ACTA DE LA SESSIÓ ORDINÀRIA DEL PLE DE L’AJUNTAMENT
DATA: 27 de setembre 2013
LLOC: Saló de Sessions de l’Ajuntament HORARI: de 21,00 a 22,10 hores
Hi assisteixen:
Sr. Josep Poblet i Tous, alcalde president Sr. Francesc Xavier Farriol Roigés
Sra. Manuela Moya Moya Sr. Josep Toquero Pujals Sr. Xavier Graset Morell Sr. Josep M. Pujals Vallvè
Sra. Rosa Esmeralda Núñez Serralta Sr. Miguel Ángel Almansa Sáez
Sra. Maria dels Àngels Ponce Ferrando Sra. Maria Sans Aragonès
Sr. Francisco Jiménez Rojas
Sr. Francisco José Almazán de la Paz Sra. Montserrat Garcia Estopà
Sr. Josep Manel García Varo Sra. Natàlia Güell Vallverdú Sr. Alberto Miñambres Morán Sr. José Miguel Avilés Sánchez Sr. Jaume Salvadó Hervás Sr. Jordi Camarasa Moreso Sr. Esteve Martí Salvadó
Sr. Adolf Barceló Barceló, secretari general Sr. Carles García Lucas, interventor de fons
Excusa la seva absència : Sra. Begoña Ester Álvarez Sahún
Obert l’acte per la Presidència, s’entra en l’ordre del dia i es prenen a continuació els següents acords:
El Ple de l’Ajuntament acorda, per unanimitat, aprovar l’acta de la sessió ordinària realitzada el dia 26 de juliol de 2013.
2n.- DESPATX OFICIAL.
2.1 DONAR COMPTE DELS DECRETS DICTATS PER L’ALCALDIA DES DEL NÚM. 00851 FINS AL NÚM. 01000 DE 2013.
El Sr. Alcalde, en compliment del que disposa l’article 42 del Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les corporacions locals, dóna compte dels decrets dictats per l’Alcaldia des del núm. 00851 fins al núm. 01000 de 2013.
3r.- ASSUMPTES DE LA COMISSIÓ ESPECIAL DE COMPTES.
3.1 APROVACIÓ, SI ESCAU, DELS COMPTES GENERALS DE L’AJUNTAMENT I DELS SEUS ORGANISMES AUTÒNOMS, CORRESPONENTS A L’EXERCICI DE 2012.
Pren la paraula el Sr. Farriol i diu que tal com és preceptiu, s’han sotmès els comptes de l’exercici de 2012 a la revisió per part dels grups de l’oposició i del mateix equip de govern. Tots han tingut accés a la documentació en el moment que ho han necessitat i no els hi consta que hi hagi hagut cap incident formal remarcable en l’execució dels comptes d’aquest any.
D’altra banda, continua dient el Sr. Farriol, en relació als continguts conceptuals o continguts numèrics, tal com varem comentar quan es va produir el decret de liquidació de pressupost, l’exercici 2012 va ser un exercici positiu, que va complir les expectatives tant pel que fa al control de despeses que varen complir aquests objectius, com pel que fa als ingressos que varen superar les previsions i es varen tancar amb positiu en tots els paràmetres.
En resum, finalitza dient el Sr. Farriol, l’exercici es va tancar, des del punt de vista formal, correctament i sense incidències, i des del punt de vista de la seva execució, també es va ajustar a les previsions fetes, per la qual cosa demana al Ple l’aprovació d’aquests comptes.
“Un any més estem al Ple per aprovar els comptes generals de l’Ajuntament, enguany naturalment, els corresponents a l’exercici del 2012.
No és fàcil fer dels pressupostos, o de la seva liquidació, una valoració entretinguda per mantenir l’atenció dels que escolten.
La dinàmica dels números no deixa gaire marge per a l’entreteniment i el lluïment dialèctic... Més aviat al contrari: donar xifres, percentatges i comparatives pot fer tediosa l’argumentació.
Per tant, intentarem no ser excessivament reiteratius amb alguns arguments que venim exposant any rere any i, en tot cas, donar alguna nova idea per treballar. L’exercici del 2012 tanca amb un increment dels ingressos, com a drets reconeguts, molt per sobre de les seves previsions inicials:
30 milions d’euros de drets reconeguts, més de sis milions d’euros (un 25% més !!) per sobre de les previsions inicials. Fins i tot, la recaptació supera els ingressos previstos dels pressupost en 2,5 milions d’euros.
A la ja habitual contenció en les seves previsions inicials d’ingressos, s’afegeix un increment de la recaptació molt important en l’IBI (gràcies a la normativa estatal) de 1,3 milions d’euros .
I un increment de 1,5 milions d’euros per sobre de les seves previsions en la taxa d’empreses subministradores de serveis públics: un increment del 200% fet que no és menyspreable i molt habitual.
A més d’un increment de 300.000 euros en interessos de demora i multes de trànsit.
El que sí ja es fa palesa és la caiguda de la activitat constructora amb una caiguda important del 70% dels ingressos previstos per llicències d’obres. Uns ingressos que s’havien mantingut durant els exercicis 2008 al 2011 i que l’any 2012 tenen els pitjors resultats en els últims 20 anys.
A aquests importants increments d’ingressos també hem d’afegir la aportació superior de l’Estat espanyol en quasi 800.000 euros, que compensen sobradament la caiguda dels ingressos provinents de la Generalitat (un descens de 700.000 euros). No obstant, la Generalitat manté el compromisos de devolució de la inversió realitzada i avançada per l’Ajuntament en el CAP-CAR, que l’exercici 2012 inclou també la anualitat del 2011 i això també desvirtua a l’alça les previsions d’ingressos previstes.
Per tant un increment dels ingressos que són els que més criden l’atenció, tan a nivell global com a nivell individualitzat de partides pressupostàries.
Hem de dir també que una de les raons per les quals destaquen més (a nivell de partides) els ingressos, és a causa que el número de comptes, en quantitat, en volum numèric, del capítol d’ingressos, dintre de l’ estructura comptable, és molt més inferior que en el capítol de despeses i, per tant, el seu import individualitzat té una dimensió, un volum molt important i, naturalment les variacions sobre les previsions destaquen d’una manera notòria. No passa el mateix amb les despeses. La gran quantitat de partides i el seu import que normalment no passa de cinc xifres, fa que les desviacions sobre el pressupost inicial passin més desapercebudes com a xifres de despesa per partida.
No obstant, de les despeses cal remarcar dintre del capítol 1, la davallada del capítol de personal per les restriccions imposades pel govern de l’Estat espanyol. Dintre del capítol 2, la baixada del cost del subministrament de l’energia elèctrica, (sembla que el pla d’enllumenat comença a donar els seus fruits…) Ben al contrari del que passa amb la resta dels consums elèctrics del municipi (edificis municipals, centres d’ensenyament, zones esportives,..etc.) que superen en quasi un 50% les previsions inicials...I no perquè s’incrementi més respecte exercicis anteriors, que segueixen el mateix volum de despesa, sinó pel que semblaria una previsió de despesa poc real. Com tampoc és comprensible la despesa cada vegada més minsa en el manteniment d’un edifici com és el mercat municipal, que té la despesa més baixa dels últims 10 anys (no arriba a sis mil euros...) mentre creix cada any la partida del manteniment d’altres edificis municipals.
En el seu conjunt, el capítol 2 de despesa es manté lleugerament per sota de les seves previsions gràcies, podríem dir, a l’equilibri entre partides (les que pugen per les que baixen).
El capítol 3, d’ interessos de préstecs es manté a la baixa, amb la meitat de la despesa prevista.
I un capítol 4, de transferències en línia amb les seves previsions. A destacar, en tot cas, l’esforç per apaivagar la situació del Patronat de Música i un fet poc comprensible, ja expressat en pressupostos anteriors: la partida d’atencions assistencials té una execució només d’un 67%, més de 250.000 euros sense destinació..., fet que dóna per pensar en la situació difícil de moltes famílies al nostre municipi.
Resumint, quan a xifres globals, les despeses corrents es mantenen per sota de les previsions mentre que els ingressos corrents superen en sis milions d’euros les seves previsions. Per tant, un escenari clarament positiu, extraordinàriament positiu, podríem dir.
Respecte de les inversions, com és habitual una valoració diferent si tenim en compte només les seves previsions inicials, que és clarament insuficient o amb la incorporació de romanents, amb els quals sembla que l’ execució sigui més positiva. El que també cal destacar és que l’esforç inversor, tant en xifres globals de despesa com en termes del percentatge del pressupost que es dedica a inversions, baixa respecte d’exercicis anteriors. Fet que podria no ser comprensible a la vista dels resultats positius del pressupost del 2012 i de pressupostos anteriors i la evident necessitat d’algunes inversions al municipi.
Dintre de la informació que acompanya la liquidació del pressupost, ha estat una important novetat, introduïda pel Departament d’Intervenció, l’informe de fiscalització.
L’informe, que respon a la voluntat del Departament d’Intervenció de complir amb el que està previst a la Llei Reguladora de les Hisendes Locals, pot ser una bona eina que ens permeti anar una mica més enllà del números dels pressupostos. Entre les recomanacions de millora s’inclou el que ja ha estat àmpliament reclamat des de el nostre grup: la implantació de pressupostos per programes i seguiment d’objectius de la planificació i programació econòmica de la Corporació, respecte de la prestació dels serveis públics i la realització d’activitats econòmiques.
Mai no podríem estar més d’acord. Amb aquest procediment, la fiscalització política tindria més sentit, anant més enllà de la dinàmica comparativa dels números i, ens deixaria veure el grau d’optimització del recursos i la seva eficàcia i eficiència. I la atomització, la dispersió de partides de la despesa deixaria de ser un obstacle i aniríem realment a la valoració de la consecució dels objectius previstos als pressupostos de l’Ajuntament: de la mateixa manera que valorem la partida d’inversions per la seva realització o no hauríem de ser capaços de valorar el grau de compliment dels objectius perseguits amb les despeses previstes.
L’informe també esmenta altres aspectes que per al nostre grup suposen una prioritat tal i com vam manifestar a la Comissió d’Hisenda: millorar el control i la fiscalització de les subvencions atorgades i el seu ajust als requisits establerts en la normativa reguladora de subvencions.
En aquests moments de crisi, tot i que s’ha d’ajudar a aquelles entitats amb un component social i esportiu totalment justificat, és més necessari donar la imatge de transparència i de contenció en la gestió dels diners públics.
Tal i com expressa la Intervenció en l’informe de fiscalització, determinats canvis només són possibles amb un suport polític decidit pel control financer com un instrument real i útil de gestió…I naturalment i per part del nostre grup té tot el suport, tal i com venim reclamant des de fa anys.
I més si ens permetem, quan hem perdut els indicadors de gestió d’ alguns dels serveis que presta l’Ajuntament que fins ara es recollien a la memòria del pressupost i que des de l’ exercici 2011 ja no s’hi incorporen.
Segurament el seu càlcul no era el més apropiat però com a mínim eren una referència, ara no en disposem de cap.
No voldríem acabar sense fer menció d’un altre tema que en els anys vinents ens confirmarà o no l’ evolució: els pendents de cobrament. Des de l’any 1997 fins l’any 2002, el percentatge de deute cobrada dels pendents de cobrament de cada exercici suposa xifres de mitjana per sobre del 90%. Des de l’any 2003 fins avui, el percentatge del que no es cobra, bé per cancel·lacions o altres motius, supera la xifra de dos dígits, és a dir, que els incobrables del pendent de cada exercici va creixent de forma notòria.
Estem parlant d’ incobrables de deute de 8-10 % , per passar a una mitjana del 15-18%...
No ens oblidem dels Patronats.
Bé, més aviat del Patronat de Música. Del Patronat de Turisme ja van deixar clar l’any passat que com a tal òrgan gestor no faríem cap mes menció fins que no veiem signes evidents d’ una gestió diferent.
I del Patronat de Música, ja s’ha posat en evidència la seva situació i fins ara no hem fet més que donar suport a la seva gestió davant la incertesa econòmica de les aportacions de la Generalitat.
Resumint, tot i el balanç positiu del números globals, no podem aprovar el seu pressupost.
Per dos o tres raons fonamentals: la primera, el Patronat de Turisme...del qual no aprovem la seva gestió. La segona, necessitem eines que ens ajudin a valorar
millor l’acció econòmica i això requereix la planificació econòmica per programes. Una cosa és que els números quadren i altre és com i en què es gasten els diners. La tercera i no menys important: la gestió està en mans de l’equip de govern
Per tant, el nostre grup nomes pot deixar constància positiva del números, dels resultats...que no es poca cosa!!.
I manifestar que tot i que el balanç és positiu, sempre hem mostrat el nostre convenciment de que determinats aspectes poden ser millorables, tant respecte al que hem comentat sobre el pressupost per programes com per optar pels procediments d’adjudicació oberts o l’exigència de comparar diferents pressuposts en qualsevol compra efectuada per l’Ajuntament.
Per últim, i no menys important, més aviat al contrari, donar les gràcies al Departament d’Intervenció i al Regidor d’Hisenda per les facilitats a l’hora de revisar la documentació i per l’eficàcia i l’eficiència, aquí sí, a l’hora de respondre a les qüestions plantejades i els dubtes resolts”.
El Sr. Farriol pren la paraula i diu que voldria agrair la valoració que ha fet el Sr. Miñambres i que, tot i que entén la seva posició política, agraeix molt el suport formal que dóna a la gestió feta.
Coincideix amb ell en el tema de la Intervenció. Diu que s’ha fet una bona feina i a més, ha millorat la formalitat dels comptes. S’alegra que ho vegin així, ja que ell també ho percep i ho ha de ressaltar.
En relació als comentaris que ha fet, només voldria dir breument que, efectivament,l’any 2012 va ser un any d’ingressos extraordinàriament positiu, però es varen tenir una sèrie de circumstàncies que de cap manera són estables: no es podia preveure en aprovar el pressupost que el govern de l’Estat augmentaria d’ofici un 10% l’IBI; no es podia preveure que la Generalitat fes doble retorn d’amortitzacions degudes, ni es podien preveure altres circumstàncies. De fet, ni es podia ni es volia, perquè sempre s’intenta actuar sense tenir en compte circumstàncies extraordinàries que per les seves característiques no tenen caràcter d’estabilitat. Això s’ha de dir perquè crida molt l’atenció el volum d’ingressos respecte als previstos. Però tal com ha dit, respon a unes circumstàncies extraordinàries.
En relació al tema de despeses, només voldria dir que el capítol de costos d’energia, l’enllumenat públic reflecteix l’estalvi energètic derivat de la inversió feta en aquests últims anys i que tots coneixen, i en canvi, en els edificis municipals es troben amb un factor que coneixen tots com a veïns i és un increment de l’ordre del
60% del cost del Kw/h en els últims quatre anys. Aquí l’estalvi és bastant més complicat, tot i que es té un recorregut i que ja veuran el què es pot fer.
En relació a la referència del Sr. Miñambres als pendents de cobrament també és cert. La crisis econòmica posa en evidència, per exemple, com per la via de sinistres empresarials es causen pendents de cobrament, com també lògicament per dificultats dels veïns. S’ha de viure amb això, s’ha de fer una gestió el més eficient possible d’aquests cobraments, però inevitablement, perquè la situació econòmica és la que és, es generarà paper pendent.
Pel que fa a la resta, finalitza dient el Sr. Farriol, és un exercici positiu, tant positiu que no es repetirà quant a superàvits.
Vistos els comptes generals de l’Ajuntament i dels seus organismes autònoms corresponents a l’exercici de 2012, el Ple acorda, amb l’abstenció dels Srs. Miñambres, Avilés i Salvadó i amb el vot a favor dels Srs. Camarasa, Martí, Farriol, Moya, Toquero, Graset, Pujals, Núñez, Almansa, Ponce, Sans, Jiménez, Almazán, García Estopà, García Varo, Güell i alcalde president, el que segueix:
ÚNIC. Aprovar els Comptes Generals de l’Ajuntament i dels Patronat Municipals de Música i de Turisme, corresponents a l’any 2012.
4t.- ASSUMPTES D’HISENDA I PROMOCIÓ ECONÒMICA.
4.1 DONAR COMPTE DE L’EXECUCIÓ DELS PRESSUPOST GENERAL DE L’AJUNTAMENT I DELS SEUS ORGANISMES AUTÒNOMS I MOVIMENTS DE TRESORERIA A DATA 30/06/2013.
Pel Sr. President es dóna compte de l’Execució del Pressupost general de l’Ajuntament i els seus organismes autònoms i moviments de Tresoreria a data 30 de juny de 2013, d’acord amb l’article 207 del RDL 2/2004, de 5 de març. Els regidors membres resten assabentats.
4.2 APROVACIÓ, SI ESCAU, DE LES MODIFICACIONS DE LES ORDENANCES FISCALS PER A L’EXERCICI DE 2014.
Pren la paraula el Sr. Farriol i diu que es presenta una proposta de retoc molt mínim de les Ordenances Fiscals, com a conseqüència del que s’acaba de discutir en el punt anterior.
La situació d’ingressos permet pel 2014 i previsiblement també per l’any 2015, mantenir inalterats els impostos i taxes municipals. Per tant, les Ordenances no els modifiquen. Els únics canvis que apareixen a les Ordenances es deriven d’aquells contractes que afecten a empreses concessionàries que fan canvis de qualsevol mena, com és per exemple, el cas de les piscines municipals. Són més aviat canvis d’estratègia comercial de l’empresa que no pas pròpiament augments, però hi ha una mica de tot. En el cas de residència de la gent gran hi ha també una modificació proposada pel concessionari. Hi ha també una modificació en el cas de les llars d’infants, però en aquest cas no toca per a res el que paga la gent sinó que es tracta d’una qüestió purament formal a l’efecte de càlcul. I lògicament, el Patronat de Música que es tracta d’un cas a banda, ja que aquest Patronat, en exercici de la seva autonomia ha proposat un increment del 5% per compensar en allò possible les estretors que passa aquest Patronat com a conseqüència de les reduccions de transferències de la Generalitat de Catalunya.
El Sr. Farriol finalitza dient que són unes Ordenances amb unes mínimes modificacions respecte a l’any anterior i per la es quals demana l’aprovació.
Pren la paraula el Sr. Camarasa i diu, textualment el que segueix:
“ El Grup Municipal del Partit Popular de Catalunya, votarà no a la modificació de les ordenances que avui ens presenten i que entraran en vigor l’any vinent.
Per diversos motius que exposarem a continuació, la nostra opinió sobre les modificacions que presenten és totalment contrària a la seva .
En primer lloc, demanaríem una rebaixa generalitzada de tots els capítols. Desprès de dues anualitats que han vingut marcades per uns forts increments, el primer imposat per l’Estat i els següents estipulats des del Consistori.
Aquests fets han portat a assolir uns percentatges superiors al 20 % .
Ara ha arribat el moment en què el nostre Consistori hauria de ser generós i aplicar una reducció que s’hauria de reflectir en una rebaixa de les corresponents taxes. Aquesta qüestió va ser presentada i sol·licitada per nosaltres, però la reducció ens van dir que seria més electoralista que pràctica…. No entenem que desprès d’haver suportat els importantíssims increments, pensar en una rebaixa, es pugui qualificar d‘electoralisme.
També hauríem de preguntar als nostres veïns què els hi sembla que el nostre Ajuntament, exemple d’eficàcia i prosperitat, subvencioni a cada un dels 385 alumnes (per cert 22 menys que l’any passat) , amb 2.700 € (pel cap baix) . I que la ajuda total de l’ aportació al Patronat pugi a 1.041.000 € .
Els costos del Conservatori, ascendeixen gairebé als 2 MM €. Se’n recapten per matrícules només 341.000 €. La resta 1.568.000 € , arriben des de la Diputació Provincial 527.000 € i els 1.041.000 € que falten des del nostre Ajuntament.
El cost de cada alumne és de 4.960 €. Cada un d’ells paga de mitjana uns 886 € i la resta és a càrrec de les administracions….
Déu n’hi do, no?
Per cert, què podria passar si la subvenció que dóna la Diputació arribés algun dia no tan sol a perdre’s sinó a reduir-se?.
Senyors, el Conservatori Municipal és un forat sense fons, i un cop mortes o quasi mortes les subvencions de la Generalitat, creiem que ha arribat el moment de prendre decisions, cosa que sembla que els hi costa fer.
Estem perplexos de que tinguem un equipament que està costant al poble més de 1.000.000 €, i l’ únic que se’ls acut és apujar las taxes un 5 %.
La inoperància que ens demostren per prendre iniciatives i aplicar les mesures necessàries per tal d’intentar reconduir aquesta perenne situació de pèrdues, ens reafirma en la nostra postura de no donar suport a aquest increment, sinó aconsellar-los prendre altres mesures.
Tot això, encaminat a arribar el més ben posicionats possible, al moment no gaire llunyà en el qual s’hagi de prendre una decisió més dràstica, sobre aquest equipament.
Estarem sempre al seu costat a l’hora de fomentar l’ ensenyament de qualitat de la música a casa nostra.
Però, senyors, prenguin decisions serioses ja ¡¡¡
Des del nostre grup trobem insuficient l’increment presentat, ja que hi ha un desequilibri massa elevat. Intentin aplicar un increment molt més d’acord amb el cost real del servei, i que assumeixin part d’aquest increment les persones que en gaudeixen d’ell.
L’any passat, demanàvem contenció, i en el estudi econòmic que ens presenten per al proper exercici, el capítol de despeses només ha sofert una rebaixa del 0,65 % .
Creiem que les actuacions, s’han de fer en el dia a dia, i no deixar per al futur (molt incert, per cert) si la decisió final del que s’ha de fer, vingui quan la Generalitat ens digui finalment si pot o no pot aportar fons a l’equipament.
És clar que davant d’aquest panorama, el fet de donar suport a un projecte inviable i sense ganes de prendre decisions per intentar fer-lo una mica menys ruïnós, se’ns fa una mica costa amunt.
Des del nostre grup ja fa anys que diem que el Conservatori és insostenible. I demanen un major control sobretot a les despeses.
No podem donar suport a unes Ordenances que tot i estar incrementades, no són reflexes de la realitat i surten ja amb un desequilibri de mes d’un milió d‘euros a càrrec del nostre Ajuntament. I el més greu amb un futur incert i ple d’interrogants. Prenguin decisions correctes i ens tindran al seu costat.
Finalment ens agradaria, tal com varem demanar l’any passat que s’homologués la Informació Comptable, per la qual les diferents empreses que gestionen equipaments municipals acreditin davant de la nostra administració el guany o la pèrdua de l’exercici obtingudes pels serveis que han prestat
Pren la paraula el Sr. Miñambres i diu que voldria demanar-li al Regidor d’Hisenda que es “mullés” i que congelés les Ordenances Fiscals per dos anys incloent el 2015. Creu que després del que s’ha parlat de la liquidació del 2012 i ja que possiblement en el 2013 no es generarà tampoc dèficit t, seria el moment de parlar que les Ordenances podrien estar congelades possiblement l’exercici proper i el següent.
Entén, i en això coincideix tant amb el regidor, com amb el Sr. Camarasa, com amb la Intervenció, en que s’ha d’articular i millorar com es justifiquen els increments de les concessions de l’Ajuntament. Creu que s’ha de buscar discernir en funció de quina sigui la concessió, quin és aquell component, aquell paràmetre que realment ha de servir per tal de justificar amb el màxim rigor una concessió.
No és la primera vegada que es parla d’aquest tema. Entenen que hi ha dificultats per unificar criteris i buscar un model apropiat, però ho consideren del tot imprescindible. Si no, és difícil valorar realment si una concessió ha d’incrementar els preus.
En aquest aspecte, diu, voldria entrar en dos temes en els quals realment s’hauria de valorar si s’han d’incrementar els preus o no. Aquí es troben amb una història que ja es repeteix des de fa 10 anys, que són els que ell porta aquí, que és el tema de la simplificació de les tarifes. Entén que les tarifes que es proposen des de la
piscina no s’ajusten a la realitat dels serveis, i en tot cas li agradaria que això es pogués contradir i es pogués justificar. Que hi haguessin estudis que diguessin quin són els usuaris de les piscines, quins són els abonaments que més es fan servir ... i tenint en compte aquests estudis, es pugui justificar aquest model de tarifes i aquest ventall tan ampli a l’hora de veure els preus que es modifiquen. Si aquestes tarifes es comparen amb els municipis veïns resulta que aquest és el que té les tarifes més cares, amb una segregació de residents i no residents que no passa en cap altre municipi. Creu que avui en dia no té cap sentit fer aquesta discriminació, perquè no es fa en l’ús d’altres serveis municipals, siguin instal·lacions esportives, festes...
És una reflexió, no una crítica. Simplement es pregunta si convé mantenir aquesta discriminació quan és un concessionari que està reclamant un increment de taxes perquè no té afluència de públic. S’ha de justificar qui utilitza el servei de les instal·lacions, si realment és el personal resident a Vila-seca, si és forani i si té un sentit aquesta complexitat de tarifes que s’apliquen. Perquè si al final es manté aquesta dispersió de tarifes i s’introdueixen de noves, i que sembla que això es faci per tal pal·liar les dificultats que pugui tenir el concessionari, no se sap si són les més adequades. Perquè es continuïn tenint preus, com per exemple, d’entrada a la piscina, més elevat que altres municipis i no es tenen bonificacions o talonaris que altres municipis tenen per als clients i que potser podria ser més favorable comprar-ne un que no un abonament de baix cost, que no té sentit perquè es fa amb una limitació horària.
Potser s’haurà de filar més prim en el tema de les tarifes de les piscines, s’hauria de buscar si realment té sentit el que s’està fent, si té sentit el discriminar els no residents al municipi i si té sentit mantenir aquesta variable de tarifes. Creu que si es valoren les tarifes que existeixen a altres municipis, ningú té el desgavell que es té en aquest municipi, com tampoc cap discriminació als no residents. No es té cap altra taxa que sigui discriminatòria per als no residents, i si és un servei que a més necessita afluència, creu que no s’ha de mantenir aquesta estructura actual.
En relació al tema del Patronat, continua dient el Sr. Miñambres, ja en la Comissió varen qüestionar, si l’increment proposat era raonable. Òbviament, ni el 5, ni el 10 ni el 20 i el 25%, sinó si el que es volia és que els pares es fessin càrrec de la no possible aportació de la Generalitat i diu que no és possible perquè pot succeir que al final la Generalitat aporti la part que li correspon. En el cas de no aportació, estarien parlant d’increments del 150 o el 200%, increments que des del seu grup pensen que no es podrien assumir i que no es pot fer que els pares tinguin aquest cost en aquest moment.
govern dient: això no pot ser¡. L’Ajuntament ha fet un esforç molt gran durant molts anys per tenir uns estudis musicals, i el que no es pot admetre és que la Generalitat es mantingui en aquesta situació perquè això genera un conflicte. I de la mateixa manera que diuen això també volen dir que ja que s’ha fet un esforç molt gran fins ara per permetre que per dos o tres anys de dificultats, es llanci la tovallola. No es pot llençar la tovallola. Creu que no es tracta d’un tema de l’escola de Música, del Conservatori ni del Patronat de Música, és un tema de formació, perquè de vegades quan es parla de Conservatori i parles de Vila-seca sembla que tots tinguem a l’ADN l’escola de Música dins, i no és així, però el que realment s’ha de destacar és que hi va haver en el seu moment una aposta molt important per a la formació i va coincidir que aquesta aposta era la música. Però entén que si l’aposta hagués estat fer una escola de cuina o fer una CR d’atletisme, possiblement s’estaria parlant del mateix. S’estaria parlant de que s’ha fet una aposta molt important per la formació, per la disciplina, per crear valors, i el que s’han preguntar és si s’ha de mantenir aquest esforç, cosa que el seu grup entén que sí que s’ha de fer. La prioritat és la formació, ja sigui a través de l’escola de Música, del Conservatori, o formació als aturats, a la gent que no troba feina. Tot és formació, i aquest és el repte.
D’altra banda continua dient el Sr. Miñambres, òbviament s’han fet coses. El Patronat té dificultats i una vegada més diu que la queixa del seu grup o quan diuen coses en una Comissió, és per fer reflexionar a l’equip de govern de que no els hi agrada la situació. No els agrada i entenen que s’ha de traspassar la responsabilitat al govern, dient-los : “vostès han de fer alguna cosa, s’han encarar amb la Generalitat i continuar demanant responsabilitats perquè això no por quedar així”. Aquesta és la seva reflexió, però seguiran apostant pel que s’està fent perquè entenen que en aquests moments hi ha una gerència i un president que estan fent coses, i mentre aquesta situació es mantingui, s’ha de plantar cara a la situació i s’ha de recórrer a la solvència en aquests moments de l’Ajuntament per a fer-ho, i en aquest sentit es tindrà el suport del seu grup. És veritat i ja ho van dir en la Comissió, que no pot ser per temps indefinit, però es poden marcar un límit : 2, 3 anys, els que convinguin, perquè creu que el que s’ha prioritzar és garantir la formació, com a ha dit abans, garantir la formació en l’actual situació és prioritari i en aquest sentit trobaran el suport del seu grup.
El Sr. Miñambres finalitza dient que entenen la situació, però el que no entenen i ell com a treballador tampoc li agradaria és que s’intenti compensar allò que no aporta la Generalitat amb una reducció de salaris. Tothom coneix que el Conservatori té un component del 80% de salaris i això significaria una reducció de salaris del 40%. Ell no demanaria mai a un treballador una reducció salarial del 40%, perquè creu que hi ha altres maneres de fer les coses i entén que la presidència del Patronat i la gerència el que han fer és continuar treballant, per fer més coses bé i limitar la
despesa.
Pren la paraula el Sr. Pujals i diu, textualment el que segueix:
“ Moltes gràcies senyor alcalde: excepcionalment he demanat la paraula perquè el que s’ha iniciat no és estrictament un debat econòmic. L’exposició del portaveu del PP pretén posar en dubte un sistema educatiu que tants èxits i tantes satisfaccions han donat a la nostra població.
Com era previsible que això passés, m’he permès de preparar una exposició que pugui ajudar/ajudar-lo a entendre una mica més que és i que significa el nostre conservatori.
El Conservatori de Vila-seca és un projecte arrelat al municipi i consolidat al territori un valor cultural, educatiu, econòmic i social a Vila-seca.
En l’àmbit social, segons diversos estudis, la capacitat de sentir la música i expressar-la amplia les aptituds de les persones per al coneixement de sí mateixes i del món que les envolta.
Fer música cultiva la capacitat personal per a la comunicació i forma els individuïs en comportaments socials. Sota la influència de la música els nen tenen una forma més d’expressar-se, la qual cosa els dóna una manera més d’integrar-se a la societat. L’educació musical ajuda a entendre les diferències culturals, millora la integració en un llarg procés d’aprenentatge vital.
Vila-seca, és considerada i projectada a Catalunya com una ciutat on la música té un valor molt important. Al voltant de la música, Vila-seca ha sabut créixer com a municipi des de fa dècades i al voltant del Conservatori han crescut equipaments i esdeveniments que en l’actualitat s’han convertit en icones d’un altíssim valor. Juntament amb el Conservatori, l’Auditori Josep Carreras i la Fira de Música al Carrer reforcen la idea del gran patrimoni musical, social i cultural que ha cultivat Vila-seca els darrers 40 anys.
El Conservatori ha estat bressol professional de més de 200 músics que actualment desenvolupen la seva carrera musical en diferents àmbits i països. No cal oblidar que una bona part d’aquest professionals han estat ciutadans de Vila-seca i que, tot i que altres alumnes no van optar per la professionalització, el bagatge de l’ensenyament musical de tot l’alumnat ha estat una peça clau en la cohesió social del municipi, el qual va acollir en els anys 70 i 80 un gran flux d’habitants de diferents procedències socials, culturals i geogràfiques.
Fer música a Vila-seca ha dinamitzat el teixit social i les entitats del municipi, dotant-lo de recursos per fomentar activitats, actes socials i culturals (Coral Nova Unió, Cor Sant Esteve, Cor Scherzo, Cor Impromptus, Cor Sixters, etc), seguicis de cultura popular, grups de grallers, tabalers, diables, grups de música folk i moderna
i gran nombre de músics i cantants formats al Conservatori).
Nombroses de les activitats realitzades al municipi han tingut com a protagonista la música, amb les corals, orquestres i agrupacions formades al Conservatori.
L’aprenentatge de la música ha fet créixer els valors socials del municipi i l’ha dotat de riquesa cultural.
Pel que fa l’àmbit Educatiu, diversos estudis en el camp de l’educació, la psicologia i la música, han demostrat que l’aprenentatge durant la infantesa d’una disciplina artística com la música millora l’aprenentatge de la lectura, la llengua (incloses les llengües estrangeres), les matemàtiques i el rendiment acadèmic en general, potenciant a més, la capacitat lògica i l’anàlisi, la capacitat d’escolta, la capacitat de concentració, la capacitat d’abstracció, la capacitat d’expressió, l’autoestima, l’elaboració de criteris, la responsabilitat, la disciplina, el respecte, la socialització i l’actitud creativa.
La música afavoreix l’assoliment de competències dels ensenyaments a primària i secundària i és un factor determinant en l’educació integral de l’individu.
En l’àmbit Econòmic, molts habitants de Vila-seca es dediquen professionalment a la música (professors d’escola de música, conservatoris, ensenyament de primària, secundària, intèrprets d’orquestra, agrupacions de petit format...).
El Patronat de Música ha donat feina, des dels seus inicis, a molts treballadors consolidant a l’hora, una activitat econòmica que també ha generat riquesa al municipi.
La indústria de la música i dels mitjans digitals ocupa un dels llocs més importants de l’economia. És un sector en creixement del que directament participen els músics professionals.
En l’àmbit cultural, el Conservatori ha exercit un paper importantíssim, i sovint insubstituïble en la tasca de la sensibilització envers la cultural musical al nostre país.
La seva missió no s’esgota en el camp estricte de la formació musical. Aquesta institució ha tingut, més enllà de la seva condició d’equipament educatiu especialitzat en ensenyaments artístics, un paper clau en el conjunt de les polítiques culturals locals. És per això que no es pot deixar de banda el gran potencial que un centre com el Conservatori té en la contribució al desenvolupament cultural del municipi.
La música enriqueix culturalment els pobles, i el bagatge cultural de Vila-seca és icona i llum al territori.
Destacar que, fer música serveix també per aprendre capacitats secundàries útils en altres contextos de l’existència, com ara el professional. D’entre elles s’inclouen la concentració, la tenacitat, la motivació, la destresa en la comunicació i en
l’expressió, i la importància del treball en equip.
Per acabar, el Conservatori ha aportat un valor afegit al territori i la seva empremta és ben visible.”
Pren la paraula el Sr. Camarasa i vol manifestar que el seu partit no està en contra de la història del Patronat, ni molt menys, i tal com ha dit abans reconeixen la tasca cultural que fa en el municipi. Simplement estan en contra que un equipament municipal perdi una subvenció i que hi hagi un problema d’1.041.000 euros, de moment, - amb els números que s’han presentat – . Si són uns altres, s’haurà de canviar el discurs, però fins on ells saben són les previsions de l’any vinent.
El seu grup no parla de tancar el Conservatori, ni volen que els pares hagin d’incrementar la quota un 140 o un 150%, simplement que s’ajustin. Les matrícules a les universitats s’han ajustat i els pares han hagut que passar per caixa, qui no pugui passar per caixa, que es demani socialment, i que s’aprovi un pressupost per a això. Però el que no es pot tenir és que la única decisió en un Patronat que tingui una aportació municipal d’1.041.000 euros, només s’incrementi un 5%.
El Sr. Camarasa finalitza dient que tampoc cal passar a un increment del 150% i que vol deixar clar que no estan en contra del Conservatori.
Pren la paraula el Sr. Miñambres i diu que el sentit de vot del seu grup serà d’abstenció, ja que no tenen motius per votar en contra. Més aviat s’ha tingut una discussió constructiva a la Comissió informativa d’Hisenda sobre alguns aspectes, però tampoc volen votar a favor perquè creuen que s’han de millorar coses i informacions que encara no tenen. En tot cas, vol referir-se a una idea que s’ha parlat abans i que comparteixen amb l’equip de govern i és que si alguna cosa s’ha d’abaixar creu que ha de ser l’IBI. La resta d’impostos no es podrien abaixar perquè les taxes i demés estan per sota del cost.
Ara bé, la idea d’abaixar els impostos sempre ha de tenir un sentit i el que realment el que suposa per a una família abaixar l’IBI, que creu que és l’impost que més s’ha apujat, pot suposar 50 o 60 euros. I en canvi, sempre existeixen mecanismes per a aquelles famílies amb problemes econòmics importants i que troben el suport, la informació i les línies adequades per obtenir de la seva administració o de l’Ajuntament, ajuda per afrontar aquestes situacions temporals d’insolvència a l’hora de fer pagaments dels impostos municipals. Potser no té sentit abaixar impostos però sí que s’ha de millorar i, si convé, incrementar aquelles línies que permetin a aquelles persones que no poden arribar-hi trobar una ajuda en l’Ajuntament.
representant del grup del Partit Popular quant a qüestions numèriques. Rebutjar-les radicalment.
Per començar, en el tema de l’augment d’Ordenances Fiscals, tot i que ho cita de memòria, està convençut que es van tenir impostos i taxes congelats el 2010 i 2011. Hi va haver un augment el 2012, un augment important sobretot de l’IBI, que com tots saben es va produir perquè s’havia previst un augment de tres punts i mig i perquè el dia 30 de desembre de 2011, el govern el Partit Popular va augmentar l’IBI a tot Espanya un 10%. Per tant, el 2012 sí hi ha un augment del l’IBI del 13,5% i també augments en la línia de l’IPC d’altres impostos i taxes.
Després hi va haver congelació d’Ordenances el 2013, avui congelació Ordenances del 2014. I tal com ha dit abans i tal com ha suggerit ara el Sr. Miñambres, és probable també hi hagi una congelació pel 2015. O sigui que aquest és l’horitzó: sobre un total de cinc exercicis hi ha un augment.
En relació al Patronat, la xifra que ha utilitzat el Sr. Camarasa d’1 milió d’euros, d’entrada òbviament no respon a allò que podem contrastar. El que es pot contrastar avui és l’exercici de 2012, i en l’exercici de 2012 es té una transferència important al Patronat de Música de 800.000 euros, però també es té un dret reconegut de la Generalitat de Catalunya de 474.000. Un dret reconegut el passat mes de desembre i que certament a dia d’avui no s’ha pagat. No s’ha pagat però està reconegut, és ferm, està en la llista de pagaments pendents i previsiblement es cobrarà en les properes setmanes. Això vol dir que l’aportació municipal de l’any 2012, que és del que es pot parlar, és de 326.000 euros, en línia amb el que ha passat en els últims anys, en el qual que en algun any s’havia arribat a 400.000 i en altres s’havien quedat en 200.000 euros de transferència.
Per tant, fins al dia d’avui no ha passat res. I tot i que no ha passat res, s’han fet coses. El Sr. Camarasa ha repetit diverses vegades que es faci alguna cosa. Creu que té la memòria curta, perquè, si no, recordaria que a l’exercici passat, tot i que encara no hi havia cap problema econòmic però que evidentment es coneixia la situació del país, es va dur a terme una reestructuració dolorosa de l’activitat del Conservatori, reduint hores de docència que no eren imprescindibles, cancel·lant contractes a temps parcial que no eren absolutament imprescindibles i reduint la despesa en 250.000 euros per any. Això abans que passés res, perquè si es té alguna característica en la gestió municipal, potser fins i tot excessiva de vegades, és voler avançar-se a les dificultats.
El Sr. Farriol continua dient que això és el que ha passat fins el dia d’avui. És veritat, es pot dir, que hi ha incerteses, i a ningú se li escapa que ara mateix no se sap quina aportació es rebrà el 2013. És cert. Que podria ser zero? sí, podria ser. I si fos zero podria arribar a costar un milió d’euros? Sí, podria passar, però de
moment no ha passat, i han de confiar que no passi.
Per tant, s’ha utilitzat un argument en base a una informació que se’ls hi ha facilitat de la situació, tant amb perspectiva com a prospectiva però no es pot argumentar el que encara no ha passat. Davant d’aquesta situació, ja els hi ha explicat quina és la línia que se segueix, com ha estat el reduir les despeses del Conservatori en tot allò que era possible, en un procés que es va fer l’any passat i que va ser dolorós i gens senzill d’aplicar, perquè va afectar a persones que porten molts anys treballant. I es va fer.
Tal com varen comentar en la Comissió, si efectivament ja tinguessin clar que a partir del 2014 i que per sempre més el Patronat passaria a costar aquesta quantitat de diners, s’haurien de prendre iniciatives. Així s’ha dit, però en aquell moment, no ara. Per què no ara? Perquè qualsevol cosa que es fes ara mutilaria greument la capacitat formativa d’aquesta entitat i l’impediria aplicar els plans d’estudi amb els quals ha de complir, i a dia d’avui no hi ha justificació per fer-ho. Finalment, també hi ha una qüestió molt important, i és que no podran trobar un sol exemple, ni tant sols petit, que qualsevol servei o atenció a la població de Vila-seca s’hagi reduït pel fet de que el cost del Conservatori sigui el que és. Hi ha hagut reduccions de manteniment d’escoles, de despesa social...?, Tot el contrari. La despesa social liquidada l’any 2012 és de l’ordre d’1.500.000 euros. La despesa social pressupostada per l’any 2013, és de 2.500.000 euros. Això ho diu per si algú té la temptació de pensar que perquè el Conservatori costi diners, altres coses importants deixaran de fer-se. Si és així que ho deixi córrer, perquè no és així i mai no farien una cosa així.
En resum, finalitza dient el Sr. Farriol, el Conservatori compleix la seva funció, el cost que ha tingut fins ara és completament raonable, els elements de preocupació que han compartit tots plegats són precaucions de futur que comparteixen per un esperit de transparència, i les decisions que s’han pres i que s’han aplicat han comportat una reducció de despesa i una contenció d’aquesta subvenció. En definitiva, doncs, es té una preocupació però de cap manera es pot qualificar la situació actual en els termes en què ho ha fet el Sr. Camarasa.
El Sr. Alcalde pren la paraula i diu que voldria agrair a tots el debat que han propiciat i en aquest agraïment també voldria afegir-hi alguna consideració en l’àmbit de la formació musical del municipi.
Voldria dir-li al Sr. Camarasa que l’altre dia en un institut fora del municipi, un alumne feia referència a les polítiques del Partit Popular en el govern de l’Estat, i li va dir : “donada la situació de les beques que ara hi ha, donada que la situació social és la que és, si els pares no em poden pagar els estudis, i si les beques no
se m’atorguen i no puc treballar, quina resposta em pot donar?” I encara que a ell no li toca la defensa d’algunes de les situacions que provoca el govern de l’Estat, ni les bones ni les dolentes, li va respondre que hi ha un recurs que sempre el tenia molt a mà : treure les millors notes, la qual cosa que depenia d’ell, i de segur que tindria la beca.
I diu això perquè si el Sr. Camarasa situa tots els escenaris en l’àmbit negatiu, i si això ho haguessin fet també aquelles corporacions anteriors que varen ser decisives per a l’impuls del Conservatori, avui de formació musical a Vila-seca no n’hi hauria. Per tant, li vol dir que Vila-seca té un model educatiu del qual en forma part indissociable aquest model que ha defensat el regidor responsable de la formació musical, amb continguts, orientacions i resultats. Són les millors notes que s’han pogut obtenir com a municipi, i naturalment aquestes millors notes de vegades no van acompanyades de conjuntures econòmiques favorables.
Sí que coincideix amb la preocupació del Sr. Miñambres, que parteix del compromís i no de la crítica, per una formació que ha obtingut aquests resultats. És lògic que a tots ens preocupi, però no és des d’òptiques com les que té el Sr. Camarasa que s’arreglarà sinó des de l’òptica de treure les millors notes i, efectivament, cal que aquesta Corporació exerceixi el lideratge per aconseguir que tingui tot allò que cal.
El Sr. Alcalde continua dient que coneix la problemàtica de la música en el territori, perquè hi té alguna responsabilitat, tant en el municipi con fora d’ell. D’exigències no en falten, però els temps són els que són i creu que la societat el que necessita sobretot veure quin és el futur d’aquest compromís, i l’ensenyament musical no en pot ser una excepció.
Avui, el Sr. Camarasa ha posicionat el seu grup i no ho ha fet per entusiasmar ni per a conformar aquesta societat. Avui, tot i que el Sr. Camarasa té el bon criteri de no dir gaires coses, ha opinat sobre l’ensenyament musical i ara ja sabem tots el què pensa. La posició restant del Consistori és de compromís amb el municipi i fidels a un model educatiu sòlid, i alhora, pensant en l’ensenyament públic de Catalunya.
El Sr. Alcalde finalitza dient que agraeix a tots aquest debat, especialment al Sr. Pujals per l’explicació i els continguts d’aquesta referència en el temps del que significa el Patronat. I vol agrair també el compromís dels grups polítics municipals de donar suport i garantia a aquesta continuïtat sense escletxes, sense dubtes, ja que no és una qüestió d’agafar els números de dalt o de baix, sinó de compromís d’actitud i de lideratge.
Ordenances Fiscals que han de regir durant l'any 2014 i següents, i en compliment del que disposa el Real Decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s'aprova el text refós de Llei reguladora de les hisendes locals, i vista la proposta formulada per la Regidoria d’Hisenda, i atès el dictamen emès per la Comissió Informativa d’Hisenda i Promoció Econòmica, el Ple acorda, amb el vot en contra dels Srs. Camarasa i Martí, l’abstenció dels Srs. Miñambres, Avilés i Salvadó i el vot a favor dels Srs. Farriol, Moya, Toquero, Graset, Pujals, Núñez, Almansa, Ponce, Sans, Jiménez, Almazán, García Estopà, García Varo, Güell i alcalde president, el que segueix:
PRIMER.- Aprovar provisionalment les modificacions de les Ordenances Fiscals per a l’exercici de l’any 2014 i següents, que a continuació es relacionen:
O.F. NÚM. 17 ORDENANÇA REGULADORA DELS PREUS PÚBLICS. ANNEX 5 TARIFES DE PREUS PÚBLICS PER LA
UTILITZACIO D’ÀREES ESPORTIVES MUNICIPALS.
ANNEX 7 TARIFES DE PREUS PÚBLICS PEL SERVEI DE RESIDÈNCIA DE GENT GRAN.
ANNEX 8 TARIFES DE PREUS PÚBLICS PEL SERVEI DE LLARS D’INFANTS MUNICIPALS.
O.F. NÚM.20 TAXA PER LA UTILITZACIO PRIVATIVA O
APROFITAMENT ESPECIAL DEL DOMINI PUBLIC
ANNEX 5 OCUPACIO VIA PUBLICA PER ENTRADA I ESTACIONAMENT DE VEHICLES
O.F.NÚM. 21 TAXA PER ENSENYAMENTS ESPECIALS A
ESTABLIMENTS DOCENTS MUNICIPALS (CONSERVATORI).
SEGON.- De conformitat amb el que disposa l’article 17.1 del text refós de la Llei reguladora de les Hisendes locals, aprovat pel RDL 2/2004, de 5 de març, el present acord provisional, així com el text de les Ordenances Fiscals annexes al mateix, s’exposaran al públic en el tauler d’anuncis d’aquest Ajuntament durant el termini de trenta dies hàbils, comptats des del dia següent al que tingui lloc la publicació de l’anunci d’exposició en el Butlletí Oficial de la Província.
TERCER.- Durant el termini d’exposició pública de les Ordenances, les persones directament interessades, en els termes prevists a l’article 18 del RDL 2/2004, de 5 de març, podran examinar l’expedient i presentar les reclamacions que estimin pertinents.
QUART- Elevació automàtica a definitiu de l’acord provisional en el supòsit que no es presentin reclamacions.
CINQUÈ.- Publicació íntegra dels texts modificats i aprovats definitivament en el BOP.
4.3 APROVACIÓ, SI ESCAU, D’UN NOU CONVENI DE COOPERACIÓ PER A LA PROMOCIÓ ECONÒMICA, EMPRESARIAL I TURÍSTICA DE LES COMARQUES TARRAGONINES I EN ESPECIAL DE L’AEROPORT DE REUS COM A DESTÍ TURÍSTIC.
Vist que el turisme és una activitat d’alt valor estratègic per al desenvolupament de l’economia del territori i que associada a la competitivitat d’aquest sector es troben elements com l’aeroport de Reus que garanteix l’accessibilitat d’una part important de la demanda.
Atès que el transport aeri, gràcies a la touroperació vinculada al xàrter i al creixement de l’activitat de les companyies de baix cost, esdevé una de les fonts principals per a la promoció i el desenvolupament turístic especialment en territoris que disposen d’aeroports regionals que són els principals beneficiaris d’aquests mercats.
Atès que les accions de màrqueting amb companyies aèries són un instrument idoni per a la promoció econòmica, empresarial i turística de les comarques tarragonines, i atesa la necessitat d’elaborar un nou conveni del ja existent per haver-se reduït el nombre de les parts que poden continuar complint el conveni, i per tant que reculli les entitats que tenen voluntat de ser part i les seves respectives aportacions, i vist el dictamen emès per la Comissió Informativa d’Hisenda i Promoció Econòmica, el Ple acorda, per unanimitat, el que segueix:
PRIMER.- Deixar sense efecte el conveni de cooperació per a la promoció econòmica, empresarial i turística de les comarques tarragonines com a destí turístic i en especial de l’aeroport de Reus, que s’adjunta com a annex a aquesta proposta, entre la Generalitat de Catalunya, el Patronat de turisme de la Diputació de Tarragona, els Ajuntaments de Reus, Tarragona, Vila-seca, Salou, i Cambrils, l’Autoritat portuària de Tarragona, la Cambra oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Reus, la Cambra oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Tarragona, la
Cambra oficial de Comerç i Indústria de Valls, la Federació empresarial d’hostaleria i turisme de la província de Tarragona i Confederació d’empresaris de comerç i de serveis de les comarques tarragonines.
SEGON.- Aprovar el text del nou conveni de Cooperació per a la promoció econòmica empresarial i turística de les comarques Tarragonines com a destí turístic i en especial de l’aeroport de Reus, que s’adjunta com annex a aquesta proposta, entre la Generalitat de Catalunya, el Patronat de turisme de la Diputació de Tarragona, els Ajuntaments de Reus, Tarragona, Vila-seca, Salou, i Cambrils, la Cambra oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Reus, la Cambra oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Tarragona, la Cambra oficial de Comerç i Indústria de Valls, CONV19/CD/13.
TERCER.- Aprovar la despesa de 71.000 € com a aportació anual de l’Ajuntament de Vila-seca.
Les aportacions dels anys 2014 a 2016 quedaran supeditades a l’existència de crèdit en els pressupostos corresponents.
QUART.- Facultar a l’Alcaldia-Presidència per a la signatura del present conveni i de tots els documents que se’n derivin.
CINQUÈ.- Donar trasllat d’aquest acord al Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona, que actuarà com a ens coordinador del desenvolupament i seguiment del conveni i a la Intervenció municipal de fons.
5è.- ASSUMPTES D’URBANISME, MEDI NATURAL I SERVEIS PÚBLICS.
5.1 APROVACIÓ PROVISIONAL, SI ESCAU, DEL PLA ESPECIAL URBANÍSTIC DE DESENVOLUPAMENT EN SNU POL. 37 PARC. 17.
Aprovat inicialment el Pla Especial Urbanístic de Desenvolupament en SNU pol. 37 parc. 17 per a aparcament d’una activitat existent, presentat per SUMINISTROS Y BIDONES SA, mitjançant acord del Ple de l’Ajuntament en sessió realitzada el dia 26 de juliol de 2013, i exposat a informació pública per termini d’un mes, mitjançant la publicació del corresponent anunci al BOP de Tarragona núm. 184 del dia 8 d’agost de 2013,al Diari de Tarragona de data 7 d’agost de 2013, i a la seu electrònica de l’Ajuntament https://seuelectronica.vila-seca.cat, termini durant el qual no s’ha presentat cap al·legació.
Vist que s'han sol·licitat els informes preceptius a les entitats i organismes a les quals fa referència l'article 85.5 del DL 1/2010 de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós
de la Llei d’Urbanisme.
Vistos els informes emesos al respecte, i vist el dictamen emès per la Comissió Informativa d’Urbanisme, Medi Natural i Serveis Públics, el Ple acorda, per unanimitat, el que segueix:
PRIMER. Aprovar provisionalment el Pla Especial Urbanístic de Desenvolupament en SNU pol. 37 parc. 17 per a aparcament d’una activitat existent, presentat per SUMINISTROS Y BIDONES SA.
SEGON. Trametre l’expedient a la Comissió Territorial d’Urbanisme de Tarragona per a la seva aprovació definitiva i publicació al DOGC.
5.2 APROVACIÓ, SI ESCAU, DE DEIXAR SENSE EFECTE L’ACORD DE CESSIÓ A LA GENERALITAT DE CATALUNYA D’UN TERRENY A LA PINEDA. Vist l’expedient tramitat per a la cessió al Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, d’un terreny per a la construcció d’un equipament educacional, al carrer d’Hipólito Lázaro i carrer del Camí del Racó.
Vist l’escrit tramès pel Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya en data 26 de juliol passat, que retorna la documentació tramesa, atès que no es troba prevista aquesta actuació i que sol·licita que es deixi sense efectes l’acord de cessió de domini adoptat en data 25 de juliol de 2008, i vist el dictamen emès per la Comissió Informativa d’Urbanisme, Medi Natural i Serveis Públics, el Ple acorda, per unanimitat, el que segueix:
PRIMER. Deixar sense efecte l’acord del Ple de l'Ajuntament de data 25 de juliol de 2008 mitjançant el qual es va aprovar la cessió gratuïta a la Generalitat de Catalunya del domini de la finca següent:
“Finca inscrita amb el núm. 2/15673, tom 2344, llibre 216, foli 88 en el Registre de la Propietat de Vila-seca, que té una superfície de 8.009,00 metres quadrats, amb els següents límits: al nord amb la finca de resultat núm. 48 del Projecte de Reparcel·lació del CRT (finca matriu); al sud amb el carrer d’Hipólito Lázaro; a l’est amb la finca de resultat núm. 76 del Projecte de Reparcel·lació del CRT identificada com SM i finca 48 (finca matriu); i a l’oest amb el carrer del Camí del Racó i plaça de Baló”.
SEGON.- Donar compte del present acord al Departament de Governació i Relacions Institucionals de la Generalitat de Catalunya en compliment del que disposa l’article 49.3) del Decret 336/1998, de 17 d’octubre, pel qual s’aprova el
Reglament de Patrimoni dels Ens Locals.
TERCER.- Notificar el present acord al Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya.
6è.- ASSUMPTES DE SERVEIS GENERALS I SEGURETAT PÚBLICA.
6.1 APROVACIÓ, SI ESCAU, DE LA PROPOSTA DE MODIFICACIÓ DE L’ORDENANÇA DE CIRCULACIÓ DE VIANANTS I DE VEHICLES DE L’AJUNTAMENT DE VILA-SECA.
De comú acord amb els grups polítics, s’acorda modificar el text de l’Ordenança afegint l’expressió, “el més a prop possible” en l’article 33.3 a) i b).
Per decret de l’Alcaldia, de data 30 d’abril de 2001, es va aprovar definitivament l’Ordenança de circulació de vianants i de vehicles del municipi de Vila-seca, la qual s’ha mantingut inalterable des de la seva publicació en el BOPT núm. 106 de 10 de maig de 2001.
Atès que la LRBL atribueix als municipis la competència per a l’ordenació del trànsit de vehicles i persones en les vies urbanes, i al fet que la Llei de mobilitat reconeix als municipis la iniciativa per a l’impuls i la implementació d’un model de mobilitat propi.
Atès que el Reial decret legislatiu 339/1990, de 2 de març, pel qual s'aprova el text articulat de la Llei sobre trànsit, circulació de vehicles de motor i seguretat viària, atribueix als municipis competències en matèria d'ordenació i control del trànsit en les vies urbanes de la seva titularitat.
Atès que la proposta de modificació respon a la necessitat d’adaptar-la al nou marc legal establert i per millorar la convivència entre vianants i vehicles, adreçada específicament a articles que versen sobre les àrees de vianants; zones de prioritat invertida i zones d’aparcament reservades d’acord amb les principis bàsics establerts pel Decret 97/2002, regulador de les previsions adreçades a facilitar el desplaçament de les persones amb mobilitat reduïda i la Llei 9/2003, de 13 de juny, de mobilitat, que promou la seguretat integral de les persones i, molt especialment, les persones amb mobilitat reduïda o qualsevol altra limitació.
Vist el que estableixen els articles 49 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local, i 178 del Decret legislatiu 2/2003, de 26 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, així com els
articles 60 a 66 del Decret 179/1995, de 13 de juny, pel qual s’aprova el Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals en relació amb l’aprovació de les ordenances municipals.
Vist l’anterior així com el dictamen emès per la Comissió Informativa de Serveis Generals i Seguretat Pública, el Ple acorda, per unanimitat, el que segueix:
PRIMER. Aprovar inicialment la modificació parcial de l’Ordenança de circulació de vianants i de vehicles del municipi de Vila-seca, aprovada definitivament per Decret de l’Alcaldia, de data 30 d’abril de 2001, i amb aquesta finalitat s’introdueix al text ara vigent les modificacions als articles següents:
”Article 10. Zones de prioritat invertida.
L’Ajuntament podrà establir zones on les condicions de la circulació de vehicles quedin restringides a favor de la circulació dels vianants. Les bicicletes, els patins i els patinets gaudiran de prioritat sobre la resta de vehicles però no sobre els vianants. Els vehicles no podran sobrepassar la velocitat màxima dels 20 km/h, adaptant-la però a la dels vianants.”
“Article 14. Bicicletes .S’afegeix l’apartat 5:
“5. Quan el carril bici estigui situat en calçada, els vianants l’hauran de creuar pels llocs degudament senyalitzats i no el podran ocupar ni caminar-hi. Els carrils bici no es podran ocupar ni realitzar cap acció o omissió que pugui resultar potencial obstacle per als vehicles de dues rodes.”
“Article 33. Requisits per a l’obtenció de la llicència de reserva d’estacionament. Nova redacció:
- En el cas de persones amb mobilitat reduïda. 1. Poden sol·licitar la reserva:
a) Les persones amb disminució titulars de la targeta d’aparcament identificada com a “Titular conductor/a”.
b) Les persones amb disminució titulars de la targeta d’aparcament identificada com a “Titular no conductor/a”, quan tenint mobilitat reduïda, aquestes siguin menors de 18 anys i depenguin de manera continuada d’aparells mecànics imprescindibles per a les seves funcions vitals o, si és més gran, tingui un grau de disminució igual o superior al 65%, d’acord amb la normativa aplicable.
.
2. La llicència s’atorgarà amb el caràcter de personal i intransferible, i expressarà el caràcter discrecional del seu atorgament a precari per raons d’interès general, la identificació de la persona autoritzada, la ubicació i delimitació de l’estacionament autoritzat, el termini de vigència, l’horari, les característiques de la senyalització, així com la resta de condicions que s’escaiguin.
L’Ajuntament es reserva la facultat d’efectuar les modificacions que resultin aconsellables per raons d’interès públic o per canvi de circumstàncies personals o de la via pública, sense haver-hi lloc, en cap cas, a indemnització o compensació de cap mena.
La concessió de la reserva depèn de l’espai del carrer, de la zona, etc., de manera que no sempre es concedeix per al lloc on es demana.
La llicència d’aparcament es concedirà pel mateix temps de vigència de la targeta. 3. Modalitats de la reserva d’espai per a estacionament de vehicles de persones titulars de targetes d’aparcament per a persones amb disminució.
a) Reserva genèrica: S’autoritzarà la reserva d’espai per a l’estacionament generalitzat de vehicles de persones amb possessió de la targeta d’estacionament per a persones amb disminució que ho sol·licitin. La reserva es podrà senyalitzar al més a prop possible del seu domicili o de l‘adreça del seu lloc de treball. La reserva d’estacionament per a persones amb mobilitat reduïda atorgada amb el caràcter de genèrica no donarà lloc al pagament de cap taxa ni de cap altre tipus de despesa. b) Reserva personalitzada: S’autoritzarà la reserva d’espai per a l’estacionament individualitzat de vehicles de persones amb possessió de la targeta d’estacionament per a persones amb disminució que ho sol·licitin. La reserva es podrà senyalitzar al més a prop possible del seu domicili o de l ‘adreça del seu lloc de treball. En aquest cas el preu de la reserva d’espai de la primera senyalització i la taxa anual vindran fixats en la corresponent ordenança fiscal.
El titular d’una reserva estacionament personalitzada estarà obligat a:
3.1. Rebre la senyalització vertical i horitzontal que l’Ajuntament estableixi i instal·li com a obligatòria.
3.2. Renovar el paviment quan resulti malmès per la negligència del titular o dels seus usuaris.
3.3. Efectuar en l’estacionament i, al seu càrrec, quantes obres ordinàries i extraordinàries ordeni l’Ajuntament d’acord amb la llicència atorgada.
3.4. Retornar el paviment al seu estat original un cop s’hagi anul·lat o extingit la llicència d’estacionament reservat, si hagués estat objecte d’alguna modificació. 3.5 Dipositar una fiança de 300,00 €, com a garantia del compliment de les obligacions anteriors (apartats 3.1 a 3.4).
3.6 Presentar la fitxa tècnica del vehicle adaptat, en el seu cas.
3.7 Justificació de no disposar de plaça de pàrquing propi, familiar, o del lloc de treball.
3.8. Abonar les taxes municipals previstes a les ordenances fiscals.
4. Documentació específica a presentar amb la sol·licitud d’espais reservats a persones amb mobilitat reduïda:
a) Còpia de la resolució administrativa que reconegui la condició i el grau de minusvàlua.
b) Còpia de document acreditatiu de la vinculació del minusvàlid amb l’espai sobre el qual se sol·licita la llicència. Si es tracta del domicili: còpia del document acreditatiu de la propietat i fotocòpia de l’últim rebut de l’IBI o dret a ús del baix de la finca afectada. Si es tracta del lloc de treball: còpia de document acreditatiu de la vinculació laboral i de l’últim full salarial.”
“Article 37. Senyalització de la reserva d’estacionament i zona d’estacionament prohibit. Nova redacció apartats 2 i 3:
2. En els extrems de la senyalització anterior, i visible des de la calçada i a una alçada de 2,2 m sobre el nivell de la vorera, s’haurà de col·locar un senyal normalitzat. En el cas de reserva per a persones amb mobilitat reduïda titulars de targeta d'estacionament, a la placa de senyalització hi figurarà la matrícula del vehicle que la pot utilitzar.
3. El titular de la llicència està obligat a suportar les despeses de la senyalització, a mantenir-la en perfecte estar de conservació i a retirar les plaques i esborrar les marques pintades en els quinze dies següents a la data de caducitat de la llicència. En el cas de defunció del titular o de modificació de les circumstàncies que motivaren la concessió de la llicència els familiars han de comunicar-ho a l’Ajuntament.”
“Article 40. Vehicles abandonats. S’afegeix l’apartat 4:
4. Cas que el vehicle no fos retirat, es procedirà al seu tractament com a residus sòlids urbans conforme estableix la Llei 6/1993, de 15 de juliol, reguladora dels residus, la Llei estatal 10/1998, de 21 d’abril, i el què sobre vehicles abandonats i la seva consideració com a fora d’ús disposa l’art. 2 del Decret 217/1999, de 27 de juliol, sobre la gestió dels vehicles fora d’ús.”
“Nova redacció de la DISPOSICIÓ FINAL.
Mentre no s’aprovin uns nous límits, les sancions, segons la Llei sobre trànsit, circulació de vehicles a motor i seguretat vial, reformada per la Llei 18/2009, de 23 de novembre, seran les següents:
a) Les infraccions lleus se sancionaran amb multes de fins a 100,00 € b) Les infraccions greus se sancionaran amb multes de fins a 200,00 € c) Les infraccions molt greus se sancionaran amb multes de fins a 500,00 €
Quedant invariable la resta del text normatiu conforme al text originàriament aprovat.”
SEGON. Sotmetre l’expedient a informació pública per a la formulació de reclamacions, al·legacions i suggeriments per un termini de 30 dies hàbils, a través de la inserció de l’anunci corresponent al Butlletí Oficial de la Província de Tarragona, a la pàgina web municipal i al tauler d’anuncis de la corporació.
TERCER. Determinar que un cop transcorregut el termini d’informació pública esmentat, en cas que no hi hagi cap reclamació, ni al·legació, l’acord d’aprovació inicial de l’Ordenança esdevindrà definitiu, sense necessitat de cap altre acord posterior.
L’expedient podrà ser consultat per qualsevol persona interessada a la Secretaria General de l’Ajuntament de Vila-seca, (Plaça de l’Església, 26, 1a planta) durant el termini d’informació pública, comptat des de l’endemà de la darrera publicació de l’anunci als diaris esmentats.
6.2 APROVACIÓ, SI ESCAU, DE LA RECTIFICACIÓ PARCIAL DE L’INVENTARI GENERAL DE BÉNS I DRETS DE L’AJUNTAMENT.
Atès que la darrera rectificació actualitzada i de caràcter ordinari de l’Inventari General de Béns i Drets Municipals va ser aprovada pel Ple de l’Ajuntament en sessió ordinària de 30 de maig de 2013, referida a 31 de desembre de 2012.
Atès que en una recent revisió dels camins municipals s’ha pogut comprovar que manquen relacionats dos camins d’ús públic en l’última actualització de l’Inventari General de Béns i Drets Municipals, i essent necessari realitzar la rectificació parcial de l’inventari per tal que aquests hi figurin correctament.