Consells de salut
“La unitat del son”
L’equip de la Unitat del son de l’Hospital Odontològic Universitat Barcelona investiga els roncs i els trastorns respiratoris durant la son.
Desprès de deu anys d’investigació, l’any 2009 neix la Unitat de Diagnosi i Tractament dels Roncs i les Apnees de la son, a l’Hospital Odontològic Universitat de Barcelona – Fundació Josep Finestres.
Aquesta Unitat, formada per Maribel Pascual, Eva Willaert i Lluís Nogues (Doctors en Odontologia), estudia i tracta els trastorns respiratoris de la son des d’una òptica innovadora, que posa en relleu el paper de l’odontòleg a la investigació, el diagnòstic i el tractament d’aquestes patologies.
A la imatge, d’esquerre a dreta, la responsable de la Unitat, Dra. Maribel Pascual i els seus col·laboradors, Dr. Lluis Nogués i la Dra. Eva Willaert
Més de set milions de persones a Espanya podrien desenvolupar el síndrome d’apnea i hipoapnea de la son (SAHS), una patologia causada per l’obstrucció de l’entrada de l’aire a les vies aèries durant la son.
D’aquests set milions de persones només un 5% dels casos està
Perquè només el 5% dels casos de SAHS són
diagnosticats?
Principalment és degut a que la Polisomnografia (PSG), considerada l’exploració diagnòstica més indicada per a diagnosticar roncs i altres patologies de la son no s’utilitza habitualment com a rutina o proba de cribatge, ja que té uns costos molt elevats.
També afecta el fet de que anteriorment el fet de roncar s’equiparava a un somni plaent i reparador i no a un Síndrome d’Apnea i Hipoapnea de la son (SAHS), com posteriorment s’ha demostrat.
A més, s’ha d’afegir a la denominada “població no-clínica”; pacients que presenten certes manifestacions, com per exemple, hipertensió o diabetis, resistents a tractaments i que, fins fa molt poc, no es relacionaven amb quadres de SAHS.
Com duen a terme el diagnòstic de les patologies
respiratòries del son a aquesta unitat?
Mitjançant una minuciosa història clínica protocol·litzada on s’inclou un interrogatori exhaustiu i una exploració física completa, així com la realització d’una sèrie d’exploracions complementàries.
Cada cas s’estudia i es personalitza en
funció del motiu de consulta i de les troballes clíniques.
Quines tècniques de diagnòstic s’utilitzen?
Utilitzen les tècniques habituals de revisió i tècniques d’exploració clínica funcional de la articulació de la mandíbula: articulació temporomandibular – ATM
També realitzen exploracions complementàries per imatge, com són les radiografies intra i extrabucals i la tomografia, així com proves poligràfiques per a l’estudi dels roncs i les apnees.
Quines tècniques de diagnòstic s’utilitzen?
En funció dels resultats d’aquestes exploracions, consideren la necessitat de sol·licitar una PSG o de derivar al pacient al professional més indicat per a una interconsulta.
El paradigma del ronc ha variat molt al llarg dels anys?
Ha variat completament, ja que antigament es creia que el fet de roncar era un indicador de bon descans i de son plaent i reparador. En l’actualitat, sabem que el ronc podria ser el primer indici de dificultats respiratòries durant la son. S’ha de valorar. Segons l’estadística, en persones majors de 50 anys, el 60% dels homes ronquen i el 40% de les dones també.No obstant, no tothom que ronca acabarà desenvolupant un quadre de SAHS, tot i així el ronc pot tenir conseqüències en la salut i val la pena historiar adequadament al pacient roncador.
El SAHS afecta greument a la qualitat de vida dels
pacients?
A vegades el ronc constitueix una “incomoditat social” simplement, no afectant a la qualitat de vida del pacient, només als que estan al seu voltant. Tot i així, en altres ocasions, és un primer indici d’una patologia més greu que sí pot afectar a la seva qualitat de vida.
Quines patologies porta aparellades el SAHS?
Hi ha diversitat de manifestacions clíniques, tant físiques com psicoemocionals que poden anar relacionades amb el SAHS, com a conseqüència de no haver detectat a temps la possible correlació entre ells.
Algunes d’aquestes patologies poden ser: somnolència diürna, hipertensió arterial i/o diabetis, depressió, fatiga, falta de concentració, etc.
La població infantil, amb quin problemes s’associa?
Els nens també poden roncar i tenir apnees de la son i poden presentar manifestacions clíniques i conseqüències més o menys greus. Però el ronc és fàcilment detectable pels pares, ja que el nen emet un soroll al dormir. En el cas de les apnees / hipoapnees es pot associar – igual que amb els adults – a un son intranquil i no reparador, que portarà com a conseqüència que el nen pugui tenir un caràcter irritable, inquiet, amb dèficit d’atenció, baix rendiment escolar, dèficit o retràs en el creixement, etc.Aquest sindrome suposa un problema greu per a la
salut pública?
Pot suposar un problema per la sinistralitat amb la que es relaciona (accidents de trànsit, laborals o domèstics).
També s’ha de valorar aquest cost social, econòmic i en salut de no diagnosticar a temps aquestes patologies i, en conseqüència, no tractar-les.
La medicina preventiva té menor cost econòmic i de salut que la medicina curativa, tot i que també s’ha de tenir en compte els costos en termes de salut físicia i psicoemocional.
Els pacients amb SAHS son molt més proclius a patir
accidents laborals i de trànsit que la resta de la
població?
Segons estudis, el risc de patir accidents laborals i de trànsit sembla estar incrementat en tots els SAHS, especialment en homes i associats a la ingesta d’alcohol. Per aquest motiu i, entre d’altres, les companyies d’assegurances d'automòbils i asseguradores mèdiques d’empresa, van participar en l’estudi i desenvolupament d’un consens nacional sobre el SAHS, que va ser elaborat pel Grup Espanyol de la Son (GES) a l’any 2005.
En quines línies d’investigació estan treballant en
relació a la qualitat de vida d’aquests pacients?
Actualment aquesta unitat ha iniciat estudis en els que valorem l’efecte del DAM en la millora de la qualitat de vida del pacient, ja que se sap que algunes de les manifestacions clíniques associades amb la depressió, fatiga, descens de la lívid, falta de concentració i rendiment intel·lectual i laboral, així com la incomoditat social d’alterar la son del company d’habitació i el problema de parella que això comporta entre d’altres, s’ha cregut interessant iniciar aquesta línia d’estudi, unint-se així a les últimes tendències i de major actualitat mundial en l’àmbit de la salut.
Professors Universitat de Barcelona
Dra. Maribel Pascual
Núm. col·legiat 1081
Dra. Eva Wilaert
Núm. col·legiat 2476
Dr. Lluís Nogués
Núm. col·legiat 3047
Informació basada amb l’article “Investigan los ronquidos y los trastornos
respiratorios durante el sueño.”
Publicat per Julia García Agustín en Medifarmacia 16 de maig de 2011
