• No se han encontrado resultados

ART DE L EDAT MODERNA

N/A
N/A
Protected

Academic year: 2021

Share "ART DE L EDAT MODERNA"

Copied!
44
0
0

Texto completo

(1)

UOM

Curs

2012/2013

Diploma d’especialització en Història de lArt

El Barroc a les Illes Balears

ART DE L’EDAT MODERNA

Magdalena Cerdà Garriga

(2)

1.

INTRODUCCIÓ

2.

ARQUITECTURA

3.

ARTS PLÀSTIQUES

(3)

BARROC A LES ILLES BALEARS: S. XVII - XVIII

Literatura artística

Evolució corporativa del treball artístic

(4)

VERTADERES TRACES DE L’ART DEL PICAPEDRER

JOSEP GELABERT

 Importància: únic tractat artística de l’Edat Moderna  Redacció: 1651-1653

 Josep Gelabert (1622-1668): picapedrer Tractat

d’estereotomia.

 Finalitat didàctica: ensenyar la bona construcció.  Obra gràfica amb traces i descripcions.

 Resoldre problemes constructius i reglamentar l’ofici

(5)

 2 parts:

Traces senzilles Traces complexes

 Invencions modernes i antigues

 Valoració de l’arquitectura gòtica: actitud d’avantguarda  Introducció de novetats

 Caràcter humanista, teòric. Metodologia a seguir:

Preparació mental Pràctica

 Situació professional: picapedrer / arquitecte

(6)

EL TREBALL ARTÍSTITIC: EVOLUCIÓ CORPORATIVA

 1486 Gremi dels pintors

 S. XVI renovació estatuts, adhesió dels escultors  1602 separació pintors - escultors

 1651 unió pintors i escultors  Valoració lliberal de l’artista:

Interdisciplinarietat

Pràctica acadèmica (teòrica)

 1706 valoració pintura i escultura com arts lliberals

(7)

2. ARQUITECTURA  Arquitectura Religiosa Segle XVII Segle XVIII Arquitectura Civil

2- ARQUITECTURA

(8)

ARQUITECTURA RELIGIOSA S. XVII

Pervivències d’arrel gòtica

Innovacions a l’ornamentació

FAÇANES

Parament llis, classicista

Disposició simètrica: portalada com eix

Definició horitzontal, ornamentació als vans

(9)

ARQUITECTURA RELIGIOSA S. XVII PORTALADES 2 tipologies: 1. Influència manierista  Santa Teresa 1648 La Concepció 1614 Santa Clara

2- ARQUITECTURA

(10)

ARQUITECTURA RELIGIOSA S. XVII

PORTALADES

2. Portada absidal o pastera

Model darrer Renaixement: Portal Major de la Seu, Antoni

Verger, 1594-1601

Monti-sion, 1624-1683

Sant Francesc, 2a meitat S. XVII Sant Jeroni, 1679

(11)

ARQUITECTURA RELIGIOSA S. XVII

CONCEPCIÓ ESPACIAL

Planta d’arrel gòtica: una nau, capelles laterals Absis trapezoïdal

Coberta: volta de canó amb llunetes, volta de creueria Tribunes a les esglésies conventuals

TIPOLOGIA CONVENTUAL

Petites dimensions

Una nau, creuer amb cúpula

Tendència cap a planta de creu grega

(12)

ARQUITECTURA RELIGIOSA S. XVII

CONCEPCIÓ ESPACIAL: EXEMPLES

La Concepció Sant Felip Neri La Mercè

Santa Teresa La Puríssima

Santa Catalina de Sena

(13)

ARQUITECTURA RELIGIOSA S. XVIII

FAÇANES I PORTALADES

Seguiment de les mateixes tipologies TENDÈNCIES:

1. Complicació de les ornamentacions (formes còncaves i convexes), decoració exuberant (rocalla)

2. Formes pures, clàssiques i desornamentades, estadi previ al Neoclassicisme

(14)

ARQUITECTURA RELIGIOSA S. XVIII

FAÇANES I PORTALADES: EXEMPLES

Sala Capitular Barroca de la Seu. Francisco de Herrera Santa Elisabet d’Hongria (Sant Jeroni)

Seminari Vell, 1772

Santa Catalina de Sena

Hospital de Sant Pere i Sant Bernat Sant Jaume

(15)

ARQUITECTURA RELIGIOSA S. XVIII

CONCEPCIÓ ESPACIAL

Pervivències de les tipologies anteriors Absis semicirculars o poligonals

Capelles laterals intercomunicades EXEMPLES:

Sant Gaietà

Santa Magdalena

La Missió

(16)

ARQUITECTURA RELIGIOSA S. XVIII

CONCEPCIÓ ESPACIAL: ARQUITECTURA OVAL

Sala Capitular Barroca de la Seu. Francisco de Herrera

Capella de Sant Nicolau de Tolentí (Els Socors). Francisco de

Herrera, 1702-1707

Sant Antoni Abat, 1768

(17)

ARQUITECTURA RELIGIOSA MENORCA

Església dels Socors S. XVII.

Església Sant Crist de Ciutadella. 1662-1667.

Església del Roser. Ciutadella. S. XVIII.

ARQUITECTURA RELIGIOSA EIVISSA

Exemples S. XVIII

Església de Sant Josep de la Talaia

Església de Sant Mateu

Església de Santa Agnès de Corona

Església de Sant Rafel de sa Creu

(18)

ARQUITECTURA CIVIL: MANIERISME

Can Sales menor (finals S. XVI – inicis S. XVII) Can Pavesi o Ses Carasses (inicis S. XVII)

ARQUITECTURA CIVIL: ELS PATIS

Can Olesa. S. XVII Can Vivot. S. XVIII Can Solleric. S. XVIII Can Amorós. S. XVIII Can Marquès. S. XVIII

(19)

ELS RETAULES BARROCS

Moment de transició: Retaule major de Monti-sion, 1610,

Silvestre Parrino

Obra clau: Retaule del Corpus Christi, La Seu, Jaume

Blanquer, 1626-1636

(20)

ELS RETAULES BARROCS

 EL TALLER DELS OMS

Retaule del Roser, Convent Santo Domingo Pollença,

1651-62 Joan Antoni Oms

Retaule major, Església conventual de Sant Vicenç Ferrer de

Manacor, 1665, Joan Antoni Oms

Retaule del Sant Crist, Església Parroquial Alaró, 1660-67,

Joan Antoni Oms

Retaule del Sant Crist, Monestir de Santa Elisabet d’Hongria,

1691-97, Gaspar Oms Bestard

(21)

ELS RETAULES BARROCS

 SEGLE XVIII

Retaule major de la Seu, Església de Sant Magí, 1720,

Giuseppe Dardanon

(22)

AA.DD. «Art i cultura en els segles XVI, XVII i XVIII» a:

Història de Mallorca. Vol. II. Editorial Moll. Mallorca. 1994.

AA.DD. Gran enciclopèdia de la pintura i l'escultura a les

Balears. Promomallorca. Palma. 1996.

SEBASTIAN LÓPEZ, S.; ALONSO FERNÁNDEZ, A., Arquitectura

mallorquina moderna y contemporánea. Estudi General

Lul·lià. Palma. 1973.

(23)

UOM

Curso

2012/2013

Diploma d’especialització en Història de lArt

El Barroco en las Islas Baleares

ARTE DE LA EDAD

MODERNA

Magdalena Cerdà Garriga

(24)

1.

INTRODUCCIÓN

2.

ARQUITECTURA

3.

ARTES PLÁSTICAS

(25)

BARROCO ISLAS BALEARES: S. XVII - XVIII

Literatura artística

Evolución corporativa del trabajo artístico

(26)

VERTADERES TRACES DE L’ART DEL PICAPEDRER

JOSEP GELABERT

 Importancia: único tratado artístico de la Edad Moderna  Redacción: 1651-1653

 Josep Gelabert (1622-1668): picapedrero  Tratado de estereotomía.

 Finalidad didáctica: enseñar la buena construcción.  Obra gráfica con trazas y descripciones.

 Objetivo: resolver problemas constructivos y reglamentar el oficio.

(27)

 2 partes:

Trazas sencillas Trazas complejas

 Invenciones modernas y antiguas

 Valoración de la arquitectura gótica: actitud de vanguardia  Introducción de novedades

 Carácter humanista, teórico. Propone una metodología a seguir:

Preparación mental Práctica

 Situación profesional: picapedrero / arquitecto

(28)

EL TRABAJO ARTÍSTICO: EVOLUCIÓN CORPORATIVA

 1486 Gremio de los pintores

 S. XVI renovación estatutos, adhesión de los escultores  1602 separación pintores – escultores (conflictos)

 1651 unión pintores - escultores  Valoración liberal del artista:

Interdisciplinariedad

Práctica académica (teórica) obligatoria

 1706 valoración pintura y escultura como Artes Liberales

(29)

2. ARQUITECTURA  Arquitectura Religiosa Siglo XVII Siglo XVIII Arquitectura Civil

2- ARQUITECTURA

(30)

ARQUITECTURA RELIGIOSA S. XVII

Priman las pervivencias góticas Innovaciones en la ornamentación

FACHADAS

Muro liso, clasicista

Disposición simétrica, portada como eje central Definición horizontal

Decoración en los vanos (portada)

(31)

ARQUITECTURA RELIGIOSA S. XVII PORTADAS 2 tipologías 1. Influencia manierista  Santa Teresa 1648 La Concepció 1614 Santa Clara

2- ARQUITECTURA

(32)

ARQUITECTURA RELIGIOSA S. XVII

PORTADAS

2. Portada absidal

Modelo de finales del Renacimiento: Portal Mayor de la

Seu, Antoni Verger, 1594-1601

Monti-sion, 1624-1683

Sant Francesc, 2ª mitad S. XVII Sant Jeroni, 1679

(33)

ARQUITECTURA RELIGIOSA S. XVII

CONCEPCIÓN ESPACIAL

Planta gótica: una nave, capillas laterales Ábside trapezoidal

Cubierta: bóveda de cañón con lunetas y bóveda de crucería Tribunas en iglesias conventuales

TIPOLOGÍA CONVENTUAL

Pequeñas dimensiones

Una nave, crucero con cúpula

Tendencia hacia la planta de cruz griega (centralizada)

(34)

ARQUITECTURA RELIGIOSA S. XVII

CONCEPCIÓN ESPACIAL: EJEMPLOS

La Concepció Sant Felip Neri La Mercè

Santa Teresa La Puríssima

Santa Catalina de Sena

(35)

ARQUITECTURA RELIGIOSA S. XVIII

FACHADAS Y PORTADAS

Se sigue con las mismas tipologías TENDENCIAS:

1. Complicación de la ornamentación (formas cóncavas y convexas), decoración exuberante (rocalla)

2. Formas puras, clásicas y desornamentadas, estadio previo al Neoclasicismo

(36)

ARQUITECTURA RELIGIOSA S. XVIII

FACHADAS Y PORTADAS: EJEMPLOS

Sala Capitular Barroca de la Seu. Francisco de Herrera Santa Elisabet d’Hongria (Sant Jeroni)

Seminari Vell, 1772

Santa Catalina de Sena

Hospital de Sant Pere i Sant Bernat Sant Jaume

(37)

ARQUITECTURA RELIGIOSA S. XVIII

CONCEPCIÓN ESPACIAL

Pervivencias tipologías anteriores

Ábsides semicirculares o poligonales Capillas laterales intercomunicadas EJEMPLOS:

Sant Gaietà

Santa Magdalena

La Missió

(38)

ARQUITECTURA RELIGIOSA S. XVIII

CONCEPCIÓN ESPACIAL: ARQUITECTURA OVAL

Sala Capitular Barroca de la Seu. Francisco de Herrera

Capella de Sant Nicolau de Tolentí (Els Socors). Francisco de

Herrera, 1702-1707

Sant Antoni Abat, 1768

(39)

ARQUITECTURA RELIGIOSA MENORCA

Iglesia del Roser. Ciutadella. S. XVIII.

ARQUITECTURA RELIGIOSA IBIZA

S. XVIII

Iglesia de Sant Josep de la Talaia Iglesia de Sant Mateu

Iglesia de Santa Agnès de Corona Iglesia de Sant Rafel de sa Creu

(40)

ARQUITECTURA CIVIL: MANIERISMO

Can Sales menor (finales S. XVI – inicios S. XVII) Can Pavesi o Ses Carasses (inicios S. XVII)

ARQUITECTURA CIVIL: LOS PATIOS

Can Olesa. S. XVII Can Vivot. S. XVIII Can Solleric. S. XVIII Can Amorós. S. XVIII Can Marquès. S. XVIII

(41)

LOS RETABLOS BARROCOS

Momento de transición: Retablo mayor de Monti-sion, 1610,

Silvestre Parrino

Obra clave: Retablo del Corpus Christi, La Seu, Jaume

Blanquer, 1626-1636

(42)

LOS RETABLOS BARROCOS

 EL TALLER DE LOS OMS

Retablo del Roser, Convento Santo Domingo Pollença,

1651-62 Joan Antoni Oms

Retablo mayor, Iglesia conventual de Sant Vicenç Ferrer de

Manacor, 1665, Joan Antoni Oms

Retablo del Sant Crist, Iglesia Parroquial Alaró, 1660-67,

Joan Antoni Oms

Retablo del Sant Crist, Monasterio de Santa Elisabet

d’Hongria, 1691-97, Gaspar Oms Bestard

(43)

LOS RETABLOS BARROCOS

 SIGLO XVIII

Retablo mayor de la Seu, Parroquia de Sant Magí, 1720,

Giuseppe Dardanon

(44)

AA.DD. «Art i cultura en els segles XVI, XVII i XVIII» en:

Història de Mallorca. Vol. II. Editorial Moll. Mallorca. 1994.

AA.DD. Gran enciclopèdia de la pintura i l'escultura a les

Balears. Promomallorca. Palma. 1996.

SEBASTIAN LÓPEZ, S.; ALONSO FERNÁNDEZ, A., Arquitectura

mallorquina moderna y contemporánea. Estudi General

Lul·lià. Palma. 1973.

Referencias

Documento similar

Les capelles del costat meridional estan ocupades seguint l'ordre des de l'entrada a l'església per un Sant Crist a la primera, seguida de la dedicada a Sant Sebastià, Sant Abdon i

Sant Adrià, sant Virgili d’Arles, sant Eusebi (màrtir) i sant Joan de la Creu.. IV

En nuestra opinión, las cuentas anuales de la Entidad Pública Empresarial Red.es correspondientes al ejercicio 2012 representan en todos los aspectos

('Ic1 y las margas del Tithónico- Valanginiense de la unidad tectónica de Eivissa.. Margas del Tithónico-Valanginiense en Ses Caletes.. Margocalizas de] Tithónico-Valajiginiense de

Aspecto Pneral del Cretácico inferior de la Serie de Auharca, en el que puede reconocerse un primer conjunto de rnargas y calizas rnargosas nodulares muy fosilíferas de

Está dentro del Area Natural de Interés Especial de “Amunts d’Eivissa”.. Nº 93 FICHA RESUMEN DE PUNTOS DE INTERES

S’ ha de tenir en compte que l’ empresa haurà d’ afrontar la inversió inicial de compra del tren turístic, ja sigui considerant el finançament corresponent, i per tant assumir

Sant Gregori VII (papa) i santa Maria Magdalena de Pazzi (verge).. Sant Felip Neri i