• No se han encontrado resultados

ANIMALS VERTEBRATS 1r ESO Col·legi Sant Josep – Sant Hilari Sacalm

N/A
N/A
Protected

Academic year: 2021

Share "ANIMALS VERTEBRATS 1r ESO Col·legi Sant Josep – Sant Hilari Sacalm"

Copied!
39
0
0

Texto completo

(1)

ANIMALS VERTEBRATS

1r ESO

Col·legi Sant Josep – Sant Hilari Sacalm

(2)

PEIXOS

CARACTERÍSTIQUES COMUNES

Cap: amb boca, dents, orificis nasals i ulls sense parpelles. També hi ha les brànquies que són els òrgans de la respiració. Les brànquies estan protegides pels opercles.

Tronc: entre les brànquies i l’anus. Aquí hi ha les extremitats en forma d’aletes que ajuden al moviment.

Cua: en forma d’aleta. On trobem la cloaca.

Cloaca: quan l’anus i el conducte urogenital són els

mateixos.

(3)

Pell proveïda d’escates dèrmiques o denticles dèrmics.

Són poiquiloterms.

La majoria són de reproducció ovípara amb

fecundació externa (es produeix a l’aigua).

(4)

ELS CONDRICTIS O PEIXOS CARTILAGINOSOS

Esquelet de cartílag i sense espines.

Presenten denticles dèrmics.

Tenen mandíbules.

Aleta caudal molt desenvolupada.

5 fenedures branquials (brànquies) sense opercles.

La majoria habiten en oceans i mars.

Ex. Tauró, rajada i tintorera.

(5)

ELS OSTEÏCTIS O PEIXOS OSSIS

Esquelet ossi, on els ossos s’anomenen espines.

Tenen mandíbules.

Aleta caudal amb dos lòbuls.

Opercles que tapen les brànquies.

Presenten la línia lateral per percebre vibracions dins l’aigua.

Ex. Lluç, sardina, truita, carpa...

(6)

AMFIBIS

CARACTERÍSTIQUES COMUNES

Poiquiloterms.

Pell nua, fina i humida.

Neixen a l’aigua, però en la maduresa, poden viure en el medi terrestre perquè respiren per pulmons.

Viuen en zones humides.

Reproducció ovípara i fecundació externa (a l’aigua).

Cap: amb boca ample i sense dents, orificis nasals, ulls grans amb parpelles i un timpà que recobreix l’oïda.

Tronc: ample. Hi ha 4 extremitats en forma de potes.

Les potes anteriors tenen 4 dits, les posteriors, 5 dits

units mitjançant membranes interdigitals. També

presenten cloaca.

(7)

METAMORFOSIS

Procés de transformació des de la fase de larva fins a la fase d’adult.

Fase larva: viuen en medi aquàtic, tenen cua i brànquies.

Fase adulta: poden viure en el medi terrestre, la majoria

no tenen cua, respiren per pulmons i per la pell.

(8)

ELS ANURS

Grup més comú.

No tenen cua a la fase adulta.

Cos curt, ample i sense coll.

Potes posteriors robustes que els permet saltar i nedar.

Poden emetre sons.

Ex. granotes i gripaus.

(9)

ELS URODELS

Tenen cua a la fase adulta.

Cos allargat i amb coll.

Les quatre potes són de mida similar, adaptades a la marxa reptant.

Ex. salamandres i tritons.

(10)

ELS ÀPODES

Només es troben en regions càlides i tropicals.

Cos allargat i sense extremitats.

Sovint es confonen amb oligoquets o serps.

Ex. cecílies.

http://goo.gl/lf5IXA

(11)

RÈPTILS

CARACTERÍSTIQUES COMUNES

Poiquiloterms.

La majoria són terrestres.

Cos recobert d’escates epidèrmiques gruixudes, dures seques i impermeables.

Tenen respiració pulmonar.

La majoria muden periòdicament per créixer.

Mides molt variables, des de centímetres fins a metres.

Reproducció ovípara i fecundació interna.

(12)

PARTS DEL COS

 Cap: amb boca ample amb dents (a vegades, amb glàndules verinoses), orificis nasals, ulls amb parpelles i un timpà que recobreix l’oïda que els permet captar sons i vibracions. El cap s’uneix al tronc a través del coll.

 Tronc: allargat. La majoria tenen 4 extremitats en forma de potes amb 5 dits cada una. Els dits també poden estar units amb membranes (tortuga d’aigua) o transformar-se en aletes (tortuga llaüt).

 Cua: Va des de la cloaca fins al final. La seva llargada depèn de l’espècie.

(13)

ELS QUELONIS

Cos curt i ample.

Sobre les escates epidèrmiques presenten plaques òssies soldades que formen una closca.

Boca sense dents, però amb un bec corni.

També s’anomenen tortugues.

Ex. tortuga d’aigua, tortuga mediterrània, tortuga

carei.

(14)

ELS SAURES

Grup més nombrós.

Tenen cos allargat, 4 potes i cua regenerable.

Fan la muda i s’alimenten d’insectes.

Ex. llangardaixos, sargantanes, camaleons,

dragons i iguanes.

(15)

ELS OFIDIS

Cos allargat i sense extremitats ni estèrnum.

Parpelles soldades.

Les mandíbules poden obrir-se molt per engolir preses grans.

Algunes presenten dents amb glàndules verinoses.

També s’anomenen serps.

Ex. escurçó, colobra, cobra, boa.

(16)

ELS CROCODILIANS

Rèptils més grans.

Cos allargat amb grans mandíbules.

Sota les escates presenten plaques òssies no soldades.

Es mouen arrossegant la panxa.

Ex. Cocodril, caiman i gavials.

(17)

AUS

CARACTERÍSTIQUES COMUNES

Homeoterms.

Són terrestres.

Cos recobert de plomes que aïllen el cos de la temperatura exterior i dóna la capacitat de vol a la majoria d’espècies.

Tenen respiració pulmonar.

Mides molt variables, des de centímetres fins a un parell de metres.

Reproducció ovípara amb fecundació interna.

(18)

PARTS DEL COS

 Cap: boca sense dents i convertida en bec amb diferents formes segons el tipus d‘alimentació.

Orificis nasals, ulls amb parpelles i oïdes recoberts de plomes.

 Tronc: allargat. Tenen 4 extremitats, dues en forma d’ales i dues en forma de potes. Les potes tenen 4 dits recoberts d’escates i estan adaptats a la marxa, a l’aprensió o a la natació. Tòrax desenvolupat per suportar els músculs del vol.

 Cua: Va des de la cloaca fins al final. Sol ser curta i amb plomes grans.

(19)

EL VOL: gràcies a les plomes i als sacs aeris.

 Plomes: estructura característica i específica de les aus.

 Plomes cobertores: protegeixen l’au de la intempèrie i aporten aerodinàmica.

 Plomes rèmiges o remeres: són les més resistents i les que permeten el vol.

 Plomissol: plomes petites i suaus que aïllen de la temperatura exterior.

 Plomes timoneres: estan a la cua i participen en la direcció del vol.

 Sacs aeris: càmeres d’aire que es troben en els principals ossos buits de les aus. Els sacs estan connectats amb els pulmons.

(20)

CORREDORES

Potes com a principal medi de locomoció.

Ales petites i atrofiades.

Són les aus més grans.

Ex. Estruç, kivis.

(21)

CAMALLARGS

Coll i potes llargues.

Bec llarg i cònic per pescar.

Ex. Martinet, bernat, cigonya, flamenc.

(22)

PALMÍPEDES

Aus aquàtiques.

Dits units per una membrana interdigital.

Plomatge cobert d’una capa de greix que els protegeix de l’aigua.

Ex. Ànecs, oques, cignes, pingüins.

(23)

GALLINÀCIES

La majoria presenten cresta i barbeta.

Ales normalment aptes per al vol.

Ex. Galls, gallines, perdiu.

(24)

OCELLS

Mida petita.

Bec petit.

Ex. pardal, colom, cadernera, periquito.

(25)

RAPINYAIRES

Bec gruixut i fort.

Urpes esmolades.

Ex. Àliga, esparver, falcó, mussol, òliba, xoriguer.

(26)

MAMÍFERS

CARACTERÍSTIQUES COMUNES

Homeoterms.

Són terrestres i aquàtics.

Reben el nom de mamífers perquè durant els primers mesos de vida, s’alimenten de la llet de les mames de les mares.

Cos recobert de pèl que aïlla el cos de la temperatura exterior i protegeix la pell. Alguns animals perden el pèl a l’edat adulta.

Tenen respiració pulmonar.

Mides molt variables, des de centímetres (musaranya) fins a 30 metres (balena).

Reproducció vivípara amb fecundació interna.

(27)

PARTS DEL COS

 Cap: amb dos orificis nasals, dues orelles, dos ulls amb parpelles, boca amb llavis i amb 4 tipus de dents (incisives, canines, pre-molars i molars).

També hi trobem el cervell, més o menys gran.

 Tronc: tenen 4 extremitats, en forma de potes. Les potes tenen 5 dits adaptats a la marxa (cavall), a l’excavació (talp), a l’aprensió (ximpanzé), al vol (ratpenat), a la natació (dofí). Generalment, sense cloaca (la sortida de l’aparell reproductor i de l’aparell digestiu no coincideixen).

 Cua: Pot ser-hi o no. També pot tenir forma d’aleta. Fa la funció de timó en les curses ràpides o pot ser prènsil (per agafar-se).

(28)

MONOTREMES ( del grec “Forat únic” )

Grup molt reduït de mamífers.

Són ovípars i incuben els ous en un marsupi.

Tenen cloaca.

Ex. ornitorinc, equidna.

(29)

MARSUPIALS

Neixen en una fase del desenvolupament embrionari molt primerenca.

El desenvolupament finalitza dins una bossa abdominal de la mare, el marsupi.

Ex. Cangur, koala, wombat, numbat, sugar glider.

(30)

PLACENTARIS

Els embrions es troben dins el ventre de la mare durant tot el desenvolupament.

L’embrió es pot alimentar gràcies a la placenta.

La majoria de mamífers són placentaris.

Ex. dofí, ós, ratpenat, cavall, balena, ximpanzé.

(31)

ORDRES (SUBGRUPS) DELS PLACENTARIS

QUIRÒPTERS

Anomenats també ratpenats.

Són els únics mamífers que poden volar.

Ex. ratpenat.

PRIMATS

Extremitats prènsils.

Vida arbòria.

Ex. ximpanzé, macaco, goril·la, monos.

(32)

ROSEGADORS

Dents incisives relativament grans.

Grans butxaques a les galtes.

Ex. rata, mofeta, esquirol, marmota.

(33)

DESDENTATS

No tenen ni incisius ni molars.

Ex. ós formiguer, ós peresós.

(34)

INSECTÍVORS

Mida petita.

Morro allargat i dents punxegudes.

Ex. eriçons, talps i musaranyes.

(35)

SIRENIS (VAQUES MARINES)

Mamífers totalment aquàtics.

Grans i pesats.

Herbívors.

Ex. Manatí i dugongo.

(36)

CETACIS

Mamífers aquàtics.

Forma de peix.

Ex. balenes, orques, catxalots i dofins.

(37)

PINNÍPEDES

Mamífers aquàtics, però que poden viure fora de l’aigua.

Carnívors.

Utilitzen les aletes per moure’s fora de l’aigua.

Ex. elefant marí, lleó marí, morsa, foca.

(38)

CARNÍVORS TERRESTRES

Urpes afilades.

Canins molt desenvolupats.

Ex. óssos, felins, canins.

(39)

PROBOSCIDIS

Elefants.

UNUNGULATS (ARTIODÀCTILS I PERISODÀCTILS)

Extremitat acabada en ungles grosses.

Ex. Remugants, cavalls, rinoceronts, zebres, camells,

porcs.

Referencias

Documento similar

La pandèmia ha fet visible les debilitats de l’ecosistema cultural valencià, alhora ha fet emergir dinàmiques molt constructives de col·laboració entre els professionals

L’aliança que l’Observatori establix amb el Telèfon d’Atenció al Menor es concreta en la creació d’un fet específic per a totes aquelles telefonades que tracten sobre

Respecto a estos dos últimos ejemplos es e x w o el caso de la Traditio del fresco de Clayton (Sussex), ya que, a pesar de estar relacionado con ellos presenta un esquema

Sant Gregori VII (papa) i santa Maria Magdalena de Pazzi (verge).. Sant Felip Neri i

Això era important, i servia per a distingir uns dels altres amb el mateix nom, com podria ser Sant Josep patriarca, de Sant Josep màrtir o Sant Josep diaca, festes que

Les capelles del costat meridional estan ocupades seguint l'ordre des de l'entrada a l'església per un Sant Crist a la primera, seguida de la dedicada a Sant Sebastià, Sant Abdon i

Susanna, Natàlia, Joan, Josep… Al llarg de la narració s’explica com són les classes per a Pi, les de llengua, de matemàtiques, de dibuix, de medi, i també quina relació té

Sant Adrià, sant Virgili d’Arles, sant Eusebi (màrtir) i sant Joan de la Creu.. IV