Sumari
14
4
8
22
29
30
18
GuB
Revista de la Guàrdia Urbana de Barcelona
Edita:Guàrdia Urbana. Ajuntament de Barcelona
Carrer de la Guàrdia Urbana, 3-5 08004 - Barcelona
correu-e:[email protected]
Consell Editorial:Evelio Vázquez, Clara de Yzaguirre, Carme Pallarés, Sagrario Navas, Joan Palau, Vanessa Martínez i Àlex Palau
Director:Evelio Vázquez
Coordinació:Àlex Palau ([email protected])
Projecte gràfic i maquetació:Joan Serra i Laura Urios
Redacció i fotografia:Àlex Palau i Vanessa Martínez
Serveis editorials:Op-team SIC SL
Navas de Tolosa, 270, 5-3 08027 - Barcelona Tel. 93 243 08 35 Fax 93 352 76 76 www.op-team.com
Fotomecànica i impressió:Cevagraf SCCL
Dipòsit legal:B-52.027-2001
3
Editorial
4
De portada:
Un milió de llaunes7
A fons:
Les dotacions del SEM ja són a les unitats a Nou Barrisprojecta la futura seu de la UT-8
10
Notícies:
4 de cada 5 denúncieses cobren a l’instant aLa Canina
s’exhibeix a MóstolesaQualitat
100% aBCN completa el model
de gestió integral d’emergències
14
Els nostres recursos:
El cotxes patrulla incorporaran PC a bordaLa promoció 84 ja és a l’Institut
18
Patró:
L’hora del reconeixement22
Actuem:
L’assot del trilers aFestes sense incidents a Arrestat
l’assassí d’una fornera de St Gervasi
26
BCN es mou:
Barcelona vol serel referent de la mobilitat elèctrica
a Tribunals de proximitat
29
Marc legal: El nou reglament
d’espectacles i activitats recreatives30
Som Proximitat:
Poble Sec32
Cuidar-te:
Saber descansar34
La nostra gent:
Ramón Andújar35
El tauler
36
Activitats:
Neteja del fons maría VII Pedalada per Collserola
38
Concurs: Dissenya la Proximitat
39
Desconnecta
H
i ha xifres que tenen un significat més enllà de la mera dada, que plasmen el resultat d’un esforç, una implicació i un treball diaris. Avui ens congratulem per una d’aquestes xifres, alhora simbòlica i molt significativa: 1.056.667. Més d’un milió de begudes preparades per ser distribuïdes de forma il·legal, que no han arribat al carrer gràcies a l’acció de les patrulles de la Guàrdia Urbana. La ven-da ambulant il·legal –sigui de beguven-da o de qualsevol altre tipus d’article– és una xacra amb greus conseqüències per a la qualitat de l’espai públic, per al treball dels comerciants i per a la convivència. Per això, des de l’entrada en vigor de l’Ordenança de Convivència, aquest Cos ha assumit com una prioritat la lluita contra aquestes pràctiques i contra les xarxes que hi donen suport. Els resultats són palpables amb dades –com els 1.000 comisos diaris durant tot l’any passat–, però també al carrer. Les festes de Gràcia, Sants i la Mercè, tres cites claus per al comerç il·legal, han fet palesa l’eficàcia d’un treball de prevenció que ens ha permés gairebé eradicar la venda ambulant dels escenaris festius.Altres xifres, més internes, reflecteixen el grau de reconeixement que la Guàrdia Urbana dóna als seus agents i unitats. És el cas de les 77 medalles al mèrit i les set plaques honorífiques que el Cos ha entregat enguany en el marc dels actes patronals de Sant Rafael.
Avui, les dades recullen els fruits de la nostra aposta per un treball transversal i de proximi-tat. Però per fer encara més efectiu aquest treball calen recursos. Recursos humans, com els 250 nous aspirants a agent que acaben d’iniciar la seva formació; recursos materials, com la futura seu de la UT de Nou Barris, i recursos tecnològics, com els ordinadors que es començaran a incorporar a bord de tots els cotxes i furgonetes de la Guàrdia Urbana. Amb tots ells seguirem creixent per assolir fites cada vegada millors per a la nostra ciutat.
Dades com la del milió de llaunes comissades o els
77 agents i comandaments condecorats pel seu
mèrit reflecteixen l’esmerçat treball de tot el Cos
Editorial
De portada
M
és de 350.000 litres de beguda –la majorpart de cervesa– a punt per ser comer-cialitzats de forma il·legal als carrers i espais públics de la ciutat, han acabat en mans dels agents de la Guàrdia Urbana des de ge-ner del 2006. 56 mesos després de l’entrada en vi-gor de l’Ordenança de Convivència, el balanç policial supera ja l’espectacular xifra d’un milió de llaunes i ampolles intervingudes, segons dades de la comissió que avalua l’aplicació de la normativa de civisme de Barcelona.De fet, quatre de cada deu denúncies per incomplir l’ordenança estan relacionades amb la venda ambulant no autoritzada d’aliments, begudes i altres productes. L’altra cara de la moneda, el consum d’alcohol al car-rer, és el segon comportament més sancionat i ja acu-mula més de 100.000 denúncies. I un altre efecte col·lateral i incívic de beure a l’aire lliure, com és la realització de necessitats fisiològiques al carrer, ja en suma més de 35.000.
Anar a l’arrel
El treball per eradicar la venda i el consum d’alcohol al carrer ha augmentat de forma notable la seva efec-tivitat en els darrers anys. De perseguir als llauners d’una manera pràcticament individual i puntual, s’ha passat a investigar i actuar contra “l’arrel del proble-ma”. Les xarxes d’aprovisionament han estat en el punt de mira policial, amb intervencions d’abast com l’Operació Ceres, en la que es van detenir a 23 per-sones i es van intervenir 31 pisos i locals comercials que servien com a magatzems i punts de distribució, o la batuda que el 9 de juliol va permetre comissar més de 10.000 llaunes en quatre pisos del Gòtic. L’increment de la
patru-lla a peu de carrer i un intens treball d’inspec-ció dels petits supermer-cats i locals de les zones
turístiques, han tingut també un efecte dissuasori en la venda ambulant. Exemple d’això són les dades re-gistrades a Ciutat Vella, on durant el primer trimestre els decomisos van caure un 29% respecte de l’any
Fins al 31 d’agost, la Guàrdia Urbana ha sostret
a la venda ambulant il·legal un total d’1.056.667
begudes alcohòliques
La Guàrdia Urbana de Barcelona ha intervingut més d’un milió de begudes
preparades per a la
venda ambulant il·legal
des de l’entrada en vigor de
l’Ordenança de Convivència
Més d’
un milió de llaunes
c
Un agent precinta un lot de begudes intervingudes en un supermercat del Poble Sec
De menys a més
L’efectivitat policial ha augmentat de forma paral·lela amb el nombre de comisos dels darrers cinc anys. Durant el primer any de l’Ordenança de Convivència, el 2006, la Guàrdia Urbana va intervenir més de 126.000 llau-nes preparades per a la distribució il·legal, una xifra semblant a la que es va registrar l’any següent. A par-tir del 2008, la pressió al carrer va disparar les dades: aquell any es van superar els 212.000 decomisos, i durant el 2009 es va assolir el que fins a dia d’avui és el rècord d’intervencions: més de 365.000 llaunes confiscades. Enguany, a data 31 d’agost ja s’havien tret de circulació 222.000 begudes, i s’espera tancar l’any amb unes xifres lleugerament inferiors a les del 2009, doncs també s’ha reduït la pròpia activitat dels llauners al carrer.
Sense treva per al top manta
La lluita contra el comerç il·legal a Barcelona té un al-tre gran focus d’atenció: els manters. Aquest estiu, l’Ajuntament va sortir al pas dels intents de tolerar aquesta pràctica desplegats als municipis del Vendrell i Calafell, i va anunciar de forma rotunda la seva
in-La venda ambulant, en tant que negoci, té una distri-bució geogràfica a Barcelona que coincideix tant amb les àrees amb major densitat de visitants com amb les que concentren l’oci nocturn. D’aquí, que els estrets i atapeïts carrers de Ciutat Vella siguin la zona predilec-ta dels llauners. Actualment, al districte primer es co-missen cada any a l’entorn de 200.000 llaunes i es duen a terme entre 20.000 i 25.000 intervencions per venda ambulant il·legal.
El mapa de la beguda
passat i es van rebre un 70% menys d’avisos de ven-da ambulant al 092. “El problema no ha desaparegut, però sí que hem detectat un descens molt important”, explicava a propòsit d’aquestes dades l’intendent en cap del districte, Joan Rodríguez.
La Guàrdia Urbana va intervenir
més de mil llaunes al dia durant
l’any passat, gràcies al control
de les xarxes d’aprovisionament
s
comissades
De portada
tenció de no donar cap tipus de treva al top manta. “No hem variat les nostres tesis. Estem per l’estricte compliment de la legalitat i és per això que intensifi-carem la lluita policial”, va apuntar l’alcalde Jordi He-reu en roda de premsa, el passat 17 d’agost. Com a mostra, durant la primera meitat de l’Operació Estiu la Guàrdia Urbana va imposar 232 denúncies al dia per venda ambulant. Una demostració de força i d’in-tencions.
L’any passat, el treball de la Guàrdia Urbana va perme-tre comissar un total de 106.014 articles preparats per a la venda ambulant il·legal, entre marroquineria, roba, ulleres, bijuteria, joguines i altres productes falsi-ficats o de baixa qualitat. Per seguir en aquesta línia, durant tot l’estiu els efectius policials han redoblat la pressió sobre els manters, amb especial incidència a les platges, el centre i en zones turístiques com el Parc Güell. Només a l’entorn d’aquest parc, la Guàr-dia Urbana va acumular 1.471 detencions per venda ambulant entre gener i agost.
Les llaunes i ampolles per a la venda ambulant que intercepta la Guàrdia Urbana durant la inspecció d’un local, magatzem o punt de subministrament, són recollides pels vehicles de ne-teja de Medi Ambient, que les transporten directament fins a un dels punts verds que existeixen a la ciutat. Allí, els envasos són destruïts i preparats per al seu posterior reciclatge. Un procés que també se segueix amb els aliments que es precinten per mal estat o per deficiències en l’etiquetatge, així com amb els articles de bijuteria o de roba falsificada. En els casos en què s’intervenen poques unitats (només un lot de sis llaunes, per exemple), el material es duu a la unitat, on romandrà fins que el vinguin a buscar els equips de BCNeta.
On van les llaunes?
L’Ajuntament aposta per “no
donar treva” al comerç il·legal i
per l’acció policial en front de
les polítiques de tolerància
Un moment de l’Operació Ceres contra les xarxes d’aprovisionament dels llauners
Una dotació per unitat
Les unitats que acullen inicialment equips d’emergències mèdiques són les UT de l’Eixample, Sants-Montjuïc, Horta-Guinardó, Sant Andreu i Sant Martí. “S’han escollit zones amb un gran volum de demandes, perquè per molt d’espai que hi hagi a Vallvidriera, per exemple, si no hi ha avisos no té sentit deixar-hi dotacions”, raona Palma. L’acord amb el SEM contribueix a millorar l’atenció de les urgències mèdiques a Barcelona i a reduir el temps d’arribada de les ambulàncies, a més d’afavorir la mobilitat evitant el mal estacionament dels vehicles. El fet de compartir base també ha de redundar en una major coordinació a peu de carrer entre sanitaris i agents de la Guàrdia Urbana.
Metges i ambulàncies ja són
a les unitats territorials
F
ins ara, molts dels equips del Sistema d’Emer-gències Mèdiques (SEM) desplegats a Barcelona no disposaven d’una base fixa des d’on treballar i, sovint, s’havien de quedar dins les ambulàn-cies en doble fila o mal estacionades en qualsevol carrer a l’espera d’un avís d’emergència. Gràcies a un acord entre el Consistori i el SEM, des de fa uns mesos cinc d’aquests vehicles i la seva corresponent dotació de personal tenen la seva base en unitats territorials de la Guàrdia Urbana. “De moment es tracta d’una prova pilot, amb una única ambulància i dotació assignades a les comissaries d’aquells territoris on tenim més serveis o que estan més lluny dels hospitals de referència. És un gran pas que personal i ve-hicle tinguin un espai onro-mandre fins al proper servei i un estalvi de temps”, va-lora Pilar Palma, cap territo-rial del SEM a Barcelona.
Cinc dependències de la Guàrdia Urbana
serveixen de
base operativa per a les dotacions sanitàries del SEM
A fons
A fons
M
illorar el servei als ciutadans i les condicionsde treball dels agents de la Guàrdia Urbana a Nou Barris. Amb aquesta voluntat, a finals d’anycomen-çarà la construcció de la no-va seu de la Unitat Territo-rial del districte vuitè. La no-va caserna s’aixecarà sobre
Les instal·lacions de la UT-8
es remodelaran per complet i guanyaran una
nova planta soterrada. Les obres costaran 4 milions d’euros
Nou Barris començarà a c
la seva nova caserna
a fin
El projecte preveu construir una nova planta de
1.200 m
2destinada a acollir les dependències
internes de la unitat
la ubicació actual (en un dels claustres de l’antic Institut Mental de la Santa Creu), però, exceptuant l’accés pel carrer Marie Curie i la façana, canviarà de cap a peus.
Maqueta del projecte de nova seu de la UT-8 (a la dreta) i una vista de secció lateral (a sota). Font: Pro Nou Barris
L’interior de la caserna actual serà
renovat per complet i es destinarà
a l’atenció al públic, la recepció de
denúncies i la sala de detenció
Sense trasllat
Les obres començaran a finals del 2010 i es realitzaran en dues fases, fet que permetrà que el personal de la unitat segueixi treballant en tot moment a les seves dependències i evitarà haver de realitzar trasllats temporals. En la primera fase, d’uns 20 mesos de durada, s’excavarà el terra de l’actual pati per guanyar una nova planta soterrada de més de 1.200 m2, on s’ubicaran les
de-pendències internes de la Guàrdia Urbana: oficines, vesti-dors, magatzems i una sala polivalent. Aquestes instal·la-cions donaran a l’aire lliure a través de dos jardins anglesos que es construiran a banda i banda de l’estructura, situats també al nivell -1. Sobre la caserna es construirà una plaça, coronada al centre per l’antiga sala d’autòpsies. Un llegat arquitectònic heretat de l’anterior funció pública de l’edi-fici, que es restaurarà per convertir-se en una claraboia gegant que donarà llum natural a totes les dependències del pis inferior.
Respectant l’actual distribució, el gran pati central con-nectarà la nova seu de la Guàrdia Urbana amb la resta de dependències municipals que conformen el complex: la biblioteca del districte, les oficines de Pro Nou Barris, els serveis provisionals de la Regidoria i el Centre d'acollida de persones sense sostre que gestiona Serveis Socials.
a construir
finals d’any
Cara al públic
En la segona fase de l’obra, que durarà uns quatre me-sos, es renovaran les actuals instal·lacions de la unitat. L’edifici que dóna a l’exterior (amb una superfície de gai-rebé 400 m2) es dedicarà completament a l’atenció al
públic, la recepció de denúncies i a la sala de detenció, i donarà accés a les noves instal·lacions situades sota el pati interior. El pressupost total de les obres és de 4 mi-lions d’euros i es preveu que estiguin completades a fi-nals del 2012 o a principis del 2013.
Plànol de la planta baixa (amb l’accés per Marie Curie a la dreta)
Plànol de la planta soterrada
El claustre de l’antic Institut Mental
de la Santa Creu es convertirà
en una plaça que connectarà les
diferents dependències
Durant els primers vuit mesos de l’any, les PDA de la Guàr-dia Urbana han gestionat el cobrament de denúncies per valor de 382.846 euros. La Unitat de Suport Diürn és la que més contribueix a fer créixer aquesta quantitat, amb un 45,6% del total, seguida per la UNOC i la UNO-1 (fent pa-lès que la nit és més procliu a la comissió d’actes incívics). De dia, Ciutat Vella és el territori on més se sanciona.
Notícies
Q
ui la fa, la paga. Aquesta màxima és cada diamés vàlida en qüestions d’incivisme a Barcelo-na. De gener a agost, els agents de la Guàrdia Urbana van imposar 33.853 denúncies relacio-nades amb l’incivisme, de les quals 26.515 (un 78,3% del total) van ser pagades pels seus autors a l’instant grà-cies al sistema de cobrament que incorporen les PDA. El canvi de la butlleta en favor dels terminals electrònics és majoritari a totes les unitats policials i territoris, si bé destaca l’ús gairebé unànime que en fan les unitats noc-turnes i centralitzades. La UPAS, la UNOC i la UNO-1 co-bren in situ entre el 94% i el 95,5% de les sancions a l’Ordenança de Convivència que imposen els seus agents.Les patrulles de la Guàrdia Urbana fan pagar mitjançant la PDA el 78,3% de
les sancions per incivisme.
El cobrament a l’instant reforça l’autoritat i
l’eficàcia policial
envers les conductes que alteren la convivència
4 de cada 5
denúncies
ja es cobren al moment
L’any 1910, la Unitat Muntada va escenificar per primera vegada la que esdevindria la seva formació més famosa: el carrusel. Per com-memorar els 100 anys d’aquesta efemèride, la secció eqüestre de la Guàrdia Urbana de Barcelona va oferir dues exhibicions del seu espectacle hípic al recinte de La Foixarda, els passats dies 24 i 26 de setembre, en el marc dels ac-tes de la Festa de la Mercè.
Un segle de carrusel
Algunes unitats ja cobren
in situ
a través de la PDA el 95,5% de
les sancions a l’Ordenança de
Convivència
150.000
metres quadrats de vials es van pavimentar durant els mesos de juliol i agost. Barcelona també va aprofitar la reducció del trànsit durant l’estiu per abordar 24 obres de gran envergadura com el carril Bus-VAO de l’avinguda Meridiana, part de la ronda General Mitre o el túnel de les Camèlies.La Canina s’exhibeix
a Móstoles
L
’equip caní de la Guàrdia Urbana de Barcelona vaparticipar al juny en les II Jornades Policials i Militars de Guies Canins, organitzades per la Policia Local de Móstoles amb motiu de la seva diada patronal. El certamen va reunir al municipi madrileny a 22 unitats canines pro-cedents de tot l’Estat, tant de policies locals com del CNP, la Guàrdia Civil o seccions de l’Exèrcit. En l’escenari de la plaça de braus de Móstoles, els agents de la GUB van posar en pràctica tres exercicis: obediència, un circuit d’obstacles i un simulacre de robatori per estrebada des d’una moto, en els que agents i gossos van demostrar el seu intens entrenament i coordinació. La bona valoració de l’experiència ja ha fet que els guies canins es plantegin do-nar continuïtat a les jornades en altres ciutats.100% de
qualitat
en les
respostes als ciutadans
Escolars i motoristes
copen l’Operació Tardor
D
urant tres mesos consecutius –juny, juliol i agost–, el 100% de les respostes que les unitats de la Guàrdia Urbana han enviat als ciutadans s’han realitzat de manera “satisfactòria”, segons els criteris de valoració que fixa el Comitè de Qualitat. És per això que aquest òrgan de super-visió vol felicitar a tot el personal per la seva implicació en la millora de la relació i atenció als ciutadans.El Comitè de Qualitat supervisa i avalua cada mes una mostra del 20% de totes les respostes IRIS que s’envien als ciutadans arran de qualsevol incidència, reclamació o suggeriment que aquests hagin fet arribar a la Guàrdia Ur-bana o a les seves unitats. L’estàndard que es considera “òptim” és que el 93% d’aquestes respostes compleixin tots els requisits de qualitat. Un percentatge que s’ha vist àmpliament millorat durant el darrer trimestre.
E
n paral·lel a l’Operació Estiu, la Guàrdia Urbana va desplegar a principis de setembre un dispositiu espe-cífic per garantir la seguretat i la fluïdesa viàries en el re-torn de la ciutat al seu ritme normal d’activitat laboral i es-colar. Les patrulles van multiplicar la vigilància i correcció de la indisciplina viària, atenent en especial a la prevenció d’accidents entre els vehicles de dues rodes i als estacio-nament indeguts. El dispositiu de tardor també va reforçar el servei de protecció escolar i el control de la mobilitat a les zones d’influència de les escoles i instituts.Notícies
Barcelona completa el model de
gestió integral d’emergències
El
SEM i l’Agència de Salut Pública
ja treballen colze a colze amb Guàrdia
Urbana, Mossos i Bombers a la Sala Conjunta de Comandament
E
ls operadors del Sistema d’Emergències Mèdi-ques (SEM) ja treballen de forma presencial al carrer Lleida. La seva incorporació completa un model en vigor des de fa cinc anys: el d’unes ins-tal·lacions que concentren totes les tasques de cervell operatiu i des d’on es gestiona la resposta conjunta a to-tes les demandes de serveis de Barcelona.El SEM disposa d’unes instal·lacions annexes a la sala principal, dins el recinte de l’antiga comissaria del CNP al carrer Lleida 26. Però no és només un canvi físic. El trasllat suposarà connectar informàticament les bases de dades i el sistema de gestió d’emergències del SEM amb els dels cossos que ja treballaven a la Sala: Guàrdia Urbana, Bom-bers i Mossos. “L’objectiu és facilitar el treball dels serveis d’emergència i l’accés als ciutadans”, va explicar el presi-dent del SEM, Josep Mª Sabaté, després de rubricar el con-veni entre Ajuntament i Departament de Salut que ha de permetre millorar la prestació de serveis d’atenció sanitària.
850.000 incidències a l’any
Amb el nou conveni s’integra la gestió dels recursos de què disposa el SEM a Barcelona: 431 professionals i 53 ambulàncies que l’any passat van atendre una mitjana de 938 incidències al dia, 77 de les quals amb risc de pèrdua de vides. “Una de cada quatre trucades que rep el SEM provenen de la ciutat de Barcelona”, va apuntar la consellera de Salut, Marina Geli, per ressaltar el pes específic de la capital catalana en l’àmbit de l’atenció sanitària.
Des de la Sala Conjunta es van gestionar 512.000 inci-dències durant l’any passat, entre serveis a requeriment telefònic dels ciutadans, actuacions de les patrulles a peu de carrer i serveis planificats. Una xifra a la que ara se su-maran les 340.000 incidències que atén anualment el SEM només al terme municipal de Barcelona, i que ges-tionaran des de la Sala Conjunta una desena d’operadors del SEM per torn.
Una desena d’operadors per torn gestionen des de la Sala Conjunta les emergències sanitàries de Barcelona
Salut Pública
A la vegada que el SEM –i compartint espai–, s’ha in-corporat a la Sala Conjunta el personal d’emergències de l’Agència de Salut Pública. Aquest equip realitzarà tasques de vigilància epidemiològica i gestionarà les emergències sanitàries puntuals que es produeixin a Barcelona: des d’una intoxicació alimentària a un brot de legionel·la. “[Els serveis que actuem a Barcelona] som un sol sistema. Aquest acord expressa la voluntat de sumar per a un millor servei al ciutadà”, va con-cloure l’alcalde Jordi Hereu. La Sala Conjunta va ser inaugurada per la Guàrdia Urbana i els Mossos
d’Es-La incorporació del SEM a la
Sala Conjunta millorarà l’atenció
de les emergències sanitàries a
Barcelona i la coordinació entre
agents, bombers i sanitaris
quadra al novembre del 2005, i al març del 2006 s’hi va sumar el Cos de Bombers de Barcelona. Amb la recent incorporació del SEM i de l’ASP, Barcelona dóna un nou pas endavant en la seva aposta pel treball trans-versal i per la màxima coordinació entre serveis.
Representants de tots els serveis d’emergència que actuen a Barcelona, després de la firma del conveni entre l’Ajuntament i el Departament de Salut, el passat 6 de setembre
El futur
edifici del 112 a Barcelona
duplicarà el que ja funciona a Reus
El CAGTU 112 de Barcelona
ocuparà 40.000 m
2a l’eix de la Sagrera. Les instal·lacions comptaran
amb una Sala Conjunta pròpia per als serveis de la ciutat
E
l futur del 112 passa per concentrar la coordinacióde les emergències de tota Catalunya en dues úni-ques seus: el Centre d’Atenció i Gestió de Trucades d’Urgència (CAGTU) de Reus –que es va inaugurar el 15 de juliol– i el de Barcelona. La licitació del projecte co-mençarà al gener del 2011, tot i que ja s’han fet públics alguns detalls de com serà la nova central del 112 a la ca-pital catalana. L’edifici serà una construcció moderna,sin-gular, sostenible, autosuficient i dotada amb l’última tec-nologia; ocuparà una superfície de 40.000 metres qua-drats (més del doble que les instal·lacions tarragonines) i costarà a l’entorn de 80 milions d’euros.
Destí Sagrera
El centre es construirà a l’eix Sagrera, en un terreny proper a La Maquinista a la confluència dels carrers Ferran Junoy i Potosí, i reunirà en un edifici tots els cossos operatius i organismes que intervenen en la gestió d'emergències a Catalunya. L’edifici comptarà també amb una sala específi-ca per atendre els serveis de Barcelona, on es traslladaran els cossos que a dia d’avui treballen a la Sala Conjunta del carrer Lleida. Quan es dugui a terme el trasllat –fet que no succeirà abans del 2014–, tant Guàrdia Urbana com Bom-bers de Barcelona ja farà temps que hauran incorporat el 112 com a número de telèfon únic i compartit.
G
uàrdia Urbana porta anys liderant una revolució tecnològica entre les policies locals. L’aposta va arrencar amb un propòsit: informatitzar progres-sivament les tasques administratives per simpli-ficar les gestions i poder destinar cada cop més agents al carrer. Després van venir fites com la incorporació de loca-litzadors GPS a tots els vehicles (2003), la inauguració de la Sala Conjunta (2005), i, poc més tard, l’arribada de les primeres PDA i impressores portàtils (2006), dues eines avui imprescindibles en el treball diari dels agents.Ordinador a bord
El nou pas en aquesta evolució tecnològica ja és aquí. A partir del 2011, es començaran a instal·lar ordinadors portàtils en tota la flota de quatre rodes de la Guàrdia Ur-bana. Actualment, ja hi ha dos vehicles policials que in-corporen aquesta tecnologia en fase de proves, i en seran un total de 10 a finals d’any.
Els nostres recursos
El 2011 començarà la
implantació generalitzada d’ordinadors portàtils
a
tota la flota de cotxes patrulla de la Guàrdia Urbana i als camions de
Bombers de Barcelona
Un PC
a cada vehicle
La majoria de comunicats tècnics d’accidents ja e
Asseguradores i particulars
són els usuaris que més utilitzen l’accés a
través del web municipal, seguits pels jutjats i els hospitals
L
’Oficina d’Informació i Tràmits (OIT) ha apostat fort pel treball en línia, com un sistema que estal-via temps, recursos i errors. L’OIT va gestionar durant el primer semestre 11.264 peticions d’informes d’ac-cidents de trànsit: 3.486 a les finestretes o per cor-reu ordinari, i 7.778 per Internet (el 69% del total).La tramitació electrònica no ha parat de créixer: al ge-ner els informes consultats en línia suposaven el 58% del total; al juny ja n’eren el 78%.
Les asseguradores poden descarregar els comunicats d’accidents dels seus clients des del 2006. El siste-ma es va implementar als jutjats d’instrucció de
L’Ajuntament de Barcelona
ha invertit enguany 1,2 milions
d’euros en millores
tecnològiques per als serveis
d’emergència de la ciutat
Els ordinadors ja estan en fase de proves en dos cotxes patrulla de la Guàrdia Urbana
Els ordinadors de bord permetran visualitzar en una pan-talla de 10 polzades les aplicacions que ja funcionen a les PDA (accés i consulta de bases de dades, gestió d’in-cidències, etc) i alhora permetran incorporar-ne de no-ves. Una de les primeres novetats serà la possibilitat de redactar informes dins mateix del vehicle, gràcies a un teclat connectat amb la pantalla. Amb això, els agents s’estalviaran haver de desplaçar-se fins a la comissaria més propera per redactar o transcriure determinades mi-nutes. A més, quan la Sala Conjunta assigni un servei a una patrulla, la pantalla mostrarà automàticament les dades de la incidència i traçarà el camí que ha de seguir el vehicle fins al lloc dels fets.
Menys oficina,
més carrer
En una dècada, el percentatge d’
agents
dedicats a tasques d’oficina
ha passat de ser el
25% a representar només el 7% de la plantilla
L
a tecnologia simplifica els processos. Per exemple, fins fa pocs anys, quan un agent posava una denún-cia començava un intricat procés de tramitació que po-dia durar de dues a tres setmanes, durant les quals les dades passaven per quatre o cinc mans diferents, fet que, de retruc, augmentava la possibilitat d’errors. Grà-cies a les PDA, avui aquests tràmits es poden resoldre pràcticament a l’instant (si el denunciat es troba al lloc dels fets), amb un marge d’equivocació mínim i impli-cant a una sola persona: l’agent i la seva agenda elec-trònica. Aquesta optimització de recursos es fa ben pa-lesa a la Guàrdia Urbana. Així, si deu anys enrere prop d’un 25% dels agents es dedicaven a tasques adminis-tratives, avui només en són un 7%, un fet al que també hi ha contribuït la política de contractar personal civil i experts per a cada àrea. Amb tot, s’ha aconseguit desti-nar el màxim d’efectius a tasques purament policials i al treball a peu de carrer.a es tramiten
via Internet
celona al juliol del 2009, i a principis del 2010 es va obrir als hospitals i als ciutadans. De gener a juny, as-seguradores i particulars van consultar en xarxa el 72,7% dels informes, i els jutjats van utilitzar aques-ta via en el 66,7% de les sol·licituds. Els hospiaques-tals han estat els més ràpids a pujar al carro de les noves tecnologies: el primer mes de funcionament van uti-litzar l’accés telemàtic en un 34,8% dels casos, men-tre que al juny ja el feien servir en vuit de cada 10 sol·licituds.
E
ls futurs agents de la Guàrdia Urbana ja han co-mençat la seva etapa de formació a l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya. Durant els pro-pers nou mesos assimilaran els conceptes ne-cessaris per desenvolupar tasques policials i, al juny del 2011, aquells qui hagin superat la formació bàsica s’in-corporaran en pràctiques a les diferents unitats.L’alcalde Jordi Hereu, juntament amb una representació del Consistori, va presidir l’acte de benvinguda als aspi-rants, el qual va canviar l’habitual emplaçament a la pla-ça del Rei per la capella de Santa Àgata degut al risc de pluja. Hereu va recordar que amb aquests 250 futurs agents la plantilla de la Guàrdia Urbana superarà els 3.000 efectius. Una xifra que és la més nombrosa dels darrers anys i que compleix l’acord municipal de convo-car 1.000 noves places d’agent abans del 2011.
Els nostres recursos
Els 250 aspirants a agent de la Guàrdia Urbana
van rebre la benvinguda per part de les autoritats,
el passat 21 de setembre, a la capella de Santa
Àgata. Un cop finalitzin la formació i s’incorporin
al Cos, es donarà per completat l’acord municipal
que preveia convocar 1.000 places d’agent
du-rant el present mandat.
La
promoció 84
ja és a l’Ins
PAIGUM
, sempre
a la teva disposició
Qualitat
certificada
D
es de l’any 2002, el col·lectiu de la Guàrdia Urbana de Barcelona compta amb un programa psiquiàtric específic denominat PAIGUM (Programa d’Atenció Integral al Guàrdia Urbà Malalt), creat en l’àmbit de l’Institut de Neuropsiquiatria i Addiccions en col·laboració amb l’A-juntament de Barcelona. Aquest programa té per objec-tiu diagnosticar i tractar qualsevol tipus de patologia psiquiàtrica i addictiva en el col·lectiu policial, per faci-litar la seva incorporació a l’activitat normal en les mi-llors condicions, sempre que sigui possible. El PAIGUM és un programa totalment confidencial i el seu accés és lliure i voluntari. S’hi pot accedir trucant directament al telèfon del PAIGUM: 93/ 248 34 62; o bé a través del metge d’empresa, el Dr. Juan Ignacio Paso.E
n la seva voluntat de transparència i de millora cons-tant, la Guàrdia Urbana se sotmet periòdicament a una auditoria a càrrec d’una empresa externa (Applus), que avalua i certifica que el Cos compleix l’estàndard de qualitat en el servei que requereix la norma ISO 9001:2000. En el darrer informe, a més de validar la certificació, l’equip auditor destaca com a punts forts del sistema de qualitat iniciatives com l’aplicatiu APRES de prevenció d’accidents, l’ús cada cop més es-tès de les PDA, el model de valoració per competències o les reunions del Pla Ciutat. Els auditors també desta-quen l’existència de sistemes per controlar les activitats que es fan a cada unitat i per evitar errors en els atestats, i apunten possibles millores, com que els veterans a càr-rec d’agents de nou ingrés supervisin la corcàr-recta execu-ció de totes les tasques assignades.El perfil dels nous agents
La promoció 84 està formada per 234 homes i 16 dones. Entre ells hi ha 51 aspirants que ja pertanyien a altres cossos de seguretat com policies locals, Policia Portuària o les Forces Armades, dels quals 26 ja havien superat la formació bàsica i s’han incorporat directament com a fun-cionaris en pràctiques a les unitats. L’aspirant més jove de
nstitut
Amb els 250 futurs agents, la
plantilla de la Guàrdia Urbana
de Barcelona superarà l’any
vinent els 3.000 efectius
A la GUB tens un gran ventall d’opor-tunitats al teu abast, de sectors on desenvolupar-te professionalment, de gent amb qui relacionar-te. Jo he vingut motivada per la mobilitat vertical i horitzontal que existeix en aquest Cos. Si trobaré a faltar alguna cosa? Feia protecció escolar i, ara que ja ha començat el curs, enyoro que els nens em cridin i em saludin pel carrer.
Mireia Leiva
Procedència: Policia Local de l’Hospitalet
Destí: UNO-2 Experiència: 4 anys
Jo vinc d’un cos de policia molt petit. M’a-grada molt la feina però havia de mirar al fu-tur i per això portava tres anys opositant tant per a Mossos com per a la Guàrdia Urbana. Tots dos cossos van acceptar-me, però he triat quedar-me aquí. De la GUB m’agraden les possibilitats de promocionar, l’estabilitat
que ofereix i els mitjans amb què compta per treballar.
Sergi Bugés
Procedència: Policia Local de Capellades Destí: UT-2
Experiència: 2 anys
Condicions especials de La Caixa
Us recordem que tots els agents i membres de la Guàrdia Urbanaque ho desitgin es poden acollir a les condicions preferents que els ofereix La Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona. Pel fet de pertànyer al Cos, tindreu ofertes
exclusives a l’hora de domiciliar la nòmina, traslladar el pla de pensions o invertir en un fons o dipòsit, gràcies al conveni existent entre la Guàrdia Urbana i l’entitat financera.
Els aspirants a agent formen a la plaça del Rei, el passat 21 de setembre, on van ser saludats per l’alcalde de Barcelona i una representació municipal i de la Guàrdia Urbana
la promoció només té 19 anys, tot i que el gruix de futurs agents se situa entre els 29 i els 34 anys. Enguany, el co-neixement sobre el territori –formació inclosa en el curs d’acollida a la GUB– serà un punt clau, ja que només el 24% dels aspirants resideix a Barcelona, mentre que 70 dels futurs agents viuen fora de l’Àrea Metropolitana i 25 ho fan fora de la província.
Interadministrativa
Els 27 aspirants a agent procedents d’altres policies lo-cals i amb el curs de l’Institut superat ja són a les seves primeres unitats de destí. El cap de la Guàrdia Urbana, Xavier Vilaró, va donar-los la benvinguda a les instal·la-cions de Prefectura el passat 7 d’octubre i els va
expo-sar la importància que el Cos dóna a l’àmbit de la Pro-ximitat. Vilaró també els va recordar que formen part d’un “gran engranatge”, que comptin amb l’ajuda i el consell dels companys més veterans i que l’atenció al ciutadà és la raó de ser de la policia de Barcelona.
L
’entrega de medalles al mèrit –precedida per latradicional missa a l’església de Sant Just i Pas-tor– va donar el tret de sortida als actes comme-moratius de Sant Rafael, patró de la Guàrdia Urbana de Barcelona. El 21 de setembre, el Saló de Cent de l’Ajuntament es va quedar petit per acollir el principal acte de la diada, durant el que es va concedir la medalla d’honor al mèrit en categoria d’argent a cinc membres del Cos, i en categoria de bronze a uns altres 72 agents i comandamentsde la policia municipal. Al-hora, també es van entregar plaques honorífiques a set unitats i departaments de
la Guàrdia Urbana, en reconeixement a la bona tasca desenvolupada al llarg del 2010. “En moments econò-micament difícils, apostem per la Guàrdia Urbana per defensar la llibertat dels ciutadans; i la clau per acon-seguir-ho és preservar la seguretat i la convivència”, va destacar en el seu discurs l’alcalde Jordi Hereu, fent al·lusió a la sostinguda aposta per la incorporació de nous agents i eines tecnològiques que ha mantingut l’Ajuntament de Barcelona durant tot aquest any.
La Guàrdia Urbana ha distingit enguany a 128
agents i col·laboradors per la seva meritòria
contribució amb la tasca de servei del Cos
Especial Patró
La Guàrdia Urbana potencia els actes de distinció i de valoració individual
i col·lectiva durant les seves festes patronals. Enguany, 84 agents i unitats
del Cos i 44 persones i serveis externs han estat condecorats per la seva
meritòria contribució, una xifra molt superior a la d’anys anteriors.
L’hora del
reconeixement
La veu de l’experiència
Les festes patronals no obliden ningú, i menys aquells que han dedicat la major part de la seva vida a servir als demés. El 18 d’octubre, el Cosmocaixa va ser escenari de la tradicional entrega de diplomes a l’antiguitat i al per-sonal retirat. Els protagonistes: 42 agents i ex-agents que durant el 2010 han complert 25 o 35 anys de servei actiu, o que s’han guanyat ja la merescuda jubilació.
Temps per a la diversió
El Patró de la Guàrdia Urbana no va oblidar tampoc el seu vessant lúdic i solidari. Solidari, amb l’exhibició que, com cada any, els membres de l’Equip Caní i de la Unitat Muntada van oferir a la Foixarda per als nens de Sant Joan de Déu i del Cottolengo. I lúdica, amb la celebració de nombrosos tornejos destinats als agents més esportistes, entre els que destaca la VII Pedalada Memorial Ángel Abasolo, que el passat 6 d’octubre va reunir a centenars d’aficionats al ciclisme de muntanya per participar en un recorregut de 32 quilòmetres per Collserola.
L’entrega de medalles al mèrit al Saló de Cent, l’homenatge a l’antiguitat i als jubilats al Cosmocaixa, les exhibicions de la Canina i la Muntada a la Foixarda i els tornejos esportius, han conformat l’agenda d’actes de les festes patronals 2010 de la Guàrdia Urbana de Barcelona
Una contribució meritòria
La tasca que desenvolupa la GUB seria difícil –si no impossible– sense la col·laboració diària de centenars d’homes i dones, d’entitats i de serveis que també tre-ballen en interès de Barcelona. Per això, durant l’acte central de la diada es va reconèixer aquesta contribució atorgant la medalla al mèrit de la Guàrdia Urbana a 35 persones externes al Cos: des de jutges i fiscals a repre-sentants d’associacions de veïns, passant per empreses i institucions, periodistes i, com no, agents i comanda-ments de la resta de cossos que treballen per la segure-tat de Barcelona.
Amb ells, també van rebre una placa honorífica nou de-partaments i col·lectius, com l’equip del Parc de Bombers de Llevant (Poblenou) que va intervenir en el rescat d’un nen a la Verneda durant el que va morir el jove bomber José Garrido. “La seguretat és una qüestió integral en la que prenen part moltes persones i institucions –va recordar Hereu–, i aquesta celebració és un moment fantàstic per agrair-los la seva participació en aquest treball”.
Especial Patró
Agents i comandaments condecorats amb medalla al mèrit
Cinc membres de la Guàrdia Urbana han estat guardonats enguany amb la medalla al mèrit en categoria d’argent, i uns altres 72 amb la medalla al mèrit en categoria de bronze.Plaques honorífiques a les unitats
Amb les plaques d’honor s’ha distingit l’excel·lent tasca de servei que han desenvolupat, de forma especial, set unitats i departaments de la Guàrdia Urbana de Barcelona.
Actuem
L’assot dels
trilers
La Guàrdia Urbana deté un triler i posa 11 sancions per estafa al dia.
La reforma del Codi Penal
, en vigor al gener, permetrà enviar els tafurers
a la presó per multireincidents i per associació en grup criminal
D
esprés d’anys de persecució, l’entrada en vi-gor de la reforma del Codi Penal pot marcar el principi del final dels trilers a Barcelona. Durant el 2009 i 2010, la Guàrdia Urbana ha intensificat la pressió sobre aquests estafadors gràcies al treball d’equips especialitzats com el GOP (Grup Ope-ratiu de Prevenció) i a l’increment del nombre d’agents que patrullen Ciutat Vella i La Rambla, principals esce-naris del joc il·legal. La pressió als trilers s’ha traduït en una mitjana d’un detingut i 11 denúncies al dia, però no ha aconseguit eradicar per complet la seva activitat. Segons dades de la UT de Ciutat Vella, a La Rambla actuen avui dia entre dos i tres grups de trilers, integrats fonamentalment per homes de l’est d’Europa.De la sanció a la presó
Al llarg de l’any passat, la Guàrdia Urbana va dur a ter-me 4.177 actuacions contra els trilers, incloent la de-tenció de 360 persones acusades d’estafa. El ritme s’ha mantingut també al llarg del 2010: de gener a ju-liol s’han practicat 2.637 actuacions, entre arrestos, imputacions penals i sancions administratives. Unes sancions que poden
su-posar multes de fins a 2.250 euros i la incauta-ció de tots els diners que els trilers duen a sobre.
Però si fins ara les sancions econòmiques no dissuadien del tot als tafurers, la reforma del Codi Penal, vigent a par-tir de gener, donarà una eina legal de pes per reforçar l’acció policial. Amb el nou articulat se’ls podrà imputar per multirreincidència –si acumulen tres o més faltes en un any– i per associació en grup criminal, donat que actuen conxorxats amb vigilants i còmplices; dos delictes que poden comportar penes de presó de cap de setmana.
Trilers intentant estafar turistes a La Rambla. Fotos: Ondario i Xesc Arbona
Les patrulles de la Guàrdia Urbana acumulen més
de 16.000 actes relacionades amb el joc il·legal al
carrer des de l’entrada en vigor de l’Ordenança
Trilerés un castellanisme que prové de la paraula trilero, qui, segons la Real Academia de la Lengua, és el “tahúr que dirige el juego del trile”. Sigui pel seu origen o per ser una activitat il·legal, el joc del trile no té traducció oficial al català. D’aquí que se n’utilitzi l’ortografia castellana en cursiva. Una paraula catalana que s’aproxima a la definició de triler és tafur o tafu-rer; mot que defineix a la “persona que fa com una professió del joc procurant-s’hi guanys amb maniobres fraudulentes”.
U
n any més, l’alta participació i la pràctica inexistència d’incidents van ser les protago-nistes de les festes de Barcelona. Més aus-tera però igualment massiva, la Mercè va congregar enguany 1,4 milions de persones (sense comp-tar la Festa del Cel), mentre que 1,5 milions van passar per la festa major de Gràcia i 800.000 per la de Sants. Els dispositius municipals van posar l’accent en la prevenció i el treball de proximitat, amb operatius con-junts de Guàrdia Urbana i Mossos per garantir la segu-retat, la convivència i la mobilitat. La presència d’agents –uniformats i de paisà– va ser contínua en els escena-ris de les festes, i es va deixar notar. Un exemple: no-més durant les festes de Gràcia es van comissar prop de 20.000 llaunes i 288 persones –essencialment ve-nedors ambulants d’origen hindú– van ser traslladats a Estrangeria. Amb tot, l’acció policial va eradicar gai-rebé per complet la venda il·legal d’alcohol, un fet que també va ser la tònica durant els actes de Sants i de la Mercè. L’activitat preventiva també es va materialitzar en la multiplicació dels controls d’alcoholèmia, així com en la vigilància dels actes incívics.Gresca
sense incidents
Els dispositius per les festes de la Mercè, Gràcia i Sants aconsegueixen
eradicar la venda ambulant d’alcohol durant les celebracions i fer
respectar els horaris
La festa també dorm
El control del soroll i de l’activitat dels locals de pública concurrència va ocupar una part central dels dispositius. Durant les festes, els serveis tècnics d’inspecció, en col·laboració amb la Guàrdia Urbana, van reforçar el con-trol i la inspecció de locals per fer complir la normativa d’ocupació de l’espai públic (terrasses i vetlladors), evitar la promoció de begudes alcohòliques i que els clients no traguessin les seves consumicions fora dels establiments. Alhora, es van dur a terme campanyes especials per tal de reduir el soroll i es van instal·lar limitadors acústics en una desena d’espais del barri de Gràcia i al Parc de l’Espanya Industrial, que enguany es va recuperar com a escenari central de les Festes de Sants.
Un milió i mig de persones van
participar en la festa major de
Gràcia, 800.000 en la del barri
de Sants i més d’1,4 milions en
els diferents actes de la Mercè
L’alta participació i la pràctica inexistència d’incidents van ser la tònica general de les festes de la Mercè, tant de dia com a la nit
Dilluns 13 de setembre, 10 del matí. Una patrulla de Sant An-dreu fa un control de vehicles rutinari quan observa “un Seat Alhambra amb dos individus que fa una maniobra estranya”, i de-cideix aturar-lo. La percepció dels agents no va errada. “En apropar-nos, vam veure que la carrosseria estava extremadament baixa, com si portés massa càrrega, i que a l’interior hi havia quelcom que brillava molt”, relata Miguel Ángel Jiménez. El que brillava eren bobines de coure amuntegades a la part posterior del mo-novolum. Però quan la patrulla va procedir a demanar papers i factures de compra del material, el copilot va saltar del vehicle
Dos agents decomissen
1.350 quilos de coure robats
Miguel Ángel Jiménez (a la foto) i Santiago De la Iglesia - UT-9
Actuem
Arrestat l’atracador
que va matar
l’empleada d’un forn a Sant Gervasi
Una patrulla de la Guàrdia Urbana
va poder capturar l’assassí mentre
fugia a peu
del lloc dels fets,
gràcies a les indicacions dels veïns
M
ercedes S. V., de 58 anys i dependenta de la fleca Bopan del carrer Muntaner 536, va morir lapassa-da nit del 27 d’octubre després de rebre diverses
punyalades de mans d’un atracador que volia robar la
recap-tació diària de l’establiment. L’atac es va produir cap a les nou
del vespre, just quan l’empleada del forn es disposava a
tan-car el local. Després de perpetrar l’agressió, l’atracador va
fu-gir a la carrera deixant enrere el botí i a la dona molt
malferi-da. Alguns testimonis, que havien presenciat els fets des del
carrer, van començar a cridar fins que van alertar a una
do-tació de la Guàrdia Urbana que patrullava pel barri. Després
d’una breu persecució, els agents van aconseguir reduir i
de-tenir l’autor dels fets: un jove de 26 anys i veí del barri, que
va ser traslladat a les dependències de la UT-5. En paral·lel,
els efectius del SEM van atendre la dona i la van traslladar al
Clínic, on va morir a causa de les greus ferides rebudes.
Arrestat a La Rambla el parricida de Tarragona
Un dia després dels fets de Sant Gervasi, una altra patru-lla va detenir a Abdeslam B., en cerca i captura pel triple assassinat de la seva dona i dos fills a Tarragona. L’home, amb antecedents psiquiàtrics i per maltractament, havia fugit a Bèlgica, d’on havia retornat feia poc a Barcelona. La matinada del 28 d’octubre, el parricida, que vagava ebri per La Rambla, va abordar a una dotació de la Guàrdia Urbana, que el va reconèixer i el va detenir.
Jo ho vaig viure
i va arrencar a córrer. De la Iglesia no va dubtar ni un segon a perseguir-lo i, tot i que va patir algun cop durant la lluita per immobilitzar el sospitós, el va poder arrestar. “L’individu només volia alliberar-se, però quan veus el teu company a terra, agre-dit per algú que no saps si va armat o quines intencions té, et preocupes. Vaig demanar reforços d’immediat”, explica Jiménez. Un cop detinguts els dos homes, van començar les diligències amb Mossos per esbrinar l’origen del material. La conclusió: els 1.350 quilos de coure havien estat robats d’un magatzem de Granollers, i el seu valor al mercat hagués superat els 24.000 euros. Una experiència més per a l’agent Jiménez, qui duu 21 anys al Cos, però la primera per a De la Iglesia, agent en pràc-tiques de la darrera promoció. “Estava molt content i emocionat amb la seva primera intervenció d’acció”, comenta Jiménez.
C
onduir amb una mà al volant i l’altra al telèfon, manipular el GPS o escriure missatges de text mentre s’està circulant en cotxe o, fins i tot, en moto. Són conductes que sovintegen a la via pública però que impliquen un alt risc. De fet, la manca d’atenció és la primera causa d’accident de trànsit a Barcelona: les distraccions al volant van provocar l’any passat 1.853 sinistres greus, un 19% del total.Per posar-hi remei, la Guàrdia Urbana ha intensificat en-guany les campanyes de prevenció i seguretat viària per detectar aquestes infraccions. Durant el primer semestre, la policia municipal va imposar 8.175 denúncies per uti-litzar el mòbil o qualsevol altre sistema de comunicació que requereixi la intervenció manual del conductor du-rant la circulació, un 23% més que en el mateix període
Breus
Arrestat per robar
235 peces del Bicing
Una patrulla de paisà de la UT-10 va detectar, el 27 d’agost, a un home que cir-culava en un Bicing on duia peces d’altres vehicles. Els agents el van seguir fins a una nau del carrer Cristòbal de Moura, a l’interior de la qual van trobar material del servei públic de bicicletes per valor de 8.000 euros.Senglars...
a Lesseps!
Una família de senglars va ser vista la matinada del 5 de setembre a l’entorn de la plaça Lesseps. Els animals (dos adults i tres cries) van ser “escortats” per una pa-trulla fins al seu hàbitat na-tural a la serra de Collserola.45 conductors cada dia
són enxampats
parlant pel mòbil
M
és de 97.000 euros hauran de pagar els pares de dos menors per la bretolada que va costar la vida a un nen el 2005. Els dos homicides, que llavors tenien 11 i 12 anys (fet que va impedir actuar penalment contra ells), van manipular els frens de la bici del jove Galo, d’11 anys, i el van desafiar a una cursa per l’empinada pendent del carrer Castillejos. El nen no va poder frenar i va xocar contra un vehicle. La investigació dels especialistes de la Unitat d’Accidents va revelar un acte criminal i premeditat re-re el que, a priori, semblava un accident, i va permetre-re identificar els culpables. Ara, la sentència condemna als dos menors i als seus pares (a qui fa responsables de les accions dels seus fills) a indemnitzar la mare de la víctima amb 97.636 euros.Condemna exemplar per als
pares de
dos menors homicides
La dada
409
multireincidents han estat deportats durant la primera meitat de l’any per delinquir a Barcelona, un 18% més que en el mateix període del 2009. Els estrangers expulsats acu-mulaven 2.950 delictes: 1.464 per furts i robatoris, 401 per agres-sions i leagres-sions, 179 per tràfic de drogues i 122 per violència de gè-nere. El col·lectiu més nombrós és el de marroquins (212 expul-sats), un fet que, segons la Policia Nacional, s’explica per la faci-litat de tramitar les deportacions amb el Marroc.BCN es mou
L’Ajuntament, la Generalitat, SEAT i Endesa
cre-en la plataforma LIVE per impulsar el vehicle
elèctric a la ciutat. Barcelona serà la seu de la
primera oficina d’Europa per al desplegament de
la mobilitat elèctrica i quintuplicarà els actuals
punts de recàrrega.
A
mitjans del 2011, Barcelona ja tindrà 250endolls per carregar vehicles elèctrics, dos centenars més dels que té actualment: una aposta clara del Consistori perquè la mobili-tat elèctrica deixi de ser anecdòtica. Però l’autèntic eix vertebrador d’aquesta aposta per un transport més sos-tenible es el projecte LIVE (Logística per a la Imple-mentació del Vehicle Elèctric), una plataforma público-privada creada per les àrees de Medi Ambient, Mobilitat i Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Barcelona, l’Institut Català d’Energia de la Generalitat i les em-preses SEAT i Endesa. Aquesta iniciativa contempla un pla d’actuació per implementar el vehicle elèctric a través d’accions que fomentin la investigació en in-dústria i tecnologia, i també l’interès dels ciutadans per aquesta modalitat de transport.El Punt Live
Una de les primeres iniciatives del projecte que ja s’ha materialitzat és el Punt Live, un centre d’atenció ciuta-dana, pioner a Europa, situat a la plaça Pi i Sunyer. En aquesta oficina, els usuaris poden obtenir una targeta per fer recàrregues gratuïtes als endolls públics de la ciutat, mentre que els no usuaris poden informar-se dels avantatges del vehicle elèctric. Barcelona també ha estat escollida per organitzar la 27a edició del ma-jor simposi internacional sobre mobilitat elèctrica: l’EVS, que tindrà lloc l’any 2013.
Barcelona vol ser el
referent de la
mobilitat
elèctrica
L’alcalde Jordi Hereu i el conseller Antoni Castells durant la presentació del projecte Live. Foto: Eva Armillas
Més enllà de Barcelona
Jornades amb el número únic
Una delegació de la Guàrdia Urbana de Barcelona va participar en les jornades sobre el model català del telèfon 112 que es van celebrar a Reus, el passat 9 de setembre, i en les que es van donar cita personal d'Emergències i de Protec-ció Civil de 13 comunitats autònomes. A la imatge, l’intendent major de la GUB Juan José Vilanova (segon per l’esquerra), amb els responsables de tecnologia i comunicacions dels diferents cossos d’emergències que treballen a la ciutat de Barcelona.
Tres campanyes i un objectiu:
difondre
la seguretat viària
Ciclistes, motoristes i vianants són els destinataris de les tres campanyes
consecutives per
reduir la sinistralitat
que duu a terme l’Ajuntament de BCN
P
rimer va ser el Mo-tocivisme, més tard el Bicivisme (amb-dues iniciatives coincidint amb la Setmana de la Mo-bilitat) i ara el Camina amb Civisme. Entre se-tembre i octubre, l’Àrea de Prevenció, Seguretat i Mo-bilitat ha emprés tres cam-panyes informatives dirigi-des a conscienciar als usuaris més febles de la via pública. Les tres utilit-zen la mateixa fórmula: la distribució de fulletons i d’un decàleg cívic amb re-comanacions per evitar ser el protagonista –causant o víctima– d’un accident.aquestes xifres es poden re-duir un terç en els propers dos anys. L’eix de la cam-panya “A BCN cada dia 21 motoristes resulten ferits”, ha de contribuir a fer-ho possible.
Camina amb Civisme: Els atropellaments no han dei-xat de reduir-se a Barcelona (un 15% en quatre anys), però encara hi ha tres ferits al dia per aquesta causa i cal seguir treballant. Per ai-xò, en el marc d’aquesta campanya es distribuiran 50.000 fulletons a través dels eixos comercials de la ciutat i es penjaran més de 2.000 cartells.
El regidor de Mobilitat, Francesc Narváez, entrega el decàleg del Bicivisme a un usuari del Bicing
Bicivisme: en els pròxims sis mesos, es repartiran 25.000 fulletons amb nor-mes senzilles i directes per al correcte ús de la bici a la ciutat. “Volem trencar l’es-tadística que diu que a més ciclistes, més accidents; convertir la bicicleta en un vehicle prestigiós amb el que moure’s per la ciutat i, sobretot, fer-ne més segur el seu ús”, afirma el regidor Francesc Narváez.
Motocivisme: L’any passat, les motos i ciclomotors van estar implicats en 6.752 accidents a Barcelona. Se-gons el president del RACC, Sebastià Salvador,
BCN s’ofereix com a ciutat pilot
per als
tribunals de proximitat
L
’Ajuntament ha encarregat a una comissió assessora, formada per 11 experts i ju-ristes, que elabori propostes concretes per desenvolupar la potestat de Barcelona en matèria de Justícia de Proximitat. Les conclusions de la comissió formaran part de les peticions que la ciutat portarà al Ministeri de Justícia per generar solucions àgils i efectives als conflictes de convivència, civils, penals, mercantils i administratius. En paral·lel a aquest procés, Barcelona s’ha ofert per funcionar com a ciutat pilot de la Justícia de Proximitat a nivell estatal. La intenció és crear nous tribunals i serveis, al-ternatius als tradicionals, que permetin resoldre conflictes menors.En titulars
L’edat mínima per
conduir ciclomotors
s’eleva de 14 a 15 anys a
partir de l’1 de setembre.
La reforma del Codi de
Circulació substitueix
l’antiga llicència pel nou
permís AM
Un decret d’alcaldia
prohibeix accedir als
equipaments municipals
amb burka o qualsevol
accessori que impedeixi
identificar a la persona
BCN es mou
1.292
places d’aparcament soterrat guanyarà Barcelona durant el 2010. En el que va d’any, els districtes de l’Eixample, Sant Martí i Les Corts han in-corporat 684 noves places públiques, i unes altres 1.408 estan en construcció a Sarrià, Nou Barris, Sant Andreu i Sants, de les quals 608 ja funcionaran abans d’acabar l’any. L’aposta per la creació d’aparcaments subterranis permet una millor i més equitativa dis-tribució dels espais urbans, en alliberar la calçada de vehicles.La dada
Breus
L’
Àrea Metropolitana
de Barcelona reneix
El Parlament de Catalunya ha aprovat per unanimitat reins-taurar el govern regional, sus-pès des de 1987. La nova Llei reforça el poder d’un en-torn de Barcelona que abraça 36 municipis i més de tres milions d’habitants. L’Àrea Metropolitana unificarà les competències sobre transport públic, taxi, aigua, medi am-bient i residus, que fins ara es dividien en tres agències independents, i guanyarà a nivell de gestió integrada de l’urbanisme.Dues
càmeres contra
la droga
a Trinitat Vella
El Tribunal Superior de Justí-cia de Catalunya ha autoritzat la col·locació de dos disposi-tius de video-vigilància a la Via Barcino i al carrer Pare Pérez del Pulgar, al barri de Trinitat Vella, en considerar que poden ajudar a frenar el menudeig de drogues que té lloc a la zo-na. La idea d’instal·lar càme-res va sorgir d’una comissió integrada per les associacions de veïns i representants de la Guàrdia Urbana i els Mossos del districte de Sant Andreu.Eurotest qualifica les
obres de
Barcelona
com les més segures
La capital catalana obté la
millor puntuació en qualitat i protecció dels
treballs a la via pública
en una comparativa realitzada pel consorci
europeu de clubs automobilistes en 12 grans ciutats del continent
B
arcelona, seguida per Brussel·les, Munic i Amsterdam, és la ciutat que obté una millor valo-ració global de les seves obres, segons l’estudi so-bre seguretat viària i mo-bilitat que acaba de pu-blicar el consorci euro-peu de clubs automobi-listes Eurotest. Durant dos mesos, un equip de pèrits han visitat isot-mès a un minuciós anàli-si 57 obres urbanes de gran impacte d’una dot-zena de capitals del con-tinent. En les seves ins-peccions han valorat 180 aspectes relacionats amb la senyalització, la fluïde-sa viària, el direcciona-ment del trànsit i la infor-mació als usuaris. Els treballs d’urbanitza-ció de la ronda del
Gui-nardó, promoguts per BIMSA, són els que han obtingut una millor quali-ficació entre les cinc obres inspeccionades a Barcelona (5 sobre 5 en el global), mentre que les del carrer Urgell són les menys ben valorades (3 sobre 5). Les ciutats de Luxemburg i Madrid són les que obtenen pitjors re-sultats de tot l’estudi.
Marc legal
Nou reglament
d’espectacles
Nou reglament
d’espectacles
En el DOGC del 7 de setembre de 2010 s’ha
pu-blicat el Decret 112/2010, pel qual s’aprova el
Reglament d’espectacles públics i activitats
re-creatives que desenvolupa la Llei 11/2009, a la
qual ja vam fer esment en un número anterior
d’aquesta revista.
Per Joan Rabaixet
A
tesos els importants canvis en matèria d’esta-bliments que incorpora el nou Reglament, s’han dictat diferents disposicions transitòries per adequar progressivament els que ja existien a la nova normativa. Podem destacar els següents aspectes: • Adaptació de llicències:Els ajuntaments han de revisar en un termini màxim de 24 mesos les llicències atorgades amb anterioritat pel que fa a la denominació de l’activitat o espectacle, i adaptar-les a les noves definicions. Les sol·licituds de llicències presentades abans de l’entrada en vigor del reglament es regeixen per la normativa an-terior, sense perjudici del compliment de les condicions tècniques que afectin a la seguretat de persones i béns. • Adaptació d’establiments:Els establiments autoritzats poden seguir funcionant fins i tot si les instal·lacions no compleixen algunes de les noves disposicions, sempre que compleixin els requisits tècnics en matèria de segu-retat i de convivència entre els ciutadans.• Control d’aforament:Els establiments obligats a comp-tar amb un sistema automàtic de control d’aforament, disposen d’un termini de tres anys per instal·lar-lo i po-sar-lo en funcionament.
• Prevencions acústiques especials: Els establiments destinats a espectacles o activitats musicals que han de tenir un limitador de so amb registrador, disposen del termini d’un any per instal·lar-lo.
• Carnet de personal de control d’accés:Les persones que disposin de l’habilitació de personal d’accés, disposen d’un termini de 12 mesos per adaptar-se a la nova regulació. Cal recordar que, d’acord amb el nou reglament, corres-pon a l’Ajuntament de Barcelona la competència per au-toritzar, inspeccionar i sancionar els espectacles públics i activitats recreatives, i que pot regular-les mitjançant ordenança, desenvolupant llurs previsions. El procedi-ment administratiu sancionador de les matèries de com-petència pròpia de l’Ajuntament de Barcelona, es regula per les ordenances municipals si no hi ha una normativa específica o supletòria a aquesta.
Som Proximitat
Miquel Carrillo
, responsable de Seguretat de la Unió
d’Associacions de Veïns del Poble Sec
“El barri necessita la
unió
dels serveis municipals
”
E
l barri del Poble Sec conjuga una demografia ele-vada, uns espais públics que conviden a fer-hi vi-da, la proximitat a la muntanya de Montjuïc i la comunicació directa amb el Raval. Unes caracte-rístiques que potencien que els seus focus de conflictesi-guin nombrosos i de tipologia diversa. Assentaments d’indi-gents, prostitució, ús intensiu de l’espai públic que provo-ca brutícia i soroll, loprovo-cals d’oci nocturn d’afluència massiva i cultura de carrer per part de col·lectius de nouvinguts, en són algunes problemàtiques. “La percepció d’inseguretat ha augmentat els darrers cinc anys. Objectivament no és un barri més perillós, però els veïns el senten així”, explica Mi-quel Carrillo, amb el darrer informe sociològic que ha ela-borat sobre el barri a les mans. Carrillo és psicòleg, psico-pedagog i responsable de Seguretat de la Unió d’Associa-cions de Veïns del Poble Sec, i ha estat recentment guar-donat amb la medalla al mèrit de la Guàrdia Urbana.
Suport a la proximitat
El parc de les Tres Xeme-neies, la plaça de la Bella Dorita, els carrers de Vila i
Vilà i de Blai –que a les nits es rebateja com a ‘passeig de l’Havana’– són els punts calents del Poble Sec. “Massa conflictes per a pocs agents”, sentencia Carrillo. Cons-cients d’això, les patrulles de proximitat es complementen amb els EATOS i la Policia Comunitària per respondre al màxim d’incidents. “Estem molt contents amb la seva tasca perquè sabem que les nostres demandes no cauen en sac trencat”, afirma Ca-rrillo. Un exemple és la pa-rella d’agents que patrulla matí i tarda el carrer Blai, gràcies a la qual s’han re-duït les molèsties.
Vidres trencats
Tot i que el treball de la GUB es valora de forma po-sitiva entre veïns i comer-ciants, Carrillo afirma que els conflictes de seguretat re-quereixen també de l’harmonització del Cos amb els dife-rents serveis municipals per aconseguir solucions efecti-ves: “Aquest barri pateix la ‘teoria dels vidres trencats’. Si es trenca un fanal i no l’arregles d’immediat, la zona es degradarà perquè la foscor fa por als ciutadans de bé i dóna cobertura als delinqüents”. El responsable de se-guretat també incideix en combatre la imatge de conflic-te entre immigrants i veïns que donen els mitjans: “No és certa. Veïns som tots els qui vivim al barri. La diferència és que hi ha col·lectius que tenen molt clars els seus drets però no els seus deures, i aquí ve el conflicte”.