• No se han encontrado resultados

Implementació i avaluació de la teràpia amb cavalls aplicada a persones amb trastorn de personalitat per evitació i per dependència

N/A
N/A
Protected

Academic year: 2020

Share "Implementació i avaluació de la teràpia amb cavalls aplicada a persones amb trastorn de personalitat per evitació i per dependència"

Copied!
69
0
0

Texto completo

(1)

Escola Universitària d’Infermeria

Gimbernat

Treball final de Grau

Curs acadèmic 2015-2016

“Implementació i avaluació de la teràpia amb

cavalls aplicada a persones amb trastorn de

personalitat per evitació i per dependència”

Judith Minguez Nayach

Tutor: Javier Montes Hidalgo

(2)

ESCOLES UNIVERSITÀRIES GIMBERNAT

GRAU D´INFERMERIA

PRESENTACIÓ TREBALL FINAL DE GRAU

Nom i Cognoms autor/a: Judith Minguez Nayach

Títol treball: Implementació i avaluació de la teràpia amb cavalls aplicada a persones amb trastorn de personalitat per evitació i per dependència

Nom i cognoms tutor/a: Javier Montes Hidalgo

Autoritzo a que aquest sigui presentat el proper mes de Juny

(signatura)

(3)

Índex

Pagina

Resum ... 1

1.Introducció ... 3

1.1. Els trastorns de la personalitat ... 3

1.2. Prevalença ... 9

1.3. Teràpies actuals ... 11

1.4. Teràpia assistida amb animals ... 13

1.5. Teràpia assistida amb cavalls ... 14

1.6. Objectius i hipòtesis ... 17

2. Metodologia ... 19

2.1. Disseny ... 19

2.2. Variables ... 20

2.3. Població i mostra ... 22

2.4. Instruments de mesura. Mètode de recollida de dades ... 24

2.5. Procediments ... 27

2.6. Aspectes ètics ... 31

2.7. Anàlisi estadístic ... 33

2.8. Limitacions de l’estudi ... 34

(4)

3. Agraïments ... 36

4. Bibliografia ... 37

(5)

1

Resum: Una persona amb trastorn de la personalitat té una alteració en l’afectivitat, manera de viure i comportar-se. La persona no està acceptada en la seva cultura i no s’adapta a l’entorn. Com que la teràpia assistida amb cavalls és una activitat complementària per a la realització del tractament amb persones amb diferents dificultats motores, físiques o psicològiques, en aquest estudi es valorarà la possibilitat d’aplicar-la a persones amb trastorns de personalitat per evitació i per dependència amb un grau moderat o greu.

La implementació de la teràpia assistida amb cavall es basarà en fer un estudi on s’avaluarà una mostra del CSMA de la Corporació Sanitària Parc Taulí on la meitat només realitzarà teràpia cognitivo-conductual (Grup Control) i l’altre meitat ambdues teràpies (Grup Experimental). L’objectiu principal es basarà en millorar el comportament d’aquestes persones a través de treballar la autoestima.

Es realitzarà un estudi amb caràcter longitudinal i prospectiu on s’avaluarà la mostra de 160 persones amb el test IPDE (International Personality Disorder Examination), l’entrevista clínica estructurada per trastorns de personalitat de l’eix II del DSM-IV (SCID-II), l’Escala d’Autoestima de Rosenberg (RSES) i el contrast d’informació amb les persones de l’entorn. Aquestes avaluacions es faran durant el transcurs del tractament dels pacients per a garantir una bona continuïtat assistencial.

Paraules clau: Trastorn de personalitat; Trastorn de personalitat per dependència; Trastorn de personalitat per evitació; Teràpia assistida amb cavalls; Equinoteràpia; Teràpia assistida amb animals; Autoestima.

(6)

2 people with avoidant and dependent personality disorder with a moderate or severe degree.

The implementation of the therapy assisted with horse will be based on realizing a study where a specimen of the CSMA of the Corporació Sanitària Parc Taulí will be evaluated. Half of the specimen will only realize a cognitive behavioural therapy (Control Group) and the other half will realise both therapies (Experimental Group). The main objective of the project is improve behaviour of these people through working the self-esteem

A prospective longitudinal study will be performed. In the mentioned study, 160 persons will be evaluated with an IPDE test (International Personality Disorder Examination), a structured clinical interview for personality disorders of section II of the DSM-IV (SCID-II), Self-Esteem Scale (RSES) and an information contrasting with the people around them. These evaluations will be performed during the course of the treatment of patients to ensure a continuity of care.

Keywords: Personal disorders; Dependent personality disorder; Avoidant

(7)

3

1. INTRODUCCIÓ:

1.1. Els trastorns de la personalitat:

Els trastorns de personalitat tenen un impacte sobre la qualitat de vida de les persones que els pateixen i també a la seva salut. Aquest problema de salut mental interfereix en la seva vida quotidiana en aspectes socials com l’afectivitat, la relació entre altres persones o en el món laboral. Desencadena un alt patiment tant per la persona que el pateix com per l’entorn (1).

Una persona amb trastorn de la personalitat té una alteració en l’afectivitat, en la manera de viure i comportar-se. El pacient té una incapacitat d’adaptació en la seva cultura i entorn. Aquest patró es manifesta en dos o més de les següents àrees: cognició, afectivitat, activitat interpersonal o control d’impulsos. Hi ha diversos tipus de trastorns de personalitat amb característiques diferenciades.

El DSM(Diagnostic and Statistical Manual of Mental Disorders) és el Manual Diagnòstic i Estadístic dels Trastorns Mentals de la Asociación Americana de Psiquiatría (American Psychiatric Association, APA). Aquest manual conté descripcions, símptomes i criteris per diagnosticar trastorns mentals.

El DSM-IV, manual anterior a l’actual, publicat al 2000 i vigent fins el 2013, els classifica amb la denominació de Clústers de la següent manera:

·CLUSTER A:

(8)

4 b) Amb el trastorn esquizoide de la personalitat, les persones són tímides i introvertides, solen evitar el contacte social i les emocions. Gaudeixen poc amb les activitats realitzades i es mostren indiferents cap a les altres persones, patint un aplanament afectiu.

c) En el trastorn esquizotípic de la personalitat hi ha un patró de dèficit social i interpersonal. Tenen una capacitat reduïda en les relacions personals amb distorsions cognitives o perceptives. Poden ser desconfiades amb les persones més pròximes, fer ús de llenguatge extravagant o presentar ansietat social excessiva cap a persones familiaritzades (2, 3).

·CLUSTER B:

a) En el trastorn antisocial de la personalitat presenten un patró general de menyspreu i violació dels drets dels demés. Acostumen a no adaptar-se a les normes socials i a mentir per obtenir un benefici personal o per plaer.

b) En el trastorn límit de personalitat hi ha una gran inestabilitat en les relacions entre persones, en la autoimatge i en la afectivitat. Presenten una notable impulsivitat a l’hora de parlar o d’actuar en dos o més àrees. També poden presentar ira inapropiada o intents de suïcidi o d’automutilació. Aquest trastorn és el més estudiat en la efectivitat de la teràpia amb cavalls.

c) En el trastorn histriònic de la personalitat, les persones busquen la atenció i presenten una emotivitat excessiva. Els hi agrada ser el centre d’atenció i presenten una expressió emocional superficial i canviant. Utilitzen l’aspecte físic per cridar l’atenció i els caracteritza un comportament sexualment seductor o provocador.

(9)

5 aprofitant-se dels demés si és possible i expectatives de ser tractat de manera especial (2, 3).

CLUSTER C:

a) El trastorn de la personalitat per evitació es caracteritza per una inhibició social, sentiment d’inferioritat i hipersensibilitat a la avaluació negativa. Eviten posar-se en risc de quedar en evidència i a crear relacions en treballs o activitats.

b) En el trastorn de la personalitat per dependència hi ha una necessitat excessiva a que s’ocupin de la persona, que el caracteritza per un comportament de submissió i com a conseqüència terror a la separació. Poden tenir problemes a l’hora de prendre decisions quotidianes i necessiten que algú prengui la decisió per ells. També tenen por a l’abandonament.

c) En el trastorn obsessiu –compulsiu de la personalitat hi ha una preocupació per l’ordre, el perfeccionisme i el control. Han d’acabar tots els projectes ells mateixos ja que volen la perfecció pròpia, rigidesa i obstinació (2, 3).

TAULA1: Classificació dels trastorns de la personalitat en clústers segons el DSM-IV:

(10)

6 En el DSM-V, model actual i vigent des del 2013, trobem un model alternatiu de classificació per als trastorns de personalitat, en el qual es classifica basat en els diferents símptomes i les variants desadaptatives dels trets de personalitat. En aquest nou model desapareixen els trastorns de personalitat del tipus paranoide, esquizoide, histriònic i dependent per falta de validesa (4), i ens trobem amb els trastorns de personalitat específics (5):

- Trastorn antisocial de la personalitat - Trastorn límit de la personalitat

- Trastorn de la personalitat per evitació - Trastorn narcisista de la personalitat

- Trastorn obsessiu- compulsiu de la personalitat - Trastorn esquizotípic de la personalitat

També s’especifica el trastorn de la personalitat per trets de la personalitat on es valoren els següents cinc dominis (5, 6):

- Afectivitat negativa ( vs estabilitat afectiva). - Desinterès (vs sociabilitat)

(11)

7 Taula 2: Classificació dels trastorns de personalitat segons DSM-V:

*Font: Elaboració pròpia

Els criteris generals del trastorn de personalitat en aquest nou model alternatiu, segons el DSM-V, es caracteritzen per (5):

A. Dificultat moderada o greu en el funcionament de la personalitat, tant sigui, autopersonal o interpersonal.

B. Un o més trets patològics de la personalitat.

C. Les dificultats en el funcionament i l’expressió dels trets de la personalitat de la persona són relativament inflexibles i es manifesten en diverses situacions personals i socials.

D. Les dificultats en el funcionament i l’expressió dels trets de la personalitat són estables en el temps i s’inicien a l’adolescència o a el inici de l’edat adulta.

E. Les dificultats en el funcionament i l’expressió dels trets de la personalitat no s’expliquen millor per un altre trastorn mental.

(12)

8 G. Les dificultats en el funcionament i l’expressió dels trets de la personalitat no es consideren com a normals per a l’etapa de desenvolupament de la persona o per al context sociocultural.

Per a la valoració del diagnòstic d’un trastorn de personalitat requereix una avaluació del nivell de deteriorament en el funcionament de la personalitat (dificultat moderada o greu) i una avaluació dels trets de la personalitat patològics (un o més) (5).

Tot i l’exclusió del diagnòstic de trastorn de personalitat per dependència en el DSM-V, les persones que hagin estat diagnosticades anteriorment amb el DSM-IV, seran incloses en aquest estudi junt a les persones que pateixen trastorns de personalitat del tipus d’evitació, ja que pot ser beneficiós per a la ajuda en la modificació de comportaments inadequats i per a la millora les habilitats cognitives i socials. D’aquesta manera també millora l’autoestima, tret que es veu afectat per l’anterior i actual diagnòstic (7).

(13)

9

1.2. Prevalença:

Els trastorns de personalitat tenen una prevalença d’un 3% de la població general diagnosticada i un 7% de diagnòstics de Salut Mental a Catalunya, sent el cinquè diagnòstic més freqüent en els Centres de Salut Mental d’Adults (CSMA) (10). Aquest fet fa que hagi de ser un tema a estudiar el tractament i/o la teràpia més efectiva i eficient per a una millora ràpida de les persones que pateixen aquests tipus de trastorn (1). S’arriba a estimar que aquest trastorn de salut mental és en realitat entre un 10% i un 13% de la població global tot i que no han estat diagnosticats. Aquesta probabilitat de patir un trastorn de personalitat augmenta en el sexe femení sobre la del masculí (11).

Apart de les persones que només pateixen trastorn de personalitat, ens trobem en que un 50% de les persones amb algun problema de salut mental tenen associat també un trastorn de personalitat (1).

En general, els diagnòstics que pertanyien al Clúster C és el més prevalent, tenint considerables dificultats en el funcionament en general i en la pròpia salut (12).

El trastorn de personalitat amb més prevalença és trastorn límit de personalitat amb un 2% de la població general amb un 75% dels casos en el gènere femení (13).

En els diagnòstics que pertanyien al Clúster A, el trastorn paranoide de la personalitat té una prevalença de 0,5-2,5% de la població general i entre un 2 i un 10% en pacients psiquiàtrics ambulatoris (13). En el trastorn esquizoide de la personalitat és molt poc freqüent en l’àmbit clínic.

Aquests dos trastorns ja no es valoren en el DSM-V per falta d’evidències clíniques, tot i que la prevalença del trastorn paranoide era un diagnòstic bastant utilitzat (6). En el trastorn d’aquest clúster encara vigent en el DSM-V, el trastorn esquizoide de la personalitat, s’observa un 3% de la

(14)

10 En els diagnòstics del Clúster B, el trastorn antisocial de la personalitat té una prevalença del 3% en homes i d’un 1% en dones de la població general. Diferents estudis han mostrat que depenent de la mostra, com en pacients en tractament d’abús de substàncies o en presons, pot arribar a tenir una prevalença del 30%. En el trastorn límit de la personalitat el presenta un 2% de la població general, on el 75% d’aquests són dones. En poblacions clíniques sobre els trastorns de personalitat, la prevalença és entre el 30 i el 60%. En el trastorn histriònic de la personalitat té presència entre un 2 i un 3% de la població general i entre un 10 i un 15% en centres de salut mental, tot i que ja no es contempla en el model alternatiu del DSM-V (6). En el trastorn narcisista de la personalitat, només trobem una prevalença de l’1% de la població amb un percentatge major amb el 60% dels diagnosticats en homes (13).

En el clúster C, el trastorn de la personalitat per evitació té una presència de 1% de la població general i un 10% en pacients ambulatoris. El trastorn de la personalitat per dependència, ja no present en el nou model alternatiu, la presència en la població general no és molt ample, tot i que es veu associat a trastorns de la personalitat del tipus límit o per evitació i amb més freqüència en clíniques de salut mental. Per finalitzar, el trastorn obsessiu-compulsiu de la personalitat, té una prevalença d’un 1% en la

població i entre un 3% i un 10% en les clíniques de salut mental (6, 13).

(15)

11

1.3. Teràpies actuals:

Tot i que hi hagi hagut un gran desenvolupament en les teràpies psicològiques per la ajuda del col·lectiu de persones amb trastorns de personalitat, no hi ha suficients mostres per validar empíricament la efectivitat, ja que la medicalització de les persones i la falta d’estudis en pacients no específics, fa difícil veure els resultats amb claredat (11, 17). Un altre factor que fa que no es pugui valorar l’efectivitat de les teràpies és la desmotivació d’alguns dels professionals que creuen que “els trastorns de la personalitat no es poden canviar ni curar”. Aquesta creença fa que els professionals, per antigues experiències, no s’impliquin de manera completa i adaptativa a la persona i tenen un pitjor pronòstic de futur (18).

Tot i no haver evidència dels resultats, es considera que la teràpia cognitiva-conductual i la teràpia de conducta clàssica probablement són eficaces (11). Aquestes teràpies han mostrat més la seva efectivitat en persones amb trastorns límit de la personalitat (1).

La teràpia cognitiva-conductual té cinc funcions principals, sent la primera l’estimulació de la capacitat i motivació del terapeuta per tractar de manera efectiva. També inclou la estimulació de les capacitats que té la persona amb problemes de trastorn de personalitat, augmentar la motivació del canvi en la persona, tenir en compte l’entorn del pacient generalitzant les noves capacitats al seu ambient i estructurar l’ambient per a que la persona pugui desenvolupar les noves capacitats (1).

En la psicofarmacologia no hi ha cap tractament en que hagi estat demostrada la efectivitat amb persones amb trastorns de personalitat, tot i que se’n fa ús quan les teràpies psicològiques no són efectives (18).

(16)

12 -En el trastorn esquizotípic, es recomanen antipsicòtics per les idees de referència, alteracions en el pensament o paranoia. Antidepressius serotoninèrgics, clorimipramina o IMAO (Inhibidors de la monoamino oxidasa) per trets obsessius-compulsius o per l’ansietat social.

-En el trastorn antisocial de la personalitat es recomana psicoestimulants o bupropión per al dèficit d’atenció o la hiperactivitat. En cas de presentar els símptomes de hipomanía o d’impulsivitat, es poden administrar sals de liti, carbamazepina, àcid valproic i beta-bloquejants. Per finalitzar, en cas de mostrar irritabilitat o episodis d’ira, es poden administrar antipsicòtics, antidepressius serotoninèrgics i benzodiacepines.

-En el trastorn límit de la personalitat, els canvis del estat anímic, la labilitat afectiva, símptomes hipomaníacs i la impulsivitat es pot tractar amb estabilitzants de l’estat d’ànim (EA) com les sals de liti, l’àcid valproic, carbamazepina, gabapentina, lamotrigina o veraparrilo. Per tractar la depressió, la irritabilitat , hostilitat, pors obsessives, ansietat o autoagressions, es pot administrar antidepressius serotoninèrgics, bupropión o IMAO. Per a la paranoia, pensaments irracionals o desorganització del pensament es provarà amb antipsicòtics atípics a petites dosis. I finalment per a quadres d’ansietat, ansiolítics a baixes dosis.

- En el trastorn narcisista s’administrarà estabilitzants de EA com les sals de liti, l’àcid valproic, carbamazepina, gabapentina, lamotrigina o veraparrilo per a la hipomanía o antidepressius serotoninèrgics si hi ha presència de símptomes de depressió.

(17)

13 - En el trastorn obsessiu –compulsiu de la personalitat s’administrarà ISRS o clorimipramida en símptomes obsessius, i risperidona si precisa. Es pot administrar també benzodiazepines per a l’ansietat o carbamazepina per alteracions cognitives.

1.4. Teràpia assistida amb animals:

La teràpia assistida amb animals (TAA), és una intervenció destinada a persones amb dependència funcional, alteracions psiquiàtriques o trastorns de conducta, en que un animal que reuneix uns criteris específics participa de manera directa com a part indispensable del tractament. Aquesta teràpia es pot realitzar en diferents ambients, de manera individualitzada o en grup i sempre amb la presència d’un professional que s’encarregui de l’animal i un equip de professionals sanitaris (19, 20).

La TAA és una intervenció complementaria a altres teràpies i no una teràpia exclusiva per al tractament.

La TAA té diversos beneficis, tant físics com psicològics (19):

-Beneficis físics: Increment de l’activitat física i habilitats motores, equilibri i coordinació. També disminueix l’estrès, la tensió arterial i la freqüència cardíaca sobretot en malalties greus cardiovasculars.

(18)

14 Facilita la intervenció amb pacients molt resistents i que no mostren milloria amb altres tractaments més convencionals. És més ràpid i senzill aconseguir els objectius terapèutics ja que augmenta la motivació, implementació i iniciativa.

En aquest àmbit també trobem les activitats assistides per animals (AAA), les quals, no necessiten de professionals, sinó de voluntaris en que l’objectiu és aportar beneficis motivacionals, educatius i recreatius per a augmentar la qualitat de vida.

1.5.Teràpia assistida amb cavalls:

Des de fa molts segles, que el cavall ha estat considerat una eina terapèutica sobretot per a persones amb malalties incurables per augmentar la seva autoestima. Posteriorment, John Locke (1669), va afirmar que els animals ajudaven en la sociabilització de les persones. A partir d’aquell moment, es va començar a fer teories sobre la influència dels animals cap a persones que patien alguna malaltia mental (20).

Tot i que ja des de temps d’Hipocrates es fa referència als beneficis de la salut de l’equitació, no és fins al final de la Primera Guerra Mundial que es fa referència el primer ús terapèutic del cavall, on una anglesa posa a disposició els seus cavalls per beneficiar als pacients de l’Hospital Ortopèdic de Oswertry, a Gran Bretanya, la qual va haver-hi grans resultats (21).

Al 1917 es va fundar el primer grup d’equinoteràpia per atendre al gran nombres de ferits que va deixar la Guerra a l’Hospital Universitari d’Oxford. Finalment, al 1960 es generalitza la utilització d’aquesta teràpia de manera continua en països com Alemanya, Àustria, Suïssa, Noruega, Anglaterra i França (21).

(19)

15 persones amb incapacitat per a poder exercir alguna acció sobre el cavall, que ajuda a millorar principalment a persones amb discapacitat a nivell de l’aparell locomotor, realitzant tècniques rehabilitadores amb l’ajuda dels moviments del cavall.

La equitació terapèutica, en canvi, té un ventall més gran de possibilitats terapèutiques. Està indicada per a persones que sí que poden tenir algun tipus d’acció sobre el cavall, ja sigui des de peu a terra o sobre el cavall muntant. Aquest tipus de equinoteràpia serveix per al tractament de problemes físics, per a la modificació de comportaments inadequats i per millorar les habilitats cognitives i socials.

I per completar el tipus d’equinoteràpia ens trobem amb la equitació adaptada que serveix per a persones amb diferents discapacitats en que hi ha adaptacions instrumentals o de entrenament (7).

La teràpia assistida amb el cavall, és una tècnica molt extensa en alguns àmbits de salut mental i amb persones amb problemes de mobilitat o problemes neuronals. Els pacients que realitzen aquest tipus de teràpies, aprofiten majoritàriament els moviments multidimensionals dels cavalls per estimular les articulacions i els músculs, d’aquí a que s’exerceixi també en malalties neuronals o degeneratives. Però també hi ha una part terapèutica, en relació amb el contacte amb el cavall, a nivell cognitiu, comunicatiu i de personalitat, actuant també en àrees motores, sensorials i socials del pacient (7, 19, 22, 23).

Actualment, es reconeixen beneficis físics, millorant l’equilibri, el to muscular, la coordinació i augmenta la capacitat de percepció d’estímuls. També psicològics on ajuda a la persona amb la sensació de benestar, autoestima i confiança, i seguretat en un mateix, empatia i ajuda amb la socialització (20, 22, 24).

(20)

16 responsabilitat, la constància i l’afectivitat cap el cavall, fet que facilita una actitud positiva que afecta a la integració familiar i social (20, 23-25).

Per a una bona teràpia amb el cavall, aquest ha de complir uns requisits mínims (26):

- Temperament: Ha de tenir un caràcter tranquil i noble per a que el pacient es pugui aproximar i acariciar-lo. També ha de ser intel·ligent per comprendre les ordres com caminar, trotar i galopar sense dificultat. No podrà presentar por cap a sorolls o objectes, com les pilotes o altres objectes en moviment. Aquest comportament és més fàcil en mascles castrats, per la disminució de la testosterona, i amb una edat de 6 a 10 anys, ja que no són immadurs i tenen la energia necessària per a realitzar les activitats.

- Entrenament: Ha de ser un cavall domat amb els principis bàsics de l’equitació. Ha de respondre bé a les ordres des de la munta fins a la corda. Aquests cavalls, a més a més, hauran de tenir una marxa recta, és a dir, on les extremitats posteriors coincidiran a la línia de les extremitats anteriors.

- Conformació: El cavall d’equinoteràpia ha de tenir una estructura morfològica òptima, amb uns aploms estables. El cavall hauria de tenir la part superior del llom curta i la inferior llarga, i a l’inversa amb el coll, la part superior llarga i la part inferior curta.

(21)

17

1.6. Objectius i hipòtesis:

La teràpia assistida amb cavalls és una intervenció que pot ajudar a persones amb problemes de conducta, de relacions socials i altres aspectes com l’adaptació a les activitats de la vida diària (7, 19). Aquest tipus de teràpia ha demostrat augmentar l’autoestima en diferents pacients, un dels aspectes que ajuda molt en la modificació de conductes simptomàtiques. Per aquesta raó, i per la falta de evidències científiques dels tractament empleats per les persones amb problemes de trastorn de personalitat per l’abandonament del tractament del pacient o per els resultats poc eficaços en algun casos (1, 8, 11, 16), ens plantegem si podria ser eficaç la teràpia assistida amb cavalls amb les persones que pateixen trastorns de personalitat de dependència i per evitació gràcies a una adhesió al tractament per la motivació que comporta realitzar una teràpia de manera diferent, en un entorn natural junt un equip interdisciplinari que ajudi també a una millora del trastorn de personalitat modificant comportaments augmentant l’autoestima i ajudant a l’adaptació social (27).

Creient doncs, que les persones amb trastorns de la personalitat poden tenir un tractament per a la seva millora, la hipòtesis serà que: “Les

persones amb trastorn de personalitat d’evitació o de dependència que complementin la teràpia cognitivo-conductual amb l’equitació terapèutica,

tindran una millora de la simptomatologia conductual en un període d’un any”.

Així doncs, com a objectiu general de l’estudi serà:

(22)

18 I com a objectiu específic de l’estudi:

(23)

19

2. METODOLOGIA:

2.1. Disseny:

Es realitza un estudi amb un grup experimental (GE) i un altre grup control (GC) per tal de demostrar que la teràpia assistida amb cavalls és una intervenció que fa augmentar l’autoestima, i per tant la conducta, a persones amb trastorn de la personalitat per evitació o per dependència.

El GC rebrà com a tractament habitual la teràpia cognitivo-conductual, ja que és la més utilitzada i eficaç en persones amb trastorns de personalitat.

En canvi, el GE, rebrà el tractament habitual i la teràpia assistida amb cavalls amb la intenció de demostrar que aquesta teràpia pot ser eficaç en la millora dels resultats clínics.

(24)

20

2.2. Variables:

Per a poder portar a terme l’estudi, analitzarem les diferent variables i els factors que influeixen en aquest.

La variable independent és el factor que es modifica per valorar les diferències entre el GE i el GC, en aquest cas, complementaria a la teràpia cognitivo conductual a les persones en els diferents trastorns de personalitat, serà la teràpia assistida amb el cavall.

La variable dependent és el factor que esperem que es modifiqui a través de la variable independent, en aquest casserà el grau d’autoestima

en el trastorn de personalitat d’evitació i en el trastorn de personalitat de

dependència. En aquest cas per a cada trastorn valorarem diferents factors:

- Persones amb trastorn de personalitat per evitació: Es faran dos grups en els que al grup experimental (GE) s’aplicaran les dues teràpies esmentades anteriorment, i al grup control (GC) només la teràpia cognitivo-conductual. S’avaluarà la variable de l’autoestima com a signe important en aquest trastorn pel sentiment d’inferioritat que presenten aquests membres.

- Persones amb trastorn de la personalitat per dependència: Els grups seran els mateixos que els anteriors, faran dos grups en els que al grup experimental (GE) s’aplicarà la teràpia cognitivo-conductual i la equinoteràpia, i al grup control (GC) només la primera teràpia. S’avaluarà l’autoestima ja que, igual que en el trastorn anterior, també presenten aquest símptoma.

(25)

21 podem trobar amb altres factors que poden interferir, com l’abandonament de les teràpies o por al cavall un cop s’iniciï el procés.

(26)

22

2.3. Població i mostra:

La població la qual estudiarem seran les persones que pateixin un trastorn de la personalitat per evitació o per dependència i que acudeixin al Centre de Salut Mental d’Adults (CSMA). La mostra serà del Consorci Sanitari Parc Taulí de Sabadell, situat a la comunitat autònoma de Catalunya. Els pacients a tractar que poden ser candidats oscil·laran entre les edats de 18 a 30 anys, ja que els trastorns de personalitat disminueixen la seva prevalença quan la persona arriba a una edat adulta madura (2, 6).

Aquestes persones passaran una avaluació prèvia per el diagnòstic, per iniciar el procediment i tenir dades des del inici del tractament per els professionals que facin el seguiment durant l’estudi.

L’avaluació inicial per el diagnòstic es portarà a terme a través de les entrevistes i judici clínic, els qüestionaris IPDE (Internacional Personality Disorder Examination) (14, 28) i comparant la informació amb persones de l’entorn (16). Els candidats a l’estudi presentaran un grau moderat o greu del trastorn de personalitat de dependència o d’evitació. Aquestes persones presenten una mala adaptació a l’entorn en el que viuen, patint problemes socials i personals.

TAULA 3: Criteris d’inclusió i d’ exclusió de l’estudi:

Criteris inclusió Criteris exclusió

Presentar trastorn de personalitat per evitació de grau moderat o

greu.

Presentar altres trastorns mentals que incloguin psicosis greu.

Presentar trastorn de personalitat per dependència de grau moderat o

greu.

Persones amb un alt grau d’agressivitat o impulsivitat el qual

pugui perjudicar l’activitat.

(27)

23

en l’estudi. en l’estudi.

Poden estar sota tractament farmacològic o no, depenent del

grau del trastorn.

Persones que facin abús de drogues (alcohol, cànnabis,

cocaïna...) Persones que presentin un grau

lleu d’un altre trastorn de personalitat.

Persones que presentin un grau moderat o greu d’un altre trastorn

de personalitat.

*Font: Elaboració pròpia.

La mostra, l’obtindrem a partir de l’assignació cap a totes aquelles

persones amb un trastorn de personalitat per evitació o per dependència amb un grau moderat o greu.

La mida de la mostra estarà determinada per el número total de pacients en seguiment de l’Hospital Parc Taulí que compleixin els criteris d’inclusió, esmentats anteriorment. En aquest cas, durant l’any 2015, va ser de 90 pacients per a cada tipus de trastorn de personalitat. Amb aquestes dades es va realitzar un càlcul de la mida de la mostra amb el programa nQuery (versió 4.0) i obtenint una mostra de 80 pacients, tenint en compte un error de tipus I del 5% bilateral i per un 10% de pèrdues, amb un índex de confiança (IC) del 95%.

La primera mostra serà amb persones amb trastorns de personalitat per evitació, la qual es dividirà en dos, el grup experimental (GE), on realitzaran teràpia assistida amb cavalls complementària a la teràpia cognitivo-conductual, i el grup control (GC) que realitzaran el tractament habitual, és a dir, la teràpia congnitivo-conductual.

(28)

24

2.4. Instruments de mesura. Mètode de recollida de dades:

Per a dur a terme l’estudi, es seleccionaran quatre equips formats per un psicòleg, un psiquiatre i una infermera, en que es dividiran per parts iguals els participants que realitzin l’estudi. Aquests tindran coneixements sobre els trastorns de personalitat d’evitació i de dependència i sobre la teràpia cognitivo-conductual per a una bona realització d’aquesta i obtindre un bon resultat.

Per altra banda, hi haurà un equip amb experiència en equinoteràpia per implementar aquesta teràpia. Els integrants de l’equip poden ser educadors socials, psicòlegs i persones que hagin obtingut el títol. En el cas dels dos grups que realitzen la equinoteràpia, hi haurà el responsable del cavall amb preferència que sigui l’entrenador d’aquest cavall per estimular la confiança també de l’animal. El cavall utilitzat ha de ser de característiques especials, de caràcter tranquil, còmode a l’hora de muntar i molt noble.

Per a poder avaluar l’efectivitat de les teràpies s’utilitzarà el test IPDE (International Personality Disorder Examination) validat a la llengua castellana (15), l’entrevista clínica, la escala d’Autoestima de Rosenberg i el contrast d’informació amb els familiars més propers o tutors (9, 15, 16, 28). Tota la informació obtinguda es guardarà en un diari per poder valorar i comparar a la finalització del període establert amb una fitxa tècnica de cada un dels participants (ANNEX 1).

(29)

25 L’entrevista clínica estructurada per trastorns de personalitat de l’eix II del DSM-IV (ANNEX 3) s’utilitza per a adults amb un possible trastorn de personalitat. Aquesta serà la que es realitzarà per tenir més informació de la persona després d’haver estat sotmès al test IPDE. És una entrevista que té 119 ítems o preguntes, les quals, són de resposta oberta, tancada o de si/no. Aquesta entrevista es realitza junt amb el qüestionari la qual no hauria de superar una hora. L’entrevistador, haurà de marcar als números que el pacient contesti afirmativament. Després s’haurà d’indagar sobre aquests ítems realitzant les preguntes que apareixen en el manual. Per a la correcció i interpretació cada criteri s’avaluarà amb un “1” si és fals o no present, “2” si és subclínic, “3” si és verdader o present, o “¿” si és informació inadequada. Seguint les instruccions del “resum de les puntuacions” del manual i en funció dels criteris complerts s’arribarà al diagnòstic (14, 29).

El contrast d’informació es realitzarà amb una persona pròxima ja que hi ha persones que pateixen el trastorn de personalitat que a vegades no és conscient de la seva actitud o comportament. La informació contrastada serà registrada junt a l’entrevista amb la indicació que és informació donada per el familiar. També és molt important que estiguin durant tot el procés terapèutic ja que suposa un recolzament psicosocial cap a la persona, ajuda a la integració al grup familiar i dóna estratègies per enfrontar els inconvenients que es donen quotidianament (21).

Per a poder valorar la variable dependent de l’autoestima, es realitzarà la Escala d’Autoestima de Rosenberg (ANNEX 4). La escala conta amb 10 ítems en que els participants hauran de respondre segons si les frases que es presenten estan en “Muy desacuerdo”(A), “De acuerdo” (B), “En desacuerdo”(C) o “Muy en desacuerdo”(D). Les respostes es puntuen de 1 a 4 segons l’ítem, sent la puntuació màxima de 40 punts i la mínima de 10.

(30)
(31)

27

2.5. Procediment:

FASE I: Disseny de la intervenció:

Després de la recerca bibliogràfica que s’ha realitzat i dur a terme l’estudi de la possible implementació de la teràpia assistida amb cavalls amb persones amb trastorns de personalitat per evitació o de dependència, s’iniciarà la selecció de personal sanitari i persones amb trastorns de personalitat que compleixin els criteris d’inclusió .

El personal sanitari serà seleccionat depenent de l’experiència anterior amb persones amb aquests trastorns i que tinguin coneixement del test IPDE. Es realitzarà la teràpia cognitivo-conductual al mateix centre Hospital Parc Taulí de Sabadell a Consultes Externes, el centre on es farà la selecció de pacients.

L’equip de personal que realitzi equinoteràpia també haurà de tenir una experiència prèvia. Es buscarà que sigui un espai tranquil on puguin accedir amb facilitat, no molt lluny de Sabadell i que ja realitzin aquesta activitat.

Un cop ja comptem amb un equip interdisciplinari per un bon tractament, farem una selecció de les persones de l’estudi que compleixin els criteris d’inclusió i no presentin criteris d’exclusió.

Un cop seleccionats i havent obtingut la mostra necessària, en un primer contacte es realitzarà una reunió entre els membres per explicar el procés que es seguirà per a l’estudi de la implementació de l’equitació terapèutica en persones amb trastorn de personalitat d’evitació o de dependència. A continuació s’entregarà el consentiment informat (ANNEX 6) a totes aquelles persones que hi vulguin participar i així ens ho facin saber.

FASE II: Implementació:

(32)

28 grup amb trastorn de la personalitat per evitació i l’altre per dependència amb una mostra aproximada de 80 persones a cada grup. En cada un dels trastorns, es faran dos grups a parts iguals dels membres, uns que realitzaran teràpia cognitivo-conductual i equitació terapèutica (Grup Experimental), i els altres que només se’ls hi aplicarà la teràpia cognitivo-conductual (Grup Control).

A cada grup, hi haurà un equip interdisciplinari que s’encarregarà del control de les persones.

TAULA 4: Equips interdisciplinaris:

Trastorn de la

personalitat per

evitació

Trastorn de la

personalitat per dependència GRUP EXPERIMENTAL Equip Interdisciplinari 1 Equip Interdisciplinari 2 GRUP CONTROL Equip Interdisciplinari 3 Equip Interdisciplinari 4 * Font: Elaboració pròpia

Un cop assignats els grups, es farà una avaluació de cada un dels membres de l’estudi a través dels tests IPDE, les entrevistes clíniques i contrastant la informació amb els familiars explicant la situació en la que es troben diàriament (16, 28). També es realitzarà la valoració de l’autoestima com a variable mesurable segons els canvis realitzats entre el grup control i l’experimental amb l’Escala d’Autoestima de Rosenberg (8, 9).

(33)

29 cavall abans i després de muntar, muntar a cavall i la teràpia per reconduir la conducta, millorar l’autoestima i per millorar les relacions socials fent activitats en grup.

Cada tres mesos es farà una avaluació dels progressos d’aquestes persones en el seu tractament per a la millora del trastorn i poder adaptar la teràpia si és necessari. Al cap d’un any de rebre les diferents teràpies s’avaluarà la millora de les persones realitzant un altre cop l’Escala de Autoestima de Rosenberg i poder comparar amb els resultats inicials si l’autoestima ha augmentat fent que indiquin una millora del trastorn de personalitat.

El cronograma de les activitats que es realitzaran durant el procés es presenten en el ANNEX 7.

FASE III: Post-test. Estudi prospectiu de les variables:

Al cap d’un any, es compararà si l’equitació terapèutica ha influït en aquestes persones per a la millor adaptació possible. Es farà una recopilació de les dades i els resultats obtinguts junt a la fitxa tècnica per fer un anàlisis de la situació.

Al realitzar els tests i la valoració al inici de l’estudi i al cap d’un any, compararem les millores de l’autoestima i del trastorn de personalitat que s’han obtingut. Per valorar-ho de manera més objectiva es mirarà la diferència dels punts dels ítems en trastorns entre els resultat de l’Escala d’Autoestima de Rosenberg realitzada abans de les teràpies i els punts de la valoració posterior.

També s’analitzarà la opinió de les millores de les persones que presenten trastorn de personalitat a través del contrast d’informació dels terapeutes que segueixen el cas de la persona estudiada (18).

(34)
(35)

31

2.6. Aspectes ètics:

Per a poder realitzar l’estudi “Implementació i avaluació de la teràpia amb cavalls aplicada a persones amb trastorn de personalitat per evitació i per dependència” ha estat presentat i acceptat segons els criteris del Comitè d’Ètica de la Recerca de la Escola Universitària d’Infermeria Gimbernat i complir amb els requisits ètics d’investigació adequats (ANNEX 8).

Per iniciar l’estudi, totes les persones que hi estiguin implicades se’ls administrarà un consentiment informat per acceptar que es facin ús de les dades per a poder portar a terme la investigació (ANNEX 6) (31).

Es garantirà la confidencialitat de la persona per el dret a la intimitat, així doncs no es mostraran noms ni cognoms en el registre de resultats finals ni dades personals.

Els individus que participin en l’estudi experimental rebran en tot moment la informació del tractament que realitzaran. Al primer contacte que rebin per part dels investigadors se’ls explicarà la probabilitat de que l’assaig sigui positiu tenint en compte la bibliografia trobada, així, garantir que l’estudi que es realitza pot ser beneficiós per a altres persones que pateixen trastorn de personalitat, per la societat i l’àmbit de salut mental. D’aquesta manera, també garantim la necessitat i la pertinença de l’estudi i que les persones involucrades en ell en siguin coneixedores (31, 32).

En aquest cas, els participants d’aquest estudi, no hi ha cap motiu per la qual hauria d’haver un perjudici tant en el estat físic com psicològic. És a dir, en cas que la teràpia amb cavall no fos beneficiosa, se’ls tractaria amb la teràpia cognitivo-conductual de totes maneres, sent el tractament més utilitzat per a tractar aquests casos (17).

(36)
(37)

33

2.7. Anàlisis estadístic:

Un cop s’hagin recollit totes les dades de l’estudi obtingudes per el test IPDE, l’entrevista clínica estructurada per trastorns de personalitat de l’eix II del DSM-IV (SCID-II) i el nivell d’autoestima, es procedirà en analitzar-los mitjançant el paquet estadístic SPSS.

L’anàlisi es realitzarà en dues fases:

-Estadística descriptiva: Es realitzaran les proves necessàries per a poder distingir les característiques de la mostra les quals, posteriorment, analitzarem quin tipus de proves estadístiques realitzarem de manera coherent per a la descripció de les variables. Es realitzarà l’anàlisi amb estadístics descriptius com l’anàlisi de freqüència, estimadors centrals i estadístics de dispersió.

-Estadística comparativa: Com que es valorarà si ha estat eficaç la teràpia assistida amb els cavalls mitjançant el nivell d’autoestima per l’Escala d’Autoestima de Rosenberg es realitzarà la Prova exacte de Fisher per a la valoració inferencial.

S’avaluaran les diferències dels col·lectius amb les variables quantitatives mitjançant l’anàlisi de la covariància o ANCOVA on s’inclourà els resultats de IPDE com a factor fix i la valoració de l’autoestima com a covariable.

(38)

34

2.8. Limitacions del estudi:

En aquest projecte ens podem trobar amb factors que poden interferir en el estudi, com l’abandonament de les teràpies per part del pacient per causes personals, fet que afectarà a la mostra.

Els aspectes psicosocials que els envolten fora de la teràpia també poden interferir a l’estudi, ja que són elements que no es controlen. Un dels aspectes que seria important en aquest cas seria per exemple el suport familiar que tingui el pacient (21).

(39)

35

2.9. Pressupost:

Hi haurà presència del psicòleg o el psiquiatre en les teràpies cognitivo-conductuals, depenent del cas i la situació en la que es trobi el pacient, realitzant aquesta activitat durant la setmana, la qual hauran de realitzar una mitja de 40 hores a la setmana entre els dos professionals ja que són una mitja de 40 pacients per cada equip que atengui a un grup. Ens trobarem amb 4 equips realitzant la mateixa feina, per tant, seran 160 hores setmanals a pagar als professionals. Els psiquiatres i psicòlegs cobraran 20 euros per sessió, la qual tindrà un cost de 172.800 euros en un any.

La equinoteràpia, al només realitzar-se amb els grups experimentals hi haurà 80 membres per setmana, amb un equip ja inclòs en el recurs. El preu d’aquesta activitat és de 45 euros per persona en sessió de grup, la qual tindria un cost de 194.400 euros en un any.

Es necessitarà també quatre ordinadors portàtils per a cada grup de treball, amb un preu aproximat de 900 euros. El cost seria de 3.600 euros.

El temps empleat per l’estudi, l’anàlisi i la realització del projecte serà pagat a cada un dels membres amb 2000 euros pel temps que hi puguin dedicar durant 4 mesos de recollida de dades. Suposarà un cost de 16.000 euros.

Hi haurà un dipòsit de 10.000 euros per si hi ha la necessitat de transport dels professionals i per a material necessari com impressions, bolígrafs o pen-drive per emmagatzemar informació.

(40)

36

AGRAÏMENTS

En primer lloc m’agradaria agrair a de l’Escola Universitària Gimbernat d’Infermeria i al personal per donar-me les eines per a poder realitzar aquest projecte, en especial al meu tutor Javier Montes Hidalgo per l’assessorament, orientació i recolzament.

Especial agraïment a la Maite de Cal Graells per deixar-me viure l’experiència de l’equinoteràpia de ben a prop.

(41)

37

BIBLIOGRAFIA:

1. Gonzalez MA, Mirapeix C. Una experiencia de formación integradora. Psicoterapia multicomponente para los trastornos de personalidad. Interpsiquis 2010 [Internet]. 2010: [p. 10]. Disponible a:

www.researchgate.net/profile/Miguel_Gonzalez-Torres/publication/41505533_Una_experiencia_de_formacin_integradora. _Psicoterapia_multicomponente_para_los_trastornos_de_personalidad/lin ks/0912f50f9cddff0aab000000.pdf.

2. Psicomed. DSM-IV: Trastornos de la personalidad. Madrid, 2013. Disponible a: www.psicomed.net/dsmiv/dsmiv16.html

3. FEAFES. Salud mental y medios de comunicación. Madrid: Confederación española de agrupaciones de familiares y enfermos mentales. Disponible a:

www.msssi.gov.es/ciudadanos/saludMental/docs/Salud_Mental_Guia_de_ estilo.pdf

4. Sandín B. DSM-5:¿Cambio de paradigma en la clasificación de los trastornos mentales? Revista de Psicopatología y Psicología Clínica. 2013: 255-86.

5. Assotiation AP. DSM-5.Manual Diagnóstico y Estadístico de los Trastornos Mentales. 5 ed; 2013. p. 996.

6. Menchón JM. DSM-5: Clasificación y diagnóstico en los trastornos de personalidad. Barcelona: Hospital Universitario de Bellvitge, Universidad de Barcelona; 2013.

(42)

38 intelectual y buenas prácticas. Revista Española sobre Discapacidad Intelectual. 2008:13.

8. Ramos Martín JM. Autoestima y trastornos de personalidad de lo lineal a lo complejo. Madrid: Clínica y Salud; 2012.

9. Martín-Albo J, Núñez JL, Navarro JG, Grijalvo F. The Rosenberg self-esteem scale: translation and validation in university students. The Spanish Journal of Psychology. 2007:10.

10. Salut mental: Els trastorns mentals. Barcelona: Fundació Salut Mental Catalunya; 2015. Disponible a: www.salutmental.org/salut-mental/els-trastorns-mentals.

11. Quiroga E, Errasti JM. Tratamientos psicológicos eficaces para los trastornos de personalidad. Psicothema. 2001:14.

12. Peris L, Balaguer A. Patología Dual. Protocolos de intervención: Trastornos de personalidad. Barcelona: Patología Dual; 2010. p. 36.

13. Trastornos de la Personalidad. DSM-IV: Manual diagnóstico y estadístico de los trastornos mentales. 2010.

14. Loranger AW, Sartorius N, Dreoli A, Berger P. Proyecto de apoyo a la evaluación psicológica clínica. Internacional Personality Disorder Examination (IPDE). Madrid: Universidad Complutense de Madrid; 1996.

(43)

39 16. Montalvo JF, Echeburúa E. Uso y abuso de los autoinformes en la evaluación de los trastornos de personalidad. Revista de Psicopatología y Psicología Clínica. 2006;11(1).

17. Echeburúa E, De Corral P, Salaberría K. Efectividad de las terapias psicológicas: Un análisis de la realidad actual. Revista de Psicopatología y Psicología Clínica. 2010:14.

18. Marín JL, Fernández MJ. Tratamiento farmacológico de los trastornos de personalidad. Madrid: Clínica y salud; 2007. p. 259-85.

19. López I. La terapia asistida con animales: una nueva dimensión en la rehabilitación neuropsicologica Madrid: AEPCCC; 2013. Disponible a:

www.aepccc.es/blog/item/la-terapia-asistida-con-animales-una-nueva-dimension-en-la-rehabilitacion-neuropsicologica.html

20. Martínez A, Matilla M, Todó M. Terapia asistida con perros. Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona; 2010.

21. Gonzàlez V. Terapias Asistidas con Animales: Equinoterapia y la importancia de la inclusión familiar a la intervención. [Internet]. 2015.

22. Falke G. Equinoterapia. Enfoque clínico, psicológico y social. Revista de la Asociación Médica Argentina. 2009:4.

(44)

40 24. Teràpia amb cavall. Teràpia amb cavall: Principios y beneficios terapéuticos. Barcelona. Disponible a:

www.terapiaambcavall.com/principios-y-beneficios-terapeuticos/

25. Equinoteràpia: Metodologia. Calaf: Equinoteràpia Cal Graells; 2015. Disponible a: equinoterapia.calgraells.com/presentació-equinoterapia-hipoterapia/metodologia

26. García Sarabia SP. Equinoterapia: Un binomio con fines terapéuticos. 2010: [58 p.]. Disponible a:

cdigital.uv.mx/bitstream/12345678/733/2/Selene%20Garcia%20Sarabia.p df

27. Barilari MZ, Resano MS. La equino terapia, una co-terapia que colabora desde un medio diferente. Facultad de Psicología-Universidad de Buenos Aires. Buenos Aires, 2007.

28. López J, Aliño I. CUESTIONARIO DE EVALUACION IPDE1996.

29. Campo Arias A, Díaz Martínez LA, Barros Bermúdez JA. Consistencia interna del cuestionario autoadministrado de la Entrevista Clínica Estructurada para Trastornos del Eje II del DSM-IV. Revista Colombiana de Psiquiatría. 2008;37(3):378-84.

30. Jiménez García RY, Figueredo Frutos LL, Fleitas Días I. Actividades físicas ecuestres para el desarrollo de habilidades motrices básicas y de interacción social en escolares autistas con alto nivel de funcionamiento desde la equinoterapia. Lecturas: Educación Física y Deportes ed. Buenos Aires, 2015.

(45)

41 comitebioetica.cat/wp-content/uploads/2012/02/repositori_ass.pdf

(46)

42

(47)

43

ANNEX 1

Fitxa tècnica dels pacients:

Nom: Edat: Sexe: M F

Població: Estat civil:

Estudis: Professió:

Diagnòstic:

(48)

44

ANNEX 2

1. Test IPDE:

CUESTIONARIO DE EVALUACIÓN IPDE MÓDULO DSM-IV:

1. El propósito de este cuestionario es conocer qué tipo de persona ha sido usted en los últimos S años.

2. Por favor, no omitir ningún ítem. Si no está seguro de una respuesta, señalar la respuesta (VERDADERO o FALSO) que le parezca más correcta. No hay límite de tiempo pero no pierda mucho tiempo pensando cuál es la respuesta correcta a un ítem determinado.

3. Cuando la respuesta sea VERDADERO, señalar con un círculo la letra V, cuando la respuesta sea FALSO, señalar con un círculo la letra F.

1. Normalmente me divierto y disfruto de la vida ... V F

2. Confío en la gente que conozco ... V F

3. No soy minucioso con los detalles pequeños ... V F

4. No puedo decidir qué tipo de persona quiero ser ... V F

5. Muestro mis sentimientos a todo el mundo ... V F

6. Dejo que los demás tomen decisiones importantes por mí... V F

7. Me preocupo si oigo malas noticias sobre alguien que conozco .... V F

8. Ceder a algunos de mis impulsos me causa problemas ... V F

9. Mucha gente que conozco me envidia ... V F

10. Doy mi opinión general sobre las cosas y no me preocupo por

(49)

45 11. Nunca me han detenido... V F

12. La gente cree que soy frío y distante ... V F

13. Me meto en relaciones muy intensas pero poco duraderas ... .V F

14. La mayoría de la gente es justa y honesta conmigo………... V F

15. La gente tiene una gran opinión sobre mí ... V F

16. Me siento molesto o fuera de lugar en situaciones sociales ... V F

17. Me siento fácilmente influido por lo que me rodea ... V F

18. Normalmente me siento mal cuando hago daño o molesto a

alguien... V F

19. Me resulta muy difícil tirar las cosas ... V F

20. A veces he rechazado un trabajo, incluso aunque estuviera

esperándolo ... V F

21. Cuando me alaban o critican manifiesto mi reacción a los

demás ………... V F

22. Uso a la gente para lograr lo que quiero ... V F

23. Paso demasiado tiempo tratando de hacer las cosas

perfectamente ………... V F

24. A menudo, la gente se ríe de mí, a mis espaldas ... V F

25. Nunca he amenazado con suicidarme, ni me he autolesionado

a propósito... V F

26. Mis sentimientos son como el tiempo, siempre están

(50)

46 27. Para evitar críticas prefiero trabajar solo ...V F

28. Me gusta vestirme para destacar entre la gente ... V F

29. Mentiría o haría trampas para lograr mis propósitos ... V F

30. Soy más supersticioso que la mayoría de la gente ... V F

31. Tengo poco o ningún deseo de mantener relaciones sexuales ... V F

32. La gente cree que soy demasiado estricto con las reglas y

normas ... V F

33. Generalmente me siento incómodo o desvalido si estoy solo... V F

34. No me gusta relacionarme con gente hasta que no estoy seguro

de que les gusto... V F

35. No me gusta ser el centro de atención ... V F

36. Creo que mi cónyuge (amante) me puede ser infiel... V F

37. La gente piensa que tengo muy alto concepto de mí mismo... V F

38. Cuido mucho lo que les digo a los demás sobre mí ... V F

39. Me preocupa mucho no gustar a la gente ...V F

40. A menudo me siento vacío por dentro ...V F

41. Trabajo tanto que no tengo tiempo para nada más ...V F

42. Me da miedo que me dejen solo y tener que cuidarme a mí

mismo ………... V F

43. Tengo ataques de ira o enfado... V F

44. Tengo fama de que me gusta "flirtear" ... V F

(51)

47 46. Prefiero las actividades que pueda hacer por mí mismo ... V F

47. Pierdo los estribos y me meto en peleas ... V F

48. La gente piensa que soy tacaño con mi dinero ... V F

49. Con frecuencia busco consejos o recomendaciones sobre

decisiones de la vida cotidiana ... V F

50. Para caer bien a la gente me ofrezco a realizar tareas

desagradables………...V F

51. Tengo miedo de ponerme en ridículo ante gente conocida ... V F

52. A menudo confundo objetos o sombras con gente ... V F

53. Soy muy emocional y caprichoso ... V F

54. Me resulta difícil acostumbrarme a hacer cosas nuevas ... V F

55. Sueño con ser famoso ... V F

56. Me arriesgo y hago cosas temerarias ... V F

57. Todo el mundo necesita uno o dos amigos para ser feliz... V F

58. Descubro amenazas ocultas en lo que me dicen algunas

personas ……….. V F

59. Normalmente trato de que la gente haga las cosas a mi

manera ... V F

60. Cuando estoy estresado las cosas que me rodean no me parecen

reales ………. V F

(52)

48 62. Cuando finaliza una relación, tengo que empezar otra

rápidamente ... V F

63. Evito las actividades que no me resulten familiares para no

sentirme molesto tratando de hacerlas ... V F

64. A la gente le resulta difícil saber claramente qué estoy

diciendo ………... V F

65. Prefiero asociarme con gente de talento ... V F

66. He sido víctima de ataques injustos sobre mi carácter o mi

reputación ……… V F

67. No suelo mostrar emoción ... V F

68. Hago cosas para que la gente me admire ... V F

69. Suelo ser capaz de iniciar mis propios proyectos ... V F

70. La gente piensa que soy extraño o excéntrico ... V F

71. Me siento cómodo en situaciones sociales ... V F

72. Mantengo rencores contra la gente durante años ... V F

73. Me resulta difícil no estar de acuerdo con la personas de las que

dependo ………... V F

74. Me resulta difícil no meterme en líos ... V F

75. Llego al extremo para evitar que la gente me deje ... V F

76. Cuando conozco a alguien no hablo mucho ... V F

(53)

49

2. Valoració test IPDE:

PARANOIDE 2F 14F 36 38 58 66 72

ESQUIZOIDE 1F 12 21F 31 46 57F 77F

ESQUIZOTIPICO 2F 24 30 52 64 67 70 71F 77F

HISTRIONICO 5 10 17 26 28 35F 44 45

ANTISOCIAL 11F 18F 20 29 47 56 74

NARCISISTA 7F 9 15 22 37 55 61 65 68

LIMITE 4 8 13 25F 40 43 53 60 75

OBSESIVO-COMPULSIVO 3F 19 23 32 41 48 54 59

DEPENDENCIA 6 33 42 49 50 62 69F 73

(54)

50

ANNEX 3

L’entrevista clínica estructurada per trastorns de personalitat de l’eix

II del DSM-IV:

1. ¿Ha evitado trabajos o actividades que involucren el tratar con mucha gente?

NO SI PQ4

2. ¿Evita relacionarse con las personas a menos que esté seguro que les va a caer bien?

NO SI PQ5

3. ¿Se le dificulta “abrirse” aún con la gente cercana a usted? NO SI PQ6

4. ¿Se preocupa con frecuencia de ser criticado o rechazado en situaciones sociales?

NO SI PQ7

5. ¿Usualmente está callado cuando conoce a nuevas personas? NO SI PQ8

6. ¿Cree que no es tan bueno, tan inteligente o tan atractivo como la mayoría de las personas?

NO SI PQ9

7. ¿Tiene miedo de intentar hacer cosas nuevas? NO SI PQ1 0

8. ¿Necesita mucho el apoyo de otras personas para tomar alguna decisión cotidiana - como qué ponerse o que pedir en un restaurante?

NO SI PQ1

1

9. ¿Depende de otras personas para manejar áreas importantes de su vida como finanzas, cuidado infantil, o arreglos de vivienda?

NO SI PQ1

2

10. ¿Se le dificulta no estar de acuerdo con las personas aunque sepa que ellos están equivocados?

NO SI PQ1

3

11. ¿Se le dificulta empezar o trabajar en tareas cuando no hay alguien que lo ayude?

NO SI PQ1

4

12. ¿Se ha ofrecido a hacer cosas que no le gusta hacer? NO SI PQ1 5

(55)

51 14. ¿Cuándo termina una relación cercana, de inmediato siente la

necesidad de encontrar a alguien más que se haga cargo de usted?

NO SI PQ1

7

15. ¿Se preocupa demasiado por estar solo y cuidarse por sí mismo? NO SI PQ1 8

16. ¿Es usted la clase de personas que se fija en los detalles, el orden y la organización o que le gusta hacer listas y horarios?

NO SI PQ1

9

17. ¿Se le dificulta terminar un trabajo porque pasa mucho tiempo tratando de que las cosas salgan correctamente?

NO SI PQ2

0

18. ¿Usted u otras personas piensan que es demasiado devoto al trabajo (o escuela y que no tiene tiempo para nadie más o para divertirse?

NO SI PQ2

1

19. ¿Tiene estándares muy rígidos de lo que es bueno y malo? NO SI PQ2 2

20. ¿Tiene problemas para deshacerse de cosas porque piensa que en algún momento le pueden servir?

NO SI PQ2

3

21. ¿Se le dificulta que otras personas le ayuden a menos que estén de acuerdo en hacer las cosas como usted quiere?

NO SI PQ2

4

22. ¿Se le dificulta gastar el dinero en usted u otras personas aún cuando tenga suficiente dinero?

NO SI PQ2

5

23. ¿Con frecuencia está seguro de que usted está en lo correcto sin importar lo que los demás le digan?

NO SI PQ2

6

24. ¿Le han dicho que es muy tenaz o rígido? NO SI PQ2 7

25. ¿Cuando alguien le pide que haga algo que no quiere hacer, dice que sí pero luego trabaja lentamente o hace mal el trabajo?

NO SI PQ2

8

26. ¿Si no quiere hacer algo, con frecuencia se le “olvida” hacerlo? NO SI PQ2 9

27. ¿Con frecuencia siente que los demás no lo entienden o no aprecian lo mucho que hace?

NO SI PQ3

0

(56)

52 29. ¿Se ha percatado que la mayoría de sus jefes, maestros,

supervisores, doctores y otros que supuestamente deben saber lo que hacen, en realidad no lo saben?

NO SI PQ3

2

30. ¿Con frecuencia piensa que no es justo que otras personas tengan más que usted?

NO SI PQ3

3

31. ¿Con frecuencia se queja de que la mayoría de las cosas malas le ocurren a usted?

NO SI PQ3

4

32. ¿Con frecuencia se rehúsa a hacer lo que otros quieren y luego se siente mal y se disculpa?

NO SI PQ3

5

33. ¿Con frecuencia se siente infeliz o piensa que la vida no es divertida?

NO SI PQ3

6

34. ¿Cree que es una persona inadecuada y con frecuencia no se siente cómodo con usted mismo?

NO SI PQ3

7

35. ¿Con frecuencia se siente decaído? NO SI PQ3 8

36. ¿Piensa mucho en cosas malas que ocurrieron en el pasado o se preocupa de que ocurran cosas malas en el futuro?

NO SI PQ3

9

37. ¿Con frecuencia juzga duramente a otros y los encuentra culpables?

NO SI PQ4

0

38. ¿Piensa que la mayoría de las personas no son buenas? NO SI PQ4 1

39. ¿Espera casi siempre que las cosas le salgan mal? NO SI PQ4 2

40. ¿Se siente culpable por cosas que ha o no hecho? NO SI PQ4 3

41. ¿Con frecuencia se encuentra a la defensiva para que no lo usen o lastimen?

NO SI PQ4

4

42. ¿Pasa mucho tiempo pensando si puede confiar en sus amigos o en la gente con la que trabaja?

NO SI PQ4

5

43. ¿Se ha dado cuenta de que es mejor no dejar que las personas sepan mucho de usted porque pueden usarlo en su contra?

NO SI PQ4

6

(57)

53

gente dice o hace? 7

45. ¿Es usted la clase de persona que guarda rencor o le toma mucho tiempo perdonar a las personas que lo han insultado o lastimado?

NO SI PQ4

8

46. ¿Hay muchas personas a las que no puede perdonar por algo que le hicieron o dijeron hace mucho tiempo?

NO SI PQ4

9

47. ¿Se enoja con frecuencia cuando alguien lo critica o lo insulta de alguna forma?

NO SI PQ5

0

48. ¿Con frecuencia sospecha que su pareja le ha sido infiel? NO SI PQ5 1

49. ¿Cuando está en público y ve a dos personas platicar, con frecuencia siente que están hablando de usted?

NO SI PQ5

2

50. ¿Con frecuencia siente que las cosas que no tienen un significado especial para la mayoría de las personas, en realidad buscan enviarle a usted un mensaje especial?

NO SI PQ5

3

51. ¿Cuando está con gente, con frecuencia siente que lo están observando o espiando?

NO SI PQ5

4

52. ¿Alguna vez ha sentido que puede hacer que las cosas sucedan solo con desearlo o pensar en ello?

NO SI PQ5

5

53. ¿Alguna vez ha tenido experiencias sobrenaturales? NO SI PQ5 6

54. ¿Cree que tiene un “sexto sentido” que le permite saber y predecir lo que otros no pueden?

NO SI PQ5

7

55. ¿Con frecuencia parece que los objetos o sombras son personas o animales reales o que los sonidos son voces de personas?

NO SI PQ5

8

56. ¿Alguna vez ha tenido la sensación de que alguna persona o fuerza está a su alrededor, aunque no pueda ver a nadie?

NO SI PQ5

9

57. ¿Con frecuencia ve auras o campos de energía alrededor de las personas?

NO SI PQ6

0

58. ¿Hay personas realmente cercanas a usted además de su familia?

NO SI PQ6

1

(58)

54

personas? 2

60. ¿Realmente no le es importante el tener relaciones estrechas? NO SI PQ6 3

61. ¿Prefiera hacer las cosas solo que en compañía de alguien? NO SI PQ6 4

62. ¿Estaría contento sin haber estado involucrado sexualmente con alguien?

NO SI PQ6

5

63. ¿Realmente son pocas las cosas que le dan placer? NO SI PQ6 6

64. ¿No le importa lo que la gente piense de usted? NO SI PQ6 7

65. ¿Se ha dado cuenta que nada lo hace feliz o lo pone triste? NO SI PQ6 8

66. ¿Le gusta ser el centro de atención? NO SI PQ6 9

67. ¿Le gusta coquetear demasiado? NO SI PQ7

0 68. ¿Con frecuencia se encuentra “hostigando” a las personas? NO SI PQ7

1

69. ¿Trata de llamar la atención por la forma en como viste y se ve? NO SI PQ7 2

70. ¿Con frecuencia es dramático y exagerado? NO SI PQ7 3

71. ¿Cambia su forma de pensar acerca de las cosas dependiendo de con quien esté o por lo que ha leído o visto en televisión?

NO SI PQ7

4

72. ¿Tiene muchos amigos cercanos? NO SI PQ7

5

73. ¿Con frecuencia menosprecia sus talentos o logros? NO SI PQ7 6

74. ¿La gente le ha dicho que tiene una opinión muy elevada de sí mismo?

NO SI PQ7

Referencias

Documento similar

En comparació amb el discurs directe emprat per John Sack i Tom Wolfe per a mostrar la vida mental dels personatges, l'estil indirecte és una tècnica d'execució molt més senzilla

Es proposa un recorregut artístic per aquesta ciutat amb l’objectiu de conéixer les obres de les artistes VeryVeritas i es desenvolupa un projecte al col·legi per conscienciar

• Instruccions per a l’organització i el funcionament dels programes formatius de qualificació bàsica en l’àmbit de la Comunitat Valenciana per al curs 2021-2022, d’acord amb

Aquesta guia està orientada per a atendre l’alumnat amb trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDAH) escolaritzat en els Cicles Formatius de Grau Mitjà

L’alumnat amb necessitats educatives especials es pot veure més afectat per la virtualitat i les interrupcions de classes, i es considera un col·lectiu prioritari per

• ‘Jo per TIL entenc que, per exemple, el TIL 1 com que fem català i castellà és com fer dues llengües i treballar-les amb els mateixos objectius i les mateixes coses, però

I, al costat de la qüestió purament in- dustrial, i totalment lligada amb aquest tipus de problemes, hi havia la preo- cupació per les idees polítiques, i per l’adhesió que

b) Per a cobrir els llocs en aquests centres, per a impartir els ensenyaments corresponents al primer i segon nivell del Cicle II de Formació de Persones Adultes, les