FORMULACIÓ I NOMENCLATURA QUÍMICA INORGÀNICA

FORMULACIÓ I NOMENCLATURA

QUÍMICA INORGÀNICA

A) LA TAULA PERIÒDICA DELS ELEMENTS QUÍMICS

Actualment es coneixen més de 110 elements químics, però a la natura es troben només 88. Els elements químics s’ordenen a la taula periòdica segons la seva configuració electrònica que es tradueix en una sèrie de propietats físiques i químiques periòdiques. Entre aquestes propietats es troba la VALÈNICA o capacitat de combinació amb d’altres elements químics per formar compostos. Els elements METÀL·LICS tenen valències positives perquè tenen tendència a cedir electrons i adquirir càrrega positiva. Els elements NO metàl·lics tenen valències negatives perquè tenen tendència a captar electrons i adquirir càrrega negativa. Els GASOS NOBLES tenen valència 0 en general perquè no tenen capacitat de cedir ni captar electrons. Els metalls es troben a la part esquerra de la taula, els no metalls a la dreta i l’últim grup de la dreta és el dels gasos nobles.

Valències + València - P e r ío d e IA G.N.

1

1

H

IIA

X A

Y

Z

Element

IIIA IVB VB VIB VIIB

He

2

1

Li

2

Be

3 3

B

2 4 4

C

1 3 3 5

N

2

O

1

F Ne

3

1

Na

2

Mg

IIIB IVB VB VIB VIIB --- VIIIB --- IB 2B 3

Al

4 4

Si

1 3 3 5

P

2 2 4 6

S

1 1 3 5 7

Cl Ar

4

1

K

2

Ca Sc

Ti

V

2 3 6

Cr

2 4 6 7

Mn

2 3

Fe

2 3

Co

2 3

Ni

1 2

Cu

2

Zn

3

Ga

2 4 4

Ge

1 3 3 5

As

2 2 4 6

Se

1 1 3 5 7

Br Kr

5

1

Rb

2

Sr

Y

Zr Nb Mo Tc Ru Rh

2

Pd

1

Ag

2

Cd In

2 4 4

Sn

1 3 3 5

Sb

2 2 4 6

Te

1 1 3 5 7

I

Xe

6

1

Cs

2

Ba La Hf Ta W Re Os Ir

2 4

Pt

1 3

Au

1 2

Hg Tl

2 4 4

Pb

1 3 3 5

Bi

2 2 4 6

Po

1 1 3 5 7

At Rn

7

1

Fr

2

Ra

VALÈNCIES DELS ELEMENTS QUÍMICS MÉS IMPORTANTS

Els àtoms mostraran les seves característiques metàl·liques o no-metàl·liques depenent del caràcter dels àtoms amb els quals es combina. Així entre els no-metalls les propietats no-metàl·liques augmenten en sentit ascendent i cap a la dreta segons la sèrie:

FORMULACIÓ I NOMENCLATURA QUÍMICA INORGÀNICA

La Nomenclatura química és el terme amb el qual es coneix el conjunt de regles i mètodes que regeixen la denominació dels compostos químics. La Formulació química pretén establir les normes per representar les molècules dels diferents compostos químics mitjançant els símbols dels elements químics que les formen.

La Nomenclatura química ha patit una sèrie d’intents de sistematització però actualment conviuen dues formes: la NOMENCLATURA CLÀSSICA o FUNCIONAL i la NOMENCLATURA SISTEMÀTICA o ESTRUCTURAL que va ser introduïda per la I.U.P.A.C. (Unió Internacional de Química Pura i Aplicada). Estudiarem els següents grups de compostos:

A) COMPOSTOS BINARIS 1. Hidrurs

2. Òxids

i. Òxids metàl·lics ii. Òxids no-metàl·lics 3. Altres compostos binaris B) COMPOSTOS TERNARIS

1. Hidròxids 2. Àcids (oxiàcids) 3. Sals (oxisals)

A) COMPOSTOS BINARIS

Els compostos binaris contenen dos elements químics.

Per formular un compost binari escriurem el símbol de l’element més metàl·lic a l’esquerra i el més no-metàl·lic a la dreta. Escriurem com a subíndex de cada element la valència de l’altre. La fórmula resultant s’ha de simplificar sempre que es pugui (trobant un divisor comú als dos subíndex)

Fòrmula general d’un compost binari: MexNmy

Exemple: Hidrogen val. 1 Oxigen val. 2 H2O Nomenclatura sistemàtica dels compostos binaris

Per anomenar un compost binari segons la nomenclatura sistemàtica en general:

(prefix numeral) nom de no-metall-ur de (prefix numeral)nom de metall

1 (mono-) 3 tri- 5 penta- 7 hepta-

2 di- 4 tetra- 6 hexa- 8 Octo-

Exemples: Dihidrur d’estronci SrH2 Fe2S3 Trisulfur de diferro

1) HIDRURS:

Són les combinacions de l’hidrogen amb els diversos elements. Distingirem els hidrurs metàl·lics i els hidrurs no metàl·lics.

L’hidrogen té sempre valència 1

1-a) HIDRURS METÀL·LICS:

Són compostos formats per la unió d’hidrogen i un metall.

Escriurem el símbol del metall a l’esquerra i el símbol de l’hidrogen a la dreta. L’hidrogen tindrà com a subíndex la valència del metall

Hidrur metàl·lic Me Hx x= valència del metall

Nomenclatura clàssica dels hidrurs metàl·lics:

Si el metall té valència única: Hidrur de nom del metall o Hidrur nom del metall –ic CaH2 Hidrur de calci o Hidrur càlcic

Si el metall té dues valències: Hidrur nom de metall -ós (valència menor) Hidrur nom de metall -ic (valència major) FeH2 Hidrur ferrós

FeH3 Hidrur fèrric Nomenclatura sistemàtica dels hidrurs metàl·lics:

Generalment es fa servir la notació de Stock que mostra entre parèntesi la valència del metall si és necessari.

Si el metall té valència única: Hidrur de nom del metall LiH Hidrur de liti

Si el metall té dues valències: Hidrur de nom de metall (valència del metall) PbH2 Hidrur de plom (II)

PbH4 Hidrur de plom (IV)

Tot i que es fa servir poc als hidrurs metàl·lics, també es poden utilitzar els prefixos numerals:

1 (mono-) 3 tri- 5 penta- 7 hepta-

2 di- 4 tetra- 6 hexa- 8 Octo-

PbH2 Dihidrur de plom PbH4 Tetrahidrur de plom

1-b) HIDRURS NO-METÀL·LICS:

Són les combinacions de l’hidrogen amb un no-metall. En el cas dels elements més elctronegatius: F, O, Cl, Br, I, At, S, Se i Te escriurem l’hidrogen a l’esquerra i el no-metall a la dreta. Per la resta B, Si, C, Sb, As, P i N escriurem l’hidrogen a la dreta. L’hidrogen tindrà com subíndex la valència del no-metall.

La valència del no-metall amb l’hidrogen coincideix amb el nombre d’electrons que li falten a l’àtom per completar la seva capa de valència.

València del no metall als hidrurs = 8 – grup

Grup IV V VI VII

València 4 3 2 1

El Bor del grup tres té valència 3

Nomenclatura clàssica dels hidrurs no-metàl·lics: En general reben noms especials

Grup III: BH3 Borà o hidrur de bor

Grup IV: CH4 Metà SiH4 Silà

Grup V: NH3 Amoníac PH3 Fosfamina (Fosfina)

AsH3 Arsenamina (Arsina) SbH3 Estibamina (Estibina)

Grup VI: H2O Aigua H2S Àcid sulfhídric

H2Se Àcid selenhídric H2Te Àcid telurhídric Grup VII HF Àcid fluorhídric HCl Àcid clorhídric

HBr Àcid bromhídric HI Àcid iodhídric Nomenclatura sistemàtica dels hidrurs no-metàl·lics:

A les combinacions de l’hidrogen amb B, Si, C, Sb, As, P i N (elements menys no-metàl·lics) seguirem les normes dels hidrurs metàl·lics:

BH3 Trihidrur de bor SiH4 Tetrahidrur de silici NH3 Trihidrur d’hidrogen PH3 Trihidrur de fòsfor AsH3 Trihidrur d’arsènic SbH3 Trihidrur d’antimoni

Per a la resta d’elements no-metàl·lics: F, O, Cl, Br, I, At, S, Se i Te seguirem la norma general dels compostos binaris:

No-metall –ur de (prefix de nombre d’àtoms d’hidrogen) hidrogen H2S Sulfur de dihidrogen

HCl Clorur d’hidrogen HF Fluorur d’hidrogen

2) ÒXIDS

Els òxids són les combinacions binàries de l’oxigen amb els altres elements. L’oxigen sempre és més no-metàl·lic que l’altre element excepte en el cas del Fluor.

A les fórmules dels òxids sempre escriurem el símbol de l’oxigen a la dreta (no-metàl·lic)

L’oxigen sempre té valència 2

Fórmula general d’un òxid El2Ox x= valència del element (S’ha de simplificar sempre que es pugui)

2-a) Òxids metàl·lics

Els òxids metàl·lics són les combinacions de l’oxigen amb un element metàl·lic Fórmula general d’un òxid Me2Ox x= valència del element metàl·lic

(S’ha de simplificar sempre que es pugui) També reben el nom d’òxids bàsics.

Nomenclatura clàssica dels òxids metàl·lics:

Si el metall té valència única: Òxid de nom del metall o Òxid nom del metall –ic CaO Òxid de calci o Òxid càlcic

Si el metall té dues valències: Hidrur nom de metall -ós (valència menor) Hidrur nom de metall -ic (valència major) CoO Òxid cobaltós

Co2O3 Òxid cobàltic Nomenclatura sistemàtica dels òxids metàl·lics:

Es fa servir la nomenclatura amb notació d’Stock. Posarem entre parèntesi la valència en cas necessari. PbO2 Òxid de plom (IV) Ni2O3 Òxid de níquel (III) K2O Òxid de potassi

Hem de tenir en compte que quan la valència del metall és 2 ó 4 la fórmula s’ha simplificat.

La nomenclatura sistemàtica que fa servir prefixos numerals no es fa servir gaire als òxids àcids. No es fan servir gaire noms com triòxid de diferro, òxid de diliti, etc.

2-b) Òxids no-metàl·lics

Són els òxids àcids o anhídrids que en dissolució aquosa formen àcids.

Els òxids no-metàl·lics són les combinacions de l’oxigen amb un element no-metàl·lic Fórmula general d’un òxid Nm2Ox x= valència del element no-metàl·lic

(S’ha de simplificar sempre que es pugui)

Els no metalls presenten diferents valències a les combinacions amb l’oxigen. En general podem dir que el no metalls dels grups parells presenten valències parells fins el número del grup. Els elements dels grups senars presenten valències senars fins el numero del grup.

Grup IV V VI VII

Elements C,Si N,P,As,Sb S.Se,Te F,Cl,Br,I Valències 2, 4 1,3,5 2,4,6 1,3,5,7

Aquestes valències teòriques no són estables en alguns casos. El Bor presenta la valència 3 en tots els seus compostos.

Nomenclatura clàssica dels òxids no-metàl·lics o anhídrids:

S’estableix un sistema de prefixos i sufixos per anomenar els diferents compostos: a) valència única (Grup III)

b) dos valències possibles (grup IV)

anhídrid nom del no-metall-ós (valència menor) CO Anhídrid carbonós anhídrid nom del no-metall-ic (valència major) CO2 Anhídrid carbònic c) tres valències possibles (grup V, grup VI)

anhídrid hipo-nom del no-metall-ós (valència menor) N2O Anhídrid hiponitrós anhídrid nom del no-metall-ós (valència intermèdia) N2O3 Anhídrid nitrós anhídrid nom del no-metall-ic (valència major) N2O5 Anhídrid nítric d) quatre valències possibles (grup (VII)

anhídrid hipo-nom del no-metall-ós (valència menor) Cl2O Anhídrid hipoclorós anhídrid nom del no-metall-ós (valència intermèdia menor) Cl2O3 Anhídrid clorós anhídrid nom del no-metall-ic (valència intermèdia major) Cl2O5 Anhídrid clòric anhídrid per-nom del no-metall-ic (valència major) Cl2O7 Anhídrid perclòric El sistema de prefixos i sifixos que es fan servir als anhídrids es poden representar amb el quadre: Hipo- no-metall -ós

no metall -ós

no-metall -ic 1 valència 2 valències

3 valències Per- no-metall -ic

4 valències

Val. Menor

Val. major

Nomenclatura sistemàtica dels òxids no-metàl·lics:

Es fa servir la nomenclatura sistemàtica amb prefixos: mono-, di-, tri-, tetra-, penta-, hexa- i hepta- seguint les normes de la nomenclatura dels compostos binaris.

(prefix numeral)-òxid de (prefix numeral)-nom de no-metall

B2O3 Triòxid de dibrom CO Monòxid de carboni CO2 Diòxid de carboni P2O3 Triòxid de difòsfor Br2O5 Pentòxid de dibrom Cl2O7 Heptaòxid de diclor La notació d’Stock és poc utilitzada als òxids no-metàl·lics, però també serien correctes: SiO2 Òxid de silici (IV) As 2O5 Òxid d’arsènic (V) CO Òxid de carboni (II)

Formulació dels òxids

L’oxigen als òxids (metàl·lics) i als anhídrids (no-metàl·lics) té sempre valència 2. Si partim d’un nom clàssic òxid o anhídrid haurem de calcular la valència de l’element fixant-nos en els prefixos i sufixos. Simplificarem sempre que es pugui.

Formular anhídrid hipoclorós:

- És una combinació binària de clor i oxigen. Escriurem el clor a l’esquerra i l’oxigen a la dreta. Cl O

- _{El clor és un element del grup VII, presenta les valències 1, 3, 5 i 7 amb l’oxigen. Hipo-ós es fa} servir per la valència menor. Serà el compost de valència 1:

Cl2O

Si tenim el nom seguint la nomenclatura d’Stock i ens donen la valència entre parèntesis la formulació és directa. Només hem de pensar en la possible simplificació:

Formular òxid de platí (IV)

- És una combinació binària de platí i oxigen. Escriurem el platí a l’esquerra i l’oxigen a la dreta. Pt O

- Intercanviarem les valències ( Pt 4, O 2) pels subíndex: Pt2O4

- Simplificarem: PtO2

Si partim del nom sistemàtic els prefixes mono, di , tri, tetra, penta, hexa i hepta es transformaran automàticament en subíndex

Formular el Pentaòxid de diclor:

- És una cobinació de clor i oxigen. Escriurem el símbol del clor a l’esquerra i el de l’oxigen a la dreta: Cl O

- _{Escriurem els subíndex corresponents: penta = 5, di= 2} Cl2O5

3) Sals

Estudiarem aquí les combinacions dels metalls amb no-metalls . També s’anomenen sals neutres o sals binàries.

Sal binària: Mex Nmy

A les sals binàries el no metall presenta la valència negativa, és a dir, la valència que presenta als hidrurs que correspon als buits electrònics de la seva capa de valència i que generalment coincideix amb la diferència 8 – nº grup.

València del no metall a les sals binàries = 8 – grup

Grup IV V VI VII

València 4 3 2 1

El Bor del grup tres té valència 3

El metalls presenten les valències que hem vist a tots els compostos anteriors. Nomenclatura clàssica de les sals binàries:

Per anomenar les sals es fa servir el nom del no-metall acabat en –ur, seguit del nom del metall acabat en –ós o –ic segons la seva valència.

Si el metall té valència única: nom de no-metall-ur de nom del metall o nom de no metall-ur de nom de metall –ic CaS Sulfur de calci o Sulfur càlcic

Si el metall té dues valències: nom de no-metall-ur nom de metall -ós (valèn. menor) FeS Sulfur ferrós

nom de no-metall-ur nom de metall -ic (valèn. major) Fe2S3 Sulfur fèrric

Nomenclatura d’Stock de les sals binàries:

Per anomenar las sals binàries es fa servir el nom del no-metall acabat en –ur “de” seguit del nom del metall. En el cas de metalls de valència variable s’indica la valència entre parèntesi.

FeBr2 Bromur de ferro (II) Fe Br3 Bromur de ferro (III)

Nomenclatura sistemàtica de les sals binàries:

Es fan servir els prefixes numerals:

Prefixe-nom del no metall de prefixe-nom de metall

CaF2 Difluorur de calci

C) COMPOSTOS TERNARIS

Són compostos que presenten tres elements químics diferents a la seva molècula.

1) HIDRÒXIDS:

Són les combinacions dels metalls amb el grup hidròxid OH-. Es pot considerar que el grup hidroxil té valència 1 negativa ja que a l’oxigen li queda una valència lliure.

El símbol del metall s’escriu sempre a l’esquerra i el grup hidroxil entre parèntesi si la valència del metall és 2, 3 o 4.

Hidròxid Me(OH)x x= valència del metall

Nomenclatura clàssica dels hidròxids:

Si el metall té valència única: Hidròxid de nom del metall o Hidròxid nom del metall –ic Mg(OH)2 Hidròxid de magnesi o Hidròxid magnèsic Si el metall té dues valències: Hidròxid nom de metall –ós (valència menor)

Hidròxid nom de metall –ic (valència major) CuOH Hidròxid cuprós

Cu(OH)2 Hidròxid cúpric Nomenclatura de Stock dels hidròxids:

Si el metall té valència única: Hidròxid de nom del metall KOH Hidròxid de potassi

Si el metall té dues valències: Hidrur de nom de metall (valència del metall) Ni(OH)2 Hidròxid de níquel (II)

Nomenclatura sistemàtica dels hidròxids:

Es fan servir els prefixes numerals: Prefixe-hidròxid de no metall Al(OH)3 Trihidròxid d’alumini

2) ÀCIDS OXÀCIDS:

Són combinacions ternàries dels no-metalls amb oxigen i hidrogen.

Àcid oxàcid: HxNmyOz

Nomenclatura clàssica dels àcids oxàcids:

Els àcids oxàcids es poden considerar el resultat de la unió dels anhídrids amb una o vàries molècules d’aigua. S’anomenen com àcid seguit del nom de l’anhídrid del qual procedeixen. La molècula resultant s’ha de simplificar sempre que es pugui:

Grup 4 (valències generals 2,4):

CO Anhídrid carbonós CO + H2O ⇒ H2CO2 Àcid carbonós CO2 Anhídrid carbònic CO2 + H2O ⇒ H2CO3 Àcid carbònic Grup 5 (valències generals 1,3,5):

N2O Anhídrid hiponitrós N2O + H2O ⇒ H2N2O2 = HNO Àcid hiponitrós N2O3 Anhídrid nitrós N2O3 + H2O ⇒ H2N2O4 = HNO2 Àcid nitrós N2O5 Anhídrid nítric N2O5 + H2O ⇒ H2N2O6 = HNO3 Àcid nítric Grup 6 (valències generals 2,4,6):

SO Anhídrid hiposulfurós SO + H2O ⇒ H2SO2 Àcid hiposulfurós SO2 Anhídrid sulfurós SO2 + H2O ⇒ H2SO3 Àcid sulfurós SO3 Anhídrid sulfúric SO3 + H2O ⇒ H2SO4 Àcid sulfúric Grup 7 (valències generals 1,3,5,7)

Cl2O Anhídrid hipoclorós Cl2O + H2O ⇒ H2Cl2O2 = HClO Àcid hipoclorós Cl2O3 Anhídrid clorós Cl2O3 + H2O ⇒ H2Cl2O4 = HClO2 Àcid clorós Cl2O5 Anhídrid clòric Cl2O5 + H2O ⇒ H2Cl2O6 = HClO3 Àcid clòric Cl2O7 Anhídrid perclòric Cl2O7 + H2O ⇒ H2Cl2O8 = HClO4 Àcid perclòric Nomenclatura sistemàtica dels àcids oxàcids:

Es fa servir el principi de coordinació generalitzada:

Prefixe numeral-oxo nom de no-metall-at (valència no-metall) d’hidrogen HClO4 tetraoxoclorat (VII) d’hidrogen

H2SO3 trioxosulfat (IV) d’hidrogen H2CO3 trioxocarbonat (IV) d’hidrogen

Ja que en aquestes molècules els àtoms d’hidrogen i els del no-metall ocupen les valències de l’oxigen podem calcular la valència del no-metall fent servir la fórmula 2 X #O - #H (Doble del nombre d’àtoms d’oxigen menys el nombre d’àtoms d’hidrogen). Aquesta fórmula calcula les valències de l’oxigen que els àtoms d’hidrogen deixen lliures.

Formulació dels àcids oxàcids:

Si partim del nom clàssic de l’àcid formularem l’anhídrid del mateix nom, afegirem una molècula d’aigua i simplificarem si és necessari:

Formular l’àcid perclòric:

L’anhídrid perclòric és la combinació de l’oxigen i el clor amb la valència més alta (VII) Cl2O7 Afegim una molècula d’aigua: Cl2O7 + H2O ⇒ H2Cl2O8 Simplifiquem: HClO4

Si partim del nom sistemàtic haurem de calcular el subíndex de l’hidrogen per diferència entre les valències de l’oxigen i la valència del no-metall:

Formular el dioxocarbonat (II) d’hidrogen:

Els elements participants a la molècula són: hidrogen, carboni i oxigen: H C O El prefix di- ens indica que hi ha dos àtoms d’oxigen a la molècula: HCO2

Per calcular el nombre d’àtoms d’hidrogen que hi ha a la molècula calculem les valències totals dels àtoms d’oxigen ( 2 X 2 = 4 ) i restem la valència del no metall. En aquest cas és (II). 4 – 2 = 2 La formula de l’àcid serà H2CO2

2) OXISALS:

Les oxisals són els compostos que resulten de substituir els àtoms d’hidrogen de les molècules del àcids oxàcids per àtoms metàl·lics. De vegades aquesta substitució no és total i es parla de sals àcides.

Oxisal: MexNmyOz o tambè Mex( NmyOz )v Sal àcida: MexHvNmyOz o tambè MexHw( NmyOz )v

Nomenclatura clàssica de les oxisals:

Es fa servir un sistema de prefixos i sufixos semblant al que hem vist als anhídrids i als oxàcids: Hipo- no-metall -it

no metall -it

no-metall -at 1 valència 2 valències

3 valències Per- no-metall -at

4 valències

Val. Menor

Val. major El metall també incorporarà el sufix –ic o -ós corresponent a la seva valència.

Anomenar Fe2(SO4) 3

El subíndex 3 de l’anió ens indica que el ferro té valència 3. Com és la més gran serà fèrric. El subíndex 2 del ferro ens indica que aquesta sal prové de l’àcid H2SO4

La valència del sofre en aquest àcid és la més gran de tres possibles. El sufix que li correspon és –at: Fe2(SO4) 3 sulfat fèrric

Convé recordar la relació que hi ha entre el nom de la sals amb el nom dels àcids: Àcid / Anhídrid Oxisal

Hipo- no-metall -ós Hipo- no-metall -it no metall -ós no metall -it

no-metall -ic no-metall -at 1 valència 2 valències

3 valències

Per- no-metall -ic Per- no-metall -at

4 valències

Val. Menor

Anomenar: KClO4

El potassi és un metall de valència única 1. Veiem clarament que aquesta sal prové de l’àcid perclòric: HClO4 on l’àtom d’hidrogen ha estat substituït per un àtom de potassi que té també la valència 1. El clor en aquest àcid presenta la valència més gran (VII)

El nom de la sal KClO4 serà perclorat potàssic. Nomenclatura sistemàtica de les oxisals:

Es fa servir, com en el cas dels àcids oxàcids, el principi de coordinació generalitzada:

prefixe numeral-oxo nom de no-metall-at (valència no-metall) de metall (valència metall) HgClO4 tetraoxoclorat (VI) de mercuri (I)

El nom es complica una mica quan l’anió està entre parèntesi. S’ha de fer servir uns prefixos numerals especials: dis (2), tris (3), tetrakis (4) que produeixen noms com

Fe2(SO4) 3 tris(tetraoxosulfat (VI)) de ferro (III).

Actualment s’admet anomenar l’anió amb el nom comú. Així el compost anterior es pot anomenar com Fe2(SO4) 3 sulfat de ferro (III)

Formulació de les oxisals:

Si partim del nom clàssic s’ha de seguir el procés de generació de la sal des de l’anhídrid corresponent. Convé recordar la relació que hi ha entre el nom de les sals i el nom dels anhídrids:

Àcid / Anhídrid Oxisal

Hipo- no-metall -ós Hipo- no-metall -it no metall -ós no metall -it

no-metall -ic no-metall -at 1 valència 2 valències

3 valències

Per- no-metall -ic Per- no-metall -at

4 valències

Val. Menor

Val. major

Formular hipoclorit sòdic:

L’hipoclorit sòdic és una combinació de clor, oxigen i sodi. El prefix hipo- ens indica que el clor actua amb la valència mínima (I).

Hem de formular l’anhídrid hipoclorós: Cl2O.

Afegirem una molècula d’aigua per obtenir l’àcid hipoclorós Cl2O + H2O ⇒ H2Cl2O2 . Simplifiquem: HClO Substituïm l’àtom d’hidrogen per un àtom de sodi que també té valència 1: NaClO.

Formular nitrat fèrric:

El nitrat fèrric és una sal que prové de l’àcid nítric. La seva molècula tindrà nitrogen, oxigen i ferro. El nitrogen actuarà amb la valència major (V) i el ferro també (III).

Hem de formular l’anhídrid nítric: N2O5

Afegirem una molècula d’aigua per formar l’àcid: N2O5 + H2O ⇒ H2N2O6 que simplificat serà l’àcid nítric HNO3

El ferro (III) necessitarà tres àtoms d‘hidrogen per substituir que vindran de tres molècules d’àcid: El nitrat fèrric serà Fe(NO3)3

Formular carbonat sòdic:

El carbonat sòdic és una combinació de carboni, oxigen i hidrogen. El carboni actuarà amb la valència més gran (IV)

Hem de formular l’anhídrid carbònic: CO2

Afegirem una molècula d’aigua per formar l’àcid carbònic CO2 + H2O ⇒ H2CO3

Com el sodi té valència 1 els dos àtoms d’hidrogen de l’àcid seran substituïts per dos àtoms de sodi: Na2CO3