UOM
Curs
2012/2013
Diploma d’especialització en Història de l’ArtEl Barroc a les Illes Balears
ART DE L’EDAT MODERNA
Magdalena Cerdà Garriga
1.
INTRODUCCIÓ
2.
ARQUITECTURA
3.
ARTS PLÀSTIQUES
BARROC A LES ILLES BALEARS: S. XVII - XVIII
Literatura artística
Evolució corporativa del treball artístic
VERTADERES TRACES DE L’ART DEL PICAPEDRER
JOSEP GELABERT
Importància: únic tractat artística de l’Edat Moderna Redacció: 1651-1653
Josep Gelabert (1622-1668): picapedrer Tractat
d’estereotomia.
Finalitat didàctica: ensenyar la bona construcció. Obra gràfica amb traces i descripcions.
Resoldre problemes constructius i reglamentar l’ofici
2 parts:
Traces senzilles Traces complexes
Invencions modernes i antigues
Valoració de l’arquitectura gòtica: actitud d’avantguarda Introducció de novetats
Caràcter humanista, teòric. Metodologia a seguir:
Preparació mental Pràctica
Situació professional: picapedrer / arquitecte
EL TREBALL ARTÍSTITIC: EVOLUCIÓ CORPORATIVA
1486 Gremi dels pintors
S. XVI renovació estatuts, adhesió dels escultors 1602 separació pintors - escultors
1651 unió pintors i escultors Valoració lliberal de l’artista:
Interdisciplinarietat
Pràctica acadèmica (teòrica)
1706 valoració pintura i escultura com arts lliberals
2. ARQUITECTURA Arquitectura Religiosa Segle XVII Segle XVIII Arquitectura Civil
2- ARQUITECTURA
ARQUITECTURA RELIGIOSA S. XVII
Pervivències d’arrel gòtica
Innovacions a l’ornamentació
FAÇANES
Parament llis, classicista
Disposició simètrica: portalada com eix
Definició horitzontal, ornamentació als vans
ARQUITECTURA RELIGIOSA S. XVII PORTALADES 2 tipologies: 1. Influència manierista Santa Teresa 1648 La Concepció 1614 Santa Clara
2- ARQUITECTURA
ARQUITECTURA RELIGIOSA S. XVII
PORTALADES
2. Portada absidal o pastera
Model darrer Renaixement: Portal Major de la Seu, Antoni
Verger, 1594-1601
Monti-sion, 1624-1683
Sant Francesc, 2a meitat S. XVII Sant Jeroni, 1679
ARQUITECTURA RELIGIOSA S. XVII
CONCEPCIÓ ESPACIAL
Planta d’arrel gòtica: una nau, capelles laterals Absis trapezoïdal
Coberta: volta de canó amb llunetes, volta de creueria Tribunes a les esglésies conventuals
TIPOLOGIA CONVENTUAL
Petites dimensions
Una nau, creuer amb cúpula
Tendència cap a planta de creu grega
ARQUITECTURA RELIGIOSA S. XVII
CONCEPCIÓ ESPACIAL: EXEMPLES
La Concepció Sant Felip Neri La Mercè
Santa Teresa La Puríssima
Santa Catalina de Sena
ARQUITECTURA RELIGIOSA S. XVIII
FAÇANES I PORTALADES
Seguiment de les mateixes tipologies TENDÈNCIES:
1. Complicació de les ornamentacions (formes còncaves i convexes), decoració exuberant (rocalla)
2. Formes pures, clàssiques i desornamentades, estadi previ al Neoclassicisme
ARQUITECTURA RELIGIOSA S. XVIII
FAÇANES I PORTALADES: EXEMPLES
Sala Capitular Barroca de la Seu. Francisco de Herrera Santa Elisabet d’Hongria (Sant Jeroni)
Seminari Vell, 1772
Santa Catalina de Sena
Hospital de Sant Pere i Sant Bernat Sant Jaume
ARQUITECTURA RELIGIOSA S. XVIII
CONCEPCIÓ ESPACIAL
Pervivències de les tipologies anteriors Absis semicirculars o poligonals
Capelles laterals intercomunicades EXEMPLES:
Sant Gaietà
Santa Magdalena
La Missió
ARQUITECTURA RELIGIOSA S. XVIII
CONCEPCIÓ ESPACIAL: ARQUITECTURA OVAL
Sala Capitular Barroca de la Seu. Francisco de Herrera
Capella de Sant Nicolau de Tolentí (Els Socors). Francisco de
Herrera, 1702-1707
Sant Antoni Abat, 1768
ARQUITECTURA RELIGIOSA MENORCA
Església dels Socors S. XVII.
Església Sant Crist de Ciutadella. 1662-1667.
Església del Roser. Ciutadella. S. XVIII.
ARQUITECTURA RELIGIOSA EIVISSA
Exemples S. XVIII
Església de Sant Josep de la Talaia
Església de Sant Mateu
Església de Santa Agnès de Corona
Església de Sant Rafel de sa Creu
ARQUITECTURA CIVIL: MANIERISME
Can Sales menor (finals S. XVI – inicis S. XVII) Can Pavesi o Ses Carasses (inicis S. XVII)
ARQUITECTURA CIVIL: ELS PATIS
Can Olesa. S. XVII Can Vivot. S. XVIII Can Solleric. S. XVIII Can Amorós. S. XVIII Can Marquès. S. XVIII
ELS RETAULES BARROCS
Moment de transició: Retaule major de Monti-sion, 1610,
Silvestre Parrino
Obra clau: Retaule del Corpus Christi, La Seu, Jaume
Blanquer, 1626-1636
ELS RETAULES BARROCS
EL TALLER DELS OMS
Retaule del Roser, Convent Santo Domingo Pollença,
1651-62 Joan Antoni Oms
Retaule major, Església conventual de Sant Vicenç Ferrer de
Manacor, 1665, Joan Antoni Oms
Retaule del Sant Crist, Església Parroquial Alaró, 1660-67,
Joan Antoni Oms
Retaule del Sant Crist, Monestir de Santa Elisabet d’Hongria,
1691-97, Gaspar Oms Bestard
ELS RETAULES BARROCS
SEGLE XVIII
Retaule major de la Seu, Església de Sant Magí, 1720,
Giuseppe Dardanon
AA.DD. «Art i cultura en els segles XVI, XVII i XVIII» a:
Història de Mallorca. Vol. II. Editorial Moll. Mallorca. 1994.
AA.DD. Gran enciclopèdia de la pintura i l'escultura a les
Balears. Promomallorca. Palma. 1996.
SEBASTIAN LÓPEZ, S.; ALONSO FERNÁNDEZ, A., Arquitectura
mallorquina moderna y contemporánea. Estudi General
Lul·lià. Palma. 1973.
UOM
Curso
2012/2013
Diploma d’especialització en Història de l’ArtEl Barroco en las Islas Baleares
ARTE DE LA EDAD
MODERNA
Magdalena Cerdà Garriga
1.
INTRODUCCIÓN
2.
ARQUITECTURA
3.
ARTES PLÁSTICAS
BARROCO ISLAS BALEARES: S. XVII - XVIII
Literatura artística
Evolución corporativa del trabajo artístico
VERTADERES TRACES DE L’ART DEL PICAPEDRER
JOSEP GELABERT
Importancia: único tratado artístico de la Edad Moderna Redacción: 1651-1653
Josep Gelabert (1622-1668): picapedrero Tratado de estereotomía.
Finalidad didáctica: enseñar la buena construcción. Obra gráfica con trazas y descripciones.
Objetivo: resolver problemas constructivos y reglamentar el oficio.
2 partes:
Trazas sencillas Trazas complejas
Invenciones modernas y antiguas
Valoración de la arquitectura gótica: actitud de vanguardia Introducción de novedades
Carácter humanista, teórico. Propone una metodología a seguir:
Preparación mental Práctica
Situación profesional: picapedrero / arquitecto
EL TRABAJO ARTÍSTICO: EVOLUCIÓN CORPORATIVA
1486 Gremio de los pintores
S. XVI renovación estatutos, adhesión de los escultores 1602 separación pintores – escultores (conflictos)
1651 unión pintores - escultores Valoración liberal del artista:
Interdisciplinariedad
Práctica académica (teórica) obligatoria
1706 valoración pintura y escultura como Artes Liberales
2. ARQUITECTURA Arquitectura Religiosa Siglo XVII Siglo XVIII Arquitectura Civil
2- ARQUITECTURA
ARQUITECTURA RELIGIOSA S. XVII
Priman las pervivencias góticas Innovaciones en la ornamentación
FACHADAS
Muro liso, clasicista
Disposición simétrica, portada como eje central Definición horizontal
Decoración en los vanos (portada)
ARQUITECTURA RELIGIOSA S. XVII PORTADAS 2 tipologías 1. Influencia manierista Santa Teresa 1648 La Concepció 1614 Santa Clara
2- ARQUITECTURA
ARQUITECTURA RELIGIOSA S. XVII
PORTADAS
2. Portada absidal
Modelo de finales del Renacimiento: Portal Mayor de la
Seu, Antoni Verger, 1594-1601
Monti-sion, 1624-1683
Sant Francesc, 2ª mitad S. XVII Sant Jeroni, 1679
ARQUITECTURA RELIGIOSA S. XVII
CONCEPCIÓN ESPACIAL
Planta gótica: una nave, capillas laterales Ábside trapezoidal
Cubierta: bóveda de cañón con lunetas y bóveda de crucería Tribunas en iglesias conventuales
TIPOLOGÍA CONVENTUAL
Pequeñas dimensiones
Una nave, crucero con cúpula
Tendencia hacia la planta de cruz griega (centralizada)
ARQUITECTURA RELIGIOSA S. XVII
CONCEPCIÓN ESPACIAL: EJEMPLOS
La Concepció Sant Felip Neri La Mercè
Santa Teresa La Puríssima
Santa Catalina de Sena
ARQUITECTURA RELIGIOSA S. XVIII
FACHADAS Y PORTADAS
Se sigue con las mismas tipologías TENDENCIAS:
1. Complicación de la ornamentación (formas cóncavas y convexas), decoración exuberante (rocalla)
2. Formas puras, clásicas y desornamentadas, estadio previo al Neoclasicismo
ARQUITECTURA RELIGIOSA S. XVIII
FACHADAS Y PORTADAS: EJEMPLOS
Sala Capitular Barroca de la Seu. Francisco de Herrera Santa Elisabet d’Hongria (Sant Jeroni)
Seminari Vell, 1772
Santa Catalina de Sena
Hospital de Sant Pere i Sant Bernat Sant Jaume
ARQUITECTURA RELIGIOSA S. XVIII
CONCEPCIÓN ESPACIAL
Pervivencias tipologías anteriores
Ábsides semicirculares o poligonales Capillas laterales intercomunicadas EJEMPLOS:
Sant Gaietà
Santa Magdalena
La Missió
ARQUITECTURA RELIGIOSA S. XVIII
CONCEPCIÓN ESPACIAL: ARQUITECTURA OVAL
Sala Capitular Barroca de la Seu. Francisco de Herrera
Capella de Sant Nicolau de Tolentí (Els Socors). Francisco de
Herrera, 1702-1707
Sant Antoni Abat, 1768
ARQUITECTURA RELIGIOSA MENORCA
Iglesia del Roser. Ciutadella. S. XVIII.
ARQUITECTURA RELIGIOSA IBIZA
S. XVIII
Iglesia de Sant Josep de la Talaia Iglesia de Sant Mateu
Iglesia de Santa Agnès de Corona Iglesia de Sant Rafel de sa Creu
ARQUITECTURA CIVIL: MANIERISMO
Can Sales menor (finales S. XVI – inicios S. XVII) Can Pavesi o Ses Carasses (inicios S. XVII)
ARQUITECTURA CIVIL: LOS PATIOS
Can Olesa. S. XVII Can Vivot. S. XVIII Can Solleric. S. XVIII Can Amorós. S. XVIII Can Marquès. S. XVIII
LOS RETABLOS BARROCOS
Momento de transición: Retablo mayor de Monti-sion, 1610,
Silvestre Parrino
Obra clave: Retablo del Corpus Christi, La Seu, Jaume
Blanquer, 1626-1636
LOS RETABLOS BARROCOS
EL TALLER DE LOS OMS
Retablo del Roser, Convento Santo Domingo Pollença,
1651-62 Joan Antoni Oms
Retablo mayor, Iglesia conventual de Sant Vicenç Ferrer de
Manacor, 1665, Joan Antoni Oms
Retablo del Sant Crist, Iglesia Parroquial Alaró, 1660-67,
Joan Antoni Oms
Retablo del Sant Crist, Monasterio de Santa Elisabet
d’Hongria, 1691-97, Gaspar Oms Bestard
LOS RETABLOS BARROCOS
SIGLO XVIII
Retablo mayor de la Seu, Parroquia de Sant Magí, 1720,
Giuseppe Dardanon
AA.DD. «Art i cultura en els segles XVI, XVII i XVIII» en:
Història de Mallorca. Vol. II. Editorial Moll. Mallorca. 1994.
AA.DD. Gran enciclopèdia de la pintura i l'escultura a les
Balears. Promomallorca. Palma. 1996.
SEBASTIAN LÓPEZ, S.; ALONSO FERNÁNDEZ, A., Arquitectura
mallorquina moderna y contemporánea. Estudi General
Lul·lià. Palma. 1973.