Facultat de Medicina PLA DOCENT DE L’ASSIGNATURA
DADES GENERALS
Nom de l’assignatura :
Semiologia General i Propedèutica Clínica. Ètica Mèdica.
Codi:
Tipus : Obligatòria
Impartició:
Semestral (Tercer Curs)
Departaments implicats : Departament de Medicina
Nom del professor coordinador : Josep M. Grau Junyent (Campus Clínic) Xavier Ariza (Campus Bellvitge)
Membres de l’equip docent: (Campus Casanova) F. Cardellach, A. Coca, J. Fernàndez Solà, JM Nicolás, M. Torres-Salinas, A. Bové, E. Antúnez, J. Delàs, J. Villalta, X. Bosch, A. López- Soto, E. Sacanella, F. Masanés, R. Estruch, MC Cid. A. de la Sierra
ÈTICA MÈDICA: L. Buisan, Itziar de Lecuona, Joaquim Martinez-Montauti, F. Masanés Crèdits ECTS :
16
Hores estimades de l’assignatura :
Hores presencials
1/3 hores presencials:
Classes teòriques: 55
Seminaris: 32
Meitat de les pràctiques: 48 1/3 hores semipresencials
Meitat de les practiques : 48
Treballs dirigits
Tutories: 8
Hores aprenentatge autònom
1/3hores aprenentatge autònom
Estudi, treballs no dirigits, preparació de l’avaluació: 4
Prerequisits per cursar l’assignatura
A) És aconsellable que l’estudiant hagi assolit unes competències bàsiques en Biologia Cel·lular, Bioquímica i biologia molecular
B) És convenient un coneixement sufcient sobre les bases psicològiques dels estats de salut i malaltia, així com un nivell adequat de coneixements en Comunicació inter-personal.
C) És absolutament necessari haver assolit uns coneixements suficients en:
1. Anatomia general i específica dels diferents òrgans i sistemes 2. Estructura i funció del Sistema Nerviós
3. Estructura i funció del Sistema Digestiu i Endocrí, Metabolisme i Nutrició 4. Estructura i funció del Sistema Cardiocirculatori, Respiratori i Renal
5. Estructura i funció de la Sang i del Sistema Immune
Competències que es desenvolupen en l’assignatura
C OBJECTIUS GENERALS
1. El seu objectiu general és l'estudi de l'home malalt i suposa, per tant, el coneixement dels aspectes generals i bàsics de la malaltia. En qualsevol cas, constitueix el primer contacte de l'estudiant amb la clínica i ha d'oferir-li una visió global i sistematitzada del pacient. La formació mèdica adquirida per l’alumnat després de l'assimilació dels coneixements teòrics de l'assignatura i després de superar l'entrenament de les habilitats pràctiques exigides, l'haurà de capacitar per obtenir i reconèixer, per si sol, tant els principals símptomes referits pel pacient en l'anamnesi com els signes que emergeixen després de l'examen físic, a fi de poder establir finalment un diagnòstic sindròmic amb el conjunt de les dades aportades per l'anamnesi, exploració física i exploracions complementàries elementals.
El coneixement de la fisiopatologia general, de la de la semiologia i de la propedèutica clínica permetran a l’alumnat afrontar l'estudi clínic del segon cicle del Grau coneixent prèviament què és l'home malalt, la relació que el metge estableix amb el pacient, la tècnica d'obtenció de les dades subjectives que l'afligeixen, els mètodes i tècniques d'obtenció de les dades objectives que aporten l'examen físic i els exàmens complementaris elementals per, finalment, agrupar els signes i símptomes fonamentals, fent abstracció del que és superflu, i conformar les grans síndromes de la medicina interna.
2. El coneixement de què és actualment l’Ètica Mèdica i la distinció entre l’àmbit de l’ètica mèdica i el de la legislació sanitària. Tanmateix conèixer la terminologia, conceptes i metodologia de l’Ètica Mèdica contemporània, així com els diferents models i actituds possibles en la relació assistencial: anàlisi i valoració des de la perspectiva de l’ètica mèdica. Conèixer els procediments de la presa de decisions en l’exercici de la Medicina amb la finalitat de que siguin també èticament correctes.
ompetències que es desenvolupen en l’assignatura
Objectius d’aprenentatge de l’assignatura
1. Conceptes fonamentals respecte a la persona malalta.
a. Reconèixer la diferència entre persona malalta i malaltia.
b. Identificar la presència de malaltia (orgànica, psíquica) i la seva absència c. Reconèixer els diferents àmbits d’afectació de la malaltia (personal, familiar) d. Identificar el llenguatge bàsic que envolta el procés d’emmalaltir
e. Saber arribar a establir un judici clínic (diagnòstic i pronòstic)
f. Reconèixer el procés d’emmalaltir i la seva conseqüència més inespecífica (afectació de l’estat general)
g. Reconèixer el paper de la immunitat en el procés d’emmalaltir h. Identificar la febre, el seu significat i les seves causes
i. Reconèixer el dolor, els tipus, el seu significat i les seves causes j. Reconèixer l’envelliment i els processos associats més freqüents
k. Reconèixer la importància dels aspectes ètics en l’exercici de la medicina.
l. Comprendre la relació assistencial com de col·laboració i no paternalista o coactiva.
m. Comprendre els deures ètics bàsics en medicina: respectar l’autonomia de les persones; no ocasionar danys evitables; procurar beneficis i buscar la màxima equitat en la distribució de recursos i la protecció de la salut pública.
n. Conèixer i saber utilitzar una metodologia correcta per la resolució de conflictes ètics.
o. Comprendre la importància de la confidencialitat en la relació metge-malalt.
p. Comprendre la necessitat i la importància del consentiment informat.
q. Acceptar el dret dels pacients de refusar tractaments o actuacions mèdiques, àdhuc els de suport vital.
r. Conèixer els Documents de voluntats anticipades i ajudar les persones que vulguin atorgar- los.
s. Comprendre el paper del metge en que el procés de mort esdevingui d’acord amb els valors de la persona malalta.
t. Comprendre que és la limitació del esforç terapèutic.
2. Competències en fisiopatologia.
Conèixer las causes i interpretar les conseqüències de:
I. Aparell Respiratori
a. Síndrome d’obstrucció de la via aèria, aguda i crònica b. Síndrome de condensació pulmonar, atelèctasi i cavitació.
c. Síndrome d’hipertensió pulmonar d. Síndrome intersticial
e. Síndrome de vessament pleural f. Síndrome de fibrotòrax i pneumotòrax g. Síndrome mediastínica
h. Síndrome d’insuficiència respiratòria
II. Aparell Cardiovascular
a. Síndrome de dispnea, síncope, lipotímia, palpitacions, arítmies i edemes b. Síndromes valvulars
c. Síndrome d’insuficiència coronària d. Síndrome d’insuficiència cardiaca e. Síndrome pericàrdica
f. Síndrome d’hipertensió arterial g. Síndrome d’hipotensió arterial i shock h. Síndromes arterials i venoses
III. Sistema hemàtic a. Síndrome anèmica b. Síndrome poliglobúlica
c. Síndromes leucocitòsiques i leucopèniques d. Síndrome adenopàtica
e. Síndrome esplenomegàlica f. Síndrome de diàtesis hemorràgica g. Síndrome disglobulinèmica
IV. Aparell digestiu a. Síndrome diarreica b. Síndrome de restrenyiment c. Hemorràgia digestiva d. Síndrome d’ascites e. Síndrome d’icterícia
f. Síndromes d'insuficiència i estenosi pilòrica i cardial (nàusees i vòmits) g. Síndrome de malabsorció
h. Síndrome d'insuficiència pancreàtica exocrina i. Síndrome d’ili mecànic i ili adinàmic
j. Síndrome d'irritació peritoneal k. Síndrome d'hipertensió portal
l. Síndrome d’Insuficiència hepatocel·lular
V. Aparell nefro-urológic
a. Síndromes glomerulars, tubulars i vasculars b. Síndrome d’insuficiència renal aguda
c. Síndrome d’insuficiència renal crònica: síndrome urèmica
VI. Sistema endocrí i metabolisme a. Síndromes hipotalamohipofisiàries b. Síndromes tiroïdals
c. Síndromes suprarenals d. Síndromes del pàncrees endocrí e. Síndromes del metabolisme lipídic f. Síndromes del metabolisme hidromineral g. Síndromes de l'equilibri àcid-base
VII. Aparell locomotor a. Síndromes articulars
VIII. Sistema nerviós
a. Síndromes de cefalea, convulsions, vertigen i nistagme b. Síndromes de trastorns de la consciència I. Demència c. Síndrome de trastorns de la consciència II. Coma d. Síndromes del sistema nerviós autònom
e. Síndromes de trastorns del son f. Síndromes sensitives
g. Síndrome de pèrdua de força muscular
h. Síndromes que cursen amb trastorns del moviment. Síndromes extrapiramidals i. Síndromes que cursen amb trastorns de la marxa. Síndrome cerebel·losa j. Síndromes corticals. Síndromes cerebrals focals i trastorns del llenguatge
k. Síndrome d'hipertensió endocraniana i síndrome meníngica l. Síndromes dels parells cranials
3. Competències en Semiologia (Anamnesi i Exploració física) i en Propedèutica.
Entenent que la Semiologia tracta de la identificació de manifestacions patològiques (signes i símptomes) i la Propedèutica tracta dels mètodes i procediments per observar els signes), l’alumnat ha d’adquirir les habilitats que l’ha de capacitar per a l'obtenció i reconeixement dels principals símptomes referits pel pacient a l'anamnesi, així com dels signes que emergeixen després de l'examen físic a fi de poder establir un diagnòstic síndròmic amb el conjunt de les dades aportades per l'anamnesi, exploració física i complementària elemental. Aquestes habilitats es basen en l’aprenentatge de la correcta realització d’una història clínica:
a. Anamnesi: motiu de consulta, malaltia actual, antecedents (personals, familiars, patològics) i anamnesi per sistemes
b. Anamnesi del dolor c. Exploració física
i. Inspecció general (dades generals, ectoscòpia estàtica i dinàmica) ii. Palpació, percussió i auscultació
iii. Exploració topogràfica (crani, fàcies, galtes, ulls, orelles, nas, boca, coll, membre superior, membre inferior, tòrax, abdomen)
iv. Aparell respiratori (inspecció del tòrax, palpació, percussió i auscultació)
v. Aparell cardiocirculatori (inspecció del cor, palpació, auscultació, examen arterial i venós)
vi. Sistema hemàtic (conjuntives, adenopaties, melsa)
vii. Aparell digestiu (inspecció, palpació, percussió i auscultació de l’abdomen, tacte rectal)
viii. Ronyó i vies urinàries (abdomen, pròstata, punypercussió) ix. Sistema endocrí (facies, veu, genitals, coll)
x. Aparell locomotor (articulacions)
xi. Sistema nerviós (exploració de la sensibilitat, motilitat voluntària, to muscular, coordinació motora, marxa, reflexos, parells cranials)
4. Competències en Exploracions complementàries bàsiques.
L’alumne haurà de conèixer el valor diagnòstic les exploracions complementàries més bàsiques (instrumentals i de laboratori) que complementen l'anamnesi i l'exploració física dels diferents aparells i sistemes i saber interpretar-les. Al mateix temps, haurà de conèixer l’existència d’altres exploracions dels camps respectius.
a. Respiratori: Radiografía de tòrax, TC, broncoscòpia i proves funcionals respiratòries bàsiques b. Cardiocirculatori: Exàmens biològics, radiologia, TC, ressonància magnética,
electrocardiografia, angiografia, estudis isotòpics, oscil·lometria, Doppler, ecocardiografia i cateterisme cardíac
c. Sistema Hemàtic: Hemograma, mielograma, metabolisme del ferro, vitamina B12, àcid fòlic, proves d'hemòlisi, ecografia, tomografia axial computaritzada, examen de la medul·la òssia.
d. Aparell Digestiu: exàmens de laboratori, proves de funcionalisme hepàtic, endoscòpia, radiologia, estudi isotòpic, ecografia, tomografia axial computaritzada, laparoscòpia i biòpsia
e. Aparell Nefro-urológic: exàmens de laboratori, proves de funcionalisme renal, estudi isotòpic, cistoscòpia, ecografia, tomografia axial computaritzada i cateterisme ureteral selectiu f. Sistema Endocrí i Metabolisme: Mètode exploratori d'una funció endocrina com són la funció
hipotalamohipofisiària, tiroïdal, paratiroïdal, suprarenal, gonadal i del pàncrees endocrí g. Aparell Locomotor: examen de laboratori, radiologia, estudi isotòpic, tomografia axial
computaritzada, ressonància magnètica, artroscòpia i biòpsia
h. Sistema Nerviós: examen del líquid cefaloraquidi, electrofisiologia, electroencefalografia, tomografia axial computaritzada, ressonància magnètica, estudis isotòpics i estudis biòpsics.
5. Competències en habilitats comunicatives.
L’alumne haurà d’adquirir les habilitats mínimes de comunicació amb el pacient i els familiars per tal de portar a terme una anamnesi i exploració física adequades. Així mateix, haurà de saber interpretar les dades en funció de la persona malalta i el seu entorn.
a. Conèixer els aspectes relacionats amb habilitats de comunicació oral (claredat, ordre, llenguatge adequat, etc.)
b. Conèixer els aspectes relacionats amb habilitats de comunicació paraverbal (postura, mirada, gestualitat, etc.)
c. Ha de ser capaç d’iniciar el contacte amb el pacient i saber recollir informació fiable d. Ha de saber recollir dades psicosocials significatives
e. Ha de saber marcar el ritme de l’entrevista f. Ha de saber exposar una història clínica
g. Ha de conèixer la forma d’utilitzar la història clínica informatitzada
h. Ha de conèixer la forma de transmissió d’informació al pacient i als familiars
Bloc temàtic o de continguts de l’assignatura
Blocs distributius de les Competències
Les competències generals i específiques anteriorment assenyalades tenen la seva distribució en tres grans blocs, que són el contingut fonamental de l’assignatura:
1. Conceptes fonamentals sobre salut i malaltia i aspectes ètics
Concepte i característiques generals de la malaltia, els seus mecanismes de difusió i e seu comportament dinàmic. Conèixer els conceptes de trastorn funcional i trastorn orgànic i els aspectes personals i
constitucionals de la persona malalta. Causes i mecanismes pels quals es desenvolupa la malaltia, els seus períodes evolutius i les modificacions que en aquests es poden produir, les alteracions de la fisiologia que tenen lloc en la malaltia, les seves manifestacions subjectives i objectives, la tècnica de la seva obtenció, la seva reunió en síndromes, la classificació de les malalties i els criteris utilitzats per a això. Teoria general del reconeixement de la malaltia, els seus tipus i la predicció de l'evolució de la malaltia.Teoria general de les reaccions immunes, els seus tipus i mecanismes de producció. Concepte de malaltia autoimmunitària i concepte i classificació de les immunodeficiències. Concepte, etiopatogènia general, fisiopatologia i
semiologia de la síndrome febril. Conèixer el concepte i etiopatogènia general de la síndrome febril d'origen desconegut. Conèixer la síndrome d’afectació de l’estat general en el decurs de les diferents malalties.
Conèixer el procés d’envelliment i els processos associats al mateix.Conèixer què és l’Ètica Mèdica i la distinció amb la legislació sanitària. Conèixer la terminologia, conceptes i metodologia de l’Ètica Mèdica i els diferents models i actituds en la relació assistencial. Conèixer els procediments de la presa de decisions èticament correctes en l’exercici de la Medicina.
2. Etiologia general, fisiopatologia i semiologia de les grans Síndromes 1. Aparell respiratori
Concepte, causes, classificació, fisiopatologia i semiologia de la dispnea, cianosi i acropàquia.
Etiopatogènia, fisiopatologia general i valor semiològic de la tos. Classificació de les malalties obstructives de la via aèria, fisiopatologia i semiologia de les síndromes d'obstrucció aguda i crònica. Etiopatogènia general i fisiopatologia i semiologia de les síndromes de condensació, atelèctasi i cavitació pulmonar, hipertensió pulmonar, síndromes de l'interstici pulmonar, vessament pleural, fibrotòrax i pneumotòrax, síndrome mediastínica i insuficiència respiratòria. Estudi i interpretació de les tècniques complementàries biològiques i instrumentals bàsiques.
2. Aparell cardiovascular
Mecanisme de producció del dolor de l'angor pectoris, infart de miocardi i pericarditis, amb especial referència a les seves característiques diferencials amb altres tipus de dolor toràcic i la seva semiologia.
Conèixer la fisiopatología i semiologia del dolor vascular perifèric, arterial i venós. Concepte, fisiopatologia i semiologia de la dispnea, síncope, lipotímia i palpitacions. Fisiopatologia, tipus d’edemes i la seva
semiologia; factors edematògens mediats i immediats. Classificació, fisiopatologia i semiologia de les arítmies i bloquejos de conducció. Fisiopatologia i semiologia de les estenosis i insuficiències de les vàlvules cardíaques.Concepte, etiopatogènia general, classificació patogenètica, fisiopatologia i semiologia de la insuficiència cardiaca (dreta, esquerra i biventricular). Conèixer altres formes d'edema pulmonar no cardiogènic. Concepte d’hipertensió arterial, tècniques de la seva determinació, classificació etiològica i fisiopatologia; factors genètics i ambientals implicats. Concepte, etiopatogènia general, fisiopatologia i semiologia de la insuficiència circulatòria aguda o shock. Classificació, fisiopatologia i semiologia de les síndromes d'isquèmia arterial aguda i crònica, obstrucció venosa aguda, i insuficiència venosa crònica.
Estudi i interpretació de les tècniques complementàries biològiques i instrumentals bàsiques.
3. Sistema Hemàtic
Conceptes d'anèmia i síndrome anèmica, classificació patogenètica, fisiopatologia i semiologia. Concepte, classificació, fisiopatologia i semiologia de les poliglobúlies. Classificació patogenètica de les leucocitosis i leucopènies, la seva interpretació, conceptes de reacció leucemoide, síndrome leucoeritroblàstica i leucosi, anomalies morfològiques i funcionals dels granulòcits. Concepte d'adenopatia, etiopatogènia general i semiologia de la síndrome adenopàtica. Classificació etiològica i fisiopatològica de les esplenomegàlies;
semiologia de les síndromes d'hiperesplenisme i hiposplenisme. Concepte, classificació patogenètica, fisiopatologia i semiologia de les diàtesis hemorràgiques. Concepte, classificació patogenètica, fisiopatologia i semiologia de les alteracions de les immunoglobulines. Estudi i interpretació de les tècniques
complementàries biològiques i instrumentals bàsiques.
4. Aparell Digestiu
Mecanismes de producció del dolor abdominal i tipus clínics
.
Concepte, fisiopatologia, classificació i semiologia de la disfagia, nàusees i els vòmits. Concepte, condicions, mecanismes de producció, classificació patogenètica i valor semiològic de la diarrea i el restrenyiment. Classificació topogràfica, etiopatogènia general, fisiopatologia i semiologia de l’hemorràgia digestiva, ascites, icterícia, hipertensió portal i insuficiència hepatocel·lular. Valor semiològic de l'examen macroscòpic, microscòpic i químic de la femta. Etiopatogènia general, fisiopatologia i semiologia dels trastorns del to, motilitat i evacuació gàstrica (síndromes d’insuficiència i estenosi pilòrica).Etiopatogènia general, fisiopatologia i semiologia de la malabsorció i la insuficiència pancreàtica exocrina.
Concepte d'abdomen agut, la seva classificació patogenètica amb especial referència a l'ili mecànic i a l'ili adinàmic, la seva expressió clínica general i les seves característiques diferencials. Etiopatogènia general i semiologia de la síndrome d’irritació peritoneal. Estudi i interpretació de les tècniques complementàries biològiques i instrumentals bàsiques de l’aparell digestiu, fetge i vies biliars.
5. Aparell Nefro- urológic
Etiopatogènia general, classificació topogràfica, fisiopatologia, característiques diferencials i valor semiológic de l’hematúria, proteïnúria i cilindrúria. Etiopatogènia general, fisiopatologia i semiologia de les síndromes glomerulars (síndrome nefrítica i síndrome nefròtica), tubulars i vasculars. Fisiopatologia, semiologia i característiques diferencials de la insuficiència renal aguda i crònica, orgànica i funcional. Síndrome urèmica.Estudi i interpretació de les tècniques complementàries biològiques i instrumentals bàsiques.
Mecanismes de producció del dolor, els seus tipus, característiques diferencials i valor semiológic.
Concepte, etiopatogènia general, fisiopatologia i valor semiológic de les anomalies qualitatives de l’orina (poliúria, oligúria, anúria i retenció urinària).
6. Sistema endocrí i metabolisme
Símptomes més comuns de la patologia endocrina, com les anomalies del desenvolupament psicomotor, de la talla, del pes, sexual, manifestacions cutànies, polifàgia, polidípsia i poliúria.
Diferents síndromes d'hiperfunció i hipofunció hipotalamohipofisiàries, tiroïdals, paratiroïdals, suprarenals, la seva fisiopatologia i semiologia. Fisiopatologia i semiologia de la síndrome diabètica i de la hipoglucèmia.
Classificació de les dislipèmies: fisiopatologia i semiologia. Etiopatogènia general, fisiopatologia i semiologia de les síndromes d'hiperhidratació i deshidratació. Etiopatogènia general de l’equil·libri àcid-base, sistemes de compensació, fisiopatologia i semiologia de les diferents síndromes d'acidosis i alcalosis. Estudi i interpretació de les tècniques complementàries biològiques i instrumentals bàsiques.
7. Aparell locomotor.
Mecanismes de producció del dolor, tipus clínics, característiques diferencials i valor semiològic, diferents manifestacions semiològiques de la tumefacció articular i impotència funcional. Classificació, fisiopatologia i manifestacions semiològiques de les síndromes articulars. Estudi i interpretació de les tècniques
complementàries biològiques i instrumentals bàsiques.
8. Sistema nerviós.
Etiopatogènia general, classificació i valor semiològic de les cefalees, convulsions, dolor neuropàtic, vertigen, nistagme i confusió. Concepte de demència, etiopatogènia general i valor semiològic.
Etiopatogènia general de la disminució dels estats de conciència, la seva classificació fisiopatologia i valor semiològic. Síndromes clíniques i tècniques d'avaluació del sistema nerviós autònom. Ritme normal del son fisiològic i les seves possibles alteracions. Fisiopatologia i semiologia diferencial dels trastorns deficitaris i irritants de la sensibilitat a diferents nivells topogràfics: lesió de filets sensitius, lesió troncular perifèrica, lesió radicular posterior, lesió medul·lar, lesió bulbar, protuberancial, talàmica i cortical. Causes, fisiopatologia i semiologia de la síndrome de pèrdua de força muscular; formes clíniques especials, amb especial referència a la síndrome piramidal. Etiologia, fisiopatologia i semiologia de les principals síndromes extrapiramidals, amb especial referència a la síndrome parkinsoniana i a la síndrome coreica. Tremolors, mioclònies, espasmes i tics. Classificació, fisiopatologia i semiologia dels diferents trastorns de la marxa, amb especial referència a la síndrome cerebel·losa. Fisiopatologia i semiologia de les anomalies de les funcions corticals superiors, amb especial referència als trastorns del llenguatge, afàsies, agnòsies i apràxies. Etiopatogènia general, fisiopatologia i manifestacions semiològiques de la síndrome d'hipertensió endocraniana i síndrome meníngica.
Fisiopatologia i semiologia de l'afectació aïllada o combinada dels diferents parells cranials. Síndrome de la fenedura esfenoïdal, del si cavernós, angle pontobulbocerebel·lós, forat jugular i forat esquinçat posterior.
Estudi i interpretació de les tècniques complementàries biològiques i instrumentals bàsiques.
3. Tècnica de l’anamnesi i de l’exploració física (Propedèutica)
a. Anamnesi. Adquirir els coneixements i habilitats de la teoria general de l’anamnesi, dels seus mètodes i sistemàtica de recollida, del motiu de la consulta, els pròdroms, l'inici real de la simptomatologia i la seva evolució cronològica, les molèsties actuals, els antecedents familiars, antecedents personals fisiològics, costums tòxiques i antecedents patològics del pacient. Coneixement de la sistemàtica de recollida de dades de l'anamnesi per sistemes. Sistemàtica de l'anamnesi del dolor espontani a fi d'establir-ne les
característiques temporoespacials, els aspectes qualitatius i quantitatius, les circumstàncies acompanyants que el modifiquen i els símptomes associats.
b. Teoria general de l'exploració. Realitzada pel metge amb l'ajut dels seus sentits, la seva transcendència per a un correcte diagnòstic i els avantatges i inconvenients de les pautes exploratòries topogràfica i
sistemàtica. Concepte d'ectoscòpia, el seu mètode i la seva tècnica i la sistemàtica de recollida de les dades generals, temperatura, talla, pes, perímetre abdominal, desenvolupament musculoesquelètic i tipus
constitucional. Valor semiològic de les dades estàtiques com ara canvis de coloració i lesions cutànies elementals, així com de les dades dinàmiques, decúbit espontani, estat general i de consciència. Teoria general, el mètode i les tècniques de palpació superficials i profundes, i també els conceptes de fluctuació, renitència, estremiment i punts dolorosos. Conèixer la teoria general, el mètode i les tècniques de percussió, els sons teòrics i la seva valoració semiològica. Conèixer la teoria general, el mètode i les tècniques
d'auscultació. Aplicació de les tècniques d'exploració física en l'examen de cada una de les parts del cos (cap, cara, coll, extremitats, tòrax i abdomen) i valor semiològic de les troballes.
c. Exploració d’aparells i sistemes. Respiratori: Valor semiològic de la configuració estàtica del tòrax i de les seves modificacions amb els moviments respiratoris. Conèixer els objectius i el mètode de la palpació toràcica, així com la valoració semiològica dels estremiments. Mètode de percussió i auscultació i valoració semiològica de les troballes. Cardiocirculatori: Semiotècnia i valor semiològic de les troballes obtingudes en la inspecció i palpació de la regió precordial i coll. Semiotècnia i valor semiològic de les troballes
exploratòries en els vasos perifèrics, amb especial referència a la semiologia del polsos arterials i del pols venós. Focus d'auscultació cardíaca, la semiologia dels sorolls anormals, els reforços, desdoblaments, espetecs d'obertura i clics. Tipus de bufs i el seu valor semiològic. Sistema Hemàtic: Valor semiològic de les troballes exploratòries en pell i mucoses, cap, coll, àrees ganglionars, tòrax, abdomen i extremitats. Aparell Digestiu: Valor semiològic de les manifestacions cutànies de la patologia digestiva i de les diferents
configuracions de l'abdomen. Tècniques i maniobres de palpació, percussió i auscultació abdominals, i valor semiològic de les troballes. Aparell Nefro-urológic: Troballes semiològiques generals, tècniques i maniobres de l'exploració física, i el valor semiològic d'aquestes troballes. Sistema Endocrí i Metabolisme: Semiologia i troballes exploratòries en pell, mucoses, cap, coll, tòrax, abdomen, genitals i extremitats. Aparell Locomotor:
Mètode i tècniques d'exploració articular, òssia i muscular. Sistema Nerviós: Mètode i tècniques
exploratòries dels diferents components de la sensibilitat superficial i profunda, de la motilitat voluntària i del to muscular. Maniobres i tècniques exploratòries de la coordinació sensitivomotriu i de la marxa. Exploració dels reflexos profunds periòstics i osteotendinosos, reflexos superficials cutanis i mucosos, les seves tècniques exploratòries. Maniobres i tècniques exploratòries dels parells cranials. Valor semiològic de les troballes.
d. Actituds, valors i normes de comportament amb el pacient. Conèixer els aspectes relacionats amb habilitats de comunicació oral i paraverbal (postura, mirada, gestualitat, etc.). Aprenentatge de la interacció amb el pacient i saber recollir informació fiable, tant pel que fa al mateix pacient com del seu entorn (realitat sociocultural), amb o sense presència de família. Importància de les dades psicosocials en el procés de la malaltia. Importància de marcar el ritme de l’entrevista. Importància de la presència davant el pacient (actituds, roba de vestir, tracte). Formes d’aprofitament i millora dels recursos per fer una comunicació clara, ordenada i eficient que millori la informació i la interrelació necessàries per a la bona pràctica clínica. Saber transmetre la informació als familiars, tant en situacions sense risc com en situacions greus o conflictives.
Com s’interactua amb la resta d’equip assistencial.
Metodologia i organització general de l’assignatura
A. CLASSES MAGISTRALS
(Continguts de 45 minuts)B. SEMINARIS
(Continguts de 45 minuts) (de 17 a 18 hores)C. DOCÈNCIA CLÍNICA
La docència clínica ha de donar resposta a la necessitat d’adquirir les habilitats pràctiques necessàries per assolir les competències en l’anamnesi, exploració física, comunicació i recollida i interpretació dels simptomes i signes de la persona malalta
.
El període de docència clínica, de 7 setmanes de durada es desenvolupa bàsicament a les diferents plantes d’hospitalització (Hospital Clínic i hospitals associats). En aquest perìode s’inclourà un dia a Consulta Externa (CCEE) monogràfica, un dia aCCEE a la Unitat de diagnòstic ràpid, un al Laboratori d’habilitats clíniques i un dia (feiner, tarda, o festiu) a Urgències.I. LABORATORI D’HABILITATS CLÍNIQUES
(Competències a assolir) 1. Mesura de la pressió arterial2. Exploració del tòrax: Identificació dels sorolls normals: vibracions vocals (palpació), clar pulmonar (percussió) i murmuri vesicular (auscultació). Identificació de les principals anomalies: estertors crepitants, roncus, sibilàncies i assimetries en el murmuri vesicular a l’auscultació.
3. Exploració de l’Aparell Cardiocirculatori: Identificació dels sorolls cardiacs normals, bufs sistòlics i diastòlics, arítmies.
4. Exploració del Sistema Nerviós: Reflexos, força muscular i maniobres 5. Palpació abdominal: tècnica i sistemàtica.
6. Freqüència del pols, respiratòria, cardíaca, polsos perifèrics 7. Tacte rectal: identificació de la pròstata.
8. Exploració mamària
II. LABORATORI D’HABILITATS DE COMUNICACIÓ
(Competències a assolir) 1. Saber comunicar-se amb el malalt i el seu entorn2. Saber comunicar-se de forma clara, ordenada i eficient
3. Saber relacionar-se amb els familiars del malalt i saber qué i com comunicar-los els aspectes mèdics del pacient, especialment la informació sobre situacions greus o conflictives
4. Saber interrelacionar-se amb la resta de l’equip assistencial
E. DOCÈNCIA CLÍNICA
(Pràctiques hospitalàries) Veure document apartAvaluació
• Procediment
• Criteris d’avaluació
Per a la puntuació global de l’assignatura el pes relatiu de l’avaluació clínica i de l’examen teòric és del 40%
i 60% respectivament.
I. AVALUACIÓ CLÍNICA: 40% de la qualificació total
El màxim absències permeses no justificades per poder avaluar les competències adquirides durant la docència clínica és de 2; qualsevol altra absència ha de ser justificada. Més de 6 absències,
independentment de la causa, impedeix a l’alumne ser avaluat (tant de la docència clínica com de la teòrica).
L’avaluació dels aprenentatges durant aquesta estada s’efectua de la següent manera:
A) Avaluació de l’examen clínic (total 10 punts).
S’avaluen les competències següents:
1. Capacitat d’elaboració de l’Anamnesi: màxim 4 punts 2. Capacitat d’elaboració de l’Exploració física: màxim 3 punts 3. Lectura i interpretació d’una Rx. de tòrax: màxim 1 punts 4. Lectura i interpretació d’un ECG: màxim 1 punt
5. Valoració d’Anàlisis generals: màxim 1 punt
B) Avaluació de la vivència clínica (màxim 10 punts).
Qualificació atorgada pels diferents professors de pràctiques clíniques.
1. Valoració de 5 històries clíniques (màxim 5 punts)
2. Participació i aprofitament dels Seminaris (màxim 2,5 punts) 3. Participació a la Vivència clínica (màxim 2,5 punts)
La qualificació final de l’aprenentatge clínic és la mitjana de l’examen clínic (A) i de l’avaluació de la vivència clínica (B).
II. AVALUACIÓ DELS CONEIXEMENTS TEÒRICS: 60% de la qualificació total
Per presentar-se a l’examen teòric cal haver aprovat prèviament l’avaluació clínica.
L’examen teòric consta de 120 preguntes tipus test amb 5 respostes possibles i una de certa. Les respostes equivocades no resten. S’aprova amb 80 preguntes encertades, que correspon a una puntuació numèrica de 5.
La distribució de les notes per als suspensos (0 a 79) es fa en funció de la divisió d’aquest bloc en trams
“quasi” iguals (taula 1), mentre que per als aprovats (80 a 120) es té en compte, a més a més d’aquesta divisió, la distribució real dels alumnes en aquest bloc, és a dir, un sistema mixt (taula 2).
Taula 1. Distribució de la nota en els alumnes suspesos (0 a 79)
Punts Nota Punts Nota Punts Nota Punts Nota Punts Nota 1 0.1 17 1.1 33 2.1 49 3.1 65 4.1 2 0.2 18 1.2 34 2.2 50 3.2 66 4.2 3 0.3 19 1.3 35 2.3 51 3.3 67 4.3 4 0.4 20 1.4 36 2.4 52 3.4 68 4.4 6 0.5 22 1.5 38 2.5 54 3.5 70 4.5 8 0.6 24 1.6 40 2.6 56 3.6 72 4.6 10 0.7 26 1.7 42 2.7 58 3.7 74 4.7 12 0.8 28 1.8 44 2.8 60 3.8 76 4.8 14 0.9 30 1.9 46 2.9 62 3.9 78 4.9 16 1.0 32 2.0 48 3.0 64 4.0 79 4.9
Taula 2. Distribució de la nota en els alumnes aprovats (80 a 120)
Pts Nota Pts Nota Pts Nota Pts Not a
Pts Nota 80-81 5.2 89 6.8 97 8.4
82 5.4 90 7 98 8.6
105-106 9.3 113-114 9.7
83 5.6 91 7.2 99 8.8 107-108 9.4 115-116 9.8
84 5.8 92 7.4 100 9 85 6 93 7.6
86 6.2 94 7.8
101-102 9.1 109-110 9.5 117-118 9.9 87 6.4 95 8
88 6.6 96 8.2
103-104 9.2 111-112 9.6 119-120 10.0
• Criteris de qualificació final (prova de síntesi)
Suma ponderada de l’avaluació clínica (40%) i la dels coneixements teòrics (60%).
Expressió: Nota numèrica amb un decimal, de 0 a 10.
Qualificació qualitativa: Suspens, Aprovat, Notable, Excel·lent, MH
Qualificació relativa al grup: A (els 10% millors), B, C, D, E (suspens just), F (suspens profund).
L’alumnat que no hagi superat la primera convocatòria podrà optar a una prova en la segona convocatòria, la qual serà de les mateixes característiques que la primera. Caldrà tenir aprovades les pràctiques clíniques en el benentés que aquesta qualificació tan sols es guardarà per aquell any acadèmic.
·
Avaluació Única:L’alumnat podrà optar a l’avaluació única sempre que ho sol·liciti en els quinze dies següents al començament oficial del curs. En el curs 2011-12 entre els dies 12 i 27 de setembre de 2011 per tant.
La prova de l’avaluació única inclourà tot el temari de classes teóriques, pràctiques i seminaris.
Fons d’informació bàsica
• Swartz M.H. Tratado de Semiologia. Anamnesis y exploración. Sexta edición. Elsevier España. Barcelona 2010. Inclou accés a Internet student consult www.studentconsult.com
•
• Mangione S. Diagnóstico físico. Secretos. 2ª edición. . Elsevier España. Barcelona 2010. Inclou accés a Internet student consult www.studentconsult.com
•
• Castro del Pozo S. Manual de patología general. 6a ed. Barcelona: Masson; 2006.
•
•
Farreras P, Rozman C.
Medicina interna. 16a ed. Madrid: Elsevier; cop. 2009. 2 vol. (en paginació múltiple) + 1 disc òptic (CD-ROM).
•
•
Bhangu. Lo esencial en ECOE en Medicina y Cirugía. Elsevier España. Barcelona 2010.
Inclou accés a Internet
www.cursoscrash.es•
• Swash M. Propedéutica de Hutchinson. Madrid: Marbán; 2002
•
• Laso Guzmán FJ.Introducción a la medicina clínica. Fisiopatologia y Semiología. Elsevier-Masson.
Barcelona; 2010. Inclou accés a Internet student consult www.studentconsult.com
•
• Talley NJ, O'Connor S. Pocket Clinical Examination. 2nd ed. Sydney: Saunders; 2004 .
•
• Seidel HM, Ball JW, Dains JE, Benedict GW. Guía Mosby de exploración física. Quinta edición. Madrid:
Elsevier; 2003.
• García-Conde J, Merino J, Gonzalez Macías J. Patología general: semiología clínica y fisiopatología. 2a ed.
Madrid: Interamericana/McGraw Hill, 2003.
•
• Munro JF, Campbell IW, MacLeod J. Exploración clínica. Madrid: Harcourt; 2001 (pendent nova edició 2011).
•
• Surós J. Semiología médica y técnica exploratoria. 8a ed. Barcelona: Masson; 2001
• ÈTICA MÈDICA:
• Beauchamp T. L. , Childress J. F. Principios de Ética Biomédica. (4ª edición) Barcelona 1999. Ed. Masson S.A.
Bibliografia de consulta
• Buisan, Lydia. “Bioetica y principios básicos de ética médica”. En Casado, M (comp): Nuevos materiales de bioética y derecho. Ed. Fontamara México DF, 2007. Pp/·-89
• Canals R , Buisan L:” El secreto médico” En Casado M.: Bioetica ,derecho y sociedad. Ed. Trota, Madrid 1998. Pp 151-182
Recursos d’internet
Pels temes d’ètica accedir a la web OBD, on trobareu materials, documents, publicacions on-line i links molt ùtils complementar coneixements: www.bioeticayderecho.ub.es
