• No se han encontrado resultados

L audiència de televisió a Catalunya (2010)

N/A
N/A
Protected

Academic year: 2021

Share "L audiència de televisió a Catalunya (2010)"

Copied!
15
0
0

Texto completo

(1)

1

L’audiència de televisió a Catalunya (2010)

Reinald Besalú

En aquest informe es descriuen i s’analitzen les principals dades referents a l’audiència televisiva a Catalunya l’any 2010, i la seva evolució en relació amb l’any anterior. El 2010 va ser l’any en què TV3 va prendre el relleu a Telecinco com a cadena més vista a Catalunya, un liderat que només va perillar durant els mesos d’estiu. També fou l’any en què La 1 va superar definitivament Antena 3 (canal que va patir grans pèrdues d’audiència) i es va convertir en la tercera cadena més vista. En general, totes les cadenes generalistes van perdre audiència o bé en van guanyar molt poca, cosa que va anar en favor de les cadenes temàtiques en obert, que amb un increment de més del 70% de la seva quota de pantalla després de l’apagada analògica, es van implantant en el nou panorama televisiu. D’entre aquestes, destaca l’audiència aconseguida pels canals dirigits a públics infantils i juvenils.

El consum de televisió durant el 2010 va tornar a créixer i va establir un nou rècord: 242 minuts per persona i dia de mitjana, per sobre de la mitjana espanyola, que es va situar en els 234 minuts. En l’evolució mensual de l’audiència al llarg de l’any es denota l’efecte positiu que van tenir els partits del mundial de futbol de Sud-àfrica sobre les cadenes que els retransmetien (Telecinco i Cuatro), la ja mencionada davallada de TV3 a l’estiu i el lent descens d’audiència a Telecinco i a La 1. Aquestes són les oscil·lacions més significatives d’un any en què, en termes generals, l’audiència de les cadenes es va mantenir força estable i les cadenes temàtiques de pagament van perdre quota d’audiència.

En aquest informe també s’ofereixen dades d’audiència aportades pel Baròmetre de la Comunicació i la Cultura, que en alguns casos difereixen de les provinents de Kantar Media. El Baròmetre, a més, aporta dades sobre audiència acumulada diària, és a dir, sobre el nombre de persones diferents que, de mitjana, van contactar diàriament amb cadascun dels canals, també els locals. Es tracta d’un bon indicador per ponderar la quota de pantalla i per avaluar la capacitat de penetració de les cadenes, més enllà de la fidelització dels seus espectadors. En l’informe també es comparen les dades d’audiència de 2010 amb les referents a tot l’Estat i ofereix una relació dels programes i de les emissions més vistos.

2. PANORAMA TELEVISIU DE 2010 A CATALUNYA, SEGONS KANTAR MEDIA

(2)

2

QUADRE 2. Variacions de quota 2009-2010 de les cadenes de televisió

QUADRE 3. Variacions de quota 2009-2010 de les cadenes de televisió (en percentatge)

Font: Kantar Media

Per primer cop des de 2003, TV3, amb un 14,8% de quota de pantalla, va ser líder d’audiència a Catalunya durant l’any 2010. Com és habitual en els últims anys, però, ho va fer amb la xifra més baixa de la història a causa de la creixent fragmentació del consum televisiu, provocada per l’aparició de noves ofertes amb l’apagada analògica. El lideratge de TV3 es va deure, sobretot, a la pèrdua d’audiència que va patir Telecinco, la cadena líder de 2009 (una pèrdua de 2,2 punts, un 14,8% en termes relatius), ja que la cadena pública catalana tan sols va augmentar la seva quota en 0,3 punts. Observant les dades d’audiència dels últims anys, es pot afirmar que, mentre que TV3 va patir molt aviat l’aparició de nous canals de televisió en TDT, Telecinco s’ha vist perjudicada sobretot els darrers dos anys.

Al seu torn, La 1, tot i perdre 0,9 punts de quota respecte de 2009 (un 7,1%), va mantenir la tercera posició. Els 11,8 punts de quota de la cadena pública espanyola a Catalunya contrasten, com veurem, amb el seu

(3)

3

lideratge indiscutible a tot l’Estat. Pel que fa a Antena 3, la cadena va continuar patint grans pèrdues durant el 2010 (2,7 punts, la que més quota va perdre) i es va situar a la barrera psicològica del 10%. D’altra banda, com havia succeït l’any anterior, Cuatro va continuar patint una davallada en la seva quota, però no suficient com perquè La Sexta, que va continuar creixent però a un ritme molt menys accelerat (0,3 punts de quota, és a dir, un 5,1%), li prengués la cinquena posició. Així, les dues cadenes generalistes d’aparició més recent se situen entorn dels 6,5 punts de quota, quan Cuatro sempre havia superat els 7 i La Sexta mai no havia arribat als 6. Pel que fa a la cadena privada catalana 8TV, va experimentar un lleuger descens i es va situar en els 3,3 punts de quota.

Deixant de banda els increments anecdòtics, tots aquests descensos de quota es deuen, com s’ha vist, a la forta embranzida que han tingut les noves cadenes temàtiques de TDT: si l’any 2009 ja acaparaven el 12,1% de la quota de pantalla, l’any 2010 se situen en els 20,6 punts, molt més que qualsevol cadena generalista. Això suposa un augment del 70,2%. Les temàtiques de pagament, en canvi, també van tenir pèrdues importants i van acaparar el 6,3% de la quota de pantalla, 0,9 punts menys que l’any anterior.

QUADRE 4. Repartiment anual de la quota de pantalla de les cadenes temàtiques (2010)

Font: Kantar Media

Com es pot observar en el quadre anterior, totes les cadenes temàtiques de més èxit el 2010 –amb més de 2 punts de quota de pantalla– anaven dirigides al públic infantil i juvenil: Clan, Neox i Disney Channel (La 2 i també el Canal 33 els considerem una excepció, ja que es tracta de cadenes amb molts anys d’existència en analògic i que, per tant, parteixen amb avantatge respecte de la resta de cadenes temàtiques; tot i això, han perdut audiència durant l’any 2010). En canvi, ni el canal Super3 ni Boing van aconseguir xifres similars d’audiència. Seguidament trobem canals temàtics vinculats a les grans cadenes generalistes i que, com a tals, disposen d’una excel·lent finestra de promoció. D’entre els canals informatius, destaca el 3/24, amb una quota de l’1,1%, molt per sobre de 24h o CNN+ (que va deixar d’emetre a mitjans de 2010). Més de la meitat de les cadenes temàtiques en obert van obtenir quotes d’audiència inferiors a l’1%, cosa que en posa en dubte la viabilitat.

Per últim, és important destacar que si se sumen les quotes de les cadenes en funció del grup de comunicació a què pertanyen, Mediaset va ser l’empresa que va obtenir més quota d’audiència el 2010 a Catalunya. Això és perquè aquest grup és l’únic que, des de finals de 2010, disposa de dos canals generalistes (Telecinco i Cuatro). Seguidament trobem la CCMA, RTVE, el grup Antena 3 i, a molta distància, el grup La Sexta, el Grup Godó, Vocento i Unidad Editorial.

(4)

4

QUADRE 5. Repartiment anual de quota de pantalla dels grups de comunicació (2010)

Nota: no es té en compte el canal Rac105tv, del Grup Godó, del qual no es disposa de dades d’audiència. Font: Kantar Media

Per altra banda, tal com ha succeït sempre, la quota conjunta dels canals que emeten exclusivament a Catalunya (TV3, 33, Super3, 3/24 i 8TV) va ser molt inferior a la del conjunt de canals que emeten a tot l’Estat. Concretament, la quota d’aquests últims va triplicar la del conjunt de canals d’abast català. També és interessant remarcar que les cadenes privades es van fer amb gairebé el 60% de la quota de pantalla, 22 punts més que el conjunt de cadenes públiques. Aquestes dades són similars a les dels anys anteriors.

(5)

5

QUADRE 7. Quota de les cadenes en funció de la titularitat (2010)

Nota: se n’exclouen les televisions locals, les televisions autonòmiques d’altres territoris, Rac105tv, Estil9 i Barça TV. Font: Kantar Media

3. PANORAMA TELEVISIU DE 2010 A CATALUNYA, SEGONS EL BARÒMETRE

Des de fa quatre anys, les audiències de televisió proporcionades per l’empresa Kantar Media a través de l’audimetria es poden comparar amb les dades que proporciona El Baròmetre, basat en entrevistes personals a una mostra de 40.000 persones dels Països Catalans. Tot i que la metodologia d’estudi i l’univers de població considerat són clarament diferents –El Baròmetre mesura els espectadors a partir de 14 anys i Kantar Media, a partir de 4–, per la seva respectiva aportació al coneixement del mercat televisiu, sembla pertinent contrastar les dades que proporcionen l’un i l’altre. Algunes cadenes obtenen resultats molt diferents segons la font d’on provenen.

QUADRE 8. Repartiment anual de la quota de pantalla de les cadenes generalistes, segons Kantar Media i segons El Baròmetre (2010)

(6)

6

QUADRE 9. Variacions de quota 2009-2010 de les cadenes de televisió, segons El Baròmetre

QUADRE 10. Variacions de quota 2009-2010 de les cadenes de televisió (en percentatge), segons El Baròmetre

Font: El Baròmetre de la Comunicació i la Cultura

Com es pot observar, totes les cadenes generalistes excepte Cuatro i 8TV obtenen millors resultats amb El Baròmetre que amb Kantar Media. En especial, això succeeix en els casos de TV3 i Antena 3, que sumen 2,6 i 2,4 punts de quota respectivament en relació amb la quota que els atribuïa Kantar Media. També destaca el fet que, segons El Baròmetre, La Sexta va obtenir més audiència que no pas Cuatro, tot i que amb molt poca diferència. Quant als canvis respecte de 2009, les xifres d’El Baròmetre tampoc no coincideixen amb les de Kantar Media: si segons aquesta última empresa les úniques cadenes que van augmentar l’audiència el 2010, tot i que de manera modesta, van ser TV3 i La Sexta, per al Baròmetre van ser La 1 i 8TV, encara que també molt lleugerament. D’altra banda, tant El Baròmetre com Kantar Media coincideixen a atribuir significatius descensos d’audiència a Telecinco i Antena 3; El Baròmetre, però, els fa extensius també a TV3 i Cuatro. La 2 i el 33, al seu torn, també pateixen lleugers descensos.

(7)

7

Pel que fa als canals temàtics, en termes generals obtenen molt millors resultats d’audiència amb Kantar Media que amb El Baròmetre (segons aquesta última font, cap supera els 2 punts de quota de pantalla). En són l’excepció el 33, el 3/24, Teledeporte i 24h, mentre que Nova i Intereconomía tenen la mateixa quota tant amb El Baròmetre com amb Kantar Media. Les majors diferències es produeixen en els canals infantils, cosa lògica si es té en compte que els nens no són mesurats pel Baròmetre, però també en relació amb La 2 i FDF (molt menys consumits segons El Baròmetre) i el 3/24 (molt més consumit segons aquesta mateixa font).

QUADRE 11. Repartiment anual de la quota de pantalla de les cadenes temàtiques, segons Kantar Media i segons El Baròmetre (2010)

Font: Kantar Media i El Baròmetre de la Comunicació i la Cultura

El Baròmetre, a més, també proporciona dades sobre audiència acumulada diària –nombre de persones diferents que contacten amb una cadena i amb el mitjà televisiu en general–. Així, sabem que el 91,2% dels catalans van contactar diàriament amb la televisió l’any 2010, 0,2 punts menys que l’any anterior. De fet, Kantar Media situa el consum diari de televisió a Catalunya el 2010 en els 242 minuts diaris, una xifra rècord que evidencia la bona salut que té el mitjà.

D’altra banda, en base a l’audiència acumulada la cadena amb més bons resultats a Catalunya també va ser TV3, amb la qual el 39,3% dels catalans van contactar diàriament durant el 2010. Telecinco, Antena 3 i La 1, que queda relegada a la quarta posició, van tenir xifres de penetració molt similars (entorn del 30%), tot i que les dues primeres van patir un important descens respecte de 2009. La 1, La Sexta i 8TV, en canvi, són les tres úniques cadenes generalistes que van augmentar la seva penetració durant el 2010, cosa més lògica per a les dues darreres si es té en compte que encara tenen pocs anys de vida. Al seu torn, Cuatro també va veure disminuïda la seva penetració, tot i que no va arribar a ser superada per La Sexta (ambdues van registrar una penetració pròxima al 22%). Per últim, 8TV no va arribar al 10% de penetració.

(8)

8

QUADRE 12. Audiència acumulada de les cadenes de televisió a Catalunya (2010)

Nota: Damunt de la xifra d’audiència acumulada s’especifica la variació respecte de 2009 Font: El Baròmetre de la Comunicació i la Cultura

Pel que fa a les cadenes temàtiques, la seva penetració (més fàcil d’expressar en nombres absoluts quan es tracta de xifres baixes), mostra que el 3/24 va ser el canal temàtic amb què més catalans van contactar diàriament (603.000), seguit de prop pel 33. La 2, Neox, Clan i Disney també van ser cadenes amb una penetració força elevada, mentre que Super3, Rac105, Veo7 i Intereconomía van ser els canals amb la penetració més baixa (per sota dels 200 mil espectadors diaris). Aquestes dades de penetració difereixen força de les de quota de pantalla perquè només es comptabilitzen els contactes, no el temps que els espectadors dediquen a veure els canals, cosa que beneficia clarament el 3/24.

QUADRE 13. Audiència acumulada de les cadenes temàtiques de televisió a Catalunya, en milers d’espectadors (2010)

(9)

9

A diferència de Kantar Media, El Baròmetre també aporta dades d’audiència sobre canals locals d’àmbit català. Aquestes dades permeten comprovar que BTV, la televisió de Barcelona, amb una mitjana de 69.000 espectadors diaris, és la cadena local amb més penetració de Catalunya, seguida de molt lluny per TeletaxiTV, Lleida Televisió i 25 TV (les tres amb uns 28.000 espectadors diaris). La resta de cadenes locals, comparativament, tenen audiències molt baixes.

QUADRE 14. Audiència acumulada de les cadenes de televisió locals a Catalunya (2010)

Font: El Baròmetre de la Comunicació i la Cultura

4. EL CAS ESPANYOL

Per segon any consecutiu, a l’estat espanyol la cadena de més audiència va ser La 1, amb un 16% de quota de pantalla (1,2 punts més alta, doncs, que la quota de la cadena més vista a Catalunya, cosa que indica que el mercat televisiu espanyol està més concentrat que el català). Tot i això, totes les cadenes generalistes van patir una davallada d’audiència respecte de l’any anterior, fruit de la implantació definitiva de la TDT i, per tant, de la progressiva consolidació de les noves cadenes temàtiques. Antena 3, amb un 11,7% de quota de pantalla, va ser la cadena que més punts de quota va perdre respecte de l’any anterior (3), mentre que Telecinco només va perdre 0,5 punts i, amb un 14,6% de quota, es va mantenir en la segona posició del rànquing (Telecinco, però, ja havia perdut 3 punts de quota el 2009 respecte de 2008). El conjunt de cadenes autonòmiques públiques es va situar en l’11% de quota de pantalla, Cuatro en el 7% (amb una pèrdua de 0,8 punts respecte de l’any anterior) i La Sexta en el 6,6%. Tot i que a Catalunya La Sexta encara va continuar augmentant d’audiència el 2010, per al conjunt de l’Estat això no va ser així, sinó que va perdre 0,2 punts de quota.

(10)

10

QUADRE 15. Repartiment anual de la quota de pantalla de les cadenes a Espanya (2010)

Font: Kantar Media

Pel que fa a les cadenes temàtiques, les més vistes van ser les mateixes que a Catalunya: Clan (3,2), La 2 (3,1), Neox (2,2) i Disney (2,1), totes cadenes infantils i juvenils –excepte el segon canal de TVE, amb un llarg recorregut històric que el situa entre els primers del rànquing–. La 2 i Clan, però, van obtenir quotes superiors al conjunt de l’Estat que no pas a Catalunya, segurament per la competència que els suposen els canals catalans 33 i Super3. La resta de cadenes temàtiques, en canvi, sí que van obtenir quotes similars a les de Catalunya. Per últim, les cadenes temàtiques de pagament, amb una quota del 7% (0,6 punts menys que l’any anterior), van tenir un seguiment superior al conjunt de l’Estat que a Catalunya.

QUADRE 16. Repartiment anual de la quota de pantalla de les cadenes temàtiques a Espanya (2010)

(11)

11

5. EVOLUCIÓ MENSUAL

L’anàlisi de les quotes de pantalla mes a mes permet observar que TV3 va ser la cadena líder a Catalunya en tots els mesos excepte els d’estiu (juliol i agost). De fet, si no fos per la davallada que pateix la cadena en aquest període (davallada que es produeix any rere any), el seu lideratge anual hauria estat molt superior, amb una quota propera al 16%. La millor quota per a la pública catalana va ser durant el mes de novembre (17%), mentre que la pitjor es va registrar durant el mes d’agost (11,4%), quan TV3 no només es va veure superada per Telecinco, sinó també per La 1. Telecinco, al seu torn, va anar perdent quota lleugerament, però constantment, al llarg de l’any 2010: si el començava amb un 14% (la quota mensual més alta de l’any), l’acabava amb un 11,7% (la quota mensual més baixa de l’any). Com s’ha dit, els mesos de juliol (quan la cadena retransmetia el mundial de futbol de Sud-àfrica) i d’agost Telecinco va ser líder a Catalunya amb 13,6 i 12,4 punts de quota respectivament.

La 1 va tenir una evolució molt similar a la de Telecinco, i en tots els casos per sota de la cadena privada: va començar l’any amb un 13,3% de quota i el va acabar amb un 11,4%. Els pitjors mesos per a la cadena pública van ser els de tardor. Durant tot l’any La 1 va mantenir la tercera posició en el rànquing, excepte el mes d’agost, quan va superar TV3 i es va situar en segon lloc. D’altra banda, Antena 3 va ser una de les cadenes amb una evolució mensual més estable, ja que excepte els mesos de gener i febrer (amb quotes del 10,9% i el 10,8% respectivament), es va moure sempre entorn dels 10 punts de quota. El seu pitjor mes va ser el de setembre, quan va obtenir una quota del 9,5%.

Cuatro va obtenir quotes de pantalla properes al 6,5% de gener a maig, i es va veure superada per La Sexta els mesos d’abril i maig. El mes de juny, però, i amb motiu de la retransmissió dels partits del mundial de futbol de Sud-àfrica, Cuatro va assolir els 8,3 punts de quota. A partir de llavors, i fins el mes de setembre, es va mantenir amb quotes superiors al 7%. Tot i això, els mesos d’octubre, novembre i desembre va patir una davallada important i va acabar l’any amb la pitjor quota mensual: un 5,9%. La Sexta, al seu torn, va començar l’any creixent d’audiència i fins i tot va arribar a superar Cuatro: si el mes de gener obtenia un 5,6% de quota, aquesta xifra creixia fins als 7,3 punts el mes de maig. A partir de llavors, però, va tornar a descendir fins a assolir el nivell de principis d’any i mantenir-s’hi.

Les cadenes temàtiques de pagament es van moure al llarg de tot l’any entorn dels sis punts de quota. El seu millor mes va ser l’abril (6,9%), i el pitjor el juny (5,8%). Pel que fa a la cadena privada catalana 8TV, es va mantenir estable al llarg de tot l’any entre els 3 i els 3,5 punts de quota. La 2 es va mantenir entorn dels 3 punts de quota fins a l’agost, però a partir de llavors va patir una davallada que va fer que acabés l’any amb 1,9 punts de quota, empatada amb el Canal 33. Aquest darrer va començar l’any amb tan sols un punt de quota, però a partir del mes de març va créixer i es va mantenir estable entorn dels 2 punts fins acabar l’any. Per últim, el Super3 i el 3/24, canals dels quals només es disposa de dades a partir del mes de juliol, es van situar entorn de l’1,5% de quota, tot i que el canal infantil va superar el Canal 33 durant els mesos de juliol i d’agost, coincidint amb les vacances escolars.

(12)

12

QUADRE 17. Evolució de la quota de pantalla per mesos a Catalunya (2010)

Font: Kantar Media

6. ELS PROGRAMES MÉS VISTOS, CADENA A CADENA

A continuació es presenten els llistats dels cinc programes més vistos al llarg de l’any 2010 a cadascuna de les cadenes generalistes que emeten a Catalunya. Destaca el predomini de les retransmissions esportives, que apareixen a tots els rànquings excepte els d’Antena 3 i 8TV, i també de la ficció (especialment sèries). De fet, TV3 i, en menys mesura, Cuatro i Antena 3, són les úniques cadenes que tenen programes no esportius i de no ficció als seus rànquings. Cal afegir que els rànquings s’han elaborat excloent les repeticions de programes, les emissions de programes ja apareguts en el rànquing però en altres franges, els programes d’una sola emissió i els programes contenidor.

TV3

Programa AM (milers) AM (%) Quota Emissions

Futbol: Copa del Rei 1.164 16,7 37,3 5 Futbol: Lliga de Campions 1.017 14,7 34,5 15

Crackòvia 996 14,3 30,1 41

El convidat 715 10,3 24,0 14

Disculpin les molèsties 685 9,9 22,0 12

TELECINCO

Programa AM (milers) AM (%) Quota Emissions

Futbol: Mundial Sud-àfrica 2010 1.548 22,3 59,7 8 Futbol: classificació Eurocopa 848 12,2 30,1 2

El pacto 583 8,4 20.2 2

Felipe y Letizia, deber y querer 548 7,9 17,2 2

CSI 523 7,5 18,3 26

LA 1

Programa AM (milers) AM (%) Quota Emissions

Futbol: Lliga de Campions 985 14,2 32,3 15 Futbol: Supercopa d’Espanya 861 12,4 46,4 2 Futbol: Amistosos de la selecció 761 11,0 30,5 6

Águila Roja 561 8,1 19,0 20

(13)

13

ANTENA 3

Programa AM (milers) AM (%) Quota Emissions

Los Simpson (prime time) 507 7,3 17,4 4 Hispania, la leyenda 492 7,1 17,2 8

Los protegidos 407 5,9 14,2 13

Física o química 354 5,1 13,3 23 La escobilla nacional 351 5,1 11,4 12

CUATRO

Programa AM (milers) AM (%) Quota Emissions

Futbol: Mundial Sud-àfrica 2010 609 8,8 25,5 17 Los pilares de la Tierra 566 8,2 21,6 5

House 428 6,2 13,7 24

Perdidos 291 4,2 9,4 6

Hermano mayor 275 4,0 9,8 10

LA SEXTA

Programa AM (milers) AM (%) Quota Emissions

Fórmula 1 399 5,8 20,1 19

Bones 379 5,5 12,4 25

El mentalista 330 4,7 10,4 21

Futbol: Lliga espanyola 280 4,0 10,3 39 Navy: investigación criminal (prime time) 243 3,5 9,1 24

8TV

Programa AM (milers) AM (%) Quota Emissions

Hercules Poirot 164 2,4 5,2 44

El comisario Montalbano 133 1,9 5,0 18

Maigret 129 1,9 4,2 4

Cleopatra 116 1,7 4,7 2

Ley y orden, unidad de víctimas especiales 114 1,6 4,0 142 Font: Kantar Media

7. EMISSIONS MÉS VISTES

L’emissió més vista l’any 2010 a Catalunya va ser la pròrroga de la final del mundial de futbol de Sud-àfrica, que enfrontava Espanya i Holanda i que es va retransmetre per Telecinco el dia 11 de juliol. Durant la pròrroga es van congregar una mitjana de 2.371.000 espectadors davant la pantalla (el 34,2% de la població de Catalunya major de 4 anys) i Telecinco va obtenir una quota del 72,8%.

A continuació es presenta un llistat dels programes que van aconseguir col·locar alguna emissió dins el rànquing de les més vistes el 2010. Se n’exceptuen les emissions esportives, les que corresponen a programes que ja han aparegut al rànquing, les de programes contenidor i les de programes de menys de 15 minuts de durada.

(14)

14

QUADRE 18. Rànquing de les emissions més vistes a Catalunya (2010)

Programa Emissió

més vista Cadena AM (000) AM (%) Quota Data Hora Durada (minuts)

Crackòvia --- TV3 1.399 20,2 39,3 17/05/2010 22.03 27

Telenotícies

vespre --- TV3 1.200 17,3 35,4 08/03/2010 20-59 62

Eurovisión Votaciones La1 1.197 17,2 50,8 29/05/2010 23.24 56

Polònia --- TV3 1.023 14,7 30,9 04/02/2010 21.54 38 Alguna pregunta més --- TV3 941 13,6 29,9 02/02/2010 21.54 26 Eleccions Parlament de Catalunya Entrevista a Artur Mas TV3 925 13,3 28,3 30/11/2010 21.58 47 El convidat Montserrat Carulla TV3 914 13,2 28,4 15/11/2010 22.34 52 Telenotícies migdia --- TV3 903 13.0 37,3 08/03/2010 14.29 80 No me la puc treure del cap --- TV3 819 11,8 25,4 18/11/2010 21.59 30 Disculpin les

molèsties L’oci a través de la tele

TV3 819 11,8 25,3 27/05/2010 21.57 28

Font: Kantar Media

8. FETS DESTACATS DE L’AUDIÈNCIA TELEVISIVA DE 2010 A CATALUNYA

• Destaca el fet que les cadenes públiques, tot i la fragmentació generalitzada de l’audiència, aconsegueixen mantenir quotes de pantalla similars a les de l’any anterior. En canvi, les dues grans cadenes privades pateixen pèrdues importants.

• L’única cadena generalista privada d’àmbit català, 8TV, té grans dificultats per fer-se un lloc en el panorama televisiu, amb una quota de pantalla inferior al 3,5% i amb un creixement baix respecte de l’any anterior.

• Algunes cadenes temàtiques de TDT aconsegueixen superar o igualar en audiència cadenes amb anys d’implantació com La 2 i el Canal 33. D’altres, en canvi, obtenen resultats molt baixos que en qüestionen la viabilitat.

• Les dades d’audiència acumulada mostren que les cadenes amb més implantació, a excepció de La 1, perden capacitat de penetració respecte de l’any anterior: diàriament hi contacten menys del 40%

(15)

15

de catalans. En canvi, hi ha cadenes temàtiques amb una audiència acumulada important, com per exemple el 3/24.

• Les cadenes locals tenen moltes dificultats per assolir audiències superiors als 25.000 espectadors diaris; de fet, només quatre superen aquesta xifra.

• L’evolució de l’audiència mensual de TV3 és molt variable: com és habitual, durant l’estiu la cadena pateix una gran davallada i se situa per darrere de Telecinco i La 1, mentre que durant la resta de l’any oscil·la entre els 14 i els 18 punts de quota.

Referencias

Documento similar

En nuestra opinión, las cuentas anuales de la Entidad Pública Empresarial Red.es correspondientes al ejercicio 2010 representan en todos los aspectos significativos la imagen fiel

En nuestra opinión, las cuentas anuales de la Entidad Pública Empresarial Red.es correspondientes al ejercicio 2012 representan en todos los aspectos

La Intervención General de la Administración del Estado, a través de la Oficina Nacional de Auditoría, en uso de las competencias que le atribuye el artículo 168

La Intervención General de la Administración del Estado, a través de la Oficina Nacional de Auditoría, en uso de las competencias que le atribuye el artículo

Cedulario se inicia a mediados del siglo XVIL, por sus propias cédulas puede advertirse que no estaba totalmente conquistada la Nueva Gali- cia, ya que a fines del siglo xvn y en

Abstract: This paper reviews the dialogue and controversies between the paratexts of a corpus of collections of short novels –and romances– publi- shed from 1624 to 1637:

En junio de 1980, el Departamento de Literatura Española de la Universi- dad de Sevilla, tras consultar con diversos estudiosos del poeta, decidió propo- ner al Claustro de la

Missing estimates for total domestic participant spend were estimated using a similar approach of that used to calculate missing international estimates, with average shares applied