Pla de gestió de l aigua de Catalunya

Texto completo

(1)

Pla de gestió

de l’aigua

de Catalunya

document en informació pública

(2)

Pla de gestió

de l’aigua

de Catalunya

document en informació pública

Edita: Agència Catalana de l’Aigua

Disseny i maquetació: Ondeuev.net Impressió: Comgrafic, SA

Imatges cedides per: Aquanea

Banc d’imatges de l’ACA Enric Ballesteros J.L. Gomà

(3)

índex

lntroducció ... 6

El medi ... 10

Els recursos hídrics ... 28

Aspectes econòmics ... 40

Participació ciutadana ... 46

(4)

gestió de l’aigua?

què és el pla de

E

l Pla de gestió de l’aigua és el conjunt de propostes elaborades d’acord amb els principis de la Directi-va marc de l’aigua, en endaDirecti-vant DMA, adreçades a economitzar i racionalit-zar la utilització de l’aigua, i a garan-tir el bon estat dels sistemes aquàtics (rius, embassaments, estanys, zones humides, aigües costaneres i aigües subterrànies).

Aquest Pla, un cop aprovat pel Go-vern de la Generalitat, substituirà el vigent Pla hidrològic de les conques internes de Catalunya. El Pla respon a una nova concepció de la planificació i administració de l’aigua.

La seva finalitat és garantir la satis-facció de la demanda i, alhora, protegir l’entorn i fer prevaldre la sostenibilitat ambiental, econòmica i social, així com la racionalitat en l’ús dels recursos

hí-L’aigua és un recurs natural, imprescindible per a la vida

hu-mana i el medi ambient, que cal protegir i preservar. D’aquí la

necessitat de gestionar-la correctament i vetllar per la

funci-onalitat dels ecosistemes que alimenta. D’això tracta el Pla de

gestió de l’aigua de Catalunya, elaborat per l’Agència Catalana

de l’Aigua (ACA), Pla que ha de regir la gestió de l’aigua des

del 2010 fins l’any 2015. Aquesta breu guia s’ha elaborat amb

l’objectiu d’exposar de manera clara els aspectes més

relle-vants d’aquest Pla.

(5)

drics. Tot això en un context de partici-pació activa de la societat. És així com el Pla de gestió fa compatibles els ob-jectius de qualitat ambiental (bon estat del medi natural aquàtic) amb la garan-tia del recurs per als diferents usos que fem de l’aigua.

Per fer possible l’assoliment d’aquest doble objectiu (qualitat ambiental i ga-rantia del recurs), el Pla compta amb un Programa de mesures, l’instrument on es fixa tot el conjunt d’actuacions, tant d’inversió en infraestructures del cicle de l’aigua, com de subvenció i fo-ment ja executades, en execució i pre-vistes per al període 2006-2015.

El Pla de gestió porta també associ-at un Programa de seguiment i control que permet valorar l’eficiència de les mesures programades i el compliment dels objectius establerts. El seguiment de l’estat i l’avaluació del rendiment de les mesures proposades permetrà la correcta revisió del Pla de gestió a finals de 2015. El Programa de seguiment i control ja és operatiu des de l’any 2007.

La qualita

t del medi, clau per gar

antir la disponibilita t La r educ ció de la pr es sió sobr e el

medi, clau per a la se

va r ecuper ació • Satisfacció de les demandes • Enfocada al programa d’inversió de les obres • Poca rellevància dels

objectius ambientals • Informació pública

• Gestió de la demanda i racionalitat en l’us del recurs • Equilibri entre gestió i

inversió

• Assoliment del bon estat dels sistemes aquàtics • Participació activa de la

societat

PlanIfIcacIó antErIor

a la DMa

nou Pla DE gEstIó DE

l’aIgua a catalunya

DistriCte De ConCa fluvial De Catalunya La Generalitat hi té competències plenes, i és res-ponsable d’elaborar la planificació hidrològica i fer-la complir.

DIrEctIva Marc DE l’aIgua

Pla DE gEstIó DE l’aIgua DE catalunya

Directiva marc en política d’aigües de la

Co-munitat Europea (2000/60/CE), coneguda com a Directiva marc de l’aigua (DMA) és

l’instrument normatiu d’obligada aplicació en els estats membres de la Unió Europea, que esdevé l’origen d’un important canvi

en la gestió de l’aigua. El seu objectiu és garantir el bon estat

del medi aquàtic, tant des del punt de vista qualitatiu com quantitatiu, mitjançant un ús sostenible basat en la protecció a llarg termi-ni dels recursos hídrics.

L’Agència Catalana de l’Aigua redacta i aprova

el Pla de gestió del districte de conca fluvial

de Catalunya (conques internes) mentre que,

a les conques catalanes dins els àmbits de les demarcacions hidrogràfiques de l’Ebre i del Xúquer, l’ACA redacta un conjunt de propos-tes de gestió, sol·licitant a l’Administració de l’Estat que siguin incorporades als respectius

plans de gestió de cada demar-cació hidrogràfica, bo i recordant

que l’ACA exerceix plenes competències en sanejament i, en cooperació amb el món local, en l’abastament.

El conjunt d’ambdós tipus de propostes confi-gura el Pla de gestió de l’aigua de Catalunya.

DemarCaCions De l’ebre i el xúquer Les competències són compartides. La Generalitat és responsable d’una gran part de les polítiques sectorials relacionades amb l’aigua (planificació agrària i

territori-al, sanejament, protecció de la natura, etc.) però és l’Es-tat qui, mitjançant les confederacions hidrogràfiques, ha de redactar la planificació hidrològica, incloent-hi la determinació dels objectius ambientals.

demarcacions de

L’ebre i eL xúquer districte de conca fLuviaL de cataLunya

Q u a l I tat

(6)

el medi

E

l Pla de gestió estableix uns ob-jectius de qualitat ambiental per a totes les masses d’aigua de Catalu-nya. El compliment d’aquests objectius ha de permetre el sosteniment del bon estat de les masses d’aigua. Per a la seva mesura s’empren diferents indica-dors de qualitat que permeten valorar de forma objectiva i integradora l’estat en què es troben els ecosistemes aquà-tics. [Figura 1, pàgina següent]

lEs MassEs D’aIgua

En aquest Pla de gestió, i en compliment d’allò que estableix la Directiva marc de l’aigua, els rius, les rieres i els torrents es divideixen en petites unitats diferenciades, que s’anomenen masses d’aigua, cadascuna d’elles amb unes característiques pròpies que la distingeixen de les masses d’aigua veïnes.

Els estanys i les zones humides són també masses d’aigua, si bé d’una categoria diferent de la dels rius. Altres categories que tenen les seves pròpies masses d’aigua són les aigües costaneres i les aigües subterrànies.

Cada massa d’aigua és una uni-tat amb entiuni-tat pròpia, sobre la

qual es fixen objectius de qualitat ambiental, s’apliquen mesures de control per saber en quin estat es troba, i s’hi fan actuacions per tal de millorar-la quan sigui possible. El bon estat de les masses d’aigua és el prin-cipal objectiu ambiental del Pla de gestió, i garanteix que la qualitat de cada massa d’aigua sigui suficient per conservar, a llarg termini, les característiques naturals que li són pròpies.

e

ls objectius de

qualita

(7)

Aquests objectius constitueixen el nivell de qualitat ambiental al qual han d’arribar les masses d’aigua en el futur.

A dia d’avui els objectius ambientals ja s’assoleixen a aproximadament la meitat de les masses d’aigua de Catalunya.

uns objEctIus aMbIEntals ExIgEnts

A l’hora d’interpretar aquests mapes cal tenir en compte l’elevat grau d’exigència d’aquests nous objectius ambientals. Es tracta d’aconseguir una millora integral en tots i cadascun dels aspec-tes que condicionen la qualitat d’un ecosistema, fins a valors propers a les seves condicions naturals de referència. Així, per exemple, malgrat que la qualitat de l’aigua a les nostres platges és avui excel·lent, en moltes zones del litoral no es poden

con-siderar acomplerts els objectius ambientals ja que la sobrepesca, els ports i els espigons han malmès

les comunitats biològiques que hi vivien. Una cosa similar pot dir-se de rius com el Llobregat, en els que ha millorat molt la qualitat de l’aigua, però que encara pateixen els efectes de les infraestructures construïdes en els seus marges o de les múlti-ples captacions hidroelèctriques al llarg del seu curs.

Figura 2

grau de compliment de les masses d’aigua superficial

Figura 3

grau de compliment de les masses d’aigua subterrània Figura 1

Indicadors de qualitat per al compliment dels objectius ambientals

Compleix No compleix

Dades parcials Compleix No compleix

aigües suPerfiCials aigües subterrànies el PrinCiPal objeCtiu De qualitat ambiental és que les masses D’aigua assoleixin un

bon estat

InDICADors bIològICs

La diversitat, l’abundància i el tipus d’animals, plantes i aigües que es troben en una massa d’aigua són indicatius de la seva qualitat biològica.

InDICADors fIsICoquíMICs

Medeixen la qualitat física i química de l’aigua.

InDICADors hIDroMorfològICs

Per assolir els objectius ambientals no n’hi ha prou amb tenir aigua de bona qualitat. Cal també que l’entorn natural de la massa d’aigua estigui en bon estat.

Posidònia Peixos Perífiton Zones humides Estat químic Estat quantitatiu Invertebrats bentònics Lleres i riberes Fitoplàncton Cabals

Es fan anàlisis específiques de contaminants per assegurar que no es troben a l’aigua

Estat QuíMIc Estat EcològIc

Equilibri entre la quantitat d’aigua que entra i surt dels aqüífers

Estat QuantItatIu

La combinació dels indicadors permet valorar l’estat ecològic en què es troben les masses d’aigua

Estat DE la Massa D’aIgua

(8)

e

ls objectius

del pla

Una de les finalitats bàsiques del Pla de gestió és possibilitar l’assoliment dels objectius de qualitat ambiental definits, però no en tots els casos serà possible fer-ho en els pròxims 6 anys, moment en què està previst revisar aquest Pla d’acord amb la DMA.

Els objectius del Pla per a l’any 2015 consisteixen, doncs, en assolir els ob-jectius de qualitat ambiental en totes

Les limitacions que fan que no totes les masses puguin arribar al bon estat l’any 2015 són:

mesures que triguen un temps a fer efecte i comporten la recuperació de la qualitat ambiental a llarg termini (més de 6 anys). L’aigua subterrània, a diferència de la dels rius, es mou molt lentament. Per això, en casos de con-taminació, la recuperació de la seva

qualitat sol ser un procés que requereix molt de temps, tot i que s’hi apliquin les mesures i actuacions necessàries. mesures complexes que requerei-xen una fase d’estudi prèvia a la seva aplicació. La presència de diverses ac-tivitats humanes a la costa que poden deteriorar la qualitat dels organismes marins, com les praderies de Posido-nia oceanica i les poblacions d’algues,

fa necessari realitzar estudis locals per determinar els principals factors que els afecten.

mesures que resulten desmesura-dament cares, de les quals no es po-den assumir els costos a curt termini. A la conca del Besòs, on gairebé tot l’any més de la meitat de l’aigua que baixa pels rius prové de les depurado-res, els costos que suposaria depurar tota aquesta aigua fins a un nivell de qualitat suficient per assolir els objec-tius ambientals són del tot despropor-cionats i no assumibles.

les masses d’aigua on sigui possible, tenint en compte la tecnologia i el co-neixement disponibles, els processos i terminis necessaris per a la recupera-ció del medi i les implicacions socials i econòmiques de les mesures que cal aplicar.

La distribució de les masses d’aigua on la finalitat del Pla és assolir els ob-jectius de qualitat ambiental l’any 2015

es presenta en les figures 4 i 5. La si-tuació que mostren aquestes figures té en compte tant les determinacions que efectivament s’adoptaran a les conques internes de Catalunya, com les mesu-res que l’Agència Catalana de l’Aigua implantarà a la part catalana de les de-marcacions de l’Ebre i el Xúquer, i les propostes que des de l’ACA han estat transmeses a l’Administració de l’Estat perquè les implementi.

riu sec a cerdanyola del vallès. origen de l’aigua la majoria de dies de l’any

Surgències d’aigua subterrània: Fonts del Llobregat

Praderia de Posidonia oceanica en mal estat de conservació

Aigua de la depuradora Aigua del riu

20% 80% Molt bo bo MEDIocrE DEfIcIEnt DolEnt nIvElls DE

QualItat DE lEs MassEs Estat actual objEctIus DEl Pla

D’aIgua

Estat 2015 DE lEs MassEs

D’aIgua

Objectiu de qualitat ambiental a assolir per totes les masses en el futur

Assolir els objectius de qualitat ambiental al 67% de les masses d’aigua de Catalunya Facilitar que la resta de masses d’aigua puguin assolir els objectius de qualitat ambiental en el futur Prog raMa DE M Esur Es Figura 4

objectiu de qualitat de les aigües superficials del Pla a 2015

Figura 5

objectiu de qualitat de les aigües subterrànies del Pla a 2015

(9)

mesures sobre les quals no hi ha un co-neixement prou precís de la resposta del medi (masses d’aigua) a la seva aplicació, fet que no permet assegurar la recuperació ambiental a curt termi-ni. En el tram baix del riu Gaià la per-sistent manca d’aigua no permet que s’assoleixin els objectius ambientals. Per solucionar-ho, s’ha fixat un cabal ecolò-gic que ha de permetre que torni a bai-xar l’aigua pel riu. La magnitud d’aquest cabal s’ha decidit basant-se en criteris tècnics, però caldrà veure com evoluci-ona el medi un cop retornats els cabals al riu per saber si són suficients per a la seva recuperació ambiental.

masses d’aigua on es concentra una forta pressió i/o activitat humana i no és possible aplicar a curt termini totes les mesures necessàries per a la recu-peració ambiental. El tram final del riu Llobregat és un dels principals corredors d’infraestructures i activitats humanes de Catalunya. Per això, la qualitat ambiental d’aquest tram encara no és prou bona, tot i les importants actuacions de millora que s’han fet i que es faran en els propers anys.

En relació amb el compliment dels ob-jectius de qualitat ambiental de les di-ferents masses d’aigua de Catalunya, la comparativa entre la situació actual i la

Els principals problemes que condicio-nen la qualitat ambiental de les masses d’aigua a Catalunya i impedeixen assolir els objectius ambientals són:

alteracions del règim de cabals dels rius i dels volums d’aigua dels aqüífers • Extraccions d’aigua per als diferents

usos.

• Regulació del cabal. • Derivacions d’aigua per

aprofitaments hidroelèctrics. contaminació per aigües residuals urbanes i industrials

• Mancances en els tractaments de les depuradores d’aigües residuals urbanes i industrials.

• Sobreeiximents en períodes de pluja.

• Abocaments de petits nuclis de població que no disposen encara de depuradora.

• Contaminació per efecte dels runams salins.

contaminació difusa de les aigües • Excés en l’ús de pesticides en

l’agricultura

• Contaminació per adobs d’origen orgànic i inorgànic

prevista per a l’any 2015 mostra una mi-llora evident, conseqüència directa de l’aplicació del conjunt d’actuacions pre-vistes en el Programa de mesures.

Estat actual de la llera del riu Gaià en el seu tram baix, a el Catllar

Vista aèria del tram final del Llobregat

Resclosa per a ús hidroelèctric Abocament puntual d’aigua residual

L’elevat nombre de masses d’aigua existents a Catalunya, en especial

pel que respecta als rius i als estanys del Pirineu, fa que durant els anys 2007 i 2008 no s’hagin pogut obtenir dades de totes les masses d’aigua de manera homogènia i seguint el mateix proto-col aprovat en el 2007. Hi ha doncs algunes mas-ses d’aigua per a les quals la informació disponi-ble no és prou completa i actualitzada com per ser utilitzada per valorar-ne el seu estat actual. El Programa de seguiment i control, posat en mar-xa per l’Agència Catalana de l’Aigua l’any 2007, suposa un augment considerable del nombre de punts de control existents, que passen d’uns 2.700 a més de 3.200, i garanteix així un se-guiment generalitzat del conjunt dels sistemes aquàtics de Catalunya. A més, amplia el ventall de paràmetres que es mesuren en cada punt de control i, de vegades, també la freqüència de les mesures. Tot plegat revertirà en una informació més acurada de l’estat de cada massa d’aigua, que permetrà un millor disseny de les mesures a prendre en el futur per tal d’assolir els objectius fixats. Es preveu que a partir del 2013 es tindrà informació complerta de totes les masses d’ai-gua i aquesta s’actualitzarà periòdicament. Figura 6

grau de compliment actual i previst de les masses d’aigua 100 80 60 40 20 0 100 80 60 40 20 0 Estat 2009 Estat 2015 58 (16%) 254 (69%) 113 (31%) 151 (41%) 158 (43%) Estat 2009 Estat 2015 11 (28%) 16 (40%) 24 (60%) 4 (10%) 25 (62%) Estat 2009 Estat 2009 rIus a. transIcIó EMbassaMEnts costanErEs Estanys subtErrÀnIEs Estat 2015 Estat 2015 20 (67%) 20 (56%) 28 (93%) 22 (61%) 2 (7%) 14 (39%) 10 (33%) 13 (36%) Estat 2009 Estat 2009 Estat 2015 Estat 2015 11 (14%) 25 (47%) 53 (69%) 29 (55%) 24 (31%) 24 (45%) 44 (57%) 22 (29%) 28 (53%)

Compleix Dades parcials No compleix

p

rincipals pr

oblemes

que cal solucionar

Les bones pràctiques en l’ús de fertilitzants en l’agricultura són fonamentals per millorar l’estat de les aigües subterrànies

ús DE lEs DaDEs

DIsPonIblEs

(10)

alteracions morfològiques de les masses d’aigua

• Ocupació dels marges dels rius. • Barreres a la continuïtat dels rius. • Pèrdua de riberes i de diversitat

d’hàbitats.

• Degradació del litoral en estanys i aiguamolls.

• Canvis en la morfologia de la costa.

Alteracions de la llera i les riberes del riu Anoia

Alguns d’aquests problemes estan localitzats en unes zones concretes del territori.

Manca de cabals de manteniment per ús de l’aigua per a l’abasta-ment, la indústria o el regadiu

Riu Muga des de la presa de Boadella fins al mar. Riu Ter des del Pasteral fins al mar. Riu Gaià des de la presa del Catllar fins al mar.

Manca de cabals de manteniment per ús hidroelèctric

Riu Fluvià. Alt Ter. Alt Llobregat i Cardener. Alt Se-gre. Rius Noguera Pallaresa i Noguera Ribagorçana. Riu Garona. Baix Ebre.

Desequilibris en el règim d’explo-tació de les aigües subterrànies

Aqüífers dels trams baixos de la Muga, el Fluvià i el Ter. Aqüífers del baix Llobregat.

contaminació de les aigües sub-terrànies per nitrats d’origen agrari

L’Empordà. Osona. El Maresme. Camp de Tarrago-na. Pla de Lleida.

ocupació dels espais fluvials i alte-racions importants de la morfologia dels rius i de les zones humides

Tram baix de la Muga. Baix Ter i Daró. Desemboca-dura de la Tordera. Regió Metropolitana de Barcelo-na. Tram baix del Francolí.

acumulació de runams salins

Explotacions salines del Bages.

alteracions importants de la línia de costa

El Port de la Selva. L’Escala. Maresme i Barcelonès. Ports de Barcelona i Tarragona. Costes del Garraf i Vilanova i la Geltrú. Costa Daurada de Cubelles fins a Altafulla.

Presència important d’espècies exòtiques invasores

Conca de la Muga i riu Fluvià. Llacunes dels Aigua-molls de l’Empordà. Tram mig del Ter i afluents. Estany i sèquia de Sils. Afluents del Llobregat. Em-bassaments de Boadella, Sau, Susqueda, La Baells, Riba-roja i Flix. Estanys de Banyoles i Clot d’Espolla. Llacunes del Delta de l’Ebre. Riu Ebre i afluents del tram baix.

les pr

opos

tes:

men

ys c

ontaminació

MEnys contaMInacIó 2.331 M€

Principals línies d’actuació que recull el Programa de mesures per assolir els ob-jectius ambientals del Pla.

DEPuracIó DE lEs

aIgÜEs rEsIDuals

Des dels anys 90 fins ara el nombre de sistemes de sanejament en fun-cionament ha experimentat un aug-ment molt considerable, i ha passat de menys de 100 depuradores a les 369 actuals. El cabal depurat s’ha incre-mentat de 363 a 664 hm3/any i avui es depura el 95% de les aigües resi-duals urbanes. En el mateix període el cost d’explotació i manteniment de les instal·lacions de sanejament ha aug-mentat de 29 a 163 M€/any.

Per tal de continuar millorant la qua-litat de l’aigua i dels seus ecosistemes aquàtics és indispensable garantir el sanejament de les aigües residuals ur-banes existents i futures. Amb aquest objectiu es desenvolupa el Progra-ma de sanejament d’aigües residuals (Psaru).

Les més de 1.800 actuacions

inclo-ses en aquest programa estan desti-nades a l’ampliació, millora, adaptació i remodelació de les estacions depura-dores existents per garantir un correcte funcionament, i a l’execució de noves depuradores en petits nuclis urbans pendents de sanejar.

D’acord amb aquest programa, Catalu-nya assolirà l’any 2015 l’acompliment ínte-gre de la directiva europea sobre el trac-tament d’aigües residuals urbanes. No obstant això, els nous objectius ambien-tals de la DMA poden requerir en alguns casos sistemes de depuració encara més exigents, una part dels quals s’abordaran també en els propers sis anys.

400 300 200 100 0

Estació depuradora d’aigües residuals de Montmeló (Vallès Oriental)

1990 1991 199 2 199 3 1994 199 5 1996 199 7 1998 1999 2000 200 1 200 2 200 3 2004 2005 2006 200 7 2008 2009 20 10

EDAR en servei a novembre de 2009 Previsió EDAR en servei a 2010

Figura 7 EDar en servei

(11)

La depuració d’aigües residuals genera, com a subpro-ducte, uns fangs biològics que cal gestionar. Les mesures incorporades en el Programa de fangs permeten priorit-zar, d’una banda, la utilització d’aquest fang com a ferti-litzant per a ús agrícola, i de l’altra, com a combustible renovable per a la producció energètica.

Alhora, s’inicia el camí per reduir l’impacte dels sobre-eiximents, que es produeixen quan els col·lectors no te-nen prou capacitat per transportar tota l’aigua de pluja que els arriba barrejada amb la residual. S’han definit 99 sistemes prioritaris, per als quals caldrà haver redactat un pla individual de millora abans del 2015.

La inversió total prevista fins a l’any 2015 en mesures per al sanejament de les aigües residuals urbanes supe-ra amb escreix els 1.800 milions d’euros.

rEDuccIó DE la contaMInacIó

D’orIgEn agrarI

Una de les principals causes de contaminació de les ai-gües subterrànies és la presència de nitrats d’origen agrari. Els adobs que s’empren per fertilitzar els conreus, ja siguin químics o orgànics, contenen molt de nitrogen. Quan aquests adobs s’apliquen en quantitats superiors a les necessitats dels conreus, l’excés de nitrogen que no poden absorbir les plantes percola molt lentament a través del sòl fins arribar a les aigües subterrànies, on s’acumula en forma de nitrats. Un cop produïda la conta-minació de les aigües subterrànies, els efectes es

mante-rEDuccIó DE substÀncIEs

PrIorItÀrIEs o PErIllosEs

Diverses activitats industrials, urbanes o agràries po-den aportar, a més de matèria orgànica, determinats compostos que, tot i trobar-se en concentracions molt petites, poden afectar negativament tant al medi aquàtic com a la salut humana.

Aquestes substàncies s’anomenen prioritàries o perilloses. La seva regulació legal, promulgada a ni-vell europeu, va millorant a mesura que s’incrementa el coneixement científic. En formen part, per exem-ple, els metalls pesants, els dissolvents orgànics i els plaguicides.

L’eliminació comença amb la seva detecció al medi i el posterior seguiment fins a trobar les fonts de con-taminació d’on provenen. A continuació cal aplicar un pla de reducció per les prioritàries i d’eliminació per les perilloses.

En aquest sentit, i adreçades a un important focus de contaminació ja identificat i estudiat, es portaran a terme les diferents actuacions de descontaminació de l’embassament de Flix, encaminades a extraure els fangs amb presència de substàncies prioritàries que hi ha al fons de l’embassament per poder assegurar la qualitat de l’aigua del riu Ebre.

L’actuació a l’embassament de flix, de gran en-vergadura, permetrà extraure els fangs acumulats millorant la qualitat de l’aigua i de l’entorn, amb una inversió de 155 milions d’euros.

rEDuccIó DE la contaMInacIó

salIna a la conca DEl

llobrEgat

L’existència d’una conca potàssica natural a la conca del Llobregat i la històrica explotació minera d’aquesta sal en la comarca del Bages ha generat al llarg dels anys grans dipòsits de sal acumulats en superfície (ru-nams salins), que en dissoldre’s afecten la qualitat del riu Llobregat, i de retruc, incideixen en els processos de potabilització de l’aigua.

Per millorar la qualitat de les aigües superficials i subterrànies del riu i disminuir la presència de sal (so-bretot clorurs), s’han iniciat diferents línies d’actuació: interceptar i conduir al col·lector de salmorres les sur-gències salines que, de manera constant i contínua, aporten sal a les aigües; garantir i augmentar la capa-citat del col·lector de salmorres que transporta les ai-gües salobres fins al mar; impermeabilitzar els runams inactius i millorar els tractaments de potabilització de les dues grans estacions de potabilització d’Abrera i Sant Joan Despí, entre d’altres.

nen més temps que en les aigües superficials, i recuperar la qualitat de l’aigua és tècnicament difícil i molt car. Per això és important prevenir o reduir el risc de contamina-ció abans d’haver de remeiar les conseqüències.

Per resoldre aquesta problemàtica, les mesures adoptades es focalitzen principalment en fomentar la reducció dels nitrats presents en el sòl mitjançant ac-tuacions tant en el sector agrícola com en el ramader. Puntualment, i per resoldre problemes d’abastament, es realitzaran actuacions per eliminar els nitrats direc-tament de l’aqüífer.

Figura 8

contaminació de sòls i d’aigües subterrànies per sobreús d’adobs orgànics i fertilitzants nitrogenats i per inflitració de retorns d’aigua de reg

Sobreeiximents en temps de pluja

Runams salins en la conca del Llobregat Descontaminació de l’embassament de Flix al riu Ebre

Pou d’abastament Bombament d’aigües contaminades Bombament d’aigües contaminades Oscil·lacions estacionals del nivell freàtic. Dissolució i remobilit zació dels compostos nitrogenats cap a les zones saturades dels nivells aqüífers en funció de la permeabilitat i de les xarxes de flux hidràulic.

Flux descendent Flux hidràulic induït

(12)

MEnys Danys PEr InunDacIons 413 M€ MIllora DEls EcosIstEMEs 545 M€

Període de retorn 10 anys Període de retorn 50 anys Període de retorn 100 anys Període de retorn 500 anys Llera natural

PrEvEncIó

D’InunDacIons

Les planes d’inundació dels rius es troben en gran mesura ocupades per aprofitaments humans, tals com l’agri-cultura, la indústria, les zones urbanit-zades o les infraestructures de tot tipus (viàries, ferroviàries, col·lectors i serveis diversos). Aquesta forta ocupació de les planes, originàriament dominades pels boscos de ribera, pot fer perillar greu-ment l’equilibri dels ecosistemes lligats al riu, i alhora, ser la causa d’importants danys en episodis d’inundació.

Per prevenir i disminuir els danys que poden provocar les inundacions sobre les persones i els béns es duen a terme mesures destinades a conèixer millor el funcionament del riu i del conjunt d’es-pais que en depenen directament, l’ano-menat espai fluvial, i a preservar la natu-ralitat i les funcions ambientals d’aquest espai. L’objectiu és trobar un equilibri entre el manteniment dels valors am-bientals i la necessària protecció de les persones i els béns materials davant del risc d’inundació.

IMPlantacIó

DE cabals DE

MantEnIMEnt

Els cabals de manteniment (també anomenats cabals ambientals o ecolò-gics) són els cabals d’aigua necessaris per mantenir unes condicions mínimes en els rius que permetin conservar els seus ecosistemes en bon estat. En els propers anys es preveu fer efectiva la implantació de cabals de

manteni-ment de forma progressiva en els rius de les conques internes de Catalunya, mitjançant acords amb els usuaris de l’aigua de cada riu per produir els mí-nims efectes en els usos actuals. Un exemple són els acords als quals es pretén arribar amb els titulars d’apro-fitaments hidroelèctrics, que perme-tran recuperar fins a 380 km de rius afectats per l’activitat de les centrals hidroelèctriques.

En els rius catalans de la conca de l’Ebre i de la Garona, l’ACA ha deter-minat els cabals de manteniment que caldria respectar, i en el cas del riu Ebre amb el suport de la Comissió per a la Sostenibilitat de les Terres de l’Ebre i del Parlament de Catalunya, si bé la responsabilitat i la competència per dur a terme la implantació efectiva d’aquests cabals correspon a la Confe-deració Hidrogràfica de l’Ebre. En aquest sentit, es prosseguirà i

s’in-tensificarà la delimitació de les zones inundables, i es realitzaran actuacions de protecció contra les inundacions a les zones on els usos i les activitats humanes consolidades ho requereixin. Les principals actuacions que se’n de-rivaran són:

• Zonificació de l’espai fluvial en més de 2.000 km de la xarxa fluvial prin-cipal catalana.

• Delimitació de zones potencialment inundables en més de 30.000 km de xarxa fluvial.

• Inventari de 1.000 cons de dejecció. • Millora de la funcionalitat hidràulica

mitjançant unes 1.000 actuacions de manteniment de la capacitat de des-guàs de les lleres.

• Més de 250 actuacions de protecció de les ocupacions consolidades en l’espai fluvial.

Figura 3

Delimitació de zones inundables a la conca del francolí

Endegament del riu Cardener a Sant Joan de Vilatorrada

m

en

ys

d

an

ys

p

er

in

un

d

ac

io

ns

m

ill

or

a

d

el

s

ec

os

is

te

m

es

(13)

rEcuPEracIó DE llErEs I

rIbErEs

El llit, les ribes i les riberes dels rius estan sotmesos a diferents tipus d’alteracions a causa de les activitats humanes que es desenvolupen. Com a conseqüència, els boscos de ribera han minvat i s’han alterat les ca-racterístiques naturals de les lleres. En aquest sentit, cal reordenar les activitats i els usos que actualment es desenvolupen, i per altra banda, cal elaborar estu-dis per al coneixement del funcionament de les ribe-res i les lleribe-res per a la seva gestió posterior. Les

princi-Les espècies exòtiques invasores alte-ren el bon estat dels ecosistemes i po-den provocar danys a les infraestructu-res de regulació i transport de l’aigua.

La gran capacitat que mostren aquestes espècies a l’hora de colonit-zar noves àrees, i els danys ambientals i econòmics que es deriven de la seva proliferació, les converteixen en un ve-ritable problema que convé afrontar.

Les principals actuacions per preve-nir i controlar la presència d’aquestes i d’altres espècies invasores i dels efec-tes indesitjats sobre els ecosistemes aquàtics són:

• Protocols d’actuació contra les espè-cies de major risc d’invasió o afecta-ció del medi.

• Actuacions de prevenció i mitigació de l’impacte de les principals espèci-es invasorespèci-es.

pals actuacions per recuperar i preservar la naturalitat i funcionalitat d’aquests ecosistemes van adreçades a: • La conservació i recuperació de la funcionalitat de

les riberes en més de 50 ha a partir de la reordena-ció i gestió d’activitats i usos.

• La recuperació i millora de la vegetació autòctona de ribera i eliminació i reducció progressiva de la canya americana en més de 300 km de riu. • La recuperació de la naturalitat de les lleres i del

transport de sediments dels rius en més de 150 km de trams fluvials.

actuacions de recuperació de les riberes i lleres a sant Hilari sacalm

Abans de l’actuació Després de l’actuació

El musclo zebrat colonitza amb facilitat les aigües de rius i embassaments La canya americana ocupa grans extensions de ribes i riberes

Caulerpa racemosa, una alga invasora amb presència incipient a la costa catalana

MIllora DE la connEctIvItat

fluvIal

Els rius són corredors biològics naturals de vital impor-tància. Molts animals utilitzen els rius per alimentar-se, cercar-hi refugi o per moure’s entre els diferents espais que constitueixen el seu hàbitat natural. Per als peixos, els rius són l’única via per desplaçar-se quan necessi-ten trobar noves zones per alimentar-se o reproduir-se. Per això és important eliminar o fer permeables les bar-reres que impedeixen el moviment dels peixos i d’altres animals riu amunt i riu avall. Amb aquestes mesures es recuperarà la connectivitat fluvial en més de 2.200 km de trams de rius considerats prioritaris.

Escala per als peixos

(14)

Les zones humides són masses d’aigua quieta, de poca fondària, i sovint de pe-tites dimensions i de caràcter temporal, com per exemple els aiguamolls, llacunes, basses, ullals o tolles. Es tracta d’espais d’elevat valor ecològic però a la vegada molt sensibles, que tradicionalment s’han vist molt afectats per les activitats huma-nes, fins al punt que en diversos casos la pressió sobre aquests espais naturals ha provocat la seva dessecació i desaparició.

Per tal de preservar i recuperar les zones humides i el seu entorn natural hi ha previstes diverses actuacions a de-senvolupar tant per part de l’Agència Catalana de l’Aigua com per la Direc-ció General de Medi Natural del Depar-tament de Medi Ambient i Habitatge: neteja de deixalles i runes, adquisició pública d’espais d’especial interès i promoció d’acords de custòdia.

MIllora DEl lItoral

Les aigües marines i els animals i plan-tes que hi habiten pateixen els efecplan-tes de les activitats humanes que tenen lloc a la costa. A hores d’ara, aquests ecosis-temes es veuen afectats principalment per les modificacions del litoral i els fons marins, associades a la construcció d’infraestructures o la regeneració de platges, i també per l’arribada a mar a través de rius i rieres, o bé directament per emissaris submarins, d’aigües resi-duals que tot i haver estat degudament depurades, poden contenir quantitats significatives de nutrients.

Per poder dissenyar les mesures més eficients a l’hora de millorar la qualitat dels ecosistemes costaners, es planteja l’ela-boració de diversos estudis que permetin ampliar el coneixement pel que fa a l’efec-te de les activitats abans esmentades sobre els ecosistemes marins. Aquests estudis es basen en el coneixement de la resposta a les alteracions causades per aquestes activitats sobre les poblacions d’una planta marina típica del mar Medi-terrani, la Posidonia oceanica, d’elevat va-lor ecològic, de creixement i recuperació lents i molt sensible a la contaminació.

la gEstIó I ProtEccIó DEls

aQÜífErs

Les aigües subterrànies són un recurs natural de gran importància socioeconòmica, estratègica i mediambi-ental, que satisfan necessitats d’abastament urbà, ús industrial i per al regadiu, en alguns casos com a font única de proveïment. Les aigües subterrànies consti-tueixen la base de molts sistemes d’aigües superfici-als, ja que alimenten rius i zones humides durant tot l’any i especialment en períodes d’escasses precipi-tacions i estiatges. La concentració d’extraccions i el desenvolupament d’activitats no sempre compatibles amb la protecció dels aqüífers han comportat descen-sos importants dels nivells piezomètrics, així com un deteriorament de la qualitat química de l’aigua. Les mesures estan encaminades a millorar la qualitat de les aigües subterrànies i a millorar l’eficiència en la seva utilització. Se centren en recarregar els aqüífers, corregir i prevenir la intrusió marina, establir períme-tres de protecció a les captacions, segellar els pous abandonats i, sobretot, en establir normes de gestió dels aqüífers.

Figura 9

barrera hidràulica litoral

Aqüífer superficial (sorres)

Aqüitard (llims orgànics i sorres llimoses) Aqüífer profund (graves i sorres) amb aigua dolça Aqüífers amb aigua salobre i salada

Substracte regional (llims argilosos i margues grises) Superfície d’interfase aigua dolça / aigua salada (densa) Pous d’injecció de la barrera hidràulica

Nivell piezomètric i xarxes de flux Pous d’extracció en ús Equipotencials i línies de flux

Praderies de Posidonia oceanica al litoral de Cambrils

rEcuPEracIó DE lEs ZonEs HuMIDEs

(15)

hídrics

els recursos

Els rIus catalans:

sotMEsos a una

forta PrEssIó

La demanda d’aigua a catalunya és

de 2.965 hm3/any, amb una distribució

per usos que és força diferent a banda i banda de la divisòria hidrogràfica. A les conques internes, on els recursos són més escassos, predominen els usos ur-bans i industrials. A les conques catala-nes de l’Ebre, en canvi, l’ús majoritari és l’agricultura.

A més, al Delta de l’Ebre es deriven 700 hm3/any addicionals per mantenir l’ecosistema agroambiental.

p

roblemà

tica

Figura 1

Demanda d’aigua a catalunya

Demanda agrària Demanda urbana

Demanda industrial Demanda recreatius

(16)

Figura 2

usos no consumptius

Figura 2

fonts de recurs a catalunya

Central hidroelèctrica Central nuclear Central tèrmica Piscifactoria Segre Ebre Ter Llobregat Muga Aigües subterrànies Aigües reutilitzades

Altres * inclòs Segarra-Garrigues en Segre a Rialb

Any humit Any mitjà Any sec

Any humit Any mitjà Any sec

Any humit Any mitjà Any sec

Any humit Any mitjà Any sec

Recurs disponible hm 3 / an y hm 3 / an y hm 3 / an y hm 3 / an y

Cabal de manteniment -- Aprofitament mitjà*

els usos no consumptius més impor-tants estan relacionats amb la

produc-ció elèctrica. Malgrat que no alteren el

balanç de recursos, sí poden dificultar l’assoliment d’uns cabals de

manteni-ment adequats en els rius. A Catalunya existeixen 40 centrals hidroelèctriques i 314 minicentrals, amb una potència instal·lada total de 2.300 MW.

els nostres recursos hídrics són molt variables, propis d’un clima

mediter-rani. Malgrat que les aigües superficials

són la principal font de proveïment, les aigües subterrànies tenen també una importància estratègica com a reserva davant de sequeres i garanteixen l’abas-tament de moltes poblacions rurals que no disposen de connexions a xarxes su-pramunicipals. A les conques internes s’han enregistrat diversos períodes d’in-tensa sequera, els pitjors dels quals van succeir en els anys 1945 i 2008.

Els cabals dels nostres rius varien molt d’un any a l’altre. Durant els anys secs els recursos poden arribar a ser infe-riors a les demandes.

Muga a boaDElla

llobrEgat a sant joan DEsPí

tEr al PastEral

sEgrE a rIalb

Figura 3

utilització dels recursos aprofitables

600 500 400 300 200 100 0 900 800 700 600 500 400 300 200 100 0 1600 1400 1200 1000 800 600 400 200 0

El canvI clIMÀtIc

Els efectes del canvi climàtic constitueixen un element d’incertesa important en la disponibilitat

d’aigua futura. La major part dels escenaris mundials estudi-ats se centren en horitzons més enllà de l’any 2040, de forma que encara és difícil valorar amb precisió els efectes a més curt termini. Els treballs de modelització desenvolupats per l’Agència Catalana de l’Aigua estimen una reducció d’apor-tacions mitjanes del 5% en l’horitzó 2027, acompanyada d’un increment de la variabilitat estacional i interanual.

120 100 80 60 40 20 0

(17)

garona sEgrE suD baIx EbrE Muga tEr-llobrEgat fluvIÀ

El sIstEMa suD (tarragona)

Els abastaments poden presentar li-mitacions en un futur proper, atès que la principal font de proveïment, l’aigua de l’Ebre, ja es fa servir quasi bé com-pletament durant els mesos d’estiu. En termes anuals, però, el dèficit previst és reduït, de 12 hm3/any el 2015, i també quedarà solucionat amb les actuacions planificades.

El fluvIÀ

Presenta un balanç equilibrat i no s’es-peren dèficits, ni ara ni en el futur.

El sIstEMa tEr-llobrEgat

És el més deficitari. Tant els abasta-ments com els regs presenten garan-ties insuficients. El dèficit en el pitjor any abans de les actuacions recents hagués pogut arribar a 176 hm3/any. Amb la dessalinitzadora del Llobregat i la resta d’actuacions executades en els darrers anys aquest dèficit mà-xim s’ha reduït a 68 hm3/any. La resta d’actuacions contingudes en aquest Pla acabaran de resoldre aquest dèfi-cit fins l’horitzó 2027.

El sEgrE

L’ampliació de la superfície regada (ca-nal Segarra-Garrigues), l’intens apro-fitament hidroelèctric i la necessitat d’implantar uns cabals de manteniment suficients són els tres condicionants principals en la gestió de la conca mit-jana del Segre. Per fer-los compatibles caldrà modernitzar els regadius, har-monitzar els aprofitaments del Segre i la Noguera Pallaresa i revisar el règim d’explotació hidroelèctrica.

baIx EbrE

El principal repte és la implantació d’un cabal de manteniment adequat en el tram final de l’Ebre. L’Agència ha pro-posat a l’Estat que es fixi un valor entre 7.305 i 12.783 hm3/any, segons si l’any és sec o humit.

la garona

Presenta una bona disponibilitat de recurs i una correcta satisfacció de les seves demandes, així que no s’esperen dèficits, ni ara ni en el futur.

la Muga

Els abastaments estan garantits, però en anys secs els regadius són deficitaris. Poden arribar a faltar 26 hm3/any en els pitjors anys.

La reutiLitZaciÓ és avui una font

valuosa de recurs gràcies a l’esforç que s’ha fet durant els darrers trenta anys en la construcció de depuradores. Un trac-tament addicional (anomenat regenera-ció) ens permet aconseguir un recurs de bona qualitat, apte per a múltiples usos.

A Catalunya, la reutilització té dos ob-jectius fonamentals: en primer lloc, subs-tituir una part de l’aigua que ara utilitzen les indústries i els regadius; en segon lloc,

recarregar els aqüífers, millorant-ne l’es-tat i incrementant les possibilil’es-tats d’ex-tracció durant els episodis de sequera.

Es generaran 101 hm3/any de nova disponibilitat.

La recuPeraciÓ deLs aqÜÍfers

contaminats permet tornar a

explo-tar pous que en el passat es van haver d’abandonar per problemes de conta-minació. Aquesta recuperació és avui

possible gràcies a l’evolució de les tec-nologies de tractament i a les millores assolides en el sanejament.

La major part de les actuacions s’han avançat durant els darrers episodis de sequera i ja s’han recuperat més de dos-cents pous.

Es podrà disposar, en un any sec, de fins a 43 hm3/any d’aigua subterrània recuperada.

m

és aigua: solucions basades

en la t

ecnologia

MÉs aIgua

1.278 M€

Aigua regenerada Descontaminació dels pous de la Llagosta (Besòs)

Figura 4

(18)

La dessaLinitZaciÓ d’aiGua de mar permet generar aigua potable d’una qualitat excel·lent i amb plena ga-rantia. A més, és una solució autònoma, aliena als conflictes territorials i relativa-ment econòmica en termes d’inversió inicial. Tanmateix, requereix uns consums energètics i uns costos d’explotació su-periors als dels recursos convencionals.

La planificació actual preveu l’ús de la dessalinització com un reforç

garan-tit que completarà els recursos naturals en els anys secs, i podrà aportar fins a un 25% del consum urbà de Catalunya (o un 7% del consum total).

L’aigua dessalinitzada només es desti-narà a abastir la població, però la indús-tria i l’agricultura també es beneficiaran d’aquest ús, ja que aquests sectors com-parteixen els seus recursos hídrics amb les ciutats. Catalunya compta avui dia amb dues instal·lacions dessalinitzadores, la del

Llobregat i la de la Tordera ampliada, que poden arribar a produir 80 hm3/any.

Es preveu la construcció de dues plantes més (Tordera II i Foix) que permetran incrementar la producció fins a un màxim de 200 hm3/any. eL cost de dessaLinitZaciÓ

d’ai-Gua de mar... La inversió total

neces-sària per construir dessalinitzadores i les conduccions de distribució corres-ponents, inclosa la planta del Llobregat, ascendirà a 851 milions d’euros. Aquesta xifra suposa un 9% del conjunt d’inver-sions en el cicle de l’aigua que preveu aquest Pla de gestió. En canvi, i com a exemple, cal tenir present que un trans-vasament des del riu Roine pel mateix cabal costaria uns 2.000 milions d’euros, aproximadament, si bé la seva vida útil seria també més llarga, perquè les con-duccions se solen deteriorar més lenta-ment que els equips electromecànics.

En aquest context, es pot afirmar que la dessalinització presenta uns costos d’inversió moderats. Els costos

d’explota-ció, en canvi, són relativament alts. Així, la despesa econòmica associada per pro-duir un metre cúbic (1.000 litres) d’aigua dessalinitzada és d’uns 0,40 euros. En comparació, potabilitzar l’aigua d’un riu pot costar entre 0,05 euros (en el cas del Ter) i 0,27 euros (en el cas del Llobregat). Però en tots els casos es tracta de costos assumibles. Per exemple, si vol-guéssim produir mitjançant dessalinit-zació tota l’aigua que consumeix una família de quatre persones ens costaria dos euros per setmana. En realitat, la re-percussió és molt menor perquè l’aigua dessalinitzada no superarà mai el 25% del total consumit per les ciutats.

...i eLs consums enerGÈtics. La

des-salinització consumeix electricitat, ja que és necessari realitzar una forta pressió per a què l’aigua de mar travessi les membra-nes d’osmosi inversa. El consum total ne-cessari per dessalinitzar un metre cúbic, però, s’ha anat reduint: si a principis dels anys 80 les plantes necessitaven uns 20 kWh/m3, actualment calen uns 3,30 kWh/ m3. En conseqüència, el camp d’aplicació

d’aquesta tecnologia s’ha anat estenent, i avui ja no és pròpia només dels països àrids sinó que també es construeixen plantes en indrets de clima similar al me-diterrani, com Austràlia, Israel o Califòrnia. El funcionament de les dessalinitza-dores és modulable i s’adapta bé a un clima variable com el nostre. En els anys secs es dessalinitzarà més aigua, i es po-drà assolir la producció màxima de 200 hm3/any. En els anys humits, en canvi, les dessalinitzadores funcionaran amb una producció menor. En conjunt, es preveu una producció mitjana d’uns 70 hm3/any entorn de l’any 2015. La despesa energè-tica anual associada a aquesta producció mitjana representarà un 0,12% del consum energètic total del país. Una part d’aquest consum es recuperarà mitjançant políti-ques d’estalvi energètic dins el propi cicle de l’aigua. Així, per exemple, les campa-nyes d’estalvi han permès durant els dar-rers cinc anys una reducció significativa dels consums d’aigua calenta a les llars, i s’estima que això ha permès un estalvi energètic associat del mateix ordre que l’increment anterior.

La GestiÓ de La demanda

urba-na i industriaL ha aportat resultats

notables. Els consums unitaris han dis-minuït contínuament des de l’any 2003, la qual cosa ha permès que l’any 2007 el consum total de les xarxes urbanes hagi estat inferior en un 4% al que s’en-registrava cinc anys abans, malgrat que la població catalana hagi augmentat en mig milió d’habitants en aquest període. També en els consums industrials s’han obtingut estalvis notables, associats tant a una major conscienciació de les

empreses com a la tributació del cànon de l’aigua.

el repte està ara en mantenir aquesta moderació del consum durant els pro-pers anys, quan els nous recursos que progressivament entrin en servei hagin allunyat el risc de les restriccions. En

aquest camp, l’esforç de la ciutadania s’ha de veure recompensat amb el su-port de l’Administració, que incentivarà les pràctiques més sostenibles, com ara l’aprofitament d’aigües pluvials i grises.

Dessalinitzadora del Llobregat

m

és eficiència

MÉs EfIcIÈncIa

2.358 M€

(19)

La modernitZaciÓ deLs reGadius ha estat fins ara l’assignatura pendent pel que fa a l’estalvi, a causa en part de les importants inversions que requereix. Les modernit-zacions previstes en el Pla de regadius permeten iniciar aquest camí que ha de conduir a la millora de 178.735 ha de regs tradicionals, amb un triple benefici: millorar l’eficiència en l’aplicació de l’aigua, mantenir l’aigua en els rius, i reduir la contaminació difusa de les aigües subterrànies a causa de l’ús excessiu de fertilitzants i plaguicides.

L’estalvi assolible en un any sec en la major part de les conques catalanes de

l’ebre pot arribar a un volum d’entre 146 i 225 hm3. Les inversions associades, que

superen els 2.000 milions d’euros, també són molt importants, per la qual cosa cal trobar sinèrgies entre els diferents sectors públics i privats que puguin beneficiar-se d’aquestes millores ambientals, socials i competitives.

Les xarxes de distribuciÓ presenten avui dia uns bons ratis d’eficiència, similars

als d’altres països europeus, tot i que existeix un potencial de millora. El Pla proposa uns estàndards tècnics que els serveis municipals han d’assolir, i caldrà fer un esforç especialment en aquelles poblacions petites i mitjanes on la manca de mitjans ha fet fins ara més difícil avançar en aquest sentit.

Un element indispensable per poder actuar de manera planificada és el Pla di-rector d’abastament, que tots els municipis han de redactar abans de l’any 2015. L’Agència ja ha ajudat fins ara a 540 municipis a confeccionar els seus plans directors.

La miLLora de Les xarxes de

transPort en aLta és una de les

lí-nies prioritàries en aquest Pla, amb un percentatge del 20% sobre el total d’in-versions previstes. Les noves conduc-cions permetran una millor distribució dels recursos hídrics i es generarà una xarxa moderna i flexible que podrà fer front a possibles contingències, com ara una fallada d’alguna de les princi-pals fonts de subministrament urbà (Ter, Llobregat o Ebre). Permetrà també un aprofitament òptim de les aportacions que es generin i d’aquelles que es pu-guin incorporar més endavant. Destaca, entre les moltes interconnexions en exe-cució, la construcció d’un túnel de con-nexió entre els costats Ter i Llobregat de l’abastament de Barcelona.

Fora de les àrees més poblades cal fer també un esforç per millorar el ser-vei. Es construiran noves xarxes supra-municipals i s’estendran i s’intercon-nectaran moltes de les actuals, donant servei a més de 100 municipis que actu-alment pateixen problemes de qualitat o quantitat.

La miLLora deLs tractaments permet garantir que l’aigua potable se-guirà acomplint tots els requeriments sanitaris, cada vegada més exigents. Alhora, els nous tractaments millora-ran també les qualitats organolèptiques (l’olor i el gust) de l’aigua que arriba a les aixetes. Destaquen els tractaments de membrana implantats en les dues grans potabilitzadores del Llobregat (Abrera i Sant Joan Despí) que beneficien a una població de quatre milions d’habitants. També estan previstos tractaments simi-lars en altres plantes arreu de Catalunya.

Figura 5

Municipis que han redactat el seu Pla director en els darrers 2 anys

Reg gota a gota

Tractament de membranes a la potabilitzadora d’Abrera

Presa del Cairat Construcció del túnel entre Fontsanta (costat Llobregat) i Trinitat (costat Ter)

m

és serv

ei: millor

a dels

sis

temes d’

abas

tament

MIllor

sErvEI

2.354 M€

L’increment de reGuLaciÓ és difícil

a Catalunya, perquè la quasi totalitat dels embassaments possibles ja s’han cons-truït, i els emplaçaments que quedarien ofereixen pocs beneficis en relació amb els impactes econòmics i ambientals as-sociats. Malgrat tot, es preveuen encara algunes actuacions de menor enverga-dura, consistents en l’ampliació o reha-bilitació d’algunes petites preses (Cairat, Colomers...) o la construcció de basses d’emmagatzematge per a aprofitaments urbans fora de les lleres dels rius.

(20)

La GestiÓ inteGrada de tots eLs recursos. La incorporació de diferents fonts de recurs obre noves possibilitats en la gestió de l’aigua a les conques internes i alhora fa encara més necessària una coordinació òpti-ma entre les diferents aportacions provinents d’aigües superficials, subterrànies, regenerades i dessalinitzades. La gestió integrada persegueix un doble objectiu: maxi-mitzar la garantia i la qualitat de l’aigua subministrada i minimitzar els costos econòmics i ambientals associats. Segons aquest esquema, les aportacions procedents de la dessalinització o dels aqüífers s’empraran sobretot du-rant els anys de sequera. El gràfic adjunt mostra la dis-tribució d’aportacions prevista en els abastaments de la regió metropolitana en diferents situacions climàtiques.

Aqüífers Llobregat Ter Dessalinització Any sec

(2007-2008)

Any mitjà Any humit

(1995-1996) hm 3 / an y 450 400 350 300 250 200 150 100 50 0 Figura 2

fonts d’abastament de la regió Metropolitana de barcelona

p

ropos

tes

Un nou mapa de l’abastament a Catalunya (1)

Actuacions més destacades

ETAP. Potabilitzadora

Millores del transport

Municipis connectats a xarxes d’abastament supramunicipal

Conductes existents Millora de conducció

Nova conducció

Situació actual (2009) Situació planificada

Un nou mapa de l’abastament a Catalunya (2) ITAM. Dessalinitzadora

Principals àmbits de reutilització Modernització de regadius Recuperació d’aqüífers

Embassament existent

Millores i noves EtaP

1 ETAP Llobregat - Abrera

2 ETAP Sant Joan Despí

3 ETAP l’Ampolla

4 Nova ETAP de Ratera

Modernitzacions en els regadius

1 Canal d’Urgell 2 Aragó i Catalunya 3 Canal de Pinyana 4 Baix Ter reutilització de l’aigua 1 Muga 2 Costa Brava 3 Besòs 4 Baix Llobregat 5 Camp de Tarragona recuperació d’aqüífers 1 Camp de Tarragona 2 Baix Llobregat 3 Besòs

Millores i noves conduccions

1 Abastament des de la Llosa del Cavall

2 Abastament des del Segarra-Garrigues

3 Abastament de Pinyana

4 Millora de l ‘abastament de les Garrigues

5 Millores de l’abastament a la Terra Alta

6 Millores dels abastaments del tram Baix de l’Ebre

7 Millores en el sistema CAT

8 Connexió Fontsanta – Trinitat

9 Reforç Costa Brava Centre

10 Abastament del Voltegranès i el Lluçanès

1 2

3

4

una nova garantIa

Les actuacions incloses en aquest Pla permetran garantir ple-nament els abastament urbans de Catalunya, alhora que millo-raran notablement les garanties dels regadius i permetran acomplir amb el PSCM. Es resol així una situació de precarietat que s’arrossega des de fa molts anys (almenys des dels vuitanta), mitjançant una combinació de solucions realistes i lliures de conflictivitat

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 1 2 3 4 1 2 3 4 5 1 2 3

(21)

econòmics

aspectes

E

l Programa de mesures és l’ins-trument del Pla de gestió que permet assolir els objectius fixats en una estratègia a desenvolupar durant 10 anys i evitar així la necessitat d’haver d’adoptar mesures d’emergència, més costoses i traumàtiques. Aquestes me-sures, que es desenvolupen durant el període 2006-2015, conjuntament amb la resta de serveis que realitzen els dife-rents agents que intervenen en el cicle de l’aigua (captació de recursos, dessa-linització, distribució, potabilització de les aigües, tractament d’aigües residu-als, reutilització, prevenció d’avingudes, manteniment de cabals ambientals, res-tauració de riberes, recuperació d’aqüí-fers, protecció d’hàbitats, etc.), tenen un cost que ha d’assumir progressivament i gradual el conjunt de la societat.

Les mesures incorporades en el Programa comporten una inversió

to-tal, per al conjunt del cicle de l’aigua a Catalunya, de 9.405 milions d’euros. Bona part de les mesures ja s’han inici-at, de manera que es troben en servei i en execució actuacions a càrrec de l’ACA i d’Aigües Ter-Llobregat (ATL) per un total de 1.882 milions d’euros. Per tant, el volum d’inversió pendent d’executar fins al 2015 és de 7.523 mi-lions d’euros.

q

uant s’in

vertir

à en els

pr

òxims an

ys

?

durant els 6 anys que queden

per desenvolupar el programa

de mesures, s’invertiran de

mitjana 1.254 milions d’euros

l’any, l’equivalent al 0,59% del

pib de catalunya i que

representa una inversió de 167

euros per habitant i any.

(22)

El Programa recull més de 4.000 ac-tuacions, que han estat seleccionades d’acord amb criteris d’eficiència i pres-tant especial atenció a la seva interre-lació, permetent millorar la qualitat del medi i garantir l’abastament.

Dels 9.405 milions d’euros d’inversió que suposa el Programa de mesures, el 59% (5.521 milions d’euros) serà as-sumit o bé per l’Agència Catalana de l’Aigua (4.092 milions d’euros), o bé per Aigües Ter-Llobregat (1.429 milions d’euros). La resta es distribueix entre les altres administracions i agents que

intervenen en el cicle integral de l’aigua a Catalunya (departaments de la Gene-ralitat, Administració general de l’Estat, ens locals i usuaris).

Cadascun dels agents dissenya-rà mecanismes per fer front al volum d’inversió. En el cas de l’ACA i ATL, la inversió prevista pendent és de 3.639 milions d’euros (5.521-1.882 ja execu-tats). Donat que els escassos Fons de Cohesió de la Unió Europea (82 mili-ons d’euros) romanents s’executen en-guany, que el nivell d’endeutament ha arribat al límit tècnic admissible i que

la repercussió en el rebut de la inversió pendent és socialment impagable, el Pla de gestió preveu finançar la inver-sió quasi bé integrament a càrrec de la Disposició Addicional Tercera de l’Esta-tut d’Autonomia de Catalunya d’acord amb el Pla Catalunya acordat pel Go-vern de la Generalitat.

Figura 2

Inversió del Programa de mesures segons agents (%)

Figura 3

costos a 2015 amb la implantació del Programa de mesures (M€) 70 60 50 40 30 20 10 0 900 800 700 600 500 400 300 200 100 0 ACA+ATL Disponibilitat (ACA) Sanejament (ACA) Medi (ACA) Distr. Usuaris Clavegueram Agents privats Altres Dep. Generalitat

Ens locals Adm. general Usuaris

de l’Estat

inversió total 9.405 m€

Total costos serveis 2015 del cicle de l’aigua: 2.536 M€. (Total costos serveis actuals del cicle de l’aigua: 1.684 M€).

Total costos serveis 2015 ACA: 964 M€

(Total costos serveis actuals ACA: 753 M€)

A

part de la necessitat de fer front

a les noves inversions previstes, el cicle de l’aigua té uns costos d’ex-plotació requerits per a la correcta gestió de les infraestructures: plantes de depuració, dessalinitzadores, gestió dels embassaments, sistemes de distri-bució de l’aigua fins a l’usuari, etc. El total de costos previstos del cicle de l’aigua, un cop implementades totes les mesures (any 2015), és de 2.212 mi-lions d’euros l’any. L’Agència Catalana de l’Aigua assumirà 964 milions d’eu-ros (44% del cost del cicle) per poder prestar els serveis de disponibilitat, sa-nejament i medi.

En l’actualitat, els ingressos del cicle de l’aigua procedents de tarifes reper-cutides en els usuaris ascendeixen a 1.145 milions d’euros a l’any, si bé per poder prestar els serveis es generen uns costos de 1.684 milions d’euros anuals, donant lloc a una recuperació global dels costos del cicle de l’aigua del 68%. No tots els agents que inter-venen en les diferents fases del cicle de l’aigua tenen el mateix nivell de

recuperació dels costos: mentre que els operadors privats de distribució d’aigua assoleixen pràcticament una recuperació completa dels seus cos-tos, l’ACA presenta una recuperació del 47% pels serveis de disponibilitat, sanejament i medi (tenint en compte tant les despeses corrents com les amortitzacions d’actius i la devolució d’endeutament, i un 72% si no es tenen en compte les amortitzacions d’actius

i la devolució d’endeutament), i els ajuntaments de mitjana recuperen un 20% pels serveis de clavegueram.

La diferència existent entre els in-gressos i les despeses es cobreix amb aportacions d’altres administracions, però sobretot amb un constant incre-ment de l’endeutaincre-ment, que genera costos addicionals i obligacions finan-ceres per a les generacions futures.

q

uant c

os

ta la

ges

tió de l’

aigua

?

en l’actualitat, el cost del cicle

de l’aigua a catalunya és de

1.684 milions d’euros. l’any

2015, per fer front a les noves

actuacions, es preveu que

aquests costos ascendeixin a

2.212 milions d’euros.

168 692 59% 24% 11% 4% 2% 817 288 143 104 (113) (547) (93) (611) (193) (127)

Costos a 2015 Costos actuals Nivell de costos actuals

Menys contaminació Menys danys per inundacions Millora dels ecosistemes Millora dels aqüífers Figura 1

Inversió del Programa de mesures

Més aigua Més eficiència Més servei 2.331 m€ 413 m€ 545 m€ 1.278 m€ 2.358 m€ 2.354 m€ 126 m€

(23)

Amb l’entrada en funcionament de les noves actuacions i el corresponent in-crement dels costos previstos durant el període 2010-2015, es fa del tot insos-tenible seguir aplicant el model actu-al de finançament. S’ha de tendir a un model basat en la sostenibilitat econò-mica dels serveis prestats.

En l’actualitat, el preu de l’aigua a Catalunya per a l’usuari domèstic és, de mitjana, d’1,70 €/m3, i representa

menys de l’1% dels ingressos familiars nets. En comparació amb el preu d’al-tres productes de consum diari com el pa, el cost de l’aigua per als ciutadans és un 24% inferior. Si es compara el preu mitjà de l’aigua entre les princi-pals ciutats europees, es pot apreciar que a Barcelona el preu (1,78 €/m3) és inferior al de ciutats com Berlín (4,92 €/m3), Londres (2,56 €/m3) o París (2,12 €/m3); i és superior al preu de Roma (0,95 €/m3).

IngrEssos I DEsPEsEs DE l’aca

L’Agència Catalana de l’Aigua ha ingressat,

l’any 2009, 357 milions d’euros, principalment a través de la figura tributària del cànon de l’aigua, i ha tingut una despesa de 361,4 mi-lions d’euros (un 63% en despesa ordinària d’explotació, un 15% en despesa de personal i estructural, un 12% en despesa financera i un 10% en reposicions). Aquest import de despe-sa no considera la totalitat dels costos, ja que si es consideressin, la despesa total seria de 753 milions d’euros, donant lloc a una recupe-ració de costos del 47%.

Els ingressos corrents no han permès cobrir la totalitat de les

despeses corrents, i donada la disminució de recursos procedents del Fons de Cohesió de la Unió Europea, totes aquelles inversions que no siguin finançades amb aportacions de la Disposició Addicional Tercera de l’Es-tatut d’Autonomia de Catalunya, s’hauran de finançar amb nou increment d’endeutament, i/o amb aportació directa del pressupost de la Generalitat.

Si bé actualment el preu mitjà de l’aigua a Catalunya només permet recuperar el 68% dels costos del cicle de l’aigua, s’hau-ran de crear nous instruments que perme-tin assolir nivells de recuperació superiors, sobretot si es té en compte que s’haurà de fer front al cost de les actuacions del Programa de mesures que permetran una millora substancial del servei. És evident que durant els propers anys s’ha de trobar una forma d’aconseguir aquest objectiu a través d’un debat clar i transparent que inclogui a tots els agents socials i econò-mics, on s’expliqui quins són els costos, com es generen i com es pot aconseguir fer-los front, sempre tenint en compte que l’aigua és un bé essencial.

cada llar paga actualment de

mitjana 1,70 euros per cada

1.000 litres d’aigua consumida.

en l’any 2015, per poder fer

front als reptes del programa

de mesures, cada família

hauria de pagar 3,02 euros

per cada 1.000 litres d’aigua.

aquest increment de preu

s’haurà de fer de forma

gra-dual i consensuada.

PrIncIPals rEPtEs

fIns al 2015

• Incrementar el percentatge de recuperació de costos.

• Garantir una aportació de fons públics suficients de cara a consolidar la inversió necessària per fer front al Programa de mesures.

• Afrontar increments progressius i gra-duals de cost derivats de la millora del servei.

• Mantenir el màxim rigor i l’eficiència en l’ús dels recursos públics.

Figura 4

Preus unitaris béns de consum diari (€)

Figura 5

Preus unitaris subministrament i sanejament (€/m3) 5,00 4,00 3,00 2,00 1,00 0 Aigua (€/dia) Metro (€/viatge) Electricitat (€/dia) Diari (€/unitat) Berlin Hambur g Munic Bris tol Manches ter Narbona Londr es Lió París Flor ència bar celona Roma Telèfon mòbil (€/dia) Pa (€/unitat) 4,92 2,56 3,97 2,12 3,32 1,78 4,64 0,68 3,74 1,88 2,91 0,95 1,60 1,40 1,20 1,00 0,80 0,60 0,40 0,20 0 0,68 0,77 0,81 0,90 1,10 1,40 2,25 1,99 2,65 1,95 2,02 1,52 2,22 1,83 1,49 1,11 1,80 1,53 1,03 1,61 0,84 1,14 0,98 0,95 0,93 1,23 0,55 0,380,57 2,67

(24)

ciutadana

participació

L

a tardor de l’any 2006 van iniciar-se els processos de participació amb la voluntat de promoure, garantir i facilitar que els diferents sectors i la ciutadania participessin en la planifica-ció i la gestió del cicle de l’aigua, per tal que les actuacions de l’Agència Catala-na de l’Aigua siguin més riques i encer-tades, i poder millorar l’eficiència en la gestió pública.

La Directiva marc de l’aigua i el Re-glament de la planificació hidrològica de Catalunya defineixen el procés de participació ciutadana com un dels eixos fonamentals a l’hora redactar el Programa de mesures i el Pla de gestió de l’aigua.

PEr QuÈ?

En primer lloc, el dret de la ciutadania a prendre part en els afers públics i en les decisions sobre el futur del nostre entorn ha de ser, i de fet ho és, un dels objectius estratègics per vertebrar la política de l’aigua del nostre país.

En segon lloc, perquè l’aigua és un element clau en tot el món, un bé essencial, tot i que també és font de conflictes, interessos i necessitats. Per tant, és fonamental que s’obri un de-bat, que es busqui el consens i que re-collir els acords i desacords.

QuI?

Per participar en els debats sobre l’ai-gua no cal ser una persona sàvia o ex-perta en la matèria. Només cal conèi-xer el riu, llac, aiguamoll, o la costa que tinguem més proper al nostre lloc de treball o residència, tenir interès per l’aigua i voler fer propostes perquè les actuacions de l’Agència Catalana de l’Aigua i altres entitats siguin més encertades i es millori l’eficiència en la gestió pública de l’aigua.

En els debats que s’han fet tothom ha estat convidat a debatre: ecolo-gistes, associacions de veïns, ajunta-ments, consells comarcals, empreses, pagesos, universitats, usuaris, etc.

coM?

S’han celebrat reunions, sessions for-matives i tallers en més d’un centenar de pobles i ciutats de Catalunya per parlar i debatre sobre diferents aspec-tes relacionats amb la gestió de l’ai-gua, com per exemple:

• L’estalvi, el consum i l’abastament. • La qualitat hidromorfològica i

biològica.

• La contaminació urbana, industrial i el sanejament.

Figure

Actualización...

Referencias

Actualización...

Related subjects :