IC|22
Informe
La contractació d’artistes en espectacles públics
Proposta de modificacions legislatives en matèria laboral, de Seguretat Social i fiscalitat per a
l’actualització de la normativa
Índex
5 Pròleg
9 1. Objecte de l’informe 11 2. Antecedents
13 3. Metodologia de desenvolupament
16 4. Proposta de modificacions de la normativa fiscal
18 4.1. Propostes de reforma legislativa en l’IRPF amb relació als artistes 21 4.2. Aclariment de les altes en els epígrafs de l’IAE
22 4.3. Propostes en matèria d’IVA
24 4.4. Altres propostes de reforma en l’àmbit tributari 28 5. Objectiu formal de les modificacions en matèria
laboral i de Seguretat Social
30 6. Propostes de modificació en matèria de Seguretat Social
47 7. Proposta de modificació de l’RD 1435/1985, d’1 d’agost, pel qual es regula la relació laboral especial dels artistes en espectacles públics 47 7.1. Àmbit d’aplicació de l’RD 1435/1985.
Conceptes necessaris per a una determinació més clara
60 7.2. Aspectes a regular de manera especial diferents de l’àmbit d’aplicació 60 7.2.1. Forma del contracte
61 7.2.2. Modalitats de contracte 61 7.2.3. Drets i deures de les parts 62 7.2.4. Retribucions
62 7.2.5. Jornada
63 7.2.6. Descansos i vacances 63 7.2.7. Extinció del contracte 66 8. Conclusions
UN PRIMER I IMPRESCINDIBLE PAS PER A L’ESTATUT DE L’ARTISTA
Després de constatar la urgent necessitat de disposar d’una legislació laboral ade- quada als diferents aspectes que caracteritzen el treball de creació artística i, en concret, dels artistes i músics professionals, així com la ineficàcia i inadequació de les condicions jurídiques i contractuals actualment existents, des del CoNCA s’ha optat per publicar l’informe jurídic que es va encomanar al gabinet especialitzat Ga- beiras & Asociados per tal de donar a conèixer un conjunt de propostes legislatives que caldria incorporar sense demora a les disposicions vigents.
Preocupa, i molt, l’incomprensible retard que caracteritza l’Estat espanyol i també Catalunya respecte de les condicions laborals de la creació artística en els sectors de les arts escèniques, dels espectacles públics i dels músics professionals. Pre- ocupa, en general, l’estatus jurídic, fiscal, administratiu i de seguretat social dels artistes i creadors culturals, que treballen sotmesos a unes condicions notablement desiguals respecte de la resta de treballadors i en un clar desavantatge respecte dels artistes i creadors d’altres països de la Unió Europea. La pandèmia declarada la primavera de 2020, que a hores d’ara transcorre per una cinquena onada amb un desenvolupament incert, no ha fet més que posar de manifest la situació de despro- tecció i indefensió d’aquest sector de població, fins a extrems que han forçat a la concessió d’ajuts de caràcter personalitzat i extraordinari per tal de pal·liar els efec- tes socioeconòmics, que han causat autèntics estralls a les persones i les famílies.
Per bé que el CoNCA en iniciar la tercera etapa del seu mandat el juliol de 2019 ja s’havia proposat insistir i incidir a favor de les mesures necessàries per a l’assoliment d’un Estatut de l’Artista, l’esclat de la pandèmia ho va accelerar, fins al punt que cons- titueix un dels objectius estratègics prioritaris. Així, doncs, ha prioritzat diversos as- pectes de millora de les condicions laborals dels artistes i creadors recollits en l’es- tudi 36 propostes per a la millora de la condició professional en l’àmbit de la cultura (Informes CoNCA IC5), realitzat el 2014. Amb aquest punt de partida ha situat com a primera prioritat el desenvolupament d’aquest estudi treballant sobre les propostes pràctiques adreçades a les administracions catalana i estatal per tal que s’aprovin i es posin en marxa les diferents mesures jurídiques i administratives de l’Estatut de l’Artista. El mateix 2019 el CoNCA va organitzar un grup de treball específic liderat per Margarida Troguet i Edmon Colomer, membres del Plenari, que compten amb la col·laboració de la jurista Ana Cintya Loayza i l’assessorament extern del gabinet Durán-Sindreu. El grup està en contacte permanent amb els diversos sectors cultu- rals directament afectats per treballar des del consens les propostes que cal adreçar a les administracions i grups parlamentaris.
El present informe jurídic, La contractació d’artistes en espectacles públics. Proposta de modificacions legislatives en matèria laboral, de Seguretat Social i fiscalitat per a l’actualització de la normativa, elaborat pel gabinet Gabeiras & Asociados, arrenca d’una primera acció del Congrés dels Diputats el 2018: durant la constitució de la subcomissió per a l’elaboració de l’Estatut de l’Artista es va establir un conjunt de propostes de modificació de disposicions laborals, fiscals i de Seguretat Social en les quals el CoNCA ha treballat amb caràcter propositiu, amb el consens dels sectors implicats. Es tracta de propostes concretes relatives a la legislació laboral, la regla- mentació fiscal i de seguretat social que han estat elaborades amb un ampli consens entre els sectors de les arts escèniques i de la música en viu, i són de necessària i urgent aplicació, que no admet demores per les raons ja apuntades.
Pròleg
El CoNCA a hores d’ara està treballant en els censos de les professions culturals, el primer del qual, relatiu a artistes i creadors, es va posar en marxa a finals de 2020 i es troba en ple desenvolupament, en espera que a finals de 2021 o a principis de 2022 aquest registre administratiu reculli la totalitat de persones afectades de l’ecosiste- ma cultural i assoleixi el seu estatus d’eficàcia, més enllà d’esdevenir un instrument estadístic quantitatiu i qualitatiu.
Des del moment de la publicació del present informe, el CoNCA haurà complert amb una primera part del seu compromís, en espera de la implementació de les mesures proposades. Alhora, fixarà la seva estratègia operativa per al bienni 2022-2023 res- pecte del ple desenvolupament jurídic, fiscal, administratiu i de seguretat social de les professions culturals i artístiques per tal d’aconseguir un ecosistema on els pro- fessionals puguin exercir el seu treball amb dignitat i en unes condicions d’igualtat i justícia que erradiquin definitivament l’extrema precarietat que caracteritza l’ecosis- tema cultural del país.
Vinyet Panyella
Presidenta del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts
1. Objecte de
l’informe
1. Objecte de l’informe
De conformitat amb l’interès del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA), l’objecte d’aquest informe consisteix en el plantejament d’una sèrie de propostes legislatives per a l’adaptació de la normativa laboral, fiscal i de Seguretat Social a la realitat actual de la contractació dels artistes d’espectacles públics en general, i dels músics professionals en particular.
L’informe desenvolupa (1) i recull propostes de modificació legislativa per:
• Recollir les reformes fiscals que resultin justes i proporcionades a les característi- ques intrínseques de les prestacions artístiques.
• Establir un règim en matèria de Seguretat Social adaptat a la naturalesa de les pres- tacions artístiques.
• Completar la normativa laboral en el sentit d’incorporar-hi criteris que reforcin els conceptes tradicionals d’alienitat i dependència, que indubtablement caracteritzen les relacions laborals i que permeten definir l’àmbit de les prestacions que tenen lloc sota el règim laboral.
2. Antecedents
2. Antecedents
El 20 de juny de 2018, es va publicar al BOE l’informe per a l’elaboració d’un Estatut de l’artista, fruit del treball desenvolupat durant diversos mesos per la Subcomissió que, amb el mateix nom, forma part de la Comissió de Cultura del Congrés dels Diputats.
En aquest document de la Subcomissió, es posa de manifest la problemàtica que planteja l’actual règim de contractació dels artistes i la ineficàcia i insuficiència de la regulació laboral, social i fiscal vigent en relació amb les prestacions artístiques. Es conclou que el règim jurídic vigent no és idoni per prevenir la precarietat i la vulne- rabilitat en què músics i artistes desenvolupen les seves carreres professionals, i s’hi recullen una sèrie de propostes.
L’informe destaca, de manera específica, les dificultats que, en concret, planteja l’aplicació del Reial decret 1435/1985, d’1 d’agost, pel qual es regula la relació laboral especial dels artistes en espectacles públics (en endavant, RD 1435/1985).
Una mostra dels problemes de seguretat jurídica que planteja l’aplicació de l’RD 1435/1985 és que a les cooperatives de músics se’ls qüestiona la seva posició, en entendre que actuen com a meres institucions pantalla, ja que no concorren en algu- nes d’elles els requisits d’alienitat i dependència que els permetin sostenir que entre elles i els artistes que les integren existeixi una veritable relació laboral.
Fins avui, el modus operandi de les cooperatives havia estat acceptat, tant per les administracions públiques com pels mateixos artistes, com un esquema raonable de contractació que permetia a aquests últims disposar de cobertura social. No obstant això, alguns problemes subjacents mai no han estat resolts de manera satisfactòria.
De fet, l’any 2010 es va plantejar una proposta de modificació de l’RD 1435/1985 i del Reial decret 2621/1986, de 24 de desembre, pel qual s’integren els règims especi- als de la Seguretat Social d’artistes en el Règim General (en endavant, RD 2621/1986), així com de la Llei General de la Seguretat Social (en endavant, LGSS), sense que aquesta proposta arribés a bon port.
Des de llavors, moltes veus han assenyalat la necessitat d’actualitzar la norma- tiva, i l’informe de la Subcomissió de Cultura és l’última fita i la més important en aquest sentit.
Per tot plegat, la necessitat d’actualitzar i millorar el règim laboral de la Seguretat Social i fiscal dels artistes continua vigent.
3. Metodologia de
desenvolupament
3. Metodologia de desenvolupament
Per al desenvolupament d’aquest informe, s’ha comptat amb un equip de profes- sionals de reconegut prestigi i experiència en l’àmbit laboral, fiscal i del dret de la cultura.
La coordinació de tots els treballs i estudis duts a terme per a la redacció final d’aquest informe, així com de les tasques de diàleg amb els sectors implicats, ha estat responsabilitat de Patricia Gabeiras Vázquez, doctora en Dret de la Cultura, advocada en exercici i sòcia fundadora del despatx especialitzat en dret de la cultura Gabeiras & Asociados.
En aquest informe s’integren estudis i aportacions fets per diferents persones i col- lectius, entre els quals cal destacar el treball de:
• Luis Hurtado González, doctor en Dret i professor titular de Dret del Treball i de la Seguretat Social a la Universitat de Sevilla, sobre les propostes del qual descansen les plantejades finalment en aquest estudi en matèria laboral, i amb qui s’han treba- llat, així mateix, en l’entorn de l’encàrrec fet pel Ministeri de Cultura, les propostes en matèria de Seguretat Social que es reprodueixen en aquest informe.
• Antonio Durán-Sindreu, doctor en Dret, economista i professor a la Universitat Pom- peu Fabra de les assignatures Règim Fiscal de l’Empresa i Sistema Fiscal Espanyol, artífex de la major part de les propostes recollides en matèria fiscal.
Tot i que són ells els artífexs de les propostes principals, per a l’elaboració del docu- ment final s’han tingut en compte algunes de les reflexions plantejades per:
• L’Excm. Sr. Benigno Varela Autrán, exmagistrat de la Sala Quarta Social del Tribunal Suprem, ja que s’ha partit d’un informe seu sobre la definició de la dependència i l’alienitat que caracteritzen les relacions laborals, i la seva identificació en l’àmbit dels artistes d’espectacles públics.
• Carlos Sanjuan Casamayor, excap de la Unitat de Contractació, secretari de la Mesa de Contractació Permanent de l’Ajuntament de Saragossa i exinterventor de l’Ajunta- ment de Jaca, que, al seu torn, està elaborant un informe sobre els procediments de contractació d’artistes en l’àmbit de les administracions públiques.
D’altra banda, aquest treball s’ha elaborat en diàleg amb la Plataforma Estatal por la Música,1 així com amb els principals agents de les arts escèniques,2 si bé no es pot afirmar ni que el contingut de l’informe el facin seu en tota l’extensió aquestes orga- nitzacions, per les particularitats i especificitats de cadascuna d’elles i la seva pròpia casuística, ni que s’hagi dialogat amb totes les entitats i institucions representatives de tots dos sectors. Doncs, de fet, en aquest informe es recullen les conclusions d’al- tres estudis parcials, i no tots han arribat al mateix nivell de consens. En particular, i pel que fa a les propostes de modificació del Reial decret 1435/1985, d’1 d’agost, pel qual es regula la relació laboral especial dels artistes en espectacles públics, el sec- tor de les arts escèniques considera que, per prevenir la precarietat i la vulnerabilitat en què els artistes desenvolupen les seves carreres professionals, cal centrar-se en la modificació de la normativa general laboral, de la Seguretat Social i fiscal, però no del reial decret esmentat. Així, si bé coincideix que qui exerceix de productor de l’espectacle és qui ha de contractar laboralment els artistes, entén que aquesta úl- tima disposició ha permès el desenvolupament de l’activitat escènica des que es va aprovar amb la seva redacció vigent. En la seva opinió, el reial decret esmentat posa les bases generals que regeixen la contractació laboral quan concorren les notes d’alienitat i dependència, sense que calgui més claredat en la seva redacció.
No obstant això, considerem que el seu contingut representa l’opinió d’una àm- plia majoria i respon a un consens raonable.
1 Amb la finalitat d’abordar una reflexió jurídica propositiva al voltant del règim jurídic dels artistes mú- sics, es va crear el mes de setembre de 2018 la Plataforma Estatal por la Música (PLAM), amb l’objectiu concret d’impulsar les modificacions necessàries per aconseguir una protecció garantista, d’acord amb la realitat i adaptada a la naturalesa i característiques intrínseques de les prestacions dels músics que actuïn en espectacles en viu, ja que, tal com hem avançat, el Reial decret 1435/1985, l’àmbit objectiu del qual és la globalitat dels artistes que intervenen en qualsevol espectacle públic, presenta especials dificultats per ser aplicat a les prestacions dels músics en viu que actuen sota la modalitat de bolos.
La PLAM aplega més de 7.000 músics associats, així com les principals associacions esta- tals de sales de concerts, festivals, promotors, mànagers i representants, i compta amb el su- port de diversos ajuntaments i organismes de les administracions culturals autonòmiques.
La PLAM té com a objectiu aconseguir un marc laboral i fiscal comparable al dels països de la Unió Europea, així com posar fi a la situació de precarietat laboral dels músics professionals en el conjunt de l’Estat espanyol.
En definitiva, i en vista de la inseguretat jurídica que el sistema actual planteja, la Plataforma es va crear per contribuir a l’elaboració d’informes i de propostes legislatives que permetessin l’adap- tació de la normativa laboral, fiscal i de la Seguretat Social a la realitat existent, i que completes- sin l’activitat del Ministeri de Cultura dins de la seva iniciativa de creació d’un Estatut de l’artista.
La Plataforma està integrada per les associacions i institucions següents: Asociación de Músicos Profesi- onales de Jazz de Andalucía (AndaJazzPro), Asociación de Músicos de Euskal Herria (Musikari), Associ- ació Catalana d’Intèrprets de Música Clàssica (ACIMC), Associació de Músics de Jazz i Música Moderna de Catalunya (AMJM), Associació de Músics de Tarragona (AMT), Associació Professional de Músics de Catalunya (Musicat), Asociación Profesional de Músicos Galicia (Músicas ao Vivo), Societat de Blues de Barcelona (SBB), Asociación Profesional de Músicos de Canarias (Promusic), Músicos Unidos de Madrid (Mus 21), Autores de Música Asociados (AMA), Federación Estatal de Músicos de Jazz y Músicas Improvi- sadas (FMJAZZ), Federación Estatal de Músicos Asociados (FEMA), Asociación de Representantes Técni- cos del Espectáculo (ARTE), Acadèmia Catalana de la Música, Associació de Sales de Concerts de Cata- lunya (ASACC), Asociación de Promotores Musicales (APM), Asociación de Salas de Música en Directo de Madrid - La Noche en Vivo (LNEV), Asociación Estatal de Salas de Música en Directo (ACCES), Associació de Representants, Promotors i Mànagers de Catalunya (ARC), Confederación Juventudes Musicales de España, Federación de Salas de Fiestas y Discotecas de España (FASYDE), Asociación de Festivales de España (FMA), Asociación de Mujeres de la Industria de la Música (MIM), Cases de la Música, Asociación de Mujeres Creadoras de Música en España (AMCE) i, Asociación de Salas de Música de Euskal Herria - Kultura Live. També col·laboren en la Plataforma institucions com el CoNCA, l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB), la Federación Española de Municipios y Provincias (FEMP) i l’Instituto Nacional de las Artes Escénicas y de la Música (INAEM).
2 Les propostes en matèria laboral i de modificació de l’RD 1435/1985 han estat consensuades i dialogades amb les organitzacions següents de les arts escèniques: Federación Estatal de Asociaciones de Empres- as de Teatro y Danza (FAETEDA), Unión de Actores i ConArte. Les propostes en matèria de Seguretat So- cial i fiscal han estat plantejades sense comptar amb el mateix diàleg, i es corresponen únicament amb la proposta feta des de la PLAM.
4. Proposta de
modificacions
de la normativa
fiscal
4. Proposta de modificacions de la normativa fiscal
Les polítiques d’incentiu fiscal per a l’àmbit de la cultura, i en concret per als artis- tes, tenen el fonament, de la mateixa manera que la resta de les polítiques culturals, en la funció social que caracteritza l’àmbit de la cultura, i cal protegir-les perquè es garanteixi la seva preservació i desenvolupament orgànic, sense que es trobin cons- tretes per les regles merament economicistes del mercat.3 La necessitat de fomentar un sector cultural ric i divers té com a conseqüència la intervenció estatal a través de suports financers que permetin als agents que participen en aquest sector una creació i una producció lliures del seu projecte cultural.
Aquesta participació dels poders públics en l’impuls de la cultura en l’àmbit fiscal té reflex també en l’àmbit internacional. La Unió Europea ha estat una de les principals impulsores d’aquestes mesures fiscals de protecció, tal com es reflecteix en documents com Financing the Arts and Culture in the European Union o La situa- tion des professionnels de la création artistique en Europe.4
Juntament amb aquest mandat social de promoció de la cultura, no hem d’obli- dar que el sector artístic té unes característiques intrínseques que obliguen a modu- lar la seva fiscalitat per evitar que es produeixin les actuals situacions de desigualtat manifesta. Aquestes mesures especials són i han de ser una obligació del legislador o legisladora en compliment del principi de capacitat econòmica, que estableix que s’ha de garantir una tributació per cada contribuent d’acord amb les particularitats del seu nivell de renda.5 D’aquesta manera, no es tracta d’incloure en la legislació beneficis fiscals, sinó de tenir en consideració les particularitats pròpies del sector que modulen la seva capacitat econòmica.
Aquestes particularitats inherents ja es van ressenyar en el Considerant general 11 de l’informe de la Subcomissió per a l’Estatut de l’artista. És més, per a l’àmbit fiscal dins del capítol relatiu a «Propostes i recomanacions en matèria fiscal», es recalca novament el dret dels contribuents «a ser tractats fiscalment de forma raonable, equànime i equitativa atenent irregularitat dels seus ingressos, que, per la mateixa naturalesa intermitent del treball cultural, mereix aplicar-se amb la sensibilitat pertinent, l’atenció oportuna i la delicadesa necessària per afavorir el desenvolupa- ment cultural» (paràgraf 12.2).
Així, segons es pronuncia la professora González-Cuéllar, les característiques in- trínseques dels artistes que afecten aquesta capacitat són comunes a tots els mem- bres del sector cultural, per la qual cosa es donen els requisits exigits per concebre una sèrie de mesures tributàries comunes que permetin adaptar la normativa actual a la realitat imperant en el sector. Entre aquestes, i pel que fa a la regulació fiscal, i únicament en relació amb la contractació d’artistes en espectacles públics, la pro- fessora González-Cuéllar destaca les següents: i) temporalitat i intermitència a causa de la curta durada de les ocupacions; ii) irregularitat de les rendes; iii) assumpció de despeses pròpies de l’activitat fins i tot encara que es desenvolupi a través d’una relació laboral; iv) caràcter personalíssim de l’activitat; i v) alt grau d’itinerància tant nacional com internacional.6
3 González-Cuéllar Serrano, Marisa (2019). « El estatuto fiscal del artista », La Cultivada, núm. 1, p. 3.
4 Ibid., p. 3.
5 Ibid., p. 4.
6 Ibid., p. 5-6.
Si bé no és cert que la legislació ignori del tot el sector cultural, ja que hi ha me- sures tributàries específiques que tenen en compte aquest matís concret,7 el cert és que els arranjaments fiscals fins ara aplicats no afecten precisament la matèria objecte d’aquest estudi, és a dir, la contractació dels artistes en espectacles i les obligacions fiscals que se’n deriven.
S’ha produït un primer intent d’adaptació d’aquesta situació amb la promulgació del Reial decret llei 26/2018, de 28 de desembre, pel qual s’aproven mesures d’urgència sobre la creació artística i la cinematografia, en el qual s’han inclòs tres mesures que afecten l’àmbit fiscal:
• L’aplicació del tipus reduït del 10 % d’IVA als serveis prestats per intèrprets, artistes, directors i tècnics que siguin persones físiques, als productors de pel·lícules cinema- togràfiques susceptibles de ser exhibides en sales d’espectacles, i als organitzadors d’obres teatrals i musicals (art. 91.U.13a LIVA), que té el seu reflex en els paràgrafs 25 i 26 de l’apartat VI.2 relatiu a les propostes fiscals incloses en l’informe de la Subco- missió per a l’Estatut de l’artista.
• La reducció del percentatge de retenció i ingrés a compte sobre els rendiments del capital mobiliari al 15 % per als rendiments del capital mobiliari procedents de la pro- pietat intel·lectual quan el o la contribuent no sigui l’autor o autora (art. 101.4 LIRPF), que té el seu reflex en el paràgraf 22 de l’apartat VI.2 relatiu a les propostes fiscals incloses en l’informe de la Subcomissió per a l’Estatut de l’artista.
• La previsió de compatibilització entre la pensió de jubilació i els drets d’autor cobrats per artistes, que ha estat desenvolupada pel Reial decret 302/2019, de 26 d’abril, que té el seu reflex en el paràgraf 62 de l’apartat VI.4 relatiu a la compatibilitat amb els drets de propietat intel·lectual inclosos en l’informe de la Subcomissió per a l’Estatut de l’artista.
A conseqüència del que s’acaba de dir, cal avançar en les modificacions que en- cara no han estat formulades per les administracions públiques però que, no obstant això, són necessàries per permetre que els artistes del sector cultural puguin supe- rar la situació de precarietat i inseguretat jurídica que, fins ara, és permanentment present i suposa un jou que estrangula la seva capacitat artística. Així mateix, aques- tes mesures no són més que l’adaptació de la norma a una situació que no es pot regir pels mateixos preceptes que la generalitat dels professionals en la mesura en què les seves circumstàncies habituals són completament diferents, per la qual cosa
7 Segons esmenta la professora González-Cuéllar a «El estatuto fiscal…», op. cit., p. 7, trobem: i) l’exempció en l’impost sobre la renda de les persones físiques dels premis que no suposin la cessió dels drets d’autor (art. 7.l LIRPF i art. 3 RIRPF); ii) la deducció en l’impost sobre societats per inversions cinematogràfiques, sèries audiovisuals i espectacles en viu d’arts escèniques i musicals (art. 36 LIS); iii) l’exempció en l’IVA per a determinats serveis culturals realitzats per entitats de dret públic o entitats culturals privades de caràcter social (art. 20.U.14è LIVA); iv) l’exempció en l’IVA per a serveis realitzats per determinats artis- tes persones físiques, incloent-hi aquells la contraprestació dels quals consisteixi en drets d’autor (art.
20.U.26è LIVA); v) l’aplicació del tipus de gravamen reduït del 10 % en l’IVA per a l’entrada a biblioteques, arxius i centres de documentació, museus, galeries d’art, pinacoteques, sales cinematogràfiques, tea- tres, circs, festes taurines, concerts i altres espectacles culturals en viu (art. 91.U.6è LIVA); vi) l’aplicació del tipus superreduït del 4 % d’IVA per als llibres, diaris i revistes que no continguin únicament o fona- mentalment publicitat, així com els elements complementaris que es lliurin conjuntament amb aquests béns mitjançant preu únic (art. 91.Dos.2n LIVA); viii) la deducció en la quota del 15 % en l’impost sobre la renda de l’adquisició i conservacions de determinats béns del patrimoni històric espanyol (art. 68.5 LIR- PF); ix) l’exempció en l’IVA a la importació d’objectes de col·lecció o d’art de caràcter educatiu, científic o cultural no destinats a la venda i importats per establiments autoritzats (art. 54 LIVA); x) el tipus de grava- men reduït del 10 % en l’IVA en el lliurament d’objectes d’art, antiguitats i objectes de col·lecció, així com en la importació i adquisició intracomunitària d’obres d’art (art. 91.U.4 LIVA); xi) el règim especial en l’IVA per a objectes d’art, antiguitats i objectes de col·lecció (art. 135 i seg. LIVA); xii) la reducció del 95 % en la successió o donació a favor del cònjuge, descendents o adoptats de patrimoni històric espanyol o d’una comunitat autònoma (art. 20.7 LISD); xiii) l’exempció en l’impost sobre el patrimoni dels béns integrants del patrimoni històric, dels objectes d’art i antiguitats cedits en dipòsit per un període superior a tres anys a entitats sense ànim de lucre per a la seva exhibició i de les obres d’art a les mans dels artistes (art. 4.U i 4.Tres.a i b LIP); i xiv) l’exempció del guany patrimonial en l’IRPF i en l’impost sobre societats derivada de la donació de béns del patrimoni històric a una Administració pública o a una fundació (art. 33.4.d LIRPF i art. 125.2 LIS).
l’aplicació d’unes regles del joc iguals provoca, en realitat, la desigualtat manifesta a l’hora de desenvolupar-se professionalment utilitzant uns criteris erronis. Per pal·liar les deficiències actuals que les normes ofereixen, i centrant-nos únicament en els as- pectes que afecten la carrera artística dels professionals de les arts en viu, s’articulen a continuació una sèrie de propostes i modificacions legislatives de l’aplicació de les quals depèn la supervivència del teixit cultural.
4.1. Proposta de reforma legislativa en l’IRPF amb relació als artistes
Una de les principals característiques que defineix l’activitat de l’artista és la inter- mitència en l’obtenció dels seus ingressos. Es tracta d’un professional que, per les seves característiques, simultanieja situacions pròpies del règim laboral especial i del règim d’autònoms mitjançant un treball que, sense ser de temporada, és de pe- riodicitat imprevisible i, per naturalesa, intermitent.
Per la seva banda, el nostre actual sistema fiscal, en especial l’IRPF, no preveu aquesta realitat. Per aquest motiu, les modificacions que es proposen no són cap privilegi per als artistes, sinó l’adaptació del nostre ordenament a una realitat que el legislador no ha previst.
Així, per exemple, el tractament de les rendes irregulars que la Llei de l’IRPF pre- veu respon a supòsits d’ingressos que s’obtenen en el temps de forma notòriament irregular i gairebé única; supòsit, aquest, que no és el dels artistes, la característica principal dels quals és la intermitència i fluctuació en l’obtenció dels seus ingressos.
Tècnicament, per tant, no es tracta de rendes irregulars, sinó de rendes la regu- laritat de les quals és discontínua i fluctuant en el temps.
Per aquest motiu, no és lògic que el seu tractament sigui el propi d’una renda regu- lar i periòdica, la característica de la qual és la previsibilitat, continuïtat i periodicitat.
És, per tant, obvi que la nostra realitat normativa és aliena a aquesta realitat econòmica.
Per aquest motiu, es proposa una modificació legislativa limitada a l’àmbit de l’IR- PF amb la finalitat que els artistes que no tinguin una organització o estructura socie- tària de caràcter permanent i estable, això és, que no disposin de recursos humans ni materials, no tributin com a empresaris, sinó com si obtinguessin rendes del treball.
Ens referim de forma exclusiva als artistes que, normalment, simultaniegen una relació laboral especial i una altra d’autònoms, no tenen estructura empresarial esta- ble i permanent, i tenen una pluralitat de pagadors.
En aquests casos, i només en aquests, es planteja, a més, que el tipus de retenció sigui del 2 % amb independència del nombre de pagadors; que, atesa la intermitèn- cia i fluctuació dels seus ingressos, tinguin dret a una reducció d’aquests del 30 %, i que se’ls reconegui la deducció com a despeses de determinats conceptes que són específics de la seva activitat.
La resta dels artistes, és a dir, els que disposen d’una organització o estructura socie- tària estable i permanent, continuaran tributant en les mateixes condicions que fins avui.
En les propostes que es fan s’han tingut en compte les recomanacions recollides en l’informe de la Subcomissió del Congrés dels Diputats per a l’elaboració d’un Es- tatut de l’artista.
S’han tingut també en compte les propostes plantejades al respecte pel Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) en el seu document 36 propostes per millorar la condició professional en el món de la cultura.
En un altre ordre de coses, cal valorar també la conveniència d’articular norma- tivament l’impost sobre activitats econòmiques com un tribut censal de caràcter obligatori que permeti l’acreditació de la condició d’artista sense perjudici de quin sigui el seu règim de cotització.
Així, a continuació, ressenyem les propostes relatives a les modificacions que cal fer per a l’adaptació de l’IRPF:
PROPOSTA PRIMERA. S’afegeix una nova lletra al número 1 de l’article 17 de la Llei 35/2006, de 28 de novembre, de l’impost sobre la renda de les persones físiques i de modificació parcial de les lleis dels impostos sobre societats, sobre la renda de no residents i sobre el patrimoni:
«g) Les rendes que, sense procedir d’una relació laboral ordinària, tinguin l’origen en el treball personal del contribuent i que, per la seva intermitència, no es puguin considerar com a habituals i periòdiques. Es consideren com a tals les obtingudes pels artistes i altres professionals similars que, amb independència de la seva relació laboral, especial o d’autònoms, no tinguin recursos humans i materials de caràcter permanent i estable per al desenvolupament de la seva activitat. Es consideren en tot cas incloses en aquest apartat les rendes procedents de les persones a les quals els sigui d’aplicació el Reial decret 1435/1985, d’1 d’agost, pel qual es regula la relació laboral especial dels artistes en espectacles públics.
Així mateix, tindrien idèntica consideració les rendes procedents de la creació artística. A aquest efecte, es considera creació artística la tasca prèvia de preparació, disseny, creació, producció o similar amb anterioritat a la seva distribució, comercialització, exposició o venda.»
Amb aquesta redacció, s’assimilen a les rendes del treball els ingressos obtinguts per artistes que, sense una estructura empresarial estable i permanent, simultanie- gen una relació laboral especial i una altra d’autònoms.
PROPOSTA SEGONA. Es modifica la redacció del primer paràgraf del número 2 de l’article 18 de la Llei 35/2006, de 28 de novembre, de l’impost sobre la renda de les persones físiques i de modificació parcial de les lleis dels impostos sobre societats, sobre la renda de no residents i sobre el patrimoni:
«2. El 30 per 100 de reducció, en el cas de rendiments íntegres diferents dels previstos a l’article 17.2.a d’aquesta llei que tinguin un període de generació superior a dos anys, així com els que es qualifiquin reglamentàriament com a obtinguts de forma notòriament irregular en el temps, quan, en tots dos casos, sense perjudici del que disposa el paràgraf següent, s’imputin en un únic període impositiu. Així mateix, s’hi ha d’aplicar la reducció del 30 per 100 en el cas de rendiments íntegres als quals es refereix l’article 17.1.g.»
Amb aquesta redacció, es permet que aquests artistes puguin reduir els seus in- gressos en un 30 % com a conseqüència del caràcter intermitent i fluctuant d’aquests.
La carrera artística es caracteritza per diferents períodes que passen per una fase creativa i de producció del projecte, en la qual no es reben ingressos però s’està treballant professionalment en la consecució del projecte artístic, davant d’altres períodes d’exhibició i difusió d’aquest projecte artístic que és on es generen aquests ingressos. En aplicar les normes actuals de progressivitat dels impostos sobre la ren- da, el que ocorre és que, en l’exercici on es reben aquests ingressos, es produeix un gravamen molt elevat que no es correspon amb la tributació real si s’hagués tingut en compte el període de creació i producció.
Aquesta mesura té el seu reflex en el paràgraf 19 de l’apartat VI.2 relatiu a les propostes fiscals incloses en l’informe de la Subcomissió per a l’Estatut de l’artista.
PROPOSTA TERCERA. S’afegeix un nou número a l’article 19 de la Llei 35/2006, de 28 de novembre, de l’impost sobre la renda de les persones físiques i de modificació parcial de les lleis dels impostos sobre societats, sobre la renda de no residents i sobre el patrimoni:
«3. En el cas de les rendes previstes a l’article 17.1.g, a més de les despeses a què es refereix el número 2 anterior, l’article 28 i els previstos reglamentàriament amb relació a despeses de locomoció i manutenció, són deduïbles les següents:
a. Despeses de formació.
b. Despeses d’instruments i eines de treball.
c. Despeses d’honoraris i comissions percebuts per representants artístics, agents literaris, promotors, galeristes o intermediaris.
d. El 15 per 100 sobre l’import del rendiment íntegre en concepte de despeses de difícil justificació, incloent-hi les relatives a relacions públiques i desplaçaments en transport públic.»
Amb aquesta redacció, es reconeix als artistes la deducció de determinats despeses específiques de la seva activitat sense perjudici de les ja previstes amb caràcter general.
Pel que fa a la interpretació i a l’hora d’establir aquestes despeses, s’ha pres en consideració el paràgraf 20 de l’apartat VI.2 sobre propostes i recomanacions en matèria de fiscalitat de l’informe de la Subcomissió per a l’Estatut de l’artista, que reconeix com a conceptes de despeses aplicables a l’activitat artística inherent els següents:
a. Despeses de formació relatives a l’activitat professional (cursos de composició, classes d’interpretació, etc.), sempre que no els sigui proporcionada o pagada per tercers. No s’ha d’exigir en aquest cas la impartició per una formació reglada, ja que aquests cursos específics no sempre tenen un reflex a les escoles oficials, però no per això deixen de ser necessaris per a l’acompliment professional dels artistes.
b. Despeses d’instruments i eines de treball (adquisició, arrendament, manteniment i amortització d’instruments musicals, recanvis o cordes d’instruments, etc.) que siguin necessaris per al desenvolupament de l’activitat professional i no siguin proporcionats o abonats per tercers.
c. Despeses d’honoraris i comissions percebuts per representants artístics, promo- tors o intermediaris. Hi ha algunes professions, entre aquestes la dels músics, en què, per a l’obtenció dels rendiments de treball, cal la intervenció d’un o una agent o repre- sentant que actuï com a intermediari o intermediària entre la banda i l’espai d’exhibi- ció. Sense això, seria inviable que els artistes poguessin accedir als escenaris, per la qual cosa aquesta figura i les despeses que comporta són inherents a l’activitat artísti- ca professional. D’aquesta manera, els artistes assumeixen un cost real per la comissió d’aquest intermediari, però no tenen la possibilitat de deduir aquesta despesa (una despesa elevada, ja que els usos de la indústria l’estableixen en el 20 % dels ingressos bruts). Per tant, amb la finalitat que la tributació s’adeqüi a la seva capacitat econòmi- ca real, aquesta despesa s’ha de valorar com a deduïble.
Les despeses així descrites constitueixen una solució específica a un problema concret que fins ara la legislació no tenia en compte, cosa que de cap manera es pot entendre com un tracte de favor o discriminatori, sinó com la necessitat d’adaptació de la tributació a la capacitat econòmica real del contribuent. Es tracta de despeses necessàries per poder exercir la seva professió, com passa en altres àmbits amb els col·legis professionals, per la qual cosa cal tenir-les en compte com a tals a l’hora d’aplicar les deduccions corresponents, precisament per no crear una situació de desigualtat entre els artistes i la resta dels contribuents.
Aquestes mateixes despeses s’han de tenir en compte, així mateix, quan l’ac- tivitat s’exerceix de manera autònoma. Així, caldria incloure de la mateixa manera
aquestes despeses deduïbles en l’article 30, apartat 2, de la Llei 35/2006, de 28 de novembre, de l’impost sobre la renda de les persones físiques.
PROPOSTA QUARTA. S’afegeix un nou número a l’article 27 de la Llei 35/2006, de 28 de novembre, de l’impost sobre la renda de les persones físiques i de modificació parcial de les lleis dels impostos sobre societats, sobre la renda de no residents i sobre el patrimoni:
«3. No es consideren rendiments íntegres d’activitats econòmiques les rendes a les quals es refereix l’article 17.1.g, sense perjudici que el contribuent estigui obligat a cotitzar en el Règim Especial de la Seguretat Social dels Treballadors per Compte Propi o Autònoms.»
Amb aquest article, s’exclouen com a rendiments derivats d’una activitat eco- nòmica (empresaris) els que s’obtenen sense disposar d’una estructura empresarial estable i permanent.
PROPOSTA CINQUENA. S’afegeix un nou apartat al número 1 de l’article 80 del Reial decret 439/2007, de 30 de març, pel qual s’aprova el Reglament de l’impost sobre la renda de les persones físiques i es modifica el Reglament de plans i fons de pensi- ons, aprovat pel Reial decret 304/2004, de 20 de febrer:
«6. El 2 per 100 per a les rendes previstes a l’article 17.1.g de la Llei, amb independència de quin sigui el nombre de pagadors i del règim especial de la Seguretat Social en el qual els seus perceptors estiguin enquadrats.»
Amb aquesta redacció, es regula un tipus únic de retenció del 2 % per als in- gressos obtinguts per artistes que, sense una estructura empresarial estable i per- manent, simultaniegen una relació laboral especial i una altra d’autònoms. Aquesta mesura té el seu reflex en els paràgrafs 22 i 23 de l’apartat VI.2 relatiu a les propostes fiscals incloses en l’informe de la Subcomissió per a l’Estatut de l’artista.
4.2. Aclariment de les altes en els epígrafs de l’IAE
És també una reivindicació del sector la revisió i aclariment dels epígrafs de l’impost d’activitats econòmiques (en endavant, IAE) perquè reflecteixin amb més veracitat les activitats realitzades pels artistes i perquè s’agrupin d’una manera més lògica.
Aquesta situació sembla especialment preocupant quan es tracta d’artistes que exerceixen la seva activitat de manera autònoma com a productors del seu projecte artístic i es plantegen el seu encaix en les actuals tarifes de l’IAE.
Doncs bé, el que disposa la regla 2a de la Instrucció per a l’aplicació de les tarifes, aprovada pel Reial decret legislatiu 1175/1990, de 28 de setembre, estableix que «el mer exercici de qualsevol activitat econòmica especificada a les Tarifes, així com el mer exercici de qualsevol altra activitat de caràcter empresarial, professional o artística no especificada en aquelles, donarà lloc a l’obligació de presentar la corres- ponent declaració d’alta».
Per la seva banda, la regla 3a de la mateixa Instrucció per a l’aplicació de les tari- fes estableix que «tenen la consideració d’activitats empresarials, a l’efecte d’aquest impost, les mineres, industrials, comercials i de serveis, classificades a la Secció 1a de les Tarifes», i que «tenen la consideració d’activitats artístiques les classificades a la Secció 3a de les Tarifes».
En el cas dels epígrafs corresponents a les activitats que susciten dubtes, cal fer notar que ni les Tarifes ni la Instrucció per a l’aplicació de les tarifes preveuen una previsió explícita sobre si l’activitat com a artista es pot subsumir en l’epígraf empresarial relatiu a l’organització d’espectacles quan una mateixa persona exerceix com a productor i com a artista de la mateixa obra.
No obstant això, sí que existeix un pronunciament de la Direcció General de Tributs (DGT) de 29 de gener de 2018, en el qual s’analitza una qüestió similar. En efecte, a la Consulta vinculant V0170-18 s’analitza el cas d’una persona que és, a la vegada, propietària d’una orquestra i músic integrant d’aquesta, i la seva obligació de donar-se d’alta en un o altre epígraf.
Al respecte, la DGT conclou amb l’afirmació següent:
«El consultant, per l’exercici de les activitats referides a l’escrit corresponent, ha de figurar donat d’alta en les rúbriques següents de les Tarifes de l’IAE:
• En el grup 032 de la secció tercera, “Intèrprets d’instruments musicals”
• En l’epígraf 965.4 de la secció primera, “Empreses d’espectacles”.»
De manera similar es pronuncien les consultes següents d’«Informa» de l’Agència Tributària sobre aquesta mateixa temàtica:
• Consulta 109522: en la qual l’Agència Estatal d’Administració Tributària indica ca- racterístiques a tenir en compte per considerar si som davant una activitat pro- fessional (persona física que actua per compte propi i desenvolupa personalment l’activitat) o bé davant una activitat empresarial (activitat en la qual existeix una organització per a l’exercici d’aquesta activitat desvinculada de la personalitat pro- fessional intrínseca).
• Consulta 109530: en la qual l’Agència Estatal d’Administració Tributària indica que una companyia de teatre que realitza una activitat artística, fins i tot a través d’una societat anònima, s’ha de classificar igualment a la Secció 3a d’activitats artístiques, ja que no es matisa a la Regla 3a.4 de les Tarifes i Instrucció de l’IAE cap distinció segons si el subjecte passiu de l’IAE és una persona física o jurídica, diferència signi- ficativa respecte de l’exercici d’una activitat professional, atès que únicament es pot classificar com a Secció 2a l’exercici d’aquesta activitat per part d’una persona física.
Si aquesta activitat «professional» la realitza una persona jurídica, s’ha de classificar com a activitat empresarial, Secció 1a, segons Regla 3a.3 de les Tarifes i Instrucció de l’IAE. I matisa la consulta que si aquesta societat anònima (companyia de treball) addicionalment organitza l’espectacle, també s’ha de donar d’alta a la Secció 1 com a activitat empresarial. Per tant, reitera el criteri de la DGT.
En conclusió, tenint en compte l’anterior criteri interpretatiu, es pot afirmar que, en la mesura en què l’artista de l’espectacle dugui a terme també l’activitat promoto- ra, s’ha de donar d’alta en cada una de les diferents activitats diferenciades (artística i empresarial) que dugui a terme, en concret:
• Per la realització d’activitats de promoció d’espectacles: Secció 1 (activitats em- presarials), divisió 9, grup 965.
• Per la realització d’activitats artístiques: Secció 3 (activitats artístiques), agrupació 3, epígrafs 031, 032, 033.
4.3. Propostes en matèria d’IVA
La Llei 3/2017, de 27 de juny, de pressupostos generals de l’Estat per a l’any 2017 recollia una de les principals reivindicacions del sector, que consistia en la minoració del tipus impositiu aplicable als espectacles culturals en viu, que va passar a tributar al tipus reduït del 10 %.
Per la seva part i en relació amb la problemàtica de l’IVA, l’informe elaborat per la Subcomissió va assenyalar la necessitat d’aplicar aquest tipus impositiu no només a les entrades, sinó també a tota la cadena de valor que afectava les actuacions i ma- nifestacions artístiques, des de les factures emeses per l’artista persona física fins a aquest IVA ja modificat aplicable a les entrades.
El desembre del 2018, el Govern va incloure en el Reial decret llei 26/2018, de 28 de desembre, pel qual s’aproven mesures d’urgència sobre la creació artística i la cinematografia, una mesura relativa a la baixada del tipus impositiu de l’IVA al 10 % per als serveis prestats per artistes, directors o tècnics als productors o promotors, sempre que es tracti de persones físiques.
No obstant això, aquesta mesura fa curt respecte del plantejament impulsat per l’informe de la Subcomissió, ja que, al seu parer, el tipus reduït s’havia d’aplicar no només a la factura emesa per l’artista persona física o a les entrades d’accés a l’es- pectacle, sinó també a tota la cadena de valor, és a dir, a tota la contractació neces- sària, que va des de la prestació en la persona física de l’artista per a la realització i exhibició d’un espectacle fins que aquest és venut al públic. L’informe preveia una aposta més ambiciosa que la modificació inclosa en el Reial decret llei 26/2018 o en la Llei 3/2017, ja que aquestes normes tan sols han incidit en els extrems, i s’han oblidat de tota la cadena de valor intermèdia, que és la que permet, juntament amb el que s’ha dit, l’execució d’aquest esdeveniment o espectacle cultural davant el públic.
I per això l’informe de la Subcomissió proposa que tota la cadena de valor que afecta l’activitat artística passi a tributar al tipus reduït del 10 %.8 No obstant això, aquesta postura integradora de l’informe de la Subcomissió no és compartida ple- nament per la doctrina. En opinió de la professora González-Cuéllar, aquesta situa- ció requereix ser tractada de forma cautelosa a causa de l’existència de la Directiva 2006/112, de 28 de novembre de 2006, relativa al sistema comú de l’impost sobre el valor afegit. Aquesta directiva estableix un règim comú en l’impost de l’IVA per ga- rantir la neutralitat de la competència en relació amb els béns i serveis de naturalesa anàloga que suportin la mateixa càrrega fiscal i que es generin als diferents territoris de la Unió.
Per al que aquí ens interessa, cal tenir en compte les limitacions de l’Annex II de la directiva esmentada, que estableix els béns i serveis als quals es poden aplicar els tipus reduïts. En relació amb les activitats culturals que aquí ens afecten, es permet l’aplicació del tipus impositiu a: i) el dret d’accés a espectacles, teatres, circs, fires, parcs d’atraccions, concerts, museus, parcs zoològics, sales cinematogràfiques, ex- posicions i altres manifestacions i locals similars de caràcter cultural; i ii) les presta- cions de serveis per escriptors, compositors i artistes intèrprets, i drets d’autor que es deguin a aquests.9
Tenint en compte el que acabem de dir i respectant les limitacions de la directiva, la professora González-Cuéllar proposa com a mesures que es poden prodigar les següents:
• «Rebaixar la fiscalitat amb perspectiva de gènere: baixada a un tipus de gravamen d’IVA del 4 % quan el servei artístic sigui prestat per una dona»,10 i aquesta mesura s’ha de prodigar de manera temporal i avalada per les dades del sector que reflectei- xin la desigualtat en el marc d’aquestes prestacions concretes. Les mesures relatives a pal·liar la igualtat tenen el seu reflex en el paràgraf 4 de l’apartat VI.1 de l’informe de la Subcomissió.
8 A excepció de Canàries, on l’impost general indirecte canari (IGIC) ja té un tipus reduït del 3 % per a l’ac- cés a les representacions teatrals, musicals, etc.
9 González-Cuéllar Serrano, Marisa. «El estatuto fiscal…», op. cit., p. 23-26.
10 Ibid., p. 25.
• «Rebaixar el tipus de gravamen al 4 % per a primeres actuacions d’espectacles amb l’objectiu de promocionar els artistes emergents amb baixa demanda de públic, a imitació de la legislació francesa, que ho estableix per a les primeres 140 funcions».11
11 Ibid., p. 25.
4.4. Altres propostes de reforma en l’àmbit tributari
En els supòsits en què l’activitat artística s’exerceix de manera autònoma, també cal adaptar les despeses deduïbles en els rendiments d’activitat econòmica. De fet, aquesta modificació, a més de beneficiar els artistes, es pot extrapolar també a altres col·lectius, ja que es tracta d’una reivindicació general dels professionals autònoms que, en aplicació de les regles que regulen els rendiments d’activitat, es troben en condicions de desigualtat perquè no es poden deduir despeses reals relacionades amb el seu acompliment professional. D’aquesta manera, l’informe de la Subcomis- sió considera extensible a altres sectors el caràcter deduïble d’aquestes despeses quan es trobin en el règim d’estimació directa.
Aquestes despeses, a les quals fa referència la recomanació 21 de l’informe, són les següents:
• Despeses relacionades amb la utilització de vehicles de transport (adquisició, arren- dament, cessió, manteniment, etc.), amb una deducció del 50 %, tret que el contri- buent acrediti una prova d’afectació superior.
• Despeses derivades de les accions de relacions públiques pròpies de l’activitat pro- fessional, com ara les despeses en restauració, hostaleria, viatges i desplaçaments fins al 50 %, amb un límit del 5 % del volum d’ingressos del contribuent en el període impositiu, i un límit total de 2.000 euros anuals. Aquesta partida ja té el seu reflex en la norma formal basca d’IRPF.
• Despeses en concepte de transport públic col·lectiu de viatgers pel desplaçament de i al lloc de residència i de treball, de la mateixa manera que figura a l’article 42.3 de la Llei de l’IRPF respecte de la generalitat dels perceptors de rendiments del tre- ball, i amb el mateix límit màxim anual de 1.500 euros.
• Equiparar les despeses de subministrament d’aigua, gas, electricitat, telefonia i In- ternet de l’habitatge habitual que sigui lloc de treball al percentatge d’afectació, amb un màxim del 30 %, tret que el contribuent provi una afectació més gran.
• Elevar les despeses de difícil justificació en la modalitat d’estimació directa simplifi- cada de manera que passin al 10 %, amb un topall de 5.000 euros anuals, a semblan- ça de la norma formal basca.
La necessitat de determinar aquestes despeses ve donada per la litigiositat cons- tant a la qual s’enfronten els contribuents amb l’Agència Tributària a l’hora d’intentar provar les despeses fiscalment deduïbles quan duen a terme una activitat de manera autònoma. Per atorgar seguretat jurídica i reduir aquesta litigiositat, cal harmonitzar la normativa tributària quan es produeixen situacions anàlogues, seguint en aquest cas la solució atorgada per la normativa foral basca.
PROPOSTA DE MODIFICACIÓ. Es modifica l’apartat 2 de l’article 30 de la Llei 35/2006, de 28 de novembre, de l’impost sobre la renda de les persones físiques, per modificar-ne les regles 4a i 5a i afegir noves regles 6a, 7a i 8a, de manera que quedi la redacció següent:
«4a. Reglamentàriament, es poden establir regles especials per a la quantificació de determinades despeses deduïbles en el cas d’empresaris i professionals
en estimació directa simplificada, incloent-hi les de difícil justificació. La quantia que es determini d’acord amb aquestes regles especials per al conjunt de provisions deduïbles i despeses de difícil justificació serà del 10 per cent, calculada sobre el rendiment net exclòs aquest concepte i sense que la quantia resultant pugui superar els 5.000 euros anuals.
5a. Tenen la consideració de despesa deduïble per a la determinació del rendiment net en estimació directa:
a) Les primes d’assegurança de malaltia satisfetes pel contribuent en la part corresponent a la seva pròpia cobertura i la del seu cònjuge i fills menors de vint-i-cinc anys que convisquin amb ell. El límit màxim de deducció serà de 500 euros per cada una de les persones assenyalades anteriorment o de 1.500 euros per cada una d’elles amb discapacitat.
b) En els casos en què el contribuent afecti parcialment el seu habitatge habitual al desenvolupament de l’activitat econòmica, les despeses de subministraments d’aquest habitatge, com ara aigua, gas, electricitat, calefacció, telefonia i Internet, en el percentatge resultant de la proporció existent entre els metres quadrats de l’habitatge destinats a l’activitat respecte de la seva superfície total, amb un límit màxim d’un 30 per 100, tret que el contribuent acrediti un percentatge d’afectació superior o l’Administració Tributària acrediti un percentatge d’afectació inferior.
c) Les despeses de manutenció del mateix contribuent consumides en el desenvolupament de l’activitat econòmica, sempre que es produeixin en establiments de restauració i hostaleria i s’abonin utilitzant qualsevol mitjà electrònic de pagament, amb els límits quantitatius establerts reglamentàriament per a les dietes i assignacions per a despeses normals de manutenció dels treballadors.
6a. Són deduïbles les despeses relacionades amb l’adquisició, arrendament, cessió d’ús, reparació, manteniment, depreciació, amortització i qualsevol altra vinculada a la utilització de vehicles automòbils de turisme i els seus remolcs, ciclomotors i motocicletes, en els mateixos termes i condicions previstos a la normativa de l’impost sobre el valor afegit.
A aquest efecte, es consideren automòbils de turisme, remolcs, ciclomotors i motocicletes els definits com a tals a l’Annex del Reial decret legislatiu 6/2015, de 30 d’octubre, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei sobre trànsit, circulació de vehicles a motor i seguretat viària, així com els definits com a vehicles mixtos en aquest annex i, en tot cas, els denominats vehicles tot terreny o tipus jeep.
7a. Són deduïbles, en la quantia i amb els requisits i límits que s’assenyalen, les despeses següents:
a) Les despeses per relacions públiques relatives a serveis de restauració, hostaleria, viatges i desplaçaments consumides en qualsevol dia de la setmana.
Aquestes despeses es consideren afectades al desenvolupament de l’activitat empresarial o professional en la proporció del 50 per 100, tret que el contribuent o l’Administració Tributària provin un percentatge d’afectació i deducció superior o inferior. El límit per a la despesa deduïble pel conjunt d’aquests conceptes és de fins al 5 per cent del volum d’ingressos del contribuent en el període impositiu, sense que l’import total resultant pugui superar els 2.000 euros anuals.
b) Els regals i altres obsequis sempre que l’import unitari per destinatari i període impositiu no excedeixi de 300 euros i quedi constància documental de la identitat del receptor, i fins al límit màxim per a la despesa deduïble per aquest concepte del 2 per cent del volum d’ingressos del contribuent en el període impositiu, sense que l’import total resultant pugui superar els 1.000 euros anuals.
8a. Són deduïbles les despeses per quantitats satisfetes a les entitats encarregades de prestar el servei públic de transport col·lectiu de viatgers amb la finalitat d’afavorir el desplaçament del titular de l’activitat des del seu lloc de residència al seu lloc de desenvolupament de l’activitat, amb el límit de 1.500 euros anuals per a cada titular. També tenen la consideració de quantitats satisfetes a les entitats encarregades de prestar l’esmentat servei públic les fórmules indirectes de pagament que compleixin les condicions que s’estableixin reglamentàriament.»
5. Objectiu formal
de les modificacions
en matèria laboral i
de Seguretat Social
5. Objectiu formal de les
modificacions en matèria laboral i de Seguretat Social
L’Estatut dels artistes que presten serveis en règim laboral en espectacles en viu es recull des de l’any 1985 a l’RD 1435/1985. És una realitat ja incontestable que aquesta norma no dota d’un règim de cobertura adequat, i que genera força inseguretat ju- rídica, una clara precarització laboral i una aplicació no racional dels seus mandats.
La reforma del règim laboral dels artistes és urgent, ja que, mentre aquest no si- gui complet i adaptat a les singularitats del sector artístic, no serà possible el desen- volupament d’un teixit cultural fort. Aquesta reforma ha de descansar, necessària- ment, sobre un esquema garantista i de tutela eficaç dels drets laborals i socials dels seus artistes, peces clau per al desenvolupament cultural d’un Estat.
De cara a una eventual modificació de les normes reglamentàries (i, si fos pos- sible, també de les legals) que regulen, d’una banda, la relació laboral especial dels artistes en espectacles públics (avui RD 1435/1985) i, d’altra banda, els aspectes ad- jectius de la seva Seguretat Social, bàsicament les altes i baixes (RD 84/1986)12 i la cotització (RD 2064/1995),13 més les especialitats aplicables només al col·lectiu des- prés de la seva integració en el Règim General de la Seguretat Social (principalment, RD 2621/198614 i OM 20 de juliol de 1987),15 en aquest informe es tractarà de recordar16 aquells aspectes que, deficientment recollits (o no recollits) per aquestes normes (i altres de relacionades), provoquen anomalies i disfuncions per als seus destinataris, i a aquest efecte formularem també les propostes consegüents de redacció modifi- cativa, després d’assenyalar les raons que respectivament les sustenten.
Aquestes propostes, tot i dirigir-se –per motius obvis– als professionals de la música i de les arts escèniques, tenen, no obstant això, la generalitat que exigeix el mateix àmbit d’aplicació de les normes a modificar, dictades, com se sap, per a tots els artistes en espectacles.
12 Reial decret 84/1996, de 26 de gener, pel qual s’aprova el Reglament general sobre inscripció d’empre- ses i afiliació, altes, baixes i variacions de dades de treballadors en la Seguretat Social (en endavant, RD 84/1996).
13 Reial decret 2064/1995, de 22 de desembre, pel qual s’aprova el Reglament general sobre cotització i liquidació d’altres drets de la Seguretat Social (en endavant, RD 2064/1995).
14 Reial decret 2621/1986, de 24 de desembre, pel qual s’integren els règims especials de la Seguretat Soci- al de treballadors ferroviaris, jugadors de futbol, representants de comerç, toreros i artistes en el Règim General, així com es procedeix a la integració del Règim d’Escriptors de Llibres en el Règim Especial de Treballadors per Compte Propi o Autònoms (en endavant, RD 2621/1986).
15 Ordre de 20 de juliol de 1987 per la qual es desenvolupa el Reial decret 2621/1986, de 24 de desembre, que procedeix a la integració de diversos règims especials en matèria de camp d’aplicació, inscripció d’empreses, afiliació, altes i baixes, cotització i recaptació.
16 Les propostes reproduïdes en aquest informe en matèria de Seguretat Social són les efectuades a l’INAEM en el marc de l’encàrrec fet al despatx Gabeiras & Asociados dins del contracte menor per a la prestació del servei de «Redacció de proposta de modificació del sistema de Seguretat Social dels artis- tes en espectacles públics».
6. Propostes
de modificació en matèria de
Seguretat Social
6. Propostes de modificació en matèria de Seguretat Social
1. El sistema de la Seguretat Social a Espanya descansa en l’esforç contributiu (ja sigui directe, a través de cotitzacions; ja sigui indirecte, a través d’impostos gene- rals) dels ciutadans, en la seva condició de tals o, sobretot, en la seva condició de treballadors. Per a aquests (i per als seus empresaris, quan aquells són treballadors per compte aliè) i, anàlogament, per als artistes autònoms, la Seguretat Social no deixa de ser, inicialment, una «càrrega» administrativa (altes, baixes) i, especialment, econòmica (cotització).
De manera que és comprensible i raonable l’intent d’alleugerir (dins de les pos- sibilitats que ofereixi la llei, fins i tot reivindicant la seva modificació) l’esforç que la Seguretat Social exigeix; bàsicament, una simplificació, reducció o exempció de tràmits i quotes.
Els artistes en espectacles públics, tant per compte aliè com autònoms, no són una excepció en aquest sentit. Però cal no oblidar la premissa que són un col·lectiu professional més, la problemàtica dels quals en aquestes matèries no és essencial- ment diferent de la dels altres treballadors; no obstant això, s’hi sumaran sempre, com és lògic, qüestions específiques, de vegades compartides, fins i tot, amb altres professionals, i la particularitat que gaudeixen d’un dret fonamental específic com el de la llibertat de creació i producció artística, que exigeix un sistema proporcional i respectuós amb l’exercici i gaudi del dret.
En aquest sentit, trobem les especificitats següents:
• Les fronteres imprecises entre els camps d’aplicació del Règim General i el Règim de Treballadors Autònoms, i les possibles equivocacions a l’hora de formalitzar l’alta (inde- guda, llavors) en l’un o l’altre. I, evidentment, les sancions administratives consegüents.
• La imputació de les obligacions d’altes i baixes a persones o entitats (de vegades, considerant-les «empresaris», sense ser-ho realment) que no són les més idònies per complir-les.
• La multiplicitat d’altes i baixes en correspondència amb la multiplicitat d’actuacions artístiques per a diferents empresaris o clients.
• La falta de cobertura dels períodes d’inactivitat dels artistes i en els seus desplaça- ments per a les actuacions contractades en altres localitats.
• L’obligació de cotitzar per actuacions amb retribució de poca quantia.
• La compatibilitat de l’activitat amb les prestacions mínimes.
• La compatibilitat de l’activitat artística en el cas dels funcionaris.
• Els problemes que es veuran en matèria d’acció protectora.
En definitiva, aquestes especificitats del sector artístic són les que fan necessària una revisió de la normativa actual per tal de determinar si el règim de la Seguretat Social que acull l’artista, sigui el general, sigui el d’autònoms, pot ser modificat de manera que tingui en compte aquestes situacions. Aquests canvis no han de com- portar, en cap cas, un règim privilegiat per als artistes, però sí actualitzar i compas- sar aquesta normativa a les particularitats que presenten i que, pel fet de no ser tin- gudes en compte actualment, causen un perjudici al col·lectiu, sense perjudici que les modificacions proposades es puguin estendre també a altres sectors diferents.
2. Començarem analitzant la viabilitat d’això últim, ja que hi ha opinions sobre la con- veniència d’establir, una altra vegada, un anomenat «Règim Especial de Seguretat Social d’Artistes en Espectacles Públics».
Doncs bé, l’establiment d’aquest règim és avui impensable, improcedent i impossible.
Encara que la llei el permet i la via d’implantació seria una simple ordre minis- terial (art. 10.2.g de la Llei General de la Seguretat Social),17 l’evolució històrica del tema va en sentit contrari. I a una eventual tornada enrere en el camí recorregut (la supressió que s’ha fet de nombrosos règims especials), s’hi oposa la Recomanació VI del Pacte de Toledo i, pel seu esperit, les mateixes normes legals que, des de la formulació d’aquesta recomanació, l’observen.
Els artistes van tenir en el passat no un, sinó dos, règims especials de la Segure- tat Social: el dels artistes, així anomenat, i el dels toreros, que, fins i tot amb el seu règim de Seguretat Social diferenciat, eren (són) també artistes de l’espectacle.
Tots dos règims especials van desaparèixer (de la mateixa manera que els que tenien altres col·lectius: ferroviaris, representants de comerç…), i es van integrar en el Règim General per obra de l’RD 2.621/198618 (completat per a desocupació per RD 2.622/1986)19 i el seu desenvolupament per Ordre ministerial de 20 de juliol de 198720 i Ordre ministerial de 30 de novembre de 1987.21
En aquesta línia de simplificació de l’estructura de la Seguretat Social (línia, fora d’això, sempre recollida per l’LGSS; avui ho fa el seu art. 10.5) s’ha continuat legislant els últims anys, en què han desaparegut altres règims especials, fins i tot dels més tradicionals, com ara el dels empleats de la llar i l’agrari.
La raó d’aquesta tendència legislativa és, com diem, la Recomanació VI del Pacte de Toledo esmentat, que apunta a un futur a mitjà o llarg termini amb una Seguretat Social de només dos règims, l’un per a treballadors per compte aliè i l’altre per a autònoms, sense perjudici –afegeix– de les especificitats que s’hagin de mantenir per als «sectors maritimopesquer, mineria del carbó i eventuals del camp». No s’hi esmenten, per tant, els artistes en espectacles, no ja per a un futur règim especial, sinó ni per a possibles «especificitats».
Fora d’això, hem d’afegir que tot aquest procés simplificador ha anat acompanyat d’altres reformes de l’LGSS, sobretot en matèria d’acció protectora de la Segure- tat Social, que l’han anat uniformant per a tots els règims, fins a arribar avui a una gran coincidència en allò que és fonamental (catàleg de prestacions, requisits per al dret…).
No obstant això, cal no oblidar que l’RD 2621/1986, que va integrar els artistes en el Règim General, manté per a ells algunes especificitats protectores (art. 9: «Con- sideració dels dies cotitzats i en alta»; art. 10: «Incapacitat temporal»; art. 11: una
17 Reial decret legislatiu 8/2015, de 30 d’octubre, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei General de la Se- guretat Social (en endavant, LGSS).
18 Reial decret 2621/1986, de 24 de desembre, pel qual s’integren els règims especials de la Seguretat Soci- al de treballadors ferroviaris, jugadors de futbol, representants de comerç, toreros i artistes en el Règim General, així com es procedeix a la integració del Règim d’Escriptors de Llibres en el Règim Especial de Treballadors per Compte Propi o Autònoms (en endavant, Reial decret 2621/1986).
19 Reial decret 2622/1986, de 24 de desembre, pel qual es regula la protecció per desocupació dels juga- dors professionals de futbol, representants de comerç, artistes i toreros, integrats en el Règim General de la Seguretat Social (en endavant, Reial decret 2622/1986).
20 Ordre de 20 de juliol de 1987 per la qual es desenvolupa el Reial decret 2621/1986, de 24 de desembre, que procedeix a la integració de diversos règims especials en matèria de camp d’aplicació, inscripció d’empreses, afiliació, altes i baixes, cotització i recaptació.
21 Ordre de 30 de novembre de 1987 per a l’aplicació i desenvolupament, en matèria d’acció protectora, del Reial decret 2621/1986, de 24 de desembre, pel qual s’integren els règims especials de la Seguretat Social de treballadors ferroviaris, jugadors de futbol, representants de comerç, toreros i artistes en el Règim General, així com el d’Escriptors de Llibres en el Règim Especial de Treballadors per Compte Propi o Autònoms.
