FITXA IDENTIFICATIVA
Dades de l'Assignatura
Codi 35499
Nom Lingüística grega II
Cicle Grau
Créditos ECTS 6.0
Curs acadèmic 2014 - 2015
Titulació/titulacions
Titulació Centre Curs Període
1002 - Grau de Filologia Clàssica FACULTAT DE FILOLOGIA, TRADUCCIÓ I COMUNICACIÓ
4 Segon
quadrimestre
Matèries
Titulació Matèria Caràcter
1002 - Grau de Filologia Clàssica 19 - Desarrollo en lingüística griega Optativa
Coordinació
Nom Departament
LABIANO ILUNDAIN, JUAN MIGUEL 145 - FILOLOGIA CLÀSSICA
MELERO BELLIDO, ANTONIO 145 - FILOLOGIA CLÀSSICA
RESUM
En la matèria de Lingüística grega es pretén sobrepassar el llindar de l'adquisició de coneixements lingüístics adquirits com tékhne o art pràctica, com a mitjà o instrument per entendre i interpretar els textos grecs, i aprofundir en els problemes, continguts i mètodes de la lingüística grega entesa com
epistéme o ciència teòrica sistemàtica, completa i coherent, que exigeix l'aplicació d'unes tècniques
lingüístiques i metodològiques específiques. Aquesta matèria consisteix, per tant, en l'estudi de la llengua grega des d'una perspectiva múltiple, és a dir, tant sincrònica com diacrònica, tant en el seu eix horitzontal de varietats dialectals com en el seu eix vertical de varietats sociolingüístiques, tant des d'una descripció de lingüística històrica i comparada, a la manera en què s'ha fet tradicionalment, com des d'una perspectiva funcionalista, tipològica i cognitiva, a la manera en que marquen les últimes tendències, fent un recorregut pels diferents mètodes d'aproximació a la lingüística que resultin útils i necessaris.
CONEIXEMENTS PREVIS
Relació amb altres assignatures de la mateixa titulació
No heu especificat les restriccions de matrícula amb altres assignatures del pla d'estudis.
Altres tipus de requisits
Es tindran en compte, en primer lloc, les característiques de l'estudiant interessat en realitzar els estudis de grau en Filologia Clàssica, segons es detallen en el "Perfil recomendado" (Memòria de verificació del títol oficial de grau en Filologia Clàssica, apartat 4.1.1).
La Matèria de Lingüística Grega va seqüenciant de manera progressiva el grau de dificultat dels continguts treballats i les tècniques filològiques que se'ls apliquen. En conseqüència, per poder cursar amb aprofitament aquesta assignatura i superar amb èxit, el sentit comú recomana que l'estudiant tingui aprovades les assignatures precedents d'aquesta matèria, és a dir, l'assignatura Lingüística grega 1.
COMPETÈNCIES
1002 - Grau de Filologia Clàssica
- Capacitat de comunicació oral i escrita en les llengües pròpies.
- Coneixement i aplicacions dels corrents i de les metodologies de la lingüística. - Capacitat per interrelacionar els distints aspectes de la filologia.
- Coneixement de les llengües llatina i grega i de les seues cultures.
RESULTATS DE L'APRENENTATGE
En finalitzar el semestre l'alumne ha de ser capaç de:oferir definicions de nocions fonamentals de lingüística i teoria gramatical 1.
enumerar les característiques fonamentals dels diferents aproximacions metodològiques aplicades a la sintaxi del grec antic
2.
aplicar en els textos de manera crítica i eclèctica les diferents aproximacions metodològiques en l'estudi sintàctic del grec antic
3.
disposar de nocions generals sobre diacronia, gramaticalització i canvi lingüístic 4.
discernir les diferències, relacions i punts de contacte entre morfologia, sintaxi, semàntica i pragmàtica en una llengua com el grec antic
5.
enumerar, definir i explicar les funcions sintàctiques i semàntiques del grec antic 6.
enumerar les possibilitats formals de codificació gramatical en què poden expressar-se les funcions sintàctiques i semàntiques del grec antic, tant de forma sincrònica com, en el possible, diacrònica 7.
localitzar en un text les funcions sintàctiques i semàntiques 8.
ser capaç de distingir els diferents nivells de la sintaxi 9.
10. donar raó en un text de la funció de cada paraula o sintagma
12. enumerar la bibliografia fonamental sobre sintaxi grega 13. gestionar la bibliografia fonamental sobre sintaxi grega
14. enumerar les característiques fonamentals de l'estudi d'una llengua de corpus
15. resoldre casos pràctics d'anàlisi sintàctica amb algun problema lleu oferint diverses solucions i possibilitats d'interpretació
16. llegir un llibre i elaborar una recensió crítica del mateix 17. llegir bibliografia especialitzada en llengua estrangera
llegir i escriure amb correcció i amb capacitat crítica d'anàlisi i de síntesi
DESCRIPCIÓ DE CONTINGUTS
1. L'estudi de la sintaxi
L'estudi de la sintaxi
2. El sintagma oracional. Qüestions generals
El sintagma oracional. Qüestions generals
3. El sintagma nominal. Categories morfosintàctiques del substantiu
El sintagma nominal. Categories morfosintàctiques del substantiu
4. Modificadors del substantiu
Modificadors del substantiu
5. Preposicions i sintagmes preposicionals
Preposicions i sintagmes preposicionals
6. Adverbis i sintagmes adverbials. Les partícules
Adverbis i sintagmes adverbials. Les partícules
7. El sintagma verbal. Categories morfosintàctiques del verb
8. La frase nominal. El existencial i la possessió en grec
La frase nominal. El existencial i la possessió en grec
9. Juxtaposició, coordinació i subordinació
Juxtaposició, coordinació i subordinació
10. Oracions completives. L'estil indirecte en grec
Oracions completives. L'estil indirecte en grec
11. Oracions de relatiu. Oracions complexes de relatiu
Oracions de relatiu. Oracions complexes de relatiu
12. Oracions subordinades adverbials
Oracions subordinades adverbials
13. Construccions condicionals i concessives
Construccions condicionals i concessives
14. Construccions absolutes
Construccions absolutes
15. Ordre de paraules
VOLUM DE TREBALL
Hores ACTIVITATS PRESENCIALS
Classes de teoria 60.0
Total Activitats presencials 60.0 ACTIVITATS NO PRESENCIALS
Estudio i treball autònom 60.0
Lectures de material complementari 10.0
Preparació d'activitats d'avaluació 20.0
Total Activitats no presencials 90.0 TOTAL 150.0
METODOLOGIA DOCENT
Presentació a l'aula, en grups de diferent mida (gran, mitjà i seminari) de conceptes i procediments relacionats amb la-s llengua-s i les seues literatures i cultures associades, així com l'estudi de casos i la resolució de problemes. 30-40% de crèdits ECTS totals (Memòria de verificació del títol oficial de grau
en Filologia Clàssica, pàg. 52).
El desenvolupament concret de la metodologia docent i el pla de treball de l'assignatura es detallarà en un Apèndix d'aquesta guia docent que es lliurarà als alumnes a l'Aula Virtual.
AVALUACIÓ
COMPONENTS DE
L'AVALUACIÓ Unitat temàtica % sobre final 1. Activitats amb
lliurament de tasques 1.
Es refereix a lliurament de tasques durate el curs a Aula Virtual > Tasques /
Qüestionaris, exàmens i proves parcials, etc. No són recuperables.
totes 20%
2. Examen de teoria i de resolució de casos
pràctics sobre textos 1.
Examen oral i/o escrit en data oficial de primera i segona convocatòria. Inclou exposició de teoria, traducció d'un text sense diccionari i comentari sintàctic amb resolució de possibles problemes en el text.
totes 80%
SUMA TOTAL DELS COMPONENTS D'AVALUACIÓ 100%
Observacions:
en aquells casos en què la nota mitjana final sigui igual o superior a 5 però no s'hagi obtingut una qualificació mínima de 4 punts en cada component d'avaluació , la assignatura quedarà avaluada com a 4 Suspens.
•
l'ortografia, estil i capacitat expositiva seran tingudes en compte en la nota final. •
seguiment a classe: cada quatre anotacions negatives es baixa un punt la nota final. •
en el cas que, per les raons que eventualment arribessin a plantejar-se, degudament justificades a principi de curs, un alumne no pogués seguir al detall de tots els seus punts aquest sistema
d'avaluació, podran proposar altres alternatives que implicaran en tot cas un sistema de treball al llarg de tot el semestre.
•
el professor pot proposar al llarg del semestre altres activitats que seran tingudes en compte discrecionalment en l'avaluació de l'assignatura.
REFERÈNCIES
Bàsiques
- Crespo, E., Conti, L., Maquieira, H. (2003), Sintaxis del griego clásico, Madrid. - Smyth, H. W. (1956), Greek Grammar (revised by G. M. Messing), Cambridge (MA).
- Rijksbaron, A. (2003), The Syntax and Semantics of the Verb in Classical Greek. An Introduction, Amsterdam.
- Dossier de lectura depositado en el servicio de Reprografía de la facultad.
Complementàries
- Givón, T. (1984-1990), Syntax. A Functional-Typological Introduction I y II, Amsterdam / Philadelphia. - Hopper, P. J., Traugott, E. C. (2003), Grammaticalization, Cambridge.