Enquesta de valoració del sistema i l organització de l ensenyament als estudiants de màster. Unitat de Projectes, Estudis i Qualitat (UPEQ)

(1)

Enquesta de valoració del

sistema i l’organització de

l’ensenyament als

estudiants de màster

Unitat de Projectes, Estudis i Qualitat (UPEQ)

Octubre del 2019

(2)

Unitat de Projectes, Estudis i Qualitat (UPEQ) 2

Índex

PRESENTACIÓ ... 3

1. INFORME D’UNIVERSITAT ... 4

1.1. Èxit dels màsters ... 4

1.2. Satisfacció global amb el màster ... 5

1.3. Elecció del màster i accés ... 6

1.4. Dedicació als estudis ... 11

1.5. Docència ... 14

1.6. Informació, atenció i serveis per als estudiants ... 17

1.7. Perspectives de futur ... 23

2. INFORME COMPARAT PER UCA ... 24

2.1. Dades de participació ... 24

2.2. Èxit dels màsters ... 26

2.3. Satisfacció global amb el màster ... 27

2.4. Elecció del màster i accés ... 28

2.5. Dedicació als estudis ... 28

2.6. Docència ... 34

2.7. Atenció, equipaments i serveis per als estudiants ... 37

2.8. Perspectives de futur ... 39

(3)

PRESENTACIÓ

El curs 2018-2019, seguint la tradició de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) d’enquestar periòdicament els estudiants per tal de conèixer el seu grau de satisfacció i la seva opinió sobre els diversos àmbits de la Universitat, s’ha fet l’enquesta de valoració del sistema i l’organització de l’ensenyament (EVSOE) a tots els estudiants de màster. Aquesta és la quarta edició; les anteriors van ser els cursos 2011-2012 i 2015-2016 i la primera data del curs 2007-2008, just el moment en què els màsters s’estaven implantant. Actualment, quan ja es troben consolidats, és interessant observar el contrast entre els resultats de les tres últimes enquestes.

Els objectius de l’EVSOE són els següents:

1. Recollir les valoracions i les opinions dels estudiants de màster sobre els estudis escollits i la Universitat.

2. Obtenir informació dels motius i de les vies d’informació determinants en l’accés al màster.

3. Disposar d’informació qualitativa sobre el sistema d’ensenyament de la UPF, la seva organització i el model docent.

4. Facilitar a tots els centres informació clau per als processos de seguiment i d’acreditació dels ensenyaments oficials.

La quarta edició de l’enquesta s’ha fet per correu electrònic entre els mesos d’abril i juny del 2019, amb un qüestionari realitzat amb SurveyMonkey. S’ha adreçat a tots els estudiants dels màsters de la UPF: en total, 1.146 estudiants, de 32 màsters. L’han respost 477, el 41,6% del total, amb un marge d’error de 3,4%, per sota del 5% acceptable, per la qual cosa es considera que els resultats ofereixen una visió representativa de la realitat dels màsters de la UPF en el seu conjunt. En aquesta edició la participació ha sigut molt més alta que la del 2012, que va ser del 16,7%, i que la del 2016, del 28,3%.

Des de la Unitat de Projectes, Estudis i Qualitat (UPEQ) s’han analitzat totes les dades que han aportat les enquestes, i s’ha ordenat la informació proporcionada en els documents següents:

1. Informe de la Universitat en el qual es presenten els resultats interns i la seva evolució respecte als anys 2012 i 2016.

2. Informe comparat quant a UCA, en què es presenten els resultats obtinguts pels màsters de manera agregada per l’UCA a la qual pertanyen.

3. Fitxa per màster amb l’evolució dels resultats, que estarà a disposició dels responsables acadèmics per tal que en facin l’anàlisi i les valoracions que considerin oportunes. En aquest document es presenten els informes de la Universitat i el comparat de cada UCA.

(4)

1. INFORME D’UNIVERSITAT

1.1. Èxit dels màsters

El nivell d’èxit dels màsters, entès com a resposta afirmativa a la pregunta sobre si es recomanaria el màster cursat, és força elevat; concretament, del 75,3%. Tanmateix, aquest percentatge ha anat disminuint lleugerament a cada enquesta.

En canvi, el percentatge d’estudiants de màster que recomanaria estudiar a la UPF augmenta en cada enquesta i ja se situa per sobre del 89%.

(5)

Unitat de Projectes, Estudis i Qualitat (UPEQ) 5 1.2. Satisfacció global amb el màster

S’ha demanat als estudiants que valorin el seu grau de satisfacció amb el màster i si ha respost a les seves expectatives, en una escala de 0 a 10, en què 0 és molt insatisfet i 10, molt satisfet. El grau de satisfacció amb el màster és de 7 sobre 10; el 69,5% dels estudiants valoren aquesta satisfacció amb un 7 o més, mentre que un 16% no n’estan satisfets, ja que la seva valoració és inferior a 5.

A l’hora de valorar si el màster ha respost a les expectatives de l’estudiant, el resultat mitjà és de 6,8 sobre 10; el 64,7% ho valoren amb un 7 o més, i el 19,3%, amb menys de 5.

En relació amb els resultats de les enquestes anteriors, en el gràfic següent s’observa que les variacions d’un any a l’altre no són massa significatives, i que respecte a la darrera enquesta la variació en els resultats és nul·la o quasi.

(6)

Unitat de Projectes, Estudis i Qualitat (UPEQ) 6 1.3. Elecció del màster i accés

Motiu pel qual s’estudia el màster

El principal motiu per estudiar el màster té per objectiu el mercat laboral; si més no, així ho manifesta el 50,7% dels estudiants que han respost l’enquesta, ja sigui per millorar les possibilitats d’inserció laboral o de promoció professional (26,2%) o per especialitzar-se professionalment (24,5%).

El 23,5% decideix fer el màster per dedicar-se a la recerca i el 20,6%, a la docència. El 5% restant es decanta per altres motius, el més esmentat és que fan el màster per aprendre, per aprofundir o ampliar coneixements.

Comparat amb els resultats de la darrera enquesta, s’aprecia un augment de quasi 14 punts dels estudiants que fan el màster per dedicar-se a la recerca o a la docència (en les edicions anteriors no es distingia entre recerca i docència).

Analitzant els resultats sense tenir en compte les respostes dels estudiants del màster en Formació de Professorat de Secundària, que és un màster amb molts inscrits i orientat bàsicament a la docència, ens trobem que el percentatge d’estudiants que fan el màster per dedicar-se a la recerca augmenta fins al 30,5%, i fins al 58,3% els que tenen un objectiu laboral; en canvi, en els que volen dedicar-se a la docència disminueix fins al 5%.

(7)

Fonts d’informació sobre el màster

A l’hora d’indicar la font d’informació sobre el màster, els estudiants poden triar diferents respostes d’un llistat.

De les respostes rebudes es desprèn que la principal font d’informació són les cerques per Internet (34,2%), seguida de la pàgina web de la UPF (27,6%). Les mateixes que es destacaven en les edicions anteriors de l’enquesta.

A molta més distància s’apunten com a fonts d’informació els estudiants i antics estudiants del màster (11,3%), els companys d’estudi (7,9%), els professors de la universitat d’origen (7,3%) i els professors i investigadors de la UPF (6,2%).

En canvi, els estudiants i antics estudiants de la UPF (2,8%) i els salons internacionals o les fires d’ensenyament (1%) són fonts d’informació sobre el màster que cada cop tenen menys pes; així com les agències dels països d’origen (0,6%) i les jornades de portes obertes

(8)

Aspectes que més han influït en la decisió

A l’hora d’escollir un màster en concret, l’estudiant té en compte diversos aspectes, relacionats amb el màster en si, amb la universitat que l’imparteix, el lloc on s’imparteix, etc. Als estudiants, se’ls demana que ho valorin en una escala de 0 a 10 (en què 0 és gens important i 10, molt important).

Com en les enquestes anteriors, l’aspecte que té més importància a l’hora d’escollir un màster de la UPF és concretament el pla d’estudis (el nivell d’especialització, l’adequació als interessos de l’estudiant), valorat amb una importància de 7,9 sobre 10, seguit del fet que es tracti d’un màster que millor respongui a les necessitats i els interessos dels estudiants, valorat amb un 7,6 sobre 10.

El prestigi de la Universitat continua sent el tercer aspecte més ben valorat, tot i que a certa distància dels anteriors i amb un clar retrocés respecte a les valoracions d’anys anteriors, ja que en l’enquesta d’enguany s’ha valorat amb un 6,1 sobre 10, mentre que en les anteriors eren de 7,4 el 2012 i de 7 el 2016.

La ciutat, és a dir, Barcelona, també té una rellevància destacable, ja que en l’edició d’enguany se situa com el quart aspecte més important a l’hora d’escollir el màster; com en les enquestes anteriors, es valora amb un 6 sobre 10.

L’equip docent (5,5), la posició de la UPF en els rànquings (5,3) i l’idioma (5,1) són aspectes amb una certa importància a l’hora d’escollir el màster; en canvi, el preu (4,2), la recomanació d’antics estudiants del màster (3,6), el consell de professors (3,5) i la proximitat al lloc de residència (3,4) són, en general, aspectes menys rellevants.

Finalment, el fet de no haver pogut accedir a un altre màster (1) o haver estudiat prèviament a la UPF (1,5) no té pràcticament cap importància a l’hora de decidir fer un màster a la UPF. Tal com passava també el 2012 i el 2016.

(9)

(10)

Accés al màster

Un cop els estudiants han decidit quin màster de la UPF volen cursar, entre l’acceptació per part de la Universitat i la matriculació hi ha una pèrdua d’estudiants que havien pagat la seva reserva de plaça però que finalment no s’arriben a matricular.

Per això, demanem als estudiants que facin una valoració de la informació pública del màster, de la claredat dels requisits d’admissió i del procés de matrícula, per veure si identifiquem algun element que ens ajudi a explicar la diferència final entre preinscripcions i matrícula.

Un cop analitzades les respostes, la informació pública sobre el màster es considera suficientment satisfactòria, ja que està valorada amb un 6,8 sobre 10. Tant els requisits d’admissió com el procés de matriculació es consideren força satisfactoris, valorats amb un 8 i un 7,9 sobre 10, respectivament. A la vista d’aquestes valoracions, costa identificar algun element crític en aquests processos.

(11)

Unitat de Projectes, Estudis i Qualitat (UPEQ) 11 1.4. Dedicació als estudis

En aquest apartat s’analitza la dedicació dels estudiants al màster. És interessant conèixer si és exclusiva o es compagina amb feines remunerades; les hores que dediquen a l’estudi, tant a dins de l’aula com a fora, i la percepció que tenen de la seva implicació en els estudis.

Amb els resultats analitzats, es constata que el 39,4% dels estudiants de màster de la UPF es dedica exclusivament a estudiar, el 17% estudia i treballa ocasionalment, i el 33,1% compagina els estudis amb una feina remunerada estable, als quals cal sumar-hi el 10,5% que tenen una beca, un ajut o un contracte amb la UPF.

Comparant aquests resultats amb els de les enquestes anteriors, s’observa que disminueix en quatre punts el nombre d’estudiants que només es dediquen al màster, mentre que augmenta el percentatge dels que a més de fer el màster treballen regularment.

(12)

Unitat de Projectes, Estudis i Qualitat (UPEQ) 12 A l’EVSOE es pregunta als estudiants les hores setmanals que fan de docència a l’aula i les hores de dedicació a l’estudi fora de l’aula.

El 26,2% manifesta fer fins a 5 hores de classe a la setmana, percentatge que dobla amb escreix el de les últimes enquestes; el 33,9% diu assistir a classe entre 5 i 10 hores setmanals, percentatge força similar al de les últimes edicions; el 17,8% va a classe entre 11 i 15 hores a la setmana, i el 22% manifesta que va a classe més de 15 hores la setmana, en els dos casos percentatges 10 punts inferiors als de les enquestes anteriors.

En l’EVSOE d’enguany es percep una disminució de l’assistència a classe, ja que el 60% hi va menys de 10 hores a la setmana, i en les edicions anteriors aquest percentatge no arribava al 50%. Seria interessant determinar si aquestes dades són degudes al fet que es fan menys hores de docència a l’aula o a l’absentisme dels estudiants.

11,2 37,3 19,3 32,3 10,6 31,1 26,6 31,7 26,2 33,9 17,8 22,0 ,0 5,0 10,0 15,0 20,0 25,0 30,0 35,0 40,0

Fins a 5 hores De 6 a 10 hores D'11 a 15 hores Més de 15 hores

Hores que van a classe cada setmana

(13)

Unitat de Projectes, Estudis i Qualitat (UPEQ) 13 En canvi, pràcticament el 60% dels estudiants de màster dediquen més de 15 hores a l’estudi fora de l’aula (57,7%), xifra significativament superior a la del 2012 (47,2%), tot i que força similar a la del 2016 (55,4%).

Si bé en aquests anys hi ha hagut variacions en les hores d’assistència a classe i les hores dedicades a l’estudi fora de l’aula, el grau d’implicació dels estudiants de màster en els estudis s’ha mantingut en un nivell elevat i inalterable al llarg dels anys, valorat amb un 8,5 sobre 10.

(14)

Unitat de Projectes, Estudis i Qualitat (UPEQ) 14 1.5. Docència

Satisfacció amb la docència del màster

Als estudiants de màster, se’ls demana que valorin el seu grau de satisfacció entorn una sèrie de qüestions vinculades a la docència: la manera com s’organitza –horaris, matèries optatives...–; les metodologies utilitzades; el contingut de les assignatures; els sistemes d’avaluació...

Veient els resultats obtinguts, es pot dir que la satisfacció dels estudiants amb la docència del màster és moderada, ja que si bé no hi ha cap qüestió que generi insatisfacció, és a dir, que tingui una valoració mitjana inferior a 5 sobre 10, només hi ha un aspecte valorat per sobre del 7.

Un altre aspecte que s’ha de destacar és que les valoracions que es fan en aquesta edició de l’EVSOE són molt similars a les de l’edició anterior, o inferiors. Només un aspecte es valora més positivament enguany.

Entrant al detall, la qüestió més ben valorada, i que es planteja per primera vegada en aquesta EVSOE, és que el màster dóna oportunitats d’accedir a una comunitat de recerca i/o professional (7,2). A continuació, es valora la utilitat de l’Aula Global com a eina docent i de comunicació (6,9 sobre 10), tot i que respecte a l’EVSOE anterior ha disminuït en 0,6 punts; seguida del contingut de les assignatures s’adequa al perfil formatiu del màster i la claredat dels criteris d’avaluació (6,8 en els dos casos).

Amb més d’un 6, però a certa distància, es valora la metodologia docent emprada (6,3) i els

sistemes d’avaluació (6,2). En aquests dos aspectes les valoracions han disminuït respecte a les de l’última EVSOE; en canvi, els horaris (6,2) es valoren lleugerament millor.

Propers a 6, però sense arribar-hi, hi trobem la coordinació entre professors i el fet que no hi hagi coincidències entre assignatures (5,9), l’ordenació temporal dels estudis (5,8) i el

volum de treball exigit (5,7). Aquest últim aspecte és l’únic que es valora significativament millor que en l’edició anterior. Tot i així, el 31,7% dels estudiants estan insatisfets amb aquest aspecte, ja que l’han valorat per sota del 5.

Finalment, la qüestió que rep una valoració més baixa és l’oferta de matèries optatives (5,3). En aquest cas, el 33,5% dels estudiants li atorguen menys de 5. Caldrà estar atents perquè es tracta d’un aspecte que, edició rere edició, rep una valoració més baixa.

(15)

(16)

Satisfacció amb el treball de fi de màster (TFM)

La satisfacció és moderada. La tutorització es valora amb un 6,3 sobre 10, i disminueix respecte a la valoració rebuda en l’edició anterior (7); la satisfacció amb el TFM és lleugerament superior, 6,5, i pràcticament igual a la de l’última edició (6,6).

Satisfacció amb el professorat

En general, la valoració és positiva, amb un 7 sobre 10: satisfacció amb els professors (6,8) i actitud receptiva (7,2).

(17)

Unitat de Projectes, Estudis i Qualitat (UPEQ) 17 1.6. Informació, atenció i serveis per als estudiants

Informació que reben els estudiants sobre les activitats del màster i de la Universitat

Interessa conèixer si als estudiants els arriba la informació relacionada amb els seus estudis i també sobre les activitats que es duen a terme a la UPF, i mitjançant quines fonts.

Amb aquesta finalitat, als estudiants se’ls demana si estan satisfets amb el nivell d’informació que reben sobre les activitats que tenen a veure amb el seu màster: el 74,6% manifesta estar-ne satisfet.

La principal font d’informació de les activitats relacionades amb el màster són els professors, esmentats per més de la meitat dels estudiants, seguit a més distància dels companys (43,2%) i de la secretaria del màster (40,5%).

En relació amb la informació que reben sobre les activitats que es duen a terme a la Universitat, el grau de satisfacció és lleugerament superior: el 77,1% n’està satisfet. En aquest cas, les principals fonts d’informació són el correu electrònic (58,3%), seguit dels butlletins de la UPF (35,4%), els companys (26,2%), el Campus Global (25,6%) i els professors (25,2%).

(18)

Atenció rebuda pels estudiants

Interessa conèixer si els estudiants se senten ben atesos pels diferents serveis de la Universitat. Per això se’ls demana que valorin el seu grau de satisfacció amb l’atenció que han rebut del personal de diferents serveis de la Universitat: ja sigui des del primer contacte a través de l’Oficina de Postgrau i Doctorat; des de l’entorn del màster –la secretaria i el coordinador o coordinadora–; així com des de la Biblioteca, i d’altres serveis no tan directament relacionats amb el màster, com són el Punt d’Informació a l’Estudiant, el Servei d’Atenció a la Comunitat Universitària (SACU) i el programa del Voluntariat Lingüístic.

En general, l’atenció rebuda és prou satisfactòria, ja que el personal de la majoria de serveis és valorat entorn el 7 sobre 10. El personal més ben valorat, i a força distància de la resta, és el de la Biblioteca (7,7); en segon lloc, el coordinador o coordinadora del màster (7,3); seguit del personal de la secretaria del màster (7,1) i el de l’Oficina de Postgrau i Doctorat (6,9). En relació amb els serveis no tan directament vinculats al màster, s’ha demanat als estudiants que els valoressin en cas que n’haguessin fet ús. El programa del Voluntariat Lingüístic es valora amb un 6,9 sobre 10; el Punt d’Informació a l’Estudiant, amb un 6,7, i el Servei d’Atenció a la Comunitat Universitària (SACU), amb un 5,1.

(19)

Unitat de Projectes, Estudis i Qualitat (UPEQ) 19 Concretant un aspecte que permet detectar si l’atenció que reben els estudiants els és útil, se’ls demana que valorin la capacitat de resolució de tràmits administratius i imprevistos, i la valoren amb un 6,8 sobre 10, de manera molt similar a les edicions anteriors.

Una altra pregunta que ajuda a matisar l’atenció rebuda pels estudiants a la Universitat és com valoren la seva situació com a estudiants de la UPF, quant a drets i deures que comporta, i ho fan amb un 7,3 sobre 10, valoració força satisfactòria i que millora enquesta rere enquesta.

(20)

Programa UPF Alumni

Als estudiants de màster, se’ls fa una sèrie de preguntes en relació amb el Programa UPF Alumni per saber quin és el grau de coneixement que en tenen, la valoració que en fan els qui hi participen i els motius dels qui, tot i conèixer el Programa, no hi prenen part.

La conclusió a què s’arriba és que els estudiants de màster de la UPF el coneixen molt poc: així, un 70% manifesta que el desconeix.

D’entre el 30% que sí que el coneix, el 14% hi ha participat, i valora el programa amb un 7,3 sobre 10. Els qui no, ha sigut bàsicament perquè no els interessa o perquè no en tenen necessitat.

(21)

Satisfacció amb els equipaments i els serveis de la Universitat

Als estudiants, se’ls demana la seva satisfacció amb els equipaments de la Universitat que han de permetre una docència adequada, com són les aules on reben la docència, les aules d’estudi, altres equipaments de suport a la docència (laboratoris, sales d’edició, platós...), el fons bibliogràfic de la Biblioteca i els recursos electrònics, així com la xarxa Wi-Fi.

En general, la satisfacció amb els equipaments de la Universitat es pot considerar prou bona, ja que tots reben una valoració superior a 7 sobre 10, amb poques variacions al llarg de les diferents enquestes.

Els equipaments més ben valorats són el fons bibliogràfic i els recursos electrònics i el servei Wi-Fi, amb un 7,5 en els dos casos; seguits dels altres equipaments de suport a la docència (7,4). Les aules, ja siguin les de docència o les d’estudi, es valoren amb un 7 i un 7,1, respectivament.

(22)

Unitat de Projectes, Estudis i Qualitat (UPEQ) 22 Als estudiants, també se’ls demana la seva valoració respecte als serveis no vinculats a la docència presents a la Universitat, com són el servei de bar-restaurant, el servei de fotocòpies i d’impressió, el de neteja, el de seguretat i l’accés amb transport públic.

La satisfacció amb la neteja (8,7) i la seguretat (8,4) és molt elevada, i també amb el transport públic (8,2), i es manté a nivells molt similars als de l’última enquesta.

La valoració amb el bar-restaurant se situa en 7,1, molt similar a la de l’enquesta anterior; en canvi, el servei de fotocòpies i d’impressió ha millorat, i, amb un 7,4, se situa pràcticament un punt per sobre de l’enquesta anterior.

(23)

Unitat de Projectes, Estudis i Qualitat (UPEQ) 23 1.7. Perspectives de futur

Hi ha un elevat grau de coherència entre les perspectives de futur que expressen els estudiants i els motius que els van dur a matricular-se al màster. Així, el 27% té la intenció de continuar els estudis de doctorat, mentre que el 52% veu el pas següent en el mercat laboral, ja sigui per inserir-s’hi (23,9%), per promocionar-s’hi (10,4%), o per continuar-hi com fins ara (17,6%). Tot i que els resultats de l’enquesta d’enguany són molt similars als de l’anterior, s’observa que cursar un doctorat perd pes com a perspectiva de futur en favor de l’entrada al mercat de treball. Això pot derivar de la pèrdua d’atractiu del doctorat o del canvi en els programes de màster, més enfocats cap al mercat de treball.

(24)

2. INFORME COMPARAT PER UCA

Anàlisi dels resultats de l’enquesta comparats per UCA

En aquest apartat s’analitzen els resultats més rellevants de l’enquesta comparant les UCA de la Universitat.

2.1. Dades de participació

La participació en l’EVSOE dels alumnes dels màsters ha estat del 41,6% per al conjunt de la UPF; és a dir, 477 dels 1.146 alumnes matriculats han respost el qüestionari, amb un marge d’error del 3,4%, per la qual cosa es considera que els resultats ofereixen una visió representativa de la realitat dels màsters de la Universitat.

Entrant al detall, la pauta de participació mostra diferències significatives entre màsters: en 19 màsters el nivell de participació és superior al 40% i en 5 màsters, inferior al 25%. I degut a la matrícula reduïda dels màsters, en tots els casos el marge d’error és molt elevat.

Màster Matriculats 2018-19 Respostes % participació Marge d'error

Formació del Professorat d'Educació Secundària 239 110 46,0 6,9 Bioinformàtica per a les Ciències de la Salut (BIOINFO) 45 26 57,8 12,5 Indústria Farmacèutica i Biotecnològica 34 9 26,5 24,9 Laboratori d'Anàlisis Clíniques (BIOLAC) 26 12 46,2 21,1

Recerca Biomèdica (BIOMED) 33 10 30,3 24,1

Recerca Multidisciplinària en Ciències Experimentals 27 14 51,9 18,5

Salut Pública 58 26 44,8 14,3

Estudis de Traducció 38 13 34,2 19,7

Lingüística Teòrica i Aplicada 29 15 51,7 17,9

Estudis del Discurs: Comunicació, Societat i Aprenentatge 24 11 45,8 22,1 Estudis de Cinema i Audiovisual Contemporanis 41 18 43,9 17,4 Estudis Internacionals sobre Mitjans, Poder i Diversitat 29 17 58,6 15,3 Gestió Estratègica de la Comunicació i les Relacions Públiques 16 1 6,3 46,6

Recerca en Comunicació Social 24 5 20,8 32,5

Avançat en Ciències Jurídiques 44 20 45,5 16,3

Criminologia i Execució Penal 21 10 47,6 23,0

European and Global Law 31 8 25,8 26,6

Recerca en Economia, Finances i Empresa 24 17 70,8 11,9 Estudis Àsia-Pacífic en un Context Global 10 2 20,0 52,3 Estudis Comparatius de Literatura, Art i Pensament 73 26 35,6 14,9

Estudis Xinesos 6 0,0

-Història del Món 26 8 30,8 27,2

Democràcies Actuals: Nacionalisme, Federalisme i Multiculturalitat 17 5 29,4 34,5

Estudis Migratoris 26 12 46,2 21,1

Filosofia Política 29 4 13,8 32,1

Recerca en Ciència Política 19 8 42,1 26,7

Recerca en Sociologia i Demografia 22 10 45,5 23,3

Cervell i Cognició 20 6 30,0 31,5

Enginyeria Biomèdica Computacional 21 11 52,4 20,9 Sistemes Cognitius i Mèdia Interactius 26 12 46,2 21,1 Sistemes Intel·ligents Interactius 40 19 47,5 16,5 Tecnologies del So i de la Música 28 12 42,9 21,6

(25)

Unitat de Projectes, Estudis i Qualitat (UPEQ) 25 Si l’anàlisi es fa per UCA, és a dir, agregant els resultats de tots els màsters que s’imparteixen en una mateixa UCA, es poden obtenir resultats més fiables. En aquesta part de l’informe el màster universitari en Formació de Professorat de Secundària el tractem com si fos una UCA.

Tanmateix, encara que estadísticament siguin poc representatius, es considera que mostrar els resultats obtinguts a l’EVSOE del 2019 per UCA és interessant, en la mesura que són indicatius de l’opinió dels seus estudiants i poden ser útils per conèixer tendències.

UCA Matriculats 2018-19 Respostes % participació Marge d'error

Ciències de la Salut i de la Vida CSV 223 97 43,5 7,4

Ciències Polítiques i Socials CPS 113 39 34,5 12,2

Comunicació COM 110 41 37,3 11,8

Dret DRET 96 38 39,6 12,0

Economia i Empresa ECO 24 17 70,8 11,9

Enginyeries i Tecnologies de la Informació i les Comunicacions ETIC 135 60 44,4 9,4 Formació del Professorat d'Educació Secundària Obligatòria FPS 239 110 46,0 6,9

Humanitats HUM 115 36 31,3 12,6

Traducció i Ciències del Llenguatge TCL 91 39 42,9 11,8

(26)

Unitat de Projectes, Estudis i Qualitat (UPEQ) 26 2.2. Èxit dels màsters

El nivell d’èxit dels màsters, entès com a resposta afirmativa a la pregunta sobre si es recomanaria el màster cursat, és força elevat; concretament, del 75,3% quant a Universitat. Per UCA, en quatre més del 80% dels estudiants recomanaria estudiar el màster (Economia, Comunicació, Ciències de la Salut i de la Vida i Dret); en tres, entre el 70% i el 75% ho recomanaria (Formació de Professorat de Secundària, Ciències Polítiques i Socials i Enginyeries i Tecnologies de la Informació i les Comunicacions), i en dues, entorn el 60% (Traducció i Ciències del Llenguatge i Humanitats).

(27)

Unitat de Projectes, Estudis i Qualitat (UPEQ) 27 2.3. Satisfacció global amb el màster

S’ha demanat als estudiants que facin una valoració global de diferents aspectes relatius al màster, com són el seu nivell de satisfacció amb el màster pròpiament i en quina mesura els ha satisfet les expectatives inicials.

A les UCA d’Economia, de Comunicació, de Dret i de Ciències de la Salut i de la Vida, la satisfacció amb el màster es valora entre el 7,3 i el 8,1, en una escala de 0 a 10, en què 0 és molt insatisfet i 10, molt satisfet; per sobre de la mitjana de la UPF (7). En la resta d’UCA, la satisfacció amb el màster és força similar, i es valora entre 6,4 i 6,8.

A l’hora de valorar si el màster ha complert les expectatives dels estudiants, el resultat és molt similar. 7,3 _6,8 7,9 7,5 8,1 6,7 6,4 6,8 6,7 0,0 1,0 2,0 3,0 4,0 5,0 6,0 7,0 8,0 9,0 10,0

CSV CPS COM DRET ECO ETIC FPS HUM TCL

2.3.1. Estic satisfet/a amb el màster

(en una escala de 0 a 10, on 0 és molt insatisfet/a i 10 molt satisfet/a) UCA UPF 7,1 6,3 7,9 7,2 8,5 6,4 6,5 6,5 6,4 0,0 2,0 4,0 6,0 8,0 10,0

2.3.2. El màster ha respost a les meves

expectatives

(en una escala de 0 a 10, on 0 és molt insatisfet/a i 10 molt satisfet/a)

(28)

Unitat de Projectes, Estudis i Qualitat (UPEQ) 28 2.4. Elecció del màster i accés

Motiu pel qual s’estudia el màster

Els màsters de la UPF han canviat el perfil de l’estudiant que atreuen: si abans captaven els que estaven interessats a dedicar-se a la recerca o la docència universitària, ara capten els interessats en l’especialització i la millora professional.

Després d’analitzar els resultats per UCA, s’observen diferències remarcables entre elles. Així, a l’UCA d’Economia, el principal motiu per fer el màster és la recerca (94,1%); aquest és també el cas de l’UCA d’Humanitats, tot i que no tan generalitzat (41,7%). Com és previsible, la principal raó per cursar el màster en Formació de Professorat de Secundària és dedicar-se a la docència (72,7%). A les UCA de Dret (44,7%), de Ciències Polítiques i Socials (38,5%) i d’Enginyeries i Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (38,3%), ho és l’especialització professional.

(29)

Accés al màster

A l’hora de valorar la informació prèvia que la Universitat ofereix dels màsters, s’aprecien diferències significatives entre les UCA. En aquest cas, destaca la baixa valoració que fan els estudiants de l’UCA d’Economia i la d’Humanitats.

D’una altra banda, la claredat en els requisits d’accés és un dels aspectes més ben valorats de totes les UCA i amb poca diferència entre elles, excepte a la d’Economia, en què surt la puntuació més baixa. 7,1 6,6 7,6 6,2 5,5 6,4 7,2 5,5 7,1 0,0 1,0 2,0 3,0 4,0 5,0 6,0 7,0 8,0 9,0 10,0

2.4.2. La informació pública sobre el màster és

accessible i completa i està actualitzada

(en una escala de 0 a 10, on 0 és molt en desacord i 10 molt d'acord)

UCA UPF 8,3 _7,5 8,7 _8,1 6,5 8,0 _7,8 8,1 8,0 0,0 1,0 2,0 3,0 4,0 5,0 6,0 7,0 8,0 9,0 10,0

2.4.3. Els requisits d'admissió són clars i estan ben

explicats

(30)

Unitat de Projectes, Estudis i Qualitat (UPEQ) 30 La claredat en el procés de matriculació també es valora molt positivament per a totes les UCA, i de forma força homogènia, cosa que no sorprèn, ja que és un procediment centralitzat que tots els estudiants de màster fan de la mateixa manera. Destaca l’UCA de Ciències Polítiques i Socials en la valoració més baixa.

2.5. Dedicació als estudis

En aquest apartat s’analitza la dedicació dels estudiants al màster. És interessant conèixer si és exclusiva o es compagina amb feines remunerades; les hores que dediquen a l’estudi, tant a dins de l’aula com a fora, i la percepció que tenen de la seva implicació en els estudis.

Tot i que hi ha diferències entre les diferents UCA, una pauta força generalitzada en pràcticament totes és que més del 40% dels estudiants només estudia. Així, l’UCA de Ciències Polítiques i Socials i la de Dret superen el 50%, amb un 56,4% i un 52,6%, respectivament. Només se situa per sota d’aquesta xifra el màster en Formació de Professorat de Secundària (16,7%) i l’UCA d’Humanitats (30,6%), en què hi ha més estudiants que estudien i que treballen regularment (63,6% i 44,4%, respectivament).

L’UCA que té el percentatge més elevat d’estudiants amb una beca o un altre tipus d’ajut o contracte amb la UPF és la d’Economia (35,3%).

8,4 6,9 8,1 _7,9 7,3 8,4 7,6 7,9 7,5 0,0 1,0 2,0 3,0 4,0 5,0 6,0 7,0 8,0 9,0 10,0

2.4.4. El procés de matriculació és clar i està ben explicat

(31)

Unitat de Projectes, Estudis i Qualitat (UPEQ) 31 En la majoria d’UCA els estudiants van deu hores a classe a la setmana, com a molt, a excepció de les UCA de Ciències de la Salut i de la Vida i del màster en Formació de Professorat de Secundària, en què el 56,7% i el 29,2%, respectivament, diuen fer-ne més de quinze a la setmana, i els estudiants de l’UCA de Traducció i Ciències del Llenguatge, ja que el 43,6% diu fer-ne entre onze i quinze.

(32)

Unitat de Projectes, Estudis i Qualitat (UPEQ) 32 Els estudiants de l’UCA d’Economia són els qui més hores dediquen a l’estudi fora de l’aula a la setmana, ja que el 76,5% en declara més de trenta; seguit dels de l’UCA d’Enginyeries i Tecnologies de la Informació i les Comunicacions, en què el 26,7% també manifesta el mateix, i els de l’UCA de Comunicació, en què el 51,2% diu fer-ne entre vint i trenta. A la resta d’UCA, més del 60% dels estudiants diu que dedica vint hores d’estudi o menys.

(33)

Unitat de Projectes, Estudis i Qualitat (UPEQ) 33 A més a més de les hores de dedicació al màster, als estudiants també se’ls demana quin és el seu grau d’implicació amb els estudis. En una escala de 0, gens implicat, a 10, molt implicat, en totes les UCA la valoració és molt elevada, superior a 8, excepte a l’UCA de Ciències Polítiques i Socials, que és de 7,6.

(34)

Unitat de Projectes, Estudis i Qualitat (UPEQ) 34 2.6. Docència

Satisfacció amb la docència del màster

Als estudiants de màster, se’ls demana que valorin el seu grau de satisfacció entorn una sèrie de qüestions vinculades a la docència del màster: la manera com s’organitza –horaris, matèries optatives...–; les metodologies utilitzades; el contingut de les assignatures; els sistemes d’avaluació...

Després d’analitzar els resultats agrupats per UCA, s’observa que a les de Comunicació, d’Economia i de Dret les valoracions estan per sobre de la mitjana de la UPF en la majoria de casos, i en canvi en el màster en Formació de Professorat de Secundària i a les UCA de Ciències Polítiques i Socials i d’Enginyeries i Tecnologies de la Informació i les Comunicacions és on es concentren les valoracions per sota de la mitjana de la Universitat.

2.6.1. L'ordenació temporal dels estudis (mòduls, matèries, assignatures...) és adequada 2.6.2. L'oferta de matèries optatives és adequada

2.6.3. Estic satisfet/a amb els horaris

2.6.4. La coordinació entre els professors és adequada

2.6.5. No hi ha hagut coincidència de continguts entre les matèries cursades

2.6.6. El contingut de les assignatures (actualització, nivell superior al del grau...) s'adequa al perfil formatiu del màster 2.6.7. La metodologia docent ha afavorit el meu aprenentatge

2.6.8. L'Aula Global com a eina docent i de comunicació m'ha resultat útil 2.6.9. Els criteris d'avaluació són clars

2.6.10. Els sistemes d'avaluació han permès reflectir adequadament el meu aprenentatge

2.6.11. El volum de treball exigit és coherent amb el nombre de crèdits de les assignatures i amb el treball de fi de màster 2.6.12. El màster em dóna oportunitats d'accedir a una comunitat de recerca i/o professional

(35)

Satisfacció amb el treball de fi de màster (TFM)

Quant a Universitat, la tutorització del TFM es valora amb un 6,3 sobre 10. Per això cal destacar que en cinc UCA se’n faci una valoració igual o superior a 7.

En canvi, a l’UCA de Ciències de la Salut i de la Vida i en el màster en Formació de Professorat aquesta qüestió es valora més ajustadament, entorn el 5,5 sobre 10.

La satisfacció amb el TFM se situa entorn el 6,5 sobre 10 en la majoria d’UCA. Només destaca l’UCA de Comunicació, amb una valoració superior (7,1), i el màster en Formació de Professorat de Secundària, amb una valoració inferior (5,8).

5,5 6,0 7,5 7,4 7,4 _7,1 5,4 6,3 7,0 0,0 2,0 4,0 6,0 8,0 10,0

2.6.13. La tutorització del treball de fi de màster

m'ha ajudat a poder-lo fer

(en una escala de 0 a 10, on 0 és totalment en desacord i 10 totalment d'acord)

(36)

Satisfacció amb el professorat

En general, els estudiants puntuen bé el professorat, que el valoren entorn el 7 sobre 10: satisfacció amb els professors (6,8) i actitud receptiva (7,2). Com ja s’ha vist, les UCA que mostren un major grau de satisfacció són les d’Economia, de Comunicació i de Dret.

6,6 6,5 8,0 7,6 8,5 6,4 6,7 6,6 6,2 0,0 1,0 2,0 3,0 4,0 5,0 6,0 7,0 8,0 9,0 10,0

2.6.15. Estic satisfet/a amb els professors

(en una escala de 0 a 10, on 0 és totalment en desacord i 10 totalment d'acord) UCA UPF 7,1 7,1 8,1 8,0 8,6 7,1 7,0 6,4 7,1 0,0 1,0 2,0 3,0 4,0 5,0 6,0 7,0 8,0 9,0 10,0

2.6.16. Estic satisfet/a amb l'actitud receptiva

dels professors envers els estudiants

(en una escala de 0 a 10, on 0 és totalment en desacord i 10 totalment d'acord)

(37)

2.7. Atenció, equipaments i serveis per als estudiants

Satisfacció amb l’atenció rebuda pels serveis de la Universitat

En aquest apartat els estudiants valoren la seva satisfacció envers diferents serveis de la Universitat, i també envers la capacitat d’aquests serveis per resoldre tràmits administratius o imprevistos i sobre la seva situació com a estudiants (drets i deures).

Les UCA de Comunicació, d’Economia i d’Enginyeries i Tecnologies de la Informació i les Comunicacions són les més ben valorades; en canvi, l’UCA de Ciències Polítiques i Socials presenta una satisfacció per sota de la mitjana en tots els serveis. Al màster en Formació de Professorat de Secundària i a les UCA de Dret i d’Humanitats també s’observen algunes valoracions per sota de la mitjana.

2.7.1. L'Oficina de Postgrau i Doctorat 2.7.2. La secretaria del màster

2.7.3. El coordinador/a del màster 2.7.4. El personal de la Biblioteca

2.7.5. Amb la capacitat de resolució de tràmits administratius o d'imprevistos 2.7.6. Amb la meva situació com a estudiant de la UPF (dret i deures)

(38)

Satisfacció amb els equipaments

En aquest apartat els estudiants valoren les aules de docència, les aules d’estudi i altres equipaments de suport a l’ensenyament (laboratoris, sales d’edició, platós, tallers, etc.), així com el fons bibliogràfic i el servei de Wi-Fi Eduroam. En general, tots aquests equipaments es valoren força positivament, amb una mitjana quant a Universitat de 7 o superior.

Els estudiants més satisfets amb els equipaments són els de les UCA de Traducció i Ciències del Llenguatge, que valoren per sobre de la mitjana de la UPF tots els equipaments, i els de Comunicació i d’Enginyeries i Tecnologies de la Informació i les Comunicacions. Els estudiants de l’UCA de Ciències Polítiques i Socials són els que mostren menys satisfacció amb els equipaments, ja que els valoren per sota de la mitjana de la UPF.

(39)

2.8. Perspectives de futur

Quant a Universitat, hi ha un elevat grau de coherència entre les perspectives de futur que expressen els estudiants i els motius que els van dur a matricular-se al màster; el mateix passa amb les UCA.

Així, s’observa que a l’UCA d’Economia la perspectiva de futur del 100% dels seus estudiants després d’acabar el màster és fer un doctorat; la mateixa intenció té el 41,3% d’estudiants de l’UCA de Ciències de la Salut i de la Vida; el 37,1% de l’UCA d’Humanitats, i el 36,7% de l’UCA d’Enginyeries i Tecnologies de la Informació i les Comunicacions. A l’altre extrem, hi trobem el màster en Formació de Professorat de Secundària, ja que la perspectiva de futur del 83,6% dels seus estudiants es troba enfocada cap al mercat laboral.

(40)

3. CONCLUSIONS

Finalment, es presenten les principals conclusions d’aquest informe.

Es consolida la idea que la UPF és una bona universitat per estudiar-hi un màster, ja que el

89,2% dels estudiants la recomanarien. Per altra banda, el 75,3% recomanaria estudiar el seu màster. Aquest percentatge no sorprèn, tenint en compte que el nivell de satisfacció amb el màster cursat és de 7 sobre 10.

El principal motiu per fer un màster està relacionat amb el mercat laboral (51%), ja sigui per afavorir la inserció, la promoció o l’especialització laboral. El 44% el fan per dedicar-se a la docència o la recerca universitària.

Els estudiants trien el màster de la UPF principalment pel pla d’estudis (nivell d’especialització...) i perquè és el que millor respon als seus interessos.

Els estudiants valoren molt positivament, per sobre de 7, la informació i l’atenció rebuda en el moment de l’admissió i la matrícula al màster, així com l’atenció rebuda per la secretaria del departament.

A l’hora de valorar aspectes més concrets relacionats amb la docència, els millor posicionats són que el màster dóna oportunitats d’accedir a una comunitat de recerca i/o professional

(7,2 sobre 10), la utilitat de l’Aula Global com a eina docent i de comunicació (6,9), el

contingut de les assignatures s’adequa al perfil formatiu del màster i la claredat dels criteris d’avaluació (6,8 en els dos casos).

En general, els estudiants puntuen bé el professorat, ja que el valoren entorn el 7 sobre 10: satisfacció amb els professors (6,8) i actitud receptiva (7,2).

Els estudiants de màster se senten molt satisfets amb l’atenció rebuda pel personal dels diferents serveis amb qui més es relacionen (Biblioteca, coordinador/a del màster, secretaria del màster).

Els diferents equipaments de la Universitat (aules de docència, aules d’informàtica, laboratoris, Biblioteca...) estan ben valorats, per sobre del 7 sobre 10.

Els serveis subcontractats –com la neteja i la seguretat– reben una valoració molt elevada, superior a 8. En canvi, la valoració del bar-restaurant i el servei de fotocòpies no arriba al 7,5. En relació amb les expectatives de futur, per al 52% dels estudiants se centren en el mercat laboral (ja sigui inserint-s’hi o millorant la situació) i per al 32%, a continuar estudiant un doctorat (27%) o un màster (5%).

Si bé, en general, hi ha un grau de satisfacció entre bo i molt bo en la majoria d’aspectes valorats, cal assenyalar que en molts d’aquests les valoracions de l’enquesta del 2019 són lleugerament inferiors a les que es van donar a la del 2012.