

4

3. ILLA

3.1. Illa com a unitat bàsica

El barri està estructurat en forma de retícula de carrers sensiblement paralꞏlels o transversals a la pendent del Turó de la Peira. Aquests carrers tanquen 53 illes de entre 4 i 20 habitatges. Les illes consisteixen d’un sol tipus d’habitatges – A, B o C – combinant la versió entre mitgeres amb la versió en cantonada. Els patis dels habitatges es centren al mig de les illes, formant una franja de ventilació entre els cossos construïts, especialment en les illes de tipus B. En aquest tipus, inclús la fonamentació fa una diferència entre la franja de patis, que està construïda amb una solera, quan els habitatges tenen un forjat sanitari.

El barri es va construir illa per illa; al ser un barri edificat en sol públic i amb recursos públics aquest n’era el creixement natural. En primer lloc es van edificar les illes d’habitatges tipus A i B des del 1929 fins a 1931, i després des del 1947 fins a 1949 les illes d’habitatges tipus C, generant les parcelꞏles més complexes des del punt de vista topogràfic i geomètric, tot completant el barri.

Les illes presenten diferents solucions als desnivells dels carrers que els limiten. En termes generals, en el barri coexisteixen dues relacions topogràfiques contraposades. En els punts on l’illa està

colꞏlocada paralꞏlelament a la pendent, les cases d’un extrem i de l’altre solucionen el desnivell al llarg de la franja dels patis al centre de l’illa. En aquests casos els diferents costats poden tenir un

retranqueig d’uns dos metres entre una cota i l’altra. En els casos d’illes colꞏlocades transversalment a la pendent, les unitats d’habitatges s’adapten a la topografia retranquejant-se esglaonadament al llarg de tota l’illa. Aquestes dues solucions a l’hora de tractar el desnivell creen relacions molt diferents entre els diferents habitatges de cada illa i entre els habitatges i l’espai del carrer.

3.2. Tipus d’illes

A continuació es presenten els diferents tipus d’illes segons la tipologia d’habitatges.

ILLA TIPUS A (1929-1931)

Número d'illes: 18 (entre 8 i 12 habitatges/illa)

Número d'habitatges: 188

Originalment els habitatges tipus A disposaven de tres habitacions, un estar menjador, una cuina i un petit jardí. La cuina i dues habitacions donaven a un pati d’aproximadament 5m² de superfície. L’inodor estava situat al pati.

La reforma més habitual en aquesta tipologia ha estat prescindir d'una de les habitacions interiors per situar-hi un bany i ampliar la cuina.

ILLA TIPUS B (1929-1931)

Originalment els habitatges de tipus B disposaven de tres habitacions i un menjador-cuina, tots de mides molt reduïdes. La cuina i una habitació donaven a un pati d’aproximadament 8m² de superfície. L’inodor i un safareig estaven situats al pati.

La reforma més habitual en aquesta tipologia ha estat prescindir d’una de les habitacions interiors i situar la cuina i el bany al pati, deixant-hi una ventilació no reglamentària.

Algunes dels habitatges d'aquesta tipologia van ser reformats als anys 80, ampliant-los amb una remunta on s'hi situa el bany i una habitació, augmentant la superfície de l’habitatge fins a 50m². Aquesta tipologia d’illa és la més comuna al barri, i la que més habitatges conté.

TIPUS C (1947-49)

Els habitatges del tipus C són una variant del tipus B evolucionada. Introdueix una cambra higiènica integrada a l’interior de l’habitatge, ventilada mitjançant un petit pati compartit entre dos habitatges. Disposa de tres habitacions i un menjador-cuina, tots de mides reduïdes. La cuina i dues habitacions donen a un pati d’aproximadament 6,5m² de superfície.

La reforma habitual en aquesta tipologia ha estat ampliar la cuina cap al pati.

TIPUS D (1947-49)

Número d'illes: 1

Número d'habitatges: 6 i 2 locals

Aquest tipus no s'ha introduït a l'estudi perquè conforma una excepció en els tipus, assimilable al tipus C i perquè està afectada pel planejament vigent (PMU1).

3.3. Casos d’estudi

El present estudi es concentra, de manera més acurada, sobre 4 illes, que representen situacions representatives de tot el barri. S’estudia una illa de tipus A i C, i dues illes de tipus B, plantejant que aquesta tipologia és la més nombrosa i a la vegada ajuda a entendre la importància de la diferent situació topogràfica de les illes.

En aquest estudi es mostra mitjançant un dibuix axonomètric la situació inicial de les illes, la situació actual i algunes propostes per a la millora de les condicions d’habitabilitat, especialment des del punt de vista climàtic i de salubritat.

3.3.1. Illa Tipologia d'habitatge A

L'illa estudiada està delimitada pels carrers Espinauga i Hostalric als costats nord i sud, i pels carrers Cabanelles i Cistellet a l'oest i est respectivament. L'illa consisteix de 8 habitatges tipus i de 4

habitatges en cantonada amb petites diferències. Els jardins adjacents als habitatges envolten l'illa i el límit amb l'espai del carrer està conformat per les tanques d’aquests.

La foto aèria mostra l'ocupació informal dels patis interiors i parcialment també dels jardins adjacents a les cases. Aquest tipus de cobriment dels espais apareix a totes les illes d'aquesta tipologia, així com també els canvis de teules o altres arranjaments que s'han fet, sempre partint de la unitat d'un

(6)

5

3.3.2. Illa tipologia d'habitatge B

L'illa estudiada està delimitada pels carrers Riells i Fonteta als costats nord i sud i pels carrers

Rocabruna i Montagut a l'oest i est respectivament. Aquesta illa està situada al llarg de la pendent del turó, i per tant el costat sud de l'illa està aproximadament 2,5 m més elevat que el costat nord.

L'illa consisteix de 14 habitatges tipus i de 4 habitatges en cantonada amb petites diferències. Aquesta tipologia d’illa es divideix clarament en dues franges d’habitatges amb cobertes a dues aigües i una franja central que conté els patis i els coberts que originalment acollien els safareigs i els wcs. Degut al desnivell entre els dos costats de l'illa, el mur que separa els patis d'un costat i l'altre té una alçada considerable cap al nord. La foto aèria mostra l'ocupació informal d'aquesta franja de patis interiors inclús en dues alçades. D'altra banda, en aquesta illa, com en d'altres d'aquesta tipologia, als anys noranta es van afegir remuntes puntuals. En aquesta illa hi ha tres ampliacions d'aquest tipus. Juntament amb les construccions informals i les remuntes empitjoren les condicions d'assolellament dels habitatges situats a la banda nord de l'illa.

En aquest cas d'estudi, com en general en tot el barri, també hi trobem els canvis de teules o altres arranjaments que s'hi han fet, sempre partint de la unitat d'un habitatge.

L'amplada dels vials i les voreres varia segons el carrer però, en general, les voreres són molt estretes i els vehicles envaeixen gran part de l'espai públic. En aquest cas la major amplada del Carrer de Riells permet una franja d'arbres, però tot i així, la vorera és molt estreta.

3.3.3 Illa tipologia d'habitatge B'

L'illa estudiada està delimitada pels carrers Riells i Vilaseca als costats nord i sud i pels carrers Matamala i Flaçà a l'oest i est respectivament.

Aquesta illa està situada perpendicularment a la pendent del turó, i per tant les cotes d'entrada i les cobertes van baixant esgraonadament cap al nord. En conseqüència cada habitatge té una cota d'entrada diferent.

L'illa consisteix de 12 habitatges tipus i de 4 habitatges en cantonada amb petites diferències. Aquesta tipologia d’illa es divideix clarament en dues franges d’habitatges amb cobertes a dues aigües i una franja central que conté els patis i els coberts que originalment acollien els safareigs i els wcs. Degut a les pendents semblants dels carrers llargs de l'illa els patis també baixen gradualment.

La foto aèria mostra l'ocupació informal d'aquesta franja de patis interiors inclús en dues alçades. Aquest tipus de cobriment dels espais es pot observar a totes les illes d'aquesta tipologia, així com també els canvis de teules o altres arranjaments que s'han fet, sempre partint de la unitat d'un habitatge.

L'amplada dels vials i les voreres varia segons el carrer. Els carrers Matamala i Flaçà tenen una amplada de només 5,5 m, i deixen un espai molt estret per les voreres empitjorant les condicions d'accessibilitat als habitatges.

3.3.4. Illa tipologia d'habitatge C

L'illa estudiada està delimitada pels carrers Celrà i Riells als costats nord i sud i pels carrers Montagut i Pedret a l'oest i est respectivament.

Aquesta illa està situada al llarg de la pendent del turó, i per tant el costat sud de l'illa està uns 2,5 m més elevat que el costat nord. Això empitjora les condicions d'assolellament dels patis del cantó nord.

L'illa consisteix de 8 habitatges tipus i de 4 habitatges en cantonada amb petites diferències. En aquesta tipologia d'illa, les cases i els seus patis estan agrupats de dos en dos, mantenint sempre una cota d'entrada gairebé igual dins de la parella.

La foto aèria mostra l'ocupació informal d'aquesta franja de patis interiors inclús en dues alçades. Aquest tipus de cobriment dels espais es pot observar a totes les illes d'aquesta tipologia, així com també els canvis de teules o altres arranjaments que s'han fet, sempre partint de la unitat d'un habitatge.

L'amplada dels vials i les voreres varia segons el carrer, i especialment en aquest cas d'estudi,

(7)

6

4. HABITATGE

4.1. Les tipologies d’habitatge

Els habitatges del barri de Can Peguera es divideixen principalment en tres tipologies bàsiques; tipus A – habitatges d’uns 60 m² de superfície i un jardí d’entre 15 i 30 m², tipus B – habitatges de menys de 40 m² i tipus C – d’uns 50 m² de superfície.

Tots els habitatges tenen una planta sensiblement quadrada dividida en estances que donen cap al carrer o cap a un pati de ventilació al centre de l’illa. Aquests patis estan agrupats de quatre en quatre, però, tal com passa amb els habitatges, poden estar en cotes considerablement diferents.

Les llums estructurals són curtes i en totes les plantes hi ha algun element estructural situat al centre

de la planta (veure la làmina 027).

Totes les tres tipologies presenten petites variacions entre l’habitatge entre mitgeres i l’habitatge en cantonada.

La tipologia B és la més nombrosa i al ser el tipus més petit, la que més problemes a nivell d’habitabilitat presenta. Per tant es considera que és interessant buscar solucions de millores i variacions sobretot en aquesta tipologia.

L’estudi tipològic no defineix les actuacions de consolidació estructural i de sanejament necessàries i en qualsevol millora dels habitatges, sinó que es concentra en les millores distributives, des de la volumetria disponible i les possibilitats d’ampliar el ventall de tipologies dels habitatges.

L’estudi planteja estratègies per crear alguns habitatges de més superfície i així augmentar la diversitat tipològica i social del barri.

4.2. Possibilitats de variacions tipològiques

Les tipologies A i C en el seu estat original formen una planta en forma de L que gira al voltant del petit pati posterior. La tipologia A soluciona la distribució dels diferents espais mitjançant un distribuïdor girat

45 respecte la resta de la planta. Aquest distribuïdor suporta l’estructura de la coberta inclinada. Els

habitatges de la tipologia C, en canvi, disposen d’un pilar de fàbrica de maó en el centre de la planta que realitza aquesta funció estructural.

La tipologia B, en el seu estat original, forma una planta pràcticament quadrada dividida en 4 espais de mides semblants. En la intersecció d’aquests espais es situa un pilar de fàbrica de maó que recull l’estructura de la coberta. El pati original correspon a tot l’espai posterior de l’habitatge, excepte el petit cobert on s’ubicava un lavabo i un safareig amb accés des de l’exterior. Aquest pati s’encarregava de la ventilació e ilꞏluminació de les estances interiors i permetia la ventilació creuada de tot l’habitatge.

L’estudi proposa recuperar la capacitat d’ilꞏluminació i ventilació dels patis, però a la vegada es reconeix que en la tipologia B aquest és un espai lògic de creixement d’aquests habitatges tan petits. Es proposa, per tant, una ocupació parcial del 50% de la superfície del pati, deixant un espai de 5,5 m² lliure. Aquesta solució no acompleix estrictament la normativa vigent respecte a l’espai de ventilació,

però agrupant l’espai lliure dels 4 patis es podrien aconseguir unes condicions suficients de llum i

ventilació (veure làmina 30).

Per millorar la viabilitat econòmica i tècnica de la rehabilitació dels habitatges és preferible evitar modificacions estructurals importants. Totes les opcions estudiades es basen en aquest condicionant i parteixen de la retícula definida per l’estructura existent. La façana posterior, actualment ja modificada en la majoria dels habitatges, s’adapta a les noves distribucions i, en el cas dels habitatges tipus B, a l’ocupació parcial del pati.

Seguint aquestes premisses, es plantegen 4 possibilitats d’actuació, des de l’operació més bàsica, fins

a la més complexa, en els habitatges de tipus A, B i C (veure làmines 035-040):

1. La primera actuació, necessària en totes les tipologies, és una primera operació

d’acondicionament: es considera que serà necessari millorar les qualitats tèrmiques de les façanes exteriors i coberta així com la millora acústica en els envans separadors entre diferents unitats d’habitatge. Sense proposar una solució tècnica específica, es planteja que aquesta operació aportaria una lleugera disminució de l’espai interior dels habitatges. Per altra banda es considera que l’actual fals sostre horitzontal podria suprimir-se i el nou aïllament i acabat podria seguir la inclinació de la coberta i així augmentar el volum interior dels habitatges. Les solucions constructives de les tipologies A i B difereixen de les solucions del tipus C i per tant aquesta possibilitat s’hauria d’adaptar als diferents sistemes constructius.

A la tipologia A es plantegen dues variants diferents de la mateixa actuació. La primera conserva el distribuïdor estructural i la segona el substitueix amb un pilar.

En els habitatges de tipus B es podria considerar que una part de la sala podria acollir temporalment un altre ús, com podria ser l’allotjament d’una persona o l’adaptació d’aquest espai com a zona de treball. Aquesta proposta s’estudia des del coneixement de la realitat social del barri, ja que és difícil pensar que aquests habitatges allotgin només dues persones en el futur, quan avui en dia molts allotgen famílies senceres.

2. El segon nivell d’actuació és la unió de dos habitatges, per tal de crear unes unitats més àmplies per l’ús de famílies nombroses o altres grups fora de l’estructura familiar tradicional. Aquesta opció es planteja especialment rellevant en la tipologia B i en algun cas de la tipologia C. Els desnivells entre els habitatges limiten aquesta opció i per això s’han estudiat els punts de coincidència topogràfica (veure làmina 010). L’ illa tipus C, limitada pels carrers Vilaseca i Ribelles als costats nord i sud i pel carrer Darnius a l’oest, és la única illa a on tots els seus habitatges es troben a la mateixa cota i per tant es podria plantejar una tipologia diferent que unís tots els 4 habitatges.

La solució d’unió de dos habitatges no es considera interessant en les tipologies A ja que els habitatges resultants serien excessivament grans i la proporció del jardí davanter resultaria massa allargada.

(8)

7

4. Una possible alternativa tipològica, factible per les característiques del barri, passa per l’adaptació per a ús comercial puntual d’alguns habitatges. En aquests casos, es podria contemplar la possibilitat d’utilitzar les zones de bany i cuina dels habitatges com a espai de rerabotiga.

En l’actualitat, existeixen 3 comerços al barri, tots ells situats en habitatges de tipologia A (veure

làmina 011).

Les diferents alternatives d’actuació proposades estan plantejades tenint en compte la seva possible reversibilitat. Es tracta d’actuacions que parteixen de la mateixa base i per tant poden permetre canvis d’ús, estratègies de futur i/o una certa reversibilitat (per exemple, unir dues unitats i tornar-les a separar al cap d’un cert temps), responent així a les necessitats de cada moment.

4.3. Relació amb habitabilitat i accessibilitat

Els habitatges públics haurien de ser exemplars des del punt de vista de les condicions d’habitabilitat i accessibilitat, però a la vegada s’ha de considerar la complexitat i el cost d’una actuació de rehabilitació d’edificacions existents; qüestions que no sempre són del tot compatibles. Per altra banda, s’ha de tenir en compte el respecte dels valors històrics i arquitectònics del barri i no desvirtuar aquests amb una actuació excessivament rigorosa des del punt de vista de compliment normatiu.

La mida dels habitatges permet seguir les normatives actualment vigents, però alguns dels habitatges del barri presenten situacions d’accessibilitat molt complicades en l’accés, com per exemple desnivells importants entre la cota del carrer i la cota de l’accés a l’habitatge o l’amplada insuficient de les portes d’entrada en els habitatges de la tipologia C. Actualment l’accés a tots els habitatges es fa mitjançant un o varis graons o rampa no accessible.

4.4. Relació dels habitatges amb l’espai públic

L’espai públic, majoritàriament consistent de carrers, necessita un replantejament i reordenació simultània a la rehabilitació dels habitatges. El mal estat del sistema de clavegueram, els problemes amb l’arbrat existent i els mencionats problemes d’accessibilitat tenen una relació immediata amb les problemes tipològics dels habitatges.

Actualment l’organització de la majoria dels carrers en calçada i voreres no correspon a la mida dels carrers, resultant en voreres molt estretes i una barrera de vehicles aparcats que encara redueix més l’espai i les possibilitats d’ús de l’espai públic.

Si es redueix l’ús dels vehicles i s’eliminen les places d’aparcament dels carrers més estrets del barri, s’obre la possibilitat de recuperar l’espai del carrer per l’ús lúdic i quotidià dels veïns (fet comprovable en fotografies anteriors a l’ocupació dels carrers pel vehicle privat).

L’ampliació d’algunes voreres o la conversió en plataforma única promou l’ús colꞏlectiu i cívic d’aquest espai comú. A la vegada es pot plantejar com els elements urbans poden ajudar a formar espais exteriors acollidors i de qualitat, mitjançant pèrgoles, vegetació o mobiliari urbà. En aquest sentit l’enjardinament dels murs de contenció existents pot millorar considerablement el paisatge urbà a la

(9)

8

5. CRITERIS D’INTERVENCIÓ PER A LA MILLORA DE LES ACTUACIONS ACTUALS DE L’IMHAB

Donat que l’IMHAB ha de fer actuacions puntuals de millora als habitatges abans d’una operació de rehabilitació integral d’aquests, es considera necessari establir uns criteris d’actuació que siguin coherents amb l’estratègia plantejada a l’estudi.

En aquests moments, les obres i modificacions que s’estan executant per part de l’IMHAB, consisteixen principalment en aconseguir millores tècniques orientades a l’augment de les prestacions dels

habitatges, o millores en les solucions tècniques existents, i per tant de poca afectació tipològica. No obstant hi ha alguns criteris que facilitarien l’aplicació de les noves propostes i que serien aplicables en aquestes obres de millora.

L’actuació més important consisteix en el desmuntatge de les construccions informals i ampliacions dels habitatges a la zona dels patis. L’estudi planteja que aquests espais s’haurien d’alliberar de construccions per millorar les condicions de ventilació e ilꞏluminació correcta dels habitatges. A la tipologia B es pot plantejar una ocupació parcial (no superior al 50% de la franja dels patis) amb un cos dedicat als espais de cuina o bany segons les propostes del present estudi.

Des del punt de vista del paisatge urbà i de la conservació de la imatge arquitectònica dels edificis és interessant que les actuacions procurin mantenir l’acabat exterior original. En els casos d’habitatges on s’hagin revestit les façanes amb un altre material, caldria restituir l’acabat original amb un arrebossat i pintat. Tal com s’ha fet fins ara, la millora de les prestacions tèrmiques de la façana hauria de realitzar-se mitjançant actuacions per la cara interior. És important buscar solucions de poc espessor per minimitzar la reducció de l’espai interior lliure.

(10)

BARRI

ESTUDI TIPOLÒGIC DEL BARRI DE CAN PEGUERA 1

2 3 4 5

6 SECCIONS TRANSVERSALS 7

8 9 10

11 TIPOLOGIES A-B-C 12

ILLA

ESTUDI TIPOLÒGIC ILLA TIPUS DEL BARRI DE CAN PEGUERA 13 PLANTA ORIGINAL D'ILLA TIPUS A

14 PLANTA ORIGINAL D'ILLA TIPUS B 15 PLANTA ORIGINAL D'ILLA TIPUS C 16 CASOS D'ESTUDI. ILLES ANALITZADES 17 CAS D'ESTUDI: ILLA A

18 ESTAT ORIGINAL DE L'ILLA ANALITZADA 19 ESTAT COLMATAT DE L'ILLA ANALITZADA 20 ESTAT ACONDICIONAT DE L'ILLA ANALITZADA 21 ESTAT AMPLIAT DE L'ILLA ANALITZADA 22 CAS D'ESTUDI: ILLA B

23 ESTAT ORIGINAL DE L'ILLA ANALITZADA 24 ESTAT COLMATAT DE L'ILLA ANALITZADA 25 _{ESTAT ACONDICIONAT DE L'ILLA ANALITZADA} 26 ESTAT AMPLIAT DE L'ILLA ANALITZADA 27 CAS D'ESTUDI: ILLA B'

28 ESTAT ORIGINAL DE L'ILLA ANALITZADA 29 ESTAT COLMATAT DE L'ILLA ANALITZADA 30 _{ESTAT ACONDICIONAT DE L'ILLA ANALITZADA} 31 CAS D'ESTUDI: ILLA C

32 ESTAT ORIGINAL DE L'ILLA ANALITZADA 33 ESTAT COLMATAT DE L'ILLA ANALITZADA 34 ESTAT ACONDICIONAT DE L'ILLA ANALITZADA 35 ESTAT AMPLIAT DE L'ILLA ANALITZADA 36 SECCIONS PROPOSTES

HABITATGE

ESTUDI TIPOLÒGIC HABITATGE TIPUS DEL BARRI DE CAN PEGUERA 37 TIPUS A-B-C ESQUEMA COMPARATIU

38-39 40-41 42-43

(11)

ASSAIG TIPOLÒGIC PER AL PLA DE FUTUR DE CAN PEGUERA

(12)

CLAU NOM DEL PLÀNOL: DATA:

NOM FITXER:

CAPÍTOL ESCALES

B082

ARQUITECTES TÍTOL DEL PROJECTE

ANNA&EUGENI BACH

A3 CLIENT

DESEMBRE 2017

AJUNTAMENT DE BARCELONA ESTUDIS TIPOLÒGICS - CAN PEGUERA

0

barri_situació.dwg 001

BARRI

PLÀNOL DE SITUACIÓ

1:5000

50

(13)

C. MATAMALA C. FLAÇÀ C. DARNIUS C. CISTELLET C. HOSTALRIC C. VILA-SECA C. ESPINAUGA C. BELLCAIRE C. CABANELLES C. LLAFRANC C. ROCABRUNA C. MONTAGUT

C. DE PEDRET

C. RIELLS C. VILA-SECA C. FONTETA 27 C C B B A A D D 01 05 04 03 02 08 06 07 14 09 10 11 12 18 19 24 13 25 32 30 29 31 28 26 23 22 21 20 17 16 15

Tipologia edificatòria tipus A Tipologia edificatòria tipus B Tipologia edificatòria tipus C

NOM FITXER:

CAPÍTOL ESCALES

B082

ANNA&EUGENI BACH

A3 CLIENT

DESEMBRE 2017

0 barri_anàlisi.dwg 002 BARRI PLÀNOL GENERAL 1:1500 15 30

(14)

04

06 07

01 03

11 02

08

10 09

05

12

13 14 15 16

NOM FITXER:

CAPÍTOL ESCALES

B082

ANNA&EUGENI BACH

A3 CLIENT

DESEMBRE 2017

0

barri_anàlisi.dwg 003

BARRI

VISTES ESPAI PÚBLIC

(15)

-18 19

24

30 29

28 27

26

32 25

17 20

21 22 23

31

0

BARRI

VISTES ESPAI PÚBLIC

-CLAU NOM DEL PLÀNOL: DATA:

NOM FITXER:

CAPÍTOL ESCALES

B082

ANNA&EUGENI BACH

A3 CLIENT

DESEMBRE 2017

(16)

SECCIÓ PER CARRER RIBELLES

0

barri_seccions.dwg 005

BARRI

SECCIÓ LONGITUDINAL

1:1000

10

20

NOM FITXER:

CAPÍTOL ESCALES

B082

ANNA&EUGENI BACH

A3 CLIENT

DESEMBRE 2017

(17)

NOM FITXER:

CAPÍTOL ESCALES

B082

ANNA&EUGENI BACH

A3 CLIENT

DESEMBRE 2017

A-A

B-B

C-C

0

BARRI

SECCIONS TRANSVERSALS

1:500

5

10

HOSTALRIC ESPINOSA BELLCAIRE

VILA-SECA

PASSEIG D'URRUTIA BELLCAIRE ESPINAUGA VILA-SECA

VILA-SECA FONTETA RIELLS

RIBELLES CORNUDELLA

RIBELLES BRUGUERA

(18)

C. DE PEDRET

C. RIELLS

C. VILA-SECA C. FONTETA

Espai públic amb caràcter col·lectiu

Eixos cívics

Edificis destinats a programas comercials en èpoques anteriors.*

0

BARRI

EIXOS CÍVICS, ESPAI PÚBLIC I COMERÇOS

1:1500

15

30

NOM FITXER:

CAPÍTOL ESCALES

B082

ANNA&EUGENI BACH

A3 CLIENT

DESEMBRE 2017

* Segons Diagnosi Constructiva i Estructural dels habitatges de Can Peguera, 2017.

5 4 6 7 9 10 11 8 1 2 3

Parroquia de Sant Francesc Xavier

4

Col·legi d'Educació Especial Josep Pla

5

Casal de Gent Gran de Can Peguera

6

Associació Can Ensenya

7

8

9

10

Associació de Veïns

Associació Juvenil Tronada

Farmàcia Arenys

Associació de Veïns

11 1 Farmàcia Barceló

2 Bar Restaurant DOUSHI

(19)

NOM FITXER:

CAPÍTOL ESCALES

B082

ANNA&EUGENI BACH

A3 CLIENT

DESEMBRE 2017

0

barri_vehicles.dwg 008

BARRI

PRESÈNCIA DE VEHICLES ESTAT ACTUAL

1:1500

15

30

(20)

Carrers inferiors a 7.10m Plataforma única (no aparcament)

Carrers inferiors a 9.10m

No aparcament. Calçada i voreres segregades

Carrers superiors a 9.10m Aparcament càrrega i descàrrega

Places

NOM FITXER:

CAPÍTOL ESCALES

B082

ANNA&EUGENI BACH

A3 CLIENT

DESEMBRE 2017

0

barri_vehicles.dwg 009

BARRI

PRESÈNCIA DE VEHICLES ADAPTADA A L'AMPLADA DE CARRERS

1:1500

15

30

(21)

C. MATAMALA

C. FLAÇÀ C. DARNIUS

C. CISTELLET

C. HOSTALRIC

C. VILA-SECA

C. ESPINAUGA C. BELLCAIRE

C. CABANELLES

C. LLAFRANC

C. ROCABRUNA

C. MONTAGUT

C. DE PEDRET

C. RIELLS

VARIABILITAT TIPOLÒGICA RELACIONAT AMB LA TOPOGRAFIA:

Edificis a la mateixa cota que poden permetre variacions tipològiques (diferencia de cota de l'entrada < 10 cm, segons l'estudi topogràfic).

24 habitatges A a la mateixa cota - 12 habitatges de 90 m2 112 habitatges B a la mateixa cota - 49 habitatges de 80 m2 70 habitatges C a la mateixa cota - 35 habitatges de 90 m2

NOM FITXER:

CAPÍTOL ESCALES

B082

ANNA&EUGENI BACH

A3 CLIENT

DESEMBRE 2017

0

BARRI

ZONES DE COINCIDÈNCIES DE COTES

1:1500

15

(22)

C. DE PEDRET

C. RIELLS

Tipologia edificatòria tipus A 188 habitatges

Tipologia edificatòria tipus B 334 habitatges

Tipologia edificatòria tipus C 88 habitatges

NOM FITXER:

CAPÍTOL ESCALES

B082

ANNA&EUGENI BACH

A3 CLIENT

DESEMBRE 2017

0

BARRI

PLÀNOL GENERAL TIPOLOGIES A-B-C

(23)

0

BARRI

REPETICIÓ I VARIABILITAT

NOM FITXER:

CAPÍTOL ESCALES

B082

ANNA&EUGENI BACH

A3 CLIENT

DESEMBRE 2017

Varians en les entrades Variants en les tanques

Gamma de colors principal Modificacions d'entitat

Eliminació de la tanca

Enrajolat de la façana

Aplacat de sòcols i marcs

Gamma de colors

(24)

(25)

NOM FITXER:

CAPÍTOL ESCALES

B082

ANNA&EUGENI BACH

A3 CLIENT

DESEMBRE 2017

ILLA TIPUS A (1929-1931)

Originalment els habitatges tipus A disposaven de tres

habitacions, un estar-menjador, una cuina i un petit jardí. La cuina i dues habitacions donaven a un pati d'aproximadament 5m² de superfície. L'inodor estava situat al pati.

La reforma habitual en aquesta tipologia ha estat prescindir d'una de les habitacions interiors per situar-hi un bany i ampliar la cuina.

TIPUS A - CENTRAL

SUPERFÍCIE ÚTIL HABITATGE: 54,60 m²*

SUPERFÍCIE PATI: 5,20 m²*

SUPERFÍCIE JARDÍ: 14,50 m²*

SUPERFÍCIE CONSTRUÏDA HABITATGE: 58,70 m²*

SUPERFÍCIE PARCEL·LA 80,50 m²*

TIPUS A - CANTONADA SUPERFÍCIE ÚTIL HABITATGE: 54,60 m²*

SUPERFÍCIE PATI: 5,20 m²*

SUPERFÍCIE JARDÍ: 33,20 m²

SUPERFÍCIE CONSTRUÏDA HABITATGE: 60,80 m²*

SUPERFÍCIE PARCEL·LA 100 m²*

* Les superfícies són aproximades. Les àrees varien lleugerament entre els diferents habitatges.

PLANTA - ESTAT ORIGINAL CONJUNT D'ILLA TIPUS A E: 1/200

PLANTA COBERTA CONJUNT D'ILLA TIPUS A E: 1/200

0

013_014_015 (illa_variacions_a_b_c).dwg 013

ILLA

PLANTA ORIGINAL D'ILLA TIPUS A

1:200

2

(26)

ILLA TIPUS B (1929-1931)

Número d'illes: 26 (entre 8 i 12 habitatges/illa)

Número d'habitatges: 334

Originalment els habitatges tipus B disposaven de tres

d'una de les habitacions interiors i situar la cuina i el bany al pati, deixant-hi una ventilació no reglamentària.

Algunes de les cases d'aquesta tipologia van ser reformades als anys 80, ampliant-les amb una remunta on s'hi situa el bany i una

TIPUS B - CENTRAL

TIPUS B - CANTONADA 36,70

entre els diferents habitatges.

PLANTA - ESTAT ORIGINAL CONJUNT D'ILLA TIPUS B E: 1/200

PLANTA COBERTA CONJUNT D'ILLA TIPUS B E: 1/200

CLAU DATA:

NOM FITXER: ESCALES

B082 ARQUITECTES

ANNA&EUGENI BACH

A3 CLIENT

DESEMBRE 2017

AJUNTAMENT DE BARCELONA

0

illa_variacions_a_b_c.dwg 014

ILLA

PLANTA ORIGINAL D'ILLA TIPUS B

1:200

2

(27)

ILLA TIPUS C (1947-49)

Número d'illes: 9 (entre 4 i 12 habitatges/illa) Número d'habitatges: 88

entre dos habitatges. Disposa de tres habitacions i un

La reforma habitual en aquesta tipologia ha estat ampliar la cuina cap al pati.

TIPUS C - CENTRAL

TIPUS C - CANTONADA

entre els diferents habitatges. PLANTA COBERTA

CONJUNT D'ILLA TIPUS C E: 1/500

PLANTA COBERTA CONJUNT D'ILLA TIPUS C E: 1/500

CLAU DATA:

NOM FITXER: ESCALES

B082 ARQUITECTES

ANNA&EUGENI BACH

A3 CLIENT

DESEMBRE 2017

0

illa_variacions_a_b_c.dwg 015

ILLA

PLANTA ORIGINAL D'ILLA TIPUS C

1:200

2

(28)

C. MATAMALA

C. FLAÇÀ C. DARNIUS

C. CISTELLET

C. HOSTALRIC

C. VILA-SECA

C. ESPINAUGA C. BELLCAIRE

C. CABANELLES

C. LLAFRANC

C. ROCABRUNA

C. MONTAGUT

C. DE PEDRET

C. RIELLS

Illes estudiades

NOM FITXER:

CAPÍTOL ESCALES

B082

ANNA&EUGENI BACH

A3 CLIENT

DESEMBRE 2017

0

ILLA

SITUACIÓ ILLES ANALITZADES

1:1500

15

30

B A

B'

C

CASOS D'ESTUDI

L'estructura urbana de Can Paguera consisteix d'illes formades per cases aïllades.Cada casa és aparentment independent, amb una cota de paviment i una coberta pròpia, però en canvi comparteixen parets mitgeres i en alguns casos l'espai de sota coberta té continuitat amb els veïns.

Es considera que per gestionar correctament les millores, tant durant el procés d'obres, com posteriorment en l'ús dels habitants, és important reconèixer la unitat d'illa, com la unitat bàsica del barri. Treballar a nivell d'illes permet optimitzar els recursos i gaudir d'una sinèrgia entre els diferents habitatges a nivell de subministrament de serveis (clavagueram, aigua, gas, electricitat) i també dona la possibilitat de buscar solucions per augmentar la diversitat tipològica del barri.

A continuació es mostra les particularitats de quatre illes

(29)

NOM FITXER:

CAPÍTOL ESCALES

B082

ANNA&EUGENI BACH

A3

CLIENT

DESEMBRE 2017

0

017_022_027_031 (illa_cas d'estudi a-b-c).dwg 017

ILLA

ILLA TIPUS A

-CAS D'ESTUDI: ILLA A

L'illa estudiada està delimitada pels carrers Espinauga i Hostalric als costats nord i sud, i pels carrers Cabanelles i Cistellet a l'oest i est respectivament.

L'illa consisteix de 8 habitatges tipus i de 4 habitatges en cantonada amb petites diferències. Els jardins adjacents als habitatges rodejen l'illa i el límit amb l'espai del carrer està conformat per les tanques de les cases.

La foto aèrea mostra l'ocupació informal dels patis interiors i parcialment també dels jardins adjacents a les cases. Aquest tipus de cobriment dels espais apareix a totes les illes d'aquesta tipologia, així com també els canvis de teules o altres arranjaments que s'han fet, sempre partint de la unitat d'un habitatge.

(30)

0

018-021_023-026_028-030_032-035 (illa_a-b-c axonometria variacions).dwg 018 ILLA

ESTAT ORIGINAL DE L'ILLA ANALITZADA

NOM FITXER:

CAPÍTOL ESCALES

B082

ANNA&EUGENI BACH

A3 CLIENT

DESEMBRE 2017

ESTAT ORIGINAL Tipologia d'habitatge A Illa analitzada

(31)

0

ESTAT COLMATAT DE L'ILLA ANALITZADA

NOM FITXER:

CAPÍTOL ESCALES

B082

ANNA&EUGENI BACH

A3 CLIENT

DESEMBRE 2017

ESTAT COLMATAT Tipologia d'habitatge A Illa analitzada

Actualment molts dels espais dels patis interiors han estat ocupats amb diferents ampliacions i

construccions no regulades.

(32)

0

ESTAT ACONDICIONAT DE L'ILLA ANALITZADA

NOM FITXER:

CAPÍTOL ESCALES

B082

ANNA&EUGENI BACH

A3 CLIENT

DESEMBRE 2017

ESTAT ACONDICIONAT Tipologia d'habitatge A Illa analitzada

Per garantir la ventilació natural normativa dels habitatges s'han deixat aquests espais lliures de construccions, a excepció de la petita coberta lleugera que coincideix amb la posició del lavabo original, per ubicar-hi un equip de rentat de roba.

(33)

0

ESTAT AMPLIAT DE L'ILLA ANALITZADA

NOM FITXER:

CAPÍTOL ESCALES

B082

ANNA&EUGENI BACH

A3 CLIENT

DESEMBRE 2017

ESTAT AMPLIAT Tipologia d'habitatge A Illa analitzada

(34)

NOM FITXER:

CAPÍTOL ESCALES

B082

ANNA&EUGENI BACH

A3

CLIENT

DESEMBRE 2017

0

ILLA

ILLA TIPUS B

-CAS D'ESTUDI: ILLA B

L'illa estudiada està delimitada pels carrers Riells i Fonteta als costats nord i sud i pels carrers Rocabruna i Montagut a l'oest i est

respectivament. Aquesta illa està situada al llarg de la pendent del turó, i per tant el costat sud de l'illa està aproximadament 2,5 m més elevat que el costat nord.

L'illa consisteix de 14 habitatges tipus i de 4 habitatges en cantonada amb petites diferències. Aquesta tipologia d'lla es divideix clarament en dues franjes de cases amb cobertes a dues aigües i una franja central que conté els patis i els coberts que originalment acollien els safareigos i els wcs. Degut al desnivell entre els dos costats de l'illa, el mur que separa els patis d'un costat i l'altre té una alçada

considerable cap al nord.

La foto aèrea mostra l'ocupació informal d'aquesta franja de patis interiors inclús en dues alçades. D'altra banda, en aquesta illa, com en d'altres d'aquesta tipologia, als anys noranta es van afegir remuntes puntuals. En aquesta illa hi han tres ampliacións d'aquest típus. Juntament amb les construccions informals,les remuntes empitjoren les condicions d'assolellament dels habitatges situats a la banda nord de l'illa.

En aquest cas d'estudi, com en general en tot el barri, també hi trobem els canvis de teules o altres arranjaments que s'hi han fet, sempre partint de la unitat d'un habitatge.

(35)

NOM FITXER:

CAPÍTOL ESCALES

B082

ANNA&EUGENI BACH

A3 CLIENT

DESEMBRE 2017

ESTAT ORIGINAL Tipologia d'habitatge B Illa analitzada

L'illa estudiada en més detall està delimitada pels carrers Riells, Montagut, Fonteta i Rocabruna.

Cada habitatge tenia un pati a la part posterior on s'hi ubicava un safareig i un bany. Tots aquests patis estaven agrupats a la franja central de l'illa i permetien que els habitatges tinguessin una bona ventilació natural.

0

(36)

-ESTAT COLMATAT Tipologia d'habitatge B Illa analitzada

Actualment els espais dels patis han estat ocupats amb diferents ampliacions i construccions no regulades.

Alguns habitatges han estat ampliats amb una remunta segons indicacions del Patronat Municipal de l'Habitatge. Les remuntes situades a la part sud-oest i en una cota superior degut a la pendent del barri impedeixen el correcte assolellament d'alguns patis de l'altra banda de l'illa.

NOM FITXER:

CAPÍTOL ESCALES

B082

ANNA&EUGENI BACH

A3 CLIENT

DESEMBRE 2017

0

(37)

-ESTAT ACONDICIONAT Tipologia d'habitatge B Illa analitzada

NOM FITXER:

CAPÍTOL ESCALES

B082

ANNA&EUGENI BACH

A3 CLIENT

DESEMBRE 2017

0

-Per garantir la ventilació natural normativa dels habitatges s'ocupa el 50% de l'espai de la franja dels patis amb uns nous volums deixant l'altra meitat lliure de construccions.

(38)

ESTAT AMPLIAT Tipologia d'habitatge B Illa analitzada

NOM FITXER:

CAPÍTOL ESCALES

B082

ANNA&EUGENI BACH

A3 CLIENT

DESEMBRE 2017

0

(39)

NOM FITXER:

CAPÍTOL ESCALES

B082

ANNA&EUGENI BACH

A3

CLIENT

DESEMBRE 2017

0

ILLA

ILLA TIPUS B'

-CAS D'ESTUDI: ILLA B'

L'illa estudiada està delimitada pels carrers Riells i Vilaseca als costats nord i sud i pels carrers Matamala i Flaçà a l'oest i est respectivament. Aquesta illa està situada perpendicularment a la pendent del turó, i per tant les cotes d'entrada i les cobertes van baixant esgraonadament cap al nord. En conseqüència cada habitatge té una cota d'entrada diferent.

L'illa consisteix de 12 habitatges tipus i de 4 habitatges en cantonada amb petites diferències. Aquesta tipologia d'lla es divideix clarament en dues franjes de cases amb cobertes a dues aigües i una franja central que conté els patis i els coberts que originalment acollien els safareigos i els wcs. Degut a les pendents semblants dels carrers llargs de l'illa els patis també baixen gradualment.

La foto aèrea mostra l'ocupació informal d'aquesta franja de patis interiors inclús en dues alçades. Aquest tipus de cobriment dels espais es pot observar a totes les illes d'aquesta tipologia, així com també els canvis de teules o altres arranjaments que s'han fet, sempre partint de la unitat d'un habitatge.

(40)

ESTAT ORIGINAL Tipologia d'habitatge B' Illa analitzada

L'illa estudiada en més detall està delimitada pels carrers Riells, Montagut, Fonteta i Rocabruna.

Cada habitatge tenia un pati a la part posterior on s'hi ubicava un safareig i un bany. Tots aquests patis estaven agrupats a la franja central de l'illa i permetien que els habitatges tinguessin una bona ventilació natural.

0

NOM FITXER:

CAPÍTOL ESCALES

B082

ANNA&EUGENI BACH

A3 CLIENT

DESEMBRE 2017

(41)

ESTAT COLMATAT Tipologia d'habitatge B' Illa analitzada

Actualment els espais dels patis han estat ocupats amb diferents ampliacions i construccions no regulades.

Alguns habitatges han estat ampliats amb una remunta segons indicacions del Patronat Municipal de l'Habitatge. Les remuntes situades a la part sud-oest i en una cota superior degut a la pendent del barri impedeixen el correcte assolellament d'alguns patis de l'altra banda de l'illa.

NOM FITXER:

CAPÍTOL ESCALES

B082

ANNA&EUGENI BACH

A3 CLIENT

DESEMBRE 2017

0

(42)

-ESTAT ACONDICIONAT Tipologia d'habitatge B' Illa analitzada

NOM FITXER:

CAPÍTOL ESCALES

B082

ANNA&EUGENI BACH

A3 CLIENT

DESEMBRE 2017

0

-Per garantir la ventilació natural normativa dels habitatges s'ocupa el 50% de l'espai de la franja dels patis amb uns nous volums deixant l'altra meitat lliure de construccions.

(43)

NOM FITXER:

CAPÍTOL ESCALES

B082

ANNA&EUGENI BACH

A3

CLIENT

DESEMBRE 2017

0

ILLA

ILLA TIPUS C

-CAS D'ESTUDI: ILLA C

L'illa estudiada està delimitada pels carrers Celrà i Riells als costats nord i sud i pels carrers Montagut i Pedret a l'oest i est

respectivament. Aquesta illa està situada al llarg de la pendent del turó, i per tant el costat sud de l'illa està uns 2,5 m més elevat que el costat nord. Això empitjora les condicions d'asolellament dels patis del cantó nord.

L'illa consisteix de 8 habitatges tipus i de 4 habitatges en cantonada amb petites diferències. En aquesta tipologia d'illa, les cases i els seus patis estan agrupats de dos en dos, mantenint sempe una cota d'entrada gairebé igual dins de la parella.

La foto aèrea mostra l'ocupació informal d'aquesta franja de patis interiors inclús en dues alçades. Aquest tipus de cobriment dels espais es pot observar a totes les illes d'aquesta tipologia, així com també els canvis de teules o altres arranjaments que s'han fet, sempre partint de la unitat d'un habitatge.

L'amplada dels vials i les voreres varia segons el carrer, i

especialment en aquest cas d'estudi, l'accessibilitat als habitatges és molt complicada. El carrer de Pedret és peatonal i de plataforma única, però el nivell del carrer queda més baix que el nivell de les entrades dels habitatges de manera que l'entrada es realitza a través de rampes i escales exemptes al pla de façana.

(44)

ESTAT ORIGINAL Tipologia d'habitatge C Illa analitzada

L'illa estudiada en més detall està delimitada pels carrers Celrà, Riells, Montagut i Pedret.

L'illa consisteix de 8 habitatges tipus i de 4 habitatges en cantonada amb petites diferències. En aquesta tipologia d'illa, les cases i els seus patis estan agrupats de dos en dos, mantenint sempe una cota d'entrada gairebé igual dins de la parella.

0

NOM FITXER:

CAPÍTOL ESCALES

B082

ANNA&EUGENI BACH

A3 CLIENT

DESEMBRE 2017

(45)

ESTAT COLMATAT Tipologia d'habitatge C Illa analitzada

Actualment els espais dels patis han estat ocupats amb diferents ampliacions i construccions no regulades. S'ha millorat l'accessibilitat als habitatges mitjançant unes rampes, però la pendent d'aquestes no garanteix l'accessibilitat correcta als habitatges.

0

NOM FITXER:

CAPÍTOL ESCALES

B082

ANNA&EUGENI BACH

A3 CLIENT

DESEMBRE 2017

(46)

ESTAT ACONDICIONAT Tipologia d'habitatge C Illa analitzada

Per garantir la ventilació natural normativa dels habitatges s'han deixat aquests espais lliures de construcció, a excepció de la coberta lleugera que coincideix amb la posició del lavabo original, per ubicar-hi un equip de rentat de roba.

Per millorar l'accessibilitat dels habitatges i la seva relació amb l'espai públic s'han ampliat les rampes suavitzant la pendent. Es planteja una solució amb escales per una banda i rampa per l'altra.

0

NOM FITXER:

CAPÍTOL ESCALES

B082

ANNA&EUGENI BACH

A3 CLIENT

DESEMBRE 2017

(47)

ESTAT AMPLIAT Tipologia d'habitatge C Illa analitzada

Per augmentar la diversitat tipològica es proposa ampliar alguns dels habitatges del tipus A amb una remunta. La situació idònia d'aquestes ampliacions és a la part nord-est de les illes. Aquesta situació no afecta l'assolellament dels veïns i millora les condicions d'assolellament de l'habitatge.

L'estratègia de diversificació tipològica combinant habitatges a la mateixa cota no afecta la fesomia exterior de les illes.

0

NOM FITXER:

CAPÍTOL ESCALES

B082

ANNA&EUGENI BACH

A3 CLIENT

DESEMBRE 2017

(48)

CARRER VILASECA

CARRER RIBELLES

CARRER VILASECA

CARRER FONTETA

CARRER RIELLS

CARRER FLAÇÀ

NOM FITXER:

CAPÍTOL ESCALES

B082

ANNA&EUGENI BACH

A3 CLIENT

DESEMBRE 2017

0

ILLA

PROPOSTES D'ACTUACIONS ALS ESPAIS PÚBLICS

1:200

2

4

- Ampliació de voreres per vianants. Reduïr places d'aparcament.

- Ús de la vegetació en els murs de contenció per millorar les condicions acústiques, climàtiques i paisatgístiques.

- Fomentar l'ús d'estructures lleugeres per "domesticar" el carrer.

- Ampliació de voreres per vianants. Reduïr places d'aparcament.

- Plataforma única en carrers menors de 7,10 m.

- Places o altres espais cívics en punts estratègics.

- Fomentar l'ús d'estructures lleugeres per "domesticar" el carrer.

(49)

(50)

NOM FITXER:

CAPÍTOL ESCALES

B082

ANNA&EUGENI BACH

A3 CLIENT

DESEMBRE 2017

H2 P

C H1

H3 H4

P

H1 C

H2 H3

P

H1

H2 H4

H3 C

B TIPUS A

(ENTRE MITGERES)

TIPUS B

TIPUS C

TIPUS A

(CANTONADA)

TIPUS B

(CANTONADA)

TIPUS C

(CANTONADA)

C P

H2

H4 H3

H1

P

H1 C

H2 H3

P

H1

H3 C

H4

B

H2

0

037 (habitatge_comparatiu_a_b_c).dwg 037

HABITATGE

TIPUS A-B-C ESQUEMA COMPARATIU

1:200

2

(51)

NOM FITXER:

CAPÍTOL ESCALES

B082

ANNA&EUGENI BACH

A3 CLIENT

DESEMBRE 2017

0

038-044 (habitatge_variacions a-b-c).dwg 038

HABITATGE

TIPUS A ANÀLISI DE LA VARIABILITAT TIPOLÒGICA

1:200 2 4 B SM H1 P L C H2 H3 SM C H1 P H2 B SM C H1 P H2 SM C P B H1 H2 H3 BASE ORIGINAL: TIPUS A

Superfície útil (volum principal): 51,70 m²

Superfície útil pati: 6,70 m² (inclou cobert)

3 habitacions cuina lavabo exterior pati

ACONDICIONAR: TIPUS A-1 Superfície útil: 47,80 m²

Superfície útil pati: 6,70 m²

-Habitatge mínim

2 habitacions sala / menjador / cuina bany

pati+ safareig

ACONDICIONAR*: TIPUS A-1* Superficíe útil: 49,10 m²

Superficíe útil pati: 6,70 m²

-Habitatge mínim

pati + safareig

TIPUS A-PB+1 Superfície útil: 73,80 m²

-Habitatge familiar

3 habitacions sala / menjador cuina

bany pati + safareig

R P

BO

Superfície útil: 49,9m²

-Comerç, servei, equipament...

(52)

ALÇATS TIPUS A

ENTRE MITGERES I CANTONADA

ALÇATS TIPUS A CANTONADA

SECCIÓ TIPUS A, ESTAT ORIGINAL SECCIÓ TIPUS A, ESTAT ORIGINAL

SECCIÓ TIPUS A AMB ALTELL SECCIÓ TIPUS A AMB ALTELL

SECCIÓ TIPUS A AMPLIAT

CLAU DATA: NOM FITXER: ESCALES B082 ARQUITECTES ANNA&EUGENI BACH A3 CLIENT DESEMBRE 2017

0

HABITATGE

1:200

2

4

part nord de les illes mantenim les condicions d'assolellament de l'illa i millorem les condicions de l'habitatge.

BASE:

TIPUS A CANTONADA

3 habitacions sala / menjador cuina

lavabo exterior pati

ACONDICIONAR: TIPUS A-1 CANTONADA

pati + safareig

ACONDICIONAR*: TIPUS A-1* CANTONADA

pati + safareig

C L P H1 H2 H3 SM H1 H2 P B C SM P B C SM H1 H2 9,50 m³

(53)

H1 H1 H1 H2

H* H3 H4 H2

H1 P B C SM P B C SM P B C SM

P P B

C

SM

T

BASE ORIGINAL: TIPUS B

Superfície útil (volum principal): 35,70 m²

Superfície útil pati: 11,30 m² (inclou cobert)

3 habitacions cuina

lavabo + safareig exterior pati

ACONDICIONAR: TIPUS B-1 Superfície útil: 40,40 m²

-Habitatge mínim

1 habitació sala / menjador cuina

bany + safareig pati

ACONDICIONAR*: TIPUS B-1* Superficíe útil: 40,40 m²

Superficíe útil pati: 5,50 m²

-Habitatge mínim amb habitació provisional (*).

1 habitació + habitació provisional sala

cuina

bany + safareig pati

UNIR: TIPUS B-2 Superfície útil: 82,20 m²

-Habitatge familiar

-Possibilitat d'introduïr tipologies noves (habitatge assistit/compartit, residència d'estudiants, combinacions amb comerç...) 4 habitacions

sala

cuina / menjador 2 banys + safareig 2 patis

TIPUS B-PB+1 Superfície útil: 57,8 m²

Superfície útil pati: 5,50 m² Superfície terrassa: 5,50 m² -Habitatge familiar 2 habitacions sala

cuina / menjador bany + safareig pati + terrassa

H1

P L

C

H3 H2

NOM FITXER:

CAPÍTOL ESCALES

B082

ANNA&EUGENI BACH

A3 CLIENT

DESEMBRE 2017

0

HABITATGE

TIPUS B ANÀLISI DE LA VARIABILITAT TIPOLÒGICA

1:200 2 4 R P BO Superfície útil: 40,40 m² Superfície útil pati: 5,50 m²

-Comerç, servei, equipament...