Gaseta municipal de Barcelona. Any 068, núm. 19 (10 jul. 1981)

GA5ETA

®

nUNICIPAl

DE EADCFIQNA

Núm. 19 - _{Any LXVIII} 10 de Juliol de 1981

Es _{publica cada 10 dies Dipòsit legal B. 1.824- 1958}

PREU DE SUBSCRIPCIÓ ADMINISTRACIÓ 1 SUBSCRIPCIÓ

Barcelona, anual 500 pessetes

Número corrent 15

Gaseta municipal - Av. Portal de l'Àngel, 8-10, 3.a

La _{correspondència s'adreçarà} a 1'll.lm. senyor

Secretari _{general de l'Ajuntament de Barcelona.}

SUMARI

Pàgines

Consell Plenari (26-V-1981) 345

CONSELL

PLENARI

Al Saló de la Reina _{Regent de la Casa Consisto¬}

rial de la Ciutat de Barcelona, el vint-i-sis de maig

de mil nou-cents vuitanta-u, es reuneix el Consell

plenari en sessió ordinària sota la presidència de l'Excm. Sr. Alcalde, Narcís Serra i Serra, i hi con¬

corren els llims. Srs. Tinents d'Alcalde, Pasqual

Maragall i Mira, Josep Miquel Abad i Silvestre i

Antoni Comas i _{Baldellou, els llims. Srs. Regidors,} Pau Cernuda i Barrios, Jordi Vallverdú i Gimeno,

Felip Solé i Sabarís, Miquel Bonilla i Ruiz, Rafael Pradas i _{Camps, Albert Serratosa i Palet, Josep} Maria _{Pujadas i Porta, Francesc Blanch i}

Terra-das, Francesc Martí i Jusmet, Josep Ignasi Urenda i _{Bariego, Maria Francesca Masgoret i Llar dent,} Cèsar _{Lopez i Vera, Jacint Humet i Palet, Enric} Truñó i _{Lagares, Raimon Martínez i Fraile, Josep}

Octavio i _{Fabregat, Germà Vidal i Rebull, Justinià} Martínez i _{Medina, Jordi Conill i Valls, Núria Gis¬} pert i Feliu, Josep Maria Serra i Martí, Guillem

Sánchez i Juliachs, Albert Pons i Valon, Ramon

Martínez i _{Callèn, Josep Thió i de Pol, Josep Bue¬}

no i _{Escalero, Sebastià Millans i Rosich, Josep Ma¬}

ria Comalrena de _{Sobregrau i Gal, Santiago Sán¬} chez i _{Pradell, Carles Soldevila i Rodríguez, Fre¬} deric Rahola i _{Aguadé i Miquel Ponseti i Vives,} assistits _{pel Secretari general, Jordi Baulies i} Cor-tal.

Hi és _{present l'Interventor municipal, Sr. Martí} Pagonabarraga i Garro.

Excusen la seva assistència els _{Il·lms. Srs. Regi¬}

dors, Mercè Sala i Schnorkowski, Francesc Borrell

i _{Màs, Josep Miró i Ardèvol, Lluís Reverter i Gela¬}

bert, Agustí de Semir i Rovira, Carles Güell i de

Sentmenat i Jordi Guillén i Montenegro.

La Presidència obre la sessió a les deu hores i

quaranta minuts tot significant que la present set¬ mana ve marcada per una _{banda per l'assalt}

_al

Banc Central amb la retenció del seu _{personal i}

del _{públic com a ostatges, i per l'altra, per l'home¬}

natge a les Forces Armades que motivarà la pre¬ sència a la nostra _Ciutat de SS. MM. els Reis d'Es¬

panya; que els fets terroristes produïts el dissabte i

diumenge

passats, vers els _{quals la Corporació} man¬ té una rotunda _{actitud de condemna —que, per}

notòria, no és moment de reiterar— _exigint que

siguin esbrinats en totes les seves _{implicacions,} han

dificultat la _{preparació de la present sessió; i que} l'organització dels actes dels propers dies condicio¬

na _{també la durada}

d'aquesta sessió, raó per la

qual prega concisió i brevetat en les intervencions

sense, però, perjudicar la profunditat del debat, per tal de _{poder cloure la sessió aquest matí i de¬} dicar la tarda al'esmentada tasca._{Afegeix que téel}

propòsit de convocar el 26 de _{juny la propera ses¬}

sió en la _qual

espera poder-hi discutir el Programa

d actuació i la Plantilla per enguany.

Són _{llegides i aprovades les actes de les dues ses¬} sions _{precedents celebrades el 10 de març i el 8 de}

maig de 1981, la primera amb la rectificació de

l'errada observada en les xifres relatives a la _previ¬

sible incidència econòmica de la construcció de places de garatges, esmentada pel Sr. Humet.

En el _{despatx d'ofici, el Consell plenari acorda:}

Quedar assabentat de l'acord de la Junta electo¬

ral de _{Zona, del 7 d'abril de 1981, que designa Re¬}

gidor d'aquest Ajuntament l'Il·lm. Sr. Sebastià Mi¬

llans i _{Rosich, que ocuparà la vacantproduïda per} la renúncia del Sr. Francesc Xavier Millet i _Tusell, de la llista de _{Convergència i Unió, del qual icàrrec} ha pres possessió el 10 d'abril passat.

El Sr. Alcalde _{aprofita l'avinentesa d'ésser aques¬}

ta la _{primera sessió ordinària a què assisteix el nou} Regidor, per donar-li, en nom de tots els membres

del Consistori, la benvinguda al'Ajuntament.

Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, del

27 d'abril de 1981, que nomena l'Il·lm. Sr. Sebastià Millans i Rosich _{Regidor-Conseller de l'Àrea d'Es¬}

ports.

Quedar assabentat i ratificar l'acord de la Co¬

missió _{municipal permanent, del 10d'abril de 1981,} que aprova les normes per a la regulació dela ven¬ da ambulant.

Quedar assabentat dels decrets de l'Alcaldia del

23 d'abril de 1981 que posen en vigor les modifi¬ cacions dels arts. 20 i 21 de _{l'Ordenança de Policia} de la via _{pública, i les de l'Ordenança sobre Su¬}

pressió de barreres arquitectòniques, aprovades pel

Consell _{plenari el 23 de desembre de 1980.}

Quedar assabentat dels decrets de l'Alcaldia, del

23 de març de 1981 que posen en vigor les modifi¬ cacions de l'art. 34 dels Estatuts del Patronat muni¬

cipal de ¡l'Habitatge, i de l'art. 21 dels Estatuts de

l'Escola _{Massana, aprovades pel Consell plenari el} 23 de desembre de 1980.

Quedar assabentat de les operacions realitzades pels Consells municipals de Districte relatives a l'allistament de la lleva de 1981 _{que comprèn un} total de 17.265 reclutes.

Quedar Assabentat i ratificar l'acord de la Co¬

missió _{municipal permanent, d'el 22 de maig de}

1981, que aprova la plantilla dél personal i l'orga¬

nigrama funcional del Patronat municipal de l'Ha¬

bitatge.

Quedar assabentat, segons l'acord de la Comissió

municipal permanent

del

10 d'abril de 1981, dels convenis subscrits amb la _{«Cooperativa de Usua¬}

rios d'el Servicio deLimpieza pública domiciliaria» el 30 de març de 1981, amb «Fomento de Obras y

Construcciones, S.A.» (FOCSA) el Ir. d'abril de 1981, i amb «Tratamiento Industrial de Residuos Sólidos, S.A.» (TIRSSA) el 7 d'abril de 1981, per

les contractes de _{prestació de serveis a càrrec de les} esmentades empreses.

Quedar assabentat de l'acord de la Comissió mu¬

nicipal permanent, _{del 24 d'abril de 1981, que crea} per única vegada el premi «Pablo Picasso» desti¬ nat al millor treball _{d'investigació o assaig sobre} l'obra de Picasso amb _{especial referència} a la ciu¬ tat de _{Barcelona, i aprova les bases per a la}

seva

adjudicació.

Quedar assabentat del'acord de la Comissió mu¬ nicipal permanent del 26 de maig de 1981, que

atorga el nom de l'escultor Pau Gargallo al carrer

sense nom situat a la Zona Universitària entre el

carrer _Alcàrria i _{l'Avinguda del Dr. Marañón.}

Quedar assabentat i ratificar l'acord de la Co¬ missió _{municipal permanent, del 26 de maig}

de 1981, que permuta la finca de _{propietat municipal}

de 7.282 _{m2, qualificada d'equipaments i situada}

a

la cruïlla de la carretera _{d'Esplugues amb el carrer}

de _{l'Abadessa Olzet,}

per la finca propietat de l'Or¬

ganització Nacional de Cecs, situada a l'illa limita¬

da _{per la Plaça del Duc de Medinaceli i pels}

car-rerrs de la _{Mercè, de Louis Braille i}

Ample, tam¬ bé _{jualificada d'equipaments.}

El Sr. Alcalde _{significa que aquest darrer acord}

constitueix el _{primer pas per a permutar}

posterior¬ ment amb l'Exèrcit l'edifici ara _{adquirit, per la}

Caserna de Sant _{Agustí, afectada per la} remodela-ció _{urbanística d'aquella}

zona i la construcció d'un centre escolar.

Es dóna compte de les següents propostes inclo¬

ses al'Ordre del dia:

ALCALDIA-PRESIDÈNCIA

Informe sobre la situació econòmica de _l'Ajunta¬

ment i sobre les _{gestions realitzades davant l'Estat} i la Generalitat de _Catalunya.

El Sr. Alcaldecomença dient que la difícil situa¬

ció econòmica _{d'aquest Ajuntament, que no podrà} superar-se en un sol any, esconcreta per una ban¬

da, en les dificultats per a cobrir el dèficit del Pressupost Ordinari de 1980, per a anivellar el de

1981 i _{per a finançar el Pressupost d'Inversions} d'enguany, i, per l'altra en la _{problemàtica finan¬}

cera dels _{Transports municipals; que en les} nego¬ ciacions dels _{Ajuntaments amb l'Administració} central s'evidencià la necessitat d'untractament sin¬

gularitzat per a la nostra Ciutat, acceptat per pri¬ mera _{vegada l'estiu passat però que quedà}

encallat després perquè, dimitit el Sr. Abril com a Vice-president del Govern per a Assumptes Econòmics,

els nous _{Ministres responsables}

es mostraren _parti¬ daris d'abordar la _{problemàtica conjunta a tots} els _{Ajuntaments amb unes finances deficitàries}

(grans Municipis i poblacions del seu cinturó in¬

dustrial) abans que el cas _{específic de Barcelona;} que la materialització del _{programa d'equilibri} pressupostari sol·licitat a la sessió del 23 de desem¬

bre de 1980 també s'ha vist _{entorpida perl'evolució}

política global del país durant els darrers mesos _ja

que el moviment sincopat de l'Administració com

a _{conseqüència del canvi de govern, de l'intent del}

cop d'estat i dels actes terroristes _impideix trobar

solucions. _{Continua dient que donat}

que tant les

causes _{del dèficit} com les dificultats _per

a anive¬ llar el _{Pressupost d'enguany són ben conegudes}

per

tots els _{Regidors, centrarà la seva}

exposició en la

manera com s'han enfocat _{aquests problemes,}

pre¬ cisant en _{aquest sentit que la Comissió}

Ajunta-ment-Estat-Generalitat instada a la sessió del 23

de _{desembre, no està encara creada}

però tanma¬

teix, s'ha constituït una Comissió _{mixta, presidida} pel Sots-secretari del Ministeri d'Administració Te¬ rritorial i de la _{qual formen part el Tinent d'Al¬} calde d'Hisenda i _{Pressupostos i altres experts}

mu¬

nicipals, que acordà estudiar conjuntament la _pro¬ blemàtica econòmica _{municipal en els seusvessants} de transports, _ingressos i despeses, si bé la confor¬

mitat _{municipal en aquesta fórmula quedava} supe¬ ditada a la constatació d'una efectiva _{voluntat del}

Govern de trobar una solució _{política; que actual¬}

ment _{ja s'han lliurat a l'Ajuntament}

els estudis

corresponents a transports i ingressos sobre els quals els experts municipals han redactat l'oportú contrainforme en _{aquells aspectes}

que mantenen

posicions

_discrepants

_{(la contribució urbana, per} exemple, que si fos gestionada de manera més efi¬

cient —el Consorci no funciona encara— _bastaria

per a cobrir el dèficit de _{l'Ajuntament) però en¬}

cara no està _{enllestit l'estudi relatiu} a les _despeses;

que el problema més seriós derivat per tot aquest

procés és el calendari ja que les solucions poden produir-se a un _{ritme incompatible amb les} nostres apressants necessitats així que el passat dia 18 s'adreçà al President del _{Govern urgint una ràpida}

decisió sobre _{aquesta temàtica i ha sabut} a través

del Ministre _{d'Administració Territorial}

quela qües¬

tió havia estat _{tractada el darrer Consell de Minis¬}

tres i tramesa a la Comissió _{Delegada corresponent,}

que la discutí ahir, dia en _{què mantingué} una llar¬ ga entrevista amb el Sots-secretari d'Administrasió

Territorial, el President del Banc de Crèdit Local i el Director _{general de Coordinació d'Hisendes lo¬} cals.

Assenyala que quant al dèficit de 1980, l'Ajunta¬ ment es _{nega rotundament a recórrer altra vegada} a un nou _{Pressupost de Liquidació de Deutes}

(puix

es tracta d'una sortida _{que ens grava amb una}

càrrega inassequible a les nostres _{possibilitats) i} reclama un crèdit _{extraordinari, o sia, una subven¬} ció a fons _{perdut amb càrrec als Pressupostos}

esta¬

tals, pretensió que el Govern estima inacceptable perraons de política econòmica oferintcom a alter¬

nativa el _{finançament del dèficit del passat exer¬} cici _{(segons les xifres}

que resultin de l'estudi con¬

junt) mitjançant un _{préstec de la Banca privada}

amb mediació del Ministeri d'Hisenda i del Banc de Crèdit Local que assumirien la càrrega finan¬

cera de_{l'operació, ajuda més favorable}

que no pas les _{obtingudes en anys anteriors: l'Ajuntament} afrontà tot sol els _{Pressupostos de Liquidació fins} l'any 1979 en què l'Estat començà a assumir el 50

per 100 de la càrrega financera.

Indica _{que per equilibrar el Pressupost Ordinari} de 1981 _{l'Ajuntament ha reclamat insistentment}

que se li reconeguin _{les degudescompensacions}

_pels

majors serveis que presta a la Ciutat, així icom el

refinançament o _{ajornament de la càrrega finance¬}

ra dels exercicis _anteriors;

que la setmana entrant

es _{començaran a perfilar les solucions}

concretes; que a la reunió _{mantinguda ahir s'arribà} a un acord de _{principi sobre la necessitat d'un refinan¬}

çament de la càrrega financera a fi de poder equi¬

librar el _{Pressupost d'enguany; i que no s'accepta¬} rà _{tampoc cap solució que no contempli la}

trans¬ ferència de recursos com a _{compensació pels ma¬}

jors serveis prestats per aquest Municipi bé que tàcticament _{calgui transigir després sobre elvolum} de les _{quantitats, no sobre l'existència d'aquestes,}

o _{sia, no es donarà la conformitat a}

Ge-neralitat) dels serveis diferenciats prestats per

aquest Ajuntament. Fa avinent que el

finançament

del _{Pressupost d'Inversions d'enguany a través de} les Caixes d'Estalvis troba serioses dificultats per¬

què aquelles

el condicionen

al

compliment

dels

compromisos assumits pel Municipi en avalar l'emi-sió _{d'obligacions del Ferrocarril Metropolità, i a}

l'endegament de la qüestió de la Zona Franca, la

responsabilitat per la qual no és imputable a

l'Ajuntament, que, no obstant això, lli dedica mol¬ tes hores per quant en cas de liquidació d'aquell Organisme, els seus terrenys passarien al patrimoni municipal i, per tant, cal evitar qué siguin mal ve¬

nuts. _{Espera que a la propera sessió plenària podrà}

deixar resolt el tema del _{Pressupost d'Inversions}

d'enguany i fer un primer debat que permeti qua¬ drar el _{Pressupost Ordinari de} 1981 ia la sessió de juliol; però insisteix que hi ha imponderables (fets

polítics que desborden la nostra voluntat) que no permeten avançar al ritme que seria desitjable.

Es refereix a continuació a la _{problemàtica eco¬}

nòmica dels _{Transports públics municipals i des¬}

prés de comentar que él diagnòstic fet pels tècnics

del Ministeri d'Hisenda és _{compartit pels experts}

municipals i reconeix l'efectivitat dels esforços des¬ plegats per trencar la tendència deficitària

explo-tiva _{d'aquestes Companyies, significa que esgotada} la _{partida del Pressupost de Liquidació de Deutes}

aplicable als Transports, no hi ha consignació pres¬

supostària per atendre les nòmines a partir delmes entrant, situació coneguda per l'Administració cen¬ tral des de fa molts mesos; que en eliminar-se del

projecte de llei de Transports urbans, pendent al Congrés, la disposició final que cobria el dèfiéit de 1980 amb càrrec als _{Pressupostos generals de l'Es¬} tat, s'ha _{pensat en} un decret-llei que regulés un mecanisme _{específic de finançament de tais dèficits}

però cal, que la solució arribi urgentment; que des de les _{eleccions, l'Ajuntament democràtic ve}

exigint per al nostre Metro el mateix tracte que té el de Madrid _{però l'Estat s'hi oposa invocant el}

règim d'intervenció administrativa del Metro ma¬

drileny, argument _{rebutj able perquè la} manca de sinistralitat del nostre ferrocarril _{metropolità no}

justifica un tractedistriminatori,a pesarde les ma¬ tisacions fetes _{per la Llei de desprivatització del}

Metro de _{Madrid, les quals no tenien altre objecte} que evitar la intervenció formal per part de l'Estat

del nostre _{Metro; que la premura de temps obliga}

a _{transigir en punts en què altrament la}

postura

seria més _{rígida; que a les converses mantingudes}

posteriorment amb la Subcomissió formada _pels Ministres _d'Hisenda, d'Economia i Comerç i de

Transports

i Comunicacions s'arribà a unes con¬

clusions _{incorporades al projecte normatiu corres¬}

ponentinclou la cobertura total del dèficit del Me¬

tro _corresponent

a 1980 si bé _quedava encara pen¬ dent una _{partida referent}

a 1979; que el redactat inicial de l'esmentat _{projecte no fou acceptat per}

la Comissió _{municipal permanent perquè feia es¬}

ment a una _{subvenció per a una sola vegada i no}

deixava clar un aval _{per 2.500 milions de pessetes}

exigit per l'Ajuntament; que l'actual versió rectifi¬

ca_{aquests punts il'única}

discrepància consisteix en el _{rang jurídic de la}

disposició (per a l'Ajunta¬ ment, decret-llei; per al Govern, llei tramitada amb caràcter _{d'urgència) però s'albira una entesa} que podria consistir en tramitar com a llei _urgent

1 article relatiu al crèdit extraordinari i _promulgar la resta en _{forma de decret, fórmula}

que si s'apro¬

vava _{ai proper Consell}

de Ministres, permetria dis¬ posar _ràpidament de diners per al Metro; que

quantals Autobusos, tot i tenir-ne perfilat l'enfoca¬

ment, tem que la solució no arribi amb la promp¬ titud _{que el pagament de les nòmines requereix a}

Barcelona, Madrid, València i Les Palmes.

Significa, per acabar, que els fets exposats de¬ mostren l'existència d'un _{programa de solucions} que implica un tracte realista per a Barcelona: el

reconeixement dels _{majors serveis prestats pel Mu¬}

nicipi i el refinançament de la nostra càrrega fi¬

nancera; que amb bona voluntat aquest programa

podrà prosperar; que quan es disposi de l'estudi de _{despeses serà l'hora de reclamar la constitució} de la Comissió _{tripartita entre l'Ajuntament, l'Es¬}

tat i la _{Generalitat; que el retard en l'aprovació} del _{Pressupost Ordinari pot arribar a colapsar l'ac¬} tivitat _{municipal però aquest Ajuntament compta} amb una sortida sensata _{que no equival a cap trac¬} te de _{privilegi i que ha d'ésser assolida en els rit¬}

mes de _{temps necessaris per a la bona marxa de la} Ciutat usant de la nostra autoritat moral.

ORGANITZACIÓ I

REFORMA ADMINISTRATIVA

Criteris de _{reorganització de l'Administració} mu¬

nicipal executiva.

En relació a _{aquest punt de l'Ordre del dia, el}

Sr. _Maragall comenta que el 'document repartit als

membres de la _{Corporació és el resultat de la sín¬} tesi d'una _{enquesta prèvia realitzada pel Gabinet} Tècnic de _{Programació entre tots els Caps d'Unitat}

operativa i altres funcionaris experts; i que en la

seva _{primera part traçaun} diagnòstic molt _crític de

l'actual estructura de la nostra administració des¬ crivint-ne els defectes mentre _{que en la segona fixa}

els criteris i mesures _{per a aconseguir una major}

eficiència administrativa, avaluable més _pels seus resultats _{que no pas pel volum dels recursos em¬}

prats. Resum a continuació els criteris

organitza-tius fixats a la _{part dispositiva remarcant-ne els}

més _{interessants, que, al seu juí, són els següents:}

a) Criteris generals: tendència a la constitució

d'òrgans sota el principi d'uns resultats identifica¬

bles per tal de poder valorar l'eficiència de les di¬

ferents Unitats; configuració d'òrgans sota tipus predeterminats i relativament homogenis; distinció entre àrees _{tècniques i administratives per una}

banda, i àrees de prestació de serveis directes i per¬ sonals _{per l'altra; fixació d'un nombre mínim de¬} terminat de llocs de treball de caràcter _{operatiu als}

òrgans de base; possibilitat de constituir grups de Cònlfiguració de les Unitats atenent a résultats treball de base, comuns a un conjunt d'òrgans;

complets o, almenys, a productes semiacabats; pos¬ sibilitat _{que els òrgans de base estiguin integrats} per categories de qualsevol grup, classe o especia¬

litat quan així convingui a la

simplificació dels

ex¬

pedients i dels processos

de treball,

és a

dir,

ten¬

dència a la _{polivalència orgànica enquadrant en un}

mateix _{òrgan diverses professions; i determinació} de l'estructura interna dels òrgans de base especi¬

ficant-ne els llocs de treball, les comeses i la cate¬

goria.

b) Referents a les línies jeràrquiques i funcio¬ nals: distinció clara a la línia jeràrquica _entre els

nivells _{polítics, els}

_{professionals}

_{de confiança i els}

funcionaríais; esfera de control mínima per a esta¬

blir _{qualsevol nivell de} comanament; l'eficàcia funcional determinant de la _{llargària de la línia}

i _{excepcionalitat de la supervisió múltiple o doble}

dependència dels òrgans o llocs de treball.

ic) Referents a la inserció a la línia de les fun¬

cions _{generals: descentralització o desconcentració} de les funcions _{generals per a millorar-ne la quali¬}

tat _{però sense detriment de les funcions de plani¬}

ficació i control _{que pertoquen als òrgans polítics} i administratius del centre de _{l'Ajuntament; coor¬} dinació del staff _{general amb el sectorial; situació} de la informació de base en el _{punt delcamp ope¬}

ratiu on ha d'ésser _{utilitzada; i desplaçament al}

camp operatiu, amb la mateixa finalitat, dels

agents dels òrgans centrals amb funcions

fiscalitza-dores.

d) Referents als aspectes formals de l'organit¬

zació: _{exposició de les finalitats i avantatges cer¬}

cats _{per la reforma}

per tal de comprovar-ne poste¬ riorment _{l'encert; evitació de reestructuracions de} caràcter _{prospectiu (òrgans buits de contingut per¬} sonal o de _recursos).

Explana tot seguit que es proposen les següents

mesures concretes: la unificació dels càrrecs de Coordinadors i _{Delegats de Serveis sota la denomi¬} nació de Coordinadors _d'Àrees, sense prejutjar amb

això la institucionalització _{d'aquesta figura per la} normativa futura _{reguladora del} règim local; la

vertebració de les Àrees administratives i _tècniques

en Unitats, _{en Negociats o Serveis i, si cal, en Ofi¬}

cines; la necessitat de definir documentalment l'es¬ tructura interna dels _{Negociats i Serveis amb pos¬} sibilitat de constituir _{equips o grups de treball} dins dels _{primers, i seccions i brigades dins dels se¬} gons; la diferenciació a les Àrees de prestació de serveis, de dos nivells decomanament: Director su¬ perior de centres (que assumirà les funcions direc¬

tives _{generals respecte dels centres d'un mateix}

tipus i dels òrgans auxiliars d'assistència tècnica o

administrativa) i Director o Encarregat de centre; el manteniment de la _{figura del Director de Ser¬}

veis _{quan calgui per a agrupar Unitats operatives}

o centres de _{prestació de .serveis; el reconeixement} d'òrgans staf a nivell de les Àrees nomenant Asses¬

sors o _{constituint, quan calgui, Secretaries tècni¬}

ques que assumiran les funcions generals de l'Àrea

(informació, control de personal i d'expedients); la reafirmació de la _{potestat organitzativa de la} Comissió _{municipal permanent fins el nivell infe¬} rior de _Negociat; l'exigència, en tota restructuració,

d'una memòria _{justificativa i de la definició de} restructura i funcions dels diversos _{òrgans; la difu¬}

sió, per la via adient, de l'organigrama municipal; l'evitació de la dispersió física dels òrgans procu¬

rant la _{contigüitat d'aquells que estiguin}

interrela-cionats; la desconcentració de les funcions de con¬

tractació, d'intendència, d'intervenció i de personal

—quant a la distribució dél personal dins cada

Àrea— sens _{perjudici de mantenir en el centre la}

planificació i control de tais funcions; la direcció

única _{per als serveis jurídics per tal de coordinar} llurs funcions i _{aprofitar millor llurs elements}

personals imaterials.

Destaca també el Sr. _{Maragall el caràcter marca¬} dament tècnic de les mesures concernents a l'assig¬

nació de recursos i al control de costos i resultats

tant _{pel que fa als registres mecanitzats centrals}

com _{pel que fa al sistema d'indicadors de control}

de la _{gestió. Subratlla, per últim, que l'estudi pre¬}

sentat no és un _{producte de gabinet sinó el resultat}

d'un intercanvi de contactes entre les diverses

Àrees i els seus funcionaris_{experts, i no téicap sen¬}

tit sense un calendari de transferències a favor dels

Consells de Districte _{puix el seu objectiu} priorita-ri és la decidida _{potenciació dels serveis finals} oferts als ciutadans.

El Sr. _{Pujadas recorda que el Grup centrista ha}

anat formulant les seves reserves a les _{reorganitza¬}

cions _{parcials de les Àrees que s'elevaven a la Co¬} missió _{permanent; i opina que al cap de dos anys} el document en debat li ve a donar la raó car su¬

posa la confessió de la ineficàcia de l'Administra¬ ció _{municipal per les següents ¡causes: deficiències}

estructurals; manca de definició, de coneixement

i de _{pràctica de les funcions directives atribuïdes} als diferents nivells de comanament; creixement

innecessari de les Unitats _{orgàniques; responsabi¬}

litat poc definida; defectuosa coordinació de fun¬

cions; _{duplicats de funcions} o de línies jeràrqui¬ ques; indeterminació de l'estructura interna; man¬

ca de control dels _{resultats; defectuosa assignació}

de _{recursos; manca de control de costos; i defec¬}

tuosa _{gestió de personal en els vessants de selecció,} formació, promoció i retribució. Creu també que la proposta hauria d'anar acompanyada d'una plan¬ tilla _{municipal definitiva que determinés el nom¬} bre i _{categoria dels funcionaris que han de realit¬}

zar _{cada tasca, dins d'una línia d'economia i efi¬}

càcia; i que la racionalització de funcions i tas¬ ques encomanades a cada funcionari faria inne¬

cessària _{l'ampliació de places, demanada a l'ante¬} rior punt de l'Ordre del dia que ha estat retirat;

per tant, el seu Grup no pot donar suport a la pro¬

posta.

El Sr. Thió _{anticipa el vot afirmatiu del Grup}

convergent però donat que el seu enfocament de la reforma administrativa no coincideix amb l'ofert

per la Tinència d'Alcaldia d'Organització i Refor¬

ma _{administrativa, vol precisar que, al seu juí,}

_el

temps transcorregut des del juny de 1979 brinda

perspectiva suficient per a revisar els òrgans direc¬ tius de la _{Corporació, simplificant-los i distingint} clarament les funcions directives de les executives;

que la proposta implica una reforma positiva de la _{segona línia de l'administració municipal però}

no ataca la rel del _{problema; que comparteix}

_ple¬

nament, en canvi, el diagnòstic crític; i que el seu

votfavorable ve determinat per _{dues raons:}

el

_com¬

promís d'estudiar la restructuració dels òrgans mu¬

nicipals, que no ha d'esperar l'aparició de la nova normativa sobre el _{règim local, i la valoració dels}

aspectes positius que ofereix la proposta avui pre¬ sentada: _{és, doncs, un vot de confiança.}

El Sr. _{Maragall contesta que la proposta intenta} resoldre uns defectes _{que no arranquen} de

_dos

anys enrera sinó que tenen unes arrels històriques que el Sr. Pujadas coneix prou bé; que cal no

barrejar coses diferents com són els criteris per a la _{reorganització administrativa} i la plantilla; que

durant una _{època en què él Sr. Pujadas} ostentà

responsabilitats de govern, les 12.676 places

de la

plantilla de 1976 s'havien convertit en unes

15.000

quan prengué possessió la Corporació democràtica; que insistir en la revisió de la distribució per

Àrees _pactada entre èls Partits que formen

la

coalició de _{govern, tradueix un cert desinterès per}

un treball molt _{aprofundit que és vàlid}

indepen¬

dentment del nombre d'Àrees a _{què calgui}

aplicar-lo, tema en el qual prega al Grup convergent que

faci la seva _{proposta; que no totes les}

Àrees

_tenen

estructura dual: només en cinc casos hi ha alhora un Regidor-Conseller _{que no acumuli una}

presi¬

dència de Consell de Districte i un Delegat de

Ser¬

veis _{que no sigui funcionari; que}

_{l'Administració}

GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 349

l'entrada del Consistori actual; i que en el marc de la discussió de la nova Carta municipal _i déls

seus reglaments, _{que estarà molt}

condicionada

pels pronunciaments

de la

nova

Llei de Règim

local entorn a _{aquests temes,} podrà reconsiderar¬

se l'actual organització si bé, personalment, cada

vegada valora de forma més positiva

les

estructures

muntades per la Corporació

actual.

El Sr. _{Pujadas replica} que la contestació del Ti¬

nent d'Alcalde no l'ha convençut donat que ha de¬ rivat la discussió particularitzant-la en les persones, tàctica que troba de mal gust.

El Sr. _Maragall respon que no era el seu pro¬

pòsit

personalitzar

sinó

establir l'origen

real

dels

problemes que arranquen

d'una

època que

el Sr.

Pujadas coneix perfectament.

El Sr. Thió mostra la seva _sorpresa davant la _in¬

vitació que el Sr. Maragall ha fet a Convergència i _{Unió, de presentar una proposta de} restructura-ció _{quan l'única condició que aquest Grup impo¬}

sava _per oferir-la _era la _{seguretat que} seria exami¬

nada a fons; _i considera _{anòmal envestir} la refor¬ ma de la _{segona línia jeràrquica, l'executiva, sense}

haver deixat definida _{prèviament la primera línia,} la _política.

El Sr. Sanchez i Juliachs expressa la conformitat del _{Grup comunista amb el document presentat al}

Ple, que no es manté en el terreny de les decla¬

racions de _{principis sinó que conté mesures molt}

concretes i fa la _{radiografia del descontrol que du¬}

rant 40 _{anys ha imperat a l'Ajuntament; i entén} que les reformes han d'estar presidides per un

principi d'eficàcia i funcionalitat i convé fixar-ne

el calendari.

El Sr. Truñó diu que abans d'afirmar la prolife¬ ració d'Àrees i la necessitat de racionalitzar-ne el

nombre, caldria haver notat que hi ha tot un am¬

pli complex de serveis reals que necessiten una di¬ recció _{política; que l'actual estructura respon a}

una _{concepció de les funcions del Regidor, i de tot}

l'Ajuntament, molt més connexa amb la realitat

social concreta; que altres Administracions com l'Estat i la _{Generalitat, tot} i tenir un nombre re¬ duït de _{Departaments ministerials, disposen d'un}

ampli ventall de càrrecs polities; i que si

hom vol

qu!e la gestió dels serveis no sigui asèptica sinó que _tingui un impuls polític, cal mantenir

la

divi¬ sió actual amb _{lleugeres variants.}

El Sr. Serratosa, sense propòsit de prosseguir la

discussió _{per la línia a què ha derivat, observa que} la direcció i _{seguiment polític de les}

_Àrees

_podria confiar-se a càrrecs _{polítics executius i no}

_{als Re¬}

gidors, els quals així no perdrien la visió global de

tot _{l'Ajuntament. Assenyala també que el docu¬}

ment en discussió _{(que no concreta la reestructu¬} ració _{orgànica de l'Ajuntament sinó que marca les} pautes per a traçar-la) ofereix dificultats pràcti¬ ques d'iiiterpretació, denota manca de voluntat

coordinadora _(lateoria de sistemes també és vàlida

a _{l'àmbit municipal)}

i s'enfrontarà en la seva rea¬

lització amb limitacions _{gravíssimes de tipus eco¬} nòmic i humà (es perd molt temps intentant

admi¬

nistrar la _{misèria) que cal resoldre urgentment si}

hom vol quela reorganització reïxi.

El Sr. _{Maragall significa que intentará portar a} la propera sessió un calendari d'aplicació concreta

dels criteris avui _{proposats, alguns dels quals no}

tenen una incidència en _{l'organigrama; i que con¬}

vé, deixant de banda les _{preocupacions de caire}

polític, posar-nos a treballar per tal

d'eliminar els

colls de botella administratius _{que l'estudi en}

_dis¬

cussió ha detectat.

El Sr. Alcalde mostra la seva _{preocupació per¬}

què la discussió dels aspectes formals no esterilitzi la labor del Plenari i _{perquè l'assoliment d'alguns} dels _{objectius apuntats no pugui implicar la para¬} lització de la _{màquina administrativa, que ha de} continuar _{prestant els seus serveis ininterrompu¬}

dament; i coincideix en la conveniència de fixar

un calendari _{per posar un pràctica les directrius}

que avui s'aprovin.

S'aproven els criteris per a la reorganització de l'Administració _{municipal executiva amb el vot en}

contra dels Srs. _{Pujadas, Blanch, Soldevila i} Co-malrena de _Sobregrau.

PLANIFICACIÓ I PROGRAMACIÓ

Modificar el _{Programa d'Inversions per a 1980.}

En relació al_{precedent dictamen, el Tinent d'Al¬} calde de Planificació i _{Programació, Sr. Abad, ex¬}

plica que els quatre canvis més significatius intro¬

duits són: lr. — La construcció, dins l'Àrea de

Sanitat, de nínxols, donant de baixa provisional¬ ment una colla d'actuacions que _{poden esperar a} ser _{repeseades posteriorment mitjançant l'amplia¬}

ció del _{Programa per la via de la realització del} crèdit amb l'exterior; 2n. — La supressió, dins

l'Àrea de Cultura, de l'actuació del Saló Diana, pendent de la remodelació de total'illa, incremen¬

tant les _{consignacions relatives al Museu Picasso i}

al Palau Nacional; 3r. — La cessió a l'Àrea de Jo¬

ventut de 30 milions _{procedents de}

_l'Àrea

_d'Urba¬ nisme _{que pot imputar lescorresponents actuacions} al _{Pressupost d'Urbanisme; 4t. — La substitució,} dins l'Àrea de Funcions _{generals, del model dels} vehicles inicialment determinat, per raons funcio¬ nals i _{econòmiques. Afegeix que els altres canvis} responen o bé a un principi de rigor en el

control

pressupostari, en virtut del qual tota

alteració

de les _{quantitats en els projectes aprovats ha de tenir} immediata traducció _{pressupostària, o bé} a am¬ pliacions de conceptes sense

eliminar,

però, cap

previsió; i detalla les correccions introduïdes per la Comissió informativa i per la Comissió munici¬ pal permanent a la documentació distribuïda

als

Regidors.

S'aprova el dictamen per unanimitat.

Informe sobre les actuacions per a 1981 de'l Pa¬

tronat _{municipal de l'Habitatge.}

El President _d'aquesta Fundació, Sr.

Vidal,

des¬

prés de fer notar que

la

descentralització i la

ca¬

pacitat d'autogestió de què està

dotat

aquest

Orga¬

nisme, li ha permès de revisar

els

seus

objectius

i reformar la seva estructura interna amb més dina¬

misme _{que no pas}

_{l'Administració municipal direc¬}

ta, comença informant que l'auditoria

realitzada

ha _{permès conèixer}

_{l'estat i el}

_{funcionament de la}

Institució; que l'estudi

sobre el patrimoni, existent

el 1978, encarregat pel nou Consell

d'Administra¬

ció, ha revelat que es disposava

de:

3.000

habitat¬

ges de lloguer,

altres 2.5000 completament

amor-titzats i cedits a llurs titulars, 15.000 en fase

d'amortització, 130 locals cedits a serveis públics i 1.300 locals (comercials en règim de lloguer o de

venda; que el patrimoni

de la Fundació

estava

constituït, doncs, per unes 22.500 unitats; que a raó de 100 _pessetes

_{mensuals de renda, els ingres¬}

sos anuals produïts

pels habitatges

arrendats,

_mo¬

dalitat _{que és la pròpia}

_{d'un Àrea de}

_serveis,

_són

uns 4 milions de pessetes,

xifra àmpliament

_supe¬

paga-ment total de l'amortització de les _{quotes dels¡pisos}

en _{règim de venda suposava uns ingressos de 3.353}

milions de pessetes però el finançament dels prés¬ tecs _{obtinguts per a les respectives operacions im¬}

porta 3.883 milions d'on resulta un dèficit d'es¬

tructura de 530 milions de _{pessetes com a conse¬}

qüència d'haver venut els pisos a preus inferiors als costos; que a més, segons una valoració efectua¬ da _{pel Ministeri competent, les càrregues de man¬} teniment _{d'aquests polígons pujaven altres 3.900} milions de _{pessetes i per altra banda, l'administra¬} ció dels _{pisos d'accés a la propietat com si fossin} de _{lloguer, implicava altres 100 milions de pèrdues}

perquè no repercutien als beneficiaris els costos

de les _{reparacions (molt freqüents per manca de}

qualitat de les construccions )i cada any resulta¬

ven incobrats rebuts _{per altres 100 milions de}

pessetes, _{donada la reduïda capacitat de} pagaments

existent en _{algunes barriades.}

Segueix dient que la problemàtica de l'habitatge continua essent _{greu no tan sols pel que fa al barra¬} quisme i a la degradació de les vivendes dels barris vells de la Ciutat sinó també per la demanda insol¬

vent _{provocada per l'atur i altres causes, la qual}

no _{pot afrontar el pagament de les 15.000 pessetes}

mensuals _{que costa el lloguer d'un pis de renda}

lliure; que la constatació .d'aquestes circumstàncies

aconsellen l'establiment dels següents objectius:

lr. intentar les _{reparacions pertinents dels habitat¬} ges de lloguer repercutint el cost d'aquestes despe¬

ses així com els altres _{pagaments legalment proce¬}

dents _{(taxa de sanejament i neteja, increment de} la contribució _{urbana, etc.) puix la vigència de}

lloguers de 100 pessetes no pot conceptuar-se com

una acció social sinó com mala administració; 2n.

traspàs a _{les respectives} comunitats de l'adminis¬ tració dels _{habitatges en règim d'accés diferit a la}

propietat, cosa que exigia la prèvia declaració

d'obranova i divisió en _propietat horitzontal (pro¬

cés _{que, segons sembla, podrà quedar ultimat}

aquest any puix ja portem dividits uns 15.000 habi¬

tatges) i la subsegüent escripturació de la venda

dels _{pisos ja completament pagats, moment que es} procura avançar recomanant als usuaris que antici¬

pin elpagament de les quotes encara no vençudes; 4t. _{promoció de nous habitatges: en els darrers} anys s'han desplegat una acció molt positiva en la

reparació dels habitatges existents en la qual s'han invertit _{600 milions de pessetes subvencionats pel}

Ministeri; estan en marxa convenis que suposen la construcció _{aquest any de 1.500 habitatges; i s'es¬}

tan _{preparant terrenys i fórmules per tal de prosse¬} guir en aquesta direcció els anys vinents.

Indica _{que s'ha procurat transferir a les Àrees}

municipals competents el manteniment i conserva¬ ció dels _{parcs i jardins i del clavegueram, de la}

pavimentació i de l'enllumenat dels vials dels di¬ versos _{polígons per tal decentrar l'acció del Patro¬} nat en el _{parc d'habitatges de lloguer; que en co¬}

rrespondència amb tal propòsit s'ha revisat l'orga¬ nigrama de la Fundació reduint la plantilla buro¬

cràtica de 180 a 150_{places, necessàries per enguany}

que no són encara la xifra òptima a la qual s'arri¬ barà un _{cop el Patronat hagi centrat totalment la} seva acció al nou marc definit _{pels Estatuts; que}

l'anàlisi oferta s'ha redactat _{defugint l'òptica pú¬} blica i _{emprant la metodologia d'anàlisi comptable} i _{patrimonial pròpia de l'empresa privada i per} això el _{Pressupost conté una previsió d'uns 160} milions per atendre la càrrega financera de les Cai¬

xes d'Estalvi i una subvenció _{municipal per aten¬}

dre l'erradicació del _{barraquisme i la construcció}

d'habitatges socials però no per sufragar l'admi¬ nistració ordinària _{que atany als usuaris de les} finques; que l'actuació dels darrers anys palesa

aquesta voluntat de reducció de la despesa interna

per adaptar-la a la nova concepció dels serveis del Patronat si bé _{aquest objectiu} no es pot assolir

d'un dia per l'altre ni amb desconeixement déls

drets _{adquirits per un funcionariat que ha desen¬}

volupat una tasca molt profitosa, raó per la qual s'han efectuat transvasaments de _{personal entre el} Patronat i _{l'Ajuntament.}

El Sr. Alcalde _{puntualitza que el Pressupost del} Patronat no s'ha sotmès encara a _{l'aprovació del}

Ple donat el seu_{lligam amb el Pressupost ordinari.}

El Sr. Bonilla estima molt convenient la _pràctica de debatre _{regularment les línies programàtiques} de les Àreesi dels _{Òrgans de gestió; i observa certa} contradicció entre el _{desig d'aconseguir l'aplica¬} ció a im altre destí de la subvenció _{que havia de}

fer l'Instituto Nacional de la Vivienda per als al¬

bergs del Polígon de Pedrosa, cosa que implica la renúncia a l'esmentada operació, _i el manteniment

d'aquesta dins del quadre resum de

les

actuacions

a iniciar durant els _{anys 1982 i 1983.}

El Sr. Vidal _{puntualitza que dificultats d'expro¬}

piació impediren la plena disponibilitat en el seu

moment dels _{terrenys de la Pedrosa,} on es poden bastir 300 o 400 _{habitatges —no albergs com espe¬}

cifica erròniament el document _{repartit—, i} per això tal _previsió es manté en el Programa; i que per altra banda, la

possibilitat

d'aconseguir

la sub¬

venció a fons perdut _a què ha fet _esment el

Sr. Bo¬

nilla, és molt remota per quant Segons el Ministeri

la normativa que l'empara ja no és vigent.

El Sr. Alcalde _assenyala que l'informe distribuït preveu una substanciosa reducció en pessetes cons¬

tants de _{l'aportació del Pressupost municipal}

_ordi¬

nari al Patronat _{municipal de l'Habitatge,}

_{la qual}

espera que en un període prudencial

podrà

ser

aplicada a inversió i no a despesa ordinària

de

funcionament.

El Consell _{plenari queda} assabentat de

les direc¬

trius d'actuació del Patronat _{municipal de}

_l'Habi¬

tatge durant el present exercici.

La Presidència _{disposa el debat conjunt dels}

_dos

següents dictàmens de l'Ordre del dia segons

la

redacció informada _{per la Comissió}

_municipal

_per¬

manent.

Aprovar, d'acord amb els informes tècnic,

jurí¬

dic i _{econòmic, i} amb la plena conformitat de

la

«Compañía Depuradora de Aguas Residuales,

S.A.»

(NETAIGUA), com empresa adjudicatària de

la

concessió de les obres i instal·lacions relatives al sanejament d'aigües residuals mitjançant el tracta¬ ment del vessat i la subsegüent explotació del ser¬ vei _{segons els acords del Consell plenari de 9}

_de

juny de 1970 i de la Comissió municipal executiva d'e 27 de _{gener de} 1971, les variants a introduir en

l'esmentada concessió que s'indiquen

seguidament

i que s'incorporen a la mateixa, a tots

els efectes,

per motius d'interès públic com a

conseqüència

i

resultat de iles innovacions _tècniques

_{aplicades als}

sistemes de _depuració:

lr.—Acceptar la recepció de la

Planta Besòs

en les condicions_{tècniques actuals.}

2n.—Acceptar

com a paràmetres de

qualitat de

la Planta Besòs:

— sòlids _èn

suspensió: menor o igual a 30 ppm.

GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA doT

— reducció _en fòsfor i metalls pesants: major

o igual al 90 per 100

(noranta

per

100)

; que substituiran

els establerts

en

el

seu moment

al Plec de condicions.

3r.— Fixar, _{per a} la Planta Depuradora Besòs,

amb efectes a _partir ddl lr. d'octubre de 1979, la

tarifa _{global, referida} a la data inicial

de

la conces¬

sió, de 1,6473 ptes./m3.

4t.—Fixar, amb efectes a partir del lr. d'octu¬

bre de 1979, com a tarifes globals, referides a la data inicial de la concessió, per ala Planta Depura¬ dora _{Bogatell, la de 2,8357}

_ptes./m3

_{per al}

_nivell

de _qualitat «B», i

la de

2,9272

ptes./m3

per

al

ni¬ vell de _{qualitat «A».}

5è.—Mantenir, _{per a} la Planta Depuradora Bo¬

gatell, els paràmetres de control

de qualitat

asse¬

nyalats en el Plec de Condicions

facultatives de la

concessió.

6è.—Mantenir el termini de concessió adminis¬

trativa _{per a ambdues plantes, la inicial}

_{de 25}

_anys

i, per tant, fins a juny

de 1955.

7è.—Limitar la concessió administrativa a les

dues _{plantes existents, Besòs i Bogatell,}

reservant-se, no obstant, l'Ajuntament el dret d'ampliar la concessió a una tercera _{planta al Llobregat.}

8è.— Supeditar els anteriors acords _a la revisió

de la fórmula _{polinòmica de manera que es tingui}

en _{compte l'estructura de costos de l'Empresa con¬}

cessionària.

9è.—Mantenir, _en la resta, per a _totes les

plan¬

tesles condicions de la concessió.

Modificar l'article 26 del Plec d'e Condicions Ad¬

ministratives de la concessió de les obres i insta¬ l·lacions relatives al _{sanejament d'aigües residuals}

mitjançant el tractament del vessat i la subsegüent explotació del servei, de la qual és adjudicatària la _{((Compañía Depuradora de Aguas}

_Residuales,

S.A.» _{(NETAIGUA), per la següent redacció:}

«La revisió de _{preus de les tarifes es}

_realitzarà

mensualment fins _{que es produeixi la}

_igualació

dels resultats acumulats _{d'explotació —po'sitius i}

negatius, a pessetes constants— degudament

audi-tats, i, com a màxim no més enllà del lr. de juliol de _{1984, per la següent fórmula}

pt

Qt

Et

Ht

K =0,60 _{h 0,15 h 0,15 h 0,10}

1

P _{Q E H}

o o o o

amb els _{següents significats dels símbols:}

P=índex de

preus a l'engròs fixat per l'Institut

Nacional d'Estadística.

Q =índex de preus a l'engròs de productes quí¬ mics fixat _{per l'Institut Nacional d'Estadística.}

E= _{índex de}

l'energia fixat al Butlletí Oficial del'Estat.

H=_{índex de la mà d'obra fixat al Butlletí Ofi¬}

cial de l'Estat.

Aquesta fórmula es revisarà a _partir del_moment

en _{què es produeixi la}

igualació dels resultats en les _condicions

expressades. La nova fórmula poli¬ nòmica a _{adoptar serà la}

que resulti del'estructura decostos de _{l'empresa concessionària en l'esmentat}

momenti serà _{aplicable per un període de temps no}

superior a cinc anys. Sucessivament s'hauran d'es¬ tablir noves fórmules de revisió basades també en

l'estructura dels costos _{d'explotació de l'inici de}

cada _període.

Per fixar la nova fórmula polinòmica _segons l'es¬

tructura _{real de costos, la Companyia concessionà¬}

ria se sotmetrà a una auditoria _{anyal per} una em¬ presa especialitzada a determinar per la Comissió

municipal permanent.»

Tocant als anteriors dictàmens el Regidor-Con-seller d'Obres _{Públiques, Sr. Serratosa, recorda que}

el nou Consistori es trobà amb una PlantaDepura¬

dora ja en funcionament i una altra en estat avan¬ çat de construcció que fou inaugurada cap al se¬ tembre de _{1979; que en constatar-se qüe en aquesta} darrera Planta s'havien introduït una sèrie de can¬

vis sobre les condicions _{tècniques i jurídiques} es¬ tablertes _{inicialment, els quals calia clarificar, s'en¬} carregaren els estudis tècnics, jurídics i econòmics pertinents, els quals dictaminaren: a) que el canvi del mètode de _{depuració biològica pel de depura¬} ció _{química, havia estat convenient donat el cost} més baix _{d'aquest darrer; b) que l'endarreriment}

en la construcció de la segona Planta era degut al retard _{municipal en l'entrega dels terrenys a la}

concessionària; i c) que en resum, els canvis eren

jurídicament possibles i l'interès públic els justifi¬

cava sobradament. Indica _{que les tres principals}

vessants de la _{proposta són: a) recepció de la Plan¬}

ta del _{Besòs; b) determinar-ne els paràmetres de}

qualitat; c) fixar les tarifes definitives atesos, per

una _{banda, la menor inversió realitzada i, per altra}

el retard en la construcció no _{imputable a l'adjudi¬}

catària, punts que quedaren supeditats a la revisió de la fórmula _{polinòmica inicial,} que presentava

un defecte estructural (la manca d'una part fixa) i havia _{quedat desfasada donant lloc a unes revi¬} sions _{de preus superiors a les justificades per l'es¬}

tructura _{dels costos; que la concessionària en fer-li}

avinent aquesta condició, objectà la impossibilitat d'accedir-hi _{perquè havia acceptatles tarifes comp¬}

tant _{que l'evolució de la}

_fórmula

_{de revisió}

_li

_per¬

metria de rescabalar-se de les _{pèrdues inicials:}

consegüentment, no podia renunciar a la fórmula

vigent mentre no aconseguís

l'equilibri

de costos; que en vista de la validesa

d'aquest

argument i

de

la _{possibilitat que la}

_fórmula

_avui

_fixada

_{tornés a}

quedar desfasada en el moment

de la

seva

entrada

en _vigor, s'ha preferit ajornar-ne la determinació

fins que s'aconsegueixi

l'esmentat equilibri de

cos¬ tos, establint però, aquestes clàusules de salvaguar¬ da dels interessos _{municipals: a) l'empresa} con¬ cessionària se sotmetrà a una auditoria anual que serà realitzada per l'empresa especialitzada que

designarà l'Ajuntament; b) el termini màxim per

a l'assoliment de l'equilibri financer de la conces¬ sionària serà el _{juliol de 1984; c) la} fórmula dere¬ visió _{s'adaptarà cada cinc} anys a l'estructura de

costos de _{l'explotació. Acaba el Sr. Serratosa} re¬

marcant que aquestes propostes s'insereixen en la

política

municipal de clarificació

de situacions i

contractes heretats de l'època anterior en què s'atorgaven concessions per terminis massa

llargs

—15, 20 o 25 anys— que deixaven desfasades les condicions establertes inicialment amb una conse¬

qüència molt

clara: les concessionàries,

quan

sofre-xen pèrdues, pressionen

fins

aconseguir

la revisió

de les condicions _{establertes, però,} quan obtenen beneficis desorbitats amb perjudici per a l'erari

municipal, callen; que

la

constatació

d'aquests fets

ha aconsellar un repàs _sistemàtic de les diverses