PROGRAMACIÓ DIDÀCTICA DE QUÍMICA, PRIMER DE BATXILLERAT. Unitat 0. Formulació i nomenclatura inorgànica

Texto completo

(1)

PROGRAMACIÓ DIDÀCTICA DE QUÍMICA, PRIMER DE BATXILLERAT

Unitat 0. Formulació i nomenclatura inorgànica

Continguts

1. Formulació i nomenclatura d’elements 2. Consideracions generals

3. Combinacions binàries de l’hidrogen

4. Combinacions binàries d’un no-metall amb un no-metall 5. Combinacions binàries de l’oxigen

6. Combinacions ternàries d’elements 7. Oxàcids i oxosals

Objectius didàctics

• Saber els símbols dels elements. • Formular i anomenar elements.

• Formular i anomenar segons les normes de la IUPAC els compostos inorgànics següents: hidrurs, hidràcids, òxids, hidròxids, oxoàcids i sals.

• Formular i anomenar els ions poliatòmics més comuns.

• Conèixer i aplicar la terminologia bàsica de la química.

• Identificar substàncies quotidianes mitjançant la fórmula química corresponent.

Criteris d’avaluació

• Analitzar, i resoldre situacions-problema en què intervenen fenòmens químics, utilitzant els mètodes i tècniques propis del treball ci-entífic.

• Interpretar la informació sobre sistemes i pro-cessos químics presentada en forma de grà-fics, diagrames, fórmules químiques i equaci-ons i utilitzar aquestes formes de representa-ció per explicar fets químics i per abordar la resolució de problemes.

• Utilitzar les normes bàsiques de nomenclatu-ra i formulació per anomenar i formular les substàncies inorgàniques i orgàniques més

Competències específiques de la matèria

Competència en la comprensió: Implica

utilitzar de forma adient la formulació i la nomenclatura químiques ja que són les eines bàsiques que utilitzem per anomenar les substàncies, que són l’objecte de l’estudi d'aquesta ciència.

Contribució a les competències genèriques del batxillerat

Competència comunicativa: Aquesta unitat

és la base del coneixement del llenguatge estandarditzat que permet anomenar i formular les espècies químiques. Sense aquesta base no pot tenir lloc una

(2)

comunes aplicant les regles de la IUPAC:. • Analitzar com els diferents camps de la

quí-mica col·laboren en processos industrials re-llevants i en la solució d’alguns problemes mediambientals.

transferència exacta d’informació i, per tant, no es pot avançat en el coneixement. La formulació i la nomenclatura formen part del llenguatge simbòlic que la química utilitza per descriure i explicar les propietats i estructura de les substàncies i els fenòmens químics. • Competència en gestió i tractament de la

informació i competència digital: Per

escriure correctament les expressions químiques cal saber utilitzar els editors de fórmules que incorporen els tractament de textos. L’ús correcte de la formulació i nomenclatura permet accedir a través de la xarxa a un gran ventall d’informació sobre els productes químics, des de les fitxes de dades de seguretat fins qualsevol altra dada d’interès.

Connexió amb altres matèries

La formulació i la nomenclatura inorgàniques són eines de treball utilitzades en temes d’altres matèries com per exemple en Biologia (quan parlem de solucions reguladores del pH, de reaccions redox i metabolisme cel·lular), en Ciències de la Terra i del medi ambient (quan es parla de la obtenció d’elements químics a partir de minerals, de la composició química de les roques i minerals, de la pluja àcida, etc) així com quan es tracten diversos processos de la matèria de tecnologia (liquació de gasos, piles i processos electrolítics fabricació industrial de l’amoníac i de l’acer, etc).

Temporització

(3)

Unitat 1. La matèria

Continguts

1. Estructura de la matèria. Alguns conceptes fonamentals 2. Estats de la matèria

3. Lleis dels gasos 4. Canvis d’estat

Objectius didàctics

• Conèixer, de manera elemental, l’estructura de la matèria.

• Distingir entre nombre atòmic, nombre màssic, massa atòmica, massa molecular i massa molar.

• Relacionar i convertir entre si les magnituds massa i quantitat de substància.

• Diferenciar els diferents estats de la matèria des del punt de vista atomicomolecular i macroscòpic.

• Descriure les característiques dels estats de la matèria.

• Distingir entre vaporització, ebullició i evaporació.

• Conèixer la relació entre punt d’ebullició i pressió atmosfèrica.

• Resoldre problemes numèrics relacionats amb l’aplicació de les lleis sobre sistemes gasosos considerats ideals.

• Utilitzar les unitats adequades en la resolució d’exercicis numèrics.

• Relacionar quantitativament les magnituds

Criteris d’avaluació

• Analitzar, i resoldre situacions-problema en què intervenen fenòmens químics, utilitzant els mètodes i tècniques propis del treball científic.

• Interpretar la informació sobre sistemes i processos químics presentada en forma de gràfics, diagrames, fórmules químiques i equacions i utilitzar aquestes formes de representació per explicar fets químics i per abordar la resolució de problemes.

• Analitzar la descripció d’una investigació experimental, treure conclusions de les dades presentades i argumentar sobre les conclusions.

• Interpretar les lleis experimentals de la química i la hipòtesi d’Avogadro mitjançant el model atomicomolecular de la matèria. • Usar el model cineticomolecular per

Competències específiques de la matèria

Competència en la comprensió i capacitat d’actuar sobre del món físic: Per

aprofundir en el coneixement de la química cal ser competent en la comprensió del món físic i tenir la capacitat d’actuar sobre ell; és per aquesta raó que és necessari conèixer alguns conceptes bàsics, en alguns cassos ja explicats en cursos anteriors, que es desenvolupen en aquesta unitat, com són: l’estructura bàsica de l’àtom com la coneixem actualment, les característiques i propietats dels diferents estats de la matèria amb els seus canvis d’estat i les lleis dels gasos. Aquests conceptes permeten a l’alumne iniciar-se en el coneixement integrat dels models, procediments i valors de la química per poder comprendre i valorar situacions relacionades amb aspectes tecnològics, ètics, socials i ambientals de la química, tant pel que fa a l’entorn més proper com al món i a la humanitat en el seu conjunt, alhora que per prendre decisions científicament fonamentades.

(4)

pressió, volum, temperatura i quantitat de substància en els gasos.

• Descriure els processos de canvi d’estat d’una substància.

interpretar el comportament dels gasos ideals, justificar aquest model a partir de les evidències experimentals i valorar-ne les seves limitacions.

• Analitzar com els diferents camps de la química col·laboren en processos industrials rellevants i en la solució d’alguns problemes mediambientals.

Contribució a les competències generals del batxillerat

Competència comunicativa: Aprendre a

comunicar ciència significa saber descriure fets, i explicar-los, justificar-los i argumentar-los utilitzant els models científics que es construeixen en el marc escolar. Aquestes habilitats es concreten en aquesta unitat en la capacitat d’explicar i descriure l’estructura de l’àtom, els estats de la matèria i les seves característiques amb els conseqüents canvis d’estat i les lleis dels gasos. A més a més, també suposa la capacitat d’interactuar i dialogar amb altres persones. Aquesta unitat hi contribueix en promoure discussions sobre la idoneïtat dels models proposats, la lectura i interpretació de textos i il·lustracions, la realització de mapes conceptuals i diagrames il·lustratius dels processos, l’explicació oral o escrita de la resolució d’un problema o de la realització d’una investigació, etc. D’altra banda també s’utilitza el llenguatge simbòlic (símbols, fórmules, equacions, models moleculars) per descriure i explicar les propietats i estructura de les substàncies i diversos fenòmens químics.

Competència personal i interpersonal:

L’assoliment d’aquesta competència es fa a través de donar pautes per gestionar el treball personal i el treball en grup, i afavorir l’autoavaluació i l’autoregulació dels aprenentatges.

(5)

Competència en el coneixement i interacció amb el món: Aquesta unitat

contribueix a aquesta competència ajudant als estudiants a interioritzar models que permeten comprendre el món material i físic que els envolta i conèixer i entendre les aplicacions pràctiques que es deriven dels continguts d’aquesta unitat.

Connexions amb altres matèries

El treball amb diferents unitats, la utilització dels factors de conversió, el saber donar els resultats amb les xifres significatives corresponents o la relació entre energia cinètica mitjana i temperatura enllacen aquesta unitat amb la Física.

Òbviament, els processos de liquació de gasos que es treballen a Tecnologia també estan relacionats amb aquesta unitat.

A més, la lectura comprensiva del text és una eina indispensable per a l’assoliment de les competències en química, que relaciona aquesta ciència amb qualsevol de les matèries de llengües, en funció del idioma en que estigui escrit el text objecte d’estudi.

Per altra banda, aquesta unitat utilitza les Matemàtiques degut a que els exercicis proposats en la unitat impliquen la resolució d’equacions, la interpretació de gràfics i l’ús de la calculadora.

Temporització

(6)

Unitat 3. Composició de les dissolucions i dispersions col·loïdals

Continguts

1. Composició de les dissolucions

2. Preparació de solucions a partir d’altres solucions 3. Propietats de les dissolucions

4. Dispersions col·loïdals

Objectius didàctics

• Diferenciar dispersió col·loïdal de dissolució. • Analitzar amb exemples els diferents tipus de

dispersions.

• Interpretar des del punt de vista atomicomolecular el procés pel qual una substància es dissol en un dissolvent.

• Descriure quantitativament la composició de solucions utilitzant diverses unitats de concentració.

• Comprendre la gran importància de les dissolucions en la química i en general en la societat.

• Aprendre a preparar dissolucions amb diferents composicions.

• Calcular teòricament les quantitats que hem de posar de solut per poder preparar una dissolució.

• Relacionar la concentració d’una dissolució amb la variació de les seves propietats col·ligatives.

• Preparar dissolucions a partir d’altres dissolucions ja preparades.

• Reconèixer les dissolucions en la vida

Criteris d’avaluació

• Analitzar, i resoldre situacions-problema en què intervenen fenòmens químics, utilitzant els mètodes i tècniques propis del treball científic.

• Interpretar la informació sobre sistemes i processos químics presentada en forma de gràfics, diagrames, fórmules químiques i equacions i utilitzar aquestes formes de representació per explicar fets químics i per abordar la resolució de problemes.

• Analitzar la descripció d’una investigació experimental, treure conclusions de les dades presentades i argumentar sobre les conclusions.

Aplicar el concepte de quantitat de substància per a fer càlculs de magnituds molars, de concentració de solucions, de determinació de fórmules empíriques i moleculars, i de la quantitat de reactius o de productes en una reacció, fent ús, quan

Competències específiques de la matèria

Competència de comprensió i capacitat d’actuar sobre del món físic: Conèixer i

comprendre les propietats de les dispersions i de les dissolucions, així com les seves característiques formen part del bloc de coneixements bàsics que es necessiten en qualsevol de els branques de la química i altres ciències properes. De fet, és la part més interdisciplinària de la química.

Competència en indagació i

experimentació: Des d’una vessant més

pràctica, preparar diversos tipus de dissolucions i dispersions, amb els càlculs adients, tal com s’indica en les pràctiques de la unitat permet treballar i assolir cert domini sobre aquestes tècniques d’ús en qualsevol laboratori.

Contribució a les competències generals del batxillerat

Competència comunicativa: Utilitzar correctament les unitats de mesura de

(7)

quotidiana.

• Conèixer les aplicacions a la vida quotidiana de les dispersions col·loïdals.

calgui, del concepte de reactiu limitant. • Dissenyar i realitzar amb autonomia activitats

pràctiques com la preparació d’una solució líquida d’una determinada concentració i l’anàlisi senzilla d’un producte d’ús habitual mitjançant una valoració àcid-base o redox. • Analitzar com els diferents camps de la

química col·laboren en processos industrials rellevants i en la solució d’alguns problemes mediambientals.

concentració de les dissolucions i dispersions permet transmetre informació sense errors i de forma precisa. Saber descriure de manera correcta les propietats de les dissolucions i alguna aplicació pràctica de cadascuna d’elles és una mostra de l’assoliment de la competència comunicativa que suposa aprendre a comunicar ciència. • Competència en recerca: Aquesta unitat

dota l’alumne d’eines per a treballar amb dissolucions i dispersions. El domini d’aquestes és imprescindible per a dur a terme qualsevol recerca del camp de la química o de la biologia.

Competència personal i interpersonal: La

competència personal en aquesta matèria es millora treballant en la resolució dels exercicis proposat i la realització de les pràctiques. Aquestes es solen fer en grups de pocs alumnes de manera que són una manera de millorar la competència interpersonal.

Competència en el coneixement i interacció amb el món: Conèixer diferents

exemples de dissolucions i dispersions d’ús comú en la nostra vida quotidiana és una manera d’acostar-nos a la comprensió del món material i físic que ens envolta.

Connexions amb altres matèries

(8)

enzimàtica i de reaccions redox i de metabolisme cel·lular. També és fonamental entendre el fenomen de l’osmosi per comprendre la seva importància en els sistemes vius.

També està relacionada amb Ciències de la Terra i del medi ambient quan parla del pH, i en particular, de l’estudi de la duresa de l’aigua i la seva relació amb el pH.

La connexió d’aquesta unitat amb la Física es basa en la utilització de diferents unitats i els factors de conversió que les relacionen, mentre que amb les Matemàtiques es relaciona per la resolució d’equacions i l’ús de la calculadora.

Hi ha dissolucions i/o dispersions en pràcticament qualsevol procés tecnològic, de forma que els continguts d’aquesta unitat formen part del dia a dia de la Tecnologia.

A més, la tècnica lectura comprensiva del text és una eina indispensable per a l’assoliment de les competències en química, que relaciona aquesta ciència amb qualsevol de les matèries de llengües, en funció del idioma en que estigui escrit el text objecte d’estudi.

Temporització

(9)

Unitat 4. Les reaccions químiques

Continguts

1. Canvi físic i canvi químic 2. L’equació química

3. Igualació de les equacions químiques

4. Relació entre el món atomicomolecular i el macroscòpic 5. Tipus de reaccions

Objectius didàctics

• Establir la diferència entre canvi físic i canvi químic.

• Analitzar les lleis de la química.

• Introduir l’alumne en la nomenclatura de les equacions químiques.

• Aplicar la sistemàtica en la igualació de les equacions químiques.

• Explicar i interpretar el procés d’un canvi químic en el qual es posi en evidència el canvi en la naturalesa química del sistema, relacionant el món microscòpic amb el macroscòpic.

• Aprendre a realitzar experiències que demostrin alguna llei fonamental de la química.

• Saber distingir entre diferents tipus de reaccions.

• Aprendre a valorar el medi ambient tot relacionant-lo amb diferents tipus de reaccions.

• Aprendre a manipular reactius.

Criteris d’avaluació

• Analitzar, i resoldre situacions-problema en què intervenen fenòmens químics, utilitzant els mètodes i tècniques propis del treball científic.

• Interpretar la informació sobre sistemes i processos químics presentada en forma de gràfics, diagrames, fórmules químiques i equacions i utilitzar aquestes formes de representació per explicar fets químics i per abordar la resolució de problemes.

• Analitzar la descripció d’una investigació experimental, treure conclusions de les dades presentades i argumentar sobre les conclusions.

• Aplicar el concepte de quantitat de substància per a fer càlculs de magnituds molars, de concentració de solucions, de determinació de fórmules empíriques i moleculars, i de la quantitat de reactius o de

Competències específiques de la matèria

Competència de comprensió i capacitat d’actuar sobre del món físic: Aquesta

unitat defineix què és una reacció química, com s’hi treballa i també es tracten algunes de les lleis bàsiques de la química (la de Lavoisier, la de Proust, la de Dalton, la de Gay-Lussac i la d’Avogadro) establertes en els segles XVIII i XIX. Per tant, la comprensió d’aquests conceptes i lleis proporciona capacitat per saber com actuar sobre el món físic.

Competència de la comprensió de la naturalesa de la ciència: L’estudi de les

lleis bàsiques de la química mostra com ha anat evolucionant el coneixement científic al llarg del temps. Això fa que l’alumnat pugui comprendre els sistemes utilitzats per desenvolupar i avaluar el coneixement científic i, també, els processos i els contextos socials que condicionen la manera en què aquest coneixement és obtingut,

(10)

• Observar experimentalment diversos tipus de reaccions.

productes en una reacció, fent ús, quan calgui, del concepte de reactiu limitant. • Interpretar a nivell atomicomolecular les

reaccions àcid-base, de precipitació i redox, representar-les mitjançant diagrames i equacions químiques, fer càlculs amb elles en exemples d’interès pràctic. Interpretar les dades d’una investigació sobre l’efecte de la concentració i la temperatura en la velocitat d’una reacció.

• Analitzar com els diferents camps de la química col·laboren en processos industrials rellevants i en la solució d’alguns problemes mediambientals.

comunicat, representat i defensat en la comunitat científica. Aquesta comprensió és molt important per discernir entre el que és i el que no és ciència, és a dir, per distingir entre ciència i pseudociència.

Competència en indagació i

experimentació: Des d’una vessant més

pràctica, experimentar amb diversos tipus de reaccions químiques senzilles tal com es proposa en l’apartat de pràctiques, permet observar exemples de diversos tipus de reaccions. Aquesta tasca implica la capacitat de fer-se preguntes i portar a terme investigacions per obtenir la resposta, tot adquirint les habilitats necessàries: identificar problemes, generar qüestions susceptibles de ser investigades, dissenyar i realitzar recerques, enregistrar i analitzar dades, treure conclusions, elaborar, comunicar i defensar hipòtesis, models i explicacions, fer prediccions a partir dels models, examinar les limitacions de les explicacions científiques, i argumentar la validesa d’explicacions alternatives en relació a les evidències experimentals. És especialment important que l’alumne/a sigui capaç de treballar amb soltesa amb equacions químiques i dominar el concepte de mol que serà d’us constant en temes posteriors.

Contribució a les competències generals

del batxillerat

Competència comunicativa: Escriure correctament les reaccions químiques implica

(11)

utilitzar el llenguatge simbòlic de la química, el que s’empra per a la representació dels compostos químics i les seves reaccions. Saber expressar de manera correcta les lleis de la química aplicant-les a diferents situacions és una mostra de l’assoliment de la competència comunicativa que suposa aprendre a comunicar ciència descrivint fets, explicant-los utilitzant els models científics que es construeixen en el marc escolar. A més a més, també suposa la capacitat d’interactuar i dialogar amb altres persones.

Competència en recerca: Segons el plantejament que es faci de les pràctiques, aquestes poden tenir un enfocament més descriptiu o més de recerca, en funció de les qüestions que es plantegin als alumnes. Aquesta mena d’activitats aporta capacitats pròpies de la competència de recerca com saber construir models explicatius dels fenòmens, fer prediccions a partir dels models, argumentar la validesa d’explicacions a la llum de les evidències experimentals i reconèixer les limitacions.

Competència en gestió i tractament de la informació i competència digital: Els

alumnes poden utilitzar les calculadores a l’hora de treballar amb reaccions químiques. • Competència personal i interpersonal:

Una manera realitzar treball personal per assolir els objectius de la unitat consisteix en la realització dels exercicis i problemes proposats en la unitat. Aquest és el mètode més freqüentment utilitzat en aquest matèria.

(12)

Realitzar sessions de treball en grup per resoldre els exercicis és una bona manera de d’afavorir l’autoavaluació i l’autoregulació dels aprenentatges. També es promou la reflexió sobre les dimensions socials i ètiques de les aplicacions de la química, valorant els canvis que ha provocat en la societat l’obtenció i ús de nous productes i materials, a través de debats que impliquen saber escoltar les opinions dels altres, saber defensar i argumentar les pròpies, i saber arribar a postures de consens.

Competència en el coneixement i interacció amb el món: Conèixer diferents

exemples de cada tipus de reacció química, en particular els que tenen lloc en la vida quotidiana i que, per tant, podem observar els seus efectes en el món material i físic que ens envolta.

Connexions amb altres matèries

Aquesta unitat forma part dels conceptes bàsics que calen per comprendre el metabolisme que s’estudia a Biologia, ja que aquest és un enorme conjunt de reaccions químiques.

Aquesta unitat té relació amb les ciències de la Terra i el medi ambient en temes com la formació i desaparició de l’ozó a l’estratosfera, el cicle de CO2 a la Terra, o altres temes d’interès com la formació de pluja àcida.

El treball amb diferents unitats, la utilització dels factors de conversió, el fet de saber donar els resultats amb les xifres significatives corresponents enllacen aquesta unitat amb la Física.

Pel que fa a Tecnologia, només cal recordar que tots els processos industrials que impliquen reaccions químiques tenen els seus fonaments en aquesta unitat. A més, la lectura comprensiva del text és una eina indispensable per a l’assoliment de les competències en química, que relaciona aquesta ciència amb qualsevol

(13)

de les matèries de llengües, en funció del idioma en que estigui escrit el text objecte d’estudi.

Per altra banda, els exercicis proposats en la unitat impliquen la resolució de proporcions i d’equacions i l’ús de la calculadora; és a dir, hi ha una clara relació entre aquesta unitat i les Matemàtiques.

Temporització

(14)

Unitat 5. Càlculs en les reaccions químiques. Estequiometria

Continguts

1. Estequiometria 2. Reactiu limitant 3. Puresa dels reactius 4. Rendiment de la reacció

5. Fórmules empíriques i moleculars

Objectius didàctics

• Interpretar una reacció i extreure la informació que proporciona.

• Calcular de forma estequiomètrica el consum o la formació dels diversos components d’una reacció, expressant el resultat en unitats de quantitat de substància, massa, volum, pressió o composició.

• Aplicar els factors de conversió com a mètode per resoldre problemes estequiomètrics.

• Aplicar els coneixements adquirits al tipus d’exercicis amb reactius limitants.

• Saber aplicar correctament en els exercicis teòrics o en els assaigs experimentals les qüestions relatives a puresa de reactius i rendiment de la reacció.

• Conèixer els diferents tipus de fórmules químiques.

• Aplicar els coneixements adquirits en l’estequiometria en l’esbrinament de fórmules empíriques i moleculars.

Criteris d’avaluació

• Analitzar, i resoldre situacions-problema en què intervenen fenòmens químics, utilitzant els mètodes i tècniques propis del treball científic.

• Interpretar la informació sobre sistemes i processos químics presentada en forma de gràfics, diagrames, fórmules químiques i equacions i utilitzar aquestes formes de representació per explicar fets químics i per abordar la resolució de problemes.

• Analitzar la descripció d’una investigació experimental, treure conclusions de les dades presentades i argumentar sobre les conclusions.

• Aplicar el concepte de quantitat de substància per a fer càlculs de magnituds molars, de concentració de solucions, de determinació de fórmules empíriques i

Competències específiques de la matèria

Competència de comprensió i capacitat d’actuar sobre del món físic: En aquesta

unitat s’estudien les reaccions químiques des del punt de vista quantitatiu. Plantejar correctament les qüestions i problemes proposats per arribar a la seva resolució suposa que es va en la direcció adequada per assolir aquesta competència.

Competència en indagació i

experimentació: Per assolir aquesta competència en el camp de la química cal saber resoldre problemes estequiomètrics. Realitzar i entendre les pràctiques proposades ajuda a fixar els coneixements que es plantegen. De manera general, aquesta tasca implica la capacitat de fer-se preguntes i portar a terme investigacions per obtenir la resposta, tot adquirint les habilitats necessàries.

(15)

• Interpretar els resultats obtinguts experimentalment per calcular el rendiment d’una reacció.

moleculars, i de la quantitat de reactius o de productes en una reacció, fent ús, quan calgui, del concepte de reactiu limitant. • Interpretar a nivell atomicomolecular les

reaccions àcid-base, de precipitació i redox, representar-les mitjançant diagrames i equacions químiques, fer càlculs amb elles en exemples d’interès pràctic. Interpretar les dades d’una investigació sobre l’efecte de la concentració i la temperatura en la velocitat d’una reacció.

• Analitzar com els diferents camps de la química col·laboren en processos industrials rellevants i en la solució d’alguns problemes mediambientals.

Contribució a les competències generals del batxillerat

Competència comunicativa: Explicar de

forma clara i entenedora el raonament que rau en un càlcul estequiomètric, utilitzant en vocabulari adient, implica tenir competència comunicativa.

Competència en recerca: Els càlculs

estequiomètrics són una eina clau per a poder obtenir resultats de les tasques que es porten a terme en un laboratori, ja que permeten quantificar els resultats esperats, fer els canvis d’unitats necessaris, ...

Competència en gestió i tractament de la informació i competència digital: L’eina

principal en els càlculs estequiomètrics, per la seva manejabilitat i potència, és la calculadora científica. Utilitzar-la correctament és bàsic per evitar errors típics com no posar parèntesi en operacions combinades de sumes, restes i productes o divisions, o no saber utilitzar correctament les fraccions, o posar un 10 en la calculadora quan s’ha d’introduir-hi una potència de deu, sense cap nombre multiplicant-la.

Competència personal i interpersonal:

Una manera realitzar treball personal per assolir els objectius de la unitat consisteix en la realització dels exercicis i problemes proposats en la unitat. Aquest és el mètode més freqüentment utilitzat en aquest matèria. Realitzar sessions de treball en grup per

(16)

resoldre els exercicis és una bona manera de d’afavorir l’autoavaluació i l’autoregulació dels aprenentatges.

Connexions amb altres matèries

L’estequiometria és una eina d’ús en moltes disciplines científiques ja que aquestes requereixen de reaccions químiques. Per exemple, la Biologia utilitza l’estequiometria a l’hora de quantificar diferents aspectes del metabolisme, quan parla del pH en solucions amortidores, o bé, de la catàlisi enzimàtica o de les reaccions redox que tenen lloc en els organismes vius, etc.

Les Ciències de la Terra i del medi ambient també necessiten l’estequiometria per quantificar els fenòmens basats en reaccions químiques, com per exemple, les dels gasos de l’efecte d’hivernacle o el cicle del CO2 a la Terra. A la matèria de Tecnologia també s’empra l’estequiometria en els temes que tracten processos industrials de tipus químic.

Per altra banda, els exercicis proposats en la unitat impliquen la resolució de proporcions i d’equacions i l’ús de la calculadora; és a dir, hi ha una clara relació entre aquesta unitat i les Matemàtiques.

Temporització

(17)

Unitat 6. Estudi de les reaccions químiques

Continguts

1. Estudi de les reaccions químiques 2. Velocitat de la reacció: cinètica 3. Sentit de les reaccions

4. Reaccions àcid-base 5. Reaccions de precipitació 6. Reaccions d’oxidació-reducció

Objectius didàctics

• Identificar els diferents tipus de sistemes: oberts, tancats i aïllats.

• Relacionar el canvi químic amb un canvi energètic.

• Reconèixer les magnituds energètiques q i w com a magnituds implicades en una transferència energètica.

• Determinar quantitativament la calor intercanviada en una reacció.

• Interpretar el mecanisme de funcionament dels factors que modifiquen la velocitat d’una reacció química: concentració de reactius, superfície de contacte entre si, temperatura i presència de catalitzadors.

• Entendre l’equilibri químic com una situació dinàmica.

• Comprendre el concepte d’àcid-base.

• Diferenciar el concepte d’electròlit fort del

Criteris d’avaluació

• Analitzar, i resoldre situacions-problema en què intervenen fenòmens químics, utilitzant els mètodes i tècniques propis del treball científic.

• Interpretar la informació sobre sistemes i processos químics presentada en forma de gràfics, diagrames, fórmules químiques i equacions i utilitzar aquestes formes de representació per explicar fets químics i per abordar la resolució de problemes.

• Analitzar la descripció d’una investigació experimental, treure conclusions de les dades presentades i argumentar sobre les conclusions.

• Aplicar el concepte de quantitat de

Competències específiques de la matèria

Competència en la indagació i experimentació: en cadascuna de les

quatre qüestions bàsiques cal que l’alumne sigui capaç d’entendre els conceptes bàsics i fer-se preguntes. La conseqüència última d’aquesta capacitat porta a l’alumne a identificar problemes, generar qüestions susceptibles de ser investigades, dissenyar i realitzar recerques, enregistrar i analitzar dades, treure conclusions, elaborar, comunicar i defensar hipòtesis, models i explicacions, fer prediccions a partir dels models, examinar les limitacions de les explicacions científiques, i argumentar la validesa d’explicacions alternatives en relació a les evidències experimentals. • Competència en la comprensió de la

(18)

d’electròlit feble.

• Identificar substàncies àcides i bàsiques tenint en compte el comportament que tenen en una reacció.

• Identificar la força relativa dels àcids i de les bases amb el seu equilibri de dissociació. • Predir el resultat de reaccions de

neutralització.

• Deduir teòricament i experimentalment la concentració d’un àcid o d’una base mitjançant una reacció de neutralització. • Comprendre el concepte de solubilitat. • Reconèixer la diferent solubilitat de

substàncies com a mètode de separació i identificació d’ions.

• Saber distingir una equació redox i comprendre’n la simultaneïtat.

• Esbrinar i definir en reaccions d’oxidació-reducció quines substàncies són les que s’oxiden i quines són les que es redueixen; quines actuen com a oxidants i quines com a reductores.

• Igualar reaccions d’oxidació-reducció inorgàniques i orgàniques amb el mètode de l’ió-electró.

• Fer càlculs estequiomètrics sobre els diversos components d’una reacció d’oxidació-reducció.

substància per a fer càlculs de magnituds molars, de concentració de solucions, de determinació de fórmules empíriques i moleculars, i de la quantitat de reactius o de productes en una reacció, fent ús, quan calgui, del concepte de reactiu limitant. • Usar el model cineticomolecular per

interpretar el comportament dels gasos ideals, justificar aquest model a partir de les evidències experimentals i valorar-ne les seves limitacions.

• Dissenyar i realitzar amb autonomia activitats pràctiques com la preparació d’una solució líquida d’una determinada concentració i l’anàlisi senzilla d’un producte d’ús habitual mitjançant una valoració àcid-base o redox. • Interpretar a nivell atòmicomolecular les

reaccions àcid-base, de precipitació i redox, representar-les mitjançant diagrames i equacions químiques, fer càlculs amb elles en exemples d’interès pràctic. Interpretar les dades d’una investigació sobre l’efecte de la concentració i la temperatura en la velocitat d’una reacció.

• Analitzar com els diferents camps de la química col·laboren en processos industrials rellevants i en la solució d’alguns problemes mediambientals.

naturalesa de la ciència: donat que els

mètodes emprats han de ser empírics, basats en arguments lògics que permetin contrastar les hipòtesis i validar o no els models i teories proposades. L’alumne ha de comprendre que la ciència avança mitjançant la revisió constant de les teories vigents que han de ser vàlides per als nous coneixements.

Competència en la comprensió i capacitat d’actuar sobre del món físic: vol dir assolir

com a propis els conceptes, models i principis fonamentals de la química per a utilitzar-los per explicar i interpretar el món fisicoquímic.

Contribució a les competències generals del batxillerat

Competència comunicativa: Si es tenen

assolits els conceptes es pot comunicar ciència ja que això implica descriure fets, i explicar-los, justificar-los i argumentar-los utilitzant els models científics que es construeixen en el marc escolar. A més a més, també suposa la capacitat d’interactuar i dialogar amb altres persones utilitzant el llenguatge simbòlic que proporciona la química.

Competència en recerca: significa que s’ha

de saber cercar informació, fer hipòtesis, planificar, fer muntatges experimentals, realitzar i enregistrar les mesures,analitzar les dades, extreure conclusions, i avaluar i

(19)

comunicar els resultats.

Competència personal i interpersonal:

L’alumne ha de gestionar el seu treball i el treball en grup valorant si el ritme és el correcte per assolir els objectius proposats, és a dir, fent una autoavaluació i autoregulant els aprenentatges.

Competència en el coneixement i interacció amb el món: La química

contribueix a aquesta competència ajudant als estudiants a apropiar-se d’aquells models que permeten comprendre el món material i físic que els envolta i com aquests han anat evolucionant al llarg del temps.

Connexions amb altres matèries

Els continguts d’aquesta unitat es relacionen directament amb diferents temes de Biologia (solucions reguladores del pH, processos bioquímics, reaccions redox i metabolisme cel·lular), de Ciències de la Terra i del medi ambient (com el cicle de CO2 o la formació de minerals i roques) de Física (unitats i factors de conversió,

treball i calor, energia, entalpia i entalpia lliure) i de Tecnologia (processos industrials basats en reaccions químiques i la seva cinètica, piles de combustible i processos electrolítics,...).

A més, la lectura comprensiva del text és una eina indispensable per a l’assoliment de les competències en química, que relaciona aquesta ciència amb qualsevol de les matèries de llengües, en funció del idioma en que estigui escrit el text objecte d’estudi.

Per altra banda, els exercicis proposats en la unitat impliquen la resolució de proporcions i d’equacions, la interpretació de gràfics i l’ús de la calculadora i, per tant, està relacionada amb les Matemàtiques.

Temporització

(20)

Unitat 7. Estructura de la matèria

Continguts

1. Teories atòmiques 2. Models atòmics 3. Model de Bohr

4. Model actual de l’àtom. Model quàntic o d’orbitals

5. Conclusions del model atòmic actual. Els nombres quàntics 6. Energia dels orbitals

7. Configuracions electròniques

Objectius didàctics

• Introduir-se en l’aprenentatge dels conceptes del món microscòpic.

• Conèixer els precedents de les teories actuals sobre l’àtom.

• Reconèixer les diferents fases del raonament científic en l’evolució dels diferents models atòmics.

• Enumerar els aspectes bàsics de les teories atòmiques de Dalton, Thomson i Rutherford. • Explicar els punts bàsics de la teories de

Bohr ressaltant les característiques que la diferencien dels models anteriors.

• Aprendre a analitzar fets històrics experimentals i la repercussió que tenen en l’estructura interna de la matèria.

• Descriure la interpretació quàntica moderna

Criteris d’avaluació

• Analitzar, i resoldre situacions-problema en què intervenen fenòmens químics, utilitzant els mètodes i tècniques propis del treball científic.

• Interpretar la informació sobre sistemes i processos químics presentada en forma de gràfics, diagrames, fórmules químiques i equacions i utilitzar aquestes formes de representació per explicar fets químics i per abordar la resolució de problemes.

• Analitzar la descripció d’una investigació experimental, treure conclusions de les dades presentades i argumentar sobre les conclusions.

Competències específiques de la matèria

Competència de la comprensió de la naturalesa de la ciència: L’estudi de

l’evolució del coneixement sobre l’estructura atòmica permet que l’alumne pugui comprendre els mètodes utilitzats per desenvolupar i avaluar el coneixement científic i, també, els processos i els contextos socials que condicionen la manera en què aquest coneixement és obtingut, comunicat, representat i defensat en la comunitat científica. Aquesta comprensió és molt important per discernir entre el que és i el que no és ciència, és a dir, per distingir entre ciència i pseudociència.

Competència en la comprensió del món físic: L’alumne pot proposar explicacions

(21)

de l’estructura atòmica en comparació amb la clàssica i reconèixer l’avenç que suposa en el desenvolupament del coneixement de l’estructura atòmica.

• Relacionar els nombres quàntics amb l’energia i el tipus d’orbital on es troba situat un electró.

• Simbolitzar configuracions electròniques. • Predir el nombre d’oxidació d’una substància

partint de la seva configuració electrònica. • Aprendre a construir i manipular

espectròmetres.

• Justificar l’evolució històrica dels models atòmics (Thomson, Rutherford i Bohr) en relació a les evidències experimentals disponibles, valorant el seu caràcter temptatiu, i relacionar les propietats físiques de les substàncies amb el tipus d’estructura i enllaç químic.

• Analitzar com els diferents camps de la química col·laboren en processos industrials rellevants i en la solució d’alguns problemes mediambientals.

que relacionin de manera coherent els models atòmics estudiats amb les pràctiques proposades en aquesta unitat ja que aquestes permeten observar fenòmens que són conseqüència de l’estructura atòmica.

Contribució a les competències generals del batxillerat

Competència comunicativa: És necessària

per saber descriure fets, i explicar-los, justificar-los i argumentar-los utilitzant els models científics que es construeixen en el marc escolar. A més a més, també suposa la capacitat d’interactuar i dialogar amb altres persones.

Competència en recerca: Segons el

plantejament que es faci de les pràctiques, aquestes poden tenir un enfocament més descriptiu o més de recerca, en funció de les qüestions que es plantegin als alumnes. Aquesta mena d’activitats aporta capacitats pròpies de la competència de recerca com saber construir models explicatius dels fenòmens, fer prediccions a partir dels models, argumentar la validesa d’explicacions a la llum de les evidències experimentals i reconèixer les limitacions. • Competència personal i interpersonal:

Una manera realitzar treball personal per assolir els objectius de la unitat consisteix en la realització dels exercicis i problemes proposats en la unitat. Aquest és el mètode més freqüentment utilitzat en aquest matèria.

(22)

Realitzar sessions de treball en grup per resoldre els exercicis és una bona manera de d’afavorir l’autoavaluació i l’autoregulació dels aprenentatges.

Connexions amb altres matèries

L’estudi de la matèria i dels diferents models atòmics proposats al llarg de la història relaciona aquesta unitat amb la matèria d’Història de la filosofia i Història. També hi ha punts de contracte amb la Física, com són: els models atòmics, l’estudi de la naturalesa de la llum (model ondulatori i corpuscular), la interacció entre matèria i energia, la radiació electromagnètica i espectres de ratlles i la dualitat ona-partícula.

A més, la lectura comprensiva del text és una eina indispensable per a l’assoliment de les competències en química, que relaciona aquesta ciència amb qualsevol de les matèries de llengües, en funció del idioma en que estigui escrit el text objecte d’estudi.

Per altra banda, alguns dels exercicis proposats en la unitat impliquen l’aplicació de fórmules, la resolució d’equacions i l’ús de la calculadora; és a dir, hi ha una clara relació entre aquesta unitat i les Matemàtiques.

Temporització

(23)

Unitat 8. La taula periòdica

Continguts

1. Evolució històrica de la taula periòdica 2. La taula periòdica actual

3. L’estructura electrònica i la taula periòdica

Objectius didàctics

• Conèixer l’evolució dels diferents agrupaments d’elements fins arribar a la taula periòdica actual.

• Descriure i entendre l’estructura de la taula periòdica.

• Saber extreure conclusions d’aplicació química, segons la diferent col·locació dels elements dins la taula periòdica.

• Relacionar els grups i períodes de la taula amb unes configuracions electròniques determinades.

• Simbolitzar configuracions electròniques d’elements i situar-los a la taula periòdica per tal de justificar i predir les seves propietats.

Criteris d’avaluació

• Analitzar, i resoldre situacions-problema en què intervenen fenòmens químics, utilitzant els mètodes i tècniques propis del treball científic.

• Interpretar la informació sobre sistemes i processos químics presentada en forma de gràfics, diagrames, fórmules químiques i equacions i utilitzar aquestes formes de representació per explicar fets químics i per abordar la resolució de problemes.

• Analitzar la descripció d’una investigació experimental, treure conclusions de les dades presentades i argumentar sobre les conclusions.

• Justificar l’evolució històrica dels models atòmics (Thomson, Rutherford i Bohr) en relació a les evidències experimentals disponibles, valorant el seu caràcter temptatiu, i relacionar les propietats físiques de les substàncies amb el tipus d’estructura i enllaç químic.

Competències específiques de la matèria

Competència de la comprensió de la naturalesa de la ciència: L’estudi de

l’evolució del coneixement sobre la taula periòdica permet que l’alumne pugui iniciar-se en la comprensió de la gran quantitat d’informació i de relacions entre elements que hi ha darrera de la representació actual proposada per Seaborg i com s’hi ha arribat.

Contribució a les competències generals del batxillerat

Competència en gestió i tractament de la informació: Conèixer l’estructura de la taula

periòdica, les seves agrupacions en períodes i grups i la variació de l’estructura electrònica i de les propietats dels elements a mesura que ens hi desplacem és un exercici de coneixement en la gestió i tractament d’informació amagada en la taula.

Competència en comunicació: Aprendre a

comunicar ciència significa saber descriure fets, i explicar-los, justificar-los i

(24)

argumentar-• Analitzar com els diferents camps de la química col·laboren en processos industrials rellevants i en la solució d’alguns problemes mediambientals.

los utilitzant els models científics que es construeixen en el marc escolar. A més a més, també suposa la capacitat d’interactuar i dialogar amb altres persones. Tot això es concreta en aquesta unitat en la capacitat de descriure correctament les relacions que hi ha en la taula periòdica entre els diferents elements d’un mateix grup o d’un mateix període, i explicar com varien les seves propietats a mesura que ens hi movem. L’alumne competent ha de saber i entendre els conceptes bàsics de l’estructura atòmica i com afecta les propietats de cada element. • Competència personal i interpersonal:

Una manera realitzar treball personal per assolir els objectius de la unitat consisteix en la realització dels exercicis i problemes proposats en la unitat. Aquest és el mètode més freqüentment utilitzat en aquest matèria. Realitzar sessions de treball en grup per resoldre els exercicis és una bona manera de d’afavorir l’autoavaluació i l’autoregulació dels aprenentatges.

Connexions amb altres matèries

L’estudi de l’evolució de la taula periòdica al llarg de la història relaciona aquesta unitat amb la matèria d’Història de la filosofia i Història. El resultat d’aquest camí està íntimament relacionat amb la Física quan aquesta estudia també els models atòmics.

A més, la lectura comprensiva del text és una eina indispensable per a l’assoliment de les competències en química, que relaciona aquesta ciència amb qualsevol de les matèries de llengües, en funció del idioma en que estigui escrit el text objecte d’estudi.

(25)
(26)

Unitat 9. L’enllaç químic

Continguts

1. Visió general de l’enllaç químic 2. Enllaç iònic

3. Propietats dels compostos iònics 4. Enllaç covalent

5. Forces intermoleculars

6. Propietats de les substàncies covalents 7. Enllaç metàl·lic

8. Propietats dels sòlids metàl·lics

Objectius didàctics

• Relacionar la formació d’enllaços amb estabilitat.

• Saber diferenciar els tipus d’enllaç.

• Classificar les substàncies segons el tipus d’enllaç que formen.

• Justificar les propietats de les diferents substàncies d’acord amb el tipus d’enllaç. • Diferenciar i justificar la naturalesa de la unió

entre àtoms o molècules de substàncies constituïdes per xarxes iòniques, covalents i metàl·liques.

• Explicar correctament les propietats físiques que tenen a veure amb els enllaços intermoleculars.

Criteris d’avaluació

• Analitzar, i resoldre situacions-problema en què intervenen fenòmens químics, utilitzant els mètodes i tècniques propis del treball científic.

• Interpretar la informació sobre sistemes i processos químics presentada en forma de gràfics, diagrames, fórmules químiques i equacions i utilitzar aquestes formes de representació per explicar fets químics i per abordar la resolució de problemes.

• Analitzar la descripció d’una investigació experimental, treure conclusions de les

Competències específiques de la matèria

Competència de comprensió i capacitat d’actuar sobre del món físic: Comprendre

la naturalesa de l’enllaç químic i, per tant, ser capaç de deduir algunes característiques dels compostos en funció del tipus d’enllaç que tenen.

Competència en indagació i

experimentació: Des d’una vessant més

pràctica, experimentar amb diversos tipus d’enllaços tal com es proposa en l’apartat de pràctiques, permet treballar per observar exemples de com es comporten els diferents tipus d’enllaç en situacions diverses. Aquesta

(27)

• Determinar experimentalment algunes propietats lligades al tipus d’enllaç.

dades presentades i argumentar sobre les conclusions.

• Justificar l’evolució històrica dels models atòmics (Thomson, Rutherford i Bohr) en relació a les evidències experimentals disponibles, valorant el seu caràcter temptatiu, i relacionar les propietats físiques de les substàncies amb el tipus d’estructura i enllaç químic.

• Analitzar com els diferents camps de la química col·laboren en processos industrials rellevants i en la solució d’alguns problemes mediambientals.

tasca implica la capacitat de fer-se preguntes i portar a terme investigacions per obtenir la resposta, tot adquirint les habilitats necessàries: identificar problemes, generar qüestions susceptibles de ser investigades, dissenyar i realitzar recerques, enregistrar i analitzar dades, treure conclusions, elaborar, comunicar i defensar hipòtesis, models i explicacions, fer prediccions a partir dels models, examinar les limitacions de les explicacions científiques, i argumentar la validesa d’explicacions alternatives en relació a les evidències experimentals. És especialment important que l’alumne/a sigui capaç de treballar amb soltesa amb equacions químiques per poder escriure amb el llenguatge adient el que succeeix en l’experiència.

Contribució a les competències generals del batxillerat

Competència en gestió i tractament de la informació: Utilitzar aquesta competència

implica saber deduir quin tipus d’enllaç es formarà entre dos elements a partir del coneixement de l’estructura de la taula periòdica, les seves agrupacions en períodes i grups i la variació de l’estructura electrònica i de les propietats dels elements a mesura que ens hi desplacem és un exercici de coneixement en la gestió i tractament d’informació amagada en la taula.

Competència en comunicació: Aprendre a

(28)

fets, i explicar-los, justificar-los i argumentar-los utilitzant els models científics que es construeixen en el marc escolar. A més a més, també suposa la capacitat d’interactuar i dialogar amb altres persones. Tot això es concreta en aquesta unitat en la capacitat de descriure correctament els diferents tipus d’enllaç i les propietats de les substàncies en funció de la mena d’enllaç químic que posseeixen, tenint en compte que les diferents tipus d’enllaç no és sobtada. L’alumne competent ha de poder comunicar els conceptes bàsics dels diferents tipus d’enllaç i les propietats que comporta cadascun a la substància que el té.

Competència personal i interpersonal: El

mètode més freqüentment utilitzat per assolir els objectius de la unitat consisteix en la realització dels exercicis i problemes proposats. Realitzar sessions de treball en grup per resoldre els exercicis és una bona manera de d’afavorir l’autoavaluació i l’autoregulació dels aprenentatges.

Connexions amb altres matèries

Com que les propietats d’una determinada substància estan fortament condicionades pel tipus d’enllaç químic que uneix els seus àtoms, l’estudi d’aquesta unitat té implicacions amb les matèries de Biologia (metabolisme, macromolècules, estructures biològiques), Ciències de la Terra i del medi ambient (característiques dels minerals, comportament anòmal de l’aigua) i Tecnologia (producció de fàrmacs i altres productes químics d’interès, combustibles).

A més, la lectura comprensiva del text és una eina indispensable per a l’assoliment de les competències en química, que relaciona aquesta ciència amb qualsevol de les matèries de llengües, en funció de l’idioma en que estigui escrit el text objecte d’estudi.

(29)
(30)

Unitat 10. La química del carboni

Continguts

1. Introducció a la química del carboni 2. Introducció al concepte d’isomeria 3. Polímers

4. Polímers naturals 5. Polímers sintètics

6. Combustibles de motors: combustió interna 7. Combustibles i biocombustibles

Objectius didàctics

• Entendre la importància del carboni com element present en molts compostos.

• Conèixer els diferents tipus d’isomeria. • Anomenar diferents isòmers amb una

mateixa fórmula molecular.

• Aplicar el procés de condensació i d’addició a diferents monòmers amb vista a l’obtenció de polímers diversos.

• Conèixer els polímers biològics i la importància que tenen en els éssers vius. • Reconèixer i identificar quins són els

monòmers existents en un polímer expressat simplificadament.

• Obtenir experimentalment un polímer.

Criteris d’avaluació

• Analitzar, i resoldre situacions-problema en què intervenen fenòmens químics, utilitzant els mètodes i tècniques propis del treball científic.

• Interpretar la informació sobre sistemes i processos químics presentada en forma de gràfics, diagrames, fórmules químiques i equacions i utilitzar aquestes formes de representació per explicar fets químics i per abordar la resolució de problemes.

• Analitzar la descripció d’una investigació experimental, treure conclusions de les dades presentades i argumentar sobre les conclusions.

• Relacionar les propietats i estructura dels compostos orgànics més comuns. Identificació d’algunes macromolècules

Competències específiques de la matèria

Competència de comprensió i capacitat d’actuar sobre del món físic: Els productes

de la química del carboni tenen un fort impacte en la societat actual. La investigació en aquest camp es basa en la descoberta de nous materials amb propietats més adients a cada ús. Això fa que aquesta part de la química estigui en permanent canvi per anar superant els reptes que se li van plantejant, especialment en el camp dels polímers. L’alumne ha de comprendre la gran potencialitat d’aquesta branca de l química i l’enorme impacte que té en la nostra vida quotidiana.

Competència en indagació i

experimentació: L’alumne pot sintetitzar un

polímer tal com s’indica en les pràctiques proposades i assajar com afecten canvis en les proporcions de les substàncies que hi

(31)

d’interès biològic. Conèixer les propietats físiques i químiques dels hidrocarburs així com la seva importància social i econòmica. • Analitzar com els diferents camps de la

química col·laboren en processos industrials rellevants i en la solució d’alguns problemes mediambientals.

intervenen o, fins i tot, canvis de substàncies.

Contribució a les competències generals del batxillerat

Competència comunicativa: Descriure correctament el concepte d’isomeria és una mostra de l’assoliment de la competència comunicativa que suposa aprendre a comunicar ciència descrivint estructures. A més a més, també suposa la capacitat d’interactuar i dialogar amb altres persones. • Competència en recerca: Segons el

plantejament que es faci de les pràctiques, aquestes poden tenir un enfocament més descriptiu o més de recerca, en funció de les qüestions que es plantegin als alumnes. • Competència personal i interpersonal:

Una manera realitzar treball personal per assolir els objectius de la unitat consisteix en la realització dels exercicis i problemes proposats en la unitat. Aquest és el mètode més freqüentment utilitzat en aquest matèria. Realitzar sessions de treball en grup per resoldre els exercicis és una bona manera de d’afavorir l’autoavaluació i l’autoregulació dels aprenentatges.

Competència en el coneixement i interacció amb el món: Conèixer exemples

d’aplicacions de cada tipus de polímer descrit en la unitat permet fer-se nua idea clara de fins a quin punt necessitem aquesta mena de materials.

(32)
(33)

Connexions amb altres matèries

La química del carboni és la base de la vida i, per tant, la Biologia i gran part de les Ciències de la Terra i el medi ambient utilitzen els coneixements d’aquesta unitat.

Una conseqüència de la Tecnologia actual és la gran presència de compostos de carboni en la nostra societat. Això fa que l’alumne pugui comprendre la importància de la ciència en la vida quotidiana, així com la gran quantitat d’aplicacions tecnològiques que presenten aquestes substàncies, des del seu ús com a combustibles fins a la síntesi de polímers amb les aplicacions més diverses.

A més, la lectura comprensiva del text és una eina indispensable per a l’assoliment de les competències en química, que relaciona aquesta ciència amb qualsevol de les matèries de llengües, en funció del idioma en que estigui escrit el text objecte d’estudi.

Temporització

(34)

Annex 2. Formulació i nomenclatura orgànica

Continguts

1. Formulació i nomenclatura orgànica 2. Hidrocarburs acíclics

3. Hidrocarburs cíclics 4. Grups funcionals

Objectius didàctics

• Saber els símbols dels elements.

• Conèixer i aplicar la terminologia bàsica de la química.

• Identificar substàncies quotidianes mitjançant la fórmula química corresponent.

• Formular i anomenar segons les normes de la IUPAC els compostos orgànics següents: hidrocarburs, hidrocarburs aromàtics (benzè i alguns derivats importants), amines, alcohols, cetones, aldehids, amides, èsters i àcids carboxílics.

Criteris d’avaluació

• Analitzar, i resoldre situacions-problema en què intervenen fenòmens químics, utilitzant els mètodes i tècniques propis del treball científic.

• Interpretar la informació sobre sistemes i processos químics presentada en forma de gràfics, diagrames, fórmules químiques i equacions i utilitzar aquestes formes de representació per explicar fets químics i per abordar la resolució de problemes.

• Utilitzar les normes bàsiques de nomenclatura i formulació per anomenar i formular les substàncies inorgàniques i orgàniques més comunes aplicant les regles de la IUPAC.

• Analitzar com els diferents camps de la química col·laboren en processos industrials rellevants i en la solució d’alguns problemes

Competències específiques de la matèria

Competència en la comprensió: implica

utilitzar de forma adient la formulació i la nomenclatura químiques ja que són les eines bàsiques que utilitzem per anomenar les substàncies, que són l’objecte de l’estudi d'aquesta ciència.

Contribució a les competències generals del batxillerat

Competència comunicativa: Aquesta unitat

és la base del coneixement del llenguatge estandarditzat que permet anomenar i formular les espècies químiques. Sense aquesta base no pot tenir lloc una transferència exacta d’informació i, per tant, no es pot avançat en el coneixement. La formulació i la nomenclatura formen part del llenguatge simbòlic que la química utilitza per descriure i explicar les propietats i estructura de les substàncies i els fenòmens químics.

(35)

mediambientals.

Competència en gestió i tractament de la informació i competència digital: Per

escriure correctament les expressions químiques cal saber utilitzar els editors de fórmules que incorporen els tractament de textos. L’ús correcte de la formulació i nomenclatura permet accedir a través de la xarxa a un gran ventall d’informació sobre els productes químics, des de les fitxes de dades de seguretat fins qualsevol altra dada d’interès.

Connexions amb altres matèries

La formulació i la nomenclatura orgàniques són eines de treball utilitzades a altres matèries com la Biologia (per exemple en el metabolisme), a Ciències de la Terra i del medi ambient (per exemple al tractar dels combustibles fòssils) o a Tecnologia (com per exemple al parlar de polímers).

Temporització

Figure

Actualización...

Referencias

Actualización...

Related subjects :