+ Andreu Galera i Pedrosa

EL ((PLANO DEL CASTILLO Y SALINAS Y CONTORNOS DE CARDONA DEL

EXCELENT~SIMO SENOR DUQUE DE CARDONA))

+

Andreu Galera

i

L'autor ens presenta les caracteristiques

i les vicissituds d'un valuós document historic trobat en no gaire bon estat de conservació. Aquest planol, probablement de la primera meitat del segle

XVIII,

El nPIano del Castillo y Salinas y contornos de Cardona del Excelen- tfsimo Señor Duque de Cardona*, que presentem en les fotografies que acompanyen aquest treball, és una peca excepcional per a conhixer la histbriade I'explotaciódelesSalines de Cardona, aixícom de la mineria a la comarca del Bages.'

L'objecte en qüestió va ser loca- litzatals baixosde I'edifici d'oficines de la fibrica «Manuela», propietat

de I'empresa «Mines de Cardona*.

El greu estat de conservació en quh es trobava feia perillar la seva inte- gritat. Per aquest motiu, a I'estiu de 1988, alguns membres del Foment Cardoní, previa Ilichncia de la direc- ció de I'empresa, el van treure d'a- quell indret i el van donar a 1'Arxiu Histbric de Cardona (AHC).l

Els encarregats de I'Arxiu His- tbrices van adonarde la importhcia que aquest tenia. 1 fou per aixb que

Esbt ochial del phnol (fotos A. Galera).

ripidament es van fer gestions amb el Servei d'Arxius per a portar a t e m e la restauració del plinol. Els encarregats de dur a t e m e les ges- tions foren el Sr. JesúsCasas i Nadal, aleshores arxiver, i el Sr. Ramon Planes i Albets, del Servei d'Arxius de la Generalitat de Catalunya. Des- prés de quatre anys de gestions, ac- tualment es troba en procés de res- tauració a la seu del Servei de Res- tauraciódeBénsMoblesaSantCugat del Valles.

Pel que fa a la seva cronologia ens és ara per ara impossible d'es- tablir quan i per qui fou realitzat. El lamentable estat en que es va trobar no ha pemi?s llegir cap dada o data.

De fet es podria tractar del plinol oue esmentaMieuel Eliasv Marcha1

deMedinaceli).L'any 1690Caterina d' Aragói Sandoval Folc decardona, pubilla de Lluís Ramon Folc, seti duc de Cardona, es va maridar amb Joan de la Cerda. D'aquesta manera el casal cardoní va restar dins els extensos estats dels Medinaceli?

Tot aixb ens porta a deduir com a primera hipbtesi de treball que el plinol va ser fet al llarg del segle XVIII, suposició que ve refermada per les característiques fomals de les lletres dels textos i la vestimenta dels personatges dibuixats en ell.

El plinol s'estmctura en dues parts ben diferenciades.

En la sevazonasupenors'observa una perspectiva frontal de la facana meridional del castell, vila i salines

ambel títol <Cardonaw. Aquípodem veurecoms'indiquendiferents zones amb les lletres A. B. C. D, i E. el significat de les quals es trobaenuna

~Explicazionw que hi ha al marge de I'esquerra. En aquesta llegenda hi diu:

A: Indrets on afloralasal vermella o ndorada~. Aquests són la Munta- nya de Sal i la Bbfia Gran.

B: Indrets on aflora la sal gemma o nblancaw. Aquestsestroben situats a prop de 1' Areny de la Sal o Salines del Duc, davant del Collet de Sant Onofre.

C: El castell de Cardona. Hi po- demobservarels baluardsdelrecinte exterior fortificat (segles XVII- XVIII); la casa del Governador; I'es- a la seva obra Memoria sobre el

criadero de sal gema de Cardona on diu: <...tenemos a la vista copia de un croquis, cuyo original, que ecsis- tia en la casa ayuntamiento de dicha villa. desaparecio en el año 1849.

Esre, segun se cree por los nombres de los duerios de los terrenos que en élfiguran,fuélevantadoporlosaños 1736ó 1737...w3.Comaconfimació d'aquesta notícia en el Llibre de la Clavariade I'any 1736 (el clavari era la persona encarregada de la hisenda municipal). trobem com aquel1 va fer un pagament de dues lliures amb datadel 3 1 degeneral preverecardoní lgnasi Casals r...per sos treballs de haver anat dos vegades a la Sal y cercanies de ellaperfer una mapa de las terras del rededor de ditas Sali- nas ... P." Amb tot se'ns famolt difícil afirmar que aquest plinol sigui el que es va fer I'any 1736.

Malgrat tot, dins seu hi ha un element que pot ser onentatiu: en la seva part inferior s'esmenta I'edifici de la gabella del Rei, fet que ens porta a situar el plinol en dates pos- terior~ al 17 15, any en que la sal de Cardona fou e s t a n ~ a d a . ~

També es pot observar en la seva pan superior I'escut de la casa ducal de Medinaceli. El casal dels Folc- Cardona, senyors del ducat del ma- teix nom i deles Salines, vamantenir des de finals del segle XVI una polí- tica de lligarns matnmonials amb els grans casals castellans (Femindez

A- P X - A \ C - - C.... -,...:-:lA.l-

pel llinatge andalús delaCerda(casa ^{L'ercut dels} Medinaceli

A s a i r 1 9 9 4 - D a v r r r ~ 12

glesia de la Col.legiata Secular de Sant Vicenc; i I'edifici del polvorí situat als peus d'aquesta, constniit entre els anys 1718-1719, on abans es trobava la casa dels canonges.7

D: La vila de Cardona amb la muralla medieval; I'església parro- quial de Sant Miquel (segle XIV); el convent francisci de Sant Dídac (segles XVII-XVIII), i la Casa del Consell delauniversitat decardona.

En el recinte emmurallat podem observar el Portal de Santa Maria de la Pietat o de Barcelona, d'on sur1 el camí reial que, passant pel lloc de la Coromina, portava cap a Manresa i Barcelona. Aquest vial, en la zona prbxima a la font de la Pomalla (actualment bbfia de cal Pinsota), es bifurcava en un altre camí que es dirigia vers la Font de Canconills i des d'alla davallava fins a arribar a les Salines i als edificis de la gabella de la sal.

A I'extrem occidental de la vila en la zona extramurs, apareixen els Collars (actualment, la Pietat) amb les dues torres de I'antic i avui en- derrocat Portal de les Torres. Darre- re seu hi ha un edifici que podna ser IacapelladelaPietat (s. XVII). L'any

1794 el Tinent Coronel del Reial Cos d'Enginyers, en Ferran Gaver deia: *...En las alturas de la Piedad se hallan dos torres, o atalayas anti- guarde silleria, para cubrir la villa, e impedir que el enemigo se situe en

1 de Cardona.

ellas para incomodar el castillo f...]

las quales se hallan sin puertas, ni pisos y bastante maltratadas por el fuego de la Artilleria que resistieron

a principios de siglo

E: Els edificis de la gabella de la sal. L'any 1788 en Francesc de Za- mora deia d'aquests *...para el des- pacho de la sal hay dos casas: la una del Rey

[...]

y otra de S. E. el Señor Duque de Cardona

[...]

...

F.

Val a dir que, d'aquestes edifi- cacions,existeixpublicatelcontracte entre el Procurador del duc de Cardona i Agustí Mas, fuster de la Coromina, pera la construcció d'un nou magatzem a les Salines de Cardona I'any 1778."

Per sota d'aquesta perspectiva frontal es troba I'escut de la casa ducal deMedinaceli, encapqalant una planta del castell i de la vila de Cardona, així com un plhnol topo- grific de tota la Vall Salina amb les zones on s'explotavalasal. les terres conreades i els diferents camins i vials. A la Vall Salina existien nom- broses zones destinades al conreu de lavinya, aixícomalgunesextensions de bosc. Quan el 14 de maig de 1768 elsConsellers decardonadiscutiren sobre els pe judicis que la implan- tació del Reial Cadastre havia com- portat sobre el conreu de la vinya al t e m e amb el progressiu abandó de les vinyes, van dir: *...desde las ven- tanas de la casa de la vila de Cardona, se vehuen molts hermsa la costa de la sal, ab senyals de parets que eran vinyas; en la costa de Sant Honofre lomateix; en lotollde Vicens Cots, notari, [actualment cal Pinsota]

se veu haver-se deteriorades o enfosada part de terra, y en lo camf Real que baxa a la pan de la Sal, que baixa a Canconills, lo m a t e k Sobre lo tal1 de la Sal, se ha arruinada una vinya gran que hi havia. A la part de la Sal Roja se han disminuir molt las vinyas de sobre la Bofia de detras de la mateixa Sal Roja...».'z Referent als boscos, aquests són esmentats en I'obra de Miguel Elias y Marchal, aportant diferents testirnoni~.'~

A I'esquerra d'aquest escut es troba emmarcada entre orles la se- güent Ilegenda: *Plano del Castillo y Salinas y contornos de Cardona del Excelentísimo Señor Duque de Cardona* i. a la seva dreta, una altra

~Explicazionw del plano1 topografic, que amb diferents números ens indi- ca: 1 -«Castillo»; 2-«Villa*; 3-«Altu- ras de las Torres*; 4-nMontaña de Sal Blanca*; 5-nConcabo llamada de la Bofia»; 6- #Sal Colorada*; 7- nCasa y AIfoli del Rey*; 8- acaso y Alfoli de su Excelencia*; 9- <Al- macen Grandew.

Tot aixb esta emmarcat amb una sanefaconfiguradapercercleslligats entre sí que dibuixen interiorment una flor de quatre @tals. presentant una fulla d'acant a cadascuna de les quatre cantonades.

A ambdues bandes d'aquesta sanefa hi ha disposades dues orles allargades que presenten, a la banda

esquema, l'abans descrita explicació de la perspectiva frontal situada a la zona superior, així com de les activitats d'aquells que treballaven al salí i, a la banda dreta, una des- cnpcióde les meravelles naturals de la sal de Cardona.

Per sota d'aquestes orles aparei- xen representades les diferents ac- tivitats que comportava I'explotació de les Salines:

F: Com es pesava la sal.

G: Els que tallaven la sal en les pedreres de I'antiga explotació a cel obert. Aquestes pedreres es poden veure també en la planxa LXXXI núm. 1 i 3 del Viatge Pintoresc i Historie d' Alexandre de Laborde re- presentan1 la manera com s'ex- pl~taven.'~Segonsaquest,I'extracció es feia mitjancant uns cent homes que exireien la sal amb picots i pics, una t&cnicad'extraccióqueesdocu- mentajaal'EdatMitjana.Així I'any

1463 el clavari vadeslliurar unalbarh com a pagament del menjar, beure i jomals dels ~ t a / / a d o r s de la sal# que havien treballat a compte del Comú de Cardona. Aquests havien tallat la sal que cada any rebia el Comú, en nom de tots els veins. Un dret que teniaels seus orígens en aquel1 que el comte de Barcelona Bomell 11 va concedir I'any 986 en la seva Caria de Repoblació, ones deiaque totsels veins de Cardona podien anar a cer- car sal al salí els dijous de cada setmana: ^u... Et ipse die Iovis semper sir vestrum de illa sale in omni tempore. sicut fui! ab inicio

...

Val a dir que aquest sistema d'explotació va perdurar fins que, a comencaments del segle XIX, es va introduir la p61vora.I6

H: Els qui carregaven la sal en una mena de carretons i la trans- portaven al magatzem.

1: El guarda de les salines amb un mosquetó i un gos.

Finalment tot el conjunt resta emmarcat per una altra silnefa que presenta cercles que tanquen dins seu decoracions de caricter floral.

Aquest conjunt de detalls fan del plano1 una peca d'estudi molt in- teressant, ja que permet situar i visualitzar, malgrat el greu estat de conservació que presenta, les dife- rents activitats de les salines al segle XVIII.

Elr irebollodors de les Salines.

El guarda de les Saliner

Les possibilitats d'estudi no es limiten només a la Vall Salina, sinó que també s'hi poden observar as- pectes com els baluards i defenses del castell de Cardona, així com te- mes relacionats amb I'urbanisme de la vila (muralles, carrers, places i edificis singulars).

Totaixb representaun avenc molt important en el conjunt de coneixe- ments que tenim del salíde Cardona.

Troballes com aquesta poden servir perdonar llum a una parcel.la de la historia de Cardona que, si bé ha estat tractada en eshidis d'aspectes puntuals o bé de síntesi, fins ara mai no ha estat treballadaen projectes de rigorosa investigació científica."

1 és per aquesta raó que conside- rem del tot necesskria la restauració del planol. Amb lasevarecuperació, juntament amb I'estudi de tot aquells elements relacionats amb les salines, podrem entendre molt millor la di- mensió histbrica i social del que va representarla sal aCardona i al Prin- cipat de Catalunya.

NOTES

1- Una sínlesi d'aquesta la tenim a A W A U i RETTG, Ramon: nLaminenadelBages.Visi6 retrospectivan a Misce1,ldnia d'Esrudis Bagencr, 3, Manresa. Centre d'Estudis Bagencs.1984.p.53-58,AnivelldeCafalunya vid. MALARTiC, Y.: .Le Se1 en Catalogne (Xllle-XVe siec1es)n a 106 CongrPs MI. des Soc. savonrer, Perpinyk. 1981, p. 181-200.

2- BARBERA, J.; CASAS, J.: nMembria» a Butlletidel Patronnr Municipalde Museu, 5, Manresa, Palronat Municipal de Museus de Cardona. 1988, p. 8.

3- ELIAS Y MARCHAL, Miguel: Memoño so- bre el criadero de solgema & CordoM, Bar- celona, 1854, p. 10.

4- AHC, 1.3.3.1.3., Llibre del Clavari de I'any 1736, rebut núm. 229.

5- PerlaReialC&duladel21degenerde1715es

va ordenar I'estanc de la sal.

6 Per aixb vid. SERRA i VILARÓ, Joan: nEls Senyors de Cardona* a HIErdria de Cordono.

Uibre 1, Tarragona. Hnos. Sugrafies, 1966, p.

511.

7- Per aixb vid. SERRA i VI LAR^. Joan: El CastiUodeCardona, Mamesa, Imp. San José, 1954. p. 38. CASAS i NADAL. Moniserrat:

«La Canbnica de Sant Vicen~ de Cardona a I'Edat Mitjana. Alguns aspectes de la seva histbria des dels seus origens fins al 131 la a Histdria de Cardona, llibre 111 l a part, Balsareny. Patronat Municipal de Museus de Cardona, 1992. plano1 final del castell de Cardona.

8- AHC, X1II.I.. Forüficacions: xRelaci6n del estodo en que se hallan las fonifiaciones de la Plazo de Cardona con expresi6n de los defectos y ventajas que logran por su siron- ci6n y obras que sc consider~precisaspnrn su resguardo y defensa en caso de oraquer.

9- ZAMORA, F.: Diario de Viages hechor en W&. Barcelona, 1973, p. 127.

10- DELABORDE. Alenandre: uViargePintonsc i Hirrdrie. El Principotx, a Biblioteca Abar Oliba. Serie Il.lustrada 1. Pubticacions de I'Abadia de Montserrat, 1974, p. 223, planxa LXXXI, núm. 1 aPla de les Salines de Cardona*.

11- PLANES i ALBETS. Ramon: ~Undocvment sobre 13 ren<nac16 del, elllfic~, de le, Salmes de Cardund (1788)- . . s iiuilleti del Pdrrunni Municipal de Mweus, 6. Manresa. Patronal Municipal de Museus de Cardona, 1989, p.

54-59.

12- AHC.I.I.1..Sessi6deiConselldel14demaig de 1768.

13- Vid. ELIAS y MARCHAL, Miguel: Memo- ria.. p. 10-14.

14- Aquestes pedreres eren wnegudes a I'Edat Mitjana com I'Areny de la Sal. restan1 sotael

domini del casal dels Folc-Cardona. Aini el 19 de desembre de 1258 el vescomie de Cardona. va fer acie de donaci6 del casiell d'Olius i els seus termes al Paborde de la can~NcadeSantaM~adeSoIs0n~juntament amh la donaciód'una somada desal que cada setmana godien anar a buscar ^c... en la msrm salinn de CardoM o en A r i g ~ o 1011 de la sal...*. Peraixbvid.SERRAi~IL~~6,loan:

Notes Histdriques d'Olius, Barcelona, I'Aveng, 1908. p. 23.

15- AHC. 1.3.3.1.1.. Llibre del CIavari de I'anv 1463. Sobrrelsdretsdelr vilawn,a~ndresal del sdí els diious \id. GAYA i MASSOT.

Ramon: c a n a de poblacid de Cardona, repmducci6f~símildeI'edi~i6fetaaManre~a per la lmpremta Sant Josep I'any 1935, Cardona, 1986.

16. Un fe1 comú i usual 6s la intrcducci6tardana de la pólvora en I'extracció minera. Aixi ho constaten arreu #Europa els estudis de M, Chnstine B A I L L Y - M A m *Les techni- ques exmctives au Moyen-Age el debut des temps modemsn a Lo vida Medieval a les dues v m n r s del Pirineu, Actes de Ir. i _2".

Cursd'Arqumlogiad'Andom. 1988 i 1989, Andorra, Patrimoni Arlfstic Nacional. 1990.

p. 102. .Lesmines m6di6valesenPmvenceet aux Alpes*. Conferencia oferta en el 31. curs d' Arqueologia d' Andorra: ^ÚI vida medieval a les dues vessanrs del Pidneu 111 (Actes en curs de publicació). Setembre-octubre 1991.

- En el seu moment Mn. Joan Sena Vilaró va pmjectar dins la col.lecci6 HistGrin de Car- d o ~ p u b l i c a r e l cinque volumsotaeltitol Les Salines de cardo^. Malauradament la seva mort abans d'enllestir la wl.lecci6 ho va impossibili~~Enaquestsentitnom6sexisieix la tesi doctoral inedita Aponoci6n o la hisro- rin de la &l. Minar de Cardotu escrita per CatalinaMtnizMárquez.bibiiowBnad'ERT,

que mcta el salíde Cardona des de la seeona -

in>iutiIr.l icgleXVIII finsr Iii\enJad'aquesi pcr prnJclsducidc hlediniscli I'any 1923a . .

La Unión Española de Explosivos.

Andreu Galera i Pedrosa

Arxiu Histbric de Cardona