• No se han encontrado resultados

COMUNICACIÓ EN L'AULA

N/A
N/A
Protected

Academic year: 2022

Share "COMUNICACIÓ EN L'AULA"

Copied!
14
0
0

Texto completo

(1)

www.cult.gva.es/orientados

COMUNICACIÓ EN L'AULA

Dinàmiques:

− Com dius?

− Què t'ocorre?

− Exercici d'escolta activa.

− El que pense fa que me senta així.

− La història de l'elefant.

− El bescanvi d'un secret.

− La roda de la veritat.

1. COM DIUS?

Objectiu:

Promoure la reflexió sobre la importància de comunicar-nos eficaçment.

Duració recomanada: 40 minuts aproximadament.

Materials: l'activitat ha de dur-se a terme en un aula amb pissarra.

Desenvolupament:

En primer lloc, el professor llança a debat el significat de la paraula “comunicació”

preguntant als alumnes:

“Què significa la paraula comunicar-se?”

Després de debatre durant uns 15 minuts, s'exposen les diferents raons per les quals hem de procurar que la nostra comunicació resulte eficaç, els avantatges que ens aporta.

S'intercanvien idees amb els alumnes i, simultàniament, estes són sintetitzades en la

(2)

www.cult.gva.es/orientados

Conclou el professor explicant quin paper té la comunicació eficaç en la resolució de conflictes.

Adjuntem una definició de suport per al professorat per al començament de l'activitat:

Comunicació: Mecanisme que ens permet relacionar-nos amb les persones del nostre entorn, elaborar un concepte de nosaltres mateix i del món que ens rodeja, aprendre continguts, expressar afectes i sentir-nos part d'un entramat social més ampli.

En la nostra vida diària contínuament ens estem comunicant amb els altres (per mitjà del llenguatge, els gestos, la mirada, la postura corporal, la manera com anem vestits, el to de veu, o el silenci), i, certament, és impossible que dos persones estiguen prop una de l'altra sense que es comuniquen res, ho desitgen o no.

QUE ES PRETÉN QUE ELS ALUMNES APRENGUEN AMB ESTA ACTIVITAT

La importància de la comunicació en el dia a dia, així com que esta es duga a terme de forma eficaç.

El paper de la comunicació en el maneig de conflictes, ja que si apareix un conflicte i la comunicació és clara i fluida, les possibilitats que es resolga amb èxit són majors .

2. “QUÈ T'OCORRE?”

Objectius:

- Aprendre a identificar sentiments de l'altra part que parla - Aprendre a representar sentiments i emocions

- Afavorir un clima de confiança entre l'alumnat Duració: 50 minuts aproximadament.

Materials: l'activitat ha de dur-se a terme en un aula amb pissarra.

Desenvolupament:

En primer lloc, el professor fa una introducció sobre la importància de la

(3)

www.cult.gva.es/orientados

“comunicació no verbal”, de com podem comprendre com se sent la gent atenent als seus gestos, expressions corporals, etc.

A continuació, el professor, sempre promovent la participació dels alumnes, escriu en la pissarra una llista amb els sentiments que les persones podem experimentar, tant positius com negatius.

Per a finalitzar, s'invita a un grup d'alumnes a què representen situacions en què apareguen alguns dels sentiments escrits en la pissarra (triats en secret) perquè la resta del grup esbrine de quin sentiment es tracta.

Adjuntem, facilitem una llista de suport per al professorat.

LLISTA DE SENTIMENTS

Esta llista mostra una llarga sèrie de sentiments que la gent és capaç d'experimentar. La llista pot ser augmentada segons els participants treballen amb l'exercici.

Avergonyit Enfadat Presumit Ansiós En pau Paranoic Avorrit Estúpid Preocupat Excitat

Espantat Entusiasmat Rancorós Amistós Envejós Recelós Avar Enutjat

Agraït Estrany Solitari

Alegre Sorprés

Reservat Fred Segur

(4)

www.cult.gva.es/orientados

Amable Frustrat Superior Agradable Feliç

Penedit Temorós Afligit Horroritzat Panoli Amargat Trist Autoconscient Incapaç Tímid Impacient Tranquil

Independent Tens

Culpat Insultat Tenaç Cruel Inferior

Culpable Intimidat Valent Cor trencat Indigne Vergonyós

Zelós Intranquil Buit Afectuós Victimitzat Confós Justificat Venjatiu Commocionat

Comprensiu Llest

Cautelós

Madur

(5)

www.cult.gva.es/orientados

Decepcionat

Disgustat Nerviós

Deprimit Divertit Odiós

Destrossat de dolor Optimista

Orgullós

QUE ES PRETÉN QUE ELS ALUMNES APRENGUEN AMB ESTA ACTIVITAT Que aprenguen a identificar els sentiments d'altres persones.

Que reconeguen situacions en què s'experimenten diferents sentiments.

La importància de la comunicació no verbal per a les nostres relacions interpersonals.

Que siguen conscients que ells també se senten reconfortats quan algú comprén el que estan sentint.

3. EXERCICI D'ESCOLTA ACTIVA Objectius:

- Utilitzar l'autoconeixement per a millorar les relacions personals.

- Practicar les habilitats de repetir i reflectir.

Duració: 50 minuts aproximadament.

Materials: l'activitat ha de realitzar-se en un aula amb cadires.

Desenvolupament:

En primer lloc, s'expliquen les tècniques de repetir i reflectir als estudiants (adjuntem document per al professorat).

(6)

www.cult.gva.es/orientados

Posteriorment, se'ls invita que practiquen les habilitats de repetir i reflectir, duent a terme la següent dinàmica.

Han d'assentar-se per parelles i contar-se mútuament la seua història vital de forma resumida, fent insistència en esdeveniments especialment significatius per a cada u.

Posteriorment cada membre de la parella presentarà el seu company, contarà la seua història i reflectirà sentiments que haja expressat el seu company.

Quan totes les parelles hagen parlat, el professor llançarà les preguntes següents:

b) Vas sentir que el teu company et sentia i t'entenia?

c) Com te vas sentir quan senties la teua opinió repetida i els teus sentiments reflectits?

d) Com te vas sentir quan vas haver de repetir/reflectir l'opinió de l'altre?

e) És més fàcil o més difícil parlar a algú que practica la tècnica de repetir/reflectir de l'escolta activa?

f) Què fa difícil repetir/reflectir?

g) Quan és important/convenient repetir/reflectir?

Document per a la introducció de la tècnica:

L'escolta activa és un component fonamental per a comunicar-nos de forma eficaç. Implica prestar atenció al nostre interlocutor, i tractar d'entendre el seu punt de vista i els seus sentiments.

Suposa un esforç per la nostra part, ja que escoltar no és el mateix que sentir, així quan practiquem esta tècnica, la nostra atenció i interés han de ser màxims.

És la tècnica més apropiada per a ajudar altres persones, comprendre el seu punt de vista i resoldre conflictes amb persones que ens importen.

(7)

www.cult.gva.es/orientados

Esta tècnica implica una sèrie d'elements:

1- Mostrar interés, és important fer entendre l'altra persona que ens interessa el que ens està contant. Per això, podem assentir el cap, mantindre la mirada...

2- Aclarir, és a dir, demanar més informació, perquè el missatge resulte més clar. Es tracta d'ampliar la informació per a tindre una visió més clara de la situació.

3- Parafrasejar, és a dir, repetir amb paraules semblants les principals idees o pensaments que ha expressat la persona a qui escoltem.

4- Reflectir els sentiments que l'altra persona ens expressa en relació amb una determinada situació o un determinat problema.

5- Resumir tota la informació que tenim, és a dir, s'expressa la situació com l'hem entés segons la percepció de l'altra persona.

QUE ES PRETÉN QUE ELS ALUMNES APRENGUEN AMB ESTA ACTIVITAT

− Amb esta tècnica, l'alumne aprén que el practicar l'escolta activa facilita la tècnica de repetir/reflectir, i el paper que exercix en les relacions interpersonals.

− També prenen consciència que el sentir-se escoltat dóna pas a actituds positives cap a la persona que escolta, amb els beneficis que tot açò reporta.

4. EL QUE JO PENSE FA QUE ME SENTA AIXÍ Objectius:

- Diferenciar els pensaments dels sentiments. Que els alumnes siguen conscients que els sentiments són el resultat dels pensaments.

- Reconéixer els sentiments en les situacions de conflicte.

Duració: 50 minuts, aproximadament.

(8)

www.cult.gva.es/orientados

Materials: l'activitat ha de dur-se a terme en un aula amb pissarra.

Desenvolupament:

En primer lloc, el professor demana als estudiants que pensen en tants sentiments diferents com puguen i els escriu en la pissarra.

A continuació, s'exposa als alumnes la idea que tot pensament provoca un sentiment. És recomanable posar molts exemples perquè els alumnes entenguen la diferència. Es tracta que assimilen que, donant-se la mateixa situació, segons el que pensen se sentiran d’una manera o d’una altra.

Per exemple:

Davant d'un suspens en un examen, u pot sentir-se trist, si el seu pensament és

“que desmanotat sóc”, pot sentir-se enfadat si pensa “ja li val al professor”, o al contrari, pot sentir-se esperançat, més tranquil, si el seu pensament és “la pròxima vegada intentaré fer-ho millor”, etc.

Després de l'exposició, el professor llança exemples per a comprovar que els alumnes discriminen entre pensament i sentiment, per exemple:

“Sent que no m'escoltes”, és un sentiment?

Se'ls explica que és un pensament, que el sentiment seria que se sent ignorat.

En segon lloc, es debat per què identificar sentiments és una part important de la resolució del conflicte.

"Els sentiments són una part molt important dels conflictes. Sovint, quan hi ha un conflicte, és més sobre com ens sentim que sobre el què va ocórrer. Quan la gent que està embolicada en un conflicte té l'oportunitat d'entendre els sentiments de l'altre, sovint se senten millor i poden treballar junts per a trobar una solució apropiada".

Per a ser bons oients quan estem en conflicte, és important ser capaços de sentir no sols els fets, sinó també els sentiments amb què la gent els diu. Una ajuda per a fer açò amb més precisió, consistix a ser capaç de dir al parlant els sentiments que has sentit expressats. Açò és una manera poderosa d'estar segur que has entés clarament el sentiment específic i que la comunicació ha sigut bona.

(9)

www.cult.gva.es/orientados

Es finalitza amb una dinàmica en què se suggerix als estudiants que imaginen els sentiments dels personatges en els exemples següents:

Pau va marcar dos gols en el partit de la setmana passada i David cap.

David està criticant Pau i l’insulta.

Comencen a barallar-se.

A Virgínia li agrada un xic que li diuen Josep, però a Josep li agrada la millor amiga de Virgínia, que s'anomena Violant.

Virgínia s'ha assabentat que Violant i Josep ixen junts i va cap a Violant en el pati i l'espenta.

Comencen a barallar-se.

El professor els pregunta que haguera ocorregut si els personatges hagueren parlat del que sentien, i es finalitza debatent les respostes.

QUE ES PRETÉN QUE ELS ALUMNES APRENGUEN AMB ESTA ACTIVITAT

Que adquirisquen la destresa d'identificar els pensaments que provoquen els sentiments, per a saber substituir-los per altres més adequats quan estos siguen desproporcionats a la situació que ocorre.

La importància de la identificació de sentiments en la resolució de conflictes.

La conveniència de reflectir els sentiments que expressa l'altra persona per a l'òptima comunicació.

5. LA HISTÒRIA DE L'ELEFANT.

Objectius:

-Que els alumnes entenguen i accepten que la gent pot tindre diverses percepcions i interpretacions d'un mateix esdeveniment.

-Promoure l'acceptació de diferents punts de vista.

(10)

www.cult.gva.es/orientados

Materials: l'activitat ha de realitzar-se en un aula amb cadires.

Desenvolupament:

El professor conta als alumnes la història següent:

“Un savi indi estava davant d'una paret on hi havia un forat i va decidir provar la intel·ligència dels que passaven per allà.

Va passar la primera persona i la va invitar a ficar la mà pel forat i li va preguntar si sabia el que s'ocultava darrere de la paret. La persona li va contestar, després de ficar el braç, que el que allí s'amagava era un espasa.

Va passar una segona persona, i després de ficar el braç va contestar, que era un palmito allò que hi havia darrere de la paret.

La tercera persona va contestar convençuda que el que havia tocat era una altra paret.

Una quarta va respondre que estava absolutament segur que allò era un tronc.

Finalment, una quinta persona va assenyalar que estava clar que el que s'amagava darrere de la paret era una serp.

El savi els va respondre que cap d'ells tenia raó, que el que s'ocultava darrere de la paret era un elefant.

La primera persona que va contestar que allò era una espasa, havia tocat un clau, la segona havia tocat una orella, i va pensar que era un palmito, la tercera va tocar el cos de l'elefant i va pensar que era una altra paret, la quarta, al tocar una pota, i va pensar que era un tronc, i la quinta va pensar que era una serp quan el que va tocar era la trompa de l'elefant.

Al finalitzar la història, el professor invita els alumnes a què opinen sobre el que creuen que ens vol ensenyar esta història.

Es tracta que prenguen consciència dels diferents punts de vista que tenen les persones, i de com, en ocasions, estem convençuts de posseir la veritat quan no és així.

El bonic és que tots ens respectem encara que opinem de distinta manera sobre alguna cosa concreta.

(11)

www.cult.gva.es/orientados

QUE ES PRETÉN QUE ELS ALUMNES APRENGUEN AMB ESTA ACTIVITAT Que respecten el dret de tot ser humà a tindre la seua pròpia opinió.

Que comprenguen que el fet que una altra persona opine de diferent forma no significa que no ens podem portar bé amb ella.

Que l'atendre l'opinió de l'altra persona pot enriquir la nostra pròpia opinió sobre un fet.

6.EL BESCANVI D'UN SECRET Objectius:

-Promoure en els alumnes hàbits per a afavorir l'escolta activa.

-Desenvolupar la capacitat d'empatitzar i promoure els beneficis que reporta el parlar dels sentiments.

Duració: 60 minuts, aproximadament.

Materials: paperetes i llapis. L'activitat ha de desenvolupar-se en un aula amb cadires.

Desenvolupament:

El professor distribuïx entre els alumnes paperetes en blanc i els indica que escriguen una dificultat que troben en les relacions amb els altres i que no els agrada reconéixer.

Per a facilitar la comprensió als alumnes, recomanem que el professorat pose un exemple.

El professorat recomana als alumnes que escriguen en lletres majúscules, perquè no se sàpia qui l'ha escrit.

Es dobleguen les paperetes, es mesclen i es repartixen entre els alumnes de nou.

Cada alumne llig el problema utilitzant la primera persona, és a dir, quan llig la papereta, exposa com si ell fóra l'autor d’esta (“la dificultat que jo veig és....”)

(12)

www.cult.gva.es/orientados

Per a finalitzar, el professor llança als alumnes les següents preguntes per a promoure el debat:

-Com vos vau sentir a l’escriure el vostre problema?

− Com vos vau sentir a l'exposar el problema de l'altra persona?

− Com vos vau sentir quan l'altra persona relatava el vostre problema?

− Al vostre paréixer, l'altra persona va comprendre bé el vostre problema?

− Va aconseguir posar-se en la vostra situació?

− Creieu que vau arribar a comprendre el problema de l'altra persona?

− Com a conseqüència d'este exercici, creieu que canviareu els vostres sentiments en relació amb els altres?

QUE ES PRETÉN QUE ELS ALUMNES APRENGUEN AMB ESTA ACTIVITAT

Que tenint més habilitats comunicatives, adquiriran major destresa a l'hora d'expressar-se, la qual cosa fomentarà l'ús d'altres recursos en la resolució de conflictes menys danyosos que la violència.

Que treballe la capacitat de parlar dels sentiments, la qual cosa és un factor bàsic de l'educació emocional.

Que desenvolupe la capacitat de posar-se en el lloc dels altres per a intentar sentir el que ells senten, la qual cosa repercutix en la millora de les relacions interpersonals no sols en l'aula, sinó també en altres contextos.

7. LA RODA DE LA VERITAT.

Objectius:

- Ampliar l'autoconeixement i el coneixement dels altres membres del grup.

- Proposar-se objectius per a aconseguir conéixer-se millor a si mateix i obrir-se més als altres.

Duració: 60 minuts aproximadament.

(13)

www.cult.gva.es/orientados

Materials: folis i llapis. Fotocòpies de les preguntes.

Desenvolupament:

El professor indica als alumnes que retiren les taules i que formen un cercle gran i un altre més xicotet dins.

A continuació, es repartix a cada alumne un full amb les preguntes següents:

Posa't un adjectiu que comence per la mateixa lletra que el teu nom.

Si hagueres de canviar-te el nom, quin triaries? Per què?

Qui és el teu heroi favorit? Per què? I la teua heroïna? Per què?

Qui és la persona que més ha influït en la teua vida? Per què?

Què recordes de quan tenies 4 anys?

Les millors vacances que has passat han sigut...

Si et concediren la possibilitat d'estar parlant amb una persona famosa a la teua elecció a qui triaries?

− Digues una cosa que et faça feliç.

Si et donaren un premi que consistira a anar a viure un any al lloc de la terra que volgueres, on aniries? Per què?

Digues una cosa bona que t'haja succeït fa poc.

Qui és el teu millor amic/a?

Quin és el teu programa favorit de la televisió? I el teu grup musical o cantant favorit?

Si hagueres d'emportar-te a una illa deserta només tres coses, què t'emportaries?

Digues un o més aficions que tens o practiques

(14)

www.cult.gva.es/orientados

Si pogueres convertir-te en un animal, en quin animal et convertiries? Per què?

Si pogueres canviar qualsevol cosa del món, què canviaries?

Quina és l'època de la teua vida que recordes amb més alegria? I amb més tristesa?

Si un geni et concedira tres desitjos, què li demanaries?

A continuació, una vegada col·locats en cercle i mirant-se els uns als altres, els indiques que amb la parella que tenen davant comencen a preguntar-se la primera de les qüestions escrites. Una vegada contestades per ambdós, es rota, i amb el company que es té ara davant, es contesta la segona pregunta. Així successivament fins a acabar totes les preguntes (per a rotar tots al mateix temps, el professor donarà un colp i deixarà dos minuts per a respondre cada pregunta).

Per a finalitzar, cada alumne/a (posada en comú) tracta de respondre a les preguntes en funció de les respostes que li hagen donat amb la finalitat de comprovar com som de diferents pel que fa a personalitat, interessos, vivències, etc.

QUE ES PRETÉN QUE ELS ALUMNES APRENGUEN AMB ESTA ACTIVITAT

Que aprenguen a respectar els altres encara que pensen de forma diferent d'ells i així evitar possibles conflictes causats per este motiu.

Referencias

Documento similar

Amb la visita dels nostres socis europeus, culmina un projecte educatiu que ha permés que els alumnes de tots dos països interaccionen i aprenguen de manera cooperativa,

4.- Másteres del ámbito de la Biología Molecular y Biotecnología (9% de los títulos. Destaca el de Biotecnología Molecular de la UB con un 4% y se incluyen otros

Este libro intenta aportar al lector una mirada cuestiona- dora al ambiente que se desarrolló en las redes sociales digitales en un escenario de guerra mediática mantenido por

En pacientes con espasticidad cerebral, la dosis de mantenimiento registrada durante el tratamiento a largo plazo con infusión intratecal continua de Baclofeno SUN está

Reglamento (CE) nº 1069/2009 del parlamento Europeo y del Consejo de 21 de octubre de 2009 por el que se establecen las normas sanitarias apli- cables a los subproductos animales y

5ª b- Si selecciona la pestaña “Faltas”, opción recomendable si se trata de una huelga de parte de la jornada, se abre la siguiente pantalla:.. Una vez seleccionadas las sesiones

Este parón o bloqueo de las ventas españolas al resto de la Comunidad contrasta sin em- bargo con la evolución interior de ese mismo mercado en cuan- to a la demanda de hortalizas.

Así, por ejemplo, Cerezo Mir aceptaba que con esa última concepción de Welzel lo determinante seguía siendo la producción causal de un resultado -es decir, algo que quedaba fuera