LES MÚSIQUES DE SHAKESPEARE
Un espectacle teatral i musical per commemorar els 400 anys de la mort de William Shakespeare
amb fragments d'obres de Shakespeare i música instrumental i vocal inspirada pel dramaturg anglès.
RODO GENER – actor MARGA RODRÍGUEZ – soprano
FRANCESC BLANCO i M. VICTÒRIA CORTÈS– piano
Sinopsi
Julieta, Romeu, Beatriu, Benedicte, Puc, Ofèlia, Cleopatra, i Otello ens conten i canten les seves emocions. Els veurem i escoltarem enamorar-se, patir, riure i plorar alternant les paraules i les músiques que Shakespeare va inspirar, tot fent un rapidíssim zàping per alguns dels textos de les obres més conegudes del dramaturg anglès.
Plantejament i recerca artístics, de la dramatúrgia i selecció dels textos
“Per fortuna, la majoria de compositors de la història sonora no han fet cas del tòpic que sosté la inconveniència d’empastifar la poesia, un art netament musical, afegint-hi una doble esfera musical. Sortosament, la poesia (i la música intrínseca!) dels versos shakespearians ha inspirat experiments simfònics i instrumentals a compositors com Berlioz (Roméo et Juliete) Mendelssohn (A Midsummer Night’s Dream), etc.”
Bernat Dedéu
L'objectiu que ens hem plantejat és la creació d'un espectacle que vagi més enllà de la lectura dramatitzada i de l'habitual concert de música clàssica. Cercam així un espectacle de nova creació amb certa originalitat i innovador dins aquest tipus de format.
A partir d'una idea de Francesc Blanco sobre la recerca de repertori inspirat per obres dramàtiques i comèdies de William Shakespeare, M. Victòria Cortès ha plantejat i ordenat un repertori amb una sèrie de textos associats del dramaturg anglès que han servit de base per a l'experimentació als assajos per poder donar forma a l'espectacle.
Hem treballat amb els textos de Shakespeare i la música que aquests textos ha inspirat a varis compositors al llarg de la història tals com G.F. Händel, F. Schubert, F.
Mendelssohn, V. Bellini, H. Berlioz i S. Prokovieff.
Les músiques són de procedència purament instrumental com en el cas de Prokovieff;
incidental creada per a l'obra de teatre homònima en el cas de Mendelssohn; procedents d'òperes basades en els arguments de les tragèdies shakespearianes com els casos de Händel, Bellini i Berlioz; tenim també un sonet musicat com el cas de Schubert i fins i tot hem volgut començar l'espectacle amb una mostra de la música que es composava en l'època de Shakespeare (encara que no sigui inspirada per ell) com és la cançó de Dowland.
A la selecció dels textos hem alternat fragments de les mateixes obres musicals que varen inspirar amb altres que guardaven relació amb el caràcter de la música.
Els assajos han estat un treball de recerca de la creació d'un mateix ambient que uneixi textos amb música i fins i tot en diversos moments de l'espectacle hem superposat els textos a la música en aquells llocs on la música ho permetia i a la vegada servia per donar un major èmfasi als textos, creant així una mena de nova obra musicoteatral.
El resultat de la interrelació dels textos amb la música crea en ocasions nous arguments i petits gests de complicitat entre l'actor i la soprano, a qui hem fet servir com a un personatge més amb qui poder augmentar el joc escènic.
Desitjosos de nova música, només haurem d’imitar Lorenzo en el Mercader per dir: “Aquí ens asseurem, i que el so de la música s’escoli per les nostres oïdes. La quietud i la nit van al compàs de la dolça harmonia. Asseu-te, Jessica. Mira el sol del cel brodat de patenes d’or brillant. Cada astre que contemples, al girar en la seva esfera, canta en un cor de querubins d’ulls infantats.”
Guió
Benedicte (Rodo) xerra a favor del matrimoni i veu com s’acosta Beatriu (Marga), la bellesa de la qual el deixa completament encisat.
Ella canta feliç a l’amor (Come again), i el seu encisat oient es transforma en el desconfiat
Otello, l’esperit agitat del qual es fa palès a la música de Mendelssohn que escoltam a continuació.
Ara torna Beatriu (Rodo) que no té cap intenció de casar-se i Julieta (Marga) canta l’alegria de viure.
Dins aquest alegre ambient arriba el follet Puck que anuncia l’arribada d’Oberon, rei de les fades acompanyat de la música dels elfs.
Apareix Romeu, que ens conta les virtuts de la seva estimada Julieta fins que, veient-la arribar, desitja ser un guant per poder així tocar li una galta. Ella canta una cançó alegre.
Hipòlita, la reina de les amazones, que l’ha sentit cantar li demana que ho torni a fer perquè el seu cant enamora les seves orelles.
I apareix Julieta (Rodo), que convençuda de l’amor de Romeu li demana que abandoni el seu llinatge per no seguir essent de famílies enemigues, però torna a la realitat amb la següent cançó recordant que està obligada a casar-se amb un altre.
Però quan acaba, arriba Oberon, i ella, transformant se en Hipòlita, accedeix al matrimoni feliçment. S’escolta la marxa nupcial.
Arriba Ofèlia (Rodo) amb les seves queixes que s’enllaçaran amb els plors de Cleopatra (Marga) lamentant la mort de Cèsar.
El dolor de la separació de la persona amada és compartit per Romeu, que decideix prendre un verí i acabar així amb la seva vida.
Fi de l’espectacle.
Objectius
Commemorar l'efemèride dels 400 anys de la mort de Shakespeare.
Divulgar els textos de William Shakespeare.
Apropar la música clàssica i l'òpera al públic de les Illes Balears.
Crear nous públics per tal que en el cas dels melòmans assisteixin a una obra de teatre i viceversa.
Aprofundir en la recerca de nous llenguatges que fusionin música i teatre.
Enllaços de vídeo de tres fragments de l'espectacle:
Inici: Text de Benedicto de Molt soroll per res i Come again de J. Dowland (soprano i piano) https://youtu.be/sjU3fD_BZ3U
Text de Puck del Somni d'una nit d'estiu i dansa dels elfs del Somni d'una nit d'estiu de F.
Mendelssohn (piano a 4 mans). https://youtu.be/bfOeuEdDgxc
Text de Julieta de Romeu i Juieta i La jove Julieta de S. Prokoffieff (piano sol) / Text i mort de Julieta i ària de Capuleti e Montecchi de V. Bellini (soprano i piano)
https://youtu.be/SiNE6pkw-a8
LES MÚSIQUES DE SHAKESPEARE
Un espectacle teatral i musical per commemorar els 400 anys de la mort de William Shakespeare
amb fragments d'obres de Shakespeare i música instrumental i vocal inspirada pel dramaturg anglès.
RODO GENER – actor MARGA RODRÍGUEZ – soprano
FRANCESC BLANCO i M. VICTÒRIA CORTÈS – piano
PROGRAMA
Text amorós de Molt soroll per res de Benedicto Come again de J. Dowland
Text d’Otello
Intermezzo de la suite per a piano a 4 mans de “Somni d’una nit d’estiu” de F. Mendelssohn
Text de Beatriu sobre la seva llibertat com a dona
“Je veux vivre” de “Romeu i Julieta” de H. Berlioz
Text sobre els sers màgics de “Somni d’una nit d’estiu”
Danza dels elfs de la suite per a piano a 4 mans de “Somni d’una nit d’estiu” de F. Mendelssohn
Text de Romeu quan se pregunta qui és la donzella (Julieta) , Julieta és al terra
“An Sylvia”, lied de F. Schubert amb text de W. Shakespeare
Text de Somni d’una nit d’estiu
Dansa de les joves amb lliris de la suite per a piano de “Romeu i Julieta” de S. Prokofiev
Text de Julieta (Romeu, Romeu...)
La jove Julieta de la suite per a piano de “Romeu i Julieta” de S. Prokofiev
Text de Julieta quan rep el vestit de noces per casar-se amb Paris
“Oh quante volte”, ària de Julieta de “Capuletti e Montecchi” de V. Bellini
Text previ a les noces de “Somni d’una nit d’estiu”
Marxa nupcial de la suite per a piano a 4 mans de “Somni d’una nit d’estiu” de F. Mendelssohn Text d’Ofèlia quan se lamenta dels menyspreus de Hamlet
“Piangero la sorte mia” de “Julius César” de G. F. Händel
Text del despertar i separació dels amants
La separació de la suite per a piano de “Romeu i Julieta” de S. Prokofiev
Rodo Gener - actor Formació:
Interpretació: Tom Bentley, Neil LaBute, Cristian Atanasiu, Pep Sanchís, Lilo Baur, Carles Castillo.
Veu: Caterina Alorda, Mateu Grau, Cacu Prat Càmera: Carla Calparsoro, Esteve Rovira,
Cos i moviment: Andrés Corchero, Sophie Kasser i Stephane Levy.
Doblatge: Roger Pera
Teatre:
Perduts a Cabrera de Carlos Garrido,Dir Carlos Garrido.
La comédia dels Errors de W. Shakespeare, Dir. Pitus Fernandez Z i la habitació 113 de Joan Carles bellviure, Dir. Carles Molinet Ivanov de Anton Txéjov, dir. Sergio Baos.
Les veus de bellver, de Mariona Forteza, dir. Carlos Garrido i Dominick Hull.
Ma perché Pirandello, de Salvador Oliva i Luiggi Pirandello, Dir. Pitus Fernandez L'Etern Mecanoscrit, de Salvador Oliva i Manuel de Pedrolo, dir. Salvador Oliva Jo, Odisseo, de Carlos Garrido, dir. Dominick Hull.
Lucrècia o Roma Libre de Joan Ramis, dir. Sergi Marí.
Algú Que Miri Per Mi de Frank McGuiness, dir. Alex Tejedor.
La Marató de Salvador Oliva, dir. Jordi Cumellas.
La Partida escrita y dirigida por Óscar Sanz Cabrera.
La Disputa de l’Ase de Asnelm Turmeda, dir. Albert Mestres.
El Solitari Oest de Martin McDonaght, dir. Pitus Fernandez.
Mort de Dama de Llorenç Villalonga, dir. Rafel Duran.
Molts records per Ivanov de Pep Tosar y Albert Tola ,dir. Pep Tosar.
Tape (La Cinta), de Stephen Belber, dir. Alex Tejedor.
Radiografies de Albert Herranz, dir. Luca Bonadei.
Un Dia d'Estiu de Slawomir Mrozeck, dir. Màrius Hernández.
L'estranya parella de Neil Simon, dir. Pitus Fernández.
Amics d’Antoni Oliver, dir. Biel Jordà.
Molt Soroll per no res de W. Shakespeare, dir. Konrad Zschiedrich.
Sa Pesta de Pere Capellà. dir. Salvador Oliva.
Patera de Juan Pablo Vallejo, dir. Pitus Fernández.
Una Tragèdia grega. Especle clown, dir. Enric de las Heras.
Nit de Reis (o el que vulgueu) de W. Shakespeare, dir. Pitus Fernández.
El Somni d'una nit d'Estiu de W. Shakespeare, dir. Pitus Fernández.
Microteatres:
Que vénen els Americans d'Albert Herranz, dir. Rodo Gener.
Rates de Marta Barceló, dir. Jona Fullana.
Astigmatisme de Josep Mercadal, dir. Josep Mercadal Desitjos de Rodo Gener i Mar Oliver, dir. Joan Fullana C-098767 de Irene NIubo, dir. Ivo Erasmo.
Llengua amb tàperes de David Mataró, dir. David Mataró.
L'Ombra de Irene Niubo, Dir. Ivo erasmo
Los Angeles de Josep Mercadal Dir Alex Tejedor Còdi negre de Marta Barceló Dir. Jordi Cumellas
Funny Game? De Toni Gener Ferrero, Dir Rodo Gener
T.V.:
Palma Pam a Pam. Sèrie documental, La Perifèrica Produccions.
Migjorn. (Temporades 2, 3 i 4) C.E.F.
Llàgrima de Sang. (temporades 1 i 2) Boca a Boca i Nova Televisió.
Mossèn Capellà, Boca a Boca y Nova Televisió IB3.
Sa Balada d’en Lucas Videoclip de Tremendamente.
Vent del Pla, Diagonal TV . TV3.
Ous amb Caragols, Boca a Boca i Nova Televisión. IB3. 48 episodios.
Creo que estoy curando Videoclip de Tremendamente.
Laberint de Passions, (temp 1 i 2)Boca a Boca y Nova Televisión. IB3.
Punt de Trobada, Magacine, Singular audiovisuales. IB3.
Vallterra, Boca a Boca y Nova Televisión. IB3. 100 episodios.
Viva la vida que llevo, Videoclip de Tremendamente.
Cinema:
Como todas las mañanas, de Toni Nievas
Plenamar, cortometraje de Joan Carles Martorell.
Domingueros, cortometraje, de Toni Nievas.
Sin previo aviso, cortometraje de Juan Ortega.
Deshielo, largometraje de Toni Nievas.
Bosteza, mediometraje de Toni Nievas.
Animales de dirección, cortometraje de Toni Nievas.
Bellpuig, primera pedra, documental de La Periférica Producciones.
Premis y nominacions:
Premi “Escènica” a Millor Actor 2011 per Algú que miri per mi.
Premi “Escènica” a Millor Actor 2009-2010 per El Solitari Oest.
Nominat al Premi “Escènica” a Millor Actor 2011 per La Marató.
Marga Rodríguez, Soprano
Neix a Andratx, el 1988. Estudia cant, piano i violí amb el mestre J. M. Moreno, i complementa la seva formació en els cors del Teatre Principal de Palma, al Studium Cor de Cambra i en el cor Capella Mallorquina. El 2006 inicia els estudis de Grau Professional de Cant al Conservatori de Música i Dansa de Palma, graduant-se el 2011 amb excel·lents qualificacions i participant com a finalista en els Premis final de grau i en el concurs Art Jove de Música de Cambra.
Seguidament, inicia els estudis superiors de cant al Conservatori Superior de les Illes Balears amb el mestre J. M. Ribot. Paral·lelament als seus estudis de cant, es llicencia en Biologia i en Bioquímica per la Universitat de les Illes Balears.
Des 2012 ha continuat els seus estudis de cant a l'Escola Superior de Cant de Madrid al costat dels mestres V. Prieto i A. Viribay, fins a la seva recent graduació
al juny de 2015.
Com a solista de repertori simfònic ha participat en nombrosos projectes: The Messiah (GF Händel), Chandos anthem no 4 (GFHändel), The improvised history of the world (P. Klica), Krönungsmesse (WA Mozart), Harmonia Caelestis (P.
Esterházy), estrena de la Missa Sancti Petri Apostoli (D. León), estrena de la Cantata Sacerdos et Pontifex (D. León) etc. És col·laboradora habitual de l'orquestra de música contemporània Suite Ensemble i també ha ofert diversos recitals per a entitats com la Fundació Joan March, ASPANOB, Art Mallorca Gallery, Rotaract Club o Joventuts Musicals d'Espanya.
Durant els últims anys ha rebut classes magistrals d'interpretació i tècnica vocal de mà de destacats mestres com Giulio Zappa, Amelia Felle, Lorenzo Palomo, Jose Carlos Plaza, David Mason, Miguel Ortega, Vega Escribano, Michele Wegart i Helen Tints, i també ha treballat amb directors de talla internacional com Cristóbal Soler, José María Moreno, Olivier Tardy, Felipe Aguirre i Martin Fischer-Dieskau.
Ha intervingut en multitud de produccions operístiques com La Bohème, Carmen, Turandot, Don Carlo o Júpiter i Semele; i en sarsueles com Luisa Fernanda, L'hoste del sevillà, La revetlla de la Coloma, La Montería, Gegants i Capgrossos, La Revoltosa o Doña Francisquita.
Sensibilitzada amb la tasca de recuperació i conservació de la música tradicional, és la veu solista de l'acoblament Arreu, i a més des de 2012 és la intèrpret del Cant de la Sibil·la a la Catedral de Mallorca.
Des de març de 2015 és membre (soprano solista) de la Jove Orquestra Nacional d'Espanya (JONDE), amb la qual ha debutat a l'abril de 2015 al Teatre Calderón de Valladolid en una trobada dirigida pel mestre Cristóbal Soler.
Ha debutat recentment a òpera representant a la Sacerdotessa d'Aida (G. Verdi), al Teatre Principal de Palma; a Gretel de Hänsel und Gretel (E. Humperdink) al Teatre de l'Escola Superior de Cant de Madrid i a Zweite Dame de Die Zauberflöte (WA Mozart) al Teatre Principal de Palma, sota la direcció del mestre M. Fischer- Dieskau.
DUET BLANCO-CORTÈS
Integrat pels pianistes Francesc Blanco i M. Victória Cortés, es formà l'any 1994.
Des de llavors ençà ha realitzat nombrosos concerts com a duet solista o amb acompanyament d'orquestra arreu de las Illes Balears, Barcelona i Salzburg, guanyant el segon premi del concurs "Art Jove" de la Direcció General de Joventut l’any 1997.
Com a duet solista ha actuat amb l’Orquestra Simfònica de Balears (en tres ocasions com a duet solista), Deutsch-Französische Kammerorquester, Kammerphillarmonie Baden-Württemberg i Basler Festival Orquester interpretant obres per a dos pianos i orquestra de Bach, Mozart, Saint-Saens i Bartok.
El duet Blanco-Cortès té editats dos Compact-Discs, un per al segell ONA Digital, amb primers enregistraments mundials d'obres de Tintorer, Samper, Mas Porcel i Guinovart, i l’altre amb obres per a piano sol i la primera edició mundial de l'integral per a piano a quatre mans de F. Chopin per a segell Unió Músics.
El 2001 coordinaren i interpretaren l’espectacle “Liliana i El Carnaval dels animals”
amb la Basler Festival Orquester i l’actriu Caterina Alorda que fou vist per 5000 alumnes d’escoles de Mallorca. El curs 2003-04 el seu montatge de l’espectacle
“Pere i el llop” fou vist per 10.000 alumnes a Mallorca. L’any 2006, la seva producció de l’òpera “La Flauta Màgica” de Mozart arribà a 15.000 escolars de Balears. Posteriorment han continuat la tasca divulgadora de l’òepra pels nins amb quatre produccions operístiques més, presentant 5 títols d'òpera per nins en més
de 200 funcions que han arribat a 60.000 escolars.
L’any 2002 actuaren a un concert dins del Festival de primavera de Sofia (Bulgaria) que va ser enregistrat i retransmès en directe per la televisió nacional búlgara via digital. A la temporada 2002-03 actuaren a Roma i a Mallorca estrenaren un programa amb música que combina el jazz i la clàssica (Cross Over) per a dos pianos i percussió. El 2004 interpretaren les simfonies 1, 2, 5 i 6 de Beethoven en la versió per a piano a quatre mans i actuaren al Festival Carniola d’Slovènia. El 2005 presentaren el rèquiem alemany de Brahms i el Carmina Burana d’Orff amb la Capella Mallorquina, així com la integral de valsos de Brahms. El 2006 estrenaren l’espectacle “Danses del món” amb la companyia de dansa Pasodós.
La reedició de la discogràfica La ma de Guido el 2004 del seu CD dedicat a l’obra cambrística i pianística de Pere Tintorer va ser candidat al premi al millor intèrpret de música clàssica als “Premios de la música de la Academia de las Artes y las Ciencias de la música”.
FRANCESC BLANCO
Nascut a Palma de Mallorca el 1970.Va començar els estudis de piano al Conservatori de Balears i el 1993 finalitzà el Grau Superior de piano amb les màximes qualificacions al Conservatori de València, després d'estudiar amb Emili Muriscot a Palma i amb Ramon Coll al Conservatori del Liceu de Barcelona.
Posteriorment cursà estudis de perfeccionament amb Imre Rohmann durant dos anys al Mozarteum de Salzburg.
Ha realitzat nombrosos concerts tant com a solista o en distintes agrupacions de cambra, posant esment els darrers anys al repertori per a piano a quatre mans i dos pianos actuant a les Illes Balears (Auditorium i Teatre Principal de Palma, solista a les temporades de l'Orquestra Simfònica de Balears en 1994, 1997 i 2000, i a gairebé tots els festivals de música clàssica de Balears: Festival d'Hivern, Concerts a l'Herba, Festival Internacional de Deià, Festival Internacional Antoni Lliteres, Festival Internacional d'Eivissa, Clásicos del Siglo XX de la Fundació March, Cel.la F. Chopin de Valldemossa, Serenates d'Estiu de Son Servera,
Setmana de Música de Felanitx, Concerts de Primavera d'Inca), Catalunya (Auditori de Caja Madrid, Cripta Gaudí, Auditori d'Horta-Guinardó, Ajuntament i Mercat de Música de Vic) , Itàlia (Associació F. Chopin de Caserta i Gira per Umbria), Àustria (Mozarteum i Schloss Leopoldskron de Salzburg) i Alemanya (gira amb la Deutsch-Französische Kammerorquester).
Ha enregistrat per a Ràdio Nacional, Catalunya Música i TVE-Balears i ha dedicat un CD amb primers enregistraments mundials de part de l’obra pianística de Pere Tintorer, editat per Unió Músics l’any 2000 i reeditat per La Ma de Guido el 2004.
Ha actuat com a solista amb la Camerata "Sa Nostra", Vlaamsee Academy, Orquestra Simfònica de Balears, Deutsch-Französische Kammerorquester i Kammerphillarmonie Baden-Württemberg, interpretant obres per a piano i orquestra de Bach, Mozart, Chopin, Saint-Saens, Poulenc i Bartok.
Ha realitzat nombrosos concerts pedagògics al Centre de Cultura de "Sa Nostra"
de Palma i a vàries localitats de les Balears. Ha guanyat diversos premis com a solista de piano i en música de cambra arreu de Balears.
En el terreny docent, ha estat professor Titular de piano del Conservatori Professional de Música de Palma de 1996 a 1999 de música de cambra de 1999 a 2004 i actualment és professor d'acompanyament de cant del mateix centre.
M.VICTÒRIA CORTÈS
Nasqué a Palma de Mallorca el 1972.Començà els estudis de piano amb Carme Cortès al Conservatori de les Balears, els perfeccionà amb Emili Muriscot, cursà els Grau Superior al Conservatori del Liceu de Barcelona amb el pianista Ramon Coll i rebé els consells de l'insigne pianista Imre Rohmann al Mozarteum de Salzburg.
Habitualment realitza concerts a les Illes Balears (Auditòrium i Teatre Principal de Palma, com a solista a la temporada de l'Orquestra Simfònica de les Illes Balears
al 1997 i 2000 i als festivals internacionals de Deià, Cel.la Chopin de Valldemossa, Antoni Lliteres d'Artà, de's Plà de Mallorca, Concerts de Primavera d'Inca, Clásicos del Siglo XX, Festival d'Hivern) , Catalunya (Cripta Gaudí, Auditori de Caja Madrid, Auditori del Corte Inglés, Palau Moja i al Conservatori del Liceu de Barcelona amb ocasió del 80è Aniversari de Xavier Montsalvatge) ,Àustria (Hochschule Mozarteum i Schloss Leopoldskron) i Bulgària (Festival de Primavera de Sofia).
Ha actuat com a solista amb la Kammerphillarmonie Baden-Württemberg , l'Orquestra Simfònica de Balears i amb l'Orquestra Simfònica "Szene 90", interpretant concerts per a piano i orquestra de Bach, Mozart, Schumann, Liszt, Saint-Saens i Bartók.
El 1994 obtingué el II premi del Concurs Internacional de piano d'Eivissa, el 1995 guanyà el III Concurs de Piano "Antoni Torrandell".
Dins el camp de la música de cambra ha realitzat una gran activitat acompanyant a personalitats musicals com Javier Bonet o Manuel Miján, així com treballant amb diverses agrupacions estables. D'entre aquestes destacar els dos CDs amb el duet Blanco-Cortès, l'enregistrament d'un CD amb primers enregistraments mundials de l’obra cambrística de Pere Tintorer amb el Trio Reger l’any 2000 i un altre CD amb la soprano Joana Llabrés dedicat a música de dones compositores contemporànies l’any 2002.
Ha realitzat diversos concerts pedagògics arreu de Mallorca.
Com a docent, ha estat durant tres anys professora acompanyant d'instrument, abarcant el repertori de cambra i concertístic d'instruments de corda, vent i percussió. Actualment és professora d'acompanyament de cant del mateix centre.
LES MÚSIQUES DE SHAKESPEARE
Escaleta pel tècnic de llums Salutació del pianista.
Donar llum de sala. Rodo diu el text des de la platea, finalitzant a l'escenari. Tancar llum de sala.
Llum per la soprano
Text amorós de Molt soroll per res de Benedicto Come again de J. Dowland
Text d’Otello
Intermezzo de la suite per a piano a 4 mans de “Somni d’una nit d’estiu” de F. Mendelssohn
Text de Beatriu sobre la seva llibertat com a dona
“Je veux vivre” de “Romeu i Julieta” de H. Berlioz
Text sobre els sers màgics de “Somni d’una nit d’estiu”
Danza dels elfs de la suite per a piano a 4 mans de “Somni d’una nit d’estiu” de F. Mendelssohn
Text de Romeu quan se pregunta quí és la donzella (Julieta) , Julieta és el sol
“An Sylvia”, lied de F. Schubert amb text de W. Shakespeare
Text de Somni d’una nit d’estiu
Dansa de les joves amb lliris de la suite per a piano de “Romeu i Julieta” de S. Prokofiev
Text de Julieta (Romeu, Romeu…)
La jove Julieta de la suite per a piano de “Romeu i Julieta” de S. Prokofiev
Text de Julieta quan reb el vestit de noces per casar-se amb Paris
“Oh quante volte”, ària de Julieta de “Capuletti e Montecchi” de V. Bellini
Text previ a les noces de “Somni d’una nit d’estiu”
Marcha nupcial de la suite per a piano a 4 mans de “Somni d’una nit d’estiu” de F. Mendelssohn
Llum de sala. Rodo i Marga surten com a parella de nuvis per la platea mentre sona la marxa nupcial.
Tancar llum quan han marxat.
Text de Ofellia quan se lamenta dels desprecis de Hamlet Llum de sala. Rodo diu el text des de la platea i puja a l'escenari.
“Piangero la sorte mia” de “Julius César” de G. F. Händel
Text del despertar i separació dels amants
La separació de la suite per a piano de “Romeu i Julieta” de S. Prokofiev FI DEL CONCERT
Bis: text de Romeu i Julieta
I Feel Pretty de West Side Story de L. Bernstein
