Temps per educar plegats família i escola

Download (0)

Full text

(1)

Temps per educar plegats família i escola

En aquest taller hem pretès compartir les nostres visions sobre el què ha de ser la relació entre l’escola i les famílies, buscar quins són els punts d’acord sobre el què ha de ser i no aquesta relació.

Per portar a terme aquesta reflexió hem partit de 16 frases on quedaven reflectides diferents interpretacions i afirmacions per, a través de la nostra visió individual, de la discussió en petit grup i el debat de gran grup, buscar quines crèiem que responien d’una manera més acurada a la nostra manera d’entendre-la.

Després del debat hem arribat als següents punts en comú.

9 Una bona relació família-escola és del tot imprescindible per garantir un procés educatiu coherent i eficaç.

9 La comunicació entre pares i mestres ha de ser fluida i continuada, més enllà dels aspectes formals i dels mínim establerts.

9 Els educadors/es poden aprendre tant dels pares i mares com els pares i mares dels educadors/es.

9 L’escola ha d’oferir a les famílies la possibilitat d’intervenir en la vida escolar.

A part d’aquestes afirmacions positives del què hauria de ser la relació família-escola també vam mostrar el nostre desacord amb les frases que expressaven sensacions a vegades sentides de boca d’educadores/s: que no cal que l’escola s’esforci per implicar-los si ells no fan cap esforç, que la rivalitat per l’educació dels infants és normal entre els pares i les educadores i educadors, que a casa es desfà el que es fa a l’escola...

La reflexió va ser molt profitosa i es van tractar els temes que exposem a continuació.

Per parlar de la relació família escola partirem d’una consideració en que tots i totes vam estar d’acord, l’important paper que hi juga l’infant del que compartim l’educació.

Família i educadors/es som molt conscients de la necessitat de complementar-nos en la tasca educativa. Hi ha molts estudis que ens demostren que com més estreta i activa és aquesta relació millors i més satisfactoris resulten ser els efectes sobre l’infant.

Però, tot i tenir molt clara la importància d’aquesta relació, perquè encara estem parlant de com fer-ho?

ESCOLA FAMÍLIA

INFANT

La participació i implicació dels pares i mares a l’escola no és una tasca fàcil. Quantes vegades hem sentit a dir o hem pensat que és més fàcil que cadascú realitzi la seva tasca sense ingerències.

Segur que és més senzill fer de mestre/a sense la interferència dels pares i mares, segurs en el nostre món i de les tasques que ens pertoquen. Igualment també és més fàcil fer de mares i pares sense la sensació que algú ens està jutjant.

(2)

(1)

Si no volem que els infants es sentin desorientats, perduts, no sabent on mirar, a qui atendre, si no volem que es sentin insegurs creixent entre dos móns paral·lels, sense cap punt de connexió i a vegades fins i tot amb contradiccions. Cal buscar estratègies, l’espai i el temps per ajudar a crear aquesta relació imprescindible per educar plegats als infants.

D’ON PARTIM QUAN PARLEM DE FAMÍLIA

Saber d’on partim, quina és la nova situació en la que ens trobem, és el marc imprescindible i necessari sobre el que haurem de construir aquesta relació.

Dels principals canvis que ha sofert la família podríem destacar els següents:

9 En l’estructura. El model de família del que partíem ara fa uns quants anys, actualment ja no és vàlid. Els diferents models d’estructura (separacions, famílies monoparentals, homoparentals,...) conviuen en la nostra societat i de segur els podem veure reflectits a la realitat de les nostres aules.

9 En aspectes socioeconòmics. Els canvis socials i econòmics de la nostra societat, la situació laboral dels pares i mares immersos en un mercat laboral on no es té en compte la conciliació d’horaris per les famílies amb infants petits, on és necessari el treball i l’aportació econòmica de tots els membres adults de la família per poder tirar endavant, fa que les famílies visquin amb una situació moltes vegades estressada i on el temps del que disposen per dedicar-se als seus fills/es cada vegada és més reduït.

9 En aspectes culturals i de valors. La pluralitat de la nostra societat, l’arribada de molts immigrants ha fet que convisquin a les nostres aules diferents cultures amb visions diferents del què creuen que ha de ser l’educació dels infants, amb creences religioses que marquen i determinen les seves actuacions, i amb visions diferents del què l’escola els ha d’oferir.

9 En els rols. La no conciliació entre horari familiar i laboral ha fet que moltes vegades la persona amb la que es mantenen els contactes quotidians a l’aula no siguin ni el pare ni la mare. Els avis/es, els tiets/es, germans/es grans, els/les cangurs son els encarregats d’aquest contacte quotidià i algunes vegades, durant els dies laborals, son les persones que conviuen més hores amb aquests infants.

Aquests canvis poden provocar una sèrie de conseqüències que hem de conèixer per poder-les afrontar:

9 Delegació de tasques a l’escola. Massa sovint ens trobem en situacions on, per manca de temps dels pares i mares, per la situació d’estrès amb què viuen, l’escola ha d’encarregar-se de resoldre situacions que abans eren competència de les famílies.

(3)

9 Buscar el proteccionisme. Les dificultats que tenen algunes famílies per educar els infants, la manca de seguretat del què i com ho han de fer, fa que busquin a l’escola la solució o l’aprovació de les seves actuacions, creant-se a vegades una dependència que no és aconsellable ni desitjable.

9 Pèrdua de força en la seva tasca com a pares. La poca relació que tenen alguns pares amb els seus fills/es fa que es busqui una compensació, que els moments que comparteixen, per no generar crispació o enfrontaments, relaxin la seva autoritat i paper de pares per passar a un deixar fer on les normes i límits no son clars i es poden trencar amb facilitat.

9 Viure l’escola com a quelcom llunyà. La manca de temps, les diferències culturals existents entre el nucli familiar i l’escola, la manca d’expectatives sobre el què ha de ser l’educació i els hi ha d’oferir el món escolar o també el món tancat i a vegades impenetrable d’algunes escoles, fa que hi hagi famílies que visquin l’escola com un espai on han de portar els seus fills/es sense plantejar-se l’important paper que ells també hi juguen.

9 Demanar excessives responsabilitats i competències. Cada cop més la societat en la que vivim delega a l’escola més responsabilitats i competències. En lloc de plantejar-se la gran necessitat de conciliar el món laboral i familiar i la importància de la família en l’educació dels infants, es delega a l’escola les mancances que es van generant. Aquesta delegació moltes vegades es fa imposant sense parar-se a parlar amb els educadors/es del què, el com i el perquè, generant així una sobrecàrrega i a vegades la confrontació i rebuig d’aquests.

A més a més d’aquests canvis i les conseqüències que poden generar també cal tenir en compte l’important paper de l’aspecte afectiu i les reaccions emocional que es poden generar en aquesta relació.

Per part de les famílies ens podem trobar, encara que sembli exagerat una sèrie de reaccions que hem de tenir presents i molt en compte:

9 Gelosia i rivalitat. Alguns pares i mares poden viure l’escola com un rival amb el que han de compartir l’afecte del seu fill/a. Compartir sempre és difícil i en aquest cas estem parlant de compartir l’afecte i l’educació del seu fill/a. Es troben davant d’un rival expert on ells han de competir amb les inseguretats i dubtes que els hi planteja l’educació d’aquests fills i en el que són inexperts. Aquesta vivència pot portar a sentiments de gelosia i rivalitat.

9 Culpabilitat. Es pot generar, sobretot en les mares de determinades cultures, un sentiment de culpabilitat a l’haver de separar-se del seu fill/a quan la tradició cultural de la societat en la que han estat educades els diu el contrari.

9 Impotència. Com hem comentat abans també es pot generar, donada la situació laboral i la poca conciliació del món laboral i familiar, un sentiment d’impotència de no poder arribar i portar a una actitud de delegació o de dependència de l’escola.

(4)

Per part dels educadors/es també es poden generar reaccions que cal tenir en compte:

9 Neguit davant del bombardeig de demandes que es fan a l’escola i de les que només en som part implicada però no consultada.

9 Inseguretat per no saber afrontar els reptes dels canvis que ha sofert la família i la societat i no saber com afrontar-los.

9 Desorientats i perduts davant la necessitat de crear els necessaris i imprescindibles canals de relació i implicació de les famílies a l’escola i pel qual no hem estat formats i a vegades ens manquen estratègies.

9 Enuig pel no reconeixement de la nostra tasca i a vegades de les crítiques que rebem de les nostres actuacions.

Com hem anat dient, la relació família-escola no és una qüestió senzilla, hi ha molts condicionants, molts aspectes a tenir en compte i sobre els que reflexionar, però encara ens agradaria exposar uns aspectes que val la pena tenir molts presents i que son imprescindibles tenir-los en compte en qualsevol relació.

Bert Hellinger quan ens parla de les relacions entre persones estableix tres lleis bàsiques que s’han de respectar perquè aquesta relació fructifiqui. En Carles Parellada relacionant aquests principis amb la relació família-escola, a les VI jornades d’innovació en l’etapa d’Educació Infantil d’aquest ICE, les va exposar de la següent manera:

9 La necessitat de sentir que es pertany a un grup. És impossible que les famílies es sentin interessades per allò que l’escola fa i els proposa si no es senten part significativa de la pròpia escola. L’escola ha de buscar els camins, les estratègies necessàries perquè els pares i mares puguin entrar a formar-ne part, que la vegin propera, es sentin part implicada i necessària i on tenen un paper important a realitzar.

9 L’acceptació dels diferents rols i jerarquies. Hem d’ acceptar que els pares són ells i que nosaltres tenim una tasca que complementa la seva i que mai l’ha de substituir. Els pares tenen la seva autoestima com a pares i tendeixen a pensar que ho fan tan bé com saben. No resulta agradable sentir-se jutjat, atacat i fins i tot a vegades condemnat . De la mateixa manera ells hauran d’acceptar el nostre rol i respectar la nostra tasca. Cal marcar molt bé el paper de cadascú en aquesta relació i no voler envair les competències de l’altra.

9 L’equilibri necessari entre el donar i el rebre. Si ens sentim massa protagonistes en l’educació dels infants i els ho fem saber a les famílies, sembla que els passem factura i els situem en una desagradable situació d’inferioritat. En primer lloc cal deixar clar que realitzem la nostra tasca d’educadors/es perquè ens agrada i forma part de la nostra feina remunerada i després obrir canals perquè la família tingui la possibilitat d’equilibrar aquesta balança relacional.

Tenint molt presents aquests principis i els aspectes abans analitzats podem començar

(5)

educadors i les mares i els pares per plantejar-nos què hem de fer per poder educar plegats.

EQUILIBRI EN LA RELACIÓ FAMÍLIA-INFANT-ESCOLA Tota la comunitat educativa i aquells que de manera directa o indirecta incidim en l’educació dels infants estem d’acord en considerar essencial les relacions entre família i escola;

relacions que han de ser més estretes quan més petits són els infants. També tots ens posaríem d’acord en assegurar que generalment aquestes relacions són escasses i dèbils.

Aquesta disjuntiva entre el que hauria de ser i el que és ens

fa reflexionar i creure en la necessitat de replantejar-nos la relació existent i la que hauria d’existir entre l’escola i les famílies dels nostres alumnes. Buscar l’ equilibri en la relació familia-infant-escola no és senzill. La nostra cultura escolar personal i professional tendeix a reproduir esquemes que mostren les relacions amb els pares com quelcom conflictiu, fins i tot secundari, arribant a alguns plantejaments extrems que exclouen de la nostra tasca educativa el treball amb els adults. Les nostres relacions amb les famílies són complexes perquè estan plenes d’implicacions i d’expectatives mútues.

És molt important saber situar-nos, tenir present la realitat de la nostra escola en relació a la tipologia del professorat, al plantejament educatiu del centre vers tota la comunitat escolar, a les experiències viscudes, a les macro característiques de les famílies, als estils educatius de l’escola i de les famílies, a les procedències culturals dels mestres i de les famílies, … aquestes variants ens donaran una realitat molt diversa a cada centre educatiu. Un cop coneixem la realitat d’on partim a la nostra escola hem de començar a crear les condicions necessàries per tal de millorar les relacions entre tots aquells que compartim la difícil feina d’acompanyar els nostres nens i nenes en el seu procés de formació com a persones riques en valors.

Si bé sabem que les nostres relacions amb les famílies no seran senzilles i que hi haurà una gran diversitat en la quantitat i en la qualitat d’aquestes relacions, pares, mestres i tutors tenim un interès compartit que ens apropa a un camí comú: aconseguir el desenvolupament, el benestar i la felicitat dels infants.

Aquesta fita comú és la que ens ajudarà a crear uns criteris generals i compartits, un grau de col·laboració i una suficient continuïtat entre la família i l’escola; sense pretendre establir criteris educatius idèntics a casa i a l’escola, els quals són pràcticament impossibles; sense buscar la sintonia absoluta.

Establir uns criteris generals i compartits implica una col·laboració i un aprenentatge mutu. Aquesta col·laboració només es donarà des de una relació en pla d’igualtat, que difícilment es produirà si nosaltres ens considerem experts que tot ho sabem mentre veiem a les famílies com aprenents plens d’ignorància. Nosaltres som professionals i experts en educació infantil, i ells són experts en els seus fills.

(6)

Les mestres i els mestres podem contribuir a concienciar pares i mares de la importància de la seva actuació quotidiana en el desenvolupament dels seus fills, de la seva funció educativa i del referent afectiu que suposen per ells. Com a professionals hem de plantejar-nos l’objectiu de seguritzar les famílies, aconseguir que els pares i les mares siguin i es sentin cada vegada més competents en les seves funcions. L’escola té l’oportunitat, el dret i el deure de compartir amb les famílies el seu plantejament educatiu, els seus objectius, la seva manera d’actuar. L’escola ha de facilitar el camí i les vies de comunicació per tant que els pares puguin participar de la vida escolar dels seus fills, i si aspirem a que algunes iniciatives de la classe o de l’escola es traslladin també a casa, la implicació directa i freqüent de les famílies en les activitats quotidianes de l’aula o de l’escola és el marc idoni.

Pel que fa referència a les relacions amb les famílies hi ha una sèrie d’actituds que ens ajudaran a desenvolupar aquest procés de comunicació:

9 L’actitud d’escolta: Cal que es produeixi una certa empatia una capacitat per a posar-se al lloc de l’altre, d’interessar-se procurant desprendre's d’expectatives i d’interpretacions subjectives. Al mateix temps la mestra/e ha de saber mantenir la distància òptima professional respecte les famílies, distància afectiva vers a la implicació emocional , al grau d’empatia i a les interaccions que s’establiran amb elles, intentant no enganxar-se en l’ emoció, dificultat o dolor de les famílies.

9 L’actitud de reconeixement: Saber respectar els sentiments i els actes de les famílies, entendre les seves raons tot i que no les compartim, respectar la seva actuació en tant que és seva i que probablement és la millor que en aquell moment poden oferir.

9 L’actitud d’acompanyament: Saber posar-se al seu costat sense esperar una resposta determinada, acceptar-los i respectar-los tal i com són. Allunyar-se d’aquell model més tradicional de l’expert que té tot el coneixement sobre el nen i que pren fins i tot les decisions que corresponen als pares.

9 L’actitud de negociació: construir les bases per a una confiança mútua revaloritzant les funcions de cada un de nosaltres; els mestres com a professionals aportaran la formació i l’experiència, els pares el coneixement expert dels seus fills.

Confiar i respectar, la relació es basa en un pla d’igualtat on entre tots es busquen solucions consensuades. Com a professionals hem d’oferir-los la nostra perspectiva sense imposicions

9 L’actitud de col·laboració: desenvolupar l’autonomia i el gust per a compartir responsabilitats. Aquesta actitud és la que ens apropa més a l’objectiu bàsic de la nostra relació d’equilibri entre família, infant i escola; els pares s’han de sentir cada vegada més competents i capaços en l’educació del seu fill/a.

Només podrem generar un bon clima amb les famílies dels nostres alumnes si som

(7)

cooperativament, de construir junts un projecte, de vincular els pares i mares al món que els seus fills viuen dins de la seva escola.

Cada centre crea les condicions organitzatives per facilitar la participació de les famílies a la vida escolar (horaris adequats, serveis simultanis d’atenció als infants, espais i temps per a desenvolupar activitats conjuntes, autonomia executiva, etc.) i cada mestra pot fer amb el dia a dia una important tasca de coordinació i de motivació.

Els estils de relacions i d’activitats que podem realitzar des de les aules i des de les escoles amb les famílies podem agrupar-les en tres grans blocs:

9 El contacte quotidià de les entrades i les sortides.

És fonamental que al llarg de l’educació infantil es creïn espais de contacte diari entre la família i l’educador/a, aquests espais serveixen perquè els nens vegin que els seus adults de referència es relacionen entre sí, perquè hi hagi un intercanvi d’informació, no formal, que ajudi a la mestra a entendre la conducta de l’infant, i per apropar el coneixement que pares i mares tenen de l’escola. Cal crear unes determinades condicions que permetin que els contactes siguin de qualitat, que els infants desenvolupin paral·lelament activitats autònomes, que la mestra pugui compartir l’atenció entre els infants i els pares, i que els pares puguin sentir-se còmodes en aquestes situacions.

Els contactes de les entrades i sortides poden plantejar des de intercanvis mínims d’informació pares-mestres; fins a intervencions en activitats d’aula, com la conversa o el joc, entre pares i els seus fills, entre pares i els companys dels seus fills, de pares entre ells, del mestre/a amb els infants. Permet un espai de trobada on pares, mares i educadores/rs actuen, observen i aprenen de la manera d’actuar dels altres.

9 Els contactes que fan referència al traspàs d’informació:

ƒ Reunions de classe.

Els objectius de les reunions de classe poden ser molt variats, però generalment responen a objectius de traspàs

informatiu de l’escola als pares sobre l’organització de l’aula i del curs. Hi ha una part activa, la mestra que informa i una part passiva, els pares que reben la informació. Poden ser reunions ben pensades i estructurades amb una gran quantitat d’informació, amb alguns tecnicismes poc entenedors i molt densa de contingut. És important fer una autoavaluació de les reunions per tal d’adaptar-les als objectius plantejats i d’incorporar, si és necessari, noves fórmules més eficaces per transmetre informació que incorporin recursos més dinàmics a la reunió, i fórmules o estratègies de dinàmica de grups que ajudin a la participació i reflexió col·lectiva.

ƒ Entrevista personal

És un espai de relació molt ric, potser el més ric per a construir conjuntament el projecte educatiu del que parlàvem abans. Les entrevistes han de ser preparades, però amb una certa flexibilitat per a incorporar temes que no estaven previstos i que sorgeixen al llarg de l’entrevista.

Representen un acte professional importantissim per això han de reunir unes determinades condicions (espai i temps adequat, intimitat) i respondre a clars

(8)

criteris (continguts, objectius i metodologia). En les entrevistes els mestres han de desenvolupar una màxima habilitat, la capacitat d’escolta.

ƒ Canals d’informació escrits; notes, notificacions, llibretes

Tots aquests canals han de respondre a unes necessitats, a uns drets i a uns deures: el traspàs d’informació i la comunicació entre família i escola.

Cal revisar com l’escola es planteja i desenvolupa aquests canals d’informació i com aquesta informació arriba a les famílies.

ƒ Informes avaluatius

Representa la manera escrita on la mestra fa constar la valoració del desenvolupament i de l’evolució de les diferents capacitats dels infants, de les seves actituds i de les seves aptituds. Normalment són unidireccionals de l’escola vers les famílies, tot i que hi ha centres on plantegen els informes com un espai de traspàs d’informació bidireccional.

9 El que es refereix a la consideració del treball cooperatiu:

ƒ Com un obstacle, qui parteix d’aquesta consideració pocs canals de relació pot establir.

ƒ Com a productors específics d’un servei (menjador, activitats extraescolars) o d’activitats concretes (festes).

ƒ Com a recurs de recolzament puntual, en sortides o en treballs concrets d’aula o d’escola.

ƒ Com a col·laboradors, deixant un espai als pares on compartir activitats, organització i responsabilitats en les tasques de l’aula o de l’escola.

Experiències en les quals els pares són co-protagonistes en les activitats de classe i d’escola resulten molt gratificants pels pares, pels mestres i pels nens. De primer pot resultar complicat de conciliar les funcions, responsabilitats, i actuacions d’uns i d’altres, però la pràctica d’aquestes experiències és un grau i mostren com de mica en mica l’escola pot plantejar-se nous reptes de cooperació en l’educació dels infants, com dia a dia el grau de cooperació i de complicitat augmenta. Les aportacions de les famílies han de ser també a la vida quotidiana de l’aula i de l’escola, tendint a compartir presència física professorat, infants i famílies

Un dels màxims exponents d’aquesta cooperació i complicitat educativa els desenvolupen els projectes de comunitats d’aprenentatge que treballen amb tota la comunitat educativa i molt especialment amb les famílies.

(1) Francesco Tonucci (1976) Entre casa i l’escola

Figure

Updating...

References

Related subjects :