Manual de procediments d infermeria I

Texto completo

(1)

Gemma March, Francisca Ruiz, Meritxell Ginestí,

Lídia Fernández, Montserrat Edo, Pilar Flor, Pilar Fernández,

Diego Alonso, Marisol Querol

Coordinadora: Francisca Ruiz

Manual de procediments d’infermeria I

Programa de pràctiques de simulació

Escola Universitària d'Infermeria i de Fisioteràpia «Gimbernat»

Escola Universitària d'Infermeria

Universitat Autònoma de Barcelona Servei de Publicacions

(2)

Universitat Autònoma de Barcelona Servei de Publicacions

Edifici A. 08193 Bellaterra (Cerdanyola del Vallès). Spain Tel. 93 581 10 22. Fax 93 581 32 39

sp@uab.cat http://publicacions.uab.cat/ Imprès a Espanya. Printed in Spain

Dipòsit legal: B-3557-2012 ISBN 978-84-490-2853-3

(3)

Manual de procediments d’infermeria I Trivium infermeria

5

Agraïments

Als autors, per l’esforç i la dedicació en la realització del manual.

A Pilar Fernández, pels consells i les aportacions que han guiat l’elaboració del llibre. A Lídia Fernández, per la seva disponibilitat incondicional.

Als professors col·laboradors de PPS, per contribuir a l’acostament a la pràctica diària de la professió.

Als alumnes, que donen sentit a la publicació del manual.

A Jordi Renú, per la seva col·laboració i disponibilitat amb l’escola.

(4)

Índex

Presentació ... 9

Introducció ... 11

Capítol 1. Precaucions per evitar la transmissió d’agents infecciosos ... 13

Higiene de les mans ... 14

Equips de protecció individual (EPI) ... 15

Prevenció de les exposicions accidentals a sang i fluids corporals ... 17

Higiene respiratòria ... 17

Manipulació del material del pacient i la seva habitació ... 18

Capítol 2. Valoració de signes vitals ... 21

Valoració de signes vitals ... 21

Valoració del pes i la talla ... 26

Capítol 3. Aspectes relacionats amb la mobilització del pacient ... 31

Ús dels principis bàsics de la mecànica corporal ... 32

Els canvis de posició del malalt ... 32

Capítol 4. Confecció del llit hospitalari ... 39

Llit desocupat ... 39

Llit ocupat ... 42

Llit postoperatori ... 43

Capítol 5. La higiene personal del pacient i el canvi de roba ... 47

Higiene corporal del pacient enllitat totalment dependent ... 48

Higiene del pacient parcialment dependent ... 49

Desvestir i vestir el malalt: canvi de camisa de dormir o pijama ... 54

Capítol 6. Alimentació del pacient ... 57

Ajuda en l’alimentació oral ... 58

Ajuda als pacients portadors d’una sonda per a l’alimentació ... 59

Capítol 7. Eliminació del pacient ... 63

Ajuda en l’eliminació ... 64

Obtenció de mostres d’orina ... 65

Administració d’un ènema de neteja ... 66

Obtenció de mostres de femta ... 67

Capítol 8. Administració de medicació ... 71

Conceptes bàsics de seguretat del pacient ... 71

(5)

Francisca Ruiz (coord.)

8

Trivium infermeria

Administració de medicació per sondes d’alimentació ... 75

Administració de medicació sobre la pell ... 75

Administració de medicació sobre les mucoses ... 76

Capítol 9. Suport vital bàsic adult ... 85

Suport vital bàsic ... 85

Obstrucció de la via aèria en adults ... 90

Capítol 10. Reanimació cardiopulmonar bàsica en pediatria ... 93

Reanimació cardiopulmonar bàsica en pediatria ... 94

(6)

El gener de l’any 2003 es va publicar la primera edició del primer Manual de procedi-ments i tècniques d’infermeria, concebut per l’equip docent de l’Escola d’Infermeria amb l’objectiu de millorar l’exercici de la seva activitat docent i potenciar, alhora, la res-ponsabilitat i l’autoaprenentatge dels nostres estudiants de la diplomatura en un context en què l’espai europeu d’educació superior ens motivava a plantejar noves estratègies d’ensenyament i aprenentatge.

Nou anys després i amb el mateix esperit, l’equip docent ha dissenyat aquests nous materials docents, que s’inscriuen en el Programa de Pràctiques de Simulació dels nous estudis de grau d’Infermeria. En aquest temps, la producció de l’equip no ha deixat de créixer i ens enorgulleix i motiva que la Universitat Autònoma de Barcelona hagi donat suport al nostre esforç oferint-nos la possibilitat de presentar-vos aquests manuals dins la nostra col·lecció Trivium, que recull tota la producció de les escoles Gimbernat.

Només em resta agrair molt sincerament l’esforç esmerçat per tots els professors que han participat en aquesta nova publicació, en especial la seva coordinadora, la pro-fessora Francisca Ruiz, que s’ha implicat en aquest projecte des dels inicis.

Montserrat Antonin Coordinadora de Titulació Escola Universitària d’Infermeria Gimbernat

(7)

Manual de procediments d’infermeria I Trivium infermeria

11

Introducció Manual I

La titulació actual de Grau en Infermeria dins el context de l’Espai Europeu d’Educació Superior suposa l’oportunitat d’accedir a una formació que té com a objectiu donar res-posta a les demandes socials en termes de salut. Una formació que, segons la UNESCO, ha de crear professionals altament capacitats, competents i compromesos en un entorn laboral amb exigències cada vegada més grans. Una formació, en definitiva, que asseguri l’adquisició de competències orientades cap a l’aprenentatge dels coneixements, les habilitats i les actituds pròpies d’una professió com és la disciplina infermera.

El Manual de Procediments I constitueix una eina pedagògica eficaç per guiar l’estudiant en el seu procés d’aprenentatge durant les pràctiques de simulació i orientar-lo en l’adquisició de les competències que li seran exigides en el seu currículum profes-sional.

El llibre incorpora els coneixements teoricopràctics més rellevants per ajudar l’estudiant de primer curs a enfrontar-se als procediments i les tècniques que es desen-voluparan durant el Programa de Pràctiques i Simulació (PPS) i que seran la base de la pràctica en entorns reals.

El Manual està estructurat en forma de capítols; en cadascun d’ells s’inclou una breu introducció de cada tècnica o procediment, els objectius d’aprenentatge en relació amb aquests, el desenvolupament sistematitzat de cada tècnica o procediment, així com les idees clau de cada un d’ells i que poden contribuir a aprofundir en alguns aspectes i aclarir dubtes.

Així mateix, el Manual es complementa amb un DVD que incorpora demostracions pràctiques de les tècniques i els procediments tractats en aquesta obra que facilitarà a l’estudiant la preparació prèvia de les sessions.

(8)

Capítol 1

Precaucions per evitar la transmissió d’agents infecciosos

Gemma March Vilà

Introducció

Les infeccions relacionades amb l’assistència sanitària (IRAS) constitueixen un pro-blema important de salut pública, tant per la morbiditat i mortalitat que causen com pel cost econòmic que representen. Els professionals de la salut, que estan constantment en contacte amb persones infectades o colonitzades per microorganismes, poden ser vectors en la transmissió d’aquests agents infecciosos. Poden infectar els pacients o bé poden contagiar-se ells mateixos si no duen a terme unes bones mesures relacionades amb les pràctiques assistencials que evitin la transmissió de microorganismes, denominades precaucions estàndards1.

Objectius d’aprenentatge

L’alumne, en acabar les sessions de simulació, ha de ser capaç de: — Conèixer les precaucions estàndards.

— Aplicar les precaucions estàndards en les diferents situacions de simulació. — Adquirir la cultura del rentat de mans com a principal mesura per a la prevenció de

les IRAS.

— Realitzar de manera correcta la higiene de les mans amb aigua i sabó i amb fricció mitjançant solucions alcohòliques.

— Conscienciar-se i saber utilitzar de manera correcta els guants no estèrils, la bata i la mascareta com a equips de protecció individual.

— Manipular la roba i altres utensilis del pacient de manera adient per tal de prevenir les infeccions.

Precaucions estàndards

Són l’estratègia bàsica per a la prevenció de les IRAS. S’han d’aplicar de manera rutinària durant l’assistència sanitària a qualsevol persona que ha de ser atesa o al seu acompan-yant, es conegui o no si la persona està infectada o colonitzada.

Aquestes fan referència, bàsicament, a la higiene de les mans, als equips de protec-ció individual i a la prevenprotec-ció de les exposicions accidentals a sang i fluids orgànics. L’any 2007, els Centers for Disease Control and Prevention (CDC) dels Estats Units van incorporar les pràctiques segures en l’administració d’injeccions, així com les puncions lumbars i les mesures d’higiene respiratòria2.

(9)

Francisca Ruiz (coord.)

14

Trivium infermeria

1. Higiene de les mans

La higiene de les mans és la mesura més important per prevenir les IRAS. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha establert els cinc moments per al rentat de les mans en l’atenció al pacient3:

— Abans del contacte directe amb el pacient. — Abans de fer-li una tècnica asèptica.

— Després d’haver tingut contacte amb algun fluid corporal. — Després d’haver tingut contacte amb el pacient.

— Després d’haver tingut contacte amb l’entorn del pacient.

L’OMS, en la seva última guia del 2009, recomana utilitzar la higiene de les mans mitjançant la fricció amb un preparat a base d’alcohols sempre que es vulgui fer una descontaminació de les mans i aquestes no estiguin brutes. La solució alcohòlica té una major capacitat antisèptica, rapidesa en l’eliminació dels microorganismes (en menys de 30 segons es poden eliminar el 99,9 % de microorganismes) i és menys irritant que el sabó, ja que porten emol·lients incorporats. Hi ha dispensadors de paret i individuals que permeten la immediatesa de la seva utilització al costat del llit del pacient4.

D’altra banda, cal continuar fent un rentat de les mans amb aigua i sabó quan les mans estiguin brutes o tacades de sang o fluids corporals, si han estat en contacte amb superfícies contaminades de microorganismes formadors d’espores com el Clostridium difficile i després d’haver anat al vàter.

1.1. Fricció de les mans amb solució alcohòlica

Material:

• Preparat a base d’alcohols en format gel o líquid.

Descripció del procediment

• Aplicar entre 3 i 5 ml del producte al palmell de la mà. • Friccionar palmell contra palmell.

• Friccionar la palmell d’una mà contra el dors de l’altra, canviant després de mà. • Friccionar palmell contra palmell entrellaçant els dits.

• Friccionar els dorsos dels dits contra el palmell oposat amb els dits travats. • Friccionar per rotació els dits polzes de totes dues mans.

• Friccionar per rotació els polzes dels dits contra el palmell de la mà i després fer-ho amb l’altre.

• Aquesta acció s’ha de realitzar en 30 segons.

• Deixar que la solució s’eixugui sola i no procedir a l’assistència del pacient fins que les mans no estiguin ben eixutes.

1.2. Rentat de mans amb aigua i sabó

Material

• Aigua. • Sabó líquid.

(10)

Descripció del procediment

• Obrir l’aixeta i mullar-se les mans. • Aplicar-se el sabó a les mans.

• Fregar-se el sabó per tota la superfície de les mans i dels dits. • Esbandir el sabó amb aigua abundant.

• Agafar la tovallola de paper.

• Eixugar-se les mans amb una tovallola de paper. • Tancar l’aixeta amb la tovallola.

• Llençar la tovallola sense tocar cap superfície amb les mans. • Aquest procediment ha de durar entre 40 i 60 segons2.

2. Equips de protecció individual (EPI)

Els EPI són dispositius que s’utilitzen com a protecció del personal sanitari com ara els guants, la bata i la mascareta quirúrgica. El tipus d’EPI a escollir va en funció del mecanisme de transmissió de l’agent infecciós, així com del tipus d’interacció que es dugui a terme amb el pacient2. Cal tenir en compte que s’han de rentar les mans abans

de posar-se els EPI i després de llençar-los als contenidors adequats.

2.1 Guants no estèrils

Els guants s’han de col·locar sempre que hi hagi la possibilitat de contacte amb sang, fluids corporals, excrecions, membranes mucoses i pell no íntegra. Els guants s’han de posar just abans d’iniciar un procediment i cal canviar-los si perden la seva inte-gritat5. Un cop realitzat el procediment, els guants s’han de treure immediatament i

dipositar-los al contenidor corresponent i seguidament fer-se una higiene de les mans. D’altra banda, s’han de canviar els guants en dur a terme diferents procediments en un mateix pacient.

Material

• Solució alcohòlica o aigua i sabó. • Guants no estèrils.

Descripció del procediment

• Fer-se una higiene de les mans segons les indicacions de l’apartat 1. • Agafar els guants no estèrils de la capsa.

• Col·locar-se els guants intentant manipular-los per la part més distal i no tocar-ne la zona dels dits.

• Un cop realitzat el procediment, treure’s el primer guant amb l’altra mà tot desen-fundant-lo fent-li la volta completament al mateix temps que es tanca la mà. • Un cop es té el guant a la mà, intentar mantenir-lo desenfundant l’altre guant de

l’altra mà de la mateixa manera.

• Un cop trets, dipositar-los al contenidor corresponent.

(11)

Francisca Ruiz (coord.)

16

Trivium infermeria

2.2 Bata no estèril

La bata ha de ser un dispositiu que ens permeti protegir-nos la pell o l’uniforme de treball quan un procediment pugui generar esquitxades. Un cop feta servir, cal treure’s la bata al més aviat possible i rentar-se les mans.

Material

• Solució alcohòlica o aigua i sabó. • Bata no estèril.

Descripció del procediment

• Fer-se una higiene de les mans segons les indicacions de l’apartat 1.

• Agafar la bata per la part interna o per les cintes i posar-se primer les mànigues sense manipular la part davantera.

• Un cop realitzat el procediment, treure’s la bata intentant no manipular la part davantera que ha estat en contacte amb el malalt.

• Un cop treta, dipositar-la al contenidor corresponent.

• Fer-se una higiene de les mans segons les indicacions de l’apartat 1.

2.3 Mascareta quirúrgica, protector de partícules (EN 149) i protecció ocular

La mascareta quirúrgica ha de ser un dispositiu que permeti la protecció de la inhalació de partícules d’agents microbians com els gèrmens que es transmeten per gotes res-piratòries en situacions en què la distància entre el pacient i el personal sanitari sigui menys d’un metre. D’altra banda, s’han de fer servir perquè els professionals sanitaris es protegeixin d’agents químics com passa en la preparació dels citostàtics. Alhora, les mascaretes quirúrgiques han de ser utilitzades pel personal sanitari per protegir la pell i les membranes mucoses oral i nasal d’esquitxades durant procediments com l’activitat quirúrgica o la irrigació d’una cura. S’han de fer servir mascaretes amb protecció ocular o ulleres de protecció en cas que durant un procediment es puguin generar esquitxades a les membranes mucoses dels ulls.

Els protectors de partícules (EN 149), són equips que filtren l’aire inhalat com són les mascaretes d’alta filtració FFP2 o FFP32. S’han de fer servir per protegir les

mem-branes mucoses i les vies respiratòries dels professionals sanitaris davant de possibles pacients amb tos, esternuts o que són sotmesos a procediments sobre les vies respiratòries, ja que les partícules aèries que desprenen són molt petites (< 5 µm).

Un cop fets servir aquests dispositius, cal treure-se’ls al més aviat possible i rentar-se les mans.

Material:

• Solució alcohòlica o aigua i sabó.

• Mascareta quirúrgica o protector de partícules (EN 149). • Mascareta amb protecció ocular o ulleres de protecció.

Descripció del procediment

• Fer-se una higiene de les mans segons les indicacions de l’apartat 1.

• Agafar la mascareta per la part interna i cordar-se les betes a la part posterior del cap. En el cas de ser un protector de partícules (EN 149), adaptar-se les tires de goma per tal que quedi ben subjecte.

(12)

• En cas de necessitar ulleres de protecció que no vagin incorporades a la mascareta, posar-se-les.

• Treure’s els dispositius amb compte per evitar la propagació de gèrmens i diposi-tar-los tot seguit al contenidor corresponent.

• Fer-se una higiene de les mans segons les indicacions de l’apartat 1.

3. Prevenció de les exposicions accidentals a sang i fluids corporals

Durant la manipulació del material punxant o tallant, procedent d’una cura, s’ha de manipular amb compte, ja que pot ser un mecanisme de transmissió d’infeccions creuades del pacient al personal sanitari. D’altra banda, tot el material tallant o punxant s’ha de dipositar als contenidors de grup III i aquests no s’han d’omplir més del 75-80 %2.

Material

• Solució alcohòlica o aigua i sabó.

• Material tallant i punxant procedent d’una cura.

Descripció del procediment

• Cal entrar els contenidors de residus de grup III a les habitacions i treure’ls a fora un cop finalitzada la tasca de risc.

• No encaputxar les agulles utilitzades.

• Un cop realitzat el procediment, no manipular la part metàl·lica de les agulles amb les mans, llençar-les al contenidor de grup III i treure l’agulla utilitzant el sistema de separació d’agulla i xeringa del recipient.

• Fer-se una higiene de les mans segons les indicacions de l’apartat 1.

4. Higiene respiratòria

Són mesures que han d’aplicar aquelles persones que presentin tos, esternuts, rinorrea o secrecions respiratòries, procedents d’una infecció respiratòria transmissible (2) i els professionals sanitaris són els qui han d’informar d’aquestes normes els pacients, familiars o cuidadors.

Material

• Solució alcohòlica o aigua i sabó. • Mocadors d’un sol ús.

• Paperera destinada a dipositar els mocadors utilitzats.

Descripció del procediment

• Quan la persona tussi o esternudi, s’ha de tapar la boca i el nas amb un mocador d’un sol ús.

• Els pacients han d’utilitzar mocadors d’un sol ús per mocar-se.

• Un cop utilitzats els mocadors, s’han de dipositar a la paperera que el centre ha destinat per a aquest fi.

• Si la persona té les mans brutes, no s’ha de fregar les membranes dels els ulls ni del nas.

• Després de mocar-se i de tocar secrecions respiratòries, s’ha de fer una higiene de les mans segons les indicacions de l’apartat 1.

(13)

Francisca Ruiz (coord.)

18

Trivium infermeria

• Els pacients que presentin signes d’infecció respiratòria no han de situar-se a prop d’altres pacients.

• Si aquests pacients s’han d’esperar per ser atesos, s’han de posar una mascareta quirúrgica durant l’espera i també un cop siguin atesos. En el cas que no sigui possible, és el personal sanitari qui s’haurà de protegir seguint les indicacions de l’apartat 2.3.

• Si el personal sanitari presenta signes i símptomes d’infecció respiratòria, també ha de treballar amb la mascareta posada.

• Fer-se una higiene de les mans segons les indicacions de l’apartat 1, sempre que sigui necessari.

5. Manipulació del material del pacient i la seva habitació

La habitació del malalt i el seu material estan contaminats pels mateixos gèrmens que ell. Així doncs, cal anar especialment amb compte en entrar en contacte amb:

5.1 L’habitació del pacient

Els hospitals disposen de protocols per a la neteja diària de les habitacions amb productes desinfectants a aquesta finalitat. Però, en tot cas, s’ha de tenir en compte que totes les parts de l’habitació que han estat en contacte amb el pacient poden estar contaminades. Així doncs, després de manipular el llit, el vàter, la taula, les cadires, etc., cal fer-se una higiene de les mans segons les indicacions de l’apartat 1.

5.2 El material del pacient

Tot el material que ha estat en contacte amb el pacient està potencialment contaminat i s’ha de rentar i desinfectar amb els productes destinats a aquesta finalitat, o bé s’ha d’esterilitzar abans de compartir-lo amb altres pacients. El material per a la higiene per-sonal com els orinals plans i les ampolles d’orina són d’ús exclusiu per a cada pacient. Un cop manipulat el material del pacient, cal fer-se una higiene de les mans segons les indicacions de l’apartat 1.

5.3 Roba del pacient

Per tal d’evitar la difusió de microorganismes en el moment de manipular i transportar la roba utilitzada del pacient o la roba del llit, s’ha de fer amb cura, sense apropar-la a l’uniforme de treball i dipositar-la al més aviat possible a la bossa de roba bruta destinada a aquest fi i no deixar-la temporalment en cap altre lloc2. Un cop acabat el procediment,

cal fer-se una higiene de les mans segons les indicacions de l’apartat 1.

Idees clau

• Les precaucions estàndards s’han d’aplicar de manera rutinària i quan sigui neces-sari davant de qualsevol pacient. Aquestes precaucions són: la higiene de les mans, la utilització dels equips de protecció individual, la prevenció de les exposicions

(14)

accidentals a sang i fluids corporals, la higiene respiratòria i la manipulació correcta del material del pacient, entre d’altres.

• La higiene de les mans és la precaució principal per evitar les IRAS.

• L’OMS recomana utilitzar la higiene de les mans mitjançant fricció amb preparats d’alcohol com a pràctica habitual abans de qualsevol procediment que es faci a un pacient, sempre que les mans estiguin contaminades però no brutes. Si les mans estan brutes, la higiene s’ha de fer amb aigua i sabó.

• Una excepció a la normativa anterior és que si les mans estan contaminades de microorganismes formadors d’espores com el Clostridium difficile, la higiene sempre s’ha de fer mitjançant aigua i sabó.

• Els guants mai no s’han d’utilitzar com a substitut del rentat de mans i s’han de canviar entre diferents procediments d’un mateix pacient.

Glossari

• Precaucions estàndards: són precaucions que s’han d’utilitzar de manera rutinària

durant l’atenció sanitària de qualsevol pacient per tal d’evitar les IRAS.

• Equips de protecció individual: formen part de les precaucions estàndards i són

dispositius que s’utilitzen per protegir el personal sanitari com ara els guants, la bata, la mascareta quirúrgica, el protector de partícules (EN 149) i la protecció ocular.

• Protector EN 149: són mascaretes d’alta filtració que s’utilitzen quan el personal

sanitari o els familiars del pacient poden inhalar aerosols de <5 µm.

• Solució alcohòlica: preparat antisèptic a base d’alcohols que es pot trobar en

format gel o líquid i serveix com a producte per a la higiene de les mans mitjançant la fricció.

• Contenidors de grup III: són contenidors rígids, segurs i estancs que s’utilitzen

per dipositar el material tallant i punxant procedent d’una cura.

Bibliografia

(1) Siegel, J. D.; Rhinehart, E.; Jackson, M.; Chiarello, L. 2007. Guidelines for

Isolation. Precautions: Preventing Transmission of Infectious Agents in Heathcare Settings.

(2) Domínguez, A.; Gil, J.; Pi-Sunyer, T. et al. 2009. Precaucions d’aïllaments per

evitar la transmissió d’agents infecciosos als centres sanitaris. Generalitat de Cata-lunya.

(3) WHO Guidelines on Hand Hygiene in Health Care. First Global Patient Safety

Challenge Clean is Safer Care. 2009. World Heath Organitzation.

(4) Projecte d’higiene de mans i prevenció de la infecció nosocomial hospitalària. Gene-ralitat de Catalunya. Disponible a: (www.seguretatpacient.org/cms_staging/uploads/ media/P20090515_Higiene_de_mans.pdf). Accedit el 8.12.10.

(5) Alonso, D.; Aradilla, A.; Falcó, A.; Fernández, L. et al. 2008. Manual de

tècniques i procediments d’Infermeria. Universitat Autònoma de Barcelona. Servei de Publicacions. Escola Universitària Infermeria i Fisioteràpia Gimbernat.

(15)

Manual de procediments d’infermeria I Trivium infermeria

21

Introducció

L’observació dels signes o les constants vitals (temperatura corporal, freqüència cardíaca, tensió arterial i freqüència respiratòria) permet monitorar canvis clínics i detectar possi-bles variacions orgàniques en el pacient. L’individu, per viure, exigeix unes condicions constants del mitjà intern, l’homeòstasi, on els signes vitals solen fluctuar dins d’uns paràmetres normals ideals. El professional d’infermeria ha de conèixer aquests intervals per detectar possibles alteracions i actuar d’una manera ràpida i eficaç. L’estat clínic del pacient indica la freqüència amb què s’han de registrar els signes vitals.

El pes i la talla de les persones són imprescindibles per valorar l’estat nutricional i per calcular la dosi d’alguns fàrmacs; a més, el pes és un indicador de pèrdua o augment de líquids en l’organisme.

1. Valoració dels signes vitals

Objectius d’aprenentatge

L’estudiant, en acabar les sessions de simulació, ha de ser capaç de: — Conèixer el propòsit del mesurament o l’observació dels signes vitals. — Especificar els signes vitals bàsics.

— Identificar els límits normals per a cada signe vital.

— Detectar els trastorns més habituals a partir de la valoració dels signes vitals. — Enumerar els diferents instruments que s’utilitzen per a la presa dels signes vitals. — Preparar correctament el material necessari per observar cada signe vital.

— Realitzar de manera correcta el procediment de l’observació dels signes vitals. — Detallar les diferents àrees del cos que s’utilitzen per mesurar la temperatura corporal. — Enumerar les diferents àrees del cos que s’utilitzen per mesurar la freqüència

car-díaca.

— Saber registrar els valors obtinguts de la valoració dels signes vitals. — Conèixer la finalitat de valorar el pes i la talla.

— Emprar correctament els instruments de mesura.

1.1 Temperatura corporal

És l’equilibri entre la producció de calor del cos i la seva pèrdua. El centre termoregulador està situat a l’hipotàlem. Quan la temperatura sobrepassa el nivell normal s’activen

meca-Capítol 2

Valoració dels signes vitals i les mesures antropomètriques de talla i pes

(16)

nismes com la vasodilatació, hiperventilació i sudoració que promouen la pèrdua de calor. Si, per contra, la temperatura cau per sota del nivell normal s’activen mecanismes per augmentar el metabolisme i contraccions espasmòdiques denominades esgarrifances (1).

Hi ha diferents zones del cos en què es pot determinar la temperatura (boca, aixella, engonal, membrana timpànica, recte, artèria pulmonar, esòfag, etc.). Els instruments i mètodes utilitzats varienen funció de la zona a observar. En aquest apartat s’exposen les determinacions més freqüents que realitza la infermera. Seguidament es presenta una taula amb la localizació i els intervals de temperatura normal.

Localizació Intervals de temperatura normal

Axil·lar 36,1-37,2 ºC

Recta 37,0-37,5ºC

Oral 36,5-37,5ºC

Taula 1. Localització i intervals de temperatura normal. Cedida del Manual de tècniques i procediments d’infermeria, 2005.

Quan es realitza la presa de la temperatura corporal s’ha de tenir en compte els diferents factors que en poden alterar la determinació (exercici físic, estrès, modificacions ambien-tals, tractaments farmacològics i malalties) per fer-ne una interpretació adequada. Els professionals de salut han de conèixer els riscos i les limitacions d’aquesta observació. De les tres temperatures mostrades, la més usual és l’axil·lar per ser la més còmoda i segura, sense oblidar que és la menys exacta per ser presa en una zona externa del cos. Tenint en compte la variació que hi ha segons la zona on es mesura la temperatura, es considera temperatura normal quan està entre els paràmetres 36,1-37,5 ºC; hipotèrmia quan la temperatura corporal està per sota del límit inferior normal; febrícula quan la temperatura corporal està entre 37.5 i 37,9 ºC, i s’estima hipertèrmia o febre quan la temperatura corporal està per sobre el límit superior normal.

Valoració de la temperatura corporal

Material • - Termòmetre electrònic. • Guants no estèrils. • Gases no estèrils. • Lubricant. • Tovallola. • Mocador de paper. • Alcohol etílic de 70º. • Gràfic. • Bolígraf.

Descripció del procediment

• Presentar-se al pacient i/o la família. • Informar el pacient de l’activitat que cal fer.

• Obtenir el consentiment del pacient per realitzar el mesurament. • Fer un rentat higiènic de mans.

Figure

Actualización...

Referencias

Actualización...

Related subjects : Grau en Infermeria