Gaseta municipal de Barcelona. Any 089, núm. 17 (10 juny 2002)

(1)

Internet: http://www.bcn.es Núm. 17 / Any LXXXIX 10 de juny de 2002 Intranet: http://www.ajuntament.bcn

Comissions del Consell Municipal Comissió de Benestar Social. Acta

sessió 16-IV-2002 ... 870

Comissió d’Educació i Cultura. Acta sessió 16-IV-2002 ... 872

Comissió de Joventut i Drets Civils. Acta sessió 17-IV-2002 ... 875

Comissió de Sostenibilitat i Ecologia Urbana. Acta sessió 17-IV-2002 ... 879

Comissió de Serveis Urbans i Manteniment. Acta sessió 17-IV-2002 ... 881

Comissió de Seguretat i Mobilitat. Acta sessió 17-IV-2002 ... 882

Comissió de Promoció Econòmica, Ocupació, Turisme i Comerç. Acta sessió 18-IV-2002 ... 885

Comissió de Presidència i Hisenda. Acta sessió 18-IV-2002 ... 887

Comissió d’Infraestructures i Urbanisme. Acta sessió 18-IV-2002 ... 895

Comissió de Política de Sòl i Habitatge. Acta sessió 18-IV-2002 ... 902

Personal Concursos Bases generals que han de regir la convoca-tòria d’1 concurs per a la provisió d’1 lloc de treball de l’IMU ... 905

Adjunt a Prefectura ... 906

Bases generals que han de regir la convoca-tòria dels concursos per a la provisió de llocs de treball de l’IMD ... 906

Cap d’Administració i Personal ... 908

Cap de Consultoria i Seguiment ... 908

Cap d’equip de la Residència per a Disminuïts Psíquics Valldaura ... 909

Convocatòria de concurs de mèrits per a l’ad-quisició de la condició de catedràtic/a del professorat d’ensenyament secundari ... 910

Anuncis Laudes de la Junta Arbitral de Consum de Barcelona. Abril 2002 ... 914

Llicències d’obres. Abril 2002 ... 917

Subhastes ... 921

Concursos ... 921

Notificacions ... 923

(2)

COMISSIONS DEL CONSELL MUNICIPAL

Comissió de Benestar Social

Acta de la sessió celebrada el dia 16 d’abril de 2002 i aprovada el dia 14 de maig de 2002

A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, el dia de setze d’abril de dos mil dos, s’hi reu-neix la Comissió de Benestar Social sota la presidèn-cia de la Ima. Sra. Núria Carrera i Comes. Hi assis-teixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Albert Batlle i Bastardas, Jaume Ciurana i Llevadot, Lourdes Muñoz Santamaría, Imma Mayol i Beltran, Roser Veciana i Olivé, Magdalena Oranich i Solagran, M. Ángeles Tre-serra i Soler, Teresa M. Fandos i Payà, Josep Miró i Ardèvol i Josep Gascón i Castillo assistits per la tècni-ca d’administració general, Sra. Tecla Fort i Riera, la qual actua per delegació expressa del secretari gene-ral i certifica.

Excusen la seva absència les Imes. Sres. Immacu-lada Moraleda i Pérez i Joana Ortega i Alemany.

S’obre la sessió a les setze hores.

I) Aprovació de l’acta de la sessió anterior S’aprova.

II) Part informativa

a) Despatx d’ofici

En compliment de l’article 63.1 del Reglament d’or-ganització municipal, es comuniquen les resolucions següents:

1. Gerència de Serveis Personals

Del gerent municipal, de data 6 de març de 2002, que aprova el plec de clàusules i convoca concurs per adjudicar el contracte de gestió del servei d’acció socioeducativa “A partir del carrer”, per als exercicis 2002-2003, i per un import de 543.012 euros.

2. Districte d’Horta-Guinardó

Del gerent municipal, de data 22 de març de 2002, que aprova el plec de clàusules i convoca concurs per adjudicar el contracte d’obres de millora d’edificis del districte (Centre Cívic Guinardó, Carmel i seu del districte), per als exercicis 2002-2003 i per un import de 76.706,28 euros.

Del gerent municipal, de data 22 de març de 2002, que aprova el plec de clàusules i convoca concurs

per adjudicar el contracte d’obres d’instal·lació d’aire condicionat als centres cívics Taxonera i Casa Gro-ga, per als exercicis 2002-2003, i per un import de 90.480,13 euros.

4. Sector de Serveis Personals

Del gerent municipal, de data 5 d’abril de 2002, que aprova el plec de clàusules i convoca concurs per adjudicar el contracte del servei de mediació intercultural a la ciutat de Barcelona, per als exercicis 2002-2003, i per un import de 300.506,05 euros.

5. Sector de Serveis Personals

Del gerent municipal, de data 5 d’abril de 2002, que adjudica a la societat Progess, Projectes i Ges-tió de Serveis Socials, SL, per al contracte de gesGes-tió d’un servei integrat d’atenció social per a persones sense sostre, per als exercicis 2002-2005, i per un import de 3.620.726,82 euros.

b) Mesures de govern c) Informes

III) Propostes a dictaminar

a) Ratificacions b) Propostes d’acord

IV) Part decisòria

a) Propostes d’acord

PONÈNCIA D’ESPORTS

Districte de Sants-Montjuïc

(3)

que es determini en funció de la inversió proposada per l’adjudicatari i que no podrà superar els trenta-cinc anys, i d’acord amb el règim econòmic previst al plec de clàusules d’explotació, de conformitat amb allò que es preveu als articles 156.a) del Reial decret legislatiu 2/2000, de 16 de juny, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei de contractes de les Administra-cions públiques i 243 i següents del Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals. Sotme-tre’ls a informació pública durant un termini de trenta dies hàbils, a partir de la publicació al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona i entendre’ls aprovats definitivament, sempre i quan no s’hagin formulat al·legacions en el termini d’informació pública que fa-cin palesa la necessitat d’introduir-hi rectificacions. Convocar simultàniament concurs obert per a l’adjudi-cació del contracte, d’acord amb els articles 85 i 159.1 del Text refós de la Llei de contractes de les administracions públiques. Facultar l’Alcaldia per a realitzar totes les actuacions encaminades a la degu-da concreció i execució d’aquest acord, de conformi-tat amb allò que determina l’article 11.4 de la Carta municipal de Barcelona. Ordenar la publicació d’aquesta resolució al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona, al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya i al tauler d’anuncis d’aquest Ajuntament.

El Sr. Batlle fa un resum de la proposta d’aprovació del dictamen, que té dos punts. El primer canvia la forma de gestió de la instal·lació esportiva municipal Piscines de Montjuïc. Comenta que la immensa majo-ria de les instal·lacions esportives municipals de Bar-celona estan cedides en gestió a clubs, entitats es-portives o federacions. L’excepció és la gestió directa per l’Ajuntament que es produeix en aquelles ins-tal·lacions que pel seu caràcter molt específic i espe-cialitzat fan difícil la seva externalització com era fins ara el cas de la piscina de salts de Montjuïc, una pis-cina de molta profunditat i poc apta per a l’ús normal de la natació recreativa. A les portes dels mundials de natació que se celebraran l’any vinent, es creu convenient fer una única unitat de gestió per integrar-la en el complex de les piscines Picornell. El segon punt seria aprovar el plec de condicions d’aquesta nova unitat de gestió, convocant el concurs per a la concessió del complex Picornell, amb una durada màxima de 35 anys i amb unes especificacions pel que fa referència a les inversions mínimes lligades als condicionaments precisos per als Mundials de Na-tació. Es vol també que el complex pugui tenir un ús acadèmic lligat al l’Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya i a la investigació pròpia de la facultat de l’Esport de la nostra Universitat.

La Sra. Fandos comenta que li sembla correcta la unificació de la gestió dels dos equipaments. Tot i que considera que la gestió directa de la piscina de Montjuïc no ha estat brillant, li sembla bé que s’unifi-qui amb les piscines Picornell, que creu que han estat gestionades de forma correcta. Exposa els dubtes del seu Grup sobre l’ús que es pretén donar a les pisci-nes de Montjuïc i troba a faltar que el plec de condi-cions no mencioni el rocòdrom. Per altra banda, con-sidera necessari arribar a un acord amb la Federació de Natació, ja que s’està parlant d’unes piscines em-blemàtiques per a la ciutat.

El Sr. Batlle posa de manifest que les instal·lacions de la piscina de salts de Montjuïc està en perfecte es-tat i que el programa de condicionament que es

de-mana és per a dotar-la d’especificacions tècniques que no es requerien en els Jocs Olímpics. Explica que uns campionats mundials de natació tenen un programa més ampli que els jocs olímpics; posa com a exemple la competició de salts sincronitzats, que no existia en l’any 92, i que obliga a una petita modifica-ció en la torre de salts. Indica que, evidentment, una piscina descoberta i amb la profunditat que té la pisci-na de Montjuïc, no s’utilitza en els mesos de gener, febrer i març, però en canvi en els mesos d’estiu s’ha utilitzat habitualment i en els últims anys, s’hi han ce-lebrat els campus Olímpia. Afirma que el rocòdrom forma part de la instal·lació i continuarà així. Puntua-litza que la Federació Catalana de Natació ha mani-festat reiteradament la seva satisfacció per la manera com ha estat gestionat el complex i és pràcticament segur que es presentarà una plica firmada pels ac-tuals gestors conjuntament amb la Federació.

La Sra. Fandos entén que un rocòdrom és un ser-vei i que ha de constar dins el plec. Avança l’absten-ció del seu Grup, que possiblement presentarà al·le-gacions en el període d’informació pública.

La Sra. Carrera expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Mayol expressa el vot favorable d’IC-V; la Sra. Veciana expressa el vot favorable d’ERC-EV; la Sra. Fandos expressa l’abstenció de CiU i la Sra. Tres-serra expressa el vot favorable de PPC, i s’aprova.

b) Proposicions c) Mocions

V) Part de control

a) Precs b) Preguntes

Del Grup Municipal de Convergència i Unió: 2. Quina és la política social de l’Ajuntament per re-soldre la situació de les persones que fan del car-rer el seu mitjà de vida, com són els captaires, els netejavidres, etc.?

El Sr. Miró formula la pregunta relativa a quina és la política social de l’Ajuntament per a resoldre la si-tuació de les persones que fan del carrer el seu mitjà de vida, com són els captaires, els netejavidres i ve-nedors d’alguns diaris. Explica que la situació té dues vessants: la primera, la més important, la que afecta aquestes persones, manifestació d’una mancança, en alguns casos conseqüència d’una situació de po-bresa integral i, en altres, conseqüència de la margi-nalització social. Considera que cal donar resposta a aquestes mancances i, atès que la situació es mani-festa als carrers de la ciutat, correspon en primer ter-me a l’Ajuntater-ment trobar la solució. Hi ha una segona vessant de la situació, que fa referència als ciuta-dans: algunes d’aquestes persones en la seva actua-ció ocasionen problemes a la ciutadania i recorda els incidents que en reiterades ocasions han excitat l’a-gressivitat d’alguns d’ells.

(4)

bus-quen recursos econòmics d’una manera no delictiva. El perfil segueix sent de joves autòctons o famílies senceres del poble gitano. La novetat és l’aparició d’immigrants de perfil jove que no poden regularitzar la seva situació. En la Comissió d’Immigració s’ha fet balanç de l’activitat de Barcelona Activa en relació a aquestes persones. Des dels serveis d’atenció primà-ria, s’està gestionant la incorporació dels fills d’aques-tes persones a les escoles, al control sanitari, a l’em-padronament, i si s’escau, viatges de retorn al seu país d’origen, etc. Barcelona té un model consistent de xarxa d’intervenció, que té tres funcions: la detec-ció al carrer, la primera acollida i la fase de tracta-ment. La detecció al carrer, la fan un total de 21 pro-fessionals, que coneixen els punts on es troben aquestes persones i que fan rutes per tota la ciutat fent l’observació i el contacte primer. La fase de la pri-mera acollida està a càrrec de 17 professionals que estableixen el pla de treball individualitzat. Finalment, la fase de tractament, hi ha 13 professionals que se-gueixen el pla de treball que s’ha establert. L’índex de resultats i eficàcia es mesura pel temps que es ne-cessita per a aconseguir que persones que fa anys que estan en el carrer deixin de viure-hi. El pronòstic per a les persones que fa més de cinc anys que estan al carrer és de caràcter reservat, amb molta dificultat per obtenir resultats, però tot i així el balanç és posi-tiu. La xarxa de persones sense sostre i mendicitat s’ha desenvolupat amb aliança d’associacions i enti-tats sense ànim de lucre.

El Sr. Miró demana que li facin arribar els informes mensuals d’evolució per a tenir coneixement de les xifres i poder-les contrastar amb les seves pròpies fonts. Creu que la presència d’aquestes persones al carrer augmenta. Insisteix que en determinats itinera-ris de Barcelona, que han estat verificats, hi ha hagut, amb el transcurs de nou mesos, un increment signifi-catiu d’activitats d’aquesta mena. Remarca que no s’ha referit a la pobresa, sinó a persones que han fet del carrer la seva vida. Concretament, en el cas de

Diagonal, en l’espai d’aquests mesos hi ha nou grups més fixos i, segons quin és el període d’observació, aquesta xifra pot arribar a créixer fins a catorze. Agra-eix els detalls donats de les activitats, però remarca que quan es tracta d’aquestes qüestions, cal prescin-dir de la naturalesa d’immigrant: una cosa és l’ele-ment generador del problema i de la seva circumstàn-cia i un altre que des del punt de vista de l’assistèncircumstàn-cia s’ha de prescindir del seu origen. Per tal de poder quantificar la tasca feta, demana les xifres en relació a la tasca realitzada per Barcelona Activa i sobre l’as-sistència a persones al carrer.

La Sra. Carrera respon que li farà arribar les xifres que demana.

Es dóna per tractada.

3. Quants educadors de carrer, Districte per Distric-te, presten els seus serveis contractats per l’Ajunta-ment?

La Sra. Fandos formula la pregunta.

La Sra. Carrera respon que hi ha 81 educadors de carrer contractats directament per l’Ajuntament i distri-buïts de la forma següent: 11 al Districte de Ciutat Ve-lla, 6 al Eixample, 9 a Sants-Montjuïc, 2 a les Corts, 2 a Sarrià-Sant Gervasi, 4 a Gràcia, 7 a Horta, 9 a Nou Barris, 6 a Sant Andreu, 9 a Sant Martí, 4 dedicats a Projectes d’immigració i 12 a Projectes de reinserció. La novetat és la propera contractació de 20 educadors més per a reforçar projectes concrets i fer tasques d’in-tervenció en prevenció. La ratio de l’Ajuntament, que està per sobre de la que fixa la Generalitat, serà d’1 educador social per cada 20.000 habitants.

c) Declaracions de Grup

En no haver-hi altres assumptes a tractar, la Presi-dència aixeca la sessió a les disset hores i quinze mi-nuts.

Comissió d’Educació i Cultura

A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, el dia setze d’abril de dos mil dos, s’hi reu-neix la Comissió d’Educació i Cultura sota la presi-dència de la Ima. Sra. Marina Subirats i Martori. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs. següents: Ferran Mascarell i Canalda; Vladimir de Semir Zivojnovic; Jesús Maestro i García; Jaume Ciurana i Llevadot, Magdalena Oranich i Solagran; Josep Gascón i Castillo; Teresa Fandos i Payà i Emma Balseiro i Carreiras, tots ells assistits pel tècnic d’ad-ministració general, Sr. Manel Armengol i Jornet, el qual actua per delegació expressa del secretari ge-neral i certifica.

Excusen la seva absència les Imes. Sres.: Imma Mayol i Beltran, Maravillas Rojo i Torrecilla i Joana Ortega i Alemany.

S’obre la sessió a les disset hores i trenta minuts.

(5)

1. Districte de Sarrià-Sant Gervasi

Del gerent municipal, de data 22 de març de 2002, que aprova el plec de clàusules i convoca concurs per adjudicar el contracte de gestió, dinamització i co-ordinació dels equipaments de Collserola: Centre Cí-vic Vallvidrera, Centre CíCí-vic Elèctric i Espai Infantil Puput, per als exercicis 2002-2003, i per un import de 271.816,00 euros.

Del gerent municipal, de data 22 de març de 2002, que aprova el plec de clàusules i convoca concurs per adjudicar el contracte d’obres de millo-ra a diferents escoles: Estel, Baloo, Torrent d’en Melis, Tres Fonts, Pau Casals, Carmel, Taxonera i Arc Iris, per als exercicis 2002-2003, i per un import de 125.388,62 euros.

Del gerent municipal, de data 22 de març de 2002, que aprova el plec de clàusules i convoca concurs per adjudicar el contracte d’obres de millora ram fus-ter a les següents escoles: Estel, Mare de Déu de Montserrat, Antiga del Mar, Font d’en Fargas, Tres Fonts, Montserrat i Parc del Guinardó, per als exerci-cis 2002-2003, i per un import de 72.516,43 euros.

Del gerent municipal, de data 22 de març de 2002, que aprova el plec de clàusules i convoca concurs per adjudicar el contracte d’obres de millora manyà de diferents escoles: Àngels Garriga, Coves d’en Cimany, Pau Casals, Mare Nostrum i Carmel, per als exercicis 2002-2003, i per un import de 65.934,12 euros.

Del regidor ponent de Cultura:

1. Donacions acceptades per l’Institut de Cultura de Barcelona.

El Sr. Mascarell fa una explicació resumida dels aspectes més significatius de les tres donacions ob-jecte d’aquest informe, i que són: la primera, feta per l’empresa “Figueras International Seating, SA”, con-sistent en 30 cadires amb destinació al Mercat de les Flors; la segona, realitzada per la Sra. Rosario Barril Agustí, consistent en una guitarra del segle XIX i la seva corresponent documentació, amb destinació al Museu de la Música; i la tercera, provinent de la Sra. Montserrat Puig Gros, que ha ofert quatre instru-ments i la seva corresponent documentació, també amb destinació al Museu de la Música. En tots tres casos, la Junta de Govern de l’ICUB, en data 20 de març de 2002, ha acceptat i agraït les donacions rea-litzades.

Es dóna per tractat.

IV) Part decisòria

a) Propostes d’acord b) Proposicions

Del Grup Municipal de Convergència i Unió: 2. Instar al Govern Municipal perquè procedeixi a encarregar els treballs d’excavació necessaris a la plaça de Sant Miquel a fi i efecte d’incorporar les res-tes que s’hi trobin al patrimoni cultural de la ciutat, amb l’objectiu de fer-les visitables.

El Sr. Ciurana explica els motius que han portat el seu Grup ha presentar aquesta proposta, així com els seus objectius, d’entre els quals destaca l’interès del seu Grup en incrementar l’interès turístic de la ciutat en poder mostrar unes noves restes arqueològiques, i alhora expressar el desig de l’Ajuntament de recupe-rar aquestes importants restes de la vil·la romana que hi ha en el subsòl de la plaça Sant Miquel. També diu que és evident que aquestes restes s’integren en un conjunt arqueològic format per les restes que hi ha al Museu d’Història de la ciutat, al Pla de la Catedral, les recentment descobertes del carrer Sant Honorat o al-tres ja prou conegudes com les columnes visibles de la seu del Centre Excursionista de Catalunya. Tot això forma part d’un entorn molt relacionat que forma part d’un circuit turístic i cultural prou important. Per tant, és amb la intenció de revaloritzar aquest patri-moni que el seu Grup demana que s’incorporin les restes arqueològiques de la plaça Sant Miquel al con-junt d’interès històric tot just esmentat.

El Sr. Mascarell diu que, segons les seves informa-cions el Districte de Ciutat Vella, té intenció de remodelar l’entorn d’aquesta plaça. Destaca la certa rellevància d’algunes de les restes que hi ha al subsòl d’aquest indret, i diu que més tard o més d’hora cal-drà fer les obres que permetin la seva de recupe-ració, tot i reconèixer que aquestes obres no es faran durant aquest mandat. Per tant, recull la proposta feta pel Sr. Ciurana, encara que no li pot oferir en aquests moments un calendari sobre un pla de treball concret i detallat. També diu que l’esforç de recuperació ar-queològica de l’Ajuntament es troba centrat en les restes trobades al Born, i, un cop el Born estigui per-fectament orientat, es podran assumir nous projec-tes. Finalment, recorda que la superfície de la plaça Sant Miquel sofrirà una remodelació, en la seva opi-nió força positiva, i que queda com un objectiu a mig termini la recuperació de les restes que hi ha en aquesta plaça.

(6)

de paralitzar qualsevol altra recuperació de restes ar-queològiques trobades, ja que creu que no és incom-patible el treball que hi ha al Born amb recuperar l’inte-rès museístic de les restes de la plaça Sant Miquel.

El Sr. Mascarell comenta que és el govern munici-pal qui marca la prioritat de les accions a executar, i recorda que ara potser fa un any ja va tenir l’ocasió de parlar d’arqueologia i de les seves prioritats a la ciutat amb el Sr. Ciurana, tant en aquesta mateixa Comissió de Plenari com en l’òrgan de govern de l’ICUB, i destaca que, en tots dos casos, la situació de la plaça Sant Miquel no era una prioritat. Final-ment reitera el seu convenciFinal-ment respecte l’interès cultural i la importància històrica que, suposadament, tenen aquestes restes, tot insistint que caldrà estudiar la seva execució durant el proper mandat.

El Sr. Maestro diu que el seu Grup i el seu partit estan a favor de recuperar tot allò que tingui a veure amb la memòria històrica de la ciutat. Per tant, des d’un punt de vista conceptual, el Grup d’Esquerra Re-publicana, que ell representa, votarà a favor d’aquta proposd’aquta, tot i reconèixer que, després d’haver es-coltat el discurs del Sr. Ciurana se li fa francament difícil, ja que no deixa de ser una mica oportunista l’anar portant al debat de cada Comissió de Cultura una qüestió relacionada amb les diferents excava-cions de la ciutat, i més donant a entendre que les co-ses es fan quinze dies abans de les eleccions. Mal-grat tot, i ressaltant que aquesta acusació vetllada d’electoralisme no té fonament, diu que acatarà la disciplina del seu partit i votarà favorablement aques-ta proposaques-ta, tot esperant que durant el proper mandat es puguin realitzar aquestes obres.

El Sr. Ciurana diu que és cert que la labor del go-vern és prendre les decisions sobre les prioritats, però no ho és menys que la labor de l’oposició és d’impuls i control, i que, en aquest cas, és d’impuls. També diu que les prioritats es poden canviar i que, per al seu Grup, sempre han estat una prioritat les restes de la plaça de Sant Miquel.

La Sra. Balseiro diu que ha quedat constància de la importància que el seu Grup ha donat sempre a la recuperació del patrimoni històric de la ciutat, motiu pel qual votaran a favor d’aquesta proposta.

La Sra. Subirats expressa el vot contrari del PSC; El Sr. Maestro expressa el vot favorable d’ERC-EV; el Sr. Ciurana expressa el vot favorable de CiU; la Sra. Balseiro expressa el vot favorable del PPC, i es rebutja.

c) Mocions

V) Part de control

a) Precs

Del Grup Municipal de Convergència i Unió: 3. Que l’Ajuntament de Barcelona distribueixi entre tots els barcelonins i barcelonines el text de l’Oda a Barcelona de Jacint Verdaguer.

El Sr. Ciurana explica els contingut d’aquest prec, tot reproduint els raonaments inclosos en el seu text.

El Sr. Mascarell agraeix la proposta alhora que diu que potser és conseqüència d’alguna desinformació. I diu això perquè en el programa de l’any Verdaguer es posa en relleu, com una de les publicacions a des-tacar, l’edició de l’Oda editada per l’Ajuntament de

Barcelona. Per tant, ja està previst i en el programa, el qual mostra als assistents, l’edició d’aquesta peça literària, la qual es farà conjuntament en versió facsí-mil en col·laboració amb la Direcció d’Imatge, i també diu que està previst executar aquesta publicació a fi-nals d’any.

La Sra. Subirats afegeix que, des de l’IMEB, s’està en contacte amb les persones que organitzen l’any Verdaguer amb la finalitat de distribuir també aquesta peça a les escoles.

El Sr. Ciurana agraeix la informació, tot dient que sí que ha llegit el programa mostrat pel Sr. Mascarell i que creu que no està explicitat que es reparteixi de forma massiva una edició facsímil als ciutadans i ciu-tadanes de Barcelona, la qual cosa celebra.

b) Preguntes

Del Grup Municipal de Convergència i Unió: 4. Quines actuacions s’han dut a terme per presen-tar la candidatura de Barcelona com a seu de l’as-semblea de ciutats educadores de l’any 2004?

El Sr. Gascón diu que, fa uns mesos, se’ls va infor-mar en aquesta mateixa Comissió d’un informe en el qual es presentava la candidatura de Barcelona com a seu de l’assemblea de ciutats educadores de l’any 2004. Com sia que, a través de la premsa, s’han assa-bentat que han atorgat a la ciutat de Gènova l’organit-zació d’aquest esdeveniment, presenta en aquesta Comissió d’Educació i Cultura la pregunta comentada, tot i reconèixer que ja en va presentar una altra durant la celebració del consell d’administració de l’IMEB.

La Sra. Subirats diu que no té cap inconvenient a repetir la resposta que ja va donar en el sí del Consell d’Administració de l’IMEB. En primer lloc, diu que dins del termini que es va atorgar, diverses ciutats varen presentar la seva candidatures, entre elles Bar-celona. Recorda, també, que el material que integra-va el dossier bàsic d’aquesta candidatura integra-va ser tra-mès a tots els grups de l’oposició. Un cop tratra-mès al Comitè Executiu de les ciutats educadores, es varen debatre les diferents candidatures en la reunió del Gi-nebra del passat mes de gener. Aquesta presentació va consistir en vint minuts d’exposició sobre la base del dossier preparat, juntament amb un vídeo sobre l’esdeveniment del Fòrum Universal de les Cultures 2004. A partir d’aquest moment, el Comitè Executiu va debatre les diferents opcions i va decidir atorgar la seu del 2004 a la ciutat guanyadora d’acord amb les informacions obtingudes.

(7)

circumstàn-cies tan favorables, no saben què és allò que ha fallat o què és allò que no s’ha sabut comunicar, ja que el seu Grup té la impressió que hi hagut alguna falta en la transmissió correcta de la potencialitat de la candi-datura de Barcelona. Per tant, si des d’un punt de vis-ta procedimenvis-tal creu que no s’ha comès cap error, sí que potser en el seu contingut caldria avaluar la cau-sa d’aquesta pèrdua.

La Sra. Subirats afirma que tot allò que havia de dir ja ho ha dit. Recorda que els motius que poden tenir les ciutats que formen part del Comitè Executiu són diversos, aspecte sobre el qual no vol entrar a discu-tir. Tan sols recorda que hi havia dues candidatures, una qualificada de “brillant”, i una altra que podríem qualificar de “menys brillant” i s’ha donat la circums-tància que, desprès d’un llarg debat, finalment ha guanyat la que en un principi es considerava “menys brillant”. En tot cas, ella no va ser present en el debat intern, per la qual cosa no pot donar detalls sobre les raons finals que decidiren l’elecció a favor de Gèno-va. Tot seguit manifesta el seu convenciment que no hi va haver cap problema ni amb la transmissió ni amb la comunicació de la presentació de la candi-datura de Barcelona, per la qual cosa lamenta que s’hagi insinuat quelcom en aquest sentit. En tot cas, manifesta obertament que no hi ha cap raó per a sos-pitar de res, que era un procés obert en el qual cada membre de l’òrgan de decisió ha decidit en funció de criteris propis. Finalment, diu que Barcelona tindrà una bona oferta educativa el 2004 i que la Xarxa de ciutats educadores hi continuarà estant molt directa-ment vinculada i representada.

No havent-hi més assumptes per a tractar, la Sra. Balseiro demana la paraula per fer una pre-gunta fora de l’ordre del dia al Sr. Mascarell, rela-cionada amb un tema de la sessió anterior. La pre-sidència hi accedeix, i la representant del Partit Popular de Catalunya es refereix, tot llegint-la, a una part de l’acta de la sessió anterior relativa al compromís que adquirí el regidor de Cultura per a fer arribar als representants de l’oposició els infor-mes sobre la situació d’unes restes jueves del call de la ciutat. Com sia que recentment ha aparegut en algun mitjà de comunicació que el Districte de Ciutat Vella ja ha començat les accions pertinents per tal de promocionar el call, pregunta al Sr. Mas-carell si ja disposa d’aquest informe i si els pot avançar alguna altra informació.

El Sr. Mascarell diu que la situació avui és exacta-ment la mateixa que en la sessió anterior, i que no té encara cap informe ni cap informació que pugui facili-tar a la Sra. Balseiro, tot i que el compromís assumit segueix vigent.

La Sra. Balseiro demana si aquest assumpte es podria incloure en l’ordre del dia de la propera sessió.

El Sr. Mascarell diu que estudiarà aquesta petició i la sotmetrà a consideració de la presidència de la Co-missió.

I en no haver-hi més assumptes per a tractar, la presidència aixeca la sessió a les divuit hores i trenta minuts.

Comissió de Joventut i Drets Civils

A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, el disset d’abril de dos mil dos, s’hi reuneix la Comissió de Joventut i Drets Civils, sota la presi-dència de l’Im. Sr. Jordi Portabella i Calvete. Hi assis-teixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Imma Mayol i Beltran, Inmaculada Moraleda i Pérez, Jesús Maestro i García, Roser Veciana i Olivé, Teresa M. Fandos i Payà, Josep Gascón i Castillo i Emma Balseiro i Carreiras assistits per la tècnica d’administració ge-neral, Sra. Tecla Fort i Riera, la qual actua per dele-gació expressa del secretari general i certifica.

Excusen la seva absència les Imes. Sres i els Ims. Srs.: Magdalena Oranich i Solagran, M. Àngels Treserra i Soler, Joana Ortega i Alemany, Pere Alcober i Solanas i Jaume Ciurana i Llevadot.

També hi són presents el Srs. Ricard Gomà i Marc Majós i la Sra. Natàlia Rosetti.

S’obre la sessió a les nou hores i trenta minuts.

a) Despatx d’ofici b) Mesures de govern c) Informes

De la regidora de Drets Civils:

1. Sobre l’estat actual del projecte del Defensor del Ciutadà.

(8)

D’entre les persones proposades per les entitats, l’Alcalde n’escollirà sis amb el caràcter de precandi-dats i trametrà la relació a les mateixes entitats a fi que aquestes en designin a tres.

L’Alcalde, a la vista de la consulta formulada, el re-sultat de la qual en cap cas serà vinculant, proposarà al Consell Municipal el nomenament del Defensor/a de la Ciutadania.

Resumeix a continuació les resolucions del Fòrum davant d’aquesta proposta que es concreten en: Que no s’està d’acord amb la proposta feta; que es consi-dera que aquesta proposta trenca el procés de parti-cipació que s’havia portat des del començament; que es constata, per part dels assistents al III Fòrum, del gran distanciament que hi ha entre les institucions i la ciutadania; que tot i que s’ha avançat en el tema de Reglament i Estatuts, aquest treball queda condicio-nat al fet que es reconsideri la consulta popular dels precandidats per l’elecció dels tres més votats, i que és irrenunciable la consulta popular dels precandi-dats, sense que això qüestioni la representativitat dels càrrecs electes del Consistori ni de les mateixes entitats i organitzacions.

A partir d’aquí les entitats estan en un procés obert al diàleg amb la Regidoria de Presidència.

La Sra. Balseiro agraeix les explicacions donades, s’interessa per saber en quin estat estan les negocia-cions i pregunta si la Regidoria de Drets Civils n’ha quedat fora de les mateixes.

La Sra. Veciana respon que la Regidoria de Drets Civils està implicada en el procés ciutadà del qual in-forma, però que la vessant estrictament jurídica del procés correspon a la Regidoria de Presidència.

La Sra. Balseiro pregunta en quin termini creu que s’arribarà a un acord.

La Sra. Veciana és optimista al respecte i confia que s’arribi a un acord amb les entitats abans de l’estiu.

2. Sobre l’estudi realitzat per la UAB sobre discrimi-nació a l’habitatge.

La Sra. Veciana posa de manifest que a Barcelona s’han detectat discriminacions respecte a l’accés a l’habitatge i que aquestes discriminacions han obligat a establir diversos processos per intentar evitar-la. Les denúncies davant l’Oficina per la no discriminació respecte a aquest tema no provenen només d’immi-grants, sinó també de persones discriminades per al-tres raons. Posa en relleu la necessitat de tenir un eina que reflecteixi les dades reals i per aquest motiu s’ha encarregat un estudi a l’Equip d’Anàlisi Política de la UAB.

El Sr. Gomà resumeix el context de l’estudi i fa una síntesi dels seus continguts. El seu objecte és l’exclu-sió social sobre els processos d’accés a l’habitatge que pateixen diferents col·lectius ciutadans (dones, immigrants, persones joves o grans, etc.). L’habitatge és un dret reconegut per la Constitució i pels textos estatutaris. Explica que des de 1998 apareixen tres tendències preocupants: disminueixen les formes de protecció social, hi ha una recessió en el règim d’ha-bitatge de lloguer i augmenta l’esforç econòmic en re-lació a aquest dret. A Barcelona es destina del 50 al 60% d’una economia domèstica a l’adquisició de l’ha-bitatge i la Unió Europea considera que calen políti-ques d’ajuda sempre que l’economia domestica hi destini una quantia superior al 30%. Remarca que els

mercats de sòl i d’habitatge són excloents sempre que no tinguin intervenció pública. Indica que aquest tema es pot abordar des de la perspectiva dels col·lectius afectats o de la dels barris. El present estu-di es vertebra sobre l’eix dels col·lectius i conté un treball de camp important.

La Sra. Rosetti explica que l’estudi no és un anàlisi exhaustiva, sinó un mapa de la situació per tal de co-nèixer el col·lectiu afectat i la resposta des de la ves-sant pública i de mercat. En el treball de camp s’han realitzat 37 entrevistes amb profunditat a responsa-bles de l’Administració pública, a Entitats i a Adminis-tradors de Finques. La pobresa es mostra com l’eix transversal de totes les situacions. Els col·lectius so-cials més afectats són: les dones; per raó d’edat qual-sevol persona; els immigrants; la comunitat gitana; les persones amb discapacitat i les persones afecta-des de polipatologia social. Posa de manifest que hi ha entitats que tot i tenir recursos no poden accedir a aconseguir habitatges per a persones que estan en procés de rehabilitació social.

El Sr. Majors indica que el procés realitzat a través d’entrevistes clourà amb la celebració de les Jorna-des Habitatge i Discriminació que se celebraran els dies 19 i 20 d’abril. En les Jornades es donaran a co-nèixer els resultats de l’estudi i es podrà debatre més àmpliament entre el conjunt d’agents socials l’actual situació, buscar solucions noves i impulsar possibles línies d’actuació creatives per combatre aquesta dis-criminació.

La Sra. Fandos es queixa que el document s’hagi repartit en la sessió i no amb les 48 hores d’antelació que estableix la Carta Municipal. Considera que l’es-tudi és ben fet i rigorós i lamenta no haver tingut temps per a estudiar-lo. Considera que aborda temes interessants i vol fer referència a la part del contingut de l’estudi que no s’ha explicat. S’ofereix a aportar dades sobre política del sol ja que en l’estudi només es fa referència a les facultats per a construir, obli-dant que és l’Ajuntament qui ha de cedir el sòl. Pot aportar resums que mostren la quantitat de sòl públic que ha venut l’Ajuntament. També considera interes-sant que hi constessin dades comparatives amb al-tres ciutats. Finalment, expressa la seva sorpresa i demana explicacions en relació al contingut de l’últi-ma pàgina de l’informe, la qual entén que no forl’últi-ma part de l’informe.

La Sra. Balseiro s’afegeix a la queixa per no haver disposat de l’informe amb antelació. Demana també disposar dels mateixos com a mínim 48 hores abans de l’inici de la sessió. Felicita als redactors del projec-te. Considera que caldria aprofundir més en el tema de la gent gran i se sorprèn que en l’última pàgina de l’estudi repartit, on hi hauria de figurar, segons l’ín-dex, un recull de premsa, hi figuri un document aliè a l’informe. Per acabar agraeix a la Regidoria l’informe i posa també de manifest el problema de la discrimina-ció dels joves en les polítiques per l’accés a l’habitat-ge i es lamenta de la política especulativa duta a ter-me per ProEixample. Felicita el grup de persones que ha fet el treball.

(9)

d’accés que hi tenen les persones. Considera que la Sra. Balseiro no pot dir que el Govern especula; si ho creu ho ha de poder demostrar; li prega que si pensa que a ProEixample s’especula, demani al represen-tant del seu Partit al Comitè executiu de la societat que l’informi. Afirma de forma contundent que a ProEixample no s’especula.

La Sra. Mayol considera paradoxal que els repre-sentants de l’oposició parlin d’especulació. Cal estar legitimats per fer una denúncia com aquesta, ja que els seus plans d’habitatge dificulten que des de l’Ad-ministració local es puguin fer polítiques d’habitatge integradores. Recorda les xifres de l’anterior mandat, en què l’Ajuntament va fer 431 habitatges de lloguer per a joves davant els 19 que va construir la Genera-litat a tot Catalunya. No dubta, però, que cal fer un esforç més gran. En relació a l’estudi presentat, se sorprèn dels problemes que pugui tenir per a l’accés a l’habitatge el col·lectiu d’ex-drogodependents, ja que la seva aparença, a diferència d’altres col·lectius no els identifica. S’interessa per quina és la resposta de les persones davant dels fets discriminatoris. Con-sidera també que en fer propostes d’aquest tipus, cal vetllar per la seva eficàcia i se sorprèn que en expe-riències com aquesta no s’incloguin les actuacions del Patronat Municipal de l’Habitatge.

La Sra. Moraleda subscriu l’anterior intervenció i posa de manifest la importància de les polítiques no-ves que es fan des de Serveis Socials per actuar com a mitjancers entre el propietaris i els col·lectius que tenen dificultat amb l’accés a l’habitatge. També con-sidera important saber quins són els recursos que s’inverteixen des dels serveis d’atenció primària per a donar suport a famílies amb dificultats per accedir a l’habitatge. Indica que en les Jornades està prevista la participació de l’Ajuntament de Terrassa i se sor-prèn que no s’hagi previst la participació de l’Oficina d’Habitatge de lloguer per a Joves que té la Generali-tat. Sorprèn que en unes Jornades com les previstes no hi siguin presents projectes com l’iniciativa d’habi-tatge de lloguer per a joves, conegut com a promoció de les vores de les Rondes, i la iniciativa d’equipa-ments per a joves.

La Sra. Veciana manifesta que l’informe és part d’un procés que no s’acabarà fins que s’hi puguin in-cloure les conclusions de les Jornades Habitatge i Discriminació. Demana disculpes perquè en la docu-mentació repartida no figura el recull de premsa que consta en l’índex i s’hi inclou el text d’un e-mail que no té res a veure amb el contingut de l’informe, el qual text demana es retiri. En relació a les interven-cions, vol posar de manifest que la demanda que es va fer a l’equip de la UAB era un estudi sobre discri-minació. Indica que la dinàmica de l’estudi té caràcter transversal i que les propostes que resultin de les conclusions a què s’arribi hauran de ser aplicades pels diferents àmbits de l’Ajuntament. Considera que la metodologia emprada és la correcta.

La Sra. Fandos reafirma que l’estudi és interes-sant, considera també que hi ha aspectes de la políti-ca de l’habitatge que no políti-cal tractar en aquest estudi sobre la discriminació, però es reafirma en la necessi-tat de cedir sòl per poder fer polítiques d’habinecessi-tatge.

La Sra. Balseiro lamenta el to de les respostes. La seva intervenció anterior volia posar de manifest la queixa pel retard a facilitar el document, felicitar-ne els redactors i deixar constància que alguns

col·lec-tius que també pateixen discriminació, com ara fa-mílies nombroses, no s’inclouen a l’informe. Insisteix que creu que ProEixample ha actuat de forma espe-culativa i posa de manifest que la seva legitimitat ve avalada pels vots dels ciutadans.

La Sra. Mayol puntualitza que no ha qüestionat en cap moment la legitimitat de la Sra. Balseiro com a regidora.

El Sr. Portabella clou el debat indicant que no res-pon a les intervencions, ja que portarien a un debat que no correspon a aquesta Comissió.

IV) Part decisòria

Del Grup Municipal Partit Popular de Catalunya: 3. Elevar al Comitè Organitzador del Fòrum de les Cultures 2004 la necessitat d’establir un calendari i unes activitats específiques per a la joventut, així com incloure a les associacions de joventut en l’organitza-ció de l’esdeveniment.

La Sra. Balseiro formula la proposta atès que el Fòrum de les Cultures 2004 serà un esdeveniment que haurà de representar tots els valors que es vo-len deixar als ciutadans futurs del nostre planeta (sostenibilitat, solidaritat, diàleg i tolerància), que són valors defensats contínuament per les associa-cions de joves.

La Sra. Fandos pregunta com està el Festival Mun-dial de la Joventut i si es podrà celebrar a Barcelona, perquè si fos així la proposta de la regidora quedaria recollida en el Festival.

El Sr. Portabella explica que fa més de tres anys que el Consell de la Joventut de Barcelona i el Con-sell Nacional de Joventut de Catalunya mantenen contactes amb l’organització del Fòrum per tal que es realitzin diferents activitats i, especialment, per poder celebrar el Festival Mundial de la Joventut del 2004. El mes de maig, el Comitè Internacional dictaminarà on se celebrarà el Festival i, per tant, encara no se sap si se celebrarà a Barcelona. La prioritat de totes les associacions juvenils és aconseguir la celebració del Festival a Barcelona i així ho han comunicat al Fòrum 2004.

La Sra. Fandos posa de manifest que seria més important i tindria més repercussió que la proposta concreta que ara es presenta, aconseguir la celebra-ció a Barcelona del Festival Mundial de la Joventut del 2004 coincidint amb el Fòrum de les Cultures. Considera més interessant adherir-se a les propostes del Consell de la Joventut i, en el cas que no s’acon-seguís el Festival, tornar a formular una proposta si-milar a la que ara es presenta.

(10)

Bar-celona i el Consell Nacional de Joventut de Catalunya per assolir el Festival. Considera que aquesta és la millor fórmula perquè els organismes juvenils s‘ado-nin que treballen amb el suport institucional de l’Ajun-tament per assolir els seus objectius.

La Sra. Balseiro agraeix les aportacions. Indica que la proposta no anava tant en el sentit que els joves fes-sin activitats concretes en el marc del Fòrum 2004, sinó en el de la participació en la seva organització, in-dependentment del col·lectiu a qui vagin adreçades les actuacions. Accepta les propostes fetes i proposa una redacció alternativa afegint donar suport a la celebra-ció del Festival Mundial de la Joventut 2004 i l’oferi-ment de poder participar en l’organització del Fòrum.

El Sr. Portabella insisteix que considera més con-venient presentar una altra proposta en la propera Comissió amb un text que estigui d’acord amb els suggeriments que facin el Consell de la Joventut de Barcelona i el Consell Nacional de Joventut de Cata-lunya.

La Sra. Balseiro manté la proposició en el termes que va ser presentada, perquè el que demana és la participació dels joves en l’organització del Fòrum 2004 i perquè va dirigida a totes les associacions ju-venils.

La Sra. Fandos considera que hagués estat més positiu posposar per a la propera Comissió una nova proposta modificant-ne el text, però anuncia el vot fa-vorable del seu Grup perquè tampoc li sembla incor-recte el text que ara es proposa.

La Sra. Balseiro expressa el vot favorable del PPC; el Sr. Portabella expressa el vot contrari d’ ERC-EV, la Sra. Moraleda expressa el vot contrari del PSC; la Sra. Mayol expressa el vot contrari d’IC-V; la Sra. Fandos expressa l’abstenció de CiU, i es rebutja.

c) Mocions

V) Part de control

Del Grup Municipal Partit Popular de Catalunya: 4. Quines van ser les causes que van portar a l’aplaçament de la “gran festa” prevista pel 6 d’abril, per quin dia es té previst que es celebri i quina ha es-tat la despesa que va provocar el seu ajornament, tant en despeses d’organització, campanyes informa-tives de celebració ...?

La Sra. Balseiro formula la pregunta.

La Sra. Veciana explica que aquest és un projecte subvencionat per la Regidoria, però descentralitzat, i que la Festa es va ajornar perquè el 6 d’abril es va estar en alerta roja com a conseqüència dels aiguats. Està prevista la seva celebració el dia 25 de maig. Puntualitza que la despesa ocasionada té poca im-portància i que són les entitats les que han de justifi-car els costos.

5. Quin és l’estat de l’estudi referent a realitzar tarificacions especials als joves de la nostra ciutat en els equipaments municipals i arribar a convenis amb els equipaments de titularitat privada, amb especial incidència als culturals, mediambientals, educatius i socials?

La Sra. Balseiro formula la pregunta atès que en la sessió d’aquesta Comissió de 14 de novembre de 2001 es va aprovar, a proposta del PPC, per incloure dins el Pla Jove un estudi sobre tarificacions espe-cials per als joves.

La Sra. Moraleda respon que els serveis pensats per a ser utilitzats per a joves que es presten des dels equipaments i espais de joves són gratuïts en la seva immensa majoria, i els que són de pagament tenen unes tarifes pensades per a l’economia dels joves i per posar en pràctica el projecte de corresponsabilitat per fer la posterior valoració en l’ús i gaudiment de les activitats. El conjunt de preus que s’apliquen des dels diferents equipaments municipals s’ajusta al criteri de preus públics i les tarifes són aprovades pels òrgans municipals corresponents i responen a un criteri d’universalització dels serveis. Des de la Gerència del Sector de Serveis Personals s’està elaborant el Pla Director de Centres Cívics i el Pla Estratègic d’Es-ports que contindran en base a l’acord pres per aquesta Comissió el 14 de novembre passat, l’anàlisi de les tarifes per a joves i la conveniència o no de la seva modificació. Moltes instal·lacions privades de la ciutat tenen, també, preus pensats per a perso-nes joves.

La Sra. Balseiro demana que quan estiguin aca-bats aquests informes, li siguin facilitats.

(11)

Comissió de Sostenibilitat i Ecologia Urbana

Acta de la sessió celebrada el 17 d’abril de 2002 i aprovada el dia 15 de maig de 2002

A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat de Barcelona, el dia disset d’abril del dos mil dos, s’hi reuneix la Comissió de Sostenibilitat i Ecolo-gia Urbana sota la presidència de la Ima. Sra. Imma Mayol i Beltran. Hi assisteixen els Ims. Srs.: Jordi He-reu i Boher, Joaquim Forn i Chiariello, Josep Miró i Ardèvol i Jordi Cornet i Serra assistits per la tècnica d’administració general, Sra. Tecla Fort i Riera, la qual actua per delegació expressa del secretari gene-ral de l’Ajuntament de Barcelona i certifica.

Hi és present el senyor Ricard Frigola i Pérez, ge-rent del Sector d’Actuació de Manteniment i Serveis.

Excusa la seva absència la Ima. Sra. Roser Vecia-na i Olivé .

S’obre la sessió a les onze hores i trenta minuts.

a) Despatx d’ofici No n’hi ha.

De la presidenta de la Comissió de Sostenibilitat i Ecologia Urbana:

1. Funcionament de la Taula de Soroll.

La Sra. Mayol presenta l’Informe sobre el funciona-ment de la Taula del Soroll, fent esfunciona-ment de les priori-tats marcades. És un instrument per a ajudar a dur a terme el programa marc de minoració de la contami-nació acústica. La Taula és un recurs de coordicontami-nació interna aprovat en el programa marc d’actuació presi-dida per ella mateixa, la vice-presidència correspon al gerent del sector i està integrada pels Directors de serveis tècnics de districtes, el Comissionat de Mobili-tat, el Director tècnic d’Urbanisme, l’Intendent Major de la Divisió de coordinació de la Guàrdia Urbana, el Director de Serveis Centrals de Suport a la Inspecció, el Director de Vigilància Ambiental, el Director del Servei d’Educació Ambiental i Participació, i el gerent de l’Institut municipal del Paisatge Urbà.

El Sr. Frigola explica que la Taula del Soroll es creà el mes de juny del 2001 i que és una eina que vol respondre a una de les tres grans línies estratègi-ques del Pla: la coordinació. Indica que, en la sessió de treball de 21 de novembre de 2001, es van marcar el que serien les línies d’actuació prioritària per l’any 2002 i es van fixar els Grups de Treball que les ha-vien de desenvolupar. S’establí un rang de prioritats, on es consideraren com a molt prioritaris i per aquest ordre la problemàtica derivada dels aspectes se-güents: motocicletes, oci a les nits d’estiu, obres al carrer, coordinació d’esforços, i potenciació de

l’eficà-cia dels mecanismes de resolució dels problemes. Es constitueix també la intranet “Barcelona sense so-rolls”, que és una taula virtual que permet compartir la informació d’interès comú i promoure el coneixement de les actuacions realitzades entre els membres de la Taula i en el conjunt de l’organització municipal. A continuació, fa un breu resum de la tasca realitzada pels diferents grups de treball, dels quals destaca el següent: 1. Grup motocicletes: campanyes de sensi-bilització destinades als joves; programes compromís amb associacions i gremis que utilitzen la motocicleta com a eina de treball i campanyes intensives de con-trol de soroll per part de la Guàrdia Urbana. 2. Grup oci: recomanacions sobre reducció de soroll per a in-corporar al procés de renovació de llicències; incor-poració d’aspectes de soroll a l’articulat de l’ordenan-ça sobre establiments de pública concurrència. 3. Grup obres: revisió dels aspectes de soroll a la nova normativa sobre maquinària; programes compromís amb associacions i gremis relacionats amb l’execució d’obres al carrer. 4. Grup de coordinació i incidències: anàlisi del procés de tractament de les incidències; sessions de treball amb els diferents agents que in-tervenen; disseny i execució d’instruments de suport per a l’optimització del procés. Anuncia, en aquest sentit, la posada en marxa d’un servei, el laboratori acústic mòbil, que permetrà objectivar els nivells i im-pactes de fonts de soroll concretes, donar suport als Districtes, facilitar l’actualització del mapa sonor, co-nèixer la situació acústica d’una determinada zona i sensibilitzar la ciutadania sobre la problemàtica del soroll. L’equip està format per un vehicle equipat per a actuar al punt de la ciutat que es requereixi amb disponibilitat les 24 hores, amb instrumentació i soft-ware específics per a la realització de mesures i anà-lisis sonomètriques i per personal titulat i especialitzat en acústica.

La Sra. Mayol explica que anirà donant informació sobre les conclusions dels grups de treball i de les re-comanacions que se’n desprenguin i puntualitza que s’ha fet un gran esforç per agilitar les propostes con-cretes.

(12)

El Sr. Cornet considera tècnicament correcte l’in-forme presentat. Troba a faltar que el tema del soroll no sigui prioritari per a l’equip de Govern, que no dóna suficient capacitat a aquesta àrea perquè pugui resoldre els problemes. El preocupa que des de la presentació del mapa sònic encara s’estigui fent teo-ries i s’hagin realitzat molt poques actuacions concre-tes. Pensa que cal solucionar els problemes dels ciu-tadans i posa com a exemple la situació del barri de Ribera.

La Sra. Mayol recorda, com ja ha dit en altres oca-sions, que els resultats en el tema del soroll no s’aconsegueixen abans de deu anys. No està d’acord que no s’avanci. Creu que l’instrument que avui es presenta és potent i que la Taula del Soroll està tre-ballant de forma correcta. Pel que fa al barri de Ribe-ra, explica que s’han fet recomanacions al Districte perquè incorpori l’obligatorietat de determinades me-sures en els expedients de concessió de llicències. Destaca la importància de la coordinació en relació a les accions específiques. Posa de manifest que s’han fet moltes actuacions que no són només d’educació i posa com a exemple la pavimentació sonoreductora i la unitat mòbil que avui es presenta.

El Sr. Miró insisteix en la preocupació per aquest assumpte, motiu pel qual sempre han donat suport a les iniciatives presentades. Entén raonable que l’opo-sició es fixi en les mancances. Demana que es doni prioritat al descans nocturn i que el proper mes de setembre la Taula del Soroll compari la situació del que succeeixi aquest estiu en relació amb els anys anteriors.

El Sr. Cornet insisteix que s’incompleixen les orde-nances que obliguen a tancar les terrasses a unes determinades hores i a mantenir entre elles una de-terminada distància. Considera un avanç el fet de dis-posar d’un laboratori mòbil i entén que les unitats ja existents continuaran funcionant.

La Sra. Mayol recorda la important inversió desti-nada a pavimentació sonoreductora i agraeix les in-tervencions.

2. Estimar parcialment, d’acord amb la Memòria que s’acompanya, les al·legacions i esmenes al text de la modificació de l’Ordenança municipal general del medi ambient urbà de la ciutat de Barcelona, aprovada inicialment en sessió de 19 d’abril de 2001, per la Comissió de Sostenibilitat i Ecologia Urbana, al·legacions i esmenes que han estat presentades pel grup municipal de Convergència i Unió, la Federació d’Entitats Pro Drets dels Animals i la Natura (Fedan), el Consell Municipal de Convivència, Defensa i Pro-tecció dels Animals i l’Institut Municipal de Parcs i Jardins de Barcelona. Desestimar l’al·legació presen-tada per la Asociación Nacional de Empresas de Control de Plagas (Anecpla) i aprovar definitivament la modificació de l’Ordenança municipal general del medi ambient urbà de la ciutat de Barcelona.

La Sra. Mayol explica que aquesta modificació con-sisteix fonamentalment en l’adaptació de l’ordenança

als nous textos legals. S’estimen també algunes de les al·legacions presentades per CiU en relació al servei d’assistència a la via pública dirigit al salvament i aten-ció urgent d’animals i gossos potencialment perillosos i finalment s’adapta l’articulat establert en el recent Re-ial Decret 287/2002 de 22 de març.

Es dictamina amb el posicionament favorable del PSC, IC-V i amb la reserva de CiU i PPC.

IV) Part decisòria

a) Propostes d’acord b) Proposicions c) Mocions

V) Part de control

Del Grup Municipal de Convergència i Unió: 3. Quines auditories ambientals s’han realitzat als Districtes i quins Plans d’acció i de l’Agenda 21 s’han pogut desenvolupar a partir d’aquestes?

El Sr. Forn formula la pregunta atès que el PAM, dins l’apartat Agenda Local 21, en preveia l’elaboració. La Sra. Mayol explica que el Consell Municipal de Medi Ambient i Sostenibilitat lidera l’Agenda 21 i que el procés endegat s’ha caracteritzat pel fet de donar molta flexibilitat als Districtes i alhora suport tècnic des del nivell central. Els Districtes han optat per no fer auditories perquè han considerat que ja tenien la diagnosi de la situació. En els Districtes s’han consti-tuït grups d’impuls a l’Agenda 21.

El Sr. Forn s’interessa a saber a què s’ha compro-mès cada Districte i a quin nivell.

La Sra. Mayol indica que en el termini de dos me-sos s’haurà elaborat un informe que els serà tramès i puntualitza que molta de la informació que demana està inclosa en la web de l’Agenda 21.

4. En quin estat es troba la creació de la figura del síndic del soroll, així com la constitució de la taula municipal de coordinació de les actuacions dels òr-gans municipals amb incidència sobre la qualitat acústica del ciutadà?

El Sr. Forn formula la pregunta i la centra en la si-tuació en què es troba la creació de la figura del Sín-dic, ja que considera contestada la segona part de la mateixa pregunta amb l’informe sobre el funciona-ment de la Taula de Soroll. Posa de manifest que el seu Grup no és gaire partidari d’aquesta figura, per-què considera que hi ha altres mecanismes per a fer aplicar les ordenances, però atès que aquest era un compromís establert en el PAM, vol saber en quina situació es troba la seva creació.

La Sra. Mayol comparteix la reflexió del Sr. Forn. Explica que en el programa marc no es va incloure la figura del síndic i que en aquest moment es conside-ra una proposta no viable.

(13)

pri-mavera i estiu, amb quina forma de contractació, quin és el cost d’aquestes mesures i a càrrec de quina partida pressupostària es financen?

El Sr. Cornet formula la pregunta.

La Sra. Mayol informa que està previst contractar peons de jardineria provinents de la borsa de treball durant els mesos de juliol, agost i setembre, en què un terç de la plantilla està de vacances. Puntualitza que l’any passat es van contractar 61 persones, però encara no està fitxat el nombre de les que es contrac-taran aquest any. El cost és de 1.495 € mes per peó, que es comptabilitza en el capítol 1.

6. Quin ha estat l’import del cost de la campanya de publicitat institucional de promoció dels valors eco-lògics i naturals dels parcs de la ciutat i a càrrec de quina partida pressupostària s’ha finançat?

El Sr. Cornet formula la pregunta.

La Sra. Mayol respon que el cost de la campanya de distribució de llavors en la revista d’informació mu-nicipal ha estat de 12.000 € , els targetons han tingut

un cost de 11.897 € i la col·locació de les llavors a les bosses 29.149 €. El cost total de la campanya ha estat de 53.065 €, comptabilitzat en la partida 22.602 de Publicacions i Comunicació. La Direcció de Comu-nicació ha assumit el cost de l’encartament.

El Sr. Cornet demana quin ha estat el cost de l’estand Barcelona Primavera instal·lat al passeig de Gràcia. De la resposta donada per la Sra. Mayol, en-tén que no hi ha hagut cost de personal.

La Sra. Mayol puntualitza que la campanya s’ha fet amb personal propi i, en relació a l’estand del passeig de Gràcia, indica que el cost ha estat de 66.111 €.

En no haver-hi més assumptes per a tractar, la pre-sidència aixeca la sessió a les tretze hores i cinc mi-nuts.

Comissió de Serveis Urbans i Manteniment

A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat de Barcelona, el disset d’abril de dos mil dos, s’hi reuneix la Comissió de Serveis Urbans i Manteni-ment sota la presidència de l’Im. Sr. José Ignacio Cuervo i Argudín. Hi assisteixen la Ima. Sra. Lourdes Muñoz i Santamaria, i els Ims. Srs. Jordi Hereu i Boher, Joaquim Forn i Chiariello i Jordi Cornet i Ser-ra, assistits per la Sra. Irene Pagès i Perarnau, que actua per delegació expressa del secretari general de l’Ajuntament de Barcelona i certifica.

Excusen la seva absència les Imes. Sres. Imma Mayol i Beltran, Roser Veciana i Olivé i Sònia Reca-sens i Alsina i l’Im. Sr. Josep Gascon i Castillo.

També hi assisteix el Sr. Ricard Frigola. S’obre la sessió a les tretze hores i cinc minuts.

1. Sector de Manteniment i Serveis

Del gerent municipal, de data 13 de març de 2002, que aprova el plec de clàusules i convoca concurs

per adjudicar el contracte de control de qualitat i l’as-sistència tècnica en les instal·lacions d’enllumenat públic i ornamental i túnels urbans, per als exercicis 2002-2003, i per un import de 175.432,00 euros.

Del gerent municipal, de data 20 de març de 2002, que aprova el plec de clàusules i convoca concurs per adjudicar el contracte de consultoria i assistència tècnica relativa al Pla especial d’ac-tuació de millora de la senyalització fixa de tràn-sit, per als exercicis 2002-2003, i per un import de 248.500,00 euros.

Del gerent municipal, de data 20 de març de 2002, que adjudica a la societat Diez y Compañía, SA el contracte d’obres de manteniment de la senyalització horitzontal, vertical, informativa urbana i abalisament de seguretat viària, zona est, per als exercicis 2002-2003, i per un import d’1.021.720,58 euros.

(14)

Del gerent municipal, de data 20 de març de 2002, que aprova el plec de clàusules i convoca concurs per adjudicar el contracte de la direcció d’obres i as-sistència tècnica pels contractes de renovació i millo-ra de l’enllumenat públic de Barcelona, per als exerci-cis 2002-2003, i per un import de 167.262,00 euros.

Del gerent municipal, de data 20 de març de 2002, que aprova el plec de clàusules i convoca concurs per adjudicar el contracte relatiu al projecte de millora de la recollida i depuració de les aigües residuals (Peclab) 3a fase, projecte de telecontrol del dipòsit de Vilalba dels Arcs i de les comportes de Diagonal-Barceloneta, per als exercicis 2002-2003, i per un im-port d’1.027.730,56 euros.

IV) Part decisòria

a) Propostes d’acord b) Proposicions c) Mocions

V) Part de control

Del Grup Municipal Partit Popular de Catalunya: 1. Quins són els valors d’emissió a l’atmosfera de metalls pesants, dioxines i furans mesurats a la plan-ta incineradora de residus del Besòs, durant els

pri-mers tres mesos de l’any 2002 i el grau de compli-ment dels límits determinats pel Decret 80/2002, i quins són els plans d’adequació d’aquesta instal·lació per assolir el seu compliment dins del termini fixat, en cas que no s’assoleixin?

El Sr. Cornet presenta la pregunta amb la pun-tualització que el 13 de març darrer es va publicar el Decret 80/2002 que regula les condicions per a la in-cineració de residus segons la Llei 11/2000 i d’acord amb la Directiva europea 2000/76/CE, de 4 de de-sembre. En aquest sentit, el Decret determina els va-lors límit d’emissió d’aquests contaminants a l’atmos-fera fixats, que s’hauran de complir abans del 28 de desembre del 2005.

El Sr. Cuervo expressa que el Decret 323/1994, de la Generalitat, estableix una periodicitat de controls quadrimestral i informa que disposa de les dades dels darrers controls, efectuats els mesos de novembre i desembre de 2001 perquè els controls del primer quadrimestre del 2002 s’ha efectuat el març i encara no disposa de les dades.

Així, doncs, els resultats del darrer control del 2001 estableixen que les emissions de metalls pesants han estat de 0,147, que el valor límit del Decret 80/2002 estableix en 0,5. En el cas de les emissions de cadmi i de titani han estat de 0,004 –valors límit de 0,05–; el mercuri obté un resultat de 0,007 –valor límit en 0,05–; i les emissions de dioxines i furans (ng/Nm3₎ de 0,018 –valor límit establert en 0,1.

Informa que, actualment, a més del metalls pe-sants que estan sotmesos a un control preceptiu, n’hi ha un seguit que la llei no obliga a controlar i, per tant queden exclosos de l’analítica.

Conclou que, en tot cas, els valors d’emissió es tro-ben per sota dels màxims permesos per la legislació vigent, segons la certificació de l’entitat encarregada del control ambiental –ECA.

El Sr. Cornet agraeix la informació, i demana que se’ls facin arribar els resultats d’aquest darrer control.

I en no haver-hi altres assumptes per a tractar, la Presidència aixeca la sessió a les tretze hores i quin-ze minuts.

Comissió de Seguretat i Mobilitat

A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat de Barcelona, el disset d’abril de dos mil dos, s’hi reuneix la Comissió de Seguretat i Mobilitat sota la presidència de la Ima. Sra. Carme San Miguel i Ruibal. Hi assisteixen la Ima. Sra. Imma Mayol i Beltran i els

Ims. Srs.: Francisco Narváez i Pazos Jesús Maestro i García, Joaquim Forn i Chiariello i Antonio Ainoza i Ci-rera, assistits per la tècnica d’administració general, Sra. Tecla Fort i Riera, la qual actua per delegació ex-pressa del secretari general i certifica.

Excusa la seva absència la Ima. Sra. Magdalena Oranich i Solagran.

(15)

1. Sector Via Pública

Del gerent municipal, de data 22 de març de 2002, que aprova el plec de clàusules i convoca concurs per adjudicar el contracte d’edició de dues publica-cions corporatives periòdiques (GUB i Fahrenheit 451) destinades als col·lectius de la Guàrdia Urbana i Bombers, per als exercicis 2002-2003, i per un import de 104.000,00 euros.

Del gerent municipal, de data 22 de març de 2002, que aprova el plec de clàusules i convoca concurs per adjudicar el contracte d’adquisició de 730 parells de guants d’intervenció per al personal del servei de pre-venció, extinció d’incendis i salvament, per als exerci-cis 2002-2003, i per un import de 33.025,20 euros.

Del gerent municipal, de data 22 de març de 2002, que aprova el plec de clàusules i convoca concurs per adjudicar el contracte d’adquisició de 1700 polos i 1780 samarretes per al personal del Speis, per als exercicis 2002-2003 i per un import de 43.281,92 euros.

Del gerent municipal, de data 22 de març de 2002, que aprova el plec de clàusules i convoca concurs per adjudicar el contracte d’adquisició de 870 parells de botes d’intervenció per al personal del Speis, per als exercicis 2002-2003, i per un import de 121.992,10 euros.

Del gerent municipal, de data 22 de març de 2002, que aprova el plec de clàusules i convoca concurs per adjudicar el contracte d’adquisició de 625 camiso-les i 1515 pantalons d’intervenció per al personal del Speis, per als exercicis 2002-2003, i per un import de 130.581,55 euros.

6. Districte de Sarrià-Sant Gervasi

De la resolució del regidor del Districte de Sarrià-Sant Gervasi, de data 5 de març de 2002, per la qual

s’imposa a la Sra. Jordia Flaqué Marco titular de l’es-tabliment de restauració ubicat al carrer Rafael Batlle, 11 baixos, una sanció global de 9.014,00 euros més un mes i 16 dies consecutius de tancament provisio-nal de l’establiment.

IV) Part decisòria

Del Grup Municipal de Convergència i Unió: 1. L’Ajuntament de Barcelona, a través de la Co-missió de Seguretat i Mobilitat, establirà els mecanis-mes de control i avaluació per conèixer el grau de compliment de l’Ordenança de la via pública pel que fa als gossos i donarà a conèixer semestralment un informe amb les denúncies presentades.

El Sr. Forn formula la proposició atès que el passat 8 d’abril es va anunciar el desplegament d’una unitat de 26 agents de la Guàrdia Urbana amb l’objectiu de fomentar el comportament cívic dels propietaris d’ani-mals i augmentar el control del gossos perillosos.

La Sra. San Miguel explica que la informació no és exacta i que aquesta és una de les moltes Campa-nyes que normalment fa la Guàrdia Urbana, fona-mentalment per sensibilitzar als ciutadans i que tenen una durada de 15 dies. No s’ha creat cap unitat espe-cífica i no hi ha 26 guàrdies dedicats exclusivament a aquest tema. Els guàrdies adscrits a la secció canina són els que duen a terme la vigilància i retén de gos-sos perillogos-sos. Indica que el nombre total de denún-cies imposades sobrepassa en molt les que van apa-rèixer a la premsa que només va comptabilitzar les de algun determinat tipus.

La Sra. Mayol demana al Sr. Forn que retiri la pro-posició atès que en el Plenari es presentarà una me-sura de govern sobre el cens d’animals de companyia i el registre de gossos potencialment perillosos.

La Sra. San Miguel considera també que el debat sobre aquest tema és podrà fer en el Plenari del Con-sell Municipal i per aquest motiu considera conve-nient que el Sr. Forn retiri la proposició.

El Sr. Forn retira la proposició, però demana que quedi constància de la preocupació pel problema dels excrements dels animals al carrer.

Es retira.

Del Grup Municipal Partit Popular de Catalunya: 2. Que l’Ajuntament adapti l’Ordenança sobre ús de les vies i espais públics de Barcelona d’acord a allò que disposa la reforma de la Llei 20/1985 de 25 de juliol de prevenció i assistència en matèria de substàncies que poden generar dependència.