Númm. 10 / Any XC
M
G
Comissió Acords Comissio Comiss Soci Comiss Sess Comiss i Con Comiss Públ Comiss Med Comiss ssió Comiss ssió CVIIIMU
GA
ó de Govern
s sessió 18/3/2
ons del Cons
sió de Cultura al. Acta sessió sió d’Acció Soc sió 15/2/2011 sió de Promoc neixement. Ac sió de Presidè
ica. Acta sess sió de Sosteni i Ambient. Ac sió de Seguret 17/2/2011 ... sió d’Hisenda 17/2/2011 ...
UN
A
2011 ... sell Municipa, Educació i B ó 15/2/2011 . cial i Ciutadan 1 ... ció Econòmica cta sessió 15/ ncia, Territori sió 16/2/2011 bilitat, Servei ta sessió 16/2 tat i Mobilitat. ... i Pressuposto ...
N
AS
S
... al Benestar ... nia. Acta ... , Ocupació /2/2011... i Funció ... s Urbans i 2/2011... . Acta se- ...s. Acta se- ...
NIC
SE
SUMA
1279 1280 1315 1331 1348 1370 1395 1411CI
E
ARI
Comissió d bitatge. Acords Acords dede març
Disposicion
Decrets de l’A Modificar e
tinació i
treball d i Inspec Modificacio
Cartipàs
Nomenar m
dació Ba
P
ET
d’Urbanisme, Acta sessió 1
les comission ç de 2011 ...
ns generals
’Alcaldia el nivell de co i actualitzar e d’Intendents M ctors. ...
ons de crèdit
membre col·la arcelona Cultu
PA
TA
Infraestructur 17/2/2011 .... ns celebrades ... mplement de l catàleg de ll Majors / Inten... 2011 ...
aborador de la ura ...
30 de mar
AL
A
res i Ha- ... 1
el mes ... 1
des- ocs de ndents
... 1 ... 1
a Fun- ... 1
Personal
Concursos
Bases de la convocatòria del concurs de mèrits per a seleccionar el director/a dels centres educatius de titularitat de l’Ajuntament de Barcelona, gestionats pel Consorci d’Edu-
cació de Barcelona ... 1478
Lliures designacions
Modificació bases de la circular 11/2011 ... 1479
Anuncis
Laudes de la Junta Arbitral de Consum de
COMISSIÓ DE GOVERN
Acords
Acords de la sessió celebrada el dia 18 de març de 2011
ACORDS DECISORIS
ÀREA D’URBANISME
Districte de Ciutat Vella
1. Rectificar, d’acord amb l’article 105 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre de, del Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, d’acord amb l’informe que consta a l’expedient, l’Acord de la Comissió de Govern del passat 9 de març en el sentit de modificar on diu “aprovar inicialment”, per aprovar definitivament el projecte d’execució, arquitectura interior i instal·lacions de l’edifici del mercat “Centre Cultural del Born”, d’iniciativa municipal, per un import de 13.694.747,25 euros, el 18% de l’impost del valor afegit (IVA) inclòs, formulat per Barcelona d’Infraestructures Municipals, SA (BIM/sa), amb les condicions a que fa referència la Conformitat Tècnica del Projecte, emesa per la Direcció d’Actuació Urbanística, de data 24 de gener de 2011; publicar aquest Acord al Butlletí Oficial de la Província i en un diari dels de més circulació de Catalunya; i encarregar a la Societat Municipal BIM/sa la gestió de l’actuació.
Districte de Sant Martí
2. Rectificar, d’acord amb l’article 105 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre de, del Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, d’acord amb l’informe que consta a l’expedient, l’Acord de la Comissió de Govern del passat 9 de març, pel qual s’aprova definitivament el projecte d’urbanització del Pla de Millora Urbana de la unitat d’actuació 2 de la Modificació del PGM a l’àmbit Plaça de les Glòries-Meridiana Sud, en el sentit de
resoldre les al·legacions presentades en el tràmit d’informació pública de l’aprovació inicial, de conformitat amb l’informe emès per la Direcció d’Urbanisme, de valoració de les al·legacions, que consta a l’expedient i, a efectes de motivació, s’incorpora a aquest acord; i mantenir la resta de conceptes de l’esmentar acord; i
COMISSIONS DEL CONSELL MUNICIPAL
Actes
Comissió de Cultura, Educació i Benestar Social
Acta de la sessió celebrada el dia 15 de febrer de 2011 i aprovada el 15 de març de 2011
A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, el 15 de febrer de 2011, s’hi reuneix la Comissió de Cultura, Educació i Benestar Social, sota la presidència de la Ima. Sra. Maite Fandos i Payà. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Montse Ballarín i Espuña, Carmen Andrés i Añón, Roger Pallarols i Taylor, Jaume Ciurana i Llevadot, Gerard Ardanuy i Mata, Mercè Homs i Molist, Ángeles Esteller Ruedas, Gloria Martín Vivas, Xavier Mulleras Vinzia, Elsa Blasco i Riera, Xavier Florensa i Cantons, assistits per la tècnica lletrada Sra. M. Teresa Ordóñez Rivero, que certifica.
També hi són presents les Sres. i els Srs.: Francina Vila Valls, Raimond Blasi i Navarro, Pere Alcober i Solanas, Jordi Martí i Grau i Daniel de Torres i Barderí.
Excusen la seva absència les Imes. Sres. i els Ims. Srs.:Gemma Mumbrú i Moliné, Immaculada Moraleda i Pérez i Ramon Nicolau i Nos
S’obre la sessió a les 9.35 h.
I) Aprovació de l’acta de la sessió anterior
S’aprova.
II) Part Informativa
a) Despatx d’ofici
En compliment de l’article 63.1 del Reglament Orgànic Municipal, es comuniquen
les resolucions següents:
1. Àrea de Benestar i Cohesió Territorial
Del Gerent Municipal, de 27 de gener de 2011, que adjudica a l’entitat Fundació Salut i Comunitat el contracte relatiu a la gestió del servei del Centre Municipal d’Acolliment d’urgència de dones que viuen violència masclista i als seus fills i filles, per als exercicis 2011-2012, i per un import de 902.404,05 euros.
2. Districte de Ciutat Vella
Del Gerent Municipal, de 26 de gener de 2011, que adjudica a Progess Projectes i Gestió de Serveis Socials, SL, el contracte relatiu a la concessió per la gestió i explotació dels serveis públics de promoció, dinamització i organització de les activitats de caire cultural, artístic i sociocultural en el Centre Cívic Drassanes, per als exercicis 2011-2012, i per un import de 796.283,82 euros.
3. Districte de Ciutat Vella
sociocultural en el Centre Sant Agustí, per als exercicis 2011-2012, i per un import de 601.378,73 euros.
4. Districte de Ciutat Vella
Del Gerent Municipal, de 26 de gener de 2011, que adjudica a Transit Projectes, SL, el contracte relatiu a la concessió per la gestió i explotació dels serveis públics de promoció, dinamització i organització de les activitats de caire cultural, artístic i sociocultural en el Centre Pati Llimona, per als exercicis 2011-2012, i per un import de 557.751,77 euros.
5. Districte d’Horta-Guinardó
Del Gerent Municipal, de 31 de gener de 2011, que adjudica a Progess Projectes i Gestió de Serveis Socials, SL, el contracte relatiu a la gestió i animació dels Centres Cívics Guinardó i Matas i Ramis, per als exercicis 2011-2012, i per un import de 291.489,11 euros.
6. Districte d’Horta-Guinardó
Del Gerent Municipal, de 2 de febrer de 2011, que adjudica a Trànsit Projectes, SL, el contracte relatiu a la dinamització comunitària del barri de Can Baró i la gestió del casal de barri Pirineu i del casal infantil L’Ànec, per als exercicis 2011-2012, i per un import de 264.352,90 euros.
7. Districte de Sant Martí
Del Gerent Municipal, de 31 de gener de 2011, que adjudica a Tasca Serveis d’Animació, SL, el contracte relatiu a la gestió i explotació del Centre Cívic Sandaru i casal de gent gran, per als exercicis 2011-2013, i per un import de 375.639,46 euros.
b) Mesures de govern c) Informes
A la Comissió:
1. Balanç de la formació Professional a Barcelona 2007-2010. Evolució dels principals indicadors com a resum de projectes, activitats i resultats.
La Sra. Ballarín presenta aquest informe amb el convenciment que l’aposta per la formació professional és la millor inversió de present, per tal de superar l’atur i la crisi, i també la millor inversió de futur, atès que diu que una bona formació professional és la base que els ha de permetre avançar vers el model econòmic marcat per Europa en el document «Estratègia europea 2020 per a un creixement intel·ligent, sostenible i integrador». Assenyala que, actualment, en temps de crisi, la formació professional és garantia d’ocupació i que així ho demostra el percentatge d’aturats que tenen aquest tipus de formació, el qual conforma el 5% del total de persones aturades contra el 87% que es troben a l’atur i que no tenen cap qualificació, o una qualificació baixa. Quant a l’estratègia econòmica europea esmentada abans, informa que, atesos els índexs actuals, els cal incrementar els nivells mitjos de formació en un 15%, i diu que hi estan treballant. Opina que l’aposta de Barcelona per la formació professional ha estat favorable mercès a la suma de diversos factors: en primer lloc, les mesures per a la flexibilització normativa desenvolupades durant els darrers anys, les quals diu que han facilitat optar a la formació professional; i, en segon lloc, pensa que el fet de comptar amb el Consorci d’Educació i la planificació de l’oferta conjunta de la Generalitat i l’Ajuntament ha servit per racionalitzar aquesta oferta. Puntualitza que la formació professional és una aposta pròpia i directa de l’Ajuntament de Barcelona, que es va endegar l’any 1994 amb la creació del Consell de la Formació Professional; l’Associació Xarxa Formació Professional, creada l’any 1999; i la Fundació Barcelona Formació Professional, creada l’any 2006 i la qual integra, a banda de l’Ajuntament, els àmbits educatiu, empresarial i social.
resultat dels quatre objectius que s’hi reflectien. Recorda que el primer objectiu d’aquell pla era contribuir al desenvolupament d’un sistema de formació professional de qualitat i eficaç, i enumera algunes de les accions que han dut a terme en aquesta línia, com ara l’estudi dels sectors emergents –Logística, Medi Ambient, Biotecnologia i Media–, el primer anuari de la formació professional, un sistema d’indicadors, un dispositiu de consulta de dades a l’Observatori de la Formació Professional, la campanya «Formació Professional» i una guia anual molt completa d’orientació i recursos de formació professional a Barcelona. Deixa palès que el segon dels objectius a complir era impulsar iniciatives per millorar la transició a la vida laboral i, en aquest sentit, explica que, entre d’altres, les accions desenvolupades han estat: la participació de la Fundació en la realització de tretze PQPI, promoguts amb el Consorci Educació i Barcelona Activa; i la iniciativa premis Formació Professional Emprèn. Quant al tercer dels objectius del pla, recorda que era el foment de la cultura del treball de qualitat juntament amb l’optimització de la inserció laboral dels joves. Anomena algunes de les accions que han emprès en aquesta direcció: un programa per al foment de la cultura del treball, per tal de potenciar l’orientació amb valors laborals; el programa «Beca-empresa» per millorar la qualitat de la formació pràctica en centres de treball, que desenvolupen actualment i el qual diu que compta amb importants projectes a l’empresa SIGMA, la Fundació del Futbol Club Barcelona, el projecte «Xics-Carmel» i un programa sobre formació a les escoles bressol municipals. Pel que fa al quart objectiu, Barcelona territori obert a Europa, mobilitat d’estudiants i professors, considera que el balanç també és important i comunica que han atorgat més de 300 beques de mobilitat per a estudiants de Barcelona, 76 beques de mobilitat per a professors i directors, i que gairebé 160 estudiants europeus han estat a Barcelona mercès a aquest programa de mobilitat. Posa de relleu que han tirat endavant aquestes iniciatives precisament ara, en un moment en què la crisi econòmica dificulta molt més les pràctiques en empreses, atès que no són la seva prioritat.
Fent referència als indicadors de millora, destaca, en primer lloc, l’increment de 4.000 alumnes en la formació professional durant el període 2007-2010, xifra que representa gairebé un 18% acumulat, i la creació de 14 nous grups. Puntualitza que aquest creixement ha estat sostingut, des de l’any 2006 fins a l’actualitat, en uns 1.000 alumnes cada any i que, conseqüentment, no correspon a la crisi econòmica, si més no durant els anys 2006, 2007 i 2008, període en què la situació econòmica era menys problemàtica. Així mateix, fa palès que a Barcelona s’han creat 12 títols nous permesos per la LOE. Un altre dels indicadors de millora afirma que és l’increment de la demanda per fer les proves d’accés als estudis de formació professional en 2.000 persones (un 80% més). Insisteix que la formació professional és un itinerari d’èxit des del punt de vista formatiu, atès que les dades indiquen que dels estudiants graduats el curs 2008-2009, el 90% treballa, estudia o ambdues coses alhora, i que, per tant, només el 10% està a l’atur o cercant feina. Assegura que aquestes dades són força positives, ja que els joves són el col·lectiu que més pateix l’atur. Compara aquest percentatge del 10% d’aturats d’estudiants provinents de la formació professional amb el 40% d’aturats que reflectia l’EPA del darrer trimestre de l’any anterior en relació amb la població de 16 a 24 anys.
els agents educatius i socials, però sobretot a partir d’indicadors que siguin de qualitat i fiables, per tant, continuar construint aquests indicadors; aprofundir en el reconeixement de l’experiència professional de les persones que ja estan treballant; consolidar un model d’orientació professional que serveixi per explicar als joves que determinada formació professional és la millor opció per a la seva vida personal i professional; i, per últim, continuar incrementant la mobilitat d’alumnes d’acord amb el model de mobilitat individual creat, model que subratlla que només se segueix a Barcelona.
El Sr. Ardanuy agraeix l’informe presentat. Creu que parlar de formació professional sempre és important, d’una banda, per ajudar a enfortir aquest àmbit del món de l’educació i, de l’altra, per destacar la importància d’aquesta especialització educativa per la qual pensa que cal apostar. Opina que la formació professional ha de ser una estratègia de ciutat i que, conseqüentment, s’han de prioritzar els recursos en aquest sentit i cal comptar amb una estructura que doni respostes i que estigui formada per extraordinaris professionals. Afirma que això ha estat així i que l’estratègia de l’Ajuntament de Barcelona al llarg d’aquests anys ha estat activa en aquest àmbit formatiu. Considera que les dades són molt interessants, amb tot, vol afegir uns comentaris que creu que les poden complementar. Manifesta que una de les qüestions més importants de la formació professional és la connexió amb el món laboral; l’entrada de les empreses a l’estructura educativa de la formació professional. Així mateix, també considera molt important el foment de la mobilitat, si bé no creu que sigui essencial. En ambdós casos opina que els projectes i les accions exposades són interessants i favorablement aplicables. Tanmateix, pensa que encara es troben lluny del fet que l’empresa formi part dels centres educatius d’FP, per la qual cosa pensa que l’Ajuntament hi ha de treballar més. Està d’acord que la col·laboració amb el món de l’empresa és rellevant i que la formació professional és una bona opció fins i tot en temps de crisi, atès que creu que significa que aposten per una formació de persones que tenen competències per millorar la competitivitat del sector empresarial. Això no obstant, destaca que, tant en temps de bonança com en temps de crisi, el nombre d’empreses que col·laboren amb la Fundació Barcelona Formació Professional és extraordinàriament baix i que la xifra màxima de cinquanta-una empreses denota el fracàs, sobretot tenint en compte que algunes d’aquestes empreses són municipals. Malgrat entendre que en temps de crisi és més difícil que les empreses s’interessin pel món formatiu, pensa que cal desenvolupar una acció més proactiva a l’hora de cercar empreses per a la formació pràctica dels alumnes.
Quant als PQPI, opina que es tracta d’una eina millorable i que és necessari planificar un increment d’aquest element dedicant-hi més esforços, com ara més proactivitat de les seves estructures formatives –Fundació FP, Xarxa, etc.– en la millora de la connectivitat amb el món empresarial; fet que es queixa que no es reflecteix en els reptes de futur esmentats. D’acord amb l’especialització dels centres per tal que esdevinguin molt millors, nega que es puguin especialitzar si no hi ha una incorporació més eficaç del món de l’empresa, i que la creació de clústers i les agregacions estratègiques es puguin dur a terme sense dibuixar les necessitats laborals de la ciutat en el futur. Denuncia que l’Ajuntament s’ha negat sistemàticament a analitzar les necessitats laborals perquè no ho considera necessari, fet que creu que seria important a l’hora decidir per quins clústers aposten. Està d’acord amb continuar adequant l’oferta formativa i creant places, això no obstant, es queixa que de vegades les places no s’ajusten a l’oferta i la demanda, raó per la qual pensa que hauran de ser capaços d’explicar millor quines són les necessitats formatives de la ciutat.
la FP en el futur hauria de contemplar l’increment de docents amb experiència professional a aules i tallers d’aquest tipus de formació. Afirma que l’orientació professional és una de les claus per combatre el fracàs escolar i per reorientar perfils que, de forma equivocada, van a àmbits educatius que potser no els correspondrien, raó per la qual pensa que estan perdent oportunitats de tenir molt bons professionals i que han d’apostar per enfortir aquesta orientació, més enllà dels projectes que ja hi dediquen i que creu que estan prou bé. Per acabar, vol conèixer el paper que desenvolupa la Xarxa FP.
El Sr. Mulleras agraeix la feina dels professionals que han col·laborat amb la preparació d’aquest balanç. Critica que els comentaris de la regidora en presentar aquest informe són d’autocomplaença en un moment que considera greu en relació amb aquest tipus de formació, la qual diu que ha de ser clau en la lluita contra l’atur juvenil. Recorda que aquests darrers quatre anys Barcelona ha doblat el nombre de persones aturades, passant d’unes 50.000 a més de 100.000 actualment, i que l’atur juvenil està prop del 50%. Es queixa que la distància entre la formació i l’empresa encara és molt llunyana i que el mateix passa entre l’oferta formativa i la demanda del mercat laboral. És per tot això que considera que aquesta autocomplaença no respon a la realitat. Reconeix que s’han fet moltes coses, tanmateix, creu que, avui dia, la formació professional encara continua sent el punt feble del sistema educatiu, a Barcelona i a Catalunya. Assegura que si hom estableix comparatives entre formació professional i formació universitària, socialment encara hi ha molta diferència entre aquests dos tipus d’estudis, raó per la qual pensa que s’ha de treballar molt més per tal d’assolir que la formació professional sigui clau en la formació i en la lluita contra l’atur a Barcelona. Comunica que de cada 100 joves que estudien formació professional o batxillerat a Barcelona, 41 estan fent formació professional i 59 batxillerat, dada que diu que demostra que la diferència amb Europa encara és molt important. A tall d’exemple, explica que, a França, els percentatges són inversos, que 58 de cada 100 joves estudiants fan FP i 42 fan batxillerat; que a Alemanya passa el mateix, que el 60% està fent formació professional i el 40% batxillerat; i que Itàlia compta aproximadament amb les mateixes xifres. Opina que aquesta diferència es deu a la poca atenció que el poder públic i el sector empresarial han prestat a la formació professional en comparació amb la resta de països europeus. Creu que l’Administració pública ha de liderar l’apropament de l’empresa al sector de la formació professional, que es tracta d’un gran repte que encara no s’ha assolit i que cal treballar-hi molt més.
Es queixa que l’estatus professional de la FP hauria d’estar socialment més reconegut, que encara no han aconseguit dotar-la de més contingut, coneixement, innovació i talent per millorar la productivitat. Assegura que la formació és un factor diferencial clau en una societat, que dóna valor afegit a la productivitat i a la competitivitat envers altres societats, raó per la qual considera que el coneixement, la innovació i el talent s’han d’incrementar molt més en relació amb la formació professional. Així mateix, creu que cal enfocar la formació professional vers les activitats més intensives en coneixement, en formar persones amb capacitat d’aprendre, d’innovar i d’estar motivats; dedicant més esforços a les famílies professionals que tenen un intensiu ús tecnològic. Proposa que s’impregni la FP, i l’educació en general, de valors com ara l’esforç, la responsabilitat, el mèrit i l’exigència; i afegeix que només aconseguiran dotar la FP d’un valor afegit i d’una major productivitat si són capaços de generar aquest talent.
el creixement d’alumnes durant els darrers anys ha estat sostingut és perquè no han incrementat de forma significativa l’oferta de places de FP a Barcelona. En aquest sentit, deixa palès que les dades del curs 2009-2010 indiquen que un 14,4% de la demanda de FP no va ser atesa (17.502 sol·licituds per 14.970 places) i diu que els estudiants de formació professional no s’incrementen perquè l’oferta no s’incrementa. Vol saber per quin motiu encara hi ha aquest percentatge tan alt de demanda no atesa i quin grau d’abandonament hi ha per part dels alumnes de FP que comencen els estudis en relació amb els que els acaben, dada que diu que oferiria una visió del possible fracàs escolar de formació professional.
El Sr. Florensa també agraeix aquest informe. Insisteix en la importància que té la formació professional, estratègicament i d’aposta, i en la rellevància de la seva valorització social i el fet que aquest tipus d’estudis arribin al màxim d’estudiants, sobretot en la situació de crisi actual. Creu que precisament és ara quan cal posar en valor i reforçar aquesta aposta, que diu que l’Ajuntament duu a terme des de fa anys per donar prestigi i ampliar el ventall, la qualitat i l’acceptació social de la formació professional. Desitja que hom continuï treballant en aquesta línia. Quant als PQPI, diu que, segons l’informe, en els darrers tres anys s’han promogut 13 programes de qualificació inicial que han permès una formació professionalitzadora de la qual s’han beneficiat 195 estudiants a Barcelona. Considera que aquesta xifra és molt baixa, sobretot tenint en compte que pràcticament un 30% dels nois i noies de la ciutat no superen l’ESO, i que el col·lectiu de 16 anys que viu a Barcelona és de gairebé 13.000 joves. D’acord amb aquestes xifres, i en funció del nombre de persones que potencialment podrien accedir a aquests cursos, calcula que s’està arribant a poc més de l’1% d’alumnes amb fracàs escolar. Pregunta per quin motiu aquestes xifres són tan baixes i si es preveu reforçar aquesta formació o augmentar-ne el nombre d’alumnes. Pel que fa al suport a la inserció laboral, vol deixar palès que es tracta d’un àmbit important que s’ha d’incloure a tota l’oferta de formació professional. En aquest sentit, especifica que, segons les dades presentades l’any 2010, s’ha donat suport a la inserció laboral de 29 estudiants, i que de les insercions laborals directes gestionades des de la Fundació, l’any 2009 se’n van beneficiar 7 estudiants; el 2010, 29, i el 2011, malgrat que encara queden mesos per endavant, només hi ha 2 ofertes de tramitació.
Assenyala que durant els darrers dos anys només s’han aconseguit gestionar 36 ofertes de treball, una mitjana d’1,5 llocs de treball al mes. Si bé entén que en període de crisi la inserció laboral és més complicada, mostra la seva sorpresa davant de les xifres exposades, motiu pel qual vol saber quina dimensió té aquest servei i quantes persones hi treballen, atès que comenta que potser hi treballen més persones de les que finalment aconsegueixen ser beneficiaris d’aquest procés d’inserció laboral. Fent referència a les beques de mobilitat internacional, opina que les xifres també són força baixes i troba desmesurat el fet que hi hagi més directors que no pas alumnes que s’acullin a aquest procés de mobilitat per estudiar a l’estranger, ja que pensa que hauria de ser a l’inrevés, que el nombre d’alumnes hauria de ser molt major al de directors de centres. Fa palès que no acaba de veure quina utilitat tenen aquestes estades dels directors; sap que es troben amb responsables de formació professional d’altres països, que visiten alguns instituts, i prou. En relació amb la cinquantena d’empreses col·laboradores, manifesta que seria desitjable que n’hi hagués un volum més gran. Comparteix bona part dels reptes de futur que es fixen a l’informe i anima el govern a treballar en aquest sentit. Considera important que la FP es pugui integrar en els centres on ja s’imparteixen l’ESO i el Batxillerat, passant a ser un itinerari curricular més i evitant el grau de segregació que diu que té lloc actualment, sobretot en els centres especialitzats. Així mateix, opina que cal adaptar l’oferta formativa, tal com ja es preveu a l’informe, atès que pensa que, actualment, l’oferta que hi ha a la ciutat està més orientada al sector industrial que no pas al sector serveis, mentre que el pes dels sectors productius de la ciutat assegura que es troba en els sector serveis. Vol conèixer com es preveu avançar més en aquesta especialització i en reorientar més aquesta oferta en funció de les necessitats que pot tenir la ciutat.
plantegen en aquest informe són compartits pels diferents grups municipals. Assegura que d’autocomplaença gens ni mica i recorda que ha començat al seva primera intervenció puntualitzant que han d’avançar cap a Europa i que encara els queda molt camí per recórrer. Confirma que el paper de la formació professional havia estat summament desprestigiat en el passat, tan per part de l’Estat com del país i de la ciutat. Afirma que la formació professional és un sistema educatiu i que cap ciutat pot fer gran cosa llevat de tenir la inquietud d’anar més enllà del que la llei obliga quan pensen que pot ser bo per al desenvolupament econòmic de la ciutat. Indica que aquesta ha estat l’aposta de Barcelona. Afirma que les millores normatives s’han produït a l’àmbit estatal perquè el Govern de l’Estat s’ha adonat que calia capgirar la situació; amb tot, manifesta que aquestes modificacions de la norma són una condició necessària però no suficient per poder incidir en la concepció social de la formació professional. Argumenta que és per aquest motiu que Barcelona va endegar aquest projecte amb la implicació dels agents econòmics, socials i educatius, i cercant la complicitat ciutadana. Opina que l’aposta ha estat molt positiva en relació amb els resultats obtinguts i posa de relleu que la dada més important generada, i que no es reflecteix a l’informe, és el canvi que s’ha produït pel que fa a la percepció social gràcies a tota la feina que s’ha fet per dignificar la FP. Malgrat entendre que no poden avaluar els resultats directes d’aquesta tasca, puntualitza que veure Andrés Iniesta, Isma Prados o Ramon Paredes –director de Recursos Humans de la Seat– dient que van estudiar formació professional, és molt més útil per als joves, les famílies i la societat en general que totes les lloances que en puguin fer els grups polítics en aquesta Comissió. Consegüentment, nega que la formació professional encara sigui el punt feble de l’educació i diu que les dades d’inserció professional i de matriculació ho demostren. Insisteix que aquestes xifres no han canviat soles i que al darrere hi ha l’esforç de polítiques públiques clares, descrites en objectius i desgranades en accions que han fet possible que, malgrat la història i el marc normatiu, Barcelona hagi aconseguit transmetre a la ciutadania que la formació professional és una bona opció.
captat el mateix nombre d’empreses per any –el 2008, 9 empreses; el 2009, 10 empreses, i el 2010, 10 empreses. Reconeix que una empresa de mitjana per mes és una bona xifra, tanmateix, creu que han d’anar a més. Comenta que a Barcelona hi ha més de cinquanta-una grans empreses i que amb una acció més proactiva podrien comptar amb unes quantes empreses més que els ajudessin a fer més contractes de pràctiques i més foment de la formació professional. Assenyala que l’equip de l’Ajuntament que s’ocupa d’aquest tema no ha de renunciar a cap recurs públic, nacional o internacional, al que pugui tenir accés. Pensa que el seu repte ha de ser reduir la gran distància que encara existeix entre el món del treball i la formació professional. Per acabar, demana a la Sra. Ballarín que no menystingui l’acció de l’Ajuntament de Barcelona i de la seva oposició, les quals creu que poden aportar bastant més que una campanya publicitària.
El Sr. Mulleras vol deixar palès que ningú posa en dubte la vàlua professional de la gent que treballa a la Fundació i, en general, a les institucions que es dediquen a aquest sector. Això no obstant, creu que encara estan molt lluny de la situació òptima que haurien de tenir a Barcelona i de la situació de la formació professional a Europa. Argumenta que quan hi ha una crisi es denoten encara més les ineficiències del sector, però insisteix que és ara quan cal que l’oferta s’apropi molt més a la demanda per tal de millorar la connexió entre empresa i formació. Opina que és un deure de tothom que l’estatus de la formació professional esdevingui equiparable a l’estatus social de qualsevol altre tipus de formació, i que les primeres que en són responsables són les administracions. Conclou que a la formació professional de Barcelona encara li queda molt camí per fer.
La Sra. Ballarín, quant als recursos, especifica que aquest sistema està en bona part finançat per recursos que provenen d’Europa, a través del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) o del Ministeri d’Educació. Explica que les beques estan finançades en un 75% per fons europeus i que l’altre 25% l’aporta l’Ajuntament de Barcelona. Vol aclarir que no ha dit que Iniesta sigui millor que els regidors i regidores, sinó que per als joves és un referent i que, ells mateixos, com a poders públics, segur que es fixen molt més en aquest jugador de futbol que no en els altres regidors quan diuen que estudiar FP és bo. Fa palès que la dignificació de la formació professional ve donada, en gran part, per la innovació. Destaca que, gràcies a la Fundació Barcelona Formació Professional, formen part activa dels campus d’excel·lència amb les diferents universitats de Barcelona i les empreses; que són l’única ciutat espanyola on la formació professional ha arribat a aquest grau de reconeixement i que estan traslladant el projecte a la resta de l’Estat.
Es dóna per tractat.
2. Estat d’execució del Pla d’equipaments juvenils.
Pel que fa al Districte de Ciutat Vella, especifica que la rehabilitació de l’edifici del Palau Alòs, on ubicaran el casal de joves, ja està pràcticament finalitzada i que, per tant, el casal està a punt de ser inaugurat. Quant al Districte de l’Eixample, a banda dels punts d’informació juvenil, explica que a l’espai de Transformadors, que es preveia que es pogués rehabilitar i reutilitzar un cop el Centre de Recursos Juvenils i la seu del Consell de la Joventut abandonessin l’edifici, es va duu a terme una anàlisi de l’estructura que els recomana no rehabilitar-lo i enderrocar-lo, per la qual cosa argumenta que és imprescindible desenvolupar un canvi de planejament urbanístic, atès que aquell espai té qualificació de zona verda i s’ha de transformar a equipament per tal de poder-hi reconstruir un espai d’aquestes característiques. Puntualitza que la tramitació del canvi urbanístic ja s’ha iniciat i que es durà a terme un intercanvi de qualificacions amb l’illa Germanetes. Conclou que aquestes circumstàncies provoquen el retard de l’equipament previst a Transformadors, si bé diu que no canviarà de destinació. D’altra banda, comunica que aquest estiu es posarà en funcionament l’espai jove de la Model, a les Arenes. Amb referència a Sants-Montjuïc, informa que s’han dut a terme actuacions de millora importants a La Bàscula –espai jove especialitzat en música– i que els serveis tècnics que avui ocupen la Casa del Mig estan a punt de ser traslladats, fet que diu que donarà lloc a l’actuació de millora prevista per aquest mandat per tal d’ubicar-hi un espai jove. Destaca que a les Corts han complert el 100% de les previsions que s’havien proposat aquest mandat; explica que a Sarrià-Sant Gervasi han obert un annex del casal de joves de la Casa Sagnier, i assenyala que a Gràcia s’ha posat en marxa l’espai jove de La Fontana amb tots els seus serveis i que el casal de joves de La Sedeta s’ha enrederit perquè ha calgut endegar un procés per consensuar l’execució de tot el paquet d’equipaments i la remodelació.
Quant al Districte d’Horta-Guinardó informa que l’espai 12-16 ha estat traslladat, juntament amb la ludoteca El Galliner, a la plaça Santes Creus, ampliant les possibilitats. Indica que l’illa d’equipaments del mercat del Guinardó, on s’ha d’ubicar el casal de joves, ja està en construcció, si bé no es finalitzarà fins al proper mandat; i que l’equipament de joves que es preveia obrir a la Llosa s’ha endarrerit. Quant a Nou Barris, especifica que han dut a terme una prèvia de l’actuació que estava prevista per al proper mandat, instal·lant provisionalment, en uns mòduls prefabricats, el casal de Prosperitat. Esmenta que hi ha un error a l’informe, atès que tot el paquet d’equipaments de Les Basses no estava previst per aquest mandat, sinó per al proper; tanmateix, informa que ja hi han començat a treballar i que hi han instal·lat el Pla de transició de treball, el Pla jove del Districte, dues cases d’ofici, etc., insisteix que en aquest cas no hi ha cap incompliment, que l’únic incompliment que sí que hi ha és el del punt d’informació juvenil que havia d’anar a Les Basses, el qual diu que es retarda juntament amb tot el paquet de remodelació de l’espai. Explica que el projecte del casal de joves de la Guineueta està finalitzat, però que s’està consensuant el trasllat del casal ja existent a aquest nou espai.
Pel que fa al Districte de Sant Andreu, comunica que s’ha ampliat l’espai jove Garcilaso i que els ha sorgit un problema amb l’espai previst al carrer Sant Adrià número 20, ubicació que diu que finalment s’ha desestimat i que, per tant, els cal trobar-ne una de nova. Quant al Districte de Sant Martí, diu que ja estan avançant tot i que les actuacions estan previstes per al proper mandat; informa que ja hi ha consens amb totes les entitats juvenils del territori en relació amb el projecte bàsic del casal de joves i que ja s’està tramitant el projecte urbanístic.
La Sra. Vila agraeix la presentació de l’informe, entenent que es tracta d’un exercici d’autoavaluació important que, a més, permet als grups de l’oposició valorar el grau d’execució del Pla d’equipaments aprovat l’any 2008. Destaca que encara queda pendent de desenvolupar el 40% dels equipaments que es preveien dur a terme en aquest mandat, per la qual cosa diu que el govern no ha acabat de fer els deures. Puntualitza que si es marquen uns objectius és per complir-los, i per aquest motiu demana que se’ls detallin les raons per les quals no han pogut tirar endavant tots aquests equipaments. Troba a faltar les xifres d’usuaris d’aquests espais i, sobretot, la valoració que en fan els usuaris, atès que afirma que només amb aquestes dades poden conèixer si realment aquests equipaments funcionen, si s’adapten a les necessitats dels joves de la ciutat, o si cal millorar-los o adaptar-los tenint en compte la nova situació social i econòmica. Demana a la regidora que els faciliti aquestes dades per completar l’informe. Remarca que aquest Pla pateix un defecte d’origen pel que fa al seu plantejament, fet que diu que ja van exposar en el seu moment. Entenent que un dels pilars del Pla és el moviment associatiu juvenil de la ciutat, troba a faltar que es tingui en consideració la realitat de les associacions que estan prestant serveis als joves i la de les entitats juvenils, perquè puntualitza que aquest Pla només se centra en els equipaments estrictament municipals i no contempla moltes entitats que hi ha en els districtes que estan treballant en l’àmbit de la joventut, ni la situació que pateixen. En aquest sentit, remarca que CiU i els grups que governen tenen punts de vista diferents. Pregunta què succeeix amb les entitats juvenils que no tenen local, que estan en locals en males condicions o locals que no s’ajusten a les necessitats i als serveis que presten, com diu que s’ha deixat palès en diferents informes.
El Sr. Mulleras agraeix l’informe i reconeix les dificultats que deuen haver tingut les persones que han hagut d’elaborar-lo. Malgrat el retard, agraeix la seva professionalitat. Així mateix dóna les gràcies a la regidora; amb tot, li diu que és el tercer informe similar que presenta i que potser hauria de destinar el temps a d’altres accions. Fent una anàlisi quantitativa i qualitativa del Pla, exposa que el 2010 havien d’haver-hi 28 equipaments finalitzats, dels quals només se n’han acabat 20; essent dues terceres parts del que s’havia de finalitzar l’any passat, i que, consegüentment, hi ha 8 equipaments que haurien d’estar en funcionament, que encara no ho estan i que afecten diversos districtes. Troba a faltar anàlisis qualitatives de la tasca que duen a terme aquests equipaments juvenils: les problemàtiques que es tracten, quants problemes s’han tractat i quins s’han resolt, etc. D’altra banda, considerant que l’atur juvenil està al voltant del 50%, troba a faltar actuacions dirigides vers aquesta problemàtica, la qual considera molt important tenint en compte que de cada dos joves que hi ha a Barcelona que volen treballar, només un ho pot fer. Quant als casals de joves, recorda que, segons la previsió del govern, l’any 2015 n’hi ha d’haver 18. Explica que l’any 2008 n’hi havia 5 i que actualment n’hi ha 6, per tant que només n’han construït un en tres anys, essent un 7% de compliment d’allò previst per al 2015. Pel que fa als espais de joves, afirma que el problema és el mateix; diu que l’any 2008 n’hi havia 4, que actualment n’hi ha 5 i que està previst que l’any 2015 n’hi hagi 12, per la qual cosa calcula que el compliment és del 8% en relació amb les previsions per al 2015.
han trigat un any i mig a actuar en aquest sentit. Insisteix que aquest és un exemple de la mala praxi i la mala gestió d’aquest Ajuntament i diu que si la zona s’hagués requalificat abans, hi haurien pogut tirar endavant aquests equipaments. Creu que les polítiques de joventut han de ser molt més transversals, que cal obrir aquests equipaments a les relacions intergeneracionals per tal d’interferir en l’aïllament d’aquest col·lectiu i que, en aquests primers dos anys de Pla, es constaten greus incompliments, tant qualitatius com quantitatius.
Vol saber com les polítiques pressupostàries afectaran el Pla d’equipaments juvenils en relació amb la inversió destinada a construir els equipaments previstos i pregunta quines seran les prioritats del govern. Per acabar, pensa que cal assegurar un repartiment més equitatiu i no deixar una part important de la ciutat sense equipaments juvenils, i que cal elaborar una memòria pressupostària i un calendari detallat de l’execució dels equipaments, tenint en compte la nova situació econòmica i les necessitats socials existents actualment.
El Sr. Florensa també agraeix la presentació d’aquest Pla i el detall que ofereix sobre l’estat actual del seu desenvolupament i sobre allò que queda per fer al llarg dels propers anys. Valora positivament que comptin amb un Pla d’equipaments juvenils i que el puguin valorar. Independentment de la valoració que després en facin, creu que han fet un pas endavant, en primer lloc, perquè diu que saben de què estan parlant i, en segon lloc, perquè després d’un treball continuat de diversos anys, han aconseguit definir de quin tipus d’equipaments estan parlant, homologar-los a la resta d’equipaments i poder diferenciar punts d’informació juvenil, casals de joves i espais joves. Així mateix, pensa que en tot aquest procés s’ha establert un estàndard de qualitat, pel que fa a l’espai i als serveis oferts. Insisteix que el fet de disposar d’un pla que permeti elaborar aquesta planificació territorial en funció de les necessitats dels joves de la ciutat i, alhora, poder anar analitzant el seu desenvolupament, és positiu. Enumera alguns dels avenços que s’han assolit en aquest mandat en relació amb el Pla d’equipaments: l’adequació d’alguns equipaments ja existents, com ara el CIAJ, La Bàscula, el Casal de Joves del Coll i l’annex a la Tamarita; la creació d’alguns espais 12-16, els quals considera necessaris malgrat creure que es podrien integrar en casals de joves o espais joves per tal de facilitar sinèrgies; la construcció de quatre nous punts d’informació juvenil i la creació de la xarxa d’aquests punts d’informació, la qual puntualitza que està gairebé completada i que, per tant, es tracta d’un àmbit en què s’ha avançat molt.
Transformadors, i tenint en compte que la creació d’aquest espai està vinculada al projecte del centre Europa Jove –orientat, entre d’altres, a oferir eines als joves que vulguin tenir mobilitat internacional–, proposa també que es cerquin altres possibles ubicacions per tal d’accelerar la posada en funcionament d’aquest servei.
Pel que fa al Districte de Nou Barris, assenyala que en aquest moment la majoria d’equipaments estan en procés de transformació, fet que diu que genera un panorama inestable. En aquest sentit, recorda, d’una banda, que el casal de joves de la Guineueta s’ha de traslladar i que la nova ubicació no compta amb el consens dels joves que ocupen actualment aquest espai, i, de l’altra, que el casal de joves de Prosperitat s’ha tancat i distribuït en diversos equipaments fins que es finalitzi la construcció d’uns mòduls i l’edifici definitiu; finalment, diu que el casal de joves de Les Basses està en transformació i que del de Ciutat Meridiana encara se’n desconeix la ubicació. Quant al Districte de Sant Martí, opina que s’ha fet palesa la voluntat de començar a concretar equipaments juvenils, si bé també diu que van endarrerits. Conclou que hi ha equipaments importants sense fer, sense ubicació o pendents d’operacions urbanístiques molt complexes. Mostra la seva preocupació en aquest sentit, en relació amb els terminis fixats de compliment del Pla. Opina que és correcte demanar la construcció d’equipaments, tanmateix, està en desacord amb el fet que a les Corts plantegin que un equipament, del qual ja se’n coneix la ubicació concreta, es vulgui canviar sense oferir una opció alternativa. En aquest sentit, pensa que cal coherència i voluntat per facilitar l’establiment d’equipaments juvenils, que ja és prou complex en si. Creu que cal diferenciar els equipaments públics, si bé duen a terme la funció d’acollir la seu d’entitats i oferir-los serveis, dels locals privats de les entitats juvenils. Amb tot, recorda que el seu grup va proposar, i així s’està duent a terme, que s’establís una línia de subvencions perquè les entitats de lleure poguessin, per exemple, fer millores als seus locals, acció que diu que altrament no podrien desenvolupar. Per acabar, està d’acord que s’ha fet una anàlisi territorial quantitativa i considera adient que algun dia s’elabori un informe més qualitatiu referent al funcionament d’aquests equipaments, explicitant com es valoren aquests serveis, quina acollida tenen, etc.
La Sra. Blasco agraeix tots els comentaris. Indica que les causes que han provocat l’endarreriment de certes actuacions ja les ha detallat a bastament. Vol fer palès que l’objecte de l’informe era donar compte de l’estat en què es troba el Pla d’equipaments que van proposar fa tres anys. Pel que fa a les xifres d’usuaris, grau de satisfacció i dades qualitatives, creu que poden ser molt interessants i puntualitza que per aquest motiu van fer l’esforç de tenir les dels punts d’informació juvenil i presentar-les. En relació amb els altres equipaments, explica que es duu a terme aquesta avaluació de forma individual i seguint criteris diferents, per la qual cosa argumenta que caldrà trobar una fórmula comuna per copsar el grau de satisfacció dels usuaris. Esmenta que aquesta qüestió pot ser objecte d’un nou informe que no es presentaria en aquest mandat. Especifica que distingeixen correctament els equipaments juvenils de la ciutat dels plans de locals de les entitats i, en aquesta línia, puntualitza que els equipaments municipals són per a tothom, que també fomenten l’associacionisme i que també acullen moviments associatius, els quals diu que sovint neixen en aquests equipaments. Explicita que el suport a les entitats que decideixen tenir locals propis va per una altra via. Confirma que van acordar amb ERC obrir una línia de subvencions per a la millora dels locals de les entitats educatives de la ciutat, que aquesta acció ha donat molt bon resultat i que les entitats de base n’estan molt satisfetes. Quant als incompliments, assegura que han estat molt transparents i han donat explicacions de totes les dificultats que han sorgit.
mateixa manera que diu que el Pla de biblioteques tampoc planteja l’existència d’una biblioteca a cada barri. Explica que en el Pla van establir una ràtio de barris on hi ha 10.000 joves, mitjançant un estudi aprofundit del cens, i que treballen a partir d’aquesta ràtio perquè entenen que hi ha d’haver un equilibri de sostenibilitat econòmica i de nombre d’usuaris que facin possible mantenir aquesta xarxa d’equipaments. Fent referència de nou a Transformadors, argumenta que si no hagués estat necessari intervenir en l’estructura de l’edifici, l’haurien pogut adequar i, en el seu moment, plantejar-se la requalificació. Explica que durant aquest darrer any i mig han dut a terme un estudi profund de l’estructura i d’allò que es podia i no es podia fer en aquest espai, han pres la decisió que s’havia d’enderrocar i han cercat una solució alternativa. Assegura que, en termes de plantejament, dur a terme aquestes accions en un any i mig és del tot correcte. Quant a les relacions intergeneracionals, diu al PP que no creu en els equipaments juvenils i que ja els ha explicat moltes vegades que els equipaments juvenils han de ser per a joves i, en tot cas, cal elaborar programes intergeneracionals entre els equipaments de joves i de gent gran. En relació amb l’ajust pressupostari, deixa palès que les seves prioritats són clares i que, com ha dit el Sr. Florensa, ja compten amb un Pla d’equipaments juvenils que ja ha començat a funcionar. Pel que fa als centres 12-16, especifica que aquesta franja d’edat també es treballarà en els casals i en els espais joves, però que els centres 12-16 actualment existents responen a realitats locals molt concretes que, des del punt de vista dels districtes, s’han volgut mantenir perquè són experiències positives. Fa palès que, evidentment, és més difícil ubicar grans equipaments que espais com els punts d’informació juvenils, raó per la qual diu que aquests últims els han pogut fer avançar més fàcilment. Això no obstant, afirma que quan sorgeixen oportunitats les aprofiten per donar solució a les dificultats que també van sorgint. Posa de relleu que no tots els districtes partien de la mateixa situació i que per aquest motiu continuen existint diferències.
Recorda que en aquest mandat han definit què significa espai, casal i punt d’informació, i opina que el Pla d’equipaments juvenil està integrat a tots els districtes, fet que considera fonamental. En aquest sentit, destaca la feina dels districtes envers el Pla. Reconeix que van pecar d’un cert optimisme en el termini d’execució d’alguns equipaments, sobretot en el cas dels que depenen d’estructures urbanístiques més complexes. Està d’acord en aprofitar altres oportunitats que puguin sorgir a l’hora de fer avançar aquests espais. Considera que el Pla d’equipaments juvenil avança i és una peça que ja és indiscutible dins de les polítiques municipals, que ha assolit un elevat grau de consens i que continuarà avançant visiblement en el proper mandat. Insisteix que les peces de grans dimensions precisen d’un procés més lent, però esmenta La Fontana –inaugurada aquest mandat– per demostrar que poc a poc es van fent realitat. Puntualitza que els districtes han fet, estan fent i continuaran fent tots els esforços per complir i trobar solucions a les dificultats que diu que sorgeixen en qualsevol pla. Creu que tots estaran d’acord que Barcelona, actualment, és referència a l’Estat pel que fa al model dels equipaments juvenils i a l’extensió de la xarxa d’aquests equipaments. Afirma que cap altra ciutat de l’Estat, ni potser d’Europa, s’ha plantejat efectuar una xarxa d’equipaments juvenils com la que tindrà Barcelona l’any 2015, quan acabi aquest Pla. Finalitza agraint tot el consens que diu que han aconseguit per elaborar el Pla.
considera que cal comptar amb un nou Pla de joventut que afronti aquesta nova situació econòmica i social. Mostra la seva preocupació davant el fet que des de la Regidoria de Joventut no s’hagi fet cap pas al respecte.
El Sr. Mulleras puntualitza que hi ha una diferència important entre que el 100% dels barris comptin amb equipaments juvenils i que a la meitat dels barris no n’hi hagi, entenent que hi ha d’haver un punt d’equilibri que creu que l’Ajuntament ha de buscar. Fa referència a Transformadors per incidir que s’ha utilitzat durant molt de temps com a equipament, i es queixa que durant tots els anys que va ser seu del Consell de la Joventut, l’Ajuntament no es va preocupar de requalificar-ho, qüestió que diu que ara fan servir d’excusa per justificar l’endarreriment de l’equipament que està previst instal·lar-hi. Vol fer palès que no es tracta d’un problema de deficiències estructurals, perquè la requalificació ve donada per l’ús que es fa del sòl. Assegura que tant l’Ajuntament com el Districte de l’Eixample han discutit a bastament aquesta qüestió, que des de fa molt temps tenen clar que l’ús de Transformadors ha de ser d’equipaments però que, contràriament, ha estat funcionant en fals durant anys amb qualificació de zona verda. Insisteix que fa un any i mig que hi ha un solar i un equipament que no té cap ús per als ciutadans de Barcelona. Confirma que el seu grup no creu en el model d’equipament juvenil del govern, diu que tenen un altre model, que creuen en equipaments més oberts envers altres generacions de la societat que, sobretot, no aïllin el jovent.
El Sr. Florensa pensa, quant al tema de les Corts, que quan hi ha una ubicació per a un equipament juvenil, que és l’actual Biblioteca Can Rosés, i es proposa que aquest equipament continuï funcionant com a biblioteca sense oferir cap alternativa per ubicar el casal de joves, el que es fa és deixar sense ubicació un equipament juvenil. Considera que en faltar tres mesos per les eleccions no és lògic demanar que s’elabori un nou Pla de joventut, si bé està d’acord que abans d’acabar el mandat caldria valorar quin ha estat el grau de compliment del pla que finalitzava l’any 2010. Pel que fa a les ubicacions dels equipaments pendents, creu que s’hauria de fer un esforç per intentar trobar-ne de concretes, malgrat que els processos urbanístics, de construcció i de reforma dels equipaments grans com són els espais joves siguin complexos i llargs de desenvolupar, atès que, si no, pensa que és difícil entendre que es puguin finalitzar dins del termini establert.
La Sra. Blasco, quant a un nou Pla jove, es queixa que alguns regidors ho demanen i d’altres no. Exposa que tenen la voluntat d’elaborar-lo i que, en tot cas, el que faran en breu serà avaluar el Pla jove vigent fins al 2010 per poder treballar posteriorment, i de forma consensuada amb el moviment associatiu, un nou Pla jove. Recorda que les propostes del pla actual encara tenen vigència, atès que afirma que es tractava d’un pla que anava més enllà dels quatre anys d’un mandat. Ple que fa a Can Rosés, indica que l’equipament estava previst per al període 2011-2015 i que van acordar que quan estigués feta la biblioteca nova, el nou equipament juvenil s’instal·laria a Can Rosés. Insisteix que el Pla jove es basa en la ràtio de 10.000 habitants, la qual considera absolutament adequada per mantenir una sostenibilitat econòmica, social, d’usos i de proximitat sense que sigui necessari instal·lar un equipament d’aquest tipus a cada barri. Confirma que han de fer un esforç per repensar ubicacions i diu que hi ha districtes en què és més fàcil que en d’altres. En el cas de l’Eixample, manifesta que segurament hauran d’esperar que es resolgui la qüestió urbanística de la Model, atès que diu que és molt difícil trobar ubicacions de dimensions adequades per instal·lar els equipaments juvenils que volen i, alhora, evitar que hi hagi problemes d’incompatibilitat amb la vida dels veïns.
Es dóna per tractat.
d) Compareixences Govern municipal
Del Grup Municipal PP:
El Sr. Ardanuy presenta una proposició demanant que a la propera Comissió, i última del mandat, es presenti informació exhaustiva en la qual es detallin els mecanismes de control respecte a la gestió i la justificació dels fons destinats a beques menjador, els imports que s’hi inverteixen el curs 2010-2011 i els alumnes i famílies que en són beneficiaris. En un segon punt de la proposició, indica que sol·liciten informació sobre la situació de les actuacions dutes a terme en relació amb l’Institut Menéndez y Pelayo, indicant si està previst que s’iniciï cap actuació de caràcter disciplinari o d’algun altre tipus. I, finalment, demana que s’informi, en la pròxima comissió, de la relació de casos en què han existit incidències pel que fa a la gestió de les beques menjador en els centres escolars, especificant les mesures que s’han pres al respecte. Esmenta que ja han debatut el tema de les beques menjador en altres ocasions i que el seu grup ha presentat algunes preguntes en aquest sentit. Indica que es tracta d’una política municipal que té una afectació pressupostària d’uns 7 milions d’euros i que en el procediment de gestió d’aquestes beques no especifica clarament un seguiment de justificació posterior de les subvencions atorgades.
Assenyala que ha estat coneixedor d’uns fets corresponents a l’any 2009 que afecten l’Institut Menéndez y Pelayo. Especifica que l’1 de desembre de 2009, un grup de professors i exdirectors del centre demanaven explicacions sobre la gestió de les beques menjador al director existent en aquell moment, fet arran del qual el director va demanar a la secretària que analitzés les dades de la gestió de les beques menjador en aquest centre. Afegeix que el 14 de desembre de 2009, la secretària va enviar una carta al Consorci explicitant certes deficiències detectades i que, el febrer del 2010, aquesta secretària va presentar la seva dimissió. Assenyala que el 16 de febrer de 2010, aquesta persona envia una altra carta al gerent de Consorci, a la directora del centre, Carme Massa, i al cap de la Inspecció, i que el 23 de juny de 2010, la secretària d’aquest centre demana que es prorroguin les seves funcions per poder col·laborar en l’auditoria que s’ha de fer de la gestió dels fons de beques menjador. Continua relatant que un grup de professors adreça, el 7 de juny de 2010, una carta al gerent del Consorci demanant resposta a les reiterades demandes. Diu que el 20 de juliol de 2010 té lloc una reunió del Consorci amb els professors denunciants, i el 3 d’aquell mateix mes s’elabora un informe amb l’assessor legal dels professors sobre les auditories que s’haurien de dur a terme. Manifesta que des de llavors no s’ha especificat en cap moment si el Consorci d’Educació de Barcelona ha emprès algun tipus d’acció disciplinària o d’investigació respecte aquest cas; que s’han efectuat reiterades demandes al Consorci per aclarir la situació i que fins i tot l’Oficina Antifrau de Catalunya ha obert una investigació al respecte. És per tot això que sol·licita informació exhaustiva d’aquest tema i pregunta com s’ha gestionat aquesta situació i quines accions emprendrien si calgués imputar responsabilitats. Així mateix, demana la relació de casos en què han existit incidències. Recorda que el seu grup ja va especificar que la gestió d’aquests fons havia de tenir un seguiment i una justificació posteriors, com qualsevol subvenció que atorga l’Ajuntament. Creu que en aquest cas no s’opera d’aquesta forma i és per aquest motiu que demana el vot favorable a aquesta proposició.
les rendes, és del tot insuficient. Respecte al pressupost de 7.700.000 d’euros que s’hi dedica, comunica que és una dada facilitada per l’Ajuntament i que una part d’aquest import prové de la Generalitat. Demana a la regidora que contrasti la informació següent: 18.528 sol·licituds, 17.363 en període inicial i 1.165 en període obert. Allò que considera més greu és que es deneguessin 3.590 sol·licituds per superar els límits de renda establerts. En aquest sentit, vol saber quines eren les rendes d’aquestes 3.590 famílies que quedaren fora del barem per atorgar aquestes beques, atès que diu que té notícies que en van quedar fora moltes persones que són de rendes baixes. Apunta que hi ha informació d’una demanda no atesa de 2.413 sol·licituds en el període inicial, que després va quedar en 151. Anuncia que té la resposta del govern en relació amb el límit de renda que han utilitzat per concedir les beques i que és de 4.992 euros per capita. Denuncia que aquest sistema de distribució de les rendes genera que, any rere any, creixi la demanda no atesa, que diu que l’any 2010-2011 es trobava en un 20,1%, del total de 18.528 sol·licituds.
Repeteix que no està d’acord amb el barem de renda establert i que l’IdesCat cataloga les rendes baixes per sobre d’aquest import, més concretament, diu que fins a 19.000 euros nets anuals són considerats rendes molt baixes; de 19.000 a 25.000 euros, rendes baixes; i fins a 35.000 euros, rendes mitjanes. En aquest sentit, critica que hi ha moltes persones amb rendes molt baixes que no reben aquest ajut, per exemple famílies amb una renda d’entre 11.000 i 19.000 euros i que, evidentment, tampoc el reben les famílies amb rendes baixes i mitjanes. Opina que el govern està excloent moltes famílies que necessiten aquest tipus d’ajut, tal com diu que demostra la demanda no atesa d’enguany. Per acabar, assenyala que existeix un incompliment en relació amb una proposició aprovada en aquesta Comissió en la qual s’indica que s’augmentaran els barems de renda fins a 6.000 euros per capita, com a mínim, per arribar a les famílies amb rendes mitjanes modestes. Demana conèixer els criteris que han tingut en compte a l’hora d’establir aquest import màxim de 4.000 euros i vol saber per quin motiu no han complert el compromís d’aquesta Comissió d’augmentar aquest import.
El Sr. Florensa creu que el tema de beques de menjador escolar és important, sobretot en un moment de crisi com l’actual, en què moltes famílies tenen serioses dificultats. Consegüentment, considera rellevant disposar d’eines que puguin ajudar aquestes famílies en un àmbit tan necessari com pot ser disposar d’ajuts pel que fa al menjador escolar. Pel que fa a la intervenció del PP, comenta que la situació és complicada i que és molt difícil ampliar excessivament uns serveis que cal orientar vers les famílies amb rendes més baixes, prioritzant les que més ho necessiten. D’altra banda, recorda que en el debat referent al darrer pressupost, ERC ja va negociar l’increment d’un milió d’euros destinat precisament a beques de menjador escolar. És en aquest sentit que considera correcte filosofar i fer propostes, però assegura que la realitat és que l’import per a les beques s’ha ampliat i que s’ha fet un esforç considerable per dur a terme aquest increment dels recursos que s’hi destinen i, consegüentment, ampliar també la quantitat de persones que s’hi poden acollir. Pel que fa a la proposició de CiU, expressa el seu vot d’abstenció, atès que, malgrat entendre que és deure del govern donar informació en aquest sentit, manifesta desconèixer amb detall el cas esmentat de l’Institut Menéndez y Pelayo i creu que es tracta d’un tema bastant tècnic que potser no pertoca a aquesta Comissió debatre’l. Això no obstant, assenyala que ERC està a favor de la transparència, que el govern informi dels incidents que puguin haver ocorregut en aquest centre i que es resolguin les possibles disfuncions.
La Sra. Blasco expressa el seu vot contrari a la proposició.
diu que va possibilitar cobrir la totalitat dels ajuts de menjador i arribar al límit màxim de renda de 5.800 euros, quantitat per sobre de la qual no s’admetia cap sol·licitud. Explica que tot l’alumnat de P3 a 4t d’ESO de centres públics i concertats pot sol·licitar ajuts de menjador a través del seu centre educatiu, que aquests ajuts són gestionats de manera unitària pel Consorci d’Educació de Barcelona amb la coresponsabilitat de les direccions de tots els centres, els quals coneixen, des de la proximitat, on hi ha necessitats reals i on no hi són. Manifesta que no té constància de cap irregularitat, llevat d’una en un centre de primària del Districte d’Horta-Guinardó, on diu que es van atorgar els ajuts d’acord amb el llistat provisional d’ajuts i la convocatòria inicial que, posteriorment, no corresponia amb els recursos existents, fet que va provocar certa problemàtica que finalment es va resoldre. Diu al Sr. Ardanuy que la qüestió que ell planteja té a veure amb la gestió dels menjadors escolars, però no amb els ajuts menjador. Assenyala que coneix el cas, que l’ha seguit i que creu que no és un tema polític sinó una irregularitat de gestió que es produeix en un institut. Comunica que es va considerar que la conducta de la persona a la qual s’ha fet esment era constitutiva, no d’infracció lleu, sinó d’infracció greu, i que el Consorci d’Educació no té competència per imposar sancions derivades d’infraccions greus, que l’ens competent en aquests casos és el Departament d’Educació, on diu que es va derivar tot el procediment. Amb tot, insisteix que aquesta qüestió no té res a veure amb els ajuts menjador i lamenta que en un tema tan sensible, en el qual diu que han invertit tants recursos i que compta amb tant consens social, apareguin aquests indicis d’irregularitats.
Pel que fa a les beques d’enguany, confirma que són de quatre euros per a les rendes més baixes i apunta que les aportacions s’han incrementat durant els darrers anys perquè les necessitats derivades de la crisi han estat superiors. Enumera que el curs 2008-2009 hi van invertir 7 milions d’euros; el 2009-2010, 7.800.000 euros; i el 2010-2011, inicialment hi van invertir 7.900.000 euros i, després de l’aprovació d’un milió d’euros en el pressupost del 2011, 9 milions d’euros en total, per cobrir totes les necessitats derivades dels ajuts menjador, dels quals especifica que l’Ajuntament ha aportat 4 milions. Confirma, doncs, aquest increment d’un milió arran de la negociació del pressupost amb ERC, el qual indica que ha permès enguany cobrir 14.974 ajuts menjador, 2.355 més que en el curs anterior. Puntualitza que han rebut l’ajut totes aquelles famílies la renda de les quals és inferior a 5.800 euros/any per membre de la unitat familiar. Incideix que l’any passat el tall va ser a 4.400 euros i que aquest any el tall ha estat a 5.800 euros. Assenyala que, pel que fa als números dels ajuts sol·licitats i atorgats, en el període inicial es van atorgar 11.493 ajuts i 840 més que van quedar en període obert per a les noves necessitats, i que 2.565 van quedar en llista d’espera atès que no hi havia prou diners per cobrir-los; i que, posteriorment, s’han pogut cobrir amb aquest milió d’euros que s’ha incorporat a la inversió a partir del gener del 2011. Insisteix que a totes les famílies que estaven per sota de la renda de 5.800 euros anuals se’ls ha concedit aquest ajut; que enguany s’han atorgat un total de 15.000 ajuts menjador mercès als 8 milions que hi havia inicialment i al milió addicional aprovat a partir de l’1 de gener. Destaca també que tots aquests ajuts ja han estat cobrats, a diferència d’allò que diu que succeeix a la resta del país, on s’haurien d’haver ingressat els diners als consells comarcals respectius, els quals es troben demanant préstecs per poder pagar aquests ajuts menjador. Assegura que aquesta qüestió, a Barcelona, funciona bé, i que aquest és un altre motiu pel qual lamenta que es pretenguin estendre ombres de dubte al respecte.
addicional. Expressa de nou el seu vot contrari a la proposta i argumenta que tota la informació relacionada amb els ajuts menjador la pot oferir avui. Creu que la informació que estan oferint és molt exhaustiva i diu al Sr. Ardanuy que pot demanar totes les dades que vulgui. Repeteix que la qüestió de l’IES Menéndez y Pelayo és de gestió d’una irregularitat que pot acabar en sanció o en innocència, i que no creu que l’hagin de discutir en una comissió municipal. En aquesta línia, pensa que cal ser molt sensible amb el tema de la presumpció d’innocència de les persones, amb les qüestions de gestió que s’insereixen dins de procediments normals de funcionament de l’Administració; pensa que ja existeixen les vies adequades per resoldre-les i que aquesta no és la funció d’una comissió de plenari municipal.
El Sr. Ardanuy mostra la seva sorpresa davant la forma amb què la regidora ha parlat d’aquesta qüestió. Indica que els comptes menjador estan compostos de dues aportacions econòmiques: la dels pares i la dels ajuts menjador. Assenyala que, precisament, en aquest cas i amb tot el respecte a la presumpció d’innocència del procés, l’única cosa que ha fet és sol·licitar informació al respecte perquè diu que és un tema que afecta un responsable que hipotèticament ha gestionat de manera no gaire correcta aquests fons. És per aquest motiu que considera que aquesta Comissió és competent per analitzar aquest tema o, com a mínim, per donar-ne informació, fet que assegura que és l’obligació del govern perquè, en part, es tracta de diners que provenen de l’Ajuntament de Barcelona i, en part, dels pares de l’alumnat. Insisteix que l’objectiu de la proposició és, d’una banda, analitzar els mecanismes de control que s’efectuen, ja que està preocupat pel fet que, en resposta a una pregunta seva, la regidora l’informés que aquests mecanismes no contemplen en cap cas la justificació posterior. Recorda que la regidora ha parlat d’una única incidència i li diu que aquesta qüestió també és una incidència. Opina que si no tenen mecanismes de control posteriors a l’adjudicació de les beques menjador, és impossible que sàpiguen si les justificacions dels centres són correctes o incorrectes i que, consegüentment, és lògic que no tinguin incidències. Demana a la regidora que si aquesta anàlisi posterior a la concessió d’ajuts existeix, li ho digui, que no pretén desqualificar aquest tema si no aclarir-lo.
Demana transparència, que s’exposin els problemes i que allò que alguns pares i professors d’aquest centre demanen des de l’any 2009 es porti a terme i se’n derivin les conclusions i les accions que es considerin oportunes. Altrament, creu que farà un mal favor a aquest tipus d’ajuts, que diu que funcionen i que són molt útils. Creu que és important que l’Administració pública posi els controls necessaris per garantir la plena gestió d’aquests fons de manera absolutament transparent. Sol·licita que el govern voti a favor de la proposició i que a la propera comissió els informin detalladament sobre aquesta qüestió, que els digui quines accions han emprès, per què el Consorci d’Educació ha trigat dos anys a donar resposta i durant aquests dos anys no ha explicat res, no ha obert cap investigació i ni tan sols ha suggerit a l’autoritat educativa un expedient informatiu en relació amb aquesta qüestió. Afegeix que si s’ha fet, no s’ha comunicat a qui havia interposat la denúncia. Conclou que la informació aportaria llum vers aquest possible conflicte i que seria convenient que en una línia de subvencions tan important com aquesta, s’adoptés algun mecanisme de control posterior, que ja li van demanar fa un temps i li tornen a demanar ara perquè ho consideren just i necessari.
funció del primer barem –vàlid fins al desembre del 2010– moltes famílies amb rendes baixes van quedar fora de rebre aquest ajut menjador. Així mateix, creu que, malgrat que posteriorment el límit de renda s’ha augmentat, les rendes mitjanes-baixes i les rendes mitjanes que perceben entre 12.000 i 19.000 euros, no s’hi ha pogut acollir. Pregunta si quan parlen de 4.000 o 5.000 euros, aquestes quantitats són brutes o netes. També puntualitza que estan deixant fora de l’ajut a famílies de cinc membres amb rendes d’entre 20.000 i 25.000 euros, les quals diu que conformen una classe mitjana modesta, segons el tall de renda existent en la valoració actual dels ingressos de rendes familiars. Insisteix que moltes persones amb pocs recursos, i que tenen dificultats per poder fer front a aquesta despesa, no es poden acollir a rebre aquest ajut. Nega que demani universalitzar-lo, tanmateix reitera que una persona que cobri fins a 25.000 euros considera que hi ha de tenir dret.
La Sra. Ballarín diu al Sr. Ardanuy que si vol conèixer el procediment i els mecanismes de control no té cap inconvenient en explicar-los-els a la propera Comissió. Tanmateix, insisteix que una persona que està exercint responsabilitats de govern, i de manera col·lectiva en el si del Consell de Direcció del Consorci, té el deure de no explicar aquestes qüestions en una comissió de plenari. Esmenta que ella no explica en les comissions els processos disciplinaris de tots els directors i que, en aquest cas, ja ha ofert més informació de la que corresponia quan ha explicat que hi ha una auditoria i un procediment obert per infracció greu, que està en mans del Departament d’Educació. Indica que, a partir d’aquí, si volen més informació, demanin al Departament d’Educació com està gestionant aquest procediment sancionador. Això no obstant, reconeix que, atès que el Consorci fa només dos anys que ha assumit aquestes competències, hi ha aspectes a millorar. Explica que el volum de gestió s’ha incrementat notablement en els darrers anys i afirma que problemàtiques n’hi ha en tots els procediments administratius quan es gestionen 9 milions d’euros i 15.000 ajuts menjador. Insisteix que no té cap inconvenient en informar dels controls i procediments que se segueixen. Diu a la Sra. Esteller que poden debatre la qüestió de si els talls de renda són baixos o bé alts, però que la realitat és que totes les sol·licituds que estaven per sota dels 5.800 euros/any i membre de la unitat familiar van ser acceptades en el període inicial o bé durant el curs. Repeteix que s’han atorgat 15.000 ajuts i que hi han entrat més sol·licituds de les que haurien hagut d’estar admeses. Reitera que aquestes 15.000 sol·licituds s’han cobert gràcies al milió d’euros addicional que s’ha aprovat amb el pressupost d’enguany, el qual n’ha permès incorporar 3.500 que anteriorment no s’havien pogut cobrir per manca de recursos. Posa de relleu que, més enllà que considerin aquest barem adequat o no, la renda de tall és molt més elevada a Barcelona que a la resta de Catalunya perquè l’Ajuntament de Barcelona així ho ha volgut i perquè hi ha aportat diners addicionals sense que sigui competència seva, concretament. Recorda que l’aportació de l’Ajuntament d’enguany ha estat de 4 milions d’euros perquè entenen que les necessitats socioeconòmiques han de ser cobertes. Així mateix, reitera també que ja han pagat aquests diners, a diferència de la resta de Catalunya, que encara no els ha abonat. Conclou que el resultat és correcte i recorda que mentre altres ciutats estan reduint els ajuts socials, i també els ajuts de menjador, Barcelona continua fent aquesta aposta.
Es dóna per tractada.
III) Propostes a dictaminar
a) Ratificacions b) Propostes d’acord
IV) Part decisòria / Executiva