Bibliografia. d Ernest Lluch i Martín

94  Download (0)

Full text

(1)

d’Ernest Lluch i Martín

Bibliografia

(2)
(3)

Pròlegs

Fundació Ernest Lluch.

Consorci Universitat Internacional Menéndez Pelayo de Barcelona. Centre Ernest Lluch.

Introducció, i noticia biogràfica.

Obra acadèmica Monografies 1960-2005. Contribucions a monografies 1963-2005. Articles en revistes 1959-2004. Obra periodística Articles a la premsa 1961-2001. Índexs

Producció anual de treballs escrits d’Ernest Lluch. Índex onomàstic.

Revistes on va publicar Ernest Lluch.

Mitjans de premsa en els que va publicar Ernest Lluch.

7 9 13 17 29 43 65 99 169 171 176 179

Sumari

(4)
(5)

rnest Lluch haurà passat a la història, més enllà de la seva tràgica i incomprensible mort, com un intel·lectual i un polític destacat, que va deixar darrere seu una impressionant producció escrita. Pràcticament es pot dir que no deixa d’escriure ni un sol dia al llarg de quaranta anys. Lluch era un destacat investigador, potser el millor especialista a l’Estat espanyol sobre el pensament econòmic i, junt amb Pierre Vilar, un dels grans especialistes del XVIII català. També estava acreditada la seva aportació a l’estudi del catalanisme i de la qüestió nacional, en vessants diversos i complementaris (Catalunya, País Valencià, Euskadi, federalisme). Historiador i economista, publicà un important nombre de monografies amb materials de primera mà. Paral·lelament a una acció destacada en la política, continuà amb els seus treballs científics, minuciosos i erudits, especialment en el camp de la història del pensament econòmic i polític. És per això que la seva producció diguem-ne acadèmica és extraordinàriament rica. Però també com a divulgador cultural i com a home permanentment interessat per quasi tot va publicar, especialment en revistes i diaris, un elevat nombre d’articles d’informació i opinió, de manera que es convertí en un articulista permanent sobre l’actualitat i els problemes de la societat que li tocà viure. D’ací que la recopilació de tots els materials publicats per Lluch constitueixi una de les bibliografies més variades i extenses del nostre panorama cultural.

Els darrers anys, portat pel seu permanent interès sobre els problemes nacionals, es preocupà per Euskadi. Estudià a fons el problema basc i es comprometé una i altra vegada a favor d’una solució política i pacífica, defensant la seva identitat i la seva cultura, contra els violents i a favor del diàleg, cercant camins constitucionals per resoldre els problemes. També escriví llargament sobre aquest tema. I fou per aquelles idees que el terrorisme fanàtic el va matar una cruel nit de novembre de l’any 2000. La Fundació Ernest Lluch, creada després del seu assassinat, considerà des dels seus inicis la necessitat de realitzar la seva bibliografia, com ho feren altres institucions universitàries i tots aquells que coneixien més o menys la qualitat de l’obra escrita de Lluch, al mateix temps tan vasta. Si, com pensem molts, el millor de Lluch està en els seus llibres i articles, hauria estat imperdonable que no ens proposéssim fer la recopilació de la seva obra i fer-la pública. A la Fundació havíem establert un àmbit de memòria i arxiu de Lluch dins del qual, a més de fer el seguiment de les publicacions i reedicions de la seva obra, quedava clar que caldria ordenar l’obra escrita i publicar-ne la bibliografia. Era evident per a tots nosaltres atesa la condició d’escriptor i publicista sistemàtic del nostre amic enyorat, que ens va deixar un llegat imprès de primer ordre. Potser en un primer moment no érem del tot conscients de l’abast del repte com a quantitat de treball i de recerca que representava establir la bibliografia de qui, interessat per tots els problemes socials i culturals, les arts i les ciències del seu temps, no tingué mai un no per a qui li demanava un article. Emportats per un voluntarisme optimista, ens disposàrem a la feina. Existien ja uns materials importants: el mateix Lluch tenia fet un índex no gens complet; la bibliografia d’urgència que publicà Eugeni Giral a la Revista econòmica de Catalunya número 42 de 2001, i corren per València i Catalunya alguna altra relació de les seves obres sense afany exhaustiu i algun breu assaig bibliogràfic analític, tots sensiblement limitats i amb llacunes evidents sobretot en matèria d’articles de revista. Això pel que feia a l’obra acadèmica. La bibliografia periodística, a part algunes llistes, estava pràcticament tota per fer i classificar i se’ns presentava com una tirallonga inacabable de títols de difícil tria i fins i tot localització.

E

(6)

coneixedors de l’obra lluchiana ( Joaquim Albareda, Salvador Almenar, Josep Maria Carreras, Jaume Claret, Vicent Llombart, Alfonso Sánchez Hormigo, Vicent Soler, entre altres) i de posteriors recerques d’Eugeni Giral. La part periodística ha estat en bona part compilada per alguns dels mitjans en què Lluch va escriure, com ara La Vanguardia o El País, per dir-ne alguns. Moltes publicacions periòdiques han hagut de ser buidades pacientment. Per arribar al fitxatge que significa la compilació que ara veu la llum ha calgut el concurs de moltes persones, moltes hores d’hemeroteca, d’arxiu, de consultes, de redacció i de revisió i la feinada de les persones que figuren com a col·laboradors concrets en el frontispici de la bibliografia. Sense oblidar l’esforç més important (i, cal insistir-hi, desinteressat), sense el qual no hi hauria bibliografia, dels que són els autors materials de la confecció i redacció, Núria Comas, Montserrat Galera i Eugeni Giral

Els dubtes a l’hora de donar cos al projecte, i sobretot de donar-li la forma final que té, han estat molts. Sobretot per les característiques de les publicacions de Lluch, tan extremadament variades i disperses. L’establiment d’una bibliografia es pot fer de diverses maneres, metodologies i ordenacions. Hi ha diferents escoles i els exemples són múltiples. La confecció d’una bibliografia ha de seguir uns criteris científics, certament, però no fins al punt que sigui només un repertori per a especialistes; ha de ser una classificació fàcil de manejar i d’utilitzar per a tothom. Cercar en una bibliografia un text concret i localitzar-lo amb facilitat és un dels objectius a acomplir. Calia, per això, presentar l’obra de Lluch amb el rigor d’un treball científic, evidentment, però dins una perspectiva de facilitat per al seu ús.

Ara, una bibliografia ha de ser, simplement, cronològica? Hauria de ser temàtica? S’han de separar els textos d’investigació dels de divulgació, dels de pura especulació o opinió? S’ha d’ordenar per tipus de documents (pròlegs, assaigs, epílegs, ressenyes...)? Els articles s’han de presentar ordenats segons la revista/diari que els conté? La bibliografia ha de reflectir l’ordre i nomenclatura tècnica a fi de donar o facilitar al màxim la seva consulta. Com separar en el cas de Lluch l’obra científica de la periodística? Aquestes eren les preguntes a què s’havia de donar resposta a l’hora d’intentar donar un ordre a aquella pila enorme d’escrits.

Un altre problema ha estat què s’hi posava i què no. L’obra de Lluch és com una riuada que no para. Cada dia trobem coses noves, amagades. D’altra banda hi ha materials que creen la inseguretat sobre si han de figurar o no en una bibliografia. En aquesta no hi ha la seva actuació parlamentària oral o escrita, per exemple, tot i que figura en els diaris de sessions a Corts, ni algunes conferències, ni les seves aparicions a tertúlies televisives o radiofòniques, que hem de digitalitzar (ja existeix un conveni per realitzar-ho entre la Fundació Ernest Lluch i la Universitat Oberta de Catalunya) ni la totalitat de les seves ressenyes de llibres, i tenim pistes de la seva col·laboració en diaris i revistes que exigirà una tasca de recull llarga i feixuga. És per això que tancar la bibliografia de Lluch com a definitiva costarà molt de temps, queda molta feina per fer encara.

Tampoc aquestes dificultats ens han de pertorbar més del compte. Quan veiem que apareixen textos inèdits de Juli Verne, Fernando Pessoa, Josep Pla, Manuel de Pedrolo o d’Àngel Guimerà, per posar l’exemple d’autors prolífics que havien estat editats en l’aparentment totalitat del seus textos, tal vegada ens hem de fer el càrrec que és normal que no sigui fàcil, ni mai del tot definitiu, determinar la Ateses les circumstàncies, la Fundació, en conèixer les intencions del Consorci de la Universitat

Internacional Menéndez y Pelayo de Barcelona de dedicar el fons obtingut en un concert d’homenatge a Lluch a la publicació de la bibliografia, va considerar-ho un encert. Tal com des de la CUIMPB ho plantejà Joan Trullén, membre també del Patronat de la Fundació Ernest Lluch, aquesta acceptà entusiàsticament el projecte sumant-hi amb el temps dedicació, treball i costos de l’elaboració en total compenetració amb el projecte i amb la voluntat determinada d’arribar a un resultat escaient com més aviat millor, encara que, tot s’ha de dir, cada vegada més conscients del repte que teníem al davant.

El desafiament, com diem, no era petit, ja que Ernest Lluch va ser com una mena d’escriba impenitent que es passà la vida escrivint. Tota la seva activitat vital com a professor, polític, economista, conferenciant, home de cultura, tertulià... tingué la seva traducció escrita, va generar un paper imprès. Sense cap mena de dubte la seva dedicació a l’escriptura va ser un dels trets destacats de la seva personalitat. Fou un convençut de la cosa. Com a universitari tingué sempre la idea que un professor havia de ser valorat en funció de la seva obra a partir de les seves publicacions, i s’emmirallava en Pierre Vilar o Jaume Vicens Vives. Cregué el mateix pel que feia a la vida política, social i cultural: escriure per a ell era un deure i una necessitat. I el resultat d’aquella dedicació minuciosa i permanent a posar negre sobre blanc pràcticament tot el que el motivà, preocupà i obsessionà al llar de la seva existència fou l’extensa, variada i consistent bibliografia que us fem a mans i que parla per si sola.

Lluch va ser un cas d’activisme, una màquina de treball, de dedicació intensa a tot el que tocà, un treballador que no parava i que va deixar, per tant, una traça ampla, llarga i profunda, a la universitat, a la política i a la societat, la valoració de la qual ha estat jutjada com a extraordinària. És cert que fou un polític excel·lent i un ministre especialment eficaç; però posat a la balança tendiríem a dir que les seves recerques publicades i les idees que se’n derivaven foren allò que més haurà quedat d’ell en el temps, de sòlid i de permanent. Només en la pura consideració quantitativa la seva producció és sorprenent: costaria de trobar un altre intel·lectual i polític català contemporani amb una bibliografia de més de 2.000 títols. La quantitat d’estudis i d’articles que escriví és enorme, de la més variada i allunyada temàtica; que anà escrivint, impertorbable, com una mena de destí personal.

Aquesta que us presentem és una gran bibliografia de Lluch, però hem de recordar i prevenir que no és la definitiva. Les dificultats per arribar a una compilació exhaustiva, completa, han estat i són considerables. En primer lloc, el mateix Lluch no la va establir, ni tenia guardada còpia ni originals dels seus escrits; tampoc va fer llistes ni notes de les seves publicacions, llevat d’una triada bibliografia acadèmica, que no ho englobava tot ni de bon tros. Com hem dit escriví a tota mena de publicacions, de vegades articles demanats, altres de la seva pròpia oferta, de totes les matèries i en una dispersió notable, fet que fa dificilíssim establir tota la seva producció. A revistes locals, a butlletins polítics, papers ciclostilats, a programes de festa major, a llibres col·lectius, a documents del seu partit, a aportacions enciclopèdiques, signades o sense signar... escriví a mà una bona part dels seus articles, cosa que sol deixar encara menys traça.

Establir la bibliografia que segueix ha estat una feinada esborronadora i a vegades desesperant, que ha necessitat moltes col·laboracions. La base de la part acadèmica la teníem, però puix que era mancada, ha hagut de ser enriquida amb aportacions noves, procedents de diversos investigadors

(7)

obra publicada per Ernest Lluch constitueix un dels legats més rics i complexos de la cultura catalana i hispànica. En el decurs de quaranta anys de publicacions, el professor i científic social, i també el polític i publicista, va escriure de forma sistemàtica en diferents camps del saber, des de la història de les doctrines econòmiques i la política econòmica fins a la literatura i la música. Els àmbits temàtics en els quals Lluch ha deixat obra escrita són realment molt diversos. I en molts d’ells es pot afirmar sense temor a equivocar-se que la seva contribució ha estat fonamental. Aquesta labor editora el situa com un dels puntals fonamentals de la cultura catalana de la segona meitat del segle XX.

El professor, economista i polític Ernest Lluch era abans que res un investigador, una persona dotada d’una sòlida formació i al mateix temps d’una gran curiositat, d’una capacitat de treball i d’una intel·ligència realment excepcionals. Sostenia, seguint l’estela d’un dels seus principals referents intel·lectuals, l’economista austroamericà Joseph Alois Schumpeter, que la vida de l’investigador s’havia d’orientar sobretot a la publicació. Transmetia al seu entorn acadèmic la preocupació per l’edició, només comparable al gust per la lectura. Sovint recordava als joves investigadors que llegir no els havia de fer perdre de vista el destí del seu treball, que era escriure, publicar, sotmetre a la crítica externa el resultat de la recerca. I predicava com molt pocs amb l’exemple.

Fruit d’aquesta concepció del treball intel·lectual, que tant deu al clima existent a finals dels anys cinquanta i començaments dels anys seixanta en un dels pocs reductes avançats de la universitat espanyola, la recentment fundada Facultat de Ciències Econòmiques de la Universitat de Barcelona, és la formació d’una personalitat acadèmica singular, que publica de manera molt precoç i participa activament des de molt jove en diferents iniciatives editorials de caràcter econòmic o cultural. Ernest Lluch actuarà també aviat de manera decidida en la vida política, com a líder dels estudiants universitaris de Barcelona sempre impregnat per les idees del socialisme democràtic, i aquesta altra faceta li farà participar també des de molt jove en la difusió del pensament econòmic i polític mitjançant publicacions, sempre en el molt difícil context polític del franquisme.

D’aquesta forma Lluch publicarà des de mitjans de 1959 –l’any del Pla d’estabilització en què participaren destacats economistes i, entre ells, el seu mestre Fabià Estapé– diferents treballs de divulgació a revistes com Promos i Serra d’or, i els primers treballs més científics a una revista que va ser plataforma destacada de la difusió del pensament econòmic liberalitzador: Información comercial española. Des d’aleshores fins al mateix dia de la seva mort es pot afirmar que Ernest Lluch no va deixar d’escriure i publicar. Des d’articles a revistes especialitzades en economia o història del pensament econòmic, fins a col·laboracions a la premsa diària, passant per un amplíssim espectre d’editorials i revistes de Catalunya, el País Valencià, Madrid, el País Basc, per citar els àmbits territorials en què va treballar amb més freqüència.

Conèixer amb precisió l’obra científica publicada per Ernest Lluch esdevé així una labor prioritària si es vol contribuir ordenadament a la difusió del seu pensament i de la seva obra. Ernest Lluch va recopilar en un treball pòstum publicat en el número 42 de la Revista econòmica de Catalunya el que ell considerava com la principal obra científica, fet en una presentació raonada de gran valor historiogràfic. Naturalment, en aquest treball pensat no per a l’edició sinó per avalar l’obtenció d’un ajut a la investigació de la Generalitat de Catalunya, no s’hi incorporen de manera exhaustiva tots i

13

pròlegs

bibliografia completa d’un escriptor com Ernest Lluch, amb una gran quantitat d’articles publicats arreu d’un ample i canviant territori. És probable que els propers anys vagin apareixent ací i allà, articles i col·laboracions del nostre autor que ara com ara no estem en condicions de detectar...

Però s’havia de prendre una determinació i la primera premissa era que la bibliografia d’Ernest Lluch era una urgència; no podíem esperar més. No podíem esperar que algú capacitat volgués fer una tesi doctoral sobre l’obra de Lluch i ens presentés un treball exhaustiu i ordenat amb totes les variables possibles. Tal vegada un dia algú ho farà; algú establirà un treball descriptiu i analític d’aquella obra, seguint-ne les passes i connectant els textos emparentats, entrant en els continguts, que seria l’ideal. Però mentre esperem, ara es tractava de publicar quelcom de sòlid i útil: la relació ordenada dels títols que li coneixem fins al moment. Un repertori que es pot dir que conté probablement més del 98 per cent de la producció lluchiana i per tant de gran abast i seriositat. I així s’ha fet.

Aquesta és, doncs, allò que se’n diu una bibliografia general de l’obra de Lluch. Una bibliografia enumerativa (o sistemàtica) ordenada per ordre cronològic, que cita amb precisió cada títol, dividida en dues parts completament diferenciades: la seva obra científica o acadèmica d’una banda i la seva literatura periodística, de divulgació i d’opinió, per l’altra. En les notes prèvies “Comentaris sobre la realització de la bibliografia” i “Metodologia emprada” hi trobareu detallats i explicats els criteris que s’han seguit finalment. Les bibliografies són un instrument fonamental per a la informació científica, el treball acadèmic i la recerca; són eines extremadament útils per accedir al coneixement o per conrear la simple curiositat cultural. La seva existència facilita extraordinàriament l’accés a l’obra d’un autor, que seria sovint impossible tenir a l’abast sense aquest tipus d’inventaris. Per això era inajornable la publicació de la bibliografia de Lluch, al cap de cinc anys de la seva mort. Amb aquesta compilació sabrem molt més sobre el mateix Lluch ja que una bibliografia és també la radiografia d’un autor, el resum sintètic i l’aproximació més objectiva a una obra. I quan es tracta d’autors de la volada i la dimensió de Lluch ens trobem que el catàleg de la seva obra esdevé també un material imprescindible per conèixer la història i el pensament de catalans i espanyols en dues etapes: els segles XVIII i XIX, que foren objecte del seu estudi, però (i també) molt particularment per conèixer millor els problemes de la seva/nostra societat de la segona meitat del XX que ell visqué amb tanta intensitat i va tractar amb tanta subtilesa i passió en la seva incansable reflexió escrita, fatalment interrompuda per la salvatgia etarra.

La Fundació Ernest Lluch, en el moment en què apareix la bibliografia, sent haver acomplert un deure i expressa la seva satisfacció per haver col·laborat a fer-la possible, convençuts com estem que es tracta d’un instrument important per a l’estudi del nostre país i, òbviament, per a un millor coneixement d’aquell home que treballà tant amb la ploma a la mà, encara que no només amb la ploma a la mà.

Lluís Maria de Puig

Vicepresident de la Fundació Ernest Lluch

12 bibliografia

e r n e s t l l uc h

L’

Consorci de la Universitat Internacinal Menéndez

Pelayo de Barcelona - Centre Ernest Llluch

(8)

Ramoneda–, el CUIMP-CEL va proposar realitzar un concert d’homenatge a Ernest Lluch a Barcelona, la recaptació del qual servís al propòsit de publicar una bibliografia i ajudar així a l’estudi i edició de la seva obra.

El concert tingué lloc a l’Auditori de Barcelona el dia 1 de maig de 2002, i va comptar amb la participació desinteressada del pianista Joaquín Achúcarro, el director Antoni Ros Marbà, el director Joan Lluís Moraleda i l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya. Tant el Consorci de l’Auditori com nombroses institucions representatives de la societat catalana i dels seus mitjans de comunicació van col·laborar també desinteressadament en la difusió i la realització del concert. El concert va tenir un gran èxit artístic i de públic, que va omplir l’Auditori de Barcelona, i va ser retransmès per televisió i ressenyat per la premsa i la resta dels mitjans de comunicació. Però sobretot va ser una manifestació ciutadana en la qual es van aplegar molts ciutadans per retre homenatge musical a Ernest Lluch. A tots ells, i de manera molt destacada al personal del CUIMPB-CEL, moltes gràcies.

Cal deixar constància escrita de l’agraïment a moltes persones per l’esforç realitzat per fer possible aquesta edició. En primer lloc a la seva família, Montserrat Lamarca, les seves filles Eulàlia, Rosa i Mireia, Enric Lluch i Martín, Montserrat Galera i Enric Lluch Galera, els quals han demostrat en els ja més de cinc anys transcorreguts des de la mort d’Ernest Lluch una total disponibilitat per ajudar en totes les activitats destinades a honorar la seva memòria; a tots els que han fet possible amb el seu treball la realització d’aquesta bibliografia i de manera molt singular a Núria Comas Lamarca pel seu constant treball de recopilació; a Eugeni Giral, que des de fa anys ha impulsat l’estudi i la recopilació de l’obra d’Ernest Lluch, i a Montserrat Galera, que n’ha elaborat les bases metodològiques; també a tots aquells que des d’arxius i biblioteques, des d’editorials fins a mitjans de comunicació, han facilitat informació o han contribuït amb el seu consell a portar a bon terme aquesta iniciativa, i d’una manera especial a Lluís Maria de Puig.

No voldria acabar aquest pròleg sense referir-me a la feina que ha de seguir després de la publicació d’aquesta bibliografia. En primer lloc la feina científica dels historiadors del pensament econòmic i dels professors d’economia de fer un catàleg raonat de la seva bibliografia científica, feina en la qual ja estan treballant Salvador Almenar, Vicent Llombart i Vicent Soler. També cal referir-se a la labor de sistematització i edició ordenada de la seva obra no científica. En particular la labor de selecció i agrupació d’articles per períodes i àmbits temàtics pot donar lloc a una col·lecció molt útil per al coneixement de la Catalunya contemporània (i d’altres realitats com el País Valencià o el País Basc). La reedició amb estudis crítics d’algunes de les seves obres, en línia amb la que ha fet de La via valenciana el professor Vicent Soler, constitueix també una feina fonamental. La recopilació de les seves intervencions al Congrés dels Diputats i al Senat en el decurs de la seva labor parlamentària i els seus discursos com a ministre de Sanitat i Consum també ha d’ésser un objectiu editorial en els propers anys. Lluch fou també una de les personalitats amb presència sistemàtica en programes de ràdio i de televisió, que exigirà una recopilació i sistematització. La seva labor de direcció de tesis doctorals i de treballs de recerca exigeix també un estudi exhaustiu i una recopilació, així com la seva labor de prologuista. La seva abundant i molt interessant correspondència amb molt destacats economistes, historiadors i polítics contemporanis exigirà també una labor de recollida, sistematització, estudi i publicació.

cadascun dels treballs de naturalesa científica, sinó una tria representativa, i, en conseqüència, té necessàriament un caràcter parcial i incomplet. Tampoc els catàlegs universitaris o de les grans biblioteques nacionals són font exhaustiva de coneixement sobre la seva bibliografia, sovint publicada en revistes o editorials molt especialitzades o d’abast lingüístic de difícil accés en els repertoris establerts o internacionals.

En conseqüència, calia en primer lloc aplegar la seva bibliografia, recollir l’obra científica dispersa. Era necessari un treball sistemàtic de recerca de l’obra econòmica o històrica d’Ernest Lluch malgrat l’existència de reculls propis o de dipòsits fets per ell mateix a les biblioteques universitàries.

Però era també imprescindible conèixer l’obra publicada sobre altres àmbits del coneixement, des de la literatura o l’arquitectura i l’urbanisme, a la història de la música o la política. I en aquest cas no es podia recórrer a estudis previs. Calia referir-se a fonts documentals molt disperses, geogràficament o temàticament. Calia, en definitiva, procedir a elaborar sistemàticament una bibliografia el més completa possible, exhaustiva, sistemàtica.

Oferim aquí precisament un primer recull sistemàtic i amb voluntat exhaustiva del conjunt de publicacions científiques i no científiques d’Ernest Lluch. La bibliografia ha tingut dos responsables principals: Núria Comas Lamarca (bibliotecària, que durant quatre anys ha treballat desinteressadament en la recopilació d’obra dispersa) i Eugeni Giral (professor que realitzava des de la UAB una bibliografia i recollia material dispers ja en vida d’Ernest Lluch). En la seva realització hi ha tingut una labor fonamental d’impuls el Consorci de la Universitat Internacional Menéndez Pelayo de Barcelona -Centre Ernest Lluch amb la col·laboració de la Fundació Ernest Lluch. En ella, però, hi han col·laborat persones i institucions molt diferents, destacant la labor de Montserrat Galera en l’adopció dels criteris bibliogràfics. Es tracta, però, realment d’una obra col·lectiva feta gràcies al treball desinteressat de moltes persones i institucions, aplegades amb un interès comú: recollir de forma sistemàtica l’obra bibliogràfica d’Ernest Lluch. Ressenyaré molt breument els seus orígens.

Quan poc després del criminal atemptat a Ernest Lluch els responsables d’una de les institucions que ell havia impulsat, el Consorci de la Universitat Internacional Menéndez Pelayo de Barcelona –consorci que aplega, a més de la UIMP, l’Ajuntament de Barcelona, la Diputació de Barcelona i el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona– es van reunir per tal de donar una resposta a aquell acte de barbàrie, van sorgir tres iniciatives molt precises per preservar la seva memòria i sobretot impulsar la difusió de les seves idees: la primera era denominar el CUIMPB com a Centre Ernest Lluch; la segona fou organitzar un homenatge musical a la seva memòria en forma de concert, amb la col·laboració de destacats mestres; i la tercera, confeccionar i publicar una bibliografia per tal de facilitar l’edició posterior de la seva obra dispersa.

Sota l’impuls de la presidenta del Consell Acadèmic del CUIMP, la professora Encarna Roca, i de la direcció acadèmica, així com dels màxims responsables del Consorci –el rector de la UIMP, el professor José Luis García Delgado; l’alcalde de Barcelona, Joan Clos; el president de la Diputació de Barcelona, Manuel Royes, i el director del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona , Josep

(9)

16 bibliografia e r n e s t l l uc h

En definitiva, l’edició d’aquesta bibliografia és una fita important, però no és el final d’un recorregut, sinó el punt de partida per a una llarga, complexa i difícil tasca. La universitat en general i la Fundació Ernest Lluch en particular tenen per endavant molta feina a fer per contribuir a l’estudi i la difusió de les idees d’un personatge central en la cultura catalana i hispànica contemporànies que va morir en un atemptat d’ETA malgrat ésser un dels màxims exponents de la cultura del diàleg i de la pau.

Joan Trullén

Director acadèmic del CUIMPB-CEL, 1998-2004

(10)

amb interès i professionalitat. La gran quantitat de citacions bibliogràfiques que s’han

localitzat a mida que s’ha anat investigant sobre el tema, permetrà d’ara en endavant

comptar amb una obra de referència – bàsica en el camp del pensament econòmic i

en d’altres camps que anirem comentant – que esperem deixi una petja prou important

per què l’obra d’Ernest Lluch resti com a punt de referència per a molts estudiosos

tant en el present com en el futur.

Notícia biogràfica

Quan es redacta la bibliografia d’un personatge que ha tingut una repercussió pública important –i aquest és el cas d’Ernest Lluch– es dóna el cas que, per raons òbvies, la seva trajectòria biogràfica va lligada a la seva obra. I és per aquest motiu que en aquest text introductori, dedicarem unes línies a donar raó d’una selecció de fets i notícies relatives a les seves principals dades personals, sempre i quan tinguin una relació amb el seu pensament i amb el seu treball professional i intel·lectual.

Ernest Lluch i Martín (Vilassar de Mar, 21 de gener de 1937- Barcelona, 21 de novembre de 2000) començà la seva obra escrita l’any 1959 quan tenia 22 anys. Obtindria la llicenciatura en la Facultat de Ciències Econòmiques i Comercials de la Universitat de Barcelona l’any 1963, uns estudis que només des del 1954 s’havien incorporat a la mencionada institució docent. Ben aviat, començà la seva carrera professional, bé treballant en els serveis d’estudis del Banco Urquijo i de Banca Catalana, preparant-hi treballs d’investigació relatius als aspectes econòmics de la Catalunya d’aquells primers anys seixanta, bé començant la seva participació escrita en les publicacions dedicades a la cultura en sentit general i a l’economia en particular. Obtinguda la llicenciatura, i el Premi Extraordinari de fi de carrera d’aquella promoció “Gamma” l’any 1963, tot formant part de la seva trajectòria laboral, s’incorporà al professorat de la Universitat de Barcelona, iniciant-ne la carrera docent que l’any 1986 el duria a aconseguir la Càtedra d’Història del pensament econòmic d’aquesta universitat. L’any 1970 llegí la tesi doctoral dedicada al pensament econòmic a Catalunya, de 1760 a 1840, treball que publicà uns anys més tard, el 1973, a Edicions 62 dins de la seva col·lecció Estudis i documents, amb el títol El pensament econòmic a Catalunya (1760 – 1840): els orígens ideològics del proteccionisme i la presa de consciència de la burgesia catalana. Ben aviat s’inicià en la política clandestina que en aquells anys es coïa en els ambients universitaris i intel·lectuals del país. I també ben aviat en patí les primeres conseqüències i represàlies d’ordre personal: fou expedientat i expulsat de la universitat on s’havia format i treballat. Aviat li oferiren, i accepta, el nomenament interí a la Universitat de València, interinatge que durà de setembre

(11)

21

introducció

d’alta divulgació, que canvià la seva capçalera, difusió, contingut i política pel montserratí nom de Serra d’or en la qual Ernest Lluch hi col·laborà assíduament. I ja des dels primers moments en fou el responsable de la secció d’economia. També durant molts anys formà part del reduït consell de redacció de la revista. Les seves col·laboracions es mantingueren al llarg de molts d’anys. Serra d’or era una de les primeres publicacions periòdiques en català, en la qual hi participaren les principals plomes dels diferents camps intel·lectuals del país.

A partir de l’any 1961, Ernest Lluch col·laborà en una revista de caire econòmic, Promos, també amb una assiduïtat notable. La revista es publicà entre 1961 i 1966 i els economistes de les primeres promocions de la Facultat d’Econòmiques hi tingueren una participació i responsabilitat notable.

Així i des d’aquest moment de la seva primera joventut i al llarg de tota la seva vida, fins al moment, en què fou brutalment segada, Lluch no parà d’escriure. En paraules de Lluís M. de Puig, “Ernest Lluch tenia la mania d’escriure... era un grafòman” . Foren quaranta anys de grafomania.

Les citacions han estat ordenades pels quatre tipus de treballs, i per ordre cronològic.

1) Monografies.Entenem sota aquesta entrada les obres publicades d’una sola vegada o en un nombre determinat de vegades. En aquest cas, corresponen als temes principals a què Ernest Lluch va dedicar-hi més espai i temps. Tal com s’ha escrit en més d’una ocasió, els seus interessos foren varis: a part de la història del pensament econòmic, en tant que objectiu principal de la seva formació acadèmica i universitària, enfocà la seva obra cap el camp de la política, la catalana especialment, la música i la història. Poden trobar-se també treballs realitzats amb altres coautors, si el text no permet la identificació de la participació de cadascun d’ells. Un índex final facilita el millor coneixement de les monografies.

2) Contribucions a monografies.Si bé l’obra monogràfica de Lluch fou bàsica i fonamental, no gens menys ho fou la seva participació en obres col·lectives. Col·laboracions en jornades científiques, congressos, simposis, cicles de conferències, cursos monogràfics, direcció de col·leccions, miscel·lànies d’homenatge, pròlegs, introduccions, presentacions, articles a enciclopèdies, traduccions... serien els principals exemples d’aquest tipus de publicacions.

En aquest apartat, i pel seu caràcter específic de direcció de col·leccions, cal fer una menció de les tres col·leccions d’obres d’economia que durant els anys 1963 a 1988 publicà l’editorial Oikos-Tau de Vilassar de Mar: Libros de economía Oikos, Oikos sup i Mega-Oikos. Es publicaren llibres de caire diferent: obra nova, traduccions, miscel·lànies temàtiques. Per citar només les aportacions més significatives, tant pel moment en què varen aparèixer com pel paper que en el futur van jugar els autors d’aquestes col·leccions, donarem raó dels següents noms: el primer volum –corresponent a la col·lecció Libros de economía Oikos– fou la traducció al castellà de l’obra de l’economista austríac Joseph Alois Schumpeter Síntesis de la evolución de la ciencia económica y sus métodos, prologada pel professor Fabian Estapé. Altres noms il·lustres són Claudio Napoleoni, Jan Tinbergen, Piero Sraffa, E.S. Kirschen i els dels economistes catalans Josep Jané i Solà, Jacint Ros i Hombravella, Francesc Roca, Rafael Aracil, Mario Garcia Bonafé... del 1970 al novembre del 1974, moment en que passà a numerari d’aquella Universitat fins al 1986.

Allà hi desenvolupà una tasca docent i política que influí en una bona part dels alumnes que assistiren a les seves classes. Més d’un, amb el temps, ha ocupat i ocupa càrrecs polítics importants al País Valencià i en política de l’Estat. I ens consta que tots senten un gran respecte i un ampli reconeixement per la seva tasca pedagògica d’aquells anys, tot i militar en partits polítics d’ideologies molt diferents. L’any 1977 fou elegit diputat al Congrés per la demarcació de Girona, càrrec que exercí en una primera etapa entre 1977 i 1982 i que va culminar amb el nomenament de ministre de Sanitat i Consum del primer govern socialista presidit per Felipe González. Era el novembre de l’any 1982. El càrrec ministerial l’exercí fins 1986. Aquest mateix any s’incorporà novament a la Universitat de Barcelona, ocupant la Càtedra d’ Història de les doctrines econòmiques.

Mai, però, volgué abandonar del tot la seva funció de professor universitari que compaginà amb la de polític. De forma parcial, dedicà sempre unes hores a la docència a la Universitat de Barcelona. Dit en d’altres mots, no abandonà mai la veritable vocació de la seva vida. Fou un gran consumidor d’hores de biblioteques i d’arxius d’arreu, nacionals i internacionals, fet que donà com a resultat una alta proporció de treballs d’investigació de primera mà que obriren noves perspectives en el món de la ciència, de l’economia i també de la història, especialment la que es refereix a la Catalunya austriacista, la Catalunya posterior a la Guerra de Successió a la corona de les Espanyes, tema poc estudiat fins a aquell moment, i al que aportà una visió d’un país català que no fou, almenys en un primer moment, tan vençut com ens havíem imaginat.

Tots sabem de la dedicació, interès, implicació, compromís i identificació d’Ernest Lluch amb Euskadi. Voldríem raonar-ho breument: arrel del seu nomenament com a rector de la Universidad Internacional Menéndez Pelayo (1989- 1995) amb seu a Santander i a altres indrets i dedicada als cursos universitaris d’estiu, decidí d’instal·lar-se també a Donosti, una ciutat que des de sempre havia estat en el seu record per motius familiars i relacionats amb la seva primera joventut. Així, des d’aquell moment de finals dels anys vuitanta i fins a ben pocs dies abans del seu assassinat, visità i passà temporades al País Basc, on connectà amb els polítics locals, identificant-se amb els partidaris d’arribar a un consens que culminés amb la pau definitiva del territori basc. La política del diàleg la mantingué fins a l’últim moment. I en pagà el preu més car que hom pot ésser capaç de suportar. La manifestació que es congregà a Barcelona arran de la desaparició d’Ernest Lluch s’ha de classificar entre les més massives que han recorregut mai els carrers de la ciutat.

Els continguts de la bibliografia

Després d’aquesta nota biogràfica, indispensable per a poder entrar en el tema de l’obra escrita podem fer ja el primer lligam entre vida i obra. El jove economista inicià el seu baptisme tipogràfic en un butlletí d’ordre intern de l’escolania del Monestir de Montserrat, que fundà Josep Benet l’any 1949, que portava el títol de Germinabit. Efectivament, el butlletí, tal i com en el seu títol se suggeria, creixé i a partir del 1959 l’equip de redacció del butlletí, i ja des de Barcelona, l’anà convertint en una publicació

20 bibliografia

(12)

Comentaris sobre la realització de la bibliografia.

Poc abans del seu assassinat, Ernest Lluch comentava amb orgull que havia depassat llargament el centenar de citacions en el Catàleg col·lectiu de les universitats de Catalunya (CCUC) i en feia menció com annexa al seu “curriculum vitae”. Aquest catàleg col·lectiu en recull ara 168. La present bibliografia d’Ernest Lluch supera les 2.000 citacions, per que inclou, a més dels treballs científics ja repertoriats i d’altres que s’han anat trobant, una elevadíssima xifra de les seves col·laboracions a la premsa.

A començaments de 2001, Eugeni Giral va iniciar els treballs de confecció de la bibliografia d’Ernest Lluch. En el CCUC les xifres ja havien pujat fins a 125 citacions corresponents a monografies i articles en revistes acadèmiques. Es van afegir en primer lloc, les dades que constaven a l’ISBN (14 citacions); a l’ISOC del CSIC (68 citacions); i a les del Catálogo colectivo de la Red de Bibliotecas Universitarias Españolas (REBIUN) (202 citacions). Sobre aquesta base, i creuant i confrontant les referències, es confegí una llista única, i es va iniciar la tasca de localització i reproducció fotocopiada de totes les peces. Els resultats més positius s’obtingueren en les següents biblioteques:

– Biblioteca de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la Universitat de Barcelona, on Lluch era professor i on havia lliurat personalment bona part dels seus treballs científics i de les seves separates.

– Biblioteca de Ciències Socials “Gregori Mayans” de la Universitat de València, on són avui els materials que de manera semblant Ernest Lluch va lliurar a la Biblioteca de la Facultat de Ciències Econòmiques d’aquesta universitat.

– Koldo Mitxelena Kulturunea, a Donosti.

Es feren també visites per a localitzar materials i reproduir-los a: – Arxiu Municipal d’Olot

– Biblioteca de l’Ateneu Barcelonès

– Biblioteca de l’Institut Municipal d’Història de Barcelona – Biblioteca del Centre de Lectura (Reus)

– Biblioteca del Col·legi d’Arquitectes (Barcelona)

– Biblioteca del Ministerio de Sanidad y Consumo (Madrid) – Biblioteca Municipal (Donosti)

– Biblioteca Nacional (Madrid)

– Biblioteca Nacional de Catalunya (Barcelona) – Biblioteca Valenciana

El resultat en aquests deu centres resultà molt útil i interessant, si bé menys abundant que en les biblioteques citades en primer lloc.

S’han indicat les col·laboracions en diccionaris i enciclopèdies, sense identificar els articles redactats per Lluch, degut a la dificultat del buidatge. Sols hi figuren els articles dels diccionaris Ictineu i Diccionari de la literatura catalana, més manejables.

3) Articles en revistes.En aquest apartat s’hi inclou la relació d’articles publicats en revistes professionals estrictament dedicades al món de l’economia i els que han sortit en d’altres revistes considerades més en el món de la investigació que no pas en el de la divulgació. Ja se sap que trobar la frontera entre aquests dos conceptes és una decisió difícil objectivament i subjectiva. Si bé, és bo de posar algun exemple, merament indicatiu, que ho clarifiqui: Información comercial española, Moneda y crédito, Recerques es classificarien en el primer cas i Serra d’or, L’Avenç o Destino en el segon.

4) Articles a la premsa.Aquest darrer apartat és dedicat a la premsa de periodicitat principalment diària, en la secció corresponent a articles d’opinió, si bé en alguns casos la seva contribució fou en revistes de caire més local, o de periodicitat variada. La de caràcter diari correspon als grans rotatius de Barcelona i apareixen per aquest ordre: El Correo catalán, els anys 1967-1968; Tele/eXprés, els anys 1969-1979; El Periódico de Catalunya, els anys 1979-1988 i La Vanguardia, els anys 1988-2000. En aquest darrer diari, se’n publicà, encara, algun de caràcter pòstum. Ocasionalment, també publicà a l’Avui, i a El País, en les seves diverses edicions. És imprescindible fer esment de la seva participació a partir de l’any 1992 al Diario vasco. Participació abundant, si bé no sistemàtica quant a periodicitat. Entre 1980 i 1987 col·laborà en el diari econòmic Cinco días.

Els articles a la premsa no foren gaires fins l’any 1967. Desprès varen mantenir-se estables entorn a la trentena cada any fins el 1982 en que es reduïren molt, coincidint amb el càrrec ministerial. A partir de 1987 escrigué més, arribant els anys 1993 a 2000 a xifres superiors al centenar d’articles cada any. La col·laboració simultània en vàries capçaleres amb difusió diferent explica els articles publicats amb molt lleugeres variants.

El nombre total de citacions escrites localitzades ha estat de 2.019:

Monografies 76

Contribucions a monografies 180

Articles en revistes 357

Articles a la premsa 1.406

Total 2.019

(13)

No s’ha anotat la responsabilitat principal ja que sempre es tracta d’Ernest Lluch. Únicament se citarà el seu nom quan es tracti de tasques d’editor literari, de coautor o d’altres tant si són en solitari o amb la col·laboració d’altres persones.

La bibliografia ha estat dividida en 4 epígrafs ja esmentats. Responen a la següent estructura interna.

Monografies

Responsabilitat/s principal/s. Títol: subtítol. Responsabilitat/s secundària/es. Menció d’edició. Peu d’impremta. Descripció física. (Col·lecció; numeració de col·lecció). Notes a la monografia.

LLEGENDA

Responsable/s principal/s Autor/s del document

Responsable/s secundaris Editor literari, traductor, prologuista, etc. Peu d’impremta Lloc de publicació: Editor, any de publicació Descripció física Pàgines de la monografia

Contribucions a monografies

Responsabilitat/s principal/s de la contribució. “Títol de la contribució: subtítol”. Responsable/s secundari/s de la contribució. Notes a la contribució.

En: Responsable/s principal/s de la monografia. Títol de la monografia: subtítol de la monografia. Responsable/s secundari/s de la monografia. Menció d’edició. Peu d’impremta, localització en la monografia. Notes a la monografia.

LLEGENDA

Responsable/s principal/s de la contribució Autor/s del capítol Responsable/s secundari/s de la contribució Traductor del capítol, etc.

Responsable/s principal/s de la monografia Autor/s del document en el qual s’inclou la contribució.

Responsable/s secundaris de la monografia Editor literari, traductor, prologuista, etc. del document en el que s’inclou la contribució. Peu d’impremta Lloc de publicació: Editor, any de publicació Localització en la monografia Pàgines entre les quals es troba la

contribució dins de la monografia.

25

introducció

Una primera versió de la bibliografia d’Ernest Lluch feta per Eugeni Giral fou lliurada a la Revista econòmica de Catalunya, òrgan del Col·legi d’Economistes de Catalunya i publicada en el seu número 42, del mes d’octubre, dins de les pàgines 116-122. La redacció considerà necessari que se’n publiques una versió abreujada. L’article dóna molta informació sobre la tasca publicística de l’Ernest Lluch. La versió original –més extensa– va penjar-se a la pàgina web de la Fundació Ernest Lluch a finals de 2001, a fi de facilitar la feina dels estudiosos de la seva obra.

En paral·lel, a València, Vicent Llombart, amb l’ajut de Salvador Almenar i Vicent Soler, també és proposava redactar una bibliografia el més amplia possible. I poc temps més tard els serveis de la Universitat d’Alacant van preparar-ne una altre en ocasió de l’exposició que varen fer en record d’Ernest Lluch l’any 2002. I encara, des de Girona, Lluís Maria de Puig va iniciar un altre repertori dels treballs d’Ernest Lluch. L’aleshores responsable del Consorci de la Universitat Internacional Menéndez Pelayo de Barcelona - Centre Ernest Lluch, Joan Trullén, va encarregar a Núria Comas la redacció d’una bibliografia que recollís i unifiqués totes aquestes iniciatives. La Fundació Ernest Lluch, des del moment de la seva constitució es va proposar ajudar a que la recollida de materials escrits d’Ernest Lluch, abastés també els articles a la premsa, per tal que fos el més exhaustiva possible.

Núria Comas va buidar El Correo catalán, Tele/eXprés, i va sistematitzar les col·laboracions a La Vanguardia, obtingudes amb l’ajut de Lluís Foix. Eugeni Giral va buidar Serra d’or, Promos, España económica, Destino, Presència, Cambio 16, L’Avenç, Punt diari, El Diario vasco, a més de moltes de les col·laboracions a premsa local o política, El País i Cinco días, aquests dos darrers ajudat per Francisco Vilariño. Rosa Masagué i els propis serveis de El Periódico de Catalunya han facilitat la informació necessària per tenir notícia de les col·laboracions en l’esmentat diari. Un cop recollida tota la bibliografia també Eugeni Giral ha realitzat els índexs del treball. Els serveis de l’ Hemeroteca Municipal de Barcelona, i de l’ Hemeroteca General de la Universitat Autònoma de Barcelona han facilitat les comprovacions i reproduccions de tots els materials.

La tasca final de tenir cura de la comprovació de totes les citacions l’ha feta Cristina Aguiriano.

Metodologia emprada

Finalment cal donar raó de la metodologia emprada per a la redacció de les citacions en funció dels quatre tipus de treballs en els que s’ha dividit la bibliografia.

Cal indicar en primer lloc, que l’estructura d’aquesta bibliografia es basa en la norma internacional ISO, Norme internationale ISO 690: documentation –références bibliographiques– contenu, forme et structure. 2e éd. Genève: ISO, 1987, traduïda al castellà el 1994 i adaptada al català per Assumpció Estivill i per Cristóbal Urbano aquest mateix any pel que fa al sistema de puntuació, sistema de característiques tipogràfiques i l’ús dels elements opcionals. (En: Item. Núm. 15 (gen. - juny 1994), p. 4-59.)

24 bibliografia

(14)

Articles en revistes

Responsabilitat/s principal/s de l’artícle. “Títol de l’article: subtítol”. Responsable/s secundari/s de l’article. Notes a l’article.

En: Títol de la revista: subtítol, localització de l’article en la revista. Notes al número concret de la revista .

LLEGENDA

Responsable/s principal/s de l’article Autor/s de l’article. Responsable/s secundari/s de l’article Traductor de l’article, etc.

Localització de l’article en la revista Designació numèrica i/o cronològica del número concret de la revista i paginació entre la qual es troba l’article.

Articles a la premsa

“Títol de l’article: subtítol de l’article”. Notes a l’article. Títol del diari: subtítol del diari. Edició. Suplement. Data de publicació, localització de l’article en el diari.

LLEGENDA

Localització de l’article en el diari Pàgines entre las quals es troba l’article.

* * * * * * * *

És propòsit de la Fundació Ernest Lluch editar ara la present bibliografia, deixant per a més endavant la recollida dels treballs que han fet altres persones sobre aspectes d’Ernest Lluch o les seves obres –“Ernest Lluch vist per altri” podria ser el títol provisional– així com el catàleg de les seves aparicions en els mitjans audiovisuals.

Totes les monografies, contribucions a monografies, articles en revistes i articles a la premsa que figuren en aquesta bibliografia poden consultar-se a la Biblioteca de la seu de la Fundació Ernest Lluch, a Vilassar de Mar.

Tot i això, no podem pas parlar d’exhaustivitat en el recull dels treballs d’Ernest Lluch, quan arribem a aquest punt i final de la bibliografia. Ni en aquesta ni en la de cap altre personatge, sempre i quan es tracti de xifres tan considerables. Però, sí que és de rigor, dir que la informació recopilada en aquest cas concret s’ha d’aproximar molt al total de la seva obra escrita. I això ha estat gràcies al bon fer dels centres consultats, que en tot moment han col·laborat amb gran eficàcia proporcionant dades dels seus arxius i també a les persones que pacientment i responsable han tingut la capacitat, la professionalitat i la voluntat de patrocinar, donar suport, investigar i suggerir idees que han permès arribar a aquest resultat final. Totes elles surten convenientment citades en els crèdits d’edició.

Montserrat Galera

(15)

Monografies

1960-2005

(16)

| 1960 |

| 0001 | Brotons Vilanova, E.; Lluch, E. “Ejercicios de teoría económica II. Vol. I, Problemas de consumo. Vol. II, Problemas de producción”. 1960. 2 v. (104, 179 p.). Al peu de la portada: Facultad de Ciencias Económicas y Comerciales (Barcelona). Exemplar ciclostilat.

| 0002 | Cao Pina, Vera. “Problemas planteados por el establecimiento y utilización de una

contabilidad regional de factor - producto”. Traducción de E. Lluch. 1960. Al peu de la portada: Facultad de Ciencias Económicas y Comerciales (Barcelona). Exemplar ciclostilat.

| 1964 |

| 0003 | Perroux, François. La economía del siglo XX. Traducció de Jordi Petit Fontseré, E. Lluch. Barcelona: Ariel, 1964. 611 p.

| 1965 |

| 0004 | Botey Serra, A.; Domingo Mateo, A.; Esteve Rios, M.; Lluch, E.; Petit Fontseré, J.; Ruiz Gutiérrez, M.; Sánchez Juliachs, G. Estructura de la base económica de Cataluña. Barcelona: Banco Urquijo, Servicio de Estudios en Barcelona, 1965. 457 p.

| 1967 |

| 0005 | Giral Quintana, Eugeni; Lluch, E. L’economia de la regió de l’Ebre. Barcelona: Banca Catalana, Servei d’Estudis, 1967. 58 p. (Estudis comarcals).

| 1968 |

| 0006 | Giral Quintana, Eugeni; Lluch, E. L’economia de la regió de Tarragona. Barcelona: Banca Catalana, Servei d’Estudis, 1968. 92 p. (Estudis comarcals).

| 0007 | Schumpeter, Joseph Alois. Ensayos. Traducció d’Ernest Lluch, Joaquim Silvestre i Jordi

Planas. Vilassar de Mar: Oikos-Tau, 1968. 349 p. (Libros de economia Oikos; 15).

| 1969 |

| 0008 | Gaspar, Joan; Lluch, E. Els preus de terrenys industrials a Catalunya: una primera guia analitzada. Barcelona: Banca Catalana, Servei d’Estudis, 1969. 30 p.: gràf. + 1 mapa.

| 1970 |

| 0009 | Gaspar, Joan; Lluch, E. Els preus de terrenys industrials a Catalunya: una primera guia analitzada. 2a ed. Barcelona: Banca Catalana, 1970. 30 p.

(17)

| 1973 |

| 00016 | El desarrollo económico. Barcelona: Salvat, 1973. 142 p. (Biblioteca Salvat de grandes temas; 25). | 00017 | El pensament econòmic a Catalunya (1760-1840): els orígens ideològics del proteccionisme i la

presa de consciència de la burgesia catalana. Barcelona: Edicions 62, 1973. 380 p. (Estudis i documents; 22).

Les pàgines 11-23, 75-78 recollidas posteriorment a: “Treballs sobre el cameralisme a Catalunya i a Espanya”. Recull a cura de Josep Maria Gay i Escoda. 1992.

| 1974 |

| 00018 | El pensament econòmic i burgesia catalana. Barcelona: Banca Mas Sardá, 1974. 10 p. Conferència llegida a la Banca Mas Sardà el 22 de març de 1974.

| 1976 |

| 00019 | Arrufat Julian, Alícia. Les causes de l’exportació catalana. E. Lluch (assessor). Barcelona: Banca Catalana, 1976. 298 p.

| 00020 | La via valenciana. València: Eliseu Climent, Editor, 1976. 254 p. (La unitat; 24). Premi Joan Fuster, 1975.

33

monografies 1960 - 2005

| 0010 | Lluch, E.; Seró, Ramón. La regió fruitera de Lleida. Barcelona: Servei d’Estudis de Banca Catalana, 1970. 141 p. (Estudis d’economia catalana).

| 0011 | “El pensamiento económico en Cataluña entre el Renacimiento y la Revolución Industrial: la integración de la escuela clásica y la respuesta proteccionista”. 3 v. (229, 228, 261 p.). Tesi de doctorat, Universidad de Barcelona, Facultad de Ciencias Económicas y Comerciales, 1970.

| 0012 | L’estructura econòmica del País Valencia. Vol. I, Generalitats i sector public. Vol. 2, Divisió comarcal, sectors industrials, serveis. E. Lluch (dir. tècnic). València: L’Estel 1970. 2 v. (323, 335 p.).

| 1972 |

| 0013 | Campistol, Pere; Lluch, E. Les conseqüències comarcals del turisme a la Costa Brava de Sant Feliu de Guíxols a Palamós. Barcelona: Banca Catalana, 1972 118 p. (Servei d’estudis). | 0014 | “Cuatro capítulos de la historia de las teorías del capital y del interés”. Apuntes recogidos

por E. Reig, et al. 1972. 49 f. Al capdamunt de la portada: “Historia de las doctrinas económicas”, Universidad de Valencia, Facultad de Ciencias Económicas y Empresariales, publicación nº 10.

| 00015 | Gaspar, Joan; Lluch, E. Preus del sòl a Catalunya. Barcelona: Servei d’Estudis de Banca Catalana, 1972. 332 p. + mapes. (Estudis d’economia catalana).

32 bibliografia

(18)

| 1984 |

| 00033 | Acaecimientos de Manuel Belgrano, fisiócrata, y su traducción de las ‘Máximas generales del gobierno económico de un Reyno agricultor’ de François Quesnay. Madrid: Cultura Hispánica; Instituto de Cooperación Iberoamericana, 1984. 107 p.

| 00034 | Política general del Ministerio de Sanidad y Consumo. 3ª ed. Madrid: Ministerio de Sanidad y Consumo, 1984. 67 p.

| 1985 |

| 00035 | Argemí i d’Abadal, Lluís; Lluch, E. Agronomía y fisocracia en España (1750-1820). Prólogo y epílogo por Fabián Estapé. Valencia: Institución Alfonso el Magnánimo; Institució Valenciana d’Estudis i Investigació, 1985. LXI, 215 p. (Estudios universitarios; 11).

| 00036 | Política general del Ministerio de Sanidad y Consumo. 4ª ed. Madrid: Ministerio de Sanidad y Consumo, 1985. 67 p.

| 00037 | Sraffa, Piero. Producció de mercaderies per mitjà de mercaderies: premisses a una crítica de la teoría económica. Traducció, edició i pròleg a cura d’Ernest Lluch. Barcelona: Edicions 62, 1985. 167 p. (Clàssics del pensament modern; 21).

| 1986 |

| 00038 | Política general del Ministerio de Sanidad y Consumo. 5ª ed. Madrid: Ministerio de Sanidad y Consumo, 1986. 67 p.

| 00039 | Balmes entre l’economia i la història: 9 de juliol de 1980: conferència commemorativa de la mort de Jaume Balmes. [Vic]: Ajuntament de Vic, 1986. 26 p. (Parlaments; 3).

| 1987 |

| 00040 | Una teoria de l’Empordà. Pròleg d’Alfons Romero; il·lustracions de Josep Ministral. Figueres: Edicions Federals, 1987. 51 p. (La font del soc; 1).

Publicat posteriorment a: EntreLluchs: una aproximació empordanesa a Ernest Lluch. Figueres: Brau, 2001, p. 165-187.

| 1979 |

| 00021 | El desarrollo económico. Barcelona: Salvat, 1979. 142 p. (Biblioteca Salvat de grandes temas; 25). | 00022 | O desenvolvimiento economico. Río de Janeiro: Salvat Editora do Brasil, 1979, 143 p. (Biblioteca

Salvat de grandes temas; 25).

| 00023 | Le developpement économique. Paris: Alpha, 1979. 144 p. | 00024 | Economic development. Londres: Alpha, 1979. 144 p.

| 1981 |

| 00025 | Lluch, E.; Gaspar Farreras, Joan. Preus del sól a Catalunya. 2a ed. Barcelona: Banca Catalana, Servei d’Estudis, 1981. 288 p.

| 1982 |

| 00026 | El estado actual de las negociaciones entre España y la Comunidad Económica Europea. Conferencia pronunciada en el seminario internacional ‘La política regional de las Comunidades europeas en un tiempo de crisis’, Madrid, 20 y 21 de julio 1982. Madrid: Fundación IESA, 1982. 23 p. (Papeles de trabajo; 21).

| 00027 | Perpiñà i Grau, Romà. La crisi del Priorat. L’interés col·lectiu econòmic a Catalunya i València. A cura d’Ernest Lluch. Reus: Edicions del Centre de Lectura, 1982, 63 p. (Assaig; 10).

| 1983 |

| 00028 | General policy of the Ministry of Health and Consumer Affairs. Madrid: Ministry of Health and Consumer Affairs, 1983. 69 p. Als preliminars: ‘Programme for 1982-1986’.

| 00029 | Política farmacéutica del Ministerio de Sanidad y Consumo. Madrid: Ministerio de Sanidad y Consumo, 1983. 53 p.

| 00030 | Política general del Ministerio de Sanidad y Consumo. Madrid: Ministerio de Sanidad y

Consumo, 1983. 67 p. (Sanidad y consumo: programa 1982-1986).

| 00031 | Política general del Ministerio de Sanidad y Consumo. 2ª ed. Madrid: Ministerio de Sanidad y Consumo, 1983. 67 p. Als preliminars: ‘Programa 1982-1986’.

| 00032 | Perpiñà i Grau, Romà. La crisi del Priorat. L’interés col·lectiu econòmic a Catalunya i València. A cura d’Ernest Lluch. 2a ed. Reus: Edicions del Centre de Lectura, 1983. 64 p. (Assaig; 10).

(19)

| 1998 |

| 00048 | Lluch, E.; Herrero de Miñón, Miguel (coord.). Foralismo, derechos históricos y democracia. Bilbao: Fundación BBVA, 1998. 350 p.

| 00049 | El pensamiento económico en la Escuela de Salamanca: una visión multidisciplinaria: seminarios celebrados en Salamanca en 1992, 1993 y 1995 organizados por la Fundación Duques de Soria y dirigidos por E. Lluch. Francisco Gómez Camacho, Ricardo Robledo (eds.). Salamanca: Ediciones Universidad de Salamanca, 1998. 261 p. (Acta Salamanticensia. Estudios históricos y geográficos; 107).

| 1999 |

| 00050 | Las Españas vencidas del siglo XVIII: claroscuros de la Ilustración. Barcelona: Crítica, 1999. 262 p. (Libros de historia).

Part d’aquesta obra s’ha publicat amb posterioritat a: [Cap. 6]: “La España vencida del siglo XVIII: El cameralismo, La Corona de Aragón y el ‘Partido Aragonés’ o ‘Militar’”. Escritos aragoneses. Edición de Alfonso Sánchez Hormigo. Zaragoza: Gobierno de Aragón, 2005, p. 15-59.

| 00051 | “Sobre el socialisme”. Text manuscrit datat el 2 de gener de 1999 pertanyent a l’Arxiu Històric del Socialisme Català de la Fundació Rafael Campalans.

Publicat posteriorment a: Ernest Lluch i la Fundació Rafael Campalans. Barcelona: Mediterrània; Fundació Rafael Campalans, 2000, p. 10-11.

Publicat posteriorment a: EntreLluchs: una aproximació empordanesa a Ernest Lluch. Edició a cura de Rafael Pascuet. Figueres: Brau, 2001, p. 222-223.

Publicat posteriorment a: El Temps. Núm. 932 (23 abr. 2002), p. 22.

Publicat posteriorment a: Fundació Rafael Campalans: 1979 - 2004. Barcelona: Fundació Rafael Campalans, 2004.

| 00052 | Almenar, Salvador; Lluch, E. “The itineraries neo-smithian political economy in Spain

(1800-1848)”. 25 p. Versió preliminar en castellà de la comunicació presentada a: L’économie politique néo-smithienne en Europe continentale 1803-1848: colloque, 11 & 12 juin 1999. Ècole normale superieure de Fonenay / Saint Cloud.

37

monografies 1960 - 2005

| 1989 |

| 00041 | Lluch, E.; Velasco Pérez, Rogelio. Orígenes y consolidación del movimiento librecambista en España, con especial referencia a Andalucía 1812-1849. Málaga: Universidad de Málaga, Departamento de Teoría e Historia Económica, 1989. VII, 505 p.

| 1992 |

| 00042 | “Treballs sobre cameralisme a Catalunya i a Espanya”. Recull a cura de Josep Maria Gay i Escoda. 1992. 50 f. Al peu de la portada: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret, Departament d’Història del Dret.

| 1996 |

| 00043 | La Catalunya vençuda del segle XVIII: foscors i clarors de la Il·lustració. Barcelona: Edicions 62, 1996. 257 p. (Universitària; 1).

| 00044 | El sendemà de l’economia. Olot: Aubert, 1996. 31 p. (Papers de fi de mil·leni; 7).

| 00045 | Transición económica y transición política: la anomalía 1978-1980. Barcelona: Fundació Rafael Campalans, 1996. 9 p. (Papers de la Fundació; 79).

Publicat posteriorment a: Ernest Lluch i la Fundació Rafael Campalans. Barcelona: Mediterrània; Fundació Rafael Campalans, 2000, p. 23-48.

| 00046 | De l’autarquia franquista a Europa: conferència entorn de la presentació del llibre del Dr. Jordi Catalan ‘La economía española y la Segunda Guerra Mundial’: Sabadell, 7 de març de 1996. Intervenen: Jordi Catalan, E. Lluch. Sabadell: Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya, 1996. 11 p. (Fórum de ciència i cultura).

| 1997 |

| 00047 | Discurso sobre la agricultura, comercio e industria del Principado de Cataluña 1780. Edició a cura d’Ernest Lluch. Barcelona: Alta Fulla; Diputació de Barcelona, 1997. 410 p. (Clàssics del pensament econòmic català; 11).

36 bibliografia

(20)

| 2002 |

| 00064 | Apunts sobre economia i cultura: articles de ‘Serra d’or’. Barcelona: Pòrtic, 2002. 302 p. (Pòrtic panorama; 25).

| 00065 | Ernest Lluch opina: articles de premsa II. Presentació de Pere Almera Puiggròs; pròleg de Lluís Bassat. Vilassar de Mar: Ajuntament de Vilassar de Mar, 2002. 69 p. Segon recull d’articles d’opinió editats a La Vanguardia entre els anys 1994-2000.

| 2003 |

| 00066 | Ernest Lluch opina: articles de premsa III. Presentació de Pere Almera Puiggròs; pròleg de Lluís Maria de Puig. Vilassar de Mar: Ajuntament de Vilassar de Mar, 2003. 69 p. Tercer recull d’articles d’opinió editats a La Vanguardia entre els anys 1994-2000.

| 00067 | La via valenciana. Introducció, epíleg i bibliografia de Vicent Soler Marco. 3a ed. rev. Catarroja: Afers, 2003. 254 p. (Recerca i pensament; 13).

| 2004 |

| 00068 | Ernest Lluch opina: articles de premsa I. Presentació de Pere Almera Puiggròs; pròleg de Francesc Roca. 2a ed. Vilassar de Mar: Ajuntament de Vilassar de Mar; Fundació Ernest Lluch, 2004. 60 p. Primer recull d’articles d’opinió editats a La Vanguardia entre els anys 1988-2000. | 00069 | Ernest Lluch opina: articles de premsa III. Presentació: Pere Almera Puiggròs; pròleg de Lluís

Maria de Puig. 2a ed. Vilassar de Mar: Ajuntament de Vilassar de Mar, 2004. 69 p. Tercer recull d’articles d’opinió ediats a La Vanguardia entre els anys 1994-2000.

| 00070 | Ernest Lluch opina: articles de premsa IV. Presentació de Pere Almera Puiggròs; pròleg de Jaume Sobrequés i Callicó. Vilassar de Mar: Ajuntament de Vilassar de Mar; Fundació Ernest Lluch, 2004. 63 p. Quart recull d’articles d’opinió editats a La Vanguardia entre els anys 1994-1998.

| 00071 | La passió per la música: recerques d’un melòman il·lustrat. Pròleg i edició a cura d’Oriol Pérez i Treviño. Girona: CCG Edicions, 2004. 99 p. (Quaderns de les 7 sivelles).

| 2005 |

| 00072 | Darrers escrits. Pròleg de Lluís Maria de Puig. Barcelona: Editorial Base, 2005. 301 p. (Base històrica; 4).

| 00073 | Últimos escritos. Prólogo de Lluís Maria de Puig; traductor: Jaume Aubareda i Magriñà. Barcelona: Editorial Base, 2005. 301 p. (Base histórica; 2).

| 2000 |

| 00053 | L’alternativa catalana (1700-1714-1740): Ramón de Vilana Perlas i Juan Amor de Soria: teoria i acció austracistes. Vic: Eumo Editorial, 2000. 189 p. (Referències; 27).

| 00054 | Ernest Lluch i la Fundació Rafael Campalans. Barcelona: Mediterrània; Fundació Rafael

Campalans, 2000. 69 p. (Reflexió; 4).

| 00055 | Lluch, E.; Herrero de Miñón, Miguel (coord.). Derechos históricos y constitucionalismo útil. Bilbao: Fundación BBVA, 2000. 331 p. (Documenta).

| 00056 | Lluch, E.; Nonell, Rosa. “La Tercera Vía Econòmica: segona part”. 2000. Document de

Treball 0800, Grup de Recerca Polítiques Públiques i Regulació Económica, Universitat de Barcelona.

| 2001 |

| 00057 | L’alternativa catalana (1700-1714-1740): Ramón de Vilana Perlas i Juan Amor de Soria: teoria i acció austracistes. 2a ed. Vic: Eumo Editorial, 2001. 189 p. (Referències; 27).

| 00058 | EntreLluchs: una aproximació empordanesa a Ernest Lluch. Edició a cura de Rafael Pascuet. Figueres: Brau, 2001. 229 p.

| 00059 | Ernest Lluch opina: articles de premsa I. Presentació de Pere Almera Puiggròs; pròleg de Francesc Roca. Vilassar de Mar: Ajuntament de Vilassar de Mar, 2001. 60 p. Primer recull d’articles d’opinió editats a La Vanguardia entre els anys 1988-2000.

| 00060 | Què pensa Ernest Lluch: entrevistat per Marçal Sintes l’estiu de 1996. Barcelona: Dèria; Proa, 2001. 158 p. (Què pensa; 10).

| 00061 | Qué piensa Ernest Lluch: entrevistado por Marçal Sintes en el verano de 1996. Barcelona: Dèria, 2001. 167 p. (Qué piensa; 1).

| 00062 | La via valenciana. Introducció, epíleg i bibliografia de Vicent Soler Marco. Catarroja: Editorial Afers, 2001. 395 p. (Recerca i pensament; 13).

| 00063 | Herrero de Miñón, Miguel; Lluch, E. (eds.). Derechos históricos y constitucionalismo útil. Barcelona: Editoral Crítica, 2001. IX, 325 p. (Contrastes).

(21)

40 bibliografia e r n e s t l l uc h

| 00074 | Ernest Lluch opina: articles de premsa V. Presentació de Pere Almera Puiggròs; pròleg de Teresa Coch. Vilassar de Mar: Ajuntament de Vilassar de Mar; Fundació Ernest Lluch, 2005. 63 p. Cinqué recull d’articles d’opinió editats a La Vanguardia entre els anys 1994-2000.

| 00075 | Escritos aragoneses. Edición de Alfonso Sánchez Hormigo. Zaragoza: Gobierno de Aragón, 2005. 225 p.

| 00076 | Escrits polítics del segle XVIII. Tom III, Via fora als adormits. Edició a cura d’Ernest Lluch; nota introductoria de Joaquim Albareda. [Barcelona]: Institut Universitari d’Història Jaume Vicens Vives; [Vic]: Eumo Editorial, 2005. 163 p.

(22)

Contribucions a Monografies

(23)

| 1963 |

| 00077 | “Demografia”.

En: Llibre de l’any 1962. Barcelona: Editorial Alcides, 1963, p. 262-274.

| 00078 | “Economia”.

En: Llibre de l’any 1962. Barcelona: Editorial Alcides, 1963, p. 212-224.

| 00079 | “Joan March”.

En: Llibre de l’any 1962. Barcelona: Editorial Alcides, 1963, p. 44-46.

| 00080 | “Literatura econòmica”.

En: Llibre de l’any 1962. Barcelona: Editorial Alcides, 1963, p. 284-289.

| 00081 | Lluch, E.; Trias Fargas, Ramón. “Balance of payments studies for the region of Catalonia”. Comunicació presentada a European Congress, Zurich 3-6 September, 1962.

En: Papers of the Regional Science Association. Vol. 10. Pennsylvania: Regional Science Association, 1963, p. 143-151.

| 00082 | “Nota sobre l’agricultura, la indústria i els serveis [del País Valencià]”. En: Llibre de l’any 1962. Barcelona: Editorial Alcides, 1963, p. 292-299.

| 1964 |

| 00083 | “Construcció de vivendes”.

En: Llibre de l’any 1963. Barcelona: Editorial Alcides, 1964, p. 383-384. | 00084 | Giral, Eugeni; Lluch, E. “La població catalana”.

En: Alfred Sauvy. La població. Barcelona: Edicions 62, 1964, p. 143-206.

| 00085 | “Literatura econòmica”.

En: Llibre de l’any 1963. Barcelona: Editorial Alcides, 1964, p. 431-434.

| 00086 | “El nucli de desenvolupament econòmic de Tarragona”.

En: Llibre de l’any 1963. Barcelona: Editorial Alcides, 1964, p. 419-431.

| 00087 | “Població”.

En: Llibre de l’any 1963. Barcelona: Editorial Alcides, 1964, p. 329-338.

| 00088 | “Turisme”.

En: Llibre de l’any 1963. Barcelona: Editorial Alcides, 1964, p. 399-405.

| 1965 |

| 00089 | Garrabou, Ramon; Lluch , E. “Notes sobre el desenvolupament de l’economia del Principat de Catalunya (1750-1964): apèndix”.

En: G. D. H. Cole. Història de l’economia moderna. Barcelona: Edicions 62, 1965, p. 221-254.

45

contribucions a monografies 1963-2005

Figure

Updating...

References

Related subjects :