PROJECTE BÀSIC I D EXECUCIÓ DE REHABILITACIÓ DE FAÇANES I COBERTES A LLAR DE LA JOVENTUT

(1)

PROJECTE BÀSIC I D’EXECUCIÓ DE REHABILITACIÓ DE FAÇANES I COBERTES A LLAR DE LA JOVENTUT

PROMOTOR: CONSELL DE MALLORCA

ARQUITECTES: M. SABATER FORTEZA-REY i P. BONET NADAL

SITUACIÓ: CA. GENERAL RIERA 111. 07010 PALMA -ILLES BALEARS

(2)

(3)

ÍNDEX I. MEMÒRIA

1. MEMÒRIA DESCRIPTIVA 1.0 AGENTS

1.1 ANTECEDENTS: EMPLAÇAMENT I CONDICIONS DE L’ENTORN 1.2 DADES DE L’EDIFICI, ESTAT ACTUAL

1.3 NORMATIVA URBANÍSTICA

1.3.1 ORDENACIÓ VIGENT I ADEQUACIÓ 1.3.2 FITXA URBANÍSTICA

1.4 DESCRIPCIÓ DEL PROJECTE I MATERIALS 1.5 NIVELL DE CUMPLIMENT DE LA CTE 1.6 PRESTACIONS DE L’EDIFICI

1.7 COMPLIMENT REQUISITS LLEI DE CONTRACTES 30/2007 1.7.1 TIPUS DE CONTRACTE, CLASSIFICACIÓ D’EMPRESES 1.7.2 CARÀCTER D’OBRA COMPLETA

1.7.3 DIRECCIÓ TÈCNICA DE LES OBRES

1.7.4 CLÀUSULA DEL PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES 1.7.5 TERMINI D’EXECUCIÓ, GARANTIA I REVISIÓ DE PREUS 1.7.6 REFERÈNCIES DEL REPLANTEIG

2. MEMÒRIA CONSTRUCTIVA

2.0 PREVISIONS TÈCNIQUES DE L’EDIFICI 2.1 SUSTENTACIÓ DE L’EDIFICI

2.2 SISTEMA ENVOLUPANT: AILLANT TÈRMIC 2.3 SISTEMA D’ACABATS: PINTURA

3. COMPLIMENT DEL CTE I ALTRES REGLAMENTS I DISPOSICIONS 3.1 COMPLIMENT CTE

3.2 HABITABILITAT. DECRETS 145/1997 I 20/2007

3.3 REGLAMENT DE SUPRESSIÓ DE BARRERES ARQUITECTÒNIQUES DECRET 20/2003

3.4 CONTROL DE QUALITAT 59/1994

II. ANNEXOS A LA MEMÒRIA

A. INSTRUCCIONS D’US I MANTENIMENT

B. PLA DE CONTROL DE QUALITAT

C. EFICACIA ENERGÈTICA

D. FOTOGRAFIES

E. FITXA CATÀLEG PGOU PALMA

F. FITXA DE RESIDUS PROCEDENTS DE LA CONSTRUCCIÓ

III. PLÀNOLS

IV. PLEC DE CONDICIONS

PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES PARTICULARS

V. ESTAT DE MESURAMENT AMIDAMENTS I PRESSUPOST

QUADRE DE PREUS 1 QUADRE DE PREUS 2 RESUM PER CAPITOLS VII. ANNEXOS AL PROJECTE

ESTUDI BASIC DE SEGURETAT I SALUT

(4)

PROGRAMA DE DESENVOLUPAMENT DELS TREBALLS D’OBRA

1. MEMÒRIA

1. MEMÒRIA DESCRICPTIVA 1.0 AGENTS

Promotor Consell de Mallorca

Projectistes Marta Sabater Forteza-Rey i Pedro Bonet Nadal Arquitecte tècnic Antoni Julià Sagreras

Coordinació Seguretat i Salut Julià Fernández

1.1 ANTECEDENTS: EMPLAÇAMENT I CONDICIONS DE L’ENTORN.

L’edifici que és propietat del Consell de Mallorca, es construeix l’any 1947 per l’arquitecte Carles Gafrau Tornabells.

Es troba aïllat, separat del carrer per un ampli espai enjardinat, i el volum de l’edifici consta de planta baixa, primera i dues torres als extrems del cos central, on la posició de l’entrada és perpendicular al solar. Volumètricament s’articula a traves d’un cos rectangular, que sobresurt en alçària i alienació, i als seus costats es situen dues ales amb prolongacions perpendiculars, on en planta baixa es situen dos porxos.

L’accés es realitza pel número 111 del carrer General Riera, de Palma i el solar no presenta quasi desnivell. Pel que fa a la situació i orientació, aquestes venen grafiades en els plànols adjunts, donant lloc a un solar l’edifici té una superfície aproximada de 80.00 m d’amplada per 175.00 m de llargada.

L’edifici es troba en posició perpendicular al carrer General Riera, per on es realitza l’entrada, i que precisament forma la façana principal objecte del present projecte.

1.2 DADES DE L’EDIFICI. ESTAT ACTUAL.

Construït l’any 1947 i realitzat per l’arquitecte Carles Gafrau Tornabells, aquest fou un edifici originàriament dedicat a Institut de Maternitat.

L’edifici consta de planta baixa i dos pisos, el superior es configura com a porxo, concentrant- se únicament a la part central. Volumètricament s’articula a partir d’un cos rectangular, que sobresurt en altària i alineació, amb coberta a quatre vessants i voladís de fusta. Als seus costats es situen dues ales amb perllongacions perpendiculars.

La superfície construïda es pot desglossar en:

* Sup. Soterrani 132.50 m²

* Sup. Planta Baixa 2.268.00 m²

* Sup. Planta Primera 2.157.00 m²

* Sup. Planta Segona 327.00 m²

total 4.884.50 m²

L’estat actual de conservació de l’edifici és correcte, tal i com ho demostra el fet de no detectar a primera vista patologies significatives, que posin en perill l’edifici o els seus ocupants.

(5)

Les façanes arrebossades i pintades de blanc, es caracteritzen per la seva simplicitat i horitzontalitat. Destaca l’atri semicircular amb columnes dòriques, elevat mitjançant quatre graons, amb una ubicació que no respecta la centralitat del façana.

Tot i això, si observam les façanes amb més deteniment podem observar les següents patologies:

• taques d’humitat, concentrades a la façana nord. Aquelles que sorgeixen en els murs de tancament fets amb bloc de formigó, presenten sovint condensacions a la cara interior que acaben produint l’aparició de fongs en aquestes dependències.

• despreniment de la pintura puntual, sobretot en el paraments que el mur és de bloc de formigó italià.

• pèrdua important del color original a gran part de la mateixa.

1.3. NORMATIVA URBANÍSTICA.

1.3.1 ORDENACIÓ VIGENT I ADEQUACIÓ

Les característiques urbanístiques són les corresponents a les Pla General d’Ordenació Urbana de Palma, de 2 de febrer de 1999.

El projecte es situa en un edifici catalogat pel P.G.O.U., amb una protecció del tipus B, al sector estadístic corresponent a la número 46-06 (s’adjunta en la documentació annexa).

En quan a la zona dotacionals, es tracta de la SGEC/AD-P, el que correspon a un Sistema General d'Equipament Comunitari, de us Administratiu/Institucionals Públic amb nombre de Sector Estadístic i nombre d’ordre dins el sector 46-04E.

L’edificació actual s’adapta a la normativa vigent, complint amb les condicions mínimes de la parcel·la, condicions d’edificació i condicions d’ús.

El projecte que aquí es presenta no suposa cap modificació de volum, ni augment de superfície construïda.

COMPLIMENT DE L’ART. 73 DEL TEXT REFÓS DE LA LLEI DEL SÒL DE 9 D’ABRIL DE 1976 I ART. 138 DE LA LLEI DE 26 DE JUNY DE 1992.

Tant dels punts expressats a la Memòria descriptiva com de les característiques dels materials exposats a la Memòria constructiva, es deriva l’adaptació de la construcció a l’ambient en que es troba situada. La construcció no limita el camp visual, no romp amb l’harmonia del paisatge i no desfigura la perspectiva pròpia del mateix.

Palma de Mallorca, juny de 2007

Marta Sabater Forteza-Rey Arquitecta del Consell.

Vist i plau, Cap del Servei Pedro Bonet Nadal Arquitecte del Consell.

(6)

1.3.2 FITXA URBANÍSTICA

PROJECTE: BASIC I D’EXECUCIÓ DE REHABILITACIÓ DE

FAÇANES I COBERTES A LA LLAR DE LA JOVENTUT

EMPLAÇAMENT: CARRER GENERAL RIERA 111 -07010

MUNICIPI: PALMA (1)

PROPIETARI: CONSELL DE MALLORCA

ARQUITECTES: P. BONET NADAL i M.SABATER FORTEZA-REY

ANNEX A LA MEMÒRIA URBANÍSTICA

Art. 6.1. de la LLEI 10/90 de Disciplina Urbanística de la CAIB (BOCAIB nº 141 de 17/11/90) Planejament vigent: Municipal PGOU PALMA aprov. Definitiva 05/0704 (2)

Sobre Parcel·la idem (3)

Reuneix la parcel·la les condicions de solar segons el Art. 82 de la Llei del Sol (R.D. 1346/76) Si No

CONCEPTE PLANEJAMENT PROJECTE

Classificació del sol

URBÀ (4)

IDEM

Qualificació

SGEC/AD 46-04-E (5)

IDEM

Façana mínima ---- ---

Parcel·la Parcel·la

mínima ----

(6)

---

---- ---

Ocupació o

Profunditat edificable ----

⁽⁷⁾

---

Volum

(m³/m²)

----

Edificabilitat

(m²/m²)

----

(8)

5.132,50 m

²

Us

ADMINISTRATIU (9)

IDEM

Situació Edifici en Parcel·la /

Tipologia

^AÏLLAT ⁽¹⁰⁾

IDEM

Entre Edificis

0.00M

IDEM

Façana

0.00M

IDEM

Fons

0.00M

IDEM

Dreta

0.00M

IDEM

Separació llindars

Esquerra

0.00M (11)

IDEM

Regul

----

Metros

Total

----

m

Altura Màxima

Nº de Plantes

---- (12)

PB+2

Índex de intensitat de uso

---- (13)

---

Observacions: FITXA DEL CATÀLEG DEL AJUNTAMENT B 46-06

(14) En Palma, abril de 2009 Els arquitectes

(7)

1.4 DESCRIPCIÓ DEL PROJECTE I DELS MATERIALS

El programa de necessitats exposat per part del Consell, es pot agrupar en dues actuacions:

• La primera es centra en la rehabilitació de les façanes: repintar de l’arrebossat en general, així com afegir un aïllament tèrmic per la cara exterior en determinades façanes orientades a oest que presenten humitats en la cara interior, a més de repassar les persianes i reparar-les si és necessari, i substituir les fioles de finestres que estan en mal estat.

Pel que fa a la pintura de la façana, s’aplicarà un revestiment amb polisiloxans flexible, donada la seva elevada impermeabilitat alhora que garanteix una gran permeabilitat al vapor d’aigua de al menys 0,16 m EN 1062.2 (assegura que la humitat continguda en el mur pugui sortir cap al exterior sense cap d’impediment).

Serà necessari garantir la flexibilitat d’aquesta pintura al manco del 300% a 23ºC i 80%

a 0ºC, de tal manera que el propi revestiment pugui assolir les microfissures existents i els canvi de suport (tipus Alphaloxan flex de Sikkens o similar).

L’aïllament tèrmic amb plaques de poliestiré expandit es realitzarà per la cara exterior, adherint-ho al suport amb un morter adhesiu d’enllaç inorgànic. Damunt l’aïllant es col·locarà un teixit de fibra de vidre per evitar fissures i donar resistència als cops i finalment l’acabat serà amb un morter orgànic sense ciment, elàstic i resistent a microorganismes. (tipus StoTherm o similar).

La superfície de façana afectada per la rehabilitació és d’uns 3420.00 m², mentre que la superfície de façana que a més a més es s’aïlla serà d’uns 370.00 m².

FAÇANA PRINCIPAL FAÇANA POSTERIOR

(8)

• La segona consisteix en repassar les teulades que no han tengut manteniment recent, i que estan ocasionant humitats. El procediment que es seguirà en les zones grafiades serà el de: retirar tota la teula existent, col·locar una xapa ondulada (tipus Onduline bajo teja) com a impermeabilització per garantir l’estanqueitat de la mateixa, i reteular amb teules velles o noves. En aquest procediment també es substituiran les canals i baixant que estiguin en mal estat i es netejarà les cornises de mares.

La superfície de coberta afectada per la rehabilitació és d’uns 630.00 m².

En qualsevol cas, la descripció dels materials serà l’especificada a l’estat d’amidaments i plànols adjunts. Hauran d’ésser tots de bona qualitat, rebutjant-se per la Direcció Facultativa tot allò que no reuneix les condicions mínimes exigides.

Les instal·lacions es realitzaran per personal qualificat i especialitzat a cada ofici, tenint cura especialment dels acabaments i lliurant les obres amb perfecte estat de funcionament.

1.5 NIVELL DE CUMPLIMENT DE LA CTE

El present projecte es tracta d’Obres de Rehabilitació que afecten únicament als acabats, que proporcionaran a l’edifici una millora en les condicions estètiques i de confort. En base a això li serà d’aplicació els següents Documents Bàsics del Codi Tècnic de l’Edificació:

DB-SE no és d’aplicació donat que no s’afecta l’estructura de l’edifici.

DB-SI**, si és d’aplicació el Document Bàsic DB-2 Propagació Exterior.

DB-SU, no és d’aplicació

DB-HS**, si és d’aplicació únicament en el seu SH-1 Protecció Front a la Humitat, i també la SH-5 Evacuació d’Aigües allà on s’intervingui.

DB-HE. HE-1 no és d’aplicació ja que tot i tenir una superfície major de 1000m², el percentatge de façanes que es renova és del 10% inferior al 25% necessari perquè sigui obligat el compliment d’aquest document bàsic; HE-2 veure RITE; HE-3 no és d’aplicació ja que tot i tenir una superfície major de 1000m² no es renoven la superfície il·luminada; HE-4 no és d’aplicació ja que no existeix demanda d’ACS ni climatització de piscina coberta; HE-5 no és d’aplicació.

DB-HR**, no és d’aplicació perquè queden excloses les obres de rehabilitació.

1.6 PRESTACIONS DE L’EDIFICI

A continuació s’indiquen, primerament les prestacions de l’edifici projectat a partir dels requisits bàsics indicats a l’article 3 de la LOE i en relació amb les exigències bàsiques del CTE.

En segon lloc, si procedeix, s’indiquen les prestacions de l’edifici acordades entre el promotor i el projectista que superin els llindars establerts en el CTE.

(9)

Finalment, al tercer apartat es relacionen les limitacions d’ús de l’edifici projectat.

Requisits

bàsics Segons CTE En

projecte Prestacions segons el CTE en projecte Seguretat

Habitabilitat

Funcionalitat

Requisits

bàsics: Segons CTE En

projecte Prestacions que superin el CTE en projecte Seguretat

DB-SE Seguretat

estructural DB-SE

De tal forma que no es produeixin a l’edifici, o parts del mateix, danys que tinguin el seu origen o afectin a la cementació, els suports, les bigues, els forjats, els murs de càrrega o altres elements estructurals, i que comprometin directament la resistència mecànica i l’estabilitat de l’edifici.

DB-SI Seguretat

en cas d’incendi DB-SI

De tal forma que els ocupants puguin desallotjar l’edifici en condicions segures, es pugui limitar l’extensió de l’incendi dins del propi edifici i dels limítrofs i es permeti l’actuació dels equips d’extinció i rescat.

DB-SU Seguretat

d’utilització DB-SU De tal forma que l’ús normal de l’edifici no suposi risc d’accident per a les persones.

DB-HS Salubritat DB-HS

Higiene, salut i protecció del medi ambient, de tal forma que s’arribin condicions acceptables de salubritat i estaqueitat a l’ambient interior de l’edifici i que aquest no deteriori el medi ambiental seu entorn immediat, garantint una adequada gestió de tota classe de residus.

DB-HR Protecció en front al renou NBE CA88

De tal forma que el renou percebut no posi en perill la salut de les persones i les permeti realitzar satisfactòriament les seves activitats.

DB-HE Estalvi d’energia i aïllament tèrmic DB-HE De tal forma que s’aconsegueixi un ús racional de l’energia necessària per l’adequada utilització de l’edifici.

Altres aspectes funcionals dels elements constructius o de les instal·lacions que permetin un ús satisfactori de l’edifici.

- Habitabilitat

D145/19 D20/20097

7

De tal forma que la disposició i les dimensions dels espais i la dotació de les instal·lacions facilitin l’adequada realització de les funcions previstes a l’edifici.

- Accessibilitat L3/1993 D20/200

3

De tal forma que es permeti a les persones amb mobilitat i comunicació reduïdes l’accés i la circulació per l’edifici en el termes prevists a la seva normativa específica.

- Accés als serveis

RDL1/19 RD401/298 003

De telecomunicació audiovisuals i d’informació d’acord amb l’establert a la seva normativa específica.

DB-SE Seguretat

estructural DB-SE No procedeix

DB-SI Seguretat en

cas d’incendi DB-SI No procedeix

DB-SU Seguretat d’utilització DB-SU No procedeix

(10)

Habitabilitat

Funcionalitat

Limitacions

Limitacions d’ús de

l’edifici: L’edifici només podrà destinar-se als usos previstos al projecte. La dedicació d’algunes de les seves dependències a ús diferent del projectat requerirà d’un projecte de reforma i canvi d’ús que serà objecte de llicència nova. Aquest canvi d’ús serà possible sempre i quan el nou destí no alteri les condicions de la resta de l’edifici ni sobrecarregui les prestacions inicials del mateix en quant a estructura, instal·lacions, etc.

Limitacions d’ús de les dependències:

Limitació d’ús de les instal·lacions

1.7 COMPLIMENT REQUISITS DE LA LLEI DE CONTRACTES 30/2007

1.7.1 TIPUS DE CONTRACTE, CLASSIFICACIÓ D’EMPRESES.

Es tracte d’un Contracte d’Obres de Rehabilitació a resoldre amb un procediment obert, donat que l’import és superior a 200.000,00 euros sense IVA, i s’ha d’exigir la classificació següent grup C: Edificacions subgrup 4: Ofici de picapedrer, arrebossats i revestiments.

Categoria e.

1.7.2 CARÀCTER D’OBRA COMPLETA.

D’acord amb allò establert a l’article 58 del Reglament General de Contractació de l’Estat, es posa de manifest de manera expressa, que el present projecte es refereix a una Obra Completa, en el sentit de que es susceptible d’ésser lliurada per l’ús públic, sense perjudici de les ampliacions de que posteriorment pugui ésser objecte.

1.7.3 DIRECCIÓ TÈCNICA DE LES OBRES.

La intenció de començar l’obra serà comunicada a l’Arquitecte i l’Aparellador amb un mínim d’antelació per poder planificar la seva assistència i diligenciar el Llibre d’Ordres, entenent que l’obra té concedida, quan es produeix l’avís, la llicència d’obres i autoritzacions pertinents pel seu inici.

Les obres no podran donar començament sense l’autorització expressa i per escrit en el Llibre d’Ordres de l’Arquitecte Director. Sense la seva autorització aquestes obres es consideren

DB-HS Salubritat DB-HS No procedeix

DB-HR Protecció en

front al renou DB-HR No procedeix

DB-HE Estalvi

d’energia DB-HE No procedeix

- Habitabilitat

D145/19 D20/20097

7

No procedeix

- Accessibilitat L3/1993 D20/200

3 No procedeix

- Accés als serveis

RDL1/19 RD401/298 003

No procedeix

(11)

En cas de desconèixer qualque solució constructiva, el contractista la sol·licitarà al Tècnic Director, qui la descriurà el Llibre d’Ordres. De no ésser així, s’entén que el contractista respondrà dels possibles defectes de les solucions que adopti. En tot allò que no sigui a la documentació gràfica i/o escrita del present projecte o en aquells extrems dubtosos, es complirà allò que decideixi l’Arquitecte Director.

En tot moment s’acataran per part del contractista les ordres municipals i la reglamentació i legislació vigent damunt seguretat al treball.

1.7.4 CLÀUSULA DEL PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES.

Aquest projecte prendrà com conjunt de característiques que hauran de complimentar els materials empleats en la construcció d’un edifici, així com les Tècniques de la seva col·locació a l’obra, i les que hauran de regir per l’execució de tot tipus d’instal·lacions i de les obres accessòries i dependents el PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES DE LA DIRECCIÓ GENERAL D’ARQUITECTURA 1960.

1.7.5 TERMINI D’EXECUCIÓ, GARANTIA I REVISIÓ DE PREUS.

El termini d’execució previst per les obres del present projecte es considera de tres mesos (3 mesos) a partir de la signatura de l’Acta de Comprovació del Replanteig.

El termini de garantia es considerarà el que estableix la LOE a partir de l’Acta de Recepció de les obres.

La revisió dels preus de les unitats d’obra del present projecte no es considerarà, donat el termini d’execució previst i es farà seguint els criteris de l’article 57 del Plec de Condicions Facultatives.

1.7.6 REFERÈNCIES DEL REPLANTEIG.

Les referències del replanteig son les pròpies de l’obra existent a la qual es remeten els plànols d’execució dels treballs.

Palma de Mallorca, abril de 2009 Marta Sabater Forteza-Rey Arquitecta del Consell.

(12)

2. MEMÒRIA CONSTRUCTIVA.

2.0 PREVISIONS TÈCNIQUES DE L’EDIFICI

Com ja s’ha explicat a la introducció, l’edifici sobre el que ens disposam a intervenir, és un edifici d’uns seixanta anys de vida, en forma de U, que ha tengut alguna ampliació des de la seva concepció inicial.

Fruit d’aquestes intervencions, tot existir certa uniformitat en el sistema estructural, també observam algunes diferencies. Per exemple en l’estructura horitzontal els forjats unidireccionals els originals són de bigueta ceràmica i les ampliacions posteriors de bigueta de formigó. Pel que fa a l’estructura vertical, mentre sistema original és de murs de càrrega (sovint de marès i posteriorment de blocs de formigó) la majoria d’ampliacions són pòrtics de formigó armat.

Les cobertes són planes i inclinades, tot i que sempre tenen una càmara d’aire ventilada que ajuda a esmorteir l’afecte tèrmic.

Els tancaments acabats aterrecat i pintant, necessiten d’una renovació ja que l’actual es despren i en determinades zones on es produiexen condensacions interiors també necessita una augment de l’aillament tèrmic.

El tipus d’intervenció que es proposa en aquest projecte milloren doncs el comfort dels ocupants i l’estètica exterior.

2.1 SUSTENTACIÓ DE L’EDIFICI

No és necessari la presentació d’un Estudi Geotècnic ja que en el present projecte no es modifiquen les tensions que es transmeten al terreny.

2.2 SISTEMA ENVOLUPANT: AÏLLAMENT TÈRMIC

L’aillament tèrmic es col·locarà per la cara exterior de la façana, només sobre les façanes de la cara oest construïdes només amb bloc de formigó italià (porxo esquerra segons es grafia als plànols).

En aquest cas, el conjunt es formarà per varies capes:

1. Capa adherent sobre el suport existent

2. Plaques de poliestirè expandit (sense CKW) poc inflamable i sense contracció.

3. Massa d’armadura i teixit armat de fibra de vidre (tipus mallatex), elàstics i de poca tensió, per evitar fissures i resistent a càrregues mecàniques.

4. Rebossat d’acabat d’enllaç orgànic, sense ciment , elàstic, amb pel·lícula per a millor conservació d’una resistència als microorganismes i amb color.

2.3 SISTEMA D’ACABATS: PINTURA

Segons ja s’ha comentat, com a pintura per a la façana s’aplicarà un revestiment amb

(13)

permeabilitat al vapor d’aigua de al menys 0,16 m EN 1062.2 (assegura que la humitat continguda en el mur pugui sortir cap al exterior sense cap d’impediment).

Serà necessari garantir la flexibilitat d’aquesta pintura al manco del 300% a 23ºC i 80% a 0ºC, de tal manera que el propi revestiment pugui assolir les microfissures existents i els canvi de suport (tipus Alphaloxan flex de Sikkens o similar).

Aquests s’aplicarà desprès d’una neteja superficial del suport i les preceptives capes d’imprimació. Es faran proves de color per escollir el definitiu per la Direcció Facultativa.

Palma de Mallorca, abril de 2009.

Marta Sabater Forteza-Rey Arquitecta del Consell.

(14)

3. COMPLIMENT DE LA CTE I ALTRES REGLAMENTS I DISPOSICIONS

ÍNDEX GENERAL

No GENERAL No.01 LOE

E ESTRUCTURA I CIMENTACIÓ E.01 Accions

E.02 Estructura E.03 Cimentació

E.04 Resistència al foc de l’estructura

C SISTEMA CONSTRUCTIU I CONDICIONAMENT C.01 Aïllaments

C.02 Revestiments I INSTAL·LACIONS I.01 Telecomunicacions I.02 Electricitat

I.03 Lampisteria I.04 Il·luminació I.05 Combustible I.06 Protecció I.07 Tèrmiques I.08 Evacuació I.09 Ventilació

Se SEGURETAT I.01 Telecomunicacions I.02 Electricitat

I.03 Lampisteria

Me SEGURETAT I SALUT Ac ACCESSIBILITAT

Ha HABITABILITAT I ÚS I MANTENIMENT Ha.01 Habitabilitat

Ha.02 Ús i manteniment

Me MEDI AMBIENT I RESIDUS Me.01 General

Me.02 Residus Mallorca

Co CONTROL DE QUALITAT

(15)

No GENERAL

LOE LLEI D’ORDENACIÓ DE LA EDIFICACIÓ L 38/1999, de 5 de novembre, de la Jefatura del Estado BOE 06.11.1999 (en vigor des del 06.05.2000)

CTE CODI TÈCNIC DE L‘EDIFICACIÓ

RD 314/2006, de 17 de marzo, del Ministerio de la Vivienda BOE 28.03.2006

E.01 ACCIONS

CTE DB SE-AE Seguretat estructural. ACCIONS EN LA EDIFICACIÓ RD 314/2006, de 17 de marzo, del Ministerio de la Vivienda

BOE 28.03.2006

NCSR-02 NORMA DE CONSTRUCCIÓ SISMORRESISTENT: PART GENERAL I EDIFICACIÓ RD 997/2002, de 27 de setembre, del Ministerio de Fomento

BOE 11.10.2002 E.02 ESTRUCTURA

EHE INSTRUCCIÓ DE FORMIGÓ ESTRUCTURAL RD 2661/1998, d’11 de desembre, del Ministerio de Fomento BOE 13.01.1999

Modificació i correcció d’errors BOE 24.06.1999

EFHE INSTRUCCIÓ PER AL PROJECTE I L’EXECUCIÓ DE FORJATS UNIDIRECCIONALS DE FORMIGÓ ESTRUCTURAL REALITZATS AMB ELEMENTS PREFABRICATS

RD 642/2002, de 5 de juliol, del Ministerio de Fomento BOE 06.08.2002

Correcció d’errors BOE 30.11.2002

CTE DB SE-A Seguretat estructural. ACER RD 314/2006, de 17 de marzo, del Ministerio de la Vivienda BOE 28.03.2006

CTE DB SE-F Seguretat estructural. FÁBRICA RD 314/2006, de 17 de marzo, del Ministerio de la Vivienda BOE 28.03.2006

CTE DB SE-M Seguritat estructural. FUSTA

FABRICACIÓ I EMPRAMENT D’ELEMENTS RESISTENTS PER A PISOS I COBERTES RD 1630/1980, de 18 de julio, de la Presidencia del Gobierno

BOE 08.08.1980

Corrección de errores: BOE 16.12.1989 Actualización de las fichas de autorización de uso de sistemas de forjados BOE 06.03.1997

E.03 CIMENTACIÓ

CTE DB SE-C Seguridad estructural. CIMIENTOS RD 314/2006, de 17 de marzo, del Ministerio de la Vivienda BOE 28.03.2006

E.04 RESISTÈNCIA AL FOC DE L’ESTRUCTURA

CTE DB SE-C Seguridad en caso de incendio. RESISTENCIA AL FUEGO DE LA ESTRUCTURA

C.01 AÏLLAMENTS

CTE DB HE1 ESTALVI D’ENERGIA

(16)

BOE 28.03.2006

NBE CA-88 CONDICIONS ACÚSTIQUES EN ELS EDIFICIS

O 29 de setembre de 1988, del Ministerio de Obras Públicas y Urbanismo BOE 08.10.1988

C.02 REVESTIMENTS

CTE DB HS1 Salubritat. PROTECCIÓ FRONT A LA HUMITAT RD 314/2006, de 17 de marzo, del Ministerio de la Vivienda BOE 28.03.2006

RC-03 INSTRUCCIÓ PER A LA RECEPCIÓ DE CIMENTS

RD 1797/2003, de 26 de desembre, del Ministerio de la Presidencia BOE 16.01.2004 (en vigor el dia següent a la seva publicació)

RL-88 PLEC GENERAL DE CONDICIONS PER A LA RECEPCIÓ DE LADRILLOS CERÀMICS EN LES OBRES DE CONSTRUCCIÓ

O 27 de julio de 1988, del Ministerio de Relaciones con las Cortes y Presidencia del Gobierno BOE 03.08.1988

RB-90 PLEC GENERAL DE CONDICIONS PER A LA RECEPCIÓ DE BLOCS DE FORMIGÓ EN LES OBRES DE CONSTRUCCIÓ

O 4 de julio de 1990, del Ministerio de Obras Públicas y Urbanismo BOE 11.07.1990

RY-85 PLEC GENERAL DE CONDICIONS PER A LA RECEPCIÓ DE GUIXOS I ESCAIOLES EN LES OBRES DE CONSTRUCCIÓ

O 31 de maig de 1985, de la Presidencia del Gobierno

BOE 10.06.1985

GUIXOS I ESCAIOLES PER A LA CONSTRUCCIÓ I ESPECIFICACIONS TÉCNIQUES DELS PREFABRICATS DE GUIXOS I ESCAIOLES

RD 1312/1986, de 25 d’ abril, del Ministerio de Industria y Energía BOE 01.07.1986

RCA 92 INSTRUCCIÓ PER A LA RECEPCIÓ DE CALES EN OBRES DE REHABILITACIÓ DE SOLS O 18 de diciembre de 1992, del Ministerio de Obras Públicas y Urbanismo BOE 26.12.1992

I.01 TELECOMUNICACIONS

INFRAESTRUCTURES COMUNS EN ELS EDIFICIS PER AL ACCÉS ALS SERVEIS DE TELECOMUNICACIONS

RD 1/1998, de 27 de febrer, de la Jefatura del Estado BOE 28.02.1998

Observacions: Deroga la L 49/1966 sobre antenes col.lectives

REGLAMENT REGULADOR DE LES INFRAESTRUCTURES COMUNS DE TELECOMUNICACIONS PER AL ACCÉS ALS SERVEIS DE TELECOMUNICACIÓ A L’INTERIOR DELS EDIFICIS I DE LA ACTIVITAT D’INSTAL·LACIÓ DE EQUIPS I SISTEMES

RD 401/2003, de 4 d’abril, del Ministerio de Ciencia y Tecnología BOE 14.05.2003

Observacions: En vigor des de 15.05.2003. Deroga el RD 279/1999

DESENVOLUPAMENT DEL REGLAMENT REGULADOR DE LES INFRAESTRUCTURES COMUNS DE TELECOMUNICACIONS PER AL ACCÉS ALS SERVEIS DE TELECOMUNICACIÓ A L’INTERIOR DELS EDIFICIS I DE L’ACTIVITAT D’INSTAL·LACIÓ DE EQUIPS I SISTEMES DE TELECOMUNICACIONS, APROVAT PEL REAL DECRET 401/2003, DE 4 DE ABRIL

O CTE/1296/2003, de 14 de maig, del Ministerio de Ciencia y Tecnología BOE 27.04.2003

I.02 ELECTRICITAT

(17)

NORMAS SOBRE ACOMETIDAS ELÉCTRICAS

RD 7/1982, de 15 d’ octubre, del Ministerio de Ciencia y Tecnología BOE 12.11.1982

Correcció d’errors

BOE 04.12.1982, BOE 29.12.1982 y BOE 21.02.1983

PROCEDIMENT ADMINISTRATIU APLICABLE EN LA TRAMITACIÓ DE LES INSTAL·LACIONS ELÈCTRIQUES DE LA COMUNITAT AUTÒNOMA DE LES ILLES BALEARS

D 36/2003, d’11 d’abril, de la Conselleria d’Economia, Comerç i Indústria pel qual es modifica el D 99/1997, d’11 de juliol, de la Conselleria d’Economia, Comerç i Indústria

BOIB 24.04.2003

REGLAMENT DE LÍNEES ELÈCTRIQUES ÀREES D’ALTA TENSIÓ D 3151/1968, de 28 de novembre, del Ministerio de Industria

BOE 27.12.1968 Correcció d’errors BOE 08.03.1969

REGULACIÓ DE LES ACTIVITATS DE TRANSPORT, DISTRIBUCIÓ, COMERCIALITZACIÓ, SUBMINISTRA I PROCEDIMENTS D’AUTORITZACIÓ D’INSTAL·LACIONS D’ENERGIA ELÈCTRICA RD 1955/2000, d’1 de desembre, del Ministerio de Economía

BOE 27.12.2000

CTE DB HS5 Estalvi d’energia. CONTRIBUCIÓ FOTOVOLTAICA MÍNIMA D’ENERGIA ELÈCTRICA RD 314/2006, de 17 de marzo, del Ministerio de la Vivienda

BOE 28.03.2006

I.03 LAMPISTERIA

CTE DB HE4 Estalvi d’energia. CONTRIBUCIÓ SOLAR MÍNIMA D’AIGUA CALENT SANITÀRIA RD 314/2006, de 17 de marzo, del Ministerio de la Vivienda

BOE 28.03.2006

CTE DB HS4 Salubritat. SUBMINISTRAMENT D’AIGUA RD 314/2006, de 17 de marzo, del Ministerio de la Vivienda BOE 28.03.2006

REGLAMENTACIÓ TÈCNICA SANITÀRIA PEL PROVEÏMENT I CONTROL DE QUALITAT DE LES AIGÜES POTABLES DE CONSUM PÚBLIC

RD 1138/1990, de 14 de setembre, del Ministerio de Sanitat i Consum BOE 20.09.1990

I.04 IL·LUMINACIÓ

CTE DB HE-3 Estalvi d’energia. EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE LES INSTAL·LACIONS D’IL·LUMINACIÓ

CTE DB SU-4 Seguretat d’utilització. SEGURETAT FRONT AL RISC CAUSAT PER IL·LUMINACIÓ INADEQUADA

I.05 COMBUSTIBLE

REGLAMENT DE APARELLS QUE UTILITZEN GAS COM COMBUSTIBLE RD 494/1988, de 20 de maig, Ministerio de Industria y Energía

BOE 25.05.1988 Correcció d’errors BOE 21.07.1988

INSTRUCCIONS TÈCNIQUES COMPLEMENTARIES DEL REGLAMENT D’APARELLS QUE UTILITZEN GAS COM COMBUSTIBLE

O de 7 de juny de 1988, del Ministerio de Industria y Energía BOE 20.06.1988

Modificació ITC-MIE-AG 1 y 2

(18)

Publicació ITC-MIE-AG 10, 15, 16, 17 y 20 BOE 27.12.1988

REGLAMENT D’INSTAL·LACIONS DE GAS EN LOCALS DESTINATS A USOS DOMÈSTICS, COL·LECTIUS O COMERCIALS

RD 1853/1993, de 22 d’ octubre, de la Presidencia del Gobierno BOE 24.11.1993

REGLAMENT SOBRE INSTAL·LACIONS DE EMMAGATZEMANT DE GASES LIQUATS DEL PETROLI (GLP) EN DEPÒSITS FIXES

O de 29 de gener de 1986, del Ministerio de Industria y Energía BOE 22.02.1986

INSTRUCCIÓ TÈCNICA COMPLEMENTARIA MI-IP03 I MI-IP04 “INSTAL·LACIONS PETROLÍFERES PER A US PROPI

RD 1523/1999, d’1 d’octubre, del Ministerio de Industria y Energía BOE 22.10.1999

I.06 PROTECCIÓ

CTE DB SI-4 Seguretat en cas d’incendi. DETECCIÓ, CONTROL I EXTINCIÓ DE L’INCENDI.

MESURES DE SEGURETAT I PROTECCIÓ CONTRA INCENDIS ALS ESTABLIMENTS TURÍSTICS D 13/1985, de 21 de febrer, de la Conselleria de Turisme

BOCAIB 20.03.1985

REGLAMENT D’INSTAL·LACIONS DE PROTECCIÓ CONTRA INCENDIS RD 1942/1993, de 5 de novembre, del Ministerio de Industria y Energía BOE 14.12.1993

NORMES DE PROCEDIMENT I DESENVOLUPAMENT DEL REAL DECRET 1942/1993, DE 5 DE NOVEMBRE PEL QUE S’APROVA EL REGLAMENT D’INSTAL·LACIONS DE PROTECCIÓ CONTRA INCENDIS I ES REVISA L’ANNEX I I ELS APÈNDIXS DE MATEIX

O de 16 d’abril, del Ministerio de Industria y Energía BOE 28.04.1998

REGLAMENT DE SEGURITAT CONTRA INCENDIS EN ELS ESTABLIMENTS INDUSTRIALS RD 2267/2004, de 3 de desembre, del Ministerio de Industria, Turismo y Comercio

BOE 17.12.2004

PARALLAMPS RADIOACTIUS

RD 1428/1986, de 13 de juny, del Ministerio de Industria BOE 11.07.1986

CTE DB SU 8 Seguretat d’utilització. SEGURETAT FRONT AL RISC CAUSAT PER L’ACCIÓ DEL RAIG.

I.07 TÈRMIQUES

RITE REGLAMENT DE INSTAL·LACIONS TÈRMIQUES EN ELS EDIFICIS I LES SEVES INSTRUCCIONS TÈCNIQUES COMPLEMENTARIES (ITE) I ES CREA LA COMISSIÓ ASSESSORA PER A INSTAL·LACIONS TÈRMIQUES DELS EDIFICIS

RD 1751/1998, de 31 de juliol, de la Presidencia del Gobierno BOE 05.08.1998

I.08 EVACUACIÓ

CTE DB HS 5 Salubritat. EVACUACIÓ D’AIGÜES

(19)

I.09 VENTILACIÓ

CTE DB HS 5 Salubritat. QUALITAT DE L’AIRE INTERIOR RD 314/2006, de 17 de marzo, del Ministerio de la Vivienda

BOE 28.03.2006

S.1 SEGURETAT ESTRUCTURAL

CTE DB SE Seguretat estructural. BASES DE CÀLCUL RD 314/2006, de 17 de marzo, del Ministerio de la Vivienda

BOE 28.03.2006

S.2 SEGURETAT INCENDI

CTE DB SI Seguretat en cas d’incendi

S.3 SEGURETAT UTILITZACIÓ

CTE DB SU SEGURETAT D’UTILITZACIÓ RD 314/2006, de 17 de marzo, del Ministerio de la Vivienda BOE 28.03.2006

Se SEGURETAT I SALUT

ORDENANÇA GENERAL DE SEGURITAT I HIGIENE EN EL TREBALL O de 9 de març de 1971, del Ministerio de Trabajo Sanidad y Seguridad Social BOE 16 y 17.03.1971

Correcció d’errors BOE 06.04.1971

PREVENCIÓ DE RISCS LABORALS

L 31/1995, de 8 de novembre, de la Jefatura del Estado BOE 10.11.1995

REFORMA DEL MARC NORMATIU DE LA PREVENCIÓ DE RISCS LABORALS L 54/2003, de 12 de desembre, de la Jefatura del Estado

BOE 13.12.2003

SEGURITAT I SALUT EN LES OBRES DE CONSTRUCCIÓ RD 16 27/1997, de 24 d’octubre, del Ministerio de la Presidencia BOE 25.10.1997

Observacions: Aquest RD sustitueix el RD 555/1986, de 21 de febrer de 1.986 (BOE 21.03.86) INSTRUCCIÓ TÈCNICA COMPLEMENTARIA “MIE-AEM-2” DEL REGLAMENT D’APARATS D’ELEVACIÓ I MANUTENCIÓ, REFERENT A GRUES TORRE PER A OBRES O ALTRES APLICACIONS

RD 836/2003, de 27 de juny, del Ministerio de Ciencia y Tecnología BOE 17.07.2003 (en vigor des del 17.10.2003)

Ac ACCESSIBILITAT

MILLORA DE L’ACCESSIBILITAT I SUPRESSIÓ DE LES BARRERES ARQUITECTÒNIQUES L 3/1993, de 4 de maig, del Parlament de les Illes Balears

BOCAIB 20.05.1993

REGLAMENT DE SUPRESSIÓ DE BARRERES ARQUITECTÒNIQUES

D 20/2003, de 28 de febrer, de la Conselleria d’Obres Publiques, Habitatge i Transport BOIB 18.03.2003

CTE DB SU Seguretat d’utilització. SEGURETAT FRONT AL RISC DE CAIGUDES RD 314/2006, de 17 de marzo, del Ministerio de la Vivienda

BOE 28.03.2006

Ha.01 HABITABILITAT

CONDICIONS DE DIMENSIONAMENT, D’HIGIENE I D’INSTAL·LACIONS PEL DISSENY I

(20)

D 145/1997, de 21 de novembre, de la Conselleria de Foment BOCAIB 06.12.1997

Ha.02 ÚS I MANTENIMENT

MESURES REGULADORES D’ÚS I MANTENIMENT DELS EDIFICIS

D 35/2001, de 9 de març, de la Conselleria de d’Obres Públiques, Habitatge i Transports BOCAIB 17.03.2001

Me MEDI AMBIENT I RESIDUS AVALUACIÓ DE L’IMPACTE AMBIENTAL

RD 1302/1986, de 28 de juny, del Ministerio de Obras Públicas y Urbanismo BOE 30.06.1986

REGLAMENT PER A LA EXECUCIÓ DE L’AVALUACIÓ DE L’IMPACTO AMBIENTAL RD 1131/1988, de 30 de setembre, del Ministerio de Obras Públicas y Urbanismo BOE 05.10.1988

PROTECCIÓ DEL MEDI AMBIENT CONTRA LA CONTAMINACIÓ PER EMISSIÓ DE RENOUS I VIBRACIONS

D 20/1987, de 26 de març, de la Conselleria d’Obres Públiques i Ordenació del Territori BOCAIB 30.04.1987

LLEI BÀSICA DE RESIDUS TÒXICS I PERILLOSOS L 20/1986, del 21 d’abril, de la Jefatura del Estado BOE 20.05.1986

RESIDUS. NORMES REGULADORES DELS RESIDUS L 10/1998, de 21 d’abril, de la Jefatura del Estado BOE 22.04.1998

REGLAMENT PER A LA EXECUCIÓ DE LA LLEI BÀSICA DE RESIDUS TÒXICS I PERILLOSOS RD 833/1988, de 20 de juliol, del Ministerio de Medio Ambiente

BOE 30.07.1988

CTE DB HS 2 Salubritat. RECOLLIDA I EVACUACIÓ DE RESIDUS RD 314/2006, de 17 de marzo, del Ministerio de la Vivienda

BOE 28.03.2006

PLA DIRECTOR SECTORIAL PER A LA GESTIÓ DELS RESIDUS DE CONSTRUCCIÓ - DEMOLICIÓ, VOLUMINOSOS I PNEUMÀTICS FORA D’ÚS DE L’ILLA DE MALLORCA

E.03 CONTROL DE QUALITAT

CONTROL DE QUALITAT DE L’EDIFICACIÓ, ÚS I MANTENIMENT

D 59/1994, de 13 de maig, de la Conselleria d’Obres Públiques i Ordenació del Territori BOCAIB 28.05.1994

Modificació dels articles 4 i 7 BOCAIB 29.11.1994

O de 28.02.1995 per el desenvolupament del D 59/1994 amb referència al control de forjats unidireccionals i cobertes BOCAIB 16.03.1995

O de 20.06.1995 per el desenvolupament del D 59/1994 amb referència al control de les fàbriques d’elements resistents

BOCAIB 15.07.1995

(21)

3.1.1 DB SI: SEGURETAT EN CAS D’INCENDI

Al ser aquesta una obra de rehabilitació que no afecta a l’ús, ni tampoc altera la seva ocupació o distribució, únicament és d’aplicació aquest Document Bàsic en els elements modificats, per tant al que afecti al revestiment de les façanes i les cobertes inclinades.

EXIGÈNCIA BÀSICA SI 1: Propagació interior.

No és d’aplicació.

EXIGÈNCIA BÀSICA SI 2: Propagació exterior.

FAÇANES

Per tal d’evitar la propagació exterior horitzontal de l’incendi a traves de les façanes, entre sectors diferents serà de mínim EI60 quan aquestes formin un angle de 90º en una distància major a 2.00m. Quan la propagació sigui vertical existirà una franja mínima d’1.00m d’altura, mesurada al plànol de la façana.

La classe de reacció al foc dels materials que ocupin més del 10% de la superfície de la façana seran B-s3, d2.

COBERTES

La coberta tendrà un mínim d’una resistència al foc REI60, en una franja de 1.00m d’ample mesurada situada sobre l’encontre amb la coberta de tot element compartimentador.

L’encontre entre la coberta i la façana de sectors diferents, l’altura h sobre la coberta a la que haurà d’estar qualsevol zona de façana de la que la resistència al foc no sigui al manco EI60 en funció de la distància de la façana.

Els materials que ocupen més del 10% del revestiment o acbat exterior de les cobertes, inclosa la cara superior dels voladius que excedeixin d’un metre, han de pertanyer a la classe de reacció al foc BROOF(t1)

EXIGÈNCIA BÀSICA SI 3: Evacuació.

EXIGÈNCIA BÀSICA SI 4: Detecció, control i extinció de l’incendi.

EXIGÈNCIA BÀSICA SI 5: Intervenció de bombers.

EXIGÈNCIA BÀSICA SI 6: Resistència estructural a l’incendi.

3.1.2 DB HS: SALUBRITAT

EXIGÈNCIA BÀSICA HS 1: Protecció front a la humitat.

Aquesta exigència estableix el grau d’impermeabilitat mínim exigit en façanes front a la penetració de les precipitacions s’obté en funció de la zona pluviomètrica de promedi i el grau d’exposició al vent. En el nostre cas es tracte d’una zona pluviomètrica III i eòlica C, i el terreny

(22)

és de tipus I, el que implica que el Grau d’exposició al vent és V3 i el Grau d’Impermeabilitat mínim de les façanes serà 3.

En el nostre cas la solució constructiva adoptada és amb revestiment exterior, tipus R1+B1+C2, és a dir un revestiment exterior de 10-15 mm; una barrera resistent al la filtració contra la penetració de l’aigua de resistència mitja (aïllant hidròfil col·locat a la cara interior); i un gruix mig.

EXIGÈNCIA BÀSICA HS 2: Recollida i evacuació de residus.

Aquesta exigència no és d’aplicació.

EXIGÈNCIA BÀSICA HS 3: Qualitat de l’aire interior.

EXIGÈNCIA BÀSICA HS 4: Subministro d’aigua.

EXIGÈNCIA BÀSICA HS 5: Evaquació d’aigues.

Aquesta exigència és d’aplicació, el que suposa que no col.locarem mai una baixant inferior al diàmetre 110 o que el diàmetre del canalò serà per una pendent del 2% de 125 mm.

3.2 HABITABILITAT. DECRETS 145/1997 i 20/2007.

No són d’aplicació els Decrets 145/1997 i 20/2007, sobre les Condicions de Dimensionament, d’Higiene i d’Instal·lacions per al Disseny i l’Habitabilitat en els edificis, habitatges o locals, al tractar-se d’un projecte d’exteriors.

3.3 REGLAMENT DE SUPRESSIÓ DE BARRES ARQUITECTÒNIQUES.

DECRET 20/2003.

No és d’aplicació aquest decret ja que no es tracte ni d’una rehabilitació integral, ni d’un canvi d’ús.

3.4 CONTROL DE QUALITAT.

En les Illes Balears és vigent el Decret 59/1994, de 13 de maig de la Conselleria d’Obres Públiques i Ordenació del Territori, referent al Control de Qualitat en l’Edificació. Dit Decret es superposa parcialment amb les exigències del CTE i a l’espera de la modificació o concreció de l’Administració competent, es justifica en la memòria del projecte el compliment del referit Decret i el Pla de Control de Qualitat que es presenta, fa referència als materials no relacionats en el Decret 59/1994 però si requerits obligatòriament en els DBs.

(23)

II. ANNEXOS A LA MEMÒRIA

A. INSTRUCCIONS D’ÚS I MANTENIMENT

A les Illes Balears és vigent el Decret 35/2001, de 9 de març, de la Conselleria d’Obres, Habitatges i Transport, relatiu a mesures reguladores de l’ús i manteniment dels edificis, que se superposa a les exigències del CTE i, en espera de la modificació o concreció de l’Administració competent, s’adjuntaran a la documentació de Final d’Obra les instruccions d’ús i manteniment de l’edifici acabat, que es realitzen d’acord amb el Decret esmentat i que compliran els requeriments del CTE.

B. PLA DE CONTROL DE QUALITAT

A les Illes Balears és vigent el Decret 59/1994, de 13 de maig, de la Conselleria d’Obres Públiques i Ordenació del Territori, relatiu al control de qualitat en l’edificació. Aquest decret es sobreposa parcialment amb les exigències del CTE i, en espera de la modificació o concreció de l’Administració competent, es justifica a la memòria del projecte el compliment d’aquest decret i el Pla de control de Qualitat que es presenta fa referència als materials no relacionats al Decret 59/1994 però sí requerits obligatòriament als DB.

PLA DE CONTROL DE QUALITAT I CUMPLIIENT DEL DECRET 59/1994 B1. INTRODUCCIÓ

Justificació del pla de control de qualitat

Requeriments de control enunciaTs en el CTE part I B2. ACTUACIONS PREVIES

Enderrocs CUBIERTES Cobertes inclinades REVESTIMIENTS

Revestiment de paraments Pintures

(24)

B1. INTRODUCCIÓN

JUSTIFICACIÓN DEL PLAN DE CONTROL DE CALIDAD Antecedentes

Es objeto de presente documento la redacción del plan de control de calidad de la obra de referencia.

A partir del presente plan de control de calidad y considerando las prescripciones del proyecto, el director de ejecución realizará los controles de calidad a lo largo de la obra: el control de recepción de productos, equipos y sistemas, el control de ejecución de la obra y el control de la obra acabada como especifica el artículo 7 de la Parte I del CTE. Como el CTE no define un protocolo que facilite la realización de este trabajo de bastante complejidad y envergadura y de acuerdo con lo establecido en el Decreto 59/1994 el director de ejecución de la obra redactará el programa de control de calidad.

Puntualizaciones al presente documento

1. Se ha utilizado la estructura del pliego de condiciones técnicas del CSCAE, de este documento se han extraído los apartados de control de calidad, los cuales se han reorganizado y modificado puntualmente de acuerdo con los siguientes apartados:

- Controles que afectan a la recepción de productos - Control de ejecución, ensayos y pruebas

- Verificaciones de la obra acabada.

2. En referencia al cumplimiento del artículo 2 del Decreto 59/1994 en la documentación del proyecto, se deberá indicar las calidades de los materiales y sus especificaciones técnicas así como su normativa de aplicación. Paralelamente en el presupuesto del proyecto, se incluirá una partida específica para ensayos y pruebas de control.

REQUERIMIENTOS DE CONTROL ENUNCIADOS EN EL CTE parte I CTE parte I, Art. 7, punto 4:

“(…)

4. Durante la construcción de las obras el director de obra y el director de la ejecución de la obra realizarán, según sus respectivas competencias, los controles siguientes:

a) Control de recepción en obra de los productos, equipos y sistemas que se suministren a las obras de acuerdo con el artículo 7.2.

b) Control de ejecución de la obra de acuerdo con el artículo 7.3; y c) Control de la obra terminada de acuerdo con el artículo 7.4.

7.2 Control de recepción en obra de productos, equipos y sistemas:

El control de recepción tiene por objeto comprobar que las características técnicas de los productos, equipos y sistemas suministrados satisfacen lo exigido en el proyecto. Este control comprenderá:

a) El control de la documentación de los suministros, realizado de acuerdo con el artículo 7.2.1.

b) El control mediante distintivos de calidad o evaluaciones técnicas de idoneidad, según el artículo 7.2.2; y c) El control mediante ensayos, conforme al artículo 7.2.3.

7.2.1 Control de la documentación de los suministros:

Los suministradores entregarán al constructor, quien los facilitará al director de ejecución de la obra, los documentos de identificación del producto exigidos por la normativa de obligado cumplimiento y, en su caso, por el proyecto o por la dirección facultativa. Esta documentación comprenderá, al menos, los siguientes documentos:

a) Los documentos de origen, hoja de suministro y etiquetado.

b) El certificado de garantía del fabricante, firmado por persona física; y

c) Los documentos de conformidad o autorizaciones administrativas exigidas reglamentariamente, incluida la documentación correspondiente al marcado CE de los productos de construcción, cuando sea pertinente, de acuerdo con las disposiciones que sean transposición de las Directivas Europeas que afecten a los productos suministrados.

7.2.2 Control de recepción mediante distintivos de calidad y evaluaciones de idoneidad técnica.

1. El suministrador proporcionará la documentación precisa sobre:

a) Los distintivos de calidad que ostenten los productos, equipos o sistemas suministrados, que aseguren las

(25)

acuerdo con lo establecido en el artículo 5.2.5, y la constancia del mantenimiento de sus características técnicas.

2. El director de la ejecución de la obra verificará que esta documentación es suficiente para la aceptación de los productos, equipos y sistemas amparados por ella.

7.2.3 Control de recepción mediante ensayos.

1. Para verificar el cumplimiento de las exigencias básicas del CTE puede ser necesario, en determinados casos, realizar ensayos y pruebas sobre algunos productos, según lo establecido en la reglamentación vigente, o bien según lo especificado en el proyecto u ordenados por la dirección facultativa.

2. La realización de este control se efectuará de acuerdo con los criterios establecidos en el proyecto o indicados por la dirección facultativa sobre el muestreo del producto, los ensayos a realizar, los criterios de aceptación y rechazo y las acciones a adoptar.

7.3 Control de ejecución de la obra.

1. Durante la construcción, el director de la ejecución de la obra controlará la ejecución de cada unidad de obra verificando su replanteo, los materiales que se utilicen, la correcta ejecución y disposición de los elementos constructivos y de las instalaciones, así como las verificaciones y demás controles a realizar para comprobar su conformidad con lo indicado en el proyecto, la legislación aplicable, las normas de buena práctica constructiva y las instrucciones de la dirección facultativa. En la recepción de la obra ejecutada pueden tenerse en cuenta las certificaciones de conformidad que ostenten los agentes que intervienen, así como las verificaciones que, en su caso, realicen las entidades de control de calidad de la edificación.

2. Se comprobará que se han adoptado las medidas necesarias para asegurar la compatibilidad entre los diferentes productos, elementos y sistemas constructivos.

3. En el control de ejecución de la obra se adoptarán los métodos y procedimientos que se contemplen en las evaluaciones técnicas de idoneidad para el uso previsto de productos, equipos y sistemas innovadores, previstas en el artículo 5.2.5.

7.4 Control de la obra terminada:

En la obra terminada, bien sobre el edificio en su conjunto, o bien sobre sus diferentes partes y sus instalaciones, parcial o totalmente terminadas, deben realizarse, además de las que puedan establecerse con carácter voluntario, las comprobaciones y pruebas de servicio previstas en el proyecto u ordenadas por la dirección facultativa y las exigidas por la legislación aplicable.

(…)”

B2. ACTUACIONES PREVIAS Derribos

Control de ejecución

Durante la ejecución se vigilará y se comprobará que se adopten las medidas de seguridad especificadas, que se dispone de los medios adecuados y que el orden y la forma de ejecución se adaptan a lo indicado.

Durante la demolición, si aparecieran grietas en los edificios medianeros se paralizarán los trabajos, y se avisará a la dirección facultativa, para efectuar su apuntalamiento o consolidación si fuese necesario, previa colocación o no de testigos.

CUBIERTAS Cubiertas inclinadas

Control de recepción en obra de productos, equipos y sistemas

Este control comprende el control de la documentación de los suministros (incluida la del marcado CE cuando sea pertinente), el control mediante distintivos de calidad o evaluaciones técnicas de idoneidad y el control mediante ensayos.

Para este capítulo, no se ha considerado un control de ejecución específico, no obstante se comprobará su conformidad con lo indicado en el proyecto, la legislación aplicable y las normas de buena práctica constructiva.

Puntos de observación:

- Formación de faldones:

Pendientes.

Forjados inclinados: controlar como estructura.

Fijación de ganchos de seguridad para el montaje de la cobertura.

Tableros sobre tabiquillos: tabiquillos, controlar como tabiques. Tableros, independizados de los tabiquillos. Ventilación de las cámaras.

- Aislante térmico:

Correcta colocación del aislante, según especificaciones de proyecto. Continuidad. Espesor.

(26)

Fijación y solapo de piezas.

Material y secciones especificados en proyecto.

Juntas para dilatación.

Comprobación en encuentros entre faldones y paramentos.

- Canalones:

Longitud de tramo entre bajantes menor o igual que 10 m. Distancia entre abrazaderas de fijación. Unión a bajantes.

- Impermeabilización, en su caso: controlar como cubierta plana.

- Base de la cobertura:

Correcta colocación, en su caso, de rastreles o perfiles para fijación de piezas.

Comprobación de la planeidad con regla de 2 m.

- Piezas de cobertura:

Pendiente mínima, según el CTE DB HS 1, tabla 2.10 en función del tipo de protección, cuando no haya capa de impermeabilización.

Tejas curvas:

Replanteo previo de líneas de máxima y mínima pendiente. Paso entre cobijas. Recibido de las tejas. Cumbrera y limatesas: disposición y macizado de las tejas, solapes de 10 cm. Alero:

vuelo, recalce y macizado de las tejas.

Otras tejas:

Replanteo previo de las pendientes. Fijación según instrucciones del fabricante para el tipo y modelo. Cumbreras, limatesas y remates laterales: piezas especiales.

Ensayos y pruebas

Según Decreto 59/1994, para cubiertas inclinadas que se realicen con materiales bituminosos se requerirá la prueba de servicio de estanqueidad según NBE QB-90:

"La prueba de servicio debe consistir en una inundación hasta un nivel de 5 cm. aprox., por debajo del punta más alto de la entrega más baja de la impermeabilización en paramentos y teniendo en cuenta que la carga de agua no sobrepase los límites de resistencia de la cubierta.

La impermeabilización debe mantenerse hasta el nivel indicado durante 24 horas, como mínimo. Los desagües deben obturarse mediante un sistema que permita evacuar el agua en caso de que se rebase el nivel requerido, para mantener éste.

Una vez finalizado el ensayo, deben destaparse los desagües; la operación debe realizarse de forma progresiva para evitar que la evacuación del agua produzca daños en loas bajantes.

En las cubiertas en las que no sea posible la inundación debe procederse a un riego continuo de la cubierta durante 48 horas."

REVESTIMIENTOS

Revestimiento de paramentos

Pinturas

Control de recepción en obra de productos, equipos y sistemas

Este control comprende el control de la documentación de los suministros (incluida la del marcado CE cuando sea pertinente), el control mediante distintivos de calidad o evaluaciones técnicas de idoneidad y el control mediante ensayos.

Se comprobará que se ha ejecutado correctamente la preparación del soporte (imprimación selladora, anticorrosivo, etc.), así como la aplicación del número de manos de pintura necesarios.

CARACTERÍSTICAS Y ESPECIFICACIONES DE LA CUBIERTA INCLINADA

TIPO DE CUBIERTA

Inclinada de teja árabe sobre forjado inclinado

NORMATIVA CTE. DB HS1 y Decreto 59/1994

I M P E R M E A B I L I Z A C I O N F O R M A C I Ó N D E P E N D I E N T E S

Sistema Monocapa Material -

Tipo /

Denominación Lámina Bituminosa / PA-6 (UNE 104-

402) Inclinación 25%

Sobre soporte Forjado inclinado Composición y LBM(SBS)-40/G-FV100

(27)

Tipo Placas de poliestireno extruido (PEX)

Protección

particular No protegida Espesor 80 mm

Otros Fijación mecánica sobre el forjado inclinado. Solapes en caliente, ancho mínimo de 10 cm

Capa

separadora No

Densidad 35 Kg/m³ P R O T E C C I Ó N P R I N C I P A L O E X T E R I O R Conductividad 0,036 w/m²K

Teja árabe Protección Mortero armado de 3-4 cm

Marcado CE de la impermeabilización C O N T R O L

Prueba de servicio consistente en riego continuo de la cubierta durante 48 horas

REFERENCIAS

El CTE. DB HS1 en su apartado 2.4 indica los elementos básicos de los que debe disponer una cubierta:

Sistema de formación de pendientes, Barrera de Vapor (en el caso de esta ser necesaria), capa separadoras (en el caso de ser necesarias), Capa de impermeabilización, sistema de protección, sistema de evacuación de aguas y aislamiento.

1. Formación de pendientes

El sistema de formación de pendientes debe tener una cohesión y estabilidad suficientes frente a las solicitaciones mecánicas y térmicas, y su constitución debe ser adecuada para el recibido o fijación del resto de componentes.

2. Barrera de vapor

Se colocará inmediatamente por debajo del aislante térmico cuando, según el cálculo descrito en la sección HE1 del DB “Ahorro de energía”, se prevea que vayan a producirse condensaciones en dicho elemento

3. Capas separadoras

Entre el aislante térmico y la impermeabilización en caso de no ser compatibles entre ellos Entre la capa de protección y la capa de impermeabilización, cuando

i) deba evitarse la adherencia entre ambas capas;

ii) la impermeabilización tenga una resistencia pequeña al punzonamiento estático;

4. Impermeabilización

Es obligatoria la disposición de una capa de impermeabilización siempre que las pendientes sean inferiores a las de la tabla siguiente.

Cubiertas

inclinadas ^{(1) (2)} Teja curva (3) 32%

Teja mixta y plana monocanal ⁽³⁾ 30%

Cinc 10%

Fibrocemento: placas simétricas de onda grande 10%

Fibrocemento: placas asimétricas de nervadura grande 10%

Fibrocemento: placas asimétricas de nervadura media 25%

Perfiles sintéticos de ondulado grande 10%

Perfiles sintéticos de ondulado pequeño 15%

Perfiles galvanizados de ondulado pequeño 15%

Perfiles galvanizados de grecado o nervado grande 5%

Perfiles galvanizados de grecado o nervado medio 8%

Perfiles galvanizados de nervado pequeño 10%

Perfiles de aleaciones ligeras de ondulado pequeño 15%

Perfiles de aleaciones ligeras de nervado medio 5%

Extracto de la tabla 2.10 del DB-HS1

(1) En cubiertas con varios sistemas de protección superpuestos la pendiente mínima será la mayor de la de cada uno de los sistemas de protección.

(2) Para los sistemas y piezas de formato especial las pendientes deben establecerse de acuerdo con las correspondientes especificaciones de aplicación.

(3) Estas pendientes son para faldones de 6,5 m, una situación de exposición normal y una situación climática desfavorable. Para unas condiciones diferentes, se deben tomar los valores de las normas UNE 127.100 (tejas de hormigón) ó UNE 136.020 (tejas cerámicas).

(28)

En función con su relación con el soporte se clasifican como:

• Membrana adherida: Proporciona una mayor seguridad al hacerse solidaria con el soporte. Puede facilitar la localización de filtraciones desde la parte inferior. Por el contrario exige a la membrana solicitaciones mecánicas derivadas de los movimientos que puedan sufrir

• Sistema semiadherido: Consiste en la adherencia de la tela al soporte en una proporción que varía entre un 15 y un 50%

• Fijación mecánica: La impermeabilización se sujeta al soporte mediante fijaciones mecánicas

4.1 Impermeabilización con materiales bituminosos y bituminosos modificados Las láminas pueden ser de oxiasfalto o de betún modificado.

Cuando la pendiente de la cubierta sea mayor que 15%, deben utilizarse sistemas fijados mecánicamente. En el caso de tener una pendiente menor la impermeabilización debe ser adherida.

Documentos de referencia: UNE 104-402 y punto 3.2 del Catálogo de elementos constructivos del CTE

Material

Producto prefabricado laminar formado por una o varias armaduras recubiertas con un mástico bituminoso y eventualmente una protección en una de sus caras

Betún modificado (LBM). Betún de destilación ordinaria modificado con la adición de polímeros.

En la mayoría de casos se emplean indistintamente las láminas APP o SBS, no obstante se recomienda el uso de láminas APP en periodos de calor y las de SBS en cubiertas ligeras con movimientos oscilantes o en cubiertas de parkings en donde la adherencia al soporte es prioritaria.

Oxiasfalto. Betún de destilación ordinaria del petróleo al cual se le ha endurecido y rebajado su susceptibilidad térmica mediante soplado de aire a alta temperatura.

Armaduras

Fieltro de poliéster (FP): Destaca por su mayor resistencia mecánica y baja elongación

Fieltro de fibra de vidrio (FV): Se caracteriza por su estabilidad dimensional y baja resistencia al punzonamiento y al desgarro

Film de polietileno (PE): Posee impermeabilidad en si misma y alta elongación así como un mejor comportamiento al desagarro que la fibra de vidrio.

Sistema

Sistema monocapa: Es más rápido y sencillo de colocar pero su ejecución debe ser muy cuidada al estar por su espesor expuesto a sufrir daños mecánicos. Solo es recomendable en el caso de tener fácil acceso a al membrana en caso de necesitar reparación

Sistema bicapa: Ofrece una menor velocidad de colocación pero ofrece mayor nivel de seguridad tanto por su espesor como por la existencia de solapes

4.2 Impermeabilización con policloruro de vinilo plastificado (PVC)

Cuando la pendiente de la cubierta sea mayor que 15%, deben utilizarse sistemas fijados mecánicamente. En el caso de tener una pendiente menor la impermeabilización debe ser adherida. Cabe reseñar que en el caso de reparaciones, las láminas de PVC son incompatibles con las láminas bituminosas.

Es recomendable el uso de espesores mínimos de 1,2 mm Documentos de referencia: UNE 104416, UNE 104302

4.3 Impermeabilización con etileno propileno dieno monómero (EPDM)

Cuando la pendiente de la cubierta sea mayor que 15%, deben utilizarse sistemas fijados mecánicamente. En el caso de tener una pendiente menor la impermeabilización debe ser adherida. Es recomendable el uso de espesores mínimos de 1,2 mm

Documentos de referencia: UNE104416, DIT 461 4.4 Impermeabilización con poliolefinas

(29)

Se utilizarán geotextiles de polipropileno poliéster como capa separadora

La unión se realiza mediante aire caliente, adhesivo o disolvente. Los solapes serán de al menos 5 cm y la soldadura tendrá un mínimo de 4 cm

5. Sistema de protección

Obligatorio salvo que la capa de impermeabilización sea autoprotegida

6. Sistema de evacuación de aguas Según la sección HS-5 del DB-HS.

7. Aislamiento

El material del aislante térmico debe tener una cohesión y una estabilidad suficiente para proporcionar al sistema la solidez necesaria frente a las solicitaciones mecánicas. Cuando el aislante térmico se disponga encima de la capa de impermeabilización y quede expuesto al contacto con el agua, dicho aislante debe tener unas características adecuadas para esta situación.

8. Soluciones constructivas de impermeabilización de cubiertas con materiales bituminosos según la UNE 104-402

Se tipificarán según el formato A-B-CD ó A-B/X-CD si las láminas son autoprotegidas o perforadas

A Tipo de masa bituminosa LO para Oxiasfalto LBM para Betún Modificado LOM para Oxiasfalto Modificado LAM p Alquitrán Modificado Las láminas de Betún Modificado (LBM) pueden ser:

1 modificadas con elastómeros 2 modificadas con plastómeros

3 estruidas modificadas con polímeros.

En los dos primeros casos las siglas LBM irán seguidas de un conjunto de siglas entre paréntesis correspondiente al elemento modificador.

En el tercer caso, la designación será LBME y después del segundo guión se añadirán las siglas FV o NA según sean láminas reforzadas o sin reforzar y del conjunto de siglas del polímero modificador escrito dentro de un paréntesis.

B Masa nominal en g/dm² (1 Kg/m² = 10 g/dm²)

Detrás del número correspondiente puede añadirse P para antiadherente con film plástico A para antiadherente con arena C Tipo de armadura

PE film de Polietileno FV fieltro de Fibra de Vidrio VV velo de Cristal FP fieltro de Poliéster TV tejido de Fibra de Vidrio NA lámina sin armadura D Peso de la armadura en g/m²

X Tipo de autoprotección

G autoprotección mineral M autoprotección metálica P láminas perforadas

Sistema Protección Tipo

Intervalo de pendiente en % recomendado

Denominación UNE 104-402

Composición 1-10 PA-1 (OA) + (LBME-20-NA) Monocapa

> 1 PA-6 (LBM-40)

1-10 PA-2 3(OA) + 2(LO-30)