SALUT ANIMAL, CONTROL SANITARI I MOVIMENT DEL
BESTIAR.
RAMADERIA DE MUNTANYA: REMUGANTS
El Pont de Suert, 12 de maig de 2018
Jordi Margalida.
Veterinari de l´OC a Alta Ribagorça
Què es la salut?
Concepte clàssic de salut: La salut és l´estat ideal d´un individu amb absència de malalties o lesions.
OMS defineix la salut en medicina humana com “un perfecte benestar físic, mental i social de l´individu”.
Però, i la salut animal?
La salut animal, és defineix des d´un punt de vista productiu:
- Estat de la població animal que assoleix la màxima optimització de les seves funcions productives (Astudillo, 1976).
Definició finalista (si és productiu, és sa) i social (òptica
humana), i en la que intervenen no sols aspectes purament físics,
1.- SALUT ANIMAL
3
Funcions per assolir Salut Animal.
Per que arribem al màxim potencial productiu, el concepte de Salut Animal inclou les tres grans funcions de la Salut:
• 1.1- Recuperació: base de la medicina veterinària, cirurgia, tractament de malalties i lesions... Etc
• 1.2- Protecció: accions preventives com la vacunació, aïllaments, teràpies preventives, bioseguretat...
• 1.3- Foment: estímul dels aspectes productius més interessants, genètica, selecció, nutrició...
1.- SALUT ANIMAL
Concepte de bioseguretat :
2.- BIOSEGURETAT
Conjunt de mesures de:
1.- Infraestructura 2.- Maneig
Objectiu:
Evitar o reduir el risc d´entrada de malalties infecto-contagioses i parasitàries, i la seva posterior difusió dins una explotació o cap a altres.
Tipus de bioseguretat:
EXTERNA: mesures que impedeixen l´entrada (o sortida) de malalties en/de una explotació
INTERNA: mesures que impedeixen la difusió de malalties dins una explotació.
5
Principis bàsics de la bioseguretat:
2.- BIOSEGURETAT
Separació brut/net: és el més important. Pot ser una separació d´espai de temps o conceptual.
Neteja: Gairebé tots els patògens desapareixen si podem treure la brutícia visible d´una superfície. Components bàsics de la bio-
seguretat.
Desinfecció: elimina qualsevol patogen residual. Dependrà l`èxit de l´ús d´un agent desinfectat adequat, temps de contacte adient, concentració efectiva, bona neteja prèvia etc.
L´objectiu final és que les mesures de bio-seguretat aplicades, siguin adequades al risc o riscos que tenim en el nostre cas particular.
Qui ha d´aplicar mesures de bio-seguretat?
2.- BIOSEGURETAT
Tots els esglaons de l´estructura sanitària:
Explotacions ramaderes, intensives i extensives.
Vehicles de transport animal.
Veterinaris oficials i privats.
Laboratoris de sanitat animal.
Recollida i tramesa de mostres.
Explotacions ramaderes semi-extensives, extensives: tenen la particularitat d´estar sotmeses a determinats riscos de més difícil
7
Programes oficials:
Obligatoris per totes les explotacions.
Realitzats per veterinaris oficials o habilitats per l’administració.
Ex: programa control tuberculosi, brucel.losi...
Programes ADS o altres:
Presentats i validats per l’administració.
Realitzats per veterinaris d’ADS o veterinaris responsables d’explotació.
Ex: programa control tuberculosi en cabrum, IBR, agalàxia
Programes sanitaris de la pròpia explotació:
Realitzats pels veterinaris de l´explotació.
Programes de vacunacions, desparasitacions...
3.- PROGRAMES SANITARIS
Què són i per què serveixen?
Documents (Programes) redactats per les autoritats sanitàries dels diferents estats membres i enviats a les autoritats de la UE per acreditar les actuacions oficials realitzades enfront determinades malalties de declaració obligatòria.
Tenen valor normatiu i serveixen per sol·licitar el cofinançament d´aquestes mesures.
Programes de remugants.
Anuals:
- Tuberculosi bovina - Encefalopaties espongiformes - Brucel·losi bovina - Llengua blava
- Brucel.osi oví-cabrum
3.- PROGRAMES SANITARIS OFICIALS
9
TUBERCULOSIS BOVINA.
Malaltia infecciosa de curs crònic causada per en boví
principalment pel Mycobacterium bovis (agent zoonòsic) que afecta el bestiar boví i altres espècies domèstiques i
salvatges
Transmissió aerògena (principal 85%) i digestiva (vedells).
Lesió granulomatosa nodular característica.
Període d´incubació: molt variable (42 dies a 7 anys)
Molt resistent al medi natural, però termo-sensibles. La pasteurització (llet) a 72º el destrueix en 40 segons.
Bioseguretat: sensibles biocides amb formaldehid al 37%, peròxid d´hidrogen 6%, Àcids cítric, fòrmic i acètic. Ecològics.
3.1- PROGRAMA NACIONAL D´ERADICACIÓ DE
TUBERCULOSI BOVINA
TUBERCULOSIS BOVINA.
Pot afectar-se qualsevol teixit de l’organisme però sobretot òrgans del tracte respiratori (ganglis limfàtics del cap i tòrax, pulmons, pleura) i també del digestiu (ganglis mesentèrics,
fetge, melsa i peritoneu )
Els símptomes dependran en gran mesura dels òrgans afectats Diagnòstic: IDT, gamma IFN i cultiu (“gold Standard”)
3.1- PROGRAMA NACIONAL D´ERADICACIÓ DE
TUBERCULOSI BOVINA
11
TUBERCULOSIS BOVINA. LESIONS
3.1- PROGRAMA NACIONAL D´ERADICACIÓ DE
TUBERCULOSI BOVINA
ANTECEDENTS LLUITA CONTRA LA TUBERCULOSI BOVINA:
- Anys 50 del segle passat, primeres actuacions.
- 1965 apareix una Ordre que regula un Pla Nacional de lluita contra la tuberculosi i bruce·losi bovina. Centrada en explotacions lleteres del nord d´Espanya.
- 1987 un cop Espanya entra en la Unió Europea, es presenta un Pla d´Eradicació accelerat, seguint les indicacions de Decisions i Directives comunitàries.
3.1- PROGRAMA NACIONAL D´ERADICACIÓ DE
TUBERCULOSI BOVINA
13
MESURES ESTABLERTES:
- Proves diagnòstiques: IDT simple o comparada,
complementades amb prova de Y-interferó, en ramats positius confirmats. Per confirmar la malaltia: visualització de lesions a escorxador, detecció del bacil per tinció de teixits, PCR i
cultiu (líquid i normal).
3.1- PROGRAMA NACIONAL D´ERADICACIÓ DE
TUBERCULOSI BOVINA
DIAGNÒSTIC:
diferències animal infectat/animal malalt.Animal infectat: ha estat en contacte amb el micobacteri del MTBC i que el seu sistema immunitari ha aconseguit aturar la progressió del bacteri, encara que no l´ha eliminat, es troba en estat latent.
Animal malalt: presenta símptomes o lesions compatibles amb la TBC degut a la proliferació del bacteri per incapacitat del seu sistema immunitari per contenir-lo. Excreció i per tant difusió del bacil.
3.1- PROGRAMA NACIONAL D´ERADICACIÓ DE
TUBERCULOSI BOVINA
15
DIAGNÒSTIC: RESPOSTA IMMUNITÀRIA.
3.1- PROGRAMA NACIONAL D´ERADICACIÓ DE
TUBERCULOSI BOVINA
MESURES ESTABLERTES:
- Població: bovins de > 6 setmanes. Y-interferó >6mesos.
- Sacrifici obligatori dels animals positius.
- Moviments, control. Proves prèvies a moviments a vida.
- Formació, habilitació i auditoria dels veterinaris que fan les proves de camp
- PATUBES, mesures de control de la malaltia en fauna salvatge.
3.1- PROGRAMA NACIONAL D´ERADICACIÓ DE
TUBERCULOSI BOVINA
17
Gràfic evolució tuberculosi bovina. Ramat/Animal.
3.- PROGRAMA NACIONAL D´ERADICACIÓ
TUBERCULOSIS BOVINA
Gràfic evolució tuberculosi bovina.
Ramat (rosa)/Animal (blau).3.- PROGRAMA NACIONAL D´ERADICACIÓ
TUBERCULOSIS BOVINA
19
Mapa tuberculosi bovina. Ramat
3.1- PROGRAMA NACIONAL D´ERADICACIÓ
TUBERCULOSIS BOVINA
Taula evolució Tuberculosi bovina. CCAA.
3.1- PROGRAMA NACIONAL D´ERADICACIÓ
TUBERCULOSIS BOVINA
21
Objectiu:
3.1- PROGRAMA NACIONAL D´ERADICACIÓ
TUBERCULOSIS BOVINA
3.- PROGRAMA NACIONAL D´ERADICACIÓ
TUBERCULOSIS BOVINA
23
Objectiu del programa plurianual (2018-2020)
CATALUNYA:
- b)CCAA prevalença de ramat <1% (0.16% ramats 2016) (“baixa prevalença”):
- reduir en 2018 al menys 20% més la prevalença del ramat.
Objectiu final:
- Eradicació de la tuberculosi bovina.
- Definició eradicació:
. Màxim 0,1% de ramats bovins infectats per any al menys durant 6 anys
consecutius.
3.1- PROGRAMA NACIONAL D´ERADICACIÓ
TUBERCULOSIS BOVINA
BRUCEL.LOSI BOVINA
Malaltia infecto-contagiosa causada per espècies del gènere Brucella, afecta en els animals i el home (zoonosi -> febre de Malta).
En boví la brucel.losi és causada per B.abortus, però poden existir brots causats per B.melitensis, típics del oví-cabrum.
3. 2- PROGRAMA NACIONAL D´ERADICACIÓ DE
BRUCEL.LOSI BOVINA
25
BRUCEL.LOSI BOVINA
És un bacteri intracel·lular. (falsos negatius)
Afecta a animals sexualment madurs, afectant principalment a les femelles adultes en les que provoca placentitis i
avortaments (del 5è al 9è mes de gestació). En mascles provoca orquitis i infertilitat. En no gestants és asimptomàtica.
Transmissió digestiva i contacte (pell o mucoses). El material amb més càrrega infectiva són les secrecions vaginals, els llits i els fetus avortats procedents de femelles infectades. Es pot transmetre també per la llet, semen, femtes, orina.
Bioseguretat: Molt sensible als desinfectants normals: llegiu, etanol, fenols.
Diagnòstic: RB, FC, cultiu. (tb prova de la brucel.lina)
3. 2- PROGRAMA NACIONAL D´ERADICACIÓ DE
BRUCEL.LOSI BOVINA
ANTECEDENTS LLUITA CONTRA LA BRUCEL·LOSI BOVINA:
- Anys 50 del segle passat, primeres actuacions.
- 1965 apareix una Ordre que regula un Pla Nacional de lluita contra la tuberculosi i bruce·losi bovina. Centrada en explotacions lleteres del nord d´Espanya.
- 1987 un cop Espanya entra en la Unió Europea, es presenta un Pla d´Eradicació accelerat seguint les indicacions de Decisions i Directives comunitàries.
3.2- PROGRAMA NACIONAL D´ERADICACIÓ DE
BRUCEL·LOSI BOVINA
27
MESURES ESTABLERTES:
- Proves diagnòstiques: Serologia (rosa de bengala i FC), Llet (Elisa) i per confirmar o descartar la malaltia, es realitzar una prova intradermica (brucel.lina) i PCR, tincions i cultiu.
3.2- PROGRAMA NACIONAL D´ERADICACIÓ DE
BRUCEL·LOSI BOVINA
MESURES ESTABLERTES:
- Població: Bovins destinats a reproducció. Animals >12 mesos. En zones oficialment indemnes la població diana seran els animals > 24 mesos. (Cat)
- Periodicitat de les proves: anuals. En regions oficialment indemnes es els estats membres es poden acollir al mostreig establert per la Directiva
64/432/CEE. ( es manté l´estatus si cada any, durant els 5 primers anys d´assolir l´estatus, es verifica que tots els bovins de >24mesos són negatius en el 20% de les explotacions).
- Sacrifici obligatori dels animals positius, avaluació i en cas de confirmar-se el positiu buidat sanitari de l´explotació.
- Moviments, restriccions de moviments en explotacions no qualificades.
- Proves prèvies a moviments a vida, 30 dies (vendes i pastures), excepte per
3.2- PROGRAMA NACIONAL D´ERADICACIÓ DE
BRUCEL·LOSI BOVINA
29
Gràfic evolució brucel·losi bovina. Ramat/Animal.
3.2- PROGRAMA NACIONAL D´ERADICACIÓ
BRUCEL·LOSI BOVINA
Gràfic evolució brucel·losi bovina. Ramat/Animal.
3.2- PROGRAMA NACIONAL D´ERADICACIÓ
BRUCEL·LOSI BOVINA
31
Mapa brucel·losi bovina. Ramat/Animal.
3.2- PROGRAMA NACIONAL D´ERADICACIÓ
BRUCEL·LOSI BOVINA
Taula evolució Brucel·losi bovina. CCAA
3.2- PROGRAMA NACIONAL D´ERADICACIÓ
BRUCEL·LOSI BOVINA
33
Objectiu del programa plurianual (2018-2020):
CATALUNYA:
És CCAA oficialment indemne de B. Bovina 2018 Objectiu: mantenir l´estatus i aconseguir aquest anyl´eradicació de la malaltia en tot l´estat espanyol. Es a dir, que no hagi cap ramat positiu confirmat a 31 de desembre de 2018.
Objectiu final:
-
Eradicació de la Brucel·losi bovina.- Definició eradicació:
. Mantenir 99,8% dels ramats qualificats com oficialment indemnes de brucel·losi durant 5 anys consecutius i que no s´aïlli B.abortus en cas d´avortaments durant al menys 3 anys.
3.2- PROGRAMA NACIONAL D´ERADICACIÓ
BRUCEL·LOSI BOVINA
BRUCEL.LOSI OVÍ-CABRUM
Malaltia infecto-contagiosa causada per Brucel.la melitensis , afecta en els animals i el home (zoonosi, febre de Malta).
Afecta a animals sexualment madurs, principalment femelles adultes en les que provoca avortaments a terme i naixements de cries dèbils . En mascles provoca orquitis i infertilitat. En no
gestants és asimptomàtica.
Transmissió bàsicament per contacte amb placenta, fetus,
descarregues vaginals d´animals infectats. També per la llet i el
3.3- PROGRAMA NACIONAL D´ERADICACIÓ DE
BRUCEL.LOSI OVÍ-CABRUM
35
BRUCEL.LOSI OVÍ-CABRUM
Transmissió bàsicament per contacte amb placenta, fetus,
descarregues vaginals d´animals infectats. També per la llet i el semen. Digestiva i contacte (pell o mucoses).
Diagnòstic: RB, FC, i per verificar DDG, PCR i cultiu.
3.3- PROGRAMA NACIONAL D´ERADICACIÓ DE
BRUCEL.LOSI OVÍ-CABRUM
ANTECEDENTS LLUITA CONTRA LA BRUCEL·LOSI OVÍ-CABRUM:
- Any 1976 s´inicien programes de control gràcies al desenvolupament de la Ley de Epizootias del 1952.
Programa de control basat en la vacunació de les
femelles de reposició, encara que el nivell de vacunació no va ha arribar als nivells desitjats.
- En la dècada dels 80 es centra la vacunació massiva a les CCAA més afectades, per passar posteriorment a plans d´eradicació on ja s´incloïen diagnòstic i sacrifici dels positius.
3.3- PROGRAMA NACIONAL D´ERADICACIÓ DE
BRUCEL·LOSI OVÍ-CABRUM
37
MESURES:
- Proves diagnòstiques: Serologia (rosa de bengala i FC), i per confirmar o descartar la malaltia, es realitzar PCR, tincions i cultiu.
- Periodicitat de les proves :
Anual. En CCAA oficialment indemnes es realitza vigilància epidemiològica d´acord amb la Directiva 91/68/CEE.- Població :
Actualment a Catalunya es controlen anualment tots els mascles reproductors + recria + noves entrades+ 25% femellesreproductores.
3.3- PROGRAMA NACIONAL D´ERADICACIÓ DE
BRUCEL·LOSI OVÍ-CABRUM
MESURES:
- Prohibició de la vacunació. (zones M4)
- Sacrifici obligatori dels animals positius (in situ), avaluació i en cas de confirmar-se la malaltia, buidat sanitari de
l´explotació.
- Moviments: restriccions de moviments en explotacions no qualificades.
- Proves prèvies a moviments a vida, 30 dies (vendes i
pastures), excepte per les regions oficialment indemnes.
(Catalunya)
- PATUBES, dins el programa de control TBC, també es
realitzen controls serològics enfront Brucel.losi. Mesures de
3.3- PROGRAMA NACIONAL D´ERADICACIÓ DE
BRUCEL·LOSI OVÍ-CABRUM
39
Gràfic evolució brucel·losi oví-cabrum. Ramat/Animal
3.3- PROGRAMA NACIONAL D´ERADICACIÓ
BRUCEL·LOSI OVÍ-CABRUM
Gràfic evolució brucel·losi oví-cabrum. Ramat/Animal.
3.3- PROGRAMA NACIONAL D´ERADICACIÓ
BRUCEL·LOSI OVÍ-CABRUM
41
Mapa brucel·losi oví-cabrum. Ramat/Animal.
3.3- PROGRAMA NACIONAL D´ERADICACIÓ
BRUCEL·LOSI OVÍ-CABRUM
Taula evolució Brucel·losi oví-cabrum. CCAA
3.3- PROGRAMA NACIONAL D´ERADICACIÓ
BRUCEL·LOSI OVÍ-CABRUM
43
Objectiu del programa plurianual (2018-2020):
A.- CCAA Oficialment Indemnes (Aragó, Catalunya,
Canàries, Balears, Galícia, Asturias, Extremadura, La Rioja, València, Cantàbria, Castella i Lleó, Navarra i Euskadi),
l´objectiu és mantener l´estatus obtingut. Es realitza un
programa de vigilancia epidemiológica d´acord amb la Directiva 91/68/CEE i modif. posteriors.
Objectiu final:
- Eradicació de la Brucel·losi d´oví-cabrum.
- Definició eradicació:
Mantenir 99,8% dels ramats qualificats com
oficialment indemnes de brucel·losi durant 5 anys consecutius i que no es vacuni des de fa 3 anys.
3.3- PROGRAMA NACIONAL D´ERADICACIÓ
BRUCEL·LOSI OVÍ-CABRUM
LLENGUA BLAVA
Malaltia vírica aguda transmissible per mosquits (culicòides), que afecta a remugants, no contagiosa, no afecta als humans.
Simptomatologia clínica especialment severa en l´espècie ovina. Febre, hemorràgies i ulceres nasals i orals, inflamacions en peülles, debilitat, diarrea, avortaments en ovelles prenyades.
En boví la simptomatologia dependrà del soca vírica, en cabrum generalment no presenten simptomatologia clínica.
3.4- PROGRAMA NACIONAL DE VIGILÀNCIA,
CONTROL I ERADICACIÓ DE LA LLENGUA BLAVA
45
MARC REGLAMENTARI
Real Decreto 1128/2001 estableix les disposicions
específiques relatives a les mesures de lluita i eradicació de la llengua blava.
Reglament 1266/2007 estableix els requisits mínims per la vigilància i control de la malaltia, regula els moviments de les espècies susceptibles des de les zones de restricció.
Protocols bilaterals per garantir el moviment (excepcions) - Protocol bilateral España-Italia
- Protocol hispano francès sobre moviment d´ovins, bovins i cabrum destinats a cria i engreix.
- Protocol franco-espanyol sobre condicions entrada a França de toros de lidia procedents d´Espanya.
3.4- PROGRAMA NACIONAL DE VIGILÀNCIA,
CONTROL I ERADICACIÓ DE LA LLENGUA BLAVA
3.4- PROGRAMA NACIONAL DE VIGILÀNCIA,
CONTROL I ERADICACIÓ DE LA LLENGUA BLAVA
47
MAPA ZONES DE RESTRICCIÓ I VACUNACIÓ PREVENTIVA
3.4- PROGRAMA NACIONAL DE VIGILÀNCIA,
CONTROL I ERADICACIÓ DE LA LLENGUA BLAVA
MESURES: LÍNIES D´ACTUACIÓ:
3.4- PROGRAMA NACIONAL DE VIGILÀNCIA,
CONTROL I ERADICACIÓ DE LA LLENGUA BLAVA
49
SITUACIÓ DE LA LLENGUA BLAVA A CATALUNYA:
2008. Únic serotipus que ha circulat a Catalunya: S1
Detecció per primera vegada del virus de la llengua blava a Catalunya al setembre del 2008
Inici campanya de vacunació serotipus de risc a l’agost del 2008: S1 i S8
158 focus des del setembre 2008 fins als darrers confirmats a l’abril 2009
Absència de circulació del virus des d’aleshores
2015. Ens declaren zona lliure el juny del 2015
No obstant, cada any detectem casos importats bovins d’altres CA o procedent de la UE
2016 Vacunació obligatòria del serotipus 8
3.4- PROGRAMA NACIONAL DE VIGILÀNCIA,
CONTROL I ERADICACIÓ DE LA LLENGUA BLAVA
SITUACIÓ DE LA LLENGUA BLAVA 2016. FRANÇA
3.4- PROGRAMA NACIONAL DE VIGILÀNCIA,
CONTROL I ERADICACIÓ DE LA LLENGUA BLAVA
51
SITUACIÓ DE LA LLENGUA BLAVA A CATALUNYA
:Cap comunicació de sospita clínica al 2017-2018
Els controls analítics realitzats a Catalunya a bovins objecte de moviment intracomunitari o exportació no han evidenciat circulació vírica
Els controls als animals sentinelles no han evidenciat circulació vírica
No tenim comunicació de vacunació del serotipus 8 (vacunació voluntària)
3.4- PROGRAMA NACIONAL DE VIGILÀNCIA,
CONTROL I ERADICACIÓ DE LA LLENGUA BLAVA
Encefalopaties Espongiformes trasmisibles EETs: EEB I SCRAPIE.
Classificats com a EET, són processos neuro-degeneratius que actuen de forma progressiva.
Agent etiològic: és un Prió (proteïna cel·lular PrPc que canvia de conformació tridimensional actuant com un agent infecciós PrPSc.)
3.5- PROGRAMA NACIONAL DE VIGILÀNCIA,
CONTROL I ERADICACIÓ D´EETs
53
EETs: EEB I SCRAPIE.
Període d´incubació: 4/5 anys.
Scrapie: Descrit per primera vegada al Regne Unit al 1730. La variant atípica es va detectar per primer cop a Noruega al 1998.
EEB: La EEB es va descriure per primer cop al 1986 al Regne Unit i en 1995 es va relacionar amb l´aparició de la nova variant de la malaltia de Creutzfeldt-Jakob en humans. A España es va detectar el primer boví a Galicia al novembre del 2000.
3.5- PROGRAMA NACIONAL DE VIGILÀNCIA,
CONTROL I ERADICACIÓ D´EETs
EETs: EEB I SCRAPIE.
Simptomatologia:
Boví: comença amb pèrdua de condició corporal, baixa de producció, coixeres i posteriorment apareixen els símptomes més evidents (neurològics) descoordinació, canvi de comportament, nerviosisme, resposta
exagerada a sorolls o llums, agressivitat i mort.
Ovi: Tendència a rascar-se per la picor , pèrdua de coordinació, pèrdua de pes, es mosseguen les
extremitats, polidípsia, tremolors, convulsions i mort.
3.5- PROGRAMA NACIONAL DE VIGILÀNCIA,
CONTROL I ERADICACIÓ D´EETs
55
EETs: EEB I SCRAPIE.
Transmissió:
Horitzontal: ingestió de pinsos contaminats per l´agent causal.
Vertical: transmissió mare-fill (scrapie); 10% EEB
Altres: per contacte del material de risc amb ferides, transplantament de teixits infectats, inoculació.
Diagnòstic: únicament per proves histològiques o immuno-histo químiques del teixit cerebral (animals morts).
3.5- PROGRAMA NACIONAL DE VIGILÀNCIA,
CONTROL I ERADICACIÓ D´EETs
MESURES de LLUITA:
1.- Programa de vigilància ETTs.
Vigilància Activa: Mostreig aleatori i representatiu. Animals sacrificats per consum humà (poblacions definides), animals
morts a explotació, animals amb simptomatologia clínica en vida.
Un resultat positiu comporta un estudi de confirmació (Laboratori Central Algete).
2.- Programa de control de les substàncies utilitzades en alimentació animal.
3.- Programa d´inspecció en establiments de transformació
3.5- PROGRAMA NACIONAL DE VIGILÀNCIA,
CONTROL I ERADICACIÓ D´EETs
57
SCRAPIE: FOCUS 2016
3.5- PROGRAMA NACIONAL DE VIGILÀNCIA,
CONTROL I ERADICACIÓ D´EETs
SCRAPIE: FOCUS 2016
3.5- PROGRAMA NACIONAL DE VIGILÀNCIA,
CONTROL I ERADICACIÓ D´EETs
59
SCRAPIE: FOCUS 2016
3.5- PROGRAMA NACIONAL DE VIGILÀNCIA,
CONTROL I ERADICACIÓ D´EETs
EEB : FOCUS DES DE 2000 fins 31/12/2017
3.5- PROGRAMA NACIONAL DE VIGILÀNCIA,
CONTROL I ERADICACIÓ D´EETs
61
EEB : FOCUS des de 2000 fins 31/12/2017
3.5- PROGRAMA NACIONAL DE VIGILÀNCIA,
CONTROL I ERADICACIÓ D´EETs
EEB : FOCUS 2017
3.5- PROGRAMA NACIONAL DE VIGILÀNCIA,
CONTROL I ERADICACIÓ D´EETs
63
EEB :
CASOS PER ANY DE NAIXEMENT I DE DETECCIÓ3.5- PROGRAMA NACIONAL DE VIGILÀNCIA,
CONTROL I ERADICACIÓ D´EETs
EEB :
CASOS PER ANY DE NAIXEMENT I ANY DETECCIÓ3.5- PROGRAMA NACIONAL DE VIGILÀNCIA,
CONTROL I ERADICACIÓ D´EETs
65
ACTUACIONS DAVANT CONFIRMACIÓ DE FOCUS.
Davant el diagnòstic de ETT o en cas de sospita que no permeti descartar la presencia de una ETT, es procedirà:
al sacrifici total d´eradicació, o bé
un sacrifici selectiu de les poblacions indicades en l´estudi epizootiològic (estudi de cohorts).
Aquest sacrifici es pot demorar fins el final de la vida productiva de l´animal. (Decisió 2013/137/UE)
no sacrificar. (scrapie)
3.5- PROGRAMA NACIONAL DE VIGILÀNCIA,
CONTROL I ERADICACIÓ D´EETs
4.- CONCLUSIONS
1.- LA PREVENCIÓ ÉS LA MILLOR ALIADA DE LA SANITAT ANIMAL.
2.- PER CADA CAS, CAL VALORAR ELS RISCOS SANITÀRIS I ADEQUAR LES MESURES A ALLÒ QUE VOLEM PREVENIR.
3.- LES MESURES DE BIOSEGURETAT SÓN UNA EINA IMPRESCINDIBLE EN PREVENCIÓ I PER TANT, EN SALUT ANIMAL.
4.- L´ÈXIT DELS PROGRAMES OFICIALS D´ERADICACIÓ DE MALALTIES RAU EN BONA PART DE LA PARTICIPACIÓ I IMPLICACIÓ DE TOTS ELS ACTORS: ADMINISTRACIÓ,