UNITAT 2: LA NOVA ERA INDUSTRIAL
UNITAT 2: LA NOVA ERA INDUSTRIAL
INTRODUCCIÓ
La Revolució Industrial va obrir un període de
creixement econòmic sense precedents implantant se un creixement econòmic sense precedents, implantant-se un nou model econòmic: el capitalisme.
-Origen: Gran Bretanya a la segona meitat del segle/ Origen: Gran Bretanya a la segona meitat del segle/
XVIII, 1740/80- 1850.
Antecedents: proto-industrialització: mercat
supralocal, iniciatives empresarials, desenvolupament tecnològic, mobilitat de capitals, etc.
Les màquines van anar substituint la feina manual i Les màquines van anar substituint la feina manual i
els antics artesans van donar pas a obrers concentrats en grans fàbriques. A més, una nova font d’energia, el en grans fàbriques. A més, una nova font d energia, el vapor, es va aplicar a les màquines i als nous mitjans de transport (el ferrocarril).
Capitalisme, sistema basat en la propietat privada i
l lli i i i ti L i dú t i difi l’ ti
la lliure iniciativa. La indústria va modificar l’antic equilibri camp-ciutat i va propiciar l’aparició de dos noves classes socials: burgesia i el proletariat
noves classes socials: burgesia i el proletariat.
Desenvolupament: entre el 1870 i el 1914 l’economia
dels països industrialitzats va experimentar un nou període de creixement, que es coneix amb el nom de Segona Revolució Industrial.
EL CONCEPTE DE REVOLUCIÓ
INDUSTRIAL
Els dos termes són, en realitat, erronis: revolució
(concepte pres de la política), perquè, en realitat es va tractar d’un procés de llarga durada no sobtat i va tractar d un procés de llarga durada, no sobtat, i industrial perquè els canvis van afectar a més de l’agricultura i la població, a la societat en general.g p , g No obstant això, aquest concepte
ens permet comprendre la
i à i i dè i d l
importància i transcendència dels canvis.
FACTORS IMPULSORS DE LA
INDUSTRIALITZACIÓ
La Revolució Industrial, denominació que inclou
fenòmens molt diversos, transformarà la vida dels homes les relacions entre els pobles i l’estructura homes, les relacions entre els pobles i l estructura de les societats.
Es pot considerar que són quatre les bases de lap q q
Revolució Industrial:
1.Creixement demogràfic (la població creix de
) A t i t d àfi t
pressa). Aquest creixement demogràfic no es pot entendre sense un augment dels recursos alimentaris (= revolució agrícola)( g )
2.Unes matèries primeres, que són
imprescindibles per satisfer les necessitats d’aquesta població creixent
població creixent
3.Noves fonts d’energia per transformar aquestes
L
A REVOLUCIÓ AGRÍCOLA
L
A REVOLUCIÓ AGRÍCOLA
L’augment de la producció d’aliments va ser
possible gràcies a dues grans transformacions: la privatització del sòl i l’aplicació de noves tècniques i privatització del sòl i l aplicació de noves tècniques i nous mètodes de conreu.
La Revolució Industrial posà fi a la propietatp p p
senyorial i als béns comunals, característics de l’Antic Règim, i la terra va passar a ser una
i i d b l d l
propietat privada amb el tancament de les terres comunals (openfields) que comportaren la privatització de la propietat mitjançant les privatització de la propietat mitjançant les Enclosure Acts (lleis de tancament de terres). Aquesta individualització de la terra va estimularq els conreadors a introduir millores tècniques per augmentar la producció i obtenir així més beneficis.
El canvi fonamental dels sistemes de conreu va ser la supressió del
guaret substituït per la plantació de farratgeres (sistema Norfolk) guaret, substituït per la plantació de farratgeres (sistema Norfolk). Això permetia no haver de deixar cap tros del camp sense conrear i, alhora, obtenir conreus herbacis amb els quals es podia alimentar el b ti
bestiar.
Unes altres millores van ser les noves arades, como la Rotherham
(que removia la terra amb més facilitat) i les noves sembradores com la Jethro Tull. Finalment, la introducció de nous conreus, com el blat de moro i la patata, i l’expansió de la ramaderia van afavorir una dieta més rica i més variada.
L
A REVOLUCIÓ DEMOGRÀFICAL’augment de l’oferta d’aliments des de mitjans del segle
XVIII va provocar un creixement demogràfic elevat per l’a g e t de la atalitat i e a alt a ba da e la l’augment de la natalitat, i, per una altra banda, per la reducció de la taxa de mortalitat donada la millor alimentació i els avanços en medicina i higiene. L’esperança de vida
bé éi bl i l d i d l l XIX j
també va créixer notablement i, a la darreria del segle XIX, ja se situava al voltant dels 50 anys.
Anglaterra va tenir un creixement demogràfic vertiginós: de
set milions d’habitants el 1750 va passar a catorze milions el 1831, arribant als 40 milions a finals de segle.
N
OVES FONTS D
’
ENERGIA
N
OVES FONTS D ENERGIA
S i t l bó l’ l t i it t i l t li
Successivament, el carbó, l’electricitat i el petroli seran
les fonts d’energia principals de la Revolució Industrial. El carbó substitueix la fusta com a combustible. Els El carbó substitueix la fusta com a combustible. Els primers grans centres industrials sorgiran a prop de les mines. D’altra banda, es comença a utilitzar l’electricitat, una forma d’energia més neta i barata. Primer s’aplica als llums (Edison inventa la bombeta el 1879) i de é al t a o t Ca a la fi del egle el 1879) i després al transport. Cap a la fi del segle, el petroli possibilita, junt amb l’electricitat, una Segona Revolució Industrial.
L
A MECANITZACIÓ
La industrialització està estretament lligada a una
cadena contínua d’invents: la màquina de vapor,
ca e a co a ve s: a àq a vapo ,
gran símbol de la primera industrialització; cal destacar també invents en el camp de la indústria tèxtil i la siderúrgia, i, finalment, la locomotora (locomotora de vapor). Watt va inventar la màquina de vapor l’invent decisiu Després de tretze anys de vapor, l invent decisiu. Després de tretze anys d’experiències va aconseguir fabricar una màquina moguda per l’energia que desprenia un corrent continug p g q p de vapor d’aigua. La primera patent, es va concedir a Watt el 1769. Abans de començar el nou segle ja s’havien construït cinc-centes màquines al tallers de Boulton, un dels socis de Watt. La màquina de vapor va transformar en pocs anys els sistemes de treball és va transformar en pocs anys els sistemes de treball, és un dels invents transcendentals de la història.
La mecanització i la introducció de noves fonts d’energia
i l l lit ió d l i t f b il d
van impulsar la generalització del sistema fabril de producció. Aquest sistema consisteix en la concentració d’obrers i màquines en les fàbriques on es produeix la d obrers i màquines en les fàbriques, on es produeix la divisió del treball, és a dir, cada obrer fa només una petita part de la cadena de producció.
Els primers canvis revolucionaris pel que fa a la producció van començar a la Gran Bretanya i afectaren
i l i dú t i tè til i é d t l i dú t i
primer a la indústria tèxtil i més endavant a la indústria siderúrgica.
Una primera innovació de la indústria cotonera va ser la Una primera innovació de la indústria cotonera va ser la llançadora volant de Kay (1733), que va augmentar la velocitat de fer el teixit i l’amplada de les peces. Més endavant es van fabricar noves màquines de filar, que augmentaren la quantitat de fil produït pel filador.
Fi l t l t l à i (1785) l t l
Finalment, el teler mecànic (1785) va completar el procés de mecanització tèxtil.
BAINES, E. (1835): Historia de la manufactura del algodón en Gran Bretaña
Un tejedor manual muy bueno, de 25 a 30 años de edad, podía tejer por semana dos piezas de nueve octavos de tela de camisa, de 24 yardas de longitud cada una, y de una trama de cien hilos por pulgada(...).
En 1823 un tejedor de 15 años que atendiera dos telares mecánicos podía tejer siete piezas En 1823 un tejedor de 15 años que atendiera dos telares mecánicos, podía tejer siete piezas semejantes en una semana.
En 1826, un tejedor de 15 años, al frente de los telares mecánicos, podía hilar por semana doce piezas semejantes, y algunos podían hacer hasta quince.
En 1833 un tejedor de 15 a 20 años ayudado por una niña de unos doce al frente de cuatro En 1833 un tejedor de 15 a 20 años, ayudado por una niña de unos doce, al frente de cuatro telares mecánicos, podía hilar en una semana dieciocho piezas de este tipo, y algunos podían llegar hasta 20.
Pel que fa a la siderúrgia, la substitució del carbó
t l l bó d (D b 1732) b lt é
vegetal pel carbó de coc (Darby, 1732), amb molt més poder calorífic, i la seva fosa en un alt forn van permetre, d’una banda un creixement extraordinari del sector d una banda, un creixement extraordinari del sector miner del carbó, i de l’altra, la producció de ferro en grans quantitats. La fosa del ferro exigia l’eliminació de les impureses del carboni i l’acceleració de la combustió mitjançant poderosos corrents d’aire. Va ser Cort, un
t ili i t bà di t d f j
agent navilier, qui trobà un nou procediment de forja amb el qual s’eliminaven les escòries. El 1885, Bessemer inventa un convertidor que transformà grans Bessemer inventa un convertidor que transformà grans quantitats de ferro fos en acer (l’acer és més mal.leable i té menys impureses que el ferro).
LA REVOLUCIÓ DELS TRANSPORTS LA REVOLUCIÓ DELS TRANSPORTS
Els transports van experimentar també una enorme
transformació: aplicació de la màquina de vapor: aparició del ferrocarril i el vaixell de vapor.
El ferrocarril: antecedent en les vagonetes de les - El ferrocarril: antecedent en les vagonetes de les mines, Stephenson construeix la primera locomotora (Watt s’havia oposat sempre a la utilització d’una (Watt s havia oposat sempre a la utilització d una màquina d’aquest tipus)
El primer tren, exclusivament miner, va circular el 1825 entre Stockton i Darlington a 25 km/h. Davant hi anava un home a cavall, agitant una bandera advertint la gent dels perills d’aquell monstre de ferro fumejant
- 1830 primer tren de passatgers; trajecte Manchester-Liverpool 30 km/h [la premsa anglesa es demanava
“ ’
alarmada “si l’organisme humà podia ser capaç de resistir gaire temps aquelles velocitats”.
El ferrocarril triplicava les velocitats assolides per les - El ferrocarril triplicava les velocitats assolides per les diligències de cavalls i en multipliqués la capacitat de càrrega.g
- L’explotació de nous territoris no pot explicar-se prescindint del ferrocarril. Als EEUU la marxa cap a l’oest s’accelera, comencen a arribar a la zona costanera productes (blat fusta comencen a arribar a la zona costanera productes (blat, fusta i pells) de l’interior del Canadà.
- Al darrer terç del segle ja són construïdes les grans línies que travessen els Estats Units i, a Europa, es construeix el transsiberià que uneix Moscou amb Vladivostok.
El vaixell de vapor
- major capacitat de càrrega i una velocitat constant.ajo capac tat de cà ega u a ve oc tat co sta t.
primera fase: nou valor comercial als grans rius europeus: l’Elba, el Vístula i el Rin; i als EEUU 1860, quasi mil vaixells efectuaven la travessia del Mississipí. segona fase és als oceans on s’intensifica el trànsit. El vapor (vaixell mogut per una màquina) desplaça al veler vapor (vaixell mogut per una màquina) desplaça al veler Els nous mitjans de transport reforcen les antigues rutes comercials i n’originen altres de noves, l’interior del continents s’uneix amb les costes i els oceans acosten les nacions més allunyades
L’IMPULS DEL MERCAT
La millora de les infraestructures de transport va
implantar unap a a a economia de mercatco o a cat o capitalista, és ao cap a s a, és a dir, ja no es produiria per a l’autoconsum com a l’Antic Règim, sinó per a la venda, passant-se d’un àmbit d’intercanvi local i comarcal a un mercat integrat d’àmbit nacional i internacional que, en certa manera podem considerar l’inici de la globalització (si manera, podem considerar l inici de la globalització (si descomptem els gran descobriments geogràfics del segle XVI).)
LES TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES LES TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES
El naixement de la indústria moderna
Un dels factors que va contribuir més a la Revolució Industrial va ser la contínua innovació tecnològica Cada progrés tècnic ser la contínua innovació tecnològica. Cada progrés tècnic comportava un augment de la productivitat i una disminució dels costos de producció i dels preus de venda.
El primer sector que es va mecanitzar fou la indústria del cotó; les primeres màquines estaven accionades per la força humana i després per l’energia hidràulica (per això les fàbriques se situaven després per l energia hidràulica (per això les fàbriques se situaven al costat dels rius).
Però la font d’energia que va revolucionar la producció i els sistemes
d l ( à i d )
la indústria siderúrgica
Abans ja es produïa ferro, però en poques quantitats, ja que els alts forns funcionaven amb carbó vegetal d’escàs poder calorífic.
L’i t t l d ió d f tit t
- L’invent que va permetre la producció de ferro en grans quantitats va ser la utilització, Darby (1732), del carbó de coc, de gran potència calorífica.
- Gran demanda de ferro (renovació d'eines agrícoles, màquines tèxtils i la construcció del ferrocarril) estimulà nous invents: eliminació de les escòries, fabricació de làmines de ferro, etc, ,
' ió d l i d i li ió
lL'expansió de la industrialització
l- S'expandeix al llarg del segle XIX, França i Bèlgica l- 1850 Alemanya es basa en:
labundància carbó i ferro
lConcentració de capitals financersp
lImportància del sector siderúrgic i químic
l- Itàlia i Espanya, major retràs, contrast zones rurals amb industrials l- Europa Oriental: zones molt localitzades: Aústria i Rússia
l Europa Oriental: zones molt localitzades: Aústria i Rússia
l- EEUU i Japó noves potències, indústries semblants a l'europea,
L S S S C S
LES BASES DEL CAPITALISME
La generalització del sistema fabril, concentració d’obrers i
à i difi i i d t i l di i ió d l t b ll
màquines en grans edificis industrials: divisió del treball, es va produir amb la consolidació del capitalisme industrial i el sorgiment d’una nova societat de classes.
Adam Smith va establir el liberalisme econòmic, base del
capitalisme. l’interès personal és el motor de l’economia i el seup p objectiu és la recerca del màxim benefici. D’aquesta manera, el capitalisme és un sistema econòmic basat en la propietat privada dels mitjans o instruments de producció.
dels mitjans o instruments de producció.
L’Estat no ha d’intervenir en el funcionament de l’economia, que
només es regula per la llei de l’oferta i la demanda només es regula per la llei de l oferta i la demanda.
La manca de planificació i l’augment de la producció han provocat La manca de planificació i l augment de la producció han provocat les crisis econòmiques cícliques.
Es tracta de crisis de superproducció l’oferta tendeix a Es tracta de crisis de superproducció l oferta tendeix a augmentar més que la demanda, conseqüència: la fallida de les empreses que han acumulat massa estocs i també el posterior
d l’ b augment de l’atur obrer.
Les crisis periòdiques són inevitables; les de mitjan segle XIX, la de 1847, la de 1857 i la de 1866 es van convertir en el teló de fons d’algunes revolucions.
Amb el desenvolupament industrial les empreses necessitaven grans aportacions de capital que un sol empresari no podia subministrar: societats anònimes (el capital d’una empresa es( p p reuneix amb l’aportació de moltes persones (els accionistes). La compra i la venda d’accions es fa a les borses (borses de valors).
Doc 2 pàg 30 Doc 2, pàg 30
Els bancs subministraven valors a les empreses
( é t ) t d’i di t ( t
(préstecs), actuaven d’inversors directes (comprant accions) o facilitaven els pagaments mitjançant xecs o lletres de canvi
lletres de canvi.
La banca es va convertir en intermediària entre els estalviadors, que lliuraven els diners en dipòsit, i els industrials, que necessitaven diners per a invertir.
LA SOCIETAT URBANA: BURGESOS I OBRERS
LA SOCIETAT URBANA: BURGESOS I OBRERS
El procés d'urbanització
- el procés va obligar als treballadors a anar a les ciutats (societatel procés va obligar als treballadors a anar a les ciutats (societat urbana)
- inicialment, es creu que 2 milions van marxar a les ciutats l XIX 2% i i l i t t
- segle XIX- 2% vivien a les ciutats
- inicis segle XX – 78% britànics, 60% alemanys i 44% francesos. - creixement ràpid= segregació socialp g g
Enderrocament de muralles, construcció de barris residencials Establiment de barris obrers, creixement sense planificació ni infraestructures (Doc1) ( )
La societat industrial
Amb la Revolució Industrial l’estructura de la societat es modifica: pas d’una societat estamental, de grups tancats, a la societat de classes, de grups oberts.
Durant l'Antic Règim la societat es concebia a la manera d’un cos humà: els cap, les mans, els peus, etc. tenen diferents funcions,
A la societat, la funció d’un estament és governar, la d’un altre, treballar; els nobles consideraven el treball manual com una cosa vergonyosa, indigna
d l lt di ió
Amb la Revolució Industrial s’enfonsen els fonaments d’aquesta societat. Els homes neixen iguals (doctrina Rousseau), sense privilegis La capacitat personal pot permetre d’entrar en el grup privilegis. La capacitat personal pot permetre d entrar en el grup social més elevat.
La llei és la mateixa per a tothom Malgrat tot la igualtat va quedar La llei és la mateixa per a tothom. Malgrat tot, la igualtat va quedar reduïda a l’àmbit dels principis teòrics; grans diferències de fortuna, de poder i de cultura van continuar separant uns homes dels altres.
El t i t l l itj d i ió
Els protagonistes eren les classes mitjanes, una denominació que inclou tres grups:
B i t i i d t i l
1.Banquers, comerciants i industrials.
2.Intel.lectuals, professionals liberals (metges, advocats, etc.),
enginyers etc. L
Els obrers i els pagesos queden en una situació inferior.
P ò d d’ l i t d t i à l id d
Però, des d’ara, el naixement no determinarà la vida de l’individu: cada home té la possibilitat d’elevar la seva condició valent-se de la seva capacitat personal
NOUS PROBLEMES SOCIALS: NOUS PROBLEMES SOCIALS:
Aquest principi d’igualtat (principi teòric) no va impedir que hi
h é l i d l i t t bl i t i L
hagués en el si de la nova societat problemes i tensions. La competència entre les empreses fa que es busquin tots els procediments per vendre els productes a preu més baix; un d’ells és la mà d’obra barata. Apareix així el treball de les dones i el dels nens a una edat primerenca. Dones i nens rebien una salari inferior als dels homes.
Els horaris inacabables (de 12 a 14 hores) varen convertir moltes
fàbriques en centres de sofriment. Davant l’explotació dels nens, s’aniran aprovant, de forma progressiva, lleis fixant edats mínimes s aniran aprovant, de forma progressiva, lleis fixant edats mínimes cada cop més altes per permetre el treball dels nens. Els salaris eren escassos. Les cases on vivien els obrers eren de mala qualitat.
La feina esgotadora sobretot de dones i nens els horaris excessius La feina esgotadora, sobretot de dones i nens, els horaris excessius,
els salaris baixos i els habitatges inadequats són l’altra cara de la contribució, que en el transport, la tècnica i la ciència la Revolució I d t i l f i l h it t
Els problemes més greus en aquells moments eren:
1.Problemes d’habitatge. barris amb edificis elegants i altres
amb cases fosques i incòmode sense salubritat i higiene;
f lt i l i l h bit t hi
carrers sense asfaltar ni clavegueram, i als habitatges hi
vivien moltes persones en un espai molt reduït (les epidèmies de tifus o de còlera s’estenien amb una gran rapidesa).
2.Problemes de circulació. Les estacions de ferrocarrils es
van construir al centre de les ciutats, fos necessari destruir les antigues muralles Aparició de nous sistemes de transport; el antigues muralles. Aparició de nous sistemes de transport; el tramvia (a Espanya a partir de 1870).
3.Problemes d’aprovisionament i de sanejament. Es
it tit t d’ li t t t à id
necessiten grans quantitats d’aliments, transport ràpid, sistemes d’enllumenat, aigua potable,eliminació de residus, etc.
4.Problemes psicològics. S’ha parlat de la soledat de l’home
en mig de la massa, la comunicació i la solidaritat entre els homes va desapareixent poc a poc.
Cada ciutat creix amb un estil diferent. Londres coneix un
creixement precoç: dels 555 000 habitants el 1700 ha passat als creixement precoç: dels 555.000 habitants el 1700 ha passat als 900.000 de 1800. La màxima preocupació de les autoritats londinenques va ser el manteniment i engrandiment de les zones
d ( l )
verdes (els parcs).
París, el baró de Haussmann dissenyà nous barris, avingudes
radials (els bulevards, els camps Elisis) i places immenses (La Concòrdia, …)
Madrid, al final del segle XIX, Arturo Soria inicià el traçat de la Ciudad Lineal (via ample, plena d’arbres per on es canalitza tot el trànsit, i cases de poca alçària a banda i banda). Projecte s’estudiarà a totes les escoles d’arquitectura del món.
Barcelona, Ildefons Cerdàa ce o a, de o s Ce dà, pla d’expansió barceloní (1859) va, p a d e pa s ó ba ce o ( 859) va
dissenyar carrers amples i rectes i les illes en xamfrà (o sigui amb les cantonades tallades), formant petites places a cada cruïlla.
La ciutat resumeix el segle XIX: canvis transformacions a tots La ciutat resumeix el segle XIX: canvis, transformacions a tots
nivells, desplaçament de la població, tensions socials. Civilització industrial i gran ciutat són dos processos històrics inseparables.
