La ciutadania es posiciona: pros i contres
dels municipis i la comarca
REDACCIÓ
La centralitat i proximitat amb Barcelona i els espais verds contraresten la manca
d’habitatge i de transport intracomarcal
xarxa de transport públic existent és predo-minant per al 7,40%.
L’habitatge, el principal problema
També és important, per a un altre 12,96%, la capitalitat de les seves poblacions com a nuclis urbans amb una oferta de serveis (ho pensa el 5,5% dels enquestats), de cultura (el 7,4%) i la vida associativa (el 3,7%).
L’habitatge és el principal problema per a un de cada quatre residents, aproximada-ment. Les dificultats d’accés a l’habitatge tant de compra com de lloguers a causa dels preus del mercat és un handicap per al 22,22% de la ciutadania que, a més, admet que viu en una àrea amb gran densitat de població (el 7,4%), fet que genera també una manca de disponibilitat de zones d’aparca-ment (11,11%). És significatiu que el 12,96% adverteix dels problemes de medi ambient i contaminació que té la comarca en algunes poblacions i cita aspectes concrets com les emissions industrials. L’escassetat de ser-veis diversos, la immigració i els transports són hàndicaps municipals.
El Baix, “l’altra” Barcelona
Des de la perspectiva comarcal, la valo-ració de pros i contres es reafirma. Per a la meitat dels residents, el Baix Llobregat és un territori afavorit per la seva connectivitat i mobilitat versus Barcelona, el 48,14%. Fins L’última enquesta realitzada per BCN
Con-tent Factory als ciutadans dels 30 munici-pis de la comarca i l’Hospitalet per copsar l’opinió dels habitants del Baix Llobregat sobre la realitat de la comarca palesa que la població valora per sobre de tot el privi-legi de viure a prop de la capital catalana, Barcelona, i alhora poder gaudir d’àmplies zones d’espais verds. No obstant això, per als lectors del llibre Els de dalt al Baix. Qui són els que manen al Baix Llobregat i l’Hos-pitalet que han participat en el qüestionari
La despersonalització, l’atur i la manca de
governança, entre els principals problemes
qualitatiu, les dificultats per accedir a un ha-bitatge en propietat o de lloguer a uns preus assequibles, l’atur existent i la manca d’una xarxa de transport públic intracomarcal que garanteixi la connectivitat entre els diferents municipis de la comarca, són alguns dels problemes a què cal fer front.
al punt que algun d’elles consideren que es-tan en “l’altra Barcelona” o en una “gran bar-riada de Barcelona”.
Mentrestant, per a un altre 24,07%, la na-tura i la seva diversitat d’ecosistemes geo-gràfics aporten un valor afegit al seu modus vivendi, i en destaquen també l’existència de zones agrícoles i l’oferta turística.
Quatre grans reptes
Però no tot són avantatges. La comar-ca presenta, segons els seus habitants, quatre grans reptes: l’habitatge, l’atur, el transport intracomarcal i la corresponent mobilitat i la despersonalització d’algunes ciutats, donada la seva proximitat a Bar-celona. Els problemes amb l’habitatge i la xarxa interior de connexions de transport públic són les traves principals que troba una de cada quatre persones (tots dos aspectes amb un 20,37% de les respostes registrades). I l’11,11% té com a principal preocupació els nivells d’atur local.
Respecte de la despersonalització dels
seus municipis i una manca de governan-ça s’expressen el 5,5%, respectivament, alhora que esmenten la descoordinació local, la immigració i la contaminació com a inconvenients de viure al Baix Llobregat.
El transport treu un notable
De l’enquesta realitzada per BCN Content Factory es conclou que quasi un milió cent mil habitants de la comarca més l’Hospita-let aproven amb notable els serveis de trans-port públic de què disposen, ja que el 60% li atorguen més d’un 3 (sent 0 molt malament i 5, molt bé). Només el 3,7% suspèn el servei de mobilitat. Contràriament, l’habitatge no supera l’aprovat. El 80% considera que l’ofer-ta és de molt dolenl’ofer-ta a bona, i el 20% creu que es acceptable, amb només un 3,7% la valora com a molt bona.
Pel que fa a l’ensenyament, l’apreciació generalitzada és bona, amb un 40% que la puntua amb la mitjana d’un 3, cosa que sig-nifica que creuen que pot millorar, però pràc-ticament tothom la veu adequada (87,03%).
Resultats de l’enquesta en què els ciutadans valoren del 0 al 5 (sent 0 un suspens i 5 un exceŀlent) la qualitat dels serveis que tenen als seus respectius municipis Transport Habitatge Ensenyament Escoles bressol Neteja Seguretat Ocupació Sanitat Governança Participació ciutadana
Valoració dels serveis
Només el 12,96% la suspèn. En el mateix àmbit, el 70,37% dels enquestats considera bona o molt bona l’oferta d’escoles bressol, tot i que el 29,62% restant admet que no res-pon a les seves necessitats.
La neteja ratlla l’aprovat
Els serveis de neteja ratllen només l’apro-vat. El gruix de les respostes, poc més de
dos terços (66,66%), donen una nota mitjana favorable, i un de cada dos (57,40%) la con-sidera bona o molt bona. Cal dir que ningú considera que hi hagi una manca de serveis de la neteja en el seu municipi o comarca.
La seguretat als municipis de la comar-ca passa nota amb un simple aprovat, en tant que el 46,29% la puntua amb un 3, i una quarta part (24,07%) considera que es po-dria millorar i una altra quarta part la consi-dera bona o molt bona.
Només un 3,7% aprecia la situació del mercat laboral com a molt bona, mentre
Resultats de l’enquesta sobre els avantatges i problemas que detecten els ciutadans en els seus municipis
L’AMB i la Diputació de Barcelona es vinculen
a la gestió de tributs, del transport públic i
accions diverses per a la comarca
30 25 20 15 10 5 0 Natura i espais verds Centralitat
i mobilitat Capitalitat Transport públic culturalOferta Serveis associativaVida Altres
Quin és l’avantatge
més important del
municipi on viu?
25 20 15 10 5 0 Medi ambient i contaminació Aparcament Transport públic Mancade serveisMassificació Atur Immigració Altres Habitatge
Quin és el problema
més important del
que un 70,37% la puntua amb un 2 o un 3, cosa que evidencia que la comarca té molt camp per recórrer en aquest aspecte. Això també coincideix amb la sensació de la ciu-tadania que l’atur és un greu problema.
Bona valoració de la sanitat
Les prestacions sanitàries i hospitalàries són ben valorades. Un 81,48% de les respos-tes obtenen una puntuació d’entre 3 i 5, una resposta força favorable. El 18,51% restant creu que pot millorar substancialment.
En altres aspectes relacionats amb la
gestió administrativa, com ara la governan-ça municipal i la participació de la ciutada-nia en el seu disseny, obtenen notes mitja-nes. Dos terços dels enquestats (61,11% en el cas de la governança i el 62,96% per a la participació ciutadana) no puntuen més en-llà d’un 3. Destaca el fet que el nombre més alt de persones que admeten una situació molt dolenta o dolenta es dona principal-ment (22,22%) pel que va a les consultes ciutadanes, i només arriba a ser molt bona per al 14,81%. Per a un altre 22,22%, la go-vernança és bona o molt bona.
50 45 40 35 30 25 20 15 10 5 0 Connectivitat
i mobilitat diversitatNatura i Serveis culturalOferta Transport públic Altres
Quin és l’avantatge
més important de
la comarca?
Transport públic intercomarcalMobilitat Atur Despersona-
L’enquesta realitzada per BCN Content Factory s’ha fet entre els lectors del llibre Els de dalt al Baix. Qui són els que manen al Baix Llobregat i l’Hospitalet que han volgut participar de forma voluntària des-prés d’haver-se descarregat gratuïtament el PDF de l’obra a la web http://quiesqui. bcncontentfactory.com/ Són prop d’un centenar de ciutadans que viuen als 30 municipis de la comarca i l’Hospitalet de Llobregat. El sondeig és qualitatiu i s’ha realitzat durant l’any 2020. La mostra està formada pel 75,92% d’homes, un 20,37% de dones (un 3,7% s’ha identificat amb al-tres supòsits). Tots declaren tenir estudis superiors, tret d’un 3,7% que té acreditaci-ons acadèmiques de nivell inferior.
Pel que fa a les edats, el 12,96% tenen entre 20 i 30 anys; el 25,92%, entre 30 i 40; el 12,96%, entre 40 i 50; el 16,66%, entre 50 i 60, i el 27,77%, entre 60 i 70 anys. Hi ha un 3,7% dels enquestats que no ha respost a aquesta qüestió.
Molt participatius al món associatiu
Un de cada dos enquestats (el 51,85%) assegura que pertany a associacions o en-titats similars ubicades als seu municipi o a la comarca. El 48,14% restant no té cap vinculació associativa amb el territori.
En línies generals, es tracta de perso-nes que declaren viure a la comarca des del seu naixement, no arribant al 15% els ciutadans que s’ha incorporat a la
pobla-Dades dels enquestats: homes fills
de la comarca, implicats en el món
associatiu i amb alt nivell d’estudis
PERFIL DELS ENQUESTATS
ció del Baix Llobregat en edats avança-des i gairebé tots ells avança-des de l’inici del segle XXI, destacant les seves dues pri-meres dècades.
La majoria es mou en transport públic
De l’enquesta s’extreu que les per-sones que treballen ho fan dins del seu municipi o en localitats pròximes, tret
d’un 20,37% que assegura que es des-plaça a Barcelona per anar al seu lloc de treball.
Respecte a la seva mobilitat, uns dos terços, el 61,11%, es mouen per la co-marca i el seu municipi en transport pú-blic, ja sigui autobús o tren. Mentre que un altre terç (33,33%) ho fa amb el seu propi cotxe. La resta usa mitjans alter-natius, com la bicicleta.
L’EDAT DELS ENQUESTATS
La majoria dels ciutadans del
Baix Llobregat rebutjarien la designació
d’un alcalde metropolità
REDACCIÓ
Un terç de la població desconeix quines funcions té el Consell Comarcal
Factory als ciutadans dels 30 municipis de la comarca i l’Hospitalet de Llobregat. En el sondeig, realitzat de forma qualitativa a una mostra dels lectors del llibre Els de dalt al Baix. Qui són els que manen al Baix Llo-bregat i l’Hospitalet, també han posat nota a les administracions d’àmbit supramunici-pal, com el Consell Comarcal, l’Àrea Metro-politana de Barcelona (AMB) i la Diputació de Barcelona.
Visió força local de la governança
Malgrat l’alt nivell de la formació aca-dèmica dels participants en l’enquesta, cal tenir en compte que la majoria d’ells té una visió força local de la governança dels seus municipis, com mostra el fet que més d’un terç dels enquestats (33,33%) desco-neix quines són les funcions del Consell Comarcal del Baix Llobregat, un 14,81% tampoc coneix les responsabilitats de la Diputació de Barcelona i un 12,96% igno-ra les tasques de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB).
Per als que sí estan al corrent de les ac-tivitats d’aquestes institucions supramuni-cipals, el que més sovinteja és la visió que s’ocupen d’aspectes tributaris, de trans-port, de l’ensenyament, el medi ambient i els residus o l’urbanisme i el turisme, entre les principals.
La possible existència d’un alcalde me-tropolità no només és un debat polític per abordar el govern de les àrees metro-politanes a mitjà termini i posicionar les grans zones urbanes en el mapa mundial: la qüestió també està en boca dels ciuta-dans que copsen posicions dispars entre les diverses forces polítiques catalanes i que entenen que l’existència d’un figura supramunicipal alteraria les polítiques pú-bliques.
Tant és així que més de la meitat de la població del Baix Llobregat, el 57,4%, rebut-jaria la designació d’un alcalde metropolità, mentre que el 42,59% acceptaria que hi ha-gués una figura supramunicipal, segons l’úl-tima enquesta realitzada per BCN Content
que l’AMB bàsicament només s’ocupa de temes vinculats al transport i la mobilitat
L’AMB i la Diputació de Barcelona es vinculen
a la gestió de tributs, del transport públic i
accions diverses per a la comarca
Consell Comarcal, institució desconeguda
Respecte del Consell Comarcal, el més desconegut, el 14,8% de les persones en-questades creu que vetlla per la cohesió i identitat del territori comarcal, però el 5,5% adverteix que no té sentit la seva
existència en tant que coexisteix amb la Diputació de Barcelona. Sobre les seves actuacions, valoren la prestació de ser-veis vinculats a l’ensenyament (12,96%), com ara el transport o l’esport escolar i, especialment, les beques menjador, com destaca el 7,4% dels ciutadans. Són pri-mordials també l’habitatge, el medi ambi-ent, el turisme (per un 3,7%), la lluita per la igualtat i, en menor mesura, la Hisenda comarcal.
Les tasques que assumeix el Consell Comarcal són força desconegudes per al conjunt de la societat 40 35 30 25 20 15 10 5 0
Àrea Metropolitana
de Barcelona
Les desconeixo no respon Transport i mobilitat Tributs identitat del Cohesió i terrirori Medi ambient i residus Altres 40 35 30 25 20 15 10 5 0
Consell Comarcal
del Baix Llobregat
Les desconeix
o no respon identitat del Cohesió i terrirori
Beques
menjador Turisme existència La seva no té sentit
al transport públic i les tasques tributàri-es que duu a terme l’AMB. Més d’un terç de les respostes recollides per El Llobre-gat mostren que el ciutadà de la comarca coneix aquest ens metropolità per la ges-tió del transport públic. Un 38,88% creu que es dedica principalment a aquest aspecte, mentre que un altre 16,66% li atribueix els tràmits tributaris en tant que organisme que vetlla pel desenvolupa-ment del territori (ho pensa el 20,37% de la població). Les accions en l’àmbit medi ambiental les coneixen un 7,4% de les persones enquestade.
La Diputació destaca en cultura
La Diputació de Barcelona s’interpreta con una institució que complementa i
co-que pot arribar a substituir les tasco-ques de les ciutats. Aquest és el parer del 20,37% dels enquestats i un 7,4% va més enllà i assegura que el que fa és suplir les carèn-cies que té la Generalitat de Catalunya.
Destaca el paper de foment de la cul-tura que els ciutadans atribueixen a la Di-putació de Barcelona perquè la relacionen amb aquest àmbit d’actuació (un 12,96%), específicament perquè en depèn la xarxa de biblioteques estesa per la comarca.
També s’observa que la Diputació és l’únic organisme al qual s’atribueixen pro-jectes de foment a la inversió o de gestió de subvencions (el 12,96%) i d’atenció so-cial amb serveis a les persones (3,7%). La coneixen per la recaptació de tributs un 7,4% i per projectes urbanístics, un 3,7%.
La Diputació de Barcelona es considera una administració complementaria a Ajuntaments i Generalitat 35 30 25 20 15 10 5 0
Diputació
de Barcelona
Les desconeix o no respon Complementar tasques municipals Suplir la Generalitat de CatalunyaTributs Cultura Atenció
