• No se han encontrado resultados

Tema 6. L orientació del vot i la dimensió competitiva: els suports electorals als partits

N/A
N/A
Protected

Academic year: 2022

Share "Tema 6. L orientació del vot i la dimensió competitiva: els suports electorals als partits"

Copied!
5
0
0

Texto completo

(1)

Tema 6. L’orientació del vot i la dimensió competitiva:

els suports electorals als partits

• Els suports electorals als partits:

- Estructura de la distribució canviant en 3 etapes:

o 1977-79: bipartidisme imperfecte entre UCD i PSOE. Molta presencia de partits més petits

o 1982-1989: PSOE partit predominant o 1993-2011: bipartidisme PSOE PP o 2011: nova etapa?

- Evolució segons partit: cal tenir en compte que els partits poden desaparèixer però que els espais polítics mai desapareixen. Els partits són representants dels espais polítics. Els espais polítics canvien perquè les generacions canvien.

o PP: solidesa i regularitat de suports des de 1993 o PSOE: oscil·lacions

o PANE: gran estabilitat mantenint-se sempre entre el 10% i el 15%

o PCE / IU: entre 5% i 10% sempre

o UCD / UPyD: desapareixen el 1990, repunten al 2008 amb UPyD - Nivell i estabilitat dels suports:

o Partit més votat: UCD (2), PSOE (6), PP (5) o El PP té suports estables, PSOE i IU irregulars

o No es guanya des del centre, sinó des de la posició del partit aconseguint arrossegar als votants del centre amb el discurs

o Nota: a Catalunya la gent se situa un punt més a l’esquerra respecte al total d’Espanya perquè s’associa la dreta amb el centralisme i l’espanyolisme

- Distribució territorial del suport als partits:

o PP és el partit amb màxima desigualtat territorial

o És estable en el temps. Tot i així, el 2011 va haver-hi canvis importants.

Les CCAA on el PP sempre havia guanyat augmenten el seu suport al

(2)

PP, mentre que els territoris on el PSOE sempre havia guanyat disminueixen molt.

o Els PANE tenen molta força a Catalunya i Euskadi (més a Euskadi), i més en les eleccions autonòmiques que en les generals

o Hi ha territoris fixes que no canvien mai el suport a un partit (PP:

Madrid, Castelles, Galícia, Múrcia, València…; PSOE: Andalusia, Catalunya) i Aragó i Astúries són les que decanten les eleccions

- El canvi de 2011: per entendre el canvi de 2015 (i 2016) s’ha de veure les eleccions de 2011, que ja van pronosticar certs canvis. Important retrocés del PSOE, avenços poc marcats de PP, IU, UPyD i dels PANE. Hi ha molts vots que es queden sense representació (1,5M). També s’ha de tenir en compte, en l’anàlisi dels resultats i canvis, la quantitat de gent que mor.

- Majories absolutes i relatives: els governs minoritaris han estat molt comuns, la meitat en tot el període. Són governs estables perquè no hi ha majories alternatives, i eficaços perquè tenen molta iniciativa legislativa

MAJORIA ABSOLUTA RELATIVA

UCD 1977, 1979

PSOE 1982, 1986, 1989 1993, 2004, 2008

PP 2000, 2011 1996, 2016

• La radiografia del canvi: què ha passat entre 2015 i 2016?

- Els indecisos que abans votaven al PP sobretot dubtaven amb C’s, i després amb PSOE. Els que abans votaven PSOE, ara dubtaven entre Podemos i C’s

- Les europees de 2014 ens fan preveure els canvis de 2015. A més, van provocar la dimissió de Rubalcaba i l’abdicació del rei

- Reflexió: la idea que les campanyes no serveixen per res és una gran mentida. La majoria de la gent té el vot decidit des de fa temps, però molta no, avui en dia les campanyes tenen molta més importància

• Les bases individuals dels suports als partits (característiques socio-

(3)

en un grup, sinó fins a quin punt aquesta està per sobre o per sota de la mitjana global del Partit

- Gènere: diferències residuals en tots els partits. L’electorat de Podemos i C’s és més masculí, el del PSOE més femení i el del PP el més femení de tots

- Edat:

o PP: 4.5+, sobretot 65+

o PSOE: el vot l’any 1982 era jove, i a mesura que passen els anys envelleix. Avui l’estructura està molt envellida (per això és important l’estudi de la demografia)

o PCE-IU: el votant és sempre jove, per això no augmenta suports

o El 2008 PP i PSOE estaven molt equilibrats amb la distribució de vot per edat. El 2011 l’electorat més jove vota més PP que PSOE. El 2015 hi ha molt canvi, per sota dels 45 guanyen Podemos i C’s, PP i PSOE es recuperen en 45-55 i per sobre el PP es dispara i els altres baixen - Nivell d’escolarització:

o PP: gent amb estudis. Sense escolarització està per sota la mitjana o PSOE: sense estudis. Gent amb estudis universitaris està molt per sota

la mitjana

o PCE-IU: amb estudis - Categoria socioprofessional:

o PP: sobretot propietaris, molt poc a treballadors manuals tant qualificats com no qualificats

o PSOE: sobretot a treballadors manuals dels dos tipus, poc a propietaris i serveis

o PCE-IU: molt poc propietaris, la resta difús - Situació laboral:

o Parats: PSOE i Podemos o Estudiants: Podemos a gas o Jubilats: PP a gas

- Ingressos:

(4)

o La dreta no és l’oligarquia dominant i governant, això és un gran tòpic (60% dels votants del PP porten fills a escola pública). Els que cobren menys de 600€ voten molt més al PSOE que a Podemos. Hi ha més percentatge de classe treballadora que voten partits de dretes que gent de classe alta que vota a partits d’esquerres. Hi ha molta gent que vota al PP amb ingressos baixos però que se situen en el 6-7-8 de l’eix ideològic → és molt més important la identitat, la identificació dels teus valors amb els valors del partit, que la valoració dels interessos i la condició socioeconòmica

o 2015: El PP es dispara en les classes mitjanes, C’s creix en classes mitjanes assalariades. Podemos guanya en la classe mitjana-alta i alta, obté el 25% del vot. Bona part del vot de Podemos és de fill de classe mitjana amb ingressos alts, aturat i amb estudis

o C’s guanya a les classes altes

o Podemos guanya a les classes altes encara més o PP a mitjanes

o PSOE a baixes i mitjanes

- Eix ideològica: moderació ideològica. En general la distribució és estable o Evolució del 78 al 2004:

§ PP: 7-9

§ PSOE: 4-6

§ PCE: 2-3

§ PNV: 3-5

§ CIU: 6-7

o 2015:

§ PP: 6-8

§ PSOE: 3-5

§ Podemos: 2-4

§ C’s: 4-7

§ IU: 2-4 molt marcat

§ UPyD: 5 moolt marcat - Pràctica religiosa:

o PP: relació positiva, més accentuada ara que als 80s o IU: sense relació

o PSOE: relació negativa

• Vot dual i abstencionisme diferencial a Catalunya:

(5)

- Abstencionisme diferencial: en el període 1980-2011 a Catalunya es votava molt més a les generals que a les autonòmiques. Això beneficiava a CiU a les autonòmiques i al PSC (i una mica al PP) a les generals. A les municipals els patrons de participació també eren favorables al PSC en les zones urbanes

- Vot dual: electors que a les eleccions al Parlament votaven a CiU (o ERC), votaven PSC a les generals (i en menor mesura al PP)

Referencias

Documento similar

En concreto se ha realizado la modificación del entorno de procesamiento Sleuthkit en una herramienta de procesamiento de datos en paralelo manteniendo el mismo

Trobarem contes, trobarem poemes, trobarem ordinador i radiocasset amb CD, trobarem cartells indicadors i la llista dels alumnes del grup-classe a qualsevol aula

La biblioteca d’aula ha de ser un centre d’investigació i recursos de la nostra classe, tant per als alumnes com per a la mestra, per això, en ella s’han de trobar molts

Así, por ejemplo, Cerezo Mir aceptaba que con esa última concepción de Welzel lo determinante seguía siendo la producción causal de un resultado -es decir, algo que quedaba fuera

Però el deute més gran que Fo reconeix cap a aquests mestres de Porto Valtravaglia, un poble que es distingia de tots els altres perquè hi havia els millors fabuladors d’Itàlia, és

a) Explica quins dies anaves a classe, quines hores i les matèries que tenies al teu país. Si pots, explica també l’horari de classe d’algun dia. Pots usar la teua llengua,

Pensem que la lectura de textos amb contingut científic de diferents fonts té un paper fonamental en l’aprenentatge de les ciències, no només per millorar la comprensió

Una pasión política, Cátedra, Ma- drid, 2013; Juan Sisinio Pérez Garzón (coord.), Experiencias republicanas en la Historia de España, Catarata, Madrid, 2015; y Eduardo