SUMARI
Tam
con
sul
In t
ern
e t
In t
ran
e t
Internet: http://www.bcn.es Núm. 16 / Any XCII 30 de maig de 2005
Intranet: http://www.ajuntament.bcn Consell Municipal
Acta sessio´ de 9-III-2005 ... 802
Comissió de Govern Acta sessio´ de 2-III-2005 ... 819
Acta sessio´ extraordina`ria d'11-III-2005 ... 829
Acords sessio´ exraordina`ria de 28-I-2005 ... 830
Acords sessio´ de 2-III-2005 ... 830
Acords sessio´ extraordina`ria d'11-III-2005 ... 835
Acords sessio´ de 22-IV-2005 ... 835
Disposicions generals Decrets de l’Alcaldia Sotmetiment del Compte General de l'exercici 2004 a la Comissio´ Especial de Comptes ... 836
Denominacio´ de carrers ... 836
Cartipàs Nomenament membres del Consell Municipal del Districte de Sarria`-Sant Gervasi ... 838
Nomenament membre del Consell Municipal del Districte de Sant Martı´... 838
Nomenament membre del Consell Municipal del Districte de Sant Andreu ... 838
Designacio´ membre del Consell Ciutat i Comerc¸... 838
Consells Municipals de Districte Districte 1. Ciutat Vella. Acords sessio´ 3-V-2005 ... 839
Districte 2. L’Eixample. Acords sessio´ 4-V-2005 ... 840
Districte 3. Sants-Montjuı¨c. Acords sessio´ 2-V-2005 ... 841
Districte 7. Horta-Guinardo´. Acords sessio´ 3-V-2005 ... 841
Districte 10. Sant Martı´. Acords sessio´ 4-V-2005 ... 842
Personal Bases generals que han de regir la convoca-to`ria d'1 concurs per a la provisio´ d'1 lloc de treball ... 843
Te`cnic/a de gestio´ i/o planificacio´ de Serveis Personals ... 844
Anuncis Laudes de la Junta Arbitral de Consum de Barcelona. Marc¸ de 2005 ... 846
Concursos ... 850
Acta de la sessió extraordinària i urgent celebra-da el dia 9 de març de 2005 i aprovacelebra-da el dia 29 d’abril de 2005
Al Salo´ de la Reina Regent de la Casa de la Ciutat de Barcelona, el dia nou de marc¸ de dos mil cinc, s’hi reuneix el Plenari del Consell Municipal, en sessio´ ex-traordina`ria i urgent, sota la preside`ncia de l’Excm. Sr. Alcalde, Joan Clos i Matheu. Hi concorren els Ims. Srs. i les Imes. Sres. Tinents d’Alcalde, Francesc Xavier Casas i Masjoan, Jordi Portabella i Calvete, Imma Mayol i Beltran, Jose´ Ignacio Cuervo i Argudı´n, i Marina Subirats i Martori, i els Ims. Srs. Regidors i les Imes. Sres. Regidores Nu´ria Carrera i Comes, Maravillas Rojo i Torrecilla, Ferran Mascarell i Ca-nalda, Jordi Hereu i Boher, Assumpta Escarp i Gibert, Francesc Narva´ez i Pazos, Pere Alcober i Solanas, Catalina Carreras-Moysi i Carles-Tolra`, Immaculada Moraleda i Pe´rez, Carles Martı´ i Jufresa, Montserrat Balları´n i Espun˜a, Xavier Trias i Vidal de Llobatera, Joan Puigdollers i Fargas, So`nia Recasens i Alsina, Jaume Ciurana i Llevadot, Magda Oranich i Sola-gran, Joaquim Forn i Chiariello, Joana Ortega i Ale-many, Teresa M. Fandos i Paya`, Eduard Garcı´a i Plans, Alberto Ferna´ndez Dı´az, A´ngeles Esteller Ruedas, Jordi Cornet i Serra, Emma Balseiro Ca-rreiras, Maria Caridad Mejı´as Sa´nchez, Xavier Basso i Roviralta, Alberto Villagrasa Gil, Jaume Oliveras i Maristany, Pilar Vallugera i Balan˜a`, Xavier Florensa i Cantons, Ricard Martı´nez i Monteagudo, Eugeni Forradellas i Bombardo´, Ricard Josep Goma` i Car-mona, Elsa Blasco i Riera i Ignasi Fina i Sanglas, as-sistits pel secretari general, Sr. Jordi Cases i Pallare`s, que certifica.
Hi e´s present l’interventor municipal, Sr. Lluı´s Mata i Remolins.
Constatada l’existe`ncia de quo`rum legal, la Presi-de`ncia obre la sessio´ a les deu hores.
El Sr. Alcalde comenc¸a explicant com es desenvo-lupara` la present sessio´ extraordina`ria i urgent, en la qual s’han previst la lectura de la convocato`ria per part del secretari general, unes intervencions dels Grups municipals, de quaranta minuts per als po-nents, a repartir entre la presentacio´ i la re`plica, i vui-tanta minuts per al conjunt del govern, tambe´ a distri-buir entre la resposta als ponents i contestacions a les re`pliques. Afegeix que al final l’alcalde podra` fer una breu intervencio´ de cloenda sense intervencio´ dels Grups si no obre debat, i es fara` una explicacio´ i votacio´ dels sis punts proposats pels ponents, els quals seran presentats breument en uns cinc minuts, per part dels Grups del Partit Popular i de Converge` n-cia i Unio´ i contestats pel govern, tambe´ en un temps equivalent.
A continuacio´, la Preside`ncia do´na la paraula al Sr. Secretari que llegeix la convocato`ria de la present sessio´, que diu:
Vista la peticio´ adrec¸ada a l’Alcaldia el 22 de febrer de 2005 per onze regidors/regidores del Ajuntament de Barcelona –dels Grups Municipals de Converge` n-cia i Unio´ i del Partit Popular–, l’Excm. Sr. Alcalde, de conformitat amb els articles 46,2 a) de la Llei de ba-ses del re`gim local, 98 de la Llei municipal i de re`gim local de Catalunya i 68 del Reglament Orga`nic Muni-cipal, ha disposat convocar a V.I. a la sessio´ extraor-dina`ria –despre´s convertida en urgent– que celebrara` el Plenari del Consell Municipal en el Salo´ de la Reina Regent de la Casa de la Ciutat, a les 10 hores del dia 9 de marc¸ de 2005 per tractar exclusivament dels as-sumptes indicats en l’esmentada peticio´ de convoca-to`ria, que so´n els segu¨ents:
– Informe sobre les causes de l’esfondrament del Carmel.
– I les proposicions segu¨ents:
1. Creacio´ d’una comissio´ especial sobre el Carmel.
2. Creacio´ d’una comissio´ sobre les lı´nies d’ actua-cio´ d’aquest Ajuntament en les obres de metro i alta velocitat.
3. Instar el Govern municipal a presentar un infor-me sobre les denu´ncies i queixes que s’han rebut per afectacions d’obres pu´bliques, aixı´ com les actuaci-ons realitzades, garantir la seguretat en l’execucio´ de les obres de metro i alta velocitat i iniciar les accions legals escaients contra responsables tot personant-se en els processos judicials.
4. Instar el Govern de la Generalitat per tal que adopti les mesures que escaigui per tal que es creı¨ una comissio´ d’investigacio´ amb seu parlamenta`ria, validi els projectes de metro de la ciutat de Barcelona i designi un comissionat.
5. Instar el Govern de l’Estat per tal que declari zona catastro`fica el barri del Carmel i aprovi, mit-janc¸ant un reial decret llei, les mesures anuncia-des de recolzament als afectats incorporant noves mesures.
El Sr. Ferna´ndez Dı´az comenc¸a exposant que fa sis setmanes es va enfonsar el tu´nel de la cua de maniobres del metro que s’estava construint sota el barri del Carmel; que des d’aleshores, fa me´s d’un mes i mig, que me´s de 1.000 veı¨ns dormen fora de les seves cases i en aquests moments encara hi ha nombrosos interrogants que no s’han aclarit, malgrat el temps transcorregut; que els esdeveniments produ-ı¨ts com a consequ¨e`ncia dels danys provocats en edi-ficis per causa de les obres del metro han tingut una magnitud que ha commocionat la societat barce-lonina; que aquesta no e´s una apreciacio´ de cap re-presentant del Grup del Partit Popular, sino´ del ma-teix Govern de l’Estat, la qual figura a l’inici de l’ordre ministerial per justificar l’impuls d’unes mesures d’ aju-da urgent i, aixo` no obstant, paradoxalment el fet que avui estem celebrant aquesta sessio´ extraordina`ria, aixo` no es deu a una iniciativa del govern municipal, sino´ de l’oposicio´.
Explica que el Grup del Partit Popular, amb la con-vocato`ria d’aquesta sessio´ extraordina`ria prete´n tres objectius fonamentals:
1r) Que es doni una garantia del ple rescabalament dels perjudicis i danys irrogats als veı¨ns i a totes les activitats econo`miques afectades.
2n) Que s’ofereixi una garantia de seguretat, en el sentit que els veı¨ns afectats podran tornar a les seves cases, als seus habitatges que seran segurs, amb ex-tensio´ d’aquesta seguretat a tots els veı¨ns dels barris de Barcelona que es puguin trobar afectats per obres en les infraestructures en el transport suburba` (metro i tren d’alta velocitat).
3r) Que es faciliti tota la informacio´ sobre allo` que ha passat i per que` ha passat i sobre quina ha estat la resposta municipal que s’ha donat a tal crisi.
Comenta que per aconseguir aquests objectius so´n necessaris: 1r) unes administracions eficaces i amb sensibilitat; 2n) un ajuntament que estigui al costat dels veı¨ns; 3r) un alcalde amb lideratge de ciutat; 4t) que ningu´ no caigui en la temptacio´ d’amagar que` ha passat al Carmel i com s’esta` encarant la crisi i l’ aten-cio´ que s’esta` donant als veı¨ns, amb l’excusa d’altres debats com ara el del mal anomenat 3 %.
Recalca que per aquests motius s’ha hagut de for-c¸ar la convocato`ria d’aquesta sessio´ extraordina`ria, malgrat que hauria estat lo`gic que el Sr. Alcalde l’ ha-gue´s convocada per donar l’oportunitat de fer-hi un seguiment, sobretot pel que fa a la resposta munici-pal que s’ha donat a la crisi, i a les actuacions munici-pals; i que en tal sessio´ tambe´ s’han d’aclarir els in-terrogants, dubtes i prendre compromisos pel que fa a les compete`ncies del mateix Ajuntament, i a les ac-tuacions davant d’altres Administracions, la Generali-tat i l’Estat, per defensar els drets i els interessos dels veı¨ns del barri del Carmel.
Soste´ que sis setmanes despre´s encara queden moltes coses per aclarir sobre el tu´nel del Carmel, qu¨estions per determinar, i molt camı´ per reco´rrer, pero` allo` que importa me´s so´n els veı¨ns afectats i les activitats econo`miques perjudicades, els quals, mal-grat el temps transcorregut, encara no tenen satisfac-to`riament solucionades les seves reclamacions, ni han rebut resposta satisfacto`ria a les seves angoixes i, per aixo`, desconfien dels seus governants i han perdut la confianc¸a en el govern de la Ciutat i en el de la Generalitat, fins al punt que es creuen me´s al Cos de Bombers que al Sr. Alcalde, el qual els ha defrau-dat perque` no ha complert la seva obligacio´ de defen-sar els interessos dels veı¨ns davant el Govern de la Generalitat, i perque` e´s directament responsable de moltes de les contradiccions i falses expectatives que han hagut de patir com la generada pel mateix Sr. Al-calde quan el 25 de gener els digue´ que en poques hores podrien tornar a casa, i quan, el 27 de gener, es produı´ el desallotjament de me´s de 1.000 veı¨ns, els expressa` la confianc¸a que podrien tornar a llurs habitatges en pocs dies i avala` unes certificacions que eren simplement un paper mullat, pero` hores d’ara, els veı¨ns encara no poden saber quan podran tornar a casa i alguns no podran fer-ho mai, perque` els seus habitatges han estat enderrocats o hauran de ser-ho properament.
Significa que, com va dir en la sessio´ anterior, el barri del Carmel e´s un barri de primera, digne, amb dificultats com tots els barris, pero` que es creix, com tants d’altres, davant de l’adversitat i no e´s pas un
barri de segona o de tercera, en el qual es puguin jus-tificar, per la seva mala construccio´ o pel pas dels anys, les patologies que han aparegut en alguns dels seus habitatges, sino´ que allo` que hi ha succeı¨t es deu a la barroera construccio´ del tu´nel de la cua de maniobres.
Expressa el total recolzament del seu Grup als ve-ı¨ns i la conviccio´ que, un cop me´s, aquestes famı´lies que s’han forjat a si mateixes es creixeran davant l’adversitat; ara be´, per aconseguir-ho necessiten la solidaritat i el compromı´s de tots, especialment l’ im-puls i el protagonisme d’aquest Ajuntament i del seu alcalde.
Considera que per a recuperar la credibilitat perdu-da i retornar la confianc¸a en les Administracions cata-lanes, calen seguretat i compromisos ferms, clars, sense lletra petita i sense lletra oculta.
Recalca que els veı¨ns tenen tot el dret de retornar a casa, principi que tot el Consistori defensa, pero` nome´s quan sigui totalment segura i quan els afectats s’hi sentin segurs, aquest e´s un dret que cal garantir-los, especialment quan els veı¨ns encara es recorden dels primers certificats que varen ser avalats en de-claracions pu´bliques pel Sr. Alcalde, pero` que s’ havi-en fet per un simple cop d’ull sense cates i sense pro-ves, amb virtut dels quals tornaren a les seves llars i, tanmateix, poques hores despre´s n’havien de tornar a sortir immediatament: per aquest motiu ahir rebutja-ren els nous certificats que se’ls oferien i tenen tot el dret que se’ls garanteixi que no hi haura` un tercer desallotjament en comptes de lliurar-los uns certifi-cats gene`rics i no individualitzats, perque` hi ha perso-nes interessades a donar una falsa aparenc¸a de nor-malitat al barri del Carmel, malgrat que la veritable normalitat de tal barri es produira` quan tots els veı¨ns siguin a casa, hagin estat rescabalats de totes les pe`rdues, danys i perjudicis soferts, se’ls garanteixin habitatges segurs i hagin obtingut de les Administra-cions uns compromisos clars, escrits, personalitzats i individualitzats i, si e´s necessari amb informes d’ ex-perts independents; altrament, el problema no s’ hau-ra` resolt.
Insisteix que els veı¨ns necessiten que se’ls garan-teixi que no patiran me´s ensurts ni pels seus habitat-ges, ni pel subso`l, en comptes de dir-los que el ter-reny era estable i poc despre´s els seus edificis s’enfonsessin cinc centı´metres i les esquerdes aug-mentessin, i que se’ls concreti quan es faran els en-derrocaments dels tres edificis encara pendents i qui-nes consequ¨e`ncies tindran en els edificis contigus.
A propo`sit dels darrers certificats entregats ahir en una reunio´ a la Boca Nord, que deien literalment “els moviments tendeixen a disminuir, i els u´nics significa-tius so´n els assenyalats en groc en el pla`nol adjunt”, pregunta si el terreny e´s estable o no i que` s’ente´n per “moviments significatius”, i que` per aquells altres que no so´n tan significatius que proliferen en zones allunyades de l’epicentre de l’enfonsament, pregun-tes importants en l’esclariment de les quals el Sr. Al-calde ha de tenir, a juı´ seu, un protagonisme central, que encapc¸ali la reivindicacio´ dels veı¨ns.
obres de canalitzacio´– o els del Coll, la Taixonera, el Clot, l’Eixample, les Corts, ja que l’Ajuntament ha d’encapc¸alar la resposta a l’alarma social generada per l’enfonsament d’un tu´nel per tal d’allunyar l’ angoi-xa veı¨nal agreujada per la incapacitat del Sr. Alcalde i de l’Ajuntament de Barcelona de gestionar la crisi, juntament amb el Govern de la Generalitat, i d’ encap-c¸alar la resposta que els veı¨ns esperaven d’aquest Ajuntament en tots els a`mbits ate`s que al cap de sis setmanes encara resten moltes coses per a resoldre pel que fa a la seguretat dels veı¨ns en els seus habi-tatges, ara i els propers anys; a les ajudes, a les in-demnitzacions, compatibles i reals, pels danys morals i per les pe`rdues del valor patrimonial dels habitatges, als avals i a les morato`ries en el pagament de les hi-poteques. Hi afegeix que cal assegurar la permane` n-cia en el barri a aquells veı¨ns que vulguin romandre-hi, i tambe´ l’atencio´ psicolo`gica individualitzada als afectats, tant en el Centre d’Assiste`ncia Prima`ria d’Horta com en els hotels, a fi que no s’agreugi el seu patiment; que tambe´ calen plans de dinamitzacio´ eco-no`mica per al mercat i per als comerc¸os, als quals tambe´ cal atorgar excempcions tributa`ries per les pe` r-dues que hagin pogut experimentar fins que es recu-peri la plena normalitat; i que cal arbitrar mesures respecte a les escoles afectades.
Indica que cal reclamar informacio´ que aclareixi per que` es produı´ el desastre i qui en fou el responsable a fi que mai me´s no es torni a produir un fet tan greu com el del Carmel, en altres llocs de la Ciutat en oca-sio´ de la construccio´ d’altres obres d’infraestructures del metro i del tren d’alta velocitat.
A continuacio´, pregunta per que` es construı´ el tu´nel de la cua de maniobres sota el barri del Carmel; quan s’iniciaren les obres; per que` el projecte encara no esta` aprovat a hores d’ara; per que` l’Ajuntament ava-la` el projecte de la lı´nia 5, sense objectar res al canvi de trac¸at que comportava la construccio´ de la cua de maniobres; per que` no es preocupa` per la seguretat del tu´nel, ni la dels veı¨ns, ni del barri i centra`, en can-vi, la seva atencio´ en els aspectes relatius al disseny i la urbanitzacio´; per que` el Sr. Alcalde encobreix el Govern de la Generalitat i no exigeix transpare`ncia en aquest afer, a pesar que l’alcalde te´ unes responsabi-litats que estan per sobre de les afinitats ideolo` gi-ques.
Inquireix, me´s endavant, si el Sr. Alcalde esta` dis-posat a exigir responsabilitats en l’a`mbit municipal, si cessara` en el seu ca`rrec i forc¸ara` la dimissio´ de res-ponsables municipals pels fets del barri del Carmel, ja que hi ha responsabilitats compartides del Govern de la Generalitat per allo` que feu, e´s a dir, per accio´, i del govern de l’Ajuntament de Barcelona, per allo` que deixa` de fer, e´s a dir, per omissio´.
Acaba recomanant al Sr. Alcalde que me´s que re-flexionar, ara e´s hora d’actuar, prendre decisions i po-sar-se al front del timo´ municipal, al costat dels veı¨ns i al costat de la Ciutat, aprofitant els vuitanta minuts de que` avui disposara` el govern municipal per completar les propostes dels Grups de l’oposicio´, i defensar-les despre´s davant els Governs de la Generalitat i de l’Estat, ja que aquests dies l’equip de govern ha fet rodes de premsa posant-se al costat de tals governs, pero` no se l’ha vist enfrontar-s’hi per defensar els in-teressos dels veı¨ns i de la Ciutat, la qual reclama que es deixen enrere projectes fracassats com el del Fo` -rum de les Cultures, en el qual es mostra` una ciutat
idı´l·lica, d’aparador, autocomplaent amb ciutadans que sempre somriuen, la qual era producte d’una pu-blicitat institucional, projecte que resta recursos a al-tres necessitats priorita`ries, a pesar que hi ha una al-tra realitat, la dels problemes i necessitats que pateix la Ciutat, els seus barris i la seva gent que mereixen sempre la prioritat, pero` fins ara, lamentablement, l’actuacio´ municipal no ha demostrat que sigui aixı´.
El Sr. Trias recorda, d’antuvi, que el dia 4 de febrer comenc¸a` la seva intervencio´ en aquest Plenari dient textualment que des del dimarts dia 25 de gener aquesta ciutat estava sotmesa a una important cata` s-trofe que afectava el barri del Carmel i que havia do-nat lloc a greus pe`rdues materials, al desallotjament de 1.089 persones i a pe`rdues sentimentals irrepara-bles, malgrat no haver-hi hagut danys personals; per tant dedica` les seves primeres paraules a expressar la solidaritat, afecte, comprensio´ i respecte envers les persones afectades. Avui, doncs, vol tornar a mani-festar el seu suport i la seva solidaritat amb els veı¨ns i veı¨nes del Carmel, agrair-los la seva prese`ncia en la sala.
Destaca l’actitud de la gent del Carmel: tranquil·la, serena, sempre constructiva; actitud que demostra que e´s gent forta que acara els problemes i que co-neix el valor del dia`leg: per tant, intentara` que aques-ta sessio´ sigui de dia`leg, d’entesa, cosa que no ex-clou la crı´tica dura.
Recapitula el que ha significat, un mes i mig des-pre´s, l’esfondrament del tu´nel del Carmel: ha compor-tat la pe`rdua dels edificis del passatge de Calafell, nu´ms. 6-8-10-12-14, i del carrer de la Conca de Tremp, nu´m. 6, on hi havia un garatge, dos locals, un banc, un comerc¸ de roba, habitatges on vivien 34 fa-mı´lies, 94 persones; han hagut de marxar fora de casa seva 1.089 persones; i hi ha tambe´ 54 comer-c¸os tancats, 2 escoles desplac¸ades, una parro`quia tancada, 12 habitatges amb problemes estructurals greus i altres amb problemes constructius.
Continua dient que l’esfondrament de la cua de maniobres del tu´nel del Carmel i la seva posterior gestio´ ha generat consequ¨e`ncies greus i complexes: ha provocat l’injust desprestigi del barri del Carmel, –sobre el qual s’han dit moltes barbaritats–, perque` tot i ser, certament, un barri difı´cil urbanı´sticament, e´s un barri amb una bona cohesio´ social, cosa que juga al seu favor; ha comportat un desprestigi per a la ciu-tat de Barcelona, ja que ha posat en dubte les infraestructures del subso`l, ba`siques i absolutament necessa`ries per a la ciutat; ha fet perdre la confianc¸a en els governs, en l’Ajuntament, en la Generalitat; ha creat una situacio´ difı´cil d’entendre, amb una crisi greu d’informacio´ i tambe´, a juı´ seu, amb una crisi de-mocra`tica, amb crispacio´ i manca de respecte; i ha allunyat de la gent els polı´tics, els quals, a parer seu, haurien de demanar perdo´ a la gent.
l’enfrontament institucional, com algu´ ha dit sino´ que, el me´s important, e´s solucionar les coses.
Creu que era necessari explicar amb claredat allo` que ha succeı¨t, recuperar la confianc¸a i, me´s impor-tant encara, demostrar que tot el Consistori esta` al costat dels ciutadans del barri del Carmel, no tant sols el govern, sino´ tambe´ l’oposicio´, ja que el paper de l’oposicio´e´s la funcio´ de control i d’exigir la feina ben feta, i complir aquesta obligacio´ tambe´e´s ajudar als veı¨ns del Carmel: per tant, aquesta sessio´ era ne-cessa`ria per a exigir a l’alcalde i a l’equip de govern que facin el seu paper, que e´s el de defensar els inte-ressos de Barcelona i els dels seus barris, i defensar els seus ciutadans, del primer a l’u´ltim.
Considera que quan a una ciutat li fan el metro i es produeix allo` que ha succeı¨t al Carmel, un esfondra-ment, cases a terra, veı¨ns desallotjats, el seu alcalde ha de respondre amb indignacio´; que Barcelona i els seus ciutadans so´n els afectats, han estat agredits i, desgraciadament, molts barcelonins s’han sentit orfes de referents, orfes de lideratge; que l’Ajuntament ha optat per la solucio´, que tambe´ han pres altres go-verns, d’atiar el foc de la desconfianc¸a i del recel i aquesta e´s una equivocacio´ gravı´ssima, perque` ha esberlat la confianc¸a de la gent en el sistema, en els te`cnics, en els funcionaris –en alguns, no en tots, per-que` hi ha cossos, com e´s el dels bombers, que han brillat de manera especial– i en els polı´tics.
Soste´ que davant d’una situacio´ com la viscuda, la primera obsessio´ d’un alcalde ha de ser retornar la confianc¸a en les Administracions pu´bliques, i en l’obra pu´blica, pero` per recuperar la confianc¸a perdu-da s’ha de tenir respostes que expliquin que` ha pas-sat; i que s’ha perdut la confianc¸a de la gent en els governants: a) perque` no s’han donat les respostes que s’havien de donar; b) perque` s’han donat infor-macions contradicto`ries entre l’Ajuntament i la Gene-ralitat, i aixı´ el mateix Sr. Alcalde va dir que la Gene-ralitat no s’hi aclaria, i el conseller Sr. Nadal feia explicacions de te`cnic, capteniment inso`lit perque` un polı´tic no e´s un enginyer de camins i no s’ha de posar a explicar com es fan els tu´nels, cosa que incumbeix als te`cnics; c) perque` s’ha volgut tapar la informacio´, i aleshores la gent te´ el dret a pensar que` es prete´n amagar; fins i tot, s’ha fet una cosa encara me´s greu, que e´s minimitzar el problema en dir que en vint-i-quatre hores tothom seria a casa, que no passava res i tothom podia estar tranquil, quan no era veritat; d) per la manca de validesa d’uns certificats que havien de ser la clau de la seguretat de la gent, pero` que es van fer perque` es volia anar de pressa i acabar l’afer com me´s aviat millor perque` cremava a les mans; ara be´ les cata`strofes no necessiten presses, sino´ ferme-sa; e) perque` l’Ajuntament s’ha posat a la banda de la taula que no li correspon i ha intentat contı´nuament tapar els forats de la Generalitat fins al punt que el Sr. Alcalde ha actuat com un delegat de la Generalitat, i aixo`e´s un error perque`, fent-ho, el govern de la ciutat ha col·laborat a crear malfianc¸a, ja que molts cops no tenia respostes a les demandes dels veı¨ns, ja que no eren de la seva compete`ncia.
Posa en relleu que avui, un mes i mig despre´s, la gent encara no te´ les respostes que demana des del primer dia, i vol saber la veritat, pero` encara no sap quines van ser les causes de l’esfondrament, no se li han ofert explicacions clares i entenedores, ans sem-pre ha semblat que s’estava ocultant informacio´,
sen-sacio´ que tambe´ te´ ell, com ja digue´ fa uns dies, ja que les autoritats ba`sicament s’han dedicat nome´s a donar les culpes als governs d’abans, als sistemes de contractacio´, a l’externalitzacio´ dels contractes, pero` no s’han explicat quins han estat els errors i no s’ha reconegut cap culpa, fins a l’extrem que s’accepta la dimissio´ d’unes persones que es diu que no so´n els responsables, i es te´ la frivolitat de dir pu´blicament que paguen justos per pecadors, afirmacio´ gravı´ ssi-ma que li sembla un disbarat i una barbaritat, i que el fa preguntar per que` l’Ajuntament no exigeix que s’esbrini qui so´n els responsables de veritat.
Observa que quan, en produir-se l’esfondrament, el Sr. Alcalde i ell mateix visitaren el lloc dels fets, va sentir com alguns te`cnics deien que feia dues setma-nes que ja ho havien advertit; que e´s impossible que el Sr. Alcalde no sentı´s aquest comentari i no li tingui acce´s a la informacio´ que li arriba a ell; i que en una carta dirigida a GISA, el director d’obres deia que les obres no anaven prou be´, que hi calien me´s diners i que havien de fer coses de manera diferent, i GISA li contesta` dient que no hi havia me´s diners. Pregunta, doncs, si la Comissio´ de seguiment esta` assabentada d’aixo`, i per que` no s’ha explicat en el Parlament, qu¨estions greus que han de fer reflexionar.
Inquireix tot seguit als membres de l’equip de go-vern per que` l’Ajuntament no es posa, d’una vegada, a la banda de la taula que li toca, que e´s la dels ciuta-dans i ciutadanes de Barcelona, ja que en les elecci-ons obtingueren la confianc¸a per a governar, pero`, en aquests moments, no estan responent a les expecta-tives; per que` el govern municipal no vol recone`ixer que nome´s sabent tota la veritat i exigint tota la res-ponsabilitat, es podra` tornar a recuperar la confianc¸a perduda; i per que` aquest govern no veu allo` que veu tothom, ja que hi ha hagut una mala execucio´ d’aquest projecte, una dolentı´ssima execucio´ d’ a-quest projecte.
Creu, sincerament, que l’error ha estat que l’ alcal-de ha actuat com un alcal-delegat alcal-de la Generalitat, no pas com l’alcalde de Barcelona, com el defensor dels seus ciutadans; que e´s l’obligacio´ de l’Ajuntament evitar allo` que e´s evitable, i esbrinar quines coses s’han fet malament; que no pot ser que en una ciutat com Barcelona es facin tu´nels i el seu Ajuntament no tingui cap control sobre aquests tu´nels, fins al punt per refer la cuina de casa s’han d’omplir una pila de papers i, en canvi, a la Ciutat es fa un tu´nel i ningu´ de l’Ajuntament ho sap, de manera que sembla que el facin de casualitat.
Subratlla que cal controlar aquest tipus d’obres dins de la Ciutat; que cal tambe´ que la Comissio´ de seguiment funcioni be´ i els seus membres elevin les reclamacions i els suggeriments a l’equip de govern; que hi ha d’haver una bona informacio´ i, tanmateix, hi ha hagut una situacio´ greu d’afectacio´ de la informa-cio´ de manera maldestre i, es digui el que es digui, s’ha atemptat a la democra`cia d’aquest paı´s; que s’ha de respectar la gent i la seva intimitat; i que fer callar la veu de la gent e´s una equivocacio´ grandı´ssima: l’agradaria, doncs, saber el paper de l’Ajuntament en aquestes decisions que s’han pres.
Recalca que un ajuntament ha d’estar al costat de la seva gent, defensar els interessos de cadascuna de les persones, i els ajuts que el Sr. Zapatero ha ofert, pero` despre´s els ha vinculat amb els que ator-gui la Generalitat i amb les assegurances, de manera que cal canviar portant una iniciativa en aquest sentit al Congre´s dels Diputats o, fins i tot, acordant-ho di-rectament.
Insisteix que l’Ajuntament ha d’estar al costat dels veı¨ns i dels comerciants, ja que hi ha casos, especialment dolorosos, de gent que ha perdut el co-merc¸ i l’habitatge o que passa per una situacio´ indivi-dual difı´cil o complexa, perque` per raons d’edat segu-rament no continuaran la seva activitat, i tot aixo` exigeix tractes globals i individuals.
Indica, me´s endavant, que la Ciutat ha estat perju-dicada i e´s obligacio´ de l’alcalde i del seu Ajuntament personar-se en les actuacions que s’estan instruint, perque` han de ser solidaris amb la gent perjudicada; que cal ser capac¸os d’arribar a la gent i cal donar-li respostes a allo` que demanen, ja que la gent del Carmel vol tenir la seguretat que la resta d’edificis no tenen cap tipus de problemes estructurals, que el seu subso`l e´s estable i que no hi ha indicis de possibles moviments, i per aconseguir aquesta seguretat ne-cessiten que els certificats de seguretat mereixin la seva plena confianc¸a, perque` estiguin emesos per te`cnics independents, i tambe´ necessiten saber que el seu alcalde vetllara` i exigira` aquesta seguretat amb lideratge. Agrega que la gent vol, tambe´, un tracte just, igual, dintre les difere`ncies, que n’hi ha, equitatiu i, per tant, l’Ajuntament hauria d’haver coordinat les demandes dels afectats, perque` tambe´ e´s part, i s’hauria de mullar perque` governar e´s mullar-se fins a les u´ltimes consequ¨e`ncies en defensa dels ciutadans; que els veı¨ns que han de tornar als habitatges creuen que han rebut, en les indemnitzacions, un tracte que, en alguns casos, esta` descompensat, i, per tant, s’ha de fer un esforc¸ perque` la gent se senti tranquil·la i ben compensada; i que els comerciants han de rebre el mateix tracte que les persones, perque` porten me´s d’un mes amb el negoci tancat, en alguns casos pot-ser no podran tornar a tenir mai me´s el negoci que tenien, i en altres no se senten ni amb forces per a continuar; per tant, aixo` exigeix solucions i respostes fermes, ate`s que els qui tornin han de fer un esforc¸ molt gran per posar-se al dia i recuperar la clientela: es pregunta, doncs, per que` l’Ajuntament no reclama al Govern estatal una indemnitzacio´ com la dels habi-tatges per als comerc¸os que no seran enderrocats, i que comporti el mateix tracte que es va donar als afectats per la crisi del Prestige.
Posa en relleu que la gent vol recuperar el dinamis-me que tenia el barri abans de l’esfondrament, vol re-cuperar l’esperanc¸a, vol poder continuar construint el barri que va saber teixir amb el fruit del seu esforc¸ i amb la suor del seu treball, i te´ tot el dret a fer-ho, ja que el va construir a la seva manera, malgrat que l’Administracio´ no va saber posar unes normes urba-nı´stiques sobre unes situacions que haguessin deixat un barri molt millor. Agrega que fa molts anys que aquest barri reclama atencio´ de l’Ajuntament, reclama solucions i, tanmateix, fins ara, al cap de vint-i-cinc anys, l’Ajuntament no ha descobert que tenia un pro-blema en el Carmel i ha d’anar de pressa a arreglar-lo, de manera que si despre´s d’aquest desastre es presenta a la Llei de barris, benvingut sigui, pero` cal
fer-ho be´, amb participacio´ de tothom i amb col· la-boracio´: aixo` explica la seva obsessio´ perque` hi hagi un comissionat pel seguiment dels problemes del Carmel.
Pensa, tambe´, que la situacio´ exigeix tenir la capa-citat de generar confianc¸a, i les peticions del seu Grup en aquest sentit no so´n exagerades, perque` de-manen comissions d’investigacio´, no demanen, enca-ra, dimissions, ni tampoc una comissio´ d’investigacio´, cosa que ja fa el Parlament, nome´s demanen: una comissio´ especial de seguiment, d’informacio´, per ser capac¸os d’aclarir, entre tots, que` ha passat, i tenir les idees clares; i la designacio´ d’un comissionat que s’ocupi constantment del problema del Carmel i de la seva gent, amb lideratge, amb forc¸a, amb empenta, amb capacitat de solucionar els problemes sense cre-ar greuges compcre-aratius d’uns amb els altres, i que si-gui capac¸ de complir aquest importat repte i d’ enten-dre que allo` que es faci al Carmel pot servir com a mesura de futur en altres indrets.
Demana, finalment, que el Sr. Alcalde afronti la si-tuacio´ amb lideratge: si ho fa aixı´, tindra` sempre al seu costat el Grup de Converge`ncia i Unio´, el qual, altrament, haura` de fer una oposicio´ dura i inco`moda, perque` hi ha una altra manera de governar la Ciutat.
El Sr. Alcalde, despre´s d’agrair la intervencio´ dels Grups de l’oposicio´, subratlla que hi han quedat ben clares les seves posicions i l’objectiu en aquest de-bat, que no e´s tant analitzar la situacio´ de l’accident del Carmel, com erosionar la imatge del govern muni-cipal i del seu alcalde; i que el seguit de comentaris que aquı´ s’han fet s’aparten de la realitat o, si me´s no, de la percepcio´ que els membres de l’equip de govern, ara com ara, tenen de la realitat.
Creu, sincerament, que els Grups promotors d’aquesta sessio´ defensen les seves opcions de partit per damunt de les seves responsabilitats com a regi-dors d’aquest Ajuntament, no nome´s pel que diuen i fan en aquest Plenari, sino´ tambe´ pel que fan i diuen fora; que s’han sumat a la crı´tica de l’oposicio´ al Go-vern de la Generalitat –responsable de les obres– es-grimint els mateixos arguments i afegint-hi dubtes, sospites i comentaris sobre el govern d’aquesta casa que, com saben molt be´, no e´s responsable de les obres.
Esta` plenament convenc¸ut que els regidors de l’oposicio´ no han estat a l’alc¸ada de les circumsta` nci-es, ate`s que davant d’una crisi com aquesta, impor-tant, complexa i difı´cil, en comptes de practicar una oposicio´ que ajudi a resoldre la situacio´, han prioritzat els seus interessos polı´tics de partit per davant dels interessos dels ciutadans, i han utilitzat el dolor d’aquests ciutadans per llanc¸ar-lo a la cara del go-vern municipal.
Observa que, aquella mateixa nit, els serveis d’emerge`ncies socials varen allotjar a me´s de dues-centes persones en el marc de l’Operacio´ fred i, fins a 1.089 persones van ser distribuı¨des en hotels o domi-cilis de familiars a fi de donar resposta al requeriment de proteccio´ dels perı´metres de seguretat establerts; que immediatament, tambe´, es va articular un conjunt d’ajuts de tota mena que incloı¨en, entre d’altres, aten-cio´ sanita`ria, psicolo`gica, resolucio´ de problemes re-lacionats amb emerge`ncies socials i la dotacio´ de die-tes per fer front a les primeres necessitats de despeses de les persones afectades; que de la ma-teixa manera, inicialment me´s de 400 funcionaris mu-nicipals van ser mobilitzats a trave´s dels diversos operatius per fer front a aquestes necessitats, i dies despre´s, amb l’operatiu conjunt amb la Generalitat, eren me´s de 900 les persones destinades a atendre el col·lectiu d’afectats.
Dit aixo`, lamenta els comentaris fets sobre la res-posta de l’Ajuntament de Barcelona en iniciar-se la crisi i es mostra convenc¸ut que la realitat els desmen-tira` perque` tambe´ ho esta` que els veı¨ns sortiran d’aquesta crisi amb unes compensacions i una res-posta conjunta de les Administracions com no havia succeı¨t fins ara en cap altra crisi anterior en que` hagi intervingut la Generalitat de Catalunya, cosa que con-fia poder constatar les properes setmanes.
Manifesta, tot seguit, que el Centre d’Operacions Municipal es va activar amb tots els mecanismes d’ in-formacio´, coordinacio´ i comandament per tal d’ articu-lar una resposta ra`pida i eficac¸, i es va crear una uni-tat executiva especial a fi de fer front a la crisi de manera coordinada, aglutinant el conjunt de serveis municipals que hi intervenien.
Posa en relleu que l’actitud dels veı¨ns directament afectats, i la del conjunt del barri del Carmel ha estat exemplar i gra`cies a aixo`, en gran part, es va aconduir sense problemes destacables la major ope-racio´ d’emerge`ncia de desplac¸ament de veı¨ns que es recordi: vol, doncs, ressaltar i agrair aquesta actitud exemplar dels veı¨ns, a la qual afegeix la decisio´ de delimitar un ampli perı´metre de seguretat i, tambe´, fi-nalment, el correcte funcionament dels serveis opera-tius que va permetre que ningu´ no patı´s danys perso-nals, tot i la severitat que va assolir posteriorment l’accident.
Recorda, tanmateix, que l’obra en qu¨estio´ causa` un mort al Carmel: va ser el 27 de novembre del 2003, dia en que` un funcionari jubilat de Transports Metro-politans de Barcelona, el Sr. Jesu´s Baltuen˜a Gu-tie´rrez, va morir mentre mirava les obres; i que en aquells moments l’Ajuntament fou alla`, acompanyant la famı´lia i els veı¨ns, de la mateixa manera que hi sera` sempre que es produeixi una desgra`cia.
Significa que, un cop organitzada l’evacuacio´ dels veı¨ns i l’atencio´ a les primeres necessitats, calia es-tructurar la resposta adequada per a afrontar el pro-blema de l’enfonsament i, una vegada encarrilat aquest problema, pensar en la planificacio´ del futur i, evidentment, en el retorn dels veı¨ns a casa seva; que allo` que, d’entrada, els responsables de l’obra con-sideraven una eventualitat relativament controlable –enfonsament parcial d’una part lateral del tu´nel de maniobres– es va convertir en l’enfonsament total, fins a la superfı´cie, d’uns 50 metres d’alc¸ada i 30 de dia`metre d’una xemeneia que va provocar l’ enfonsa-ment dels edificis de la zona d’aquesta xemeneia i
entorns i, en haver quedat segellada la part restant del tu´nel, no es va poder tenir acce´s a cone`ixer la possible evolucio´ de l’enfonsament, i GISA establı´ un sistema indirecte per mesurar allo` que anava succeint en el subso`l; que, seguidament, en enderrocar una de les cases afectades, es descobrı´ una ampliacio´ de la xemeneia i es fe´u evident el risc real que continu-essin produint-se enfonsaments en la zona cega del tu´nel i, a partir d’aixo`, la Generalitat modifica` l’estrate` -gia de resolucio´ de la crisi i opta` per la mesura de re-omplir el tu´nel a fi d’evitar qualsevol risc futur d’ ampli-acio´ de la xemeneia, de manera que allo` que semblava que es podia resoldre en pocs dies, atesa l’envergadura de l’obra de consolidacio´ que calia abordar, s’amplia` a va`ries setmanes; que, finalment, despre´s d’aquest perı´ode, es constata` el reompliment total del tu´nel i la finalitzacio´ dels moviments mili-me`trics del subso`l; i que a partir d’aquest moment, s’inicia` la fase de valoracio´ dels danys dels edificis afectats, d’acord amb veı¨ns i comerciants, i la planifi-cacio´ del retorn esglaonat als domicilis.
Puntualitza que, una vegada superat el desconcert inicial, el conseller Nadal, assistit per les conselleres Tura i Simo´ i el conseller Mila`, estructuraren un ope-ratiu a fi que, amb la col·laboracio´ de l’Ajuntament, es pogue´s prosseguir la gestio´ de la crisi.
Estima que els fets so´n prou coneguts, ja que s’han debatut a bastament en seu parlamenta`ria, rao´ per la qual no vol estendre’s me´s en la seva descrip-cio´, i prefereix entrar en la valoracio´ de les seves con-sequ¨e`ncies.
Comenta que l’accident ha trasbalsat severament la vida del barri del Carmel i dels veı¨ns i comerciants afectats; que una obra que va ser projectada per do-nar me´s qualitat de vida al barri i era fruit d’una reivin-dicacio´ histo`rica, ha comportat dolor i patiment a moltı´ssimes famı´lies, a unes perque` han perdut la casa, a altres perque` els ha trasbalsat la seva vida normal, i als comerciants, que han vist com cessava de cop l’activitat del seu negoci, de manera que l’u´nic consol e´s que no hi hagi hagut vı´ctimes personals.
Recalca que, a partir d’ara, la prioritat de tothom ha de ser la recuperacio´ de la normalitat al barri, tot i que l’accident ha suposat un impacte tan gran que aquest proce´s no sera` fa`cil ni ra`pid; que cal reconstruir molts ponts trencats, moltes confiances malmeses, pero` nome´s amb serenitat i contunde`ncia ens podrem so-breposar a la crisi; i que pertoca, als qui tenen res-ponsabilitats pu´bliques posar ordre a les actuacions per fer front als problemes i resoldre’ls, no pas per empitjorar-los.
Fa avinent que, en concloure la sessio´ del Parla-ment dels dies 24 i 25 de febrer, fou rebut pel seu president, el qual li va lliurar la resolucio´ presa en aquesta seu; i ente´n que, sens dubte, aquesta resolu-cio´ ajuda a la serenitat que reclama.
Lamenta que aquesta resolucio´ hagi passat relati-vament desapercebuda; i creu que cal reivindicar-la, ate`s que es tracta d’un conjunt de resolucions parla-menta`ries, algunes de les quals compten amb el su-port de l’oposicio´, i es tracta de la resolucio´ me´s municipalista i me´s propera als ciutadans que ha aprovat mai el Parlament de Catalunya, cosa que contradiu les afirmacions que acusen l’Ajuntament de no ser a la banda que li tocava.
Parlament s’ha comprome`s, com ja havien fet abans el seu president i el conseller responsable de l’obra, a reparar tots els danys causats a veı¨ns i comerciants, i ha disposat la creacio´ d’una comissio´ d’investigacio´ i d’una altra per al seguiment de les obres en els tu´ -nels de la Ciutat: demana, doncs, que es compari tot aixo` amb l’evolucio´ d’altres crisis similars viscudes a Catalunya els anys passats per veure la difere`ncia de tracte.
Remarca que, en aquest cas, la col·laboracio´ insti-tucional ha fet que la resolucio´ reculli la proposta de l’Ajuntament de Barcelona de demanar, per al Carmel, la declaracio´ d’a`rea extraordina`ria de rehabi-litacio´ integral; o el compromı´s d’obtenir els projectes de remodelacio´ en l’a`mbit dels Tres Turons, sense antecedents en governs anteriors.
Fa notar que en la gestio´ d’aquesta crisi s’han es-tablert mecanismes de dia`leg i de col·laboracio´ lleial amb la Generalitat que han estat u´tils, no nome´s per als veı¨ns afectats del Carmel, sino´ que tambe´ ho se-ran per al futur del barri i, me´s enlla` encara, pel ma-teix futur de la Ciutat, perque` es vol aprofitar l’ocasio´ per a prendre llic¸ons i aplicar-les; i que la proposta al Govern de l’Estat de dotacio´ econo`mica per a l’a`rea extraordina`ria de rehabilitacio´ integral i el compromı´s de cooperacio´ en el projecte de remodelacio´ dels bar-ris del Carmel i en l’a`mbit dels Tres Turons so´n tambe´ exemples que no tenen antecedents en les relacions amb els Governs de l’Estat anteriors.
Considera que cal valorar la transcende`ncia de l’accident del Carmel des de dues perspectives dife-rents: una, o`bviament, els efectes causats en el barri; l’altra, l’efecte sobre el conjunt de la Ciutat.
Quant a aquesta darrera perspectiva, observa que en un moment en que` s’estan duent a terme en tota la Ciutat importants obres d’infraestructures – espe-cialment la lı´nia 9 del metro, l’arribada del tren d’alta velocitat, la prolongacio´ de les lı´nies de metro 3 i 5, i la reclamada prolongacio´ de lı´nia 2 cap a Montjuı¨c i la Zona Franca–, no ens hem de deixar dur per una sensacio´ indiscriminada de temor i de dubte que aturi l’execucio´ d’aquestes obres, sino´ que cal mirar-les amb perspectiva de futur i saber recone`ixer la seva importa`ncia com a generadores d’ocupacio´ i prosperi-tat; ara be´, ente´n perfectament la preocupacio´ dels veı¨ns afectats, per la qual cosa s’ha exigit a l’ Admi-nistracio´ de l’Estat, pel que fa al tren d’alta velocitat, i a la Generalitat, pel que fa les obres del metro, la ma`xima atencio´ a la qualitat de les obres, sobretot quan passen pel subso`l d’edificis d’habitatges.
En aquest sentit, informa que ha instat el president del Consorci del Tren d’Alta Velocitat a esmerc¸ar to-tes les mesures de garantia de les obres que s’han de fer a Barcelona, i en la reunio´ que hi mantingue´ el darrer 18 de febrer acordaren que establiria una co-missio´ de participacio´ veı¨nal a fi que les persones afectades puguin participar activament i plenament en tots els projectes relatius a aquesta infraestructura del tren d’alta velocitat; i que, de la mateixa manera, esta` previst establir amb la Generalitat mecanismes de participacio´ veı¨nal pel que fa a les obres del me-tro.
Precisa que el camı´ per a la recuperacio´ de la con-fianc¸a dels ciutadans en les seves Administracions passa per la suma de diversos valors, entre els quals hi ha la seguretat, l’efica`cia, la transpare`ncia i la parti-cipacio´; i que cap d’aquests quatre valors e´s
negocia-ble, de la mateixa manera que no se’n pot sacrificar un per altre, cosa que seria una fugida d’estudi i po-dria generar, legı´timament, tota mena de sospites: aixı´ doncs, la tasca me´s gran a fer e´s, precisament, garantir el compliment d’aquests principis, perque` cap oasi, ni que sigui el catala`, no es pot sostenir sobre el sacrifici d’aquests principis de bona governanc¸a.
Confia, doncs, que la resolucio´ parlamentaria a que` s’ha referit ajudi a fer un pas endavant en aquesta di-reccio´, tant pel que fa a la comissio´ d’investigacio´ que s’acaba de posar en marxa, com pel que fa a les dis-posicions sobre les oficines de control de l’obra pu´ bli-ca que ha endegat la Conselleria de Preside`ncia.
Addueix que tota obra e´s perfectible, i que el camı´ de la democra`cia e´s de millores constants, no de per-feccions absolutes; pero`, en tot cas, e´s molt important que davant fets com aquest, tots plegats ens apli-quem a millorar la qualitat de la nostra democra`cia i aquı´ encara hi ha, en la seva opinio´, camı´ per reco´ r-rer.
Quant a la primera de les perspectives que abans ha esmentat, la relativa als veı¨ns i comerciants del Carmel, indica que cal articular un conjunt de progra-mes a curt, mitja` i llarg termini que ajudin a aconse-guir els objectius de millora que es persegueixen.
Fa notar que el Carmel e´s un barri reivindicatiu, or-gullo´s del nivell social que ha assolit els darrers anys, un dignı´ssim barri de la Ciutat, amb vells i nous lluita-dors, com Custo´dia Moreno, Paco Gonza´lez, Fernando Gonza´lez o Federico Olivella, que so´n una mostra de dignitat que ha sorpre`s els nouvinguts a la crisi del Carmel; un barri amb racons difı´cils d’ arre-glar, pero` on abans de la crisi el planejament havia assolit, aproximadament, un grau d’execucio´ del 60% pel que fa a les obres dels vials i espais pu´blics, del 70% pel que fa als equipaments i del 80% pel que fa a la gestio´ de so`l, aquest e´s l’estat global d’avenc¸ del pla especial de reforma interior del Carmel i de les actuacions fetes els darrers anys amb molta dedica-cio´ i esforc¸ per part de tothom i amb les adequades dotacions econo`miques i, en aquestes circumsta` nci-es, el metro suposava un fita important per a dotar el barri d’un element per a l’assoliment de major qualitat de vida. Agrega que, igualment, estan en proce´s final d’aprovacio´ el planejament de la Vall d’Hebron que permetra` arranjar tambe´ els problemes de la Clota i la Taixonera, tots dos barris veı¨ns del Carmel; que es-tem al bell mig de la reforma del barri dels Tres Tu-rons, juntament amb la comissio´ d’experts nomenada pels veı¨ns, modificacio´ del planejament que afecta, a me´s de la part alta del Carmel, els barris del Guinardo´, la Font d’en Fargas i del Coll de Gra`cia; que a la situacio´ que acaba de descriure s’hi ha vin-gut a afegir ara l’enfonsament produı¨t al barri del Carmel, complicacio´ addicional que dificulta el ja de per si complicat i laborio´s acabament dels plans urba-nı´stics esmentats i d’aquı´ sorgeix la necessitat de crear un potent instrument de planejament urbanı´stic per a resoldre la situacio´ actual del Carmel, tant pel que fa als fets fortuı¨ts esdevinguts, com per continuar desenvolupant el planejament endegat, el propi i el dels barris veı¨ns.
mi-llora i de dignificacio´ urbana i, si cal alguna cosa en aquests moments, e´s accelerar-lo.
Subratlla que els veı¨ns i les veı¨nes del Carmel es-tan immunitzats contra determinades demago`gies i que, evidentment, reclamaran un tracte equitatiu i proporcionat, no tan sols pel que fa a les indemnitza-cions, que es continuaran negociant els propers dies, sino´ tambe´ perque` tampoc no volen acceptar cap dis-minucio´ en les caracterı´stiques dels projectes que hi havia en marxa, ni en les dotacions que tenien assig-nades.
Fa notar que moltes de les consequ¨e`ncies dels fets ocorreguts no so´n quantificables, pero` tambe´e´s cert que la vida segueix i, ara, pertoca a tots a aprendre les llic¸ons que se’n desprenen i aplicar-les a les futu-res actuacions de la Ciutat.
Finalment, demana disculpes a les persones afec-tades per un accident que ha trasbalsat greument les seves vides; i assegura que el govern municipal es proposa actuar amb tota contunde`ncia i serenitat a fi que es compensin els danys, que es recuperi la nor-malitat el me´s aviat possible i que la crisi no faci per-dre cap de les ambicions de Barcelona; i, en relacio´ a les al·lusions dels membres dels Grups de l’oposicio´, reitera amb fermesa que no ha estat en la banda equivocada i que tampoc no ha estat cap delegat del Govern de la Generalitat, sino´ que l’Ajuntament ha estat al costat dels veı¨ns des del primer moment, i ha estructurat, amb totes les limitacions que es vulgui, una resposta molt important davant l’emerge`ncia: aquesta era la seva principal responsabilitat i esta` tre-ballant contundentment amb l’adequada crı´tica i l’adequada cooperacio´ amb el Govern de la Generali-tat i de l’Estat per tal que la crisi es resolgui de la mi-llor manera possible sense renunciar a les mimi-llores que les noves infraestructures del transport pu´blic han de portar a la Ciutat ni a les millores que s’ esta-ven projectant amb els veı¨ns del Carmel i els barris de l’entorn.
El Sr. Ferna´ndez Dı´az considera que a l’inici de la seva intervencio´ el Sr. Alcalde ha volgut recordar les obligacions i responsabilitats de l’oposicio´ per tal d’amagar, de silenciar, les pro`pies responsabilitats i obligacions; que la primera obligacio´ del Sr. Clos e´s ser l’alcalde de Barcelona, no ser l’alcalde del Tripar-tit com esta` fent, e´s a dir, e´s obligacio´ de l’alcalde es-tar al costat dels veı¨ns, emparar-los i liderar la Ciutat i, no pas, optar per encobrir i donar cobertura polı´tica al Govern de la Generalitat de Catalunya, perque` te´ el mateix color polı´tic del govern municipal que en-capc¸ala; que, tanmateix, el Sr. Alcalde ha incomplert aquesta seva primera obligacio´ i igualment ha incom-plert la de complir els acords municipals, ja que fa un mes es va celebrar una sessio´ plena`ria municipal i ell es pensava que avui el Sr. Alcalde en el seu informe explicaria si ha donat compliment a tot allo` que ales-hores es va pactar, pero` nome´s s’ha referit a un acord parlamentari de la sessio´ de la setmana passa-da, no s’ha recordat dels acords adoptats aquı´ fa unes setmanes per unanimitat.
Concreta que en tals acords es parlava d’exigir res-ponsabilitats a la Generalitat de Catalunya i altres Ad-ministracions, tambe´ al mateix Ajuntament, i fins ara no ha sentit que s’hagi demanat res, ni abans ni ara, a les altres Administracions ni a l’Ajuntament de Bar-celona; que s’hi parlava tambe´ d’impulsar totes les mesures perque` totes les necessitats estiguin
cober-tes, pero` tampoc no ha sentit, ni abans ni ara, i per aixo` ha d’inquirir on so´n aquelles sessions plena`ries en les quals el Sr. Alcalde omplia l’ordre del dia d’ exi-ge`ncies als Governs de la Generalitat i de l’Estat, ja que tampoc no s’ha traslladat cap tipus d’iniciativa en tal sentit, nome´s s’ha informat d’algunes iniciatives en aquesta sessio´ forc¸ada pels Grups de l’oposicio´ no pas per iniciativa del Sr. Alcalde. Agrega que en tal sessio´ es demana` la col·laboracio´ d’experts indepen-dents per aclarir les causes i, tanmateix, ningu´ no pensava aleshores que es pogue´s donar suport a la designacio´ de l’exdirector general de GISA com a ex-pert independent per aclarir que` va passar al tu´nel del metro; que tambe´ s’hi acorda` que calia presentar un informe de les denu´ncies i les queixes veı¨nals, aspec-te al qual tampoc no ha donat compliment i, per aquest motiu, els Grups de l’oposicio´ el tornen a tras-lladar aquı´ com a proposta d’acord.
Insisteix que el Sr. Alcalde segueix incomplint les seves obligacions com alcalde de defensar els inte-ressos de Barcelona i dels seus veı¨ns, incompleix els acords plenaris d’aquest Ajuntament i, a me´s, no compleix tampoc l’obligacio´ d’exercir les seves com-pete`ncies i de fer-ho be´, i en el cas del Carmel, no ha fet ni una cosa ni l’altra, perque` l’Ajuntament tenia l’obligacio´ i la compete`ncia de presentar al·legacions al projecte de construccio´ de la lı´nia 5 del metro i ho fe´u, pero` sense fer cap observacio´ sobre qu¨estions de seguretat del barri del Carmel ni pel trac¸at de la lı´ -nia 5 del metro, ni pel que fa als habitatges i als veı¨ns que hi viuen i, en canvi, s’hi diu que “no cal construir la lı´nia 5 de metro amb tuneladora”, no per raons de seguretat, sino´ per raons de rendibilitat, literalment; ara be´, no s’hi fa cap refere`ncia a les condicions geo-lo`giques del terreny que afectaven la seguretat dels habitatges, dels veı¨ns i del barri, pero` sı´ a les topo-gra`fiques, perque` els desnivells afectaven el disseny i urbanitzacio´ dels carrers. Agrega que qui signa tals al·legacions de l’Ajuntament e´s l’Arquitecte en cap, el Sr. Acebillo, el qual en les seves observacions diu, li-teralment, que caldra` continuar treballant en la fase del projecte constructiu en els aspectes que aniran sorgint, i aixo` ha portat a construir un tu´nel en un lloc on no estava previst, o a canviar el pou d’atac i situar-lo a la plac¸a Pastrana, decisions que es van adoptar un cop redactat, que no aprovat, el projecte construc-tiu de la lı´nia 5.
Pregunta quin seguiment d’aquest projecte cons-tructiu modificat fe´u, exercint les compete`ncies muni-cipals, l’Arquitecte en cap de l’Ajuntament, que fou, tambe´, qui signa` la urbanitzacio´ de les places de les Glo`ries i de Cerda` i el tu´nel de l’avinguda del General Mitre.
just, perque` havia de pagar per un pecador, feia qua-tre anys que havia pecat.
Comenta que el Sr. Acebillo continua al capdavant de Barcelona Regional i ara ja no e´s l’Arquitecte en cap municipal, pero` no pas perque` el Sr. Alcalde li hagi retirat la confianc¸a per allo` que no va fer, no va dir o no va observar pel que fa a la construccio´ de la lı´nia 5 i en el projecte modificat, sino´ perque` el Sr. Al-calde l’ha nomenat Comissionat d’Infraestructures, de manera que l’Ajuntament, que no te´ compete`ncies en mate`ria d’infraestructures ni d’obres de metro, ara te´ un Comissionat d’infraestructures, que e´s el mateix Arquitecte en cap que en el seu moment va haver de fer les al·legacions i el seguiment del projecte de construccio´ de la lı´nia 5 i tambe´ del projecte modificat i, a me´s, aquest Arquitecte en cap, i ara Comissionat d’Infraestructures, e´s tambe´ cap de Barcelona Regio-nal, que feia al·legacions, que enviava representants municipals, i que tenia l’obligacio´ de seguir els projec-tes, i a me´s compatibilitza el ca`rrec fent de professor universitari a Lugano.
Pregunta, doncs, al Sr. Alcalde si aquesta persona es mereix ser mantinguda en el seu ca`rrec; i li dema-na que en signi el cessament com a Comissiodema-nat d’infraestructures, perque` aquest comissionat no va fer allo` que havia de fer com a Arquitecte en cap, ni com a Comissionat d’infraestructures, i no se sap on e´s perque` en el temps que ha passat des de la trage` -dia del Carmel, no se li ha sentit dir res, no ha compa-regut enlloc i continua fent de professor a Suı¨ssa i no te´ temps per venir a explicar que` va fer, que` no va fer, que` va demanar i per que` va incomplir les seves res-ponsabilitats.
Significa que a pesar que segons el Sr. Alcalde l’Ajuntament te´ unes compete`ncies molt restringides i la Generalitat e´s qui construeix el metro, l’Ajuntament tenia representants, Transports Metropolitans de Bar-celona tambe´ i, encara que siguin institucions dife-rents, fins ara el ma`xim responsable de l’urbanisme municipal e´s, alhora, president de Transports Metro-politans de Barcelona: per tant, no esta` parlant d’una cua amb dos caps, sino´ d’una cua amb un cap, enca-ra que aquest mateix cap tingui diferents barrets, si be´ aixo` el Sr. Alcalde no ho ha d’explicar aquı´, per-que` ningu´ no ho entendra`, tampoc els veı¨ns i els ciu-tadans de Barcelona.
Suposa que tot i haver-hi representants de Trans-ports Metropolitans de Barcelona o de Ferrocarrils Metropolitans a les reunions de la Comissio´ de segui-ment del projecte constructiu i, sembla que, tambe´ del modificat i, des del moment en que` es deia que l’Ajuntament donava la seva conformitat al projecte de construccio´ de la lı´nia 5 del metro, s’havia de fer un seguiment me´s enlla` de les mateixes comissions; i es resisteix a creure que quan els te`cnics dels Ferro-carrils Metropolitans i de Transports Metropolitans de Barcelona despatxaven amb el seu president, que al-hora e´s el ma`xim responsable de l’urbanisme munici-pal, no els va preguntar, ni una sola vegada, com es-tava el tema de la seguretat del barri, donat que el terreny e´s complex, hi ha una alta densitat d’ habitat-ges i de veı¨ns damunt el trac¸at del projecte del metro, perque` les compete`ncies podien ser diferents, pero` hi havia una mateixa responsabilitat.
Creu que e´s imprescindible comenc¸ar a assumir les responsabilitats pro`pies d’aquest Ajuntament, que so´n, ja ha dit abans, compartides amb la Generalitat,
per allo` que va fer, i de l’Ajuntament per allo` que no va impedir perque` no va exercir totes les compete` nci-es que tenia, i algunnci-es de lnci-es que ha exercit de forma insatisfacto`ria: per tant, cal comenc¸ar a exigir respon-sabilitats, a forc¸ar dimissions, la primera la del Comis-sionat d’Infraestructures.
Vist que el Sr. Alcalde ha parlat d’investigar i dema-nar explicacions, li pregunta: com s’esta` investigant; si ha exigit a la Generalitat tota la informacio´ que aclareixi que` ha passat; si sis setmanes despre´s esta` ja del tot aclarit per que` es va esfondrar el tu´nel del metro i per que` el conseller va dir que aquella trage` -dia era evitable; si no era necessa`ria una nova infor-macio´ pu´blica amb el projecte redactat; per que` quan es modifica` el projecte i s’opta` per construir el pou d’atac a la plac¸a Pastrana i la cua de maniobres sota el barri del Carmel, no es va fer una nova informacio´ pu´blica; i per que` es va fer una u´nica cata, l’any 2001, tan sols per la previsio´ d’un vestı´bul i per una fonda`ria de 19 metres, i no una cata de 30 o 40 metres com per al tu´nel de maniobres.
Continua dient que el conseller Nadal ha compare-gut al Parlament de Catalunya, on hi ha hacompare-gut un de-bat, i ha lliurat als Grups parlamentaris i als mitjans de comunicacio´ informacio´ que tothom ha analitzat i contrastat, uns des de les responsabilitats polı´tiques, i altres, des dels criteris informatius; i, en canvi, el Sr. Alcalde no ha fet res perque` no ha encarregat pas a un enginyer, a un arquitecte, a un membre del govern municipal, al Comissionat d’Infraestructures que estu-diı¨n, que analitzin la informacio´ que ha facilitat el Go-vern de Catalunya, per contrastar-la, per saber si hi diu tota la veritat o si hi ha alguna errada, sino´ que esta` renunciant a defensar els interessos de Barcelo-na perque` no l’interessa la veritat ni allo` que passi als veı¨ns, sino´ tan sols salvar la cara al Govern de la Ge-neralitat de Catalunya, perque` hi governen les matei-xes forces polı´tiques que a la Ciutat, de manera que no e´s l’alcalde de Barcelona, sino´ l’alcalde del Tripar-tit i ha optat per donar empar polı´tic al Govern de Catalunya i no pas als veı¨ns que ho necessitaven.
Tambe´ pregunta si no va sorprendre el Sr. Alcalde que s’aprove´s incrementar en 7,5 milions d’euros el pressupost del modificat del barri del Carmel, pero` que, poc temps despre´s, es decidı´s que no es gasta-rien me´s diners, i es parle´s, tambe´, de reduir costos, d’escurc¸ar terminis i d’anar molt me´s de pressa.
Seguidament demana que s’expliqui: a) si l’Alcaldia ha autoritzat els abocaments de formigo´ que s’estan fent al barri del Carmel, si els te`cnics municipals hi han donat el vistiplau, i qui ha pres la decisio´, perque` si un dia passa alguna cosa, no s’hagi de repetir aquest debat i el Sr. Alcalde no digui que no era un assumpte de la seva compete`ncia; b) per que` s’ha tri-gat tant a compare`ixer en les actuacions judicials, ja que el Sr. Alcalde ha dubtat molt i, fins i tot, l’altre dia no sabia ben be´ per que` s’havia comparegut quan, en opinio´ del Grup del Partit Popular, l’Ajuntament no s’hauria de personar u´nicament a les insta`ncies judi-cials, sino´ que hauria de presentar una querella per saber la veritat, per aconseguir que els responsa-bles mai me´s no tinguin l’oportunitat de tornar a fer un nyap com el tu´nel del Carmel, per garantir totes les indemnitzacions als veı¨ns i per rescabalar els perjudicis que s’han generat a l’Ajuntament de Bar-celona.
Suposa que el Sr. Alcalde va passar molta vergo-nya en sentir el president de la Generalitat de Catalunya fer totes aquelles observacions, sobre allo` que representava el debat parlamentari; quan va veu-re que s’havia convocat una sessio´ parlamenta`ria per parlar del Carmel, i s’hi acaba` parlant del 3%, de l’ oa-si catala` i com s’embrutava la polı´tica catalana, per-que` evidentment cal exigir transpare`ncia i lluitar con-tra la corrupcio´; ara be´ el discurs polı´tic que fe´u el president de la Generalitat de Catalunya es podia ha-ver fet qualsevol dia de l’any i el Grup del Partit Popu-lar l’hauria aplaudit, tanmateix haver-lo fet el dia que s’havia de tractar del barri del Carmel i posar sobre la taula les respostes a aquest barri li sona a tapadora, a intentar tapar els debats, intentar que no se sa`piga la veritat, intentar defugir de les responsabilitats.
Pensa que el Sr. Alcalde devia passar tambe´ certa vergonya quan, en el Parlament de Catalunya, sentı´ el conseller Nadal dir “hem paralitzat les obres, hem suspe`s els projectes d’execucio´ de la lı´nia 5 del me-tro”, ja que, en canvi, l’alcalde de Barcelona, a pesar que s’estava esfondrant un tu´nel i calia formigonar un barri en el seu cor, en l’epicentre del passatge Calafell/carrer de Sigu¨enza no havia demanat res al Govern de Catalunya i havia deixat que fos el conse-ller Nadal qui prengue´s la decisio´ de paralitzar les obres i de dir quan han de tornar o no els veı¨ns a casa, despre´s de les seves contradiccions perma-nents i de les falses expectatives que el Sr. Alcalde havia generat als veı¨ns.
Recorda que, sovint, els membres del govern de la Ciutat s’han preocupat perque` les obres del tren d’ al-ta velocial-tat podrien afecal-tar el temple de la Sagrada Famı´lia, pero` no els ha sentit, en canvi, defensar amb la mateixa rotunditat la necessitat que les obres del metro al Carmel i a tots els barris de Barcelona, i tam-be´ les del tren d’alta velocitat fossin segures tambe´ per als veı¨ns de Barcelona.
Creu, en conclusio´, que el Sr. Alcalde, no ha exer-cit moltes de les seves compete`ncies i les poques que ha exercit ho ha fet de forma insuficient; i que davant de tanta passivitat, davant de tant silenci,
da-vant de tants errors, dada-vant de tanta incapacitat per a gestionar aquesta crisi, el Sr. Alcalde, atesa la pe`rdua de credibilitat que hi ha en aquest moment a la ciutat de Barcelona i en els seus veı¨ns en relacio´ a la seva tasca, hauria de tenir, com a mı´nim, el coratge polı´tic de plantejar en una sessio´ plena`ria una mocio´ de confianc¸a.
El Sr. Trias diu que la explicacio´ del Sr. Alcalde l’ha defraudat, perque` ha portat una explicacio´ escrita que hauria estat la mateixa independentment del que ha-guessin dit els Grups de l’oposicio´, no ha respost cap de les preguntes i dels plantejaments que ha fet, i ha estat com parlar amb una paret, ja que ell ha exposat unes coses i el Sr. Alcalde li explica la seva vida; ara be´, aixo` no e´s fer democra`cia, ni la manera de fer les coses.
Esta` plenament d’acord que un ajuntament ha de donar resposta i atendre els veı¨ns quan hi ha una ca-ta`strofe d’aquest tipus, aixo` e´s prioritari; i significa que l’altre dia ja va recone`ixer, i avui ho repeteix que, pel que fa a l’atencio´ personal, els funcionaris, tot i ser la seva obligacio´, han donat una resposta positi-va, igual com tampoc no s’ha cansat de dir-ho d’ al-guns regidors: expressa, doncs, la seva felicitacio´, des del punt de vista d’atencio´ humanita`ria i social.
Ara be´, ha trobat a faltar en la intervencio´ del Sr. Alcalde una mı´nima crı´tica, tot i que els mateixos membres de l’equip de govern se la fan en els diaris, com ara que potser l’ampli perı´metre de seguretat era excessiu, ja que en una cosa que s’ha fet be´ i ha evi-tat que la gent passe´s situacions de perill, no valia la pena suscitar dubtes a la gent.
Considera ba`sic recone`ixer errors, recone`ixer equi-vocacions, i necessari garantir a la gent que es com-pliran les resolucions del Parlament i les decisions que es van prendre aquı´: aixo` ho troba a faltar d’una manera especial, perque` hi ha el perill de passar-se el dia prometent coses, aixı´ el Sr. Maragall va dir que en donarien 200 milions de do`lars, el Sr. Alcalde va parlar de 235 milions d’euros, i s’anuncia` una llei es-pecial per al Carmel, i en canvi ara es parla d’una a`rea de rehabilitacio´ integral.
Soste´ que a la gent se li ha de parlar amb claredat, amb exactitud: i, per tant, s’esperava que avui el Sr. Alcalde, en comptes d’anar-se’n per les branques, di-gue´s d’una manera molt clara que` es fa, quins ajuts rebra` la gent, amb quina situacio´ esta` cadascu´, quina actitud prendra` l’Ajuntament en defensa dels interes-sos dels diferents grups de persones i comerciants afectats; en consequ¨e`ncia, avui calia haver explicat aixo` i dir tambe´ que el grau d’execucio´ del Pla especi-al de reforma interior e´s del 60%.
Recomana, doncs, que s’aprofiti l’ocasio´ que ara tenim, tot significant que si el Sr. Alcalde ho fa aixı´, tindra` al seu costat el Grup de Converge`ncia i Unio´ i la resposta a la gent sera` positiva.
Pensa que el Sr. Alcalde no li ha contestat cap de les qu¨estions importants que ell ha plantejat, tot i que havia signes que aixo` podia passar.