Són aquells que estan composts bàsicament per un o més metalls. També poden contenir altres MATERIALS com el carboni.

Texto completo

(1)
(2)

ELS MATERIALS METÀL·LICS.

Generalitats

Són aquells que estan composts bàsicament

per un o més metalls. També poden contenir altres MATERIALS com el carboni.

• Els materials metàl·lics el

component principal del qual és el ferro són anomenats

materials fèrrics. Són exemples d'aquests el ferro i l'acer.

• Els materials metàl·lics obtinguts a partir d'altres metalls son anomenats materials no fèrrics.

ferro Acer

(3)

ELS MATERIALS METÀL·LICS.

Propietats

Els MATERIALS METÀL·LICS:

condueixen bé la calor i l'electricitat.

El seu aspecte presenta una certa brillantor.

A temperatura ambient solen ser sòlids, excepte el

mercuri.

Fonen a la temperatura que anomenem punt de fusió.

Son mal·leables i dúctils. Els que més el or, la plata i el coure.

(4)

ELS MATERIALS METÀL·LICS.

Aliatges

Un aliatge és un material metàl·lic que s'obté quan es mescla i fon i es deixa que solidifiqui una mescla d'un metall amb altres MATERIALS, gairebé sempre altres metalls.

El producte resultant té característiques metàl·liques i alguna propietat que no tenien els components per separat.

El llautó, per exemple, és una mescla de coure i zinc i resulta més dur i amb resistència elèctrica.

(5)

ELS MATERIALS METÀL·LICS.

Formes comercials

Formes comercials més habituals de MATERIALS METÀL·LICS son:

Llargs: barres quadrades o redones i fils de ferro.

Plans: superfícies de diferents gruixos, les més fines s'anomenen xapes.

Perfils: barres amb formes especials: en u, triangular, ...

Lingots: blocs obtinguts quan buiden el metall líquid en un motlle.

(6)

ELS MATERIALS METÀL·LICS.

Obtenció

Els metalls no solen aparèixer purs, sinó combinats amb altres elements i formant minerals:

La Mineria s'encarrega d'extreure minerals METÀL·LICS o menes.

La Metal·lúrgia tracta dels metalls elaborats i les seves propietats.

Calcinació i torrefacció: és un procés per a obtenir metalls lliures o purs encalentint les menes en forns i eliminant els òxids que es produeixen.

Electròlisi: és un procés per obtenir metalls lliures fonent el mineral, introduint en la foneria dos elèctrodes i fent circular un corrent elèctric de manera que el metall pur es diposita en un elèctrode

(7)

ELS MATERIALS METÀL·LICS.

D'ús freqüent en l'aula taller

En l'aula taller solem emprar MATERIALS METÀL·LICS ja

sigui en les seves formes comercials o reciclant-los a

partir d'objectes fora d'ús. Alguns d'ús molt freqüent són:

Llaunes de llautó

Peces de coure

(8)

EL FERRO I L'ACER.

La siderúrgia

El procés siderúrgic, a grans trets, transcorre en les següents etapes.

1. Extracció del mineral

3. Calcinació

4. Separació de Escòria ferro colat

5. B) Transformació del lingot d'alt forn en Ferro dolç o ferro colat

5. A) Transformació del ferro colat en acer

2.

Separació de menes i gangues

(9)

EL FERRO I L'ACER.

El ferro dolç

És ferro pur en un 99,9 % o més.

Té poques aplicacions industrials i resulta molt difícil

d'obtenir.

També s'anomena ferro forjat perquè és molt dúctil i

mal·leable.

S'empra en treballs de forja i per construir electroimants i

transformadors elèctrics

(10)

EL FERRO I L'ACER.

Els acers

Els acers són aliatges de ferro i de carboni (entre el 0’03 i el 1’76 %) als que s'afegeix altres materials (manganès, níquel, titani, etc.) segons les propietats del tipus d'acer que se vulgui aconseguir. S'aplica en molts camps industrials. Hi ha dos tipus d'acers:

Acers comuns. Fets només amb ferro i carbono. Són molt fàcils de soldar i poc resistents a la corrosió. S'empren en estructures, claus, perns, eines, ...

Acers aliats. Fets amb ferro, carboni i altres elements. Molt resistents a la corrosió, a l'abrasió i a les altes temperatures. S'empren per a fabricar instruments i peces especials.

(11)

EL FERRO I L'ACER

Les foses

Les foses son aliatges de ferro i carboni (entre el 1`76 i el 6´67 %) . Com que té més carboni resisteixen millor la corrosió i els canvis de

temperatura. Són fàcils de modelar i s'empren en la fabricació de peces de mida gran. Es classifiquen en:

Foses ordinàries. Fets només amb ferro i carboni i alguna petita part d'altre material. No se poden treballar en la forja.

Foses aliades. Fets amb ferro, carboni i altres elements amb els quals milloren les seves propietats.

(12)

Metalls ultralleugers. Magnesi natural i elaborat

MATERIALS METÀL·LICS NO

FÈRRICS

Els materials no fèrrics son més cars i difícils d'obtenir que els fèrrics, ara bé presenten algunes propietats que els fan necessaris: són més difícils d'oxidar, condueixen millor l'electricitat i la calor, fonen a temperatures més baixes, són més fàcils de mecanitzar, etc. Es classifiquen en:

Metalls pesats. La seva densitat és igual o major a 5 Kg./dm3. Entre ells estan el coure, el

plom, el zinc, l'estany, el níquel, el mercuri, el wolframi, etc.

Metalls lleugers. La seva densitat és entre 2 i 5 Kg./dm3. Son exemples l'alumini i el titani.

Metalls ultralleugers. Amb densitat menor de 2 . El magnesi és el més emprat en la industria.

Metalls pesants. zinc, coure, mercuri, wolframi.

Metalls lleugers. Alumini i titani.

(13)

MATERIALS METÀL·LICS NO

FÈRRICS. El coure

El coure és un metall de color vermell brillant, molt resistent a la corrosió,

condueix bé la calor i l'electricitat, és molt dúctil i mal·leable. S'obté de minerals com la cuprita, la calcopirita i la malaquita.

S'ha emprat des de l'antiguitat per fer armes, ornaments, monedes, etc. Avui s'empra en conductors elèctrics, alambins, i conduccions de gas i agua, així com altres usos en construcció. Els seus aliatges principals són:

Los bronzes. Aliatges de coure i estany, tant més durs quant més estany contenen.

Los llautons. Aliatges de coure i zinc emprats per fer canalitzacions, perns, vàlvules de gas i aigua, frontisses, etc..

Minerals de coure. Cuprita, calcopirita i malaquita.

Bronze. Llautons Coure.

(14)

MATERIALS METÀL·LICS NO

FÈRRICS. L'alumini

L'alumini

és un metall de color platejat clar, és molt

resistent a l'oxidació, lleuger, bon conductor de la calor i l'electricitat i fàcil de mecanitzar. S'obté de la bauxita.

S'empra en aliatges lleugers, tan resistents com l'acer i molt

menys pesants. Amb ells es fabriquen productes molt

variats, des de llaunes de refrescs com fuselatges d'avions, finestres, maquinaria, etc.

Bauxita.

(15)

MATERIALS METÀL·LICS NO

FÈRRICS. L'estany

L'estany

és un metall d'aspecte blanc brillant, molt resistent

a l'aire, fàcil de fondre i de treballar. Es molt mal·leable en fred i en calent se torna trencadís. S'obté de la casiterita.

S'empra, aliat amb plom o amb plata, per a soldadura tova.

També per a recobrir el ferro, obtenint llauna, i pera recobrir el coure, ja que com que no és tòxic pot emprar en

instruments de alimentació.

(16)

MATERIALS METÀL·LICS NO

FÈRRICS. El zinc

El zinc

és un metall tou de color blanc blavós, resistent a la

intempèrie. S'obté de la blenda.

S'empra en la fabricació de recipient, canalons i planxes per

a cobertes. També per a recobrir planxes de ferro amb dos procediments:

Zincat. Introduint les peces de ferro en un bany de zinc fos.

Galvanitzat. Recobrint les peces de ferro per electròlisi.

Blenda.

Figure

Actualización...

Referencias

Actualización...

Related subjects :