Sant Boi, 2 d’abril del 2014
“
El règim competencial dels
municipis en l’àmbit del consum:
especial atenció a la incidència
sobre l’aplicació o el desplaçament de la normativa sectorial
autonòmica”
■ “El règim competencial dels municipis en l’àmbit del consum:
especial atenció a la incidència sobre l’aplicació o el desplaçament de la normativa sectorial autonòmica”
■ Marta Franch, professora Dret Administratiu UAB
Consum
■ CE
- Article 51.
■ Els poders públics garantiran la defensa dels consumidors i usuaris, protegint, mitjançant procediments eficaços, la seguretat, la salut i els legítims interessos econòmics dels mateixos.
■ EAC
- Article 49. protecció dels consumidors i usuaris
■ Els poders públics han de garantir la protecció de la salut, la seguretat i la defensa dels drets i els interessos legítims dels consumidors i usuaris.
■ Els poders públics han de garantir l'existència d'instruments de mediació i arbitratge en matèria de consum, n'han de promoure el coneixement i la utilització i han de donar suport a les organitzacions de consumidors i usuaris.
■ La formació i l'educació en el consum.
■ La regulació de la informacióen matèria de consumidors i usuaris.
Consum
■ Article123
-
Consum■ Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de consum, que inclou en tot cas:
■ La defensa dels drets dels consumidors i els usuaris, proclamats per l'article 28, i l'establiment i l'aplicació dels procediments administratius de queixa i reclamació.
■ La regulació i el foment de les associacions dels consumidors i els usuaris i llur participació en els procediments i afers que les afectin.
■ La regulació dels òrgans i els procediments de mediació en matèria de consum.
Te competència el municipi garantida en consum?
■ ARTICLE 84. COMPETÈNCIES LOCALS Aquest Estatut garanteix als municipis un nucli de competències pròpies que han d'ésser exercides per aquestes entitats amb plena autonomia, subjecta només a control de constitucionalitat i de legalitat.
■ Els governs locals de Catalunya tenen en tot cas competències pròpies sobre les matèries següents, en els termes que determinin les lleis:
■ L'ordenaciói la gestiódel territori, l'urbanismei la disciplina urbanística i la conservaciói el manteniment dels béns de domini públic local.
■ La planificació, la programaciói la gestiód'habitatge públic i la participacióen la planificacióen sòl municipal de l'habitatge de proteccióoficial.
■ L'ordenaciói la prestacióde serveis bàsics a la comunitat.
■ La regulaciói la gestiódels equipaments municipals.
■ La regulacióde les condicions de seguretat en les activitats organitzades en espais públics i en locals de concurrència pública. La coordinaciómitjançant la Junta de Seguretat dels diversos cossos i forces presents al municipi.
■ La protecciócivil i la prevenciód'incendis.
■ La planificació, l'ordenació i la gestió de l'educació infantil i la participació en el procés de matriculació en els centres públics i concertats del terme municipal, el manteniment i l'aprofitament, fora de l'horari escolar, dels centres públics i el calendari escolar.
■ La circulaciói els serveis de mobilitat i la gestiódel transport de viatgers municipal.
■ La regulacióde l'establiment d'autoritzacions i promocions de tot tipus d'activitats econòmiques, especialment les de caràcter comercial, artesanal i turístic i foment de l'ocupació.
■ La formulaciói la gestióde polítiques per a la protecciódel medi ambient i el desenvolupament sostenible.
■ La regulaciói la gestiódels equipaments esportius i de lleure i promociód'activitats.
■ La regulacióde l'establiment d'infraestructures de telecomunicacions i prestacióde serveis de telecomunicacions.
■ La regulaciói la prestaciódels serveis d'atencióa les persones, dels serveis socials públics d'assistència primària i foment de les polítiques d'acolliment dels immigrants.
■ La regulació, la gestiói la vigilància de les activitats i els usos que es porten a terme a les platges, als rius, als llacs i a la muntanya.
■ La distribucióde les responsabilitats administratives en les matèries a quèfa referència l'apartat 2 entre les diverses administracions locals ha detenir en compte llur capacitat de gestiói es regeix per les lleis aprovades pel Parlament, pel principide subsidiarietat, d'acord amb el que estableix la Carta europea de l'autonomia local, pel principi de diferenciació, d'acord amb les característiques que presenta la realitat municipal, i pel principi de suficiència financera.
Legislació estatal
Per què treu aquesta competència????
■ Només treu aquesta competència?
■ Es suprimeixen les matèries
■ educació i serveis socials;
■ atenció primària de la salut, escorxadors
■ Però per aquestes:
■ Estableix a la seva Disposicions addicionals unes normes per a la transferència de les competències relatives a la educació; en les DT 1ª i 2ª, unes regles per a l’assumpció per les CC AA de les competències relatives a salut i serveis socials; en la seva DT 3ª, l’assumpció per les CC AA, en un termini de 6 mesos, dels serveis d’inspecció i control sanitari d'escorxadors, industries alimentaries i begudes, i en la seva DA 11ª unes normes sobre compensació de deutes derivades d’aquests traspassos.
■ En canvi no hi ha cap regulació en consum.
A qui s’aplica l’RSAL?
■ Àmbit d’aplicació: DA 1ª, 2ª, 3ª i 4ª:
■ - Aplicabilitat general a les CC AA (DA 3ª):
- a. Sense perjudici de les seves competències exclusives en matèria de règim local i del seu sistema institucional propi .
- b. Sense perjudici de les seves competències exclusives en matèria de règim local assumides en els seus Estatuts d’Autonomia, en el marc de la normativa bàsica estatal.
■ - Règim específic pel País Basc, mitjançant la modificació de la redacció de les DA 2ª de la LRBRL, 8ª del TRLRHL i DA 1ª de la LRSAL.
■ - Règim específic per a Navarra, Aragó, Ceuta i Melilla i les Illes a les seves DA 2ª, 3ª, 4ª i 16ª.
■ - Aplicabilitat a Madrid i Barcelona, sense perjudici del seu règim especial.
Legislació Catalunya
■ Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril pel qual s’aprova el text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya (TRLMLC)TRLMC
■ Article 9
■ Estableix les competències municipals de forma genèrica
■ Article 66
■ 66.3 El municipi té competències pròpies en les matèries següents:
■ g) Els abastaments, els escorxadors, les fires, els mercats i la defensa d'usuaris i de consumidors.
Projecte de Llei de Governs locals
■ Capítol II. El sistema de competències locals
■ Article 17. Principis generals
■ 1. En els termes que disposa l’Estatut d’autonomia de Catalunya, els governs locals catalans tenen competències sobre les matèries següents:
■ Article 27. Atribució legal de competències pròpies
■ 1. Els municipis tenen competències pròpies, d’acord amb l’Estatut d’autonomia de Catalunya i en els termes que determinin les lleis, sobre les matèries següents:
■ g) els abastaments, els escorxadors, les fires, els mercats i la defensa d’usuaris i de consumidors
Competència en règim local
■ EAC
■ ARTICLE 160.
■ RÈGIM LOCAL
Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de règim local que, respectant el principi d'autonomia local, inclou:
■ La determinació de les competències i de les potestats pròpies dels municipis i dels altres ens locals, en els àmbits especificats per l'article 84.
Raons pel SI o NO tenir competències locals en matèria de CONSUM
■ El llistat de competències pròpies de l’article 25.2 podria ser ampliat per la comunitat autònoma?
■ El consum ja no és un competència pròpia municipal?
■ Si la resposta és
NO
:■ el municipi només només pot prestar-lo :
● via delegació o
● com a competència no pròpia si es compleixen determinades condicions.
Raons pel NO
■ RAONS PEL NO
■ “Ello es así porque, tras la reforma, la competencia en materia de consumo deja de ser una competencia propia de los Entes Locales y únicamente podrá ejercerse por delegación, no siendo ya posible el ejercicio de competencias distintas de las propias o de las ejercidas por delegación (así lo dice el nuevo art. 7 y, además, se ha suprimido el art. 28 que permitía a los Ayuntamientos realizar “competencias complementarias de las atribuidas a otras Administraciones Públicas”).
■ La delegación de esta competencia sí sería posible, mediando la voluntad política de la Comunidad Autónoma para ello, pues la relación que contiene el art. 27 no es limitativa: se limita a citar algunas de las competencias -“entre otras”- que pueden ejercerse por delegación, las que el legislador estima más idóneas para ser delegadas, pero ello no empece que puedan delegarse otras distintas. Pero para ello deben cumplirse requisitos muy estrictos, que se enuncian en la pregunta siguiente.
● Blanca Lozano
■ Raons pel SI
■ La Disposició Addicional 3a de LRSAL, Catalunya aplicarà aquesta llei,
- sens perjudici de la competència exclusiva
●
en règim local assumida per l’article 160 de l’EAC.
●
En el marc de la normativa bàsica de la LRBRL, s’exigeixi fer una integració de la LRBRL amb l’EAC i les lleis que el desenvolupen, tenint en
Raons pel SI
■ Raons pel SI
■ L’art 7,2 de la LRBRL estableix que les competències pròpies nomes poden ser determinades per Llei.
- estatal o autonòmica
- Recordem que l’atribució de competències li ve de l’Estat i de les CC AA.
Raons pel SI
■ Raons pel SI
■ l’article 25.2 no s’està establint un llistat amb una limitació numèrica o de “numerus clausus”.
■ L’art.25.2, és un llistat de mínims i no de màxims.
- És un article que garanteix l’autonomia local
■ i per què?
■ Perquè l’atribució de competències no només depèn de
Raons pel SI
Raons pel SI
Raons pel SI
■ - Cada CA, dins del marc de les seves competències (CONSUM) podrà optar per per fer una atribució extensiva de l’atribució de competències.
■ Nota Explicativa elaborada pel Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques, que s’ha publicat recentment, el 4 de març de 2014,:
■ les lleis sectorials autonòmiques poden preveure competències pròpies per als ens locals.
■ “Sin perjuicio de lo que puedan prever las leyes sectoriales estatales y autonómicas, el apartado 2 del art.
25 LrBRL recoge las materias sobre las que se pueden ejercer competencias propias que pueden desarrollar los municipios”.
■ Això sí, com bé explicita la Nota del Ministeri, el legislador sectorial autonòmic quan atribueixi competències ha d’avaluar allò que exigeix l’article 7 de la LBRL (conveniència, eficàcia, sostenibilitat, etc.).
Raons pel SI
■ El TC ha dit reiteradament que la competència que té el TC sobre les “bases” ha de permetre a les CC AA una legislació de desenvolupament.
■ Encara que la LBRL ha intentat tancar el tema competencial no pot ja que la CA ha de poder desenvolupar la LRBRL.
■ Si el legislador hagués volgut limitar el nombre de competències hauria sigut molt fàcil establir a l’article 25.2 de la forma següent:
El munipio ejercerà com a màxim....
Projecte de llei de Governs Locals
■ Capítol II. El sistema de competències locals
■ Article 17. Principis generals
■ 1. En els termes que disposa l’Estatut d’autonomia de Catalunya, els governs locals catalans tenen competències sobre les matèries següents:
■ Article 27. Atribució legal de competències pròpies
■ 1. Els municipis tenen competències pròpies, d’acord amb l’Estatut d’autonomia de Catalunya i en els termes que determinin les lleis, sobre les matèries següents:
■ g) els abastaments, els escorxadors, les fires, els mercats i la defensa d’usuaris i de consumidors.
■ D’on li venen les competències els municipis?
■ Més enllà dels preceptes constitucionals i estatutaris assenyalats, l’autonomia local es concep com un dret de configuració legal que correspon delimitar al legislador ordinari, estatal o autonòmic, en l’àmbit de les seves competències respectives.
Així ho va establir, ben aviat, la STC 32/1981, de 28 de juliol, en afirmar que:
- «[…] la autonomía local ha de ser entendida como un derecho de la comunidad local a participar a través de órganos propios en el gobierno y administración de cuantos asuntos le atañen, graduándose la intensidad de esta participación en función de la relación entre intereses locales y supralocales dentro de tales asuntos o materias. Para el ejercicio de esa participación en el gobierno y administración en cuanto las atañe, los órganos representativos de la Comunidad local han de estar dotados de las potestades sin las que ninguna actuación autonómica es posible.» (FJ 4)
■ Aquesta naturalesa com a dret de configuració legal va ser reiterada, poc després, per la STC 37/1981, de 16 de novembre, que es va pronunciar també sobre el concepte «interessos respectius» que, segons l’esmentat article 137 CE, són l’objecte garantit per l’autonomia de gestió i permeten orientar la funció del legislador a l’hora de dotar els ens locals territorials de les competències precises per gestionar-los (FJ 1).
■ Interessos respectius
■ Les lleis sectorials autonòmiques en matèria de CONSUM , dins de l’àmbit competencial corresponent que preveu l’EAC, que en data de l’entrada en vigor de la LRSAL ja atribueix competències, pròpies o delegades, a l’ens local ha de ser respectada.
■ Les lleis sectorials autonòmiques en matèria de CONSUM, dins de l’àmbit competencial corresponent que preveu l’EAC, que atribueixi competències, pròpies o delegades, a l’ens local ha de ser respectada.
■ Continuar amb les competències que us atorga la legislació sectorial catalana en matèria de CONSUM.