• No se han encontrado resultados

UN GRAN FAS CAP A LA VAGA GENERAL, CAP A LA LLIBERTAT

N/A
N/A
Protected

Academic year: 2022

Share "UN GRAN FAS CAP A LA VAGA GENERAL, CAP A LA LLIBERTAT"

Copied!
8
0
0

Texto completo

(1)

Barbelona, 3 de juliol del 1973

Ndm. 370 PREU: 5 Ptes.

Navarra

UN GRAN FAS

fina i els les dones,

una

poblé

CAP A LA VAGA GENERAL, CAP A LA LLIBERTAT

órgan central del

Partit Socialista Unif icat de Catalunya

■ proletaria de tote J ele paí*of 'uniu-vo>l

al carrer- nens...

motor d'aquesta vaga gene- combat deis en lluita les seves acomiada- d' un

El govern de Carrero Blanco, amb setmana escassa d'existencia en produir- se els esdeveniments, apareix encara més la defensiva, sorpres

Malgrat les amenaces governamentals de "mantenir inexorablement l'ordre pú- blic" i al desplegament de forcea repres.

sives, han estat els treballadors navar- resos a 1’ofensiva, amb el suport de la majoria del poblé, els qui han aconse- gui t d*imposar en allí) essencial les se­

ves cor'dici^ns i han assolit així una transcendental victoria per a ells i per a tot el proletariat, per a la causa de la llibertat.

Un milid sis-centes mil hores de tre- ball no realidades, uns $0 milions de tpessetes en salaris i una produccié bru­

ta paralitzada que es valora en uns 170 milions de pessetes, és el cost en xi- fres que d1aquesta impressionant accid obrera recullen els diaris.

Analitzar, discutir, assimilar i in­

corporar a 1'experiencia del prvxetariat i deis pobles d'Espanya les múltiples ensenyandes deis 9 dies de VAGA GENERAL a Pamplona, és una tasca urgent i de pri mera importancia, en 1'actual situació política, peí moviment obrer organitzat, per la classe obrera en general, per to­

tes les forces democratiques i revolucio naries. L’article publicat en aquest ma- teix número de TREBALL .amb el tftol PAN­

DE LA VAGA GENE- i aquesta direc-

feble i aillat, a

i desbordat per aquesta poderosa lluita de masses a la Navarra que un dia fou avanzada de la sublevacié franquista con tra la República i que avui es col.loca ais primera rengles de la lluita per 1'enderrocament de la dictadura. El pro- pi ministre d'Informacié ho va rrconei- xer així a la sortida del Consell de Mi­

nistres del dia 15 de juny en dir que el conflicte tenia "un grau extraordinari.

de politització".

PIONA. ALGUNES LLIQONS l RAL, és un primer pas en ocié.

L’ el ement

ral ha estat el prolongat treballadors de MOTOR IBERICA, des de fináis del 1972. Per reivindicacions, contra els mente i les sanciona arbitrarles patró de presa, JUAN ECHEVARRÍA PUIG, el mateix que va acomiadar CAMACHO de la PERKINS de Madrid i el va denunciar a la policía.

Entorn de la lluita d’aquest destaca- ment proletari -compost solament per uns^

200 treballadors- i a partir de la seva tancada en l'església de Sant Salvador, s1inicia la gran vaga general solidaria que el divendres 15 de juny pren carac- terístiques de VAGA NACIONAL quan s'hi sumen els més diversos seotors de la po- blació de Pamplona:

ats, professionals, wía 1 • TTaalésii a nmb

comerciants, emple-, servéis, funciona­

rle, l'Església amb els biabes de la zo­

na al capdavant, la joventut -que ha ju-

^at un paper fonamental en les acciona

Cal que la classe obrera i el de Catalunya, els comunistas en primer terme, tinguen clara consciencia d'aques ta situació i obrem en consequencia, que complim amb lea reaponsabilitats históri ques que ens corresponen. Ens hem de pr£

guntar: ¿Quines conseqüencies politiquee hauria tingut que a Barcelona, a Catalu­

nya, la classe obrera, amb el suport de ' (segueix a la pág. 2)

EDITORIAL

Durent nou dies le classe obrera de Pamplona i la seva zona industrial ha es^

tat protagonista d'una VAGA GENERAL en la qual "van parar la totalitat de les empreses situades a la capital navarra, així com la major part.de les de les zo- nes industriáis de la provincia".(Revis­

ta MUNDO, 3O-VI-73).

La principal ensenyanqa és, sens dub- tqfc com es diu en la crida del Comité ' Exrcutiu del Partit Comunista d'Espanya, que "EL QUE HA PASSAT A PAMPLONA MOSTRA FINS A QUIN PUNT HAN MADURAT LES CONPT- CIONS PER A LA VAGA GENERAL I LA VAGA NA CIONAL, FIN.' A QUIN PUNT SON A LA VIDA MATEIXA DEL PAIS. S'APROPA EL DIA EN QUE AQÜESTES ES PRODUEIXIN NO A UN SOL LLOC, SINO A TOTS A LA VEGADA, I LLAVORS HAU- REM ACABAT AMB EL REGIM FEIXISTA".

(2)

BARCELONA Editorial

(ve de le pag. 1) •

Els barris a l ’ Ajuntament

junta-

NOVES

Solidaritat amb Navarra

veíns de

RADIO ESfíANYA

INDEPENDEN]*

va

ser les, ciáis"

altres

tot

Catalunya;

A fora la resta de veíns esperava el resultat del Pie. A les 12'30, a la vis­

ta de la seva inoperáncia, els de dintre decideixen sortir, i tots junts es mani- featen des de la Plaqa de St. Jaume fins al Pía de la Boqueria,portant els de ca-

.la deis veíns del carrer Joan Güell, a SANTS, novament amenaqats de trobar-se al carrer el 9 de juliol després d'un any d’angoixa i que no pensen deixar llur vivenda si no se'ls en garanteix una de nova al barri i amb un lloguer no superior al 10# del salari;

.la deis habitants del POBLE SEC, que el dia 20 van fer una assemblea de 300 de nunciant el Pía Parcial que significa­

rla l1expulsió de les seves cases.

El 28 de juny tingué lloc el primer Pie municipal presidit per Enric Masó,el nou batlle de Barcelona. A l’Ajuntament, 150 veíns de diversos barris de Barcelo­

na feien acte de presencia a les 10 del matí, malgrat ser hora de feina.Es trac- tava de fer escoltar la veu del poblé,de denunciar les deficiente condicions de vida a les barriadas,de lliurar les pía*-’

taformes reivindicatives elaborados en assemblees.

ias amplíes masses populara, s'hagués llangat també a la VAG¿ GENERAL per les seves propies reivindicacions i en soli­

daritat amb Pamplona, en aquesta matei- xos di es que Navarra es trobava paral i t- zada? Un fet de tal magnitud pot esdeve- nir el detonant de la VAGA GENERAL POLÍ­

TICA i de la VAGA NACIONAL, l'impuls més decisiu per la realització del PACTE PER LA LLIBERTAT, a tots els pobles d'Espa- nya. Pot esdevenir el factor determinan!

de la liquidació de la dictadura i de la conquesta de la democracia.

Totes aqüestes i d*altres plataformas reivindicatives constitue^ixen ja avui una alternativa ciutadana i democrática a la Barcelona d’en Porcioles i en Masó, a la Barcelona deis grans negocie inmo­

biliaria i de 1’especulació. Cal avanzar per aquesta via encara més, per tal que els barcelonins facin seus els problemas existente a la ciutat, que facin seva 1'ALTERNATIVA DEMOCRATICA de Barcelona.

Des de primera hora del matí els v^íns feien cua per entrar. Tot i que en teoría els plena eón oberts, la realitat és una altra. A més de destinar al pú- blic només 40 places, l’Ajuntament fa que el máxim nombre de llocs possibles siguin ocúpate per funcionarla. Aixó ja

• visible en l'dltim pie de Porcio i aquest cop una vintena de "so- 1 i municipals de paisa ja estaven instal.lats; així i tot, van poder en­

trar una vintena de veíns, dos represen- tants per barriada de Trinitat, la Gui- neueta, les Corts, Santa, Gracia, Sant Andreu, Horta, Verdum, etc.

Assolir aquesta capacitat de resposta rápida, ágil i decidida, que ens permeti d’aprofitar al mexim qualsevol conjuntu­

ra favorable que ea produeixi a Catalu­

nya o a qualsevol punt de l’Estat espa- nyol, exigeix estendre i coordinar molt més les lluites diáries, deaenvolupar la unitat obrera i democrática, elevar 1'es perit solidari, passar decididament a 1’ofensiva a tot arreu, no donar un mo- ment de respir al regim franquista en descomposició, ni a qualsevol forma de continuisme.

.la deis veíns de la OBRA SINDICAL DEL HOGAR de la Trinitat, que no paguen ela Hoguera des de fa un any, ment amb altres 4 grups de la OSH de

Junt amb la solidaritat explícita de lluita, juntament amb l'impuls de tot el combat obrer per totes les reivindica cions (i incorporan! l’exemple estimu­

lan! i alliqonador de Navarra), és impor tant deaenrotllar una ámplia campanya de solidaritat económica. La COORDINADORA GENERAL de COMISSIONS OBRERES DESPANYÁ ha encapqalat aquesta campanya amb un primer lliurament de 50.000 pts. S'han comenqat a recollir diners a diversos em preses de Barcelona, el Baix Llobregat, Mataró. CAL DESENROTLLAR MOLT MES LA CAM PANYA SOLIDARIA AMB LA VAGA GENERAL DE NAVARRA.Entre ela obrers i pertot arreul

ONDES

D. 7 h.

1JM h.: M. 25, 20 y M mtm D»14 h. • 11 h.: 17. 10. 21 y 21mMtm O» 17

h.

■ o,i8 h,'

y, a,

Kym«wow 2

A

dintre, sense

altaveua

-estaven es- patllats, curids, oi?- comenta

la

farsa.

El

primer tinent d'alcalde,

Félix Gallar do,

es

passa una horaparlan!... denous

impostos!

No

es tractá

cap deis

greus

problemesque

afecten

el poblé, finsque a

les

12 una veína de laGuineueta es va

aixecar i va

interpel.lar

el batlle

acu- sant-lo de no

traotar

de cap

deis proble mes

reais de

Barcelona i,

en particular,

del

Pía

Parcial

de Trinitat. La

resposta indigna fou

que

ho portessin per

escrit.

Com

si no fossin

centenera els escrita

que

les diverses barriades

de

Barcelona han portat a l

’Ajuntament! Elsmunici-

pals volgueren

intimidar la

noia

i

expul.

aar-la, pero la

seva actitud decidida

i

la

deis seus companys

ho

van impedir.

a deis veíns de ST. ANDREU, amb 1

'exi

­

gencia d*escola gratuita ide

construo

ció d

un

institut;

da

barri pancartes

al

.lusives ais seus problemes

,-VOLEMUN INSTITUT

ALS TERRENYS

DE LA PEGASO

(Sr.Andreu), AL BATLLE NO LI AGRADARIA VIURE

AMB RATES,

A

NOSAL- TRES

TAMPOC! (Trinitat),

QUE NO HI HAGI DIFERENCIES DE TRACTE ENTRE ELS BARRIS DELSTREBALLADORS

I

ELS

ALTRES.

El pifblic acollia amb mostres

de

sim­

patía lamanifestació.

La

policía,

pre­

sen!, no

intervingué.

Aquesta

mobilitza-

ció

és fruit de

totes

les lluites

a

les

barriades,

de la

consciencia

popular

de

que els

nostres

problemes només

els po-

drem

resoldre

nosaltres

amb la

nostra ac

ció

unida. Es

el

resultat de nombroses

assemblees celebrades

els darrers mesos

a

Barcelona,

on

s'han anat

elaboran!

les

diverses plataformes reivindicatives

,

com

són:

(3)

la dis

espanyola, a una part

Soria no es un cas aillat

3

Solidaritat amb els de la Térmica Amnistía!

la la sitúa pitjor.

NO AL CONSELL DE GUERRA!

LLIBERTAT PER ALS DE LA TERMICA' AMNISTIA!

des a noticies tit ens Zamora.

Presos polítics

Higa de la fam a Soria

titucione, personalitats, professionals, intel,1ectuals, directora de periódica, etc., han conegut el detall del que pas- sava a Soria. Els qui no s'han pronun- ciat no poden al.legar ignorancia.

cristiana i personalitats católiques- 3OLIDARITAT MASSIVA AMB ELS PRESOS POLÍTICS!

Quatre obrers de la TERMICA están so­

ta l1amenaza d'un consell de guerra: EZ- QUERRA, MORENO, LOZANO i FARRERO; men ■ trestant están sotmeaoa a les condiciona denigrante de vida de la Modal.

27 homes, presos polítics,empresonats a Sória, que sumen un total de 800 anya de condemna, han posat en joc llur pró- pia vida durant 13 dies de vaga de la fam per tal d'exigir desesperadament.dra máticament, un tráete míninament huma en la seva captivitat.

La classe obrera no pot consentir a- questes vexacions. Ha de vessar tots els seus esfor<?os solidaria en la seva defen sa. Cal discutir la situació d'aquests companys a les fabriques, ais barris, a totes les poblacions de Catalunya. Hem de contribuir a fer que la classe obre­

ra, el moviment democrátic i popular al- cin ara mía vigoroaament que mal 1’exi­

gencia d’AMNISTIA.

La crida angoixosa déla presos polí­

tics de Sória ha arribat a l'opinió pú­

blica internacional i, malgrat el ailen- ci de la prensa

del nostre poblé.

Aquesta rapideea informativa ha per- mea de realitzar una mobilització más ám plia que d'altrea vegades a favor deis presos política, per llura reivindica- cions, per 1’AMNISTIA: s'han enviat mi-

*lers de targes de pro_teata a les autor^

■tats, s'han fet assemblees, un grup de persones s'ha despla<?at a Sória, s'han llegit homiliea en algunas esglésies(St.

Andreu, Bon Pastor) demanant públicamer.t 1'amnistía.Els priora de les ordres reli gioses s'han adreqat des de Barcelona al director de la presó de Sória protestant pele mal tractaments i donant suport a les peticione deis presos. Aquesta mobiz lització suposa un pas endavant de la senaibilitat popular, ciutadana, unita­

ria, per la situació deis presos polí­

tics,per l'AMNISTIA, un deis punts essen ciáis de 1'alternativa democrática. PERO NO N'HI HA PROU...

Des del primer moment totea les orga- nitzaciona politiquee de Catalunya, el Secretariat de l'Assemblea de Catalunya, les CC.OO., els moviments de masses en general, han informat rápidament, en la mesura de llura poasibilitats, de les no tícies que es filtraven de la presó. Ina

La lluita de la classe obrera apróxi­

ma la fi de l'opressió i, amb ella, l’a- lliberament deis presos polítics. Pero aixó no exclou que en les batalles de ca da dia no hi hagi de ser preaent,OBERTA- MENT, 1'exigencia de la LLIBERTAT DELS COMPANYS EMPRESONATS, la preocupad* peí tráete que aquesta reben a la presó. Ai- ,xó raspón a la solidaritat proletária-El moviment obrer ha d'informar a les assein blees, ais butlletina, de l'estat deis companys empresonats. Cal discutir i *>r- ganitzar, amb iniciativea concretes,llur defensa. Cal promoure comissiona de tre- balladors i d'al tres ciutadans per visi­

tar les autnritats i exigir-les un mi­

llón tráete penitenciad per ais presos i la seva LLIBERTAT. Aqüestes comissiona han d'influir sobre tots els aectors.di—

fonent la preocupado pels presos.

El regim ha convertit les presona, com ais anys 40, en autántics camps de concentració on es tortura i es pretén anihilar els empresonats polítics. No són casuals les vagues de la fam efectúa Alcalá, Basauri, Soria... ni les inquietante que en aquest aen- arriben des de Jaén, Pamplona,

Recentment, des de la MODEL de Barce­

lona els presos polítics han fet arribar a l'opinió pública dos documenta en els quals descriuen llur situació i fan una crida urgent a la solidaritat amb ella.

A la Model del director TOCA lea coaea segueixen com amb T<A MORENA:els companys incomunicáis entre ella, dispérsate per diferente galeries, barrejats amb ela pitjors delinquiente, oastigats amb fre- qüencia, amb la correspondencia censura­

da i la lectura de premaa restringida,en pessimes condicione sanitarios.•. A la preaó de dones, de la Trinitat, sota batuta de les monges "croades", ció de lea detingudes encara ós

La REPRESSIÓ PENITENCIARIA pot actuar amb aquesta duresa perquá encara no hem eatat capados d*arrancar profundes mobi- litzacions de máseos en contra d*ella,de manera oberta i decidida- Perque no lli-.

La lluita per ¡'AMNISTIA, per la lli- bertat deis presos política, contra la repressió penitenciária,compromet primer de tot a la classe obrera,que té un gran nombre deis seus dirigents empresonats, subjectea a peticione fiscals i a condem nea monstruosea. CAMACHO i els aeus com­

panys, PEDRO LEON, SALGADO, CABALLERO i tants al tres són victimes de les iniqui—

tata brutals de les institucions peniten ciáriea.

El director de la presó, LAFUENTE RO­

DRIGUEZ, ha replicat amb la tortura,l'a- pallissament - a Gorostidi li han tren- cat un bra<? -, les cel.les de cástig -80 diea incomunícate de familiars i advó­

cate, sense assistencia medica persió a presons mée "dures".

£uem prou la lluita contra la repressió concreta a les fábriques, ais barris, etc., amb la lluita per 1'AMNISTIA, per l'ESTATUT DEL PRES POLÍTIC. Perque no discutim prou a cada lloc i concretament QUE FER PER ALS NOSTRES GERMANS EMPRESO­

NATS?

Allá on es lliura la batalla contra la repressió, aquesta retrocedeix. I el regim, avui, com una bestia acorralada, només pot desfermar-se en els soterranis llóbrecs de les comissaries, o en la im- punitat de les cel.les de cástig, sórdi- dament,en 11obscuritat. Treiem a la llum pública les seves monstruoaitats, susci­

ten un ampli moviment d'opinió, posem en primer pía de la lluita contra la«repres sió les reivindicacions deis presos poli :tics i 1'obligaren) a retrocedir.

Aprofitem bé 1’experiencia d'aquesta dies per multiplicar el nombre d'asaem- bleea informativas a fábriques, barris.

col.legia profeesionals, esglósies. Re- forcem la influencia de les Comissiona de Solidaritat i d'Amnistia. Exigim res- ponaabilitats crimináis ais directora de presons.Interpel.lem el Govern. Que l'Ea glósia catalana alai la seva veu amb una for^a mée gran a favor de 1'amniatia,ae- guint l'exemple que li ofereixen tanta

(4)

NAVARRA

Algunes lli^ons de la vaga general

•Antecedente

Convocatória de la vaga general

•Utilització de les possibilitats legáis

El 8 rece

han recolzat, han per impul si

ta manera (no sois a través tructures" de les CG.OO.) <

ORGANITZADES, practicament totes les dut a la VAGA GENERAL de Pamplona.

Entenem que la VAGA GENERAL DE PAMPLO NA ha de ser un punt de referencia impor

•tant per al conjunt del moviment obrer, per a tot el moviment de mase es.

Navarra és una regió amb un. proleta­

ria*. de formació relativament recent, on les acciona de lluita oberta han estat infreqüents fins ais anys 70. Les prime- res accions que hi han esclatat han tin- gut de seguida un notable nivell de com­

batí vi tat: AUTHI, D4ENASA, SDPER-SER,PO­

TASAS, BENDIBERICA.

lista - demagfcgia no "integradora" del moviment obrer,sinó "desintegradora" del sistema - i degut a les contradiccions al si del propi aparel1 de poder feixis ta, hi ha les condiciona per tal que es generalitzi aquest tipus d*experiencia.

I aixo no obstant val la pena recor dar aquí que lea COSISSIONS OBRERES de Navarra havien cridat al boicot a les e-

‘leccions, i que el boicot havia estat im:

portant a nombrosea empreses. Ara bé,com.

que aquell boicot NO SERVIA per a la.

lluita, al moment d’actuar els treballa- dors 8'han anat agrupant entorn dele ca rrecs sindicáis honestos i combatius,el a

buscat euport en ella l’acció. I ha estat d'aques i de les "es­

coto han estat COORDINALES, i DIRIGIDES accions que han

També és- de justicia indicar que van apareixent rectificacions a aquesta acti tud. Així, la COMISSIO OBRERA de POTASAS DE NAVARRA, en analitzar les darreres lluites a les mines, afirmava en un docu ment la necessitat d'un "canvi de tacti- ques", i que la COMISSIO havia decidit d1"afegir-se a la decisió que havien pres els treballadors de lluitar per im­

posar carrees sindicáis honestos i comba tius" (ele subratllats són nostres). Sen se por a exagerar, cal destacar qun de fei les COMISSIONS OBRERES han estat a la majoria de les empreses, han dirigit les lluites, i que la seva EXPRESSIO MES ALTA l'han constituida, en plena vaga ge . neral. els 160 dolegats (la meitat amb algún carree sindical) de les 80 princi­

páis empreses, autentica COORDINADORA PROVINCIAL de les COMISSIONS OBRERES de les fabriques de Navarra.

Enguany s’havia produít, el mes d’a- bril, la important vaga de POTASAS DE NA VARRA, en la qual apareixien elements d_e cisius en el procés d’accions que han dut a la VAGA GENERAL: amplia utilitza­

ció de les possibilitats legáis, enfron- tament obert entre el Consell Provincial de Treballadors i el Governador Civil i, sobre tot, ASSEMBLEES, formes obertes de discussió i organització obreres.

brera, con és la ferma oposició al tras- llat de maquinaria cap a Egea de los Ca­

balleros segons pretenia 1'empresa (que li ha costat 1*abertura d’un expedient per part de la Delegació del Treball),la

"recepció" feta al Ministre de Treball, posant-se els treballadors ais dos cos­

íate de la carretera d* ESQUENA a la comí tiva ministerial, i, a més, l’ampli tre­

ball de difusió de la lluita per tot Pam piona, promovent lluites durant el mes de maig a nombroses empreses que consti­

tuyen una evident PREPARACIO combativa de la VAGA GENERAL posterior.

No es tracta de donar aquesta expe­

riencia - ni cap altra - cora a recepta, paró sí de teñir en compte que en el de¿

enrotllament de la lluita de masses, de­

gut a la demagogia de sectors cada vega­

da més amplié de la burocracia vertica- La prensa legal ha publicat nombroses

informacions sobre la VAGA GENERAL i la VAGA NACIONAL a Navarra. L'extensió i la veracitat de mol tes d’aqüestes noticies és ja un triomf important de la lluita obrera. També han estat abundante les re ferencies a aquesta lluita en les publi-

•cacions clandestinas del moviment obrer i de les forces d’oposició, en particu­

lar de la COORDINADORA GENERAL DE COMIS­

SIONS OBRERES. Amb les notes següents ir) tentem de tornar sobre algunes de les da des d’aqüestes lluites, tot tractant de donar més elements de reflexió sobre una gran batalla de la classe obrera.

En examinar el desenrotllament de les lluites és just afirmar que Navarra és , un deis Hoce on els dirigqnts obrera han sabut utilitzar milior lea POSSIBILI^

TATS LEGALS, no sois com instrument d'IN FORMACIO, de SENSIBILITZACIO, de COORDI NACIO.de MOBILITZACIO, d*ORGANITZACIO de LA LLUITA, no sois amb assemblees a les empreses i .ais locáis del Sindicat, no sois amb reuníons de representants de dji verses empréses ais locáis de la CNS per concretar el desenrotllament de l’acció, sinó també arribant a desenrotllar les própies possibilitats legáis per imposar una NOVA legalitat DEMOCRATICA, una "le- galitat de fet". Un exemple n*ha estat la reunió deis 160 delegats de les 80 em preses principáis en lluita, que ha NEGO CIAT DE PODER A PODER AMB LA PATRONAL, tot informant la població a través de la premsa legal, dirigint la vaga general i imposant una victoria important. Per a—

quest fi,han trobat suport en el Consell Provincial de Treballadors, que ha faci­

lita! la reunió i s’ha enfrontat nova—

ment amb el governador. I evidentment ai.

xó no ha significat "abandonar" les pos- aibilitats legáis en un moment donat,"es/

gotar-les", sinó DESENROTLLAR-LES fins a DESBORDAR LA LEGALITAT FEIXISTA per impo sar la LEGALITAT DELS TREBALLADORS.

representants (fonamentalment car sindicáis) de les principáis empre­

ses que ja havien realitsat ATURS i RECO LLIDES DE DINERS en solidaritat amb MO­

TOR IBERICA, s’havien reunit frequent- ment ais locáis de la CNS. El governador va ordenar de tancar el sindicat durant aquells dies (desprós el va haver de tor nar a obrir per a la reunió deis 160 i MOTOR IBERICA, empresa mitjana amb

250 treballadors, ha tingut un ciar pa- per dirigent. La seva lluita va comentar amb la REIVINDICACIO CONCRETA d'una paga extra que 1'empresa pretenia escamotejar interpretan! a la seva manera el darrer conven!.La MAGISTRATURA va pronunciar-se a favor deis treballadors. I davant la negativa patronal i les mesures represa^

v«s en contra deis carrees sindicáis, ES CLATA LA VAGA. En el seu desenvolupament aquesta vaga té trets molt significatius

^el nivell en qué es troba la classe o-

(5)

'Aíllament del régim

fe-'....

(Primer i segon trimestre del 1973) Alguns deis treballs que conté:

del

una

Capacitat de negociació. Victoria

crítica de Ilibres,

5 Una prova

rancia,

I és mes important encara per la VIC­

TORIA' aconseguida amb el compromís deis empresaris de no imposar Bancions de cap mena (reduint a un dia la imposada ante-

”E1 Pensamiento Navarro"

molt bé

Ha sortit el nS 26 de NOUS HORITZDNS.

"POT HA I RIA..."

tes ECHEVARRIA, TOR IBERICA) ques actúala per

F DIR-SE QUE L’AUTORITAT GOVERNATTVA REACCIONA? DE MANERA GAIREBE SOLITÁ-

Fins i tot rar-se IBERICA

. En el cinquantenari de la mort del Noi Sucre, per Rafael Vidiella.

ela empresaris, en decla-

”impotents” per fer cedir MOTOR enfront» de lea exigencies déla treballadors, en declarar-ae diapoaata a no aplicar aanciona, a guardar ela llocs de trebal1 ais detinguts, a oferir fina i tot feina ala acomiadats de MOTOR IBE­

RICA, han manifestat no certament un ”a- mor platbnic" a la claase obrera, sinó la repulaa que mereixen ala ulls de aeo- tora cada vegada mea importante deis ca­

pí talistes espanyols les mesures feixie- (personificades en aquest cas per el secretar! general de M0- en les condicions polfti- degut a la seva INUTILITAT frenar la lluita de maasea.

ho resumía en el aeu editorial del dia 21:

No és una victoria TOTAL, perd és una gran victoria,en un combat que continua.

Continua contra la intransigencia de Mo­

tor Ibérica. I continua per legalitgar els drets obrera imposata en la practica durant la VAGA GENERAL d’aquesta dies,éa a dir PER LEGALITZAR LA LLIBERTAT,per M quidar la dictadura,per imposar L'ALTER­

NATIVA DEMOCRATICA.

un acord ciar treballadors, amb ela i cussió i les fabriques les assemblees posteriora ). El

es reuneixen aquesta dirigents <

DECIBEIXEN GENERALITZAR la vaga Per fer-ho (

per Antoni Tapies.

i altres intsressants articles, documenta...

riorment a AUTHI), de preasionar per tal que '‘la detinguts aiguin deixats en lli—

bertat (molts d’ells están aortint) 1 de conservar-1os el lloc de treball, de ga­

rantir - empresaris i Diputació - salar!

i feina ala poasibles sanciónate o aco- miadats de Motor Ibérica.

clara de la fermesa, cohe- grau d’organitgació i conaciin- dia 13 obrera i ____________ a tot Pamplona l’endemá. Per fer-ho compten amb una GRAN FOR(?A ORGANITZADA: ela tre- balladors en acció, mobilitzats, a les sevea e_mpreses. La mateixa tarda i 11 en dema. piqueta obrera de masses, amb mi- lera d’organitzadors, recorren ela car­

rera de la ciutat i el aeu cinturó indus trial. CONVOQUEN, AGITEN, MOBILITZEN, OR GANITZEN tota la claase obrera navarra.

ES LA VAGA GENERAL' I el divendres 15 s'hi afegeix prActicament tota la pobla- ció: bañes, comerlos, mercats, bara, es- peetacles, escoles. Tota Pamplona i mol- tes altres poblacions navarres són PARA- LITZADES.

. El comissari Francesco Scotti, per A.Artís.

. Palestina, una nació sense territori,per ñ.R.

. Picasso l’heroi,

cia col. ectiva de claase de la lluita obrera de Navarra la tenim en la seva CA PACITAT DE NEGOCIACIO. El fet que una va ga general d'aqüestes dimensiona, en un paí' feixista, hagi arribat a la aeva fi per un acord ciar deis REPRESENTANTE deis treballadors, després de negociar e_mpresaris i de sotmetre a dis aprovació a les assemblees de el retorn al treball en les condicions acordades, és extraordina riament important.

De la lluita de masses en primer lloc pero també de les notes oficiáis del go- vernador (arrogant la primera i mes suaus les posteriora), la declaració pío riquejant de la Diputació, les homilies deis bisbes i de tota l’església, lea preses de posició del Consell Provincial d1Empresaris, els comen taris ds la pren­

sa legal, de tot plegat se’n despren una conclusió clara: AILLAMENT DEL REGIM, DEL GOV.ERNADOR, DEL PROPI GOVERN. QUE PRENIA POSSESSIO EL DIA QUE VA COMENTAR LA VAGA GENERAL DE PAMPLONA?

(6)

CG7JTRA LA

COSTEELA VIDA ELS

s

PUJA AL MAIG;1 ’47%

a

Que es descompon així:

Educació i Ciencia:

Julio Rodríguez

T. Fernandez Miranda. Vicepresidente;

El:

gi'

7’5

Utrera Molina,, Vivenda:

Le¿

6

NOUS MINISTRES ES DESTAPEN

6

7 8'3

d'abril

72

a abril

73 any

1972

inflad<5 íe Ja ho Babea;

6'6

5'1 9'4

teñir il que un

surar París,

menl nect quií -dece

5'7

7'1 5'4 7'9

6'6 6'3 7'2

9'6 9'2 7'1 7'6 7'7 7'7 7'7 6'1

8'4

9'7

En cláve

ta p causa,

está

aere porc d'Es ció, ría

cion

i

nqu

e

spe duct sumí

4'8

3'3

4'5

5’

9

5'8

REPRESSBO PATRONAL

E poat' ment expe: en e: el pi pessi 23 P< xó fe xin 1 ramac '.A de ’sc La me meric que a tañí lliur per 1 const ciar poc, del n. Percentatges d'augment

deis preus de consum

"Un deis objeotius que m'he proposat és posar terme a la subversió a la Uni- versitat", va dir a Granada,el 23-6-73, i va afegir que li és indiferent la i- deologia política que puguin teñir pro- fessors i alumnos, sempre que llur ac- tuació dintre la Universitat sigui "es- trictament universitaria", sense preten dre utilitzar la Universitat per fer po lítica. (I vosté, Sr. Rodríguez, no fa política a la Universitat? No és fer po_

lítica acceptar el reotorat de l’Autóno ma de Madrid quan l'estatut universita­

ri era suspés? No és fer política clau- el departament del prof. Carlos i muntar consolls de disciplina contra nombrosoa estudiants"aubversius"

de Madrid? Etc.)

Cañada Estate Units..

Japd Franqa Alemanya

(R.Federal) Italia Regne Unit....

Bélgica ..

Holanda. ...

Dinamarca Austria. ...

Noruega Suecia Suíssa....

ESPANYA

Aquests dies están previstos diver­

sos judiéis: SEAT (ajornat una vegada en sentir-se desbordat el magistrat per la solidaritat de centenera de treballa dore de SEAT presente a la sala), AIS- CONDEL,PAPELERA, HISPANO OLIVETTI, IBE­

RIA RADIO,AFA. Tots ells tenen una gran importancia perqué es lliguen a bata­

lles recents d'envergadura. Cal desen- rotllar entorn d'ells el combat de mas- ses a les fabriques, sabent lligar-lo a totes les reivindicacions,* a la solida-, ritat amb els de la TÉRMICA pendente de consell de guerra, amb CAMACHO i els de Pozuelo, amb FINA i els al tres advocats.

1 aboralistes. - I que no se'ns digui que aixó pas_

sa a tot arreu, que la un mal general al món.

peré a Espanya son els campions. Ve- segons dades de l'OCDE:

Alimentació 1’94 %

Vivenda 1'25 %

Vestit i calqat.... 1'23 % Despeses de casa... 1'02 % Despeses diverses.. 0'78 %

La lluita contra els acomiadaments*

és un deis fronts fonamentals del com­

bat obrer. A gairebé totes les grane lluites 3 * ha fet retrocedir aquest ti- pus de repressió. Un exemple en són les diverses victóries de SEAT i deis treba lladors d'al tres empreses.

La preasió obrera i ciutadana sobre la Magistratura del Treball, la propia descomposició de tot l'aparell féixista, ha significat que en nombrosos judiéis (particularment els lligats a les grane batalles obreras) els magietrats hagin donat la raó ais trébolladors i que fins i tot hagin argumentat aquesta de- cisió amb raonaments que poden ser una

• ajuda valuóse per impulsar noves llui­

tes. En aquest sentit han estat signifjí catius els judiéis de COPISA (Térmica de St. Adria), ACSA i d'al tres. El d'AC SA és interessant perqué el magistrat ha afirmat el DRET i el DEURE deis car­

rees sindicáis, en els moments de llui­

ta, d'estar AMB ELS TREBALLADORS, de RE COLLIR i DEFENSAR les seves reivindica- cions.

"Portaré aquesta camisa blava sempre que la proclamació deis meus origens po lítics i el sentit de milicia que simbo litza siguin una definició de les meves IJeialtats. Peré la norma comuna per a mí sera la camisa blanca (..) que repre senta una voluntat d’integració per a tots els espanyols, sense dogmatismos excloents" (23-6-73). No sera, don Tor- cuato, que la camisa blava, símbol d'un fanatismo passat de moda en qué gairebé ningú no creu -segurament vosté tampoc- no s'adiu per ais ambienta del món de la finanqa i de les feotes de l'alta so cietat? La camisa blava és un signe més o menys "líric" d'un passat al qual vos tés no poden renunciar; la camisa blan-.

ca (i corbata) és el que porten els au­

téntica amos del país (perb no "tots els espanyols").

"(...) accentuar el dinamismo social d'una justicia que, tot i haver assolit nivells importants, ha de preocupar-se ara d’omplir els espala perduts en el desenrotllament accelerat d’aquesta anys" (25-6-73). Exemple d’aquesta"jus­

ticia" en el terreny de la vivenda: mal_

xzrat la inversió de 22 mil milions per combatre 11especulació del sól, aquesta no ha parat de créixer. 22 mil milions de les butxaques deis contribuents que hauran anat a parar... a les butxaques de qui?

El mes de maig ha superat a brll, que sobre el marq ja va 1 un augment de 1'1'42 %. En aj portem d'any ja hem "avanqat”

4'63%. En aixb de l'encariment de vida sí que anem endavant!

I cal teñir en compte dues coses:

una, que els mesos tradicionalment més cars de l’any no són els trans- correguts, sinó els que vindran. I l'altra, que Ies que hem citat són dades oficiala, de 1'Instituí Nacio- jial d'Estadística, evidentment afai- tadee. Segona aquesta mateixa font hi ha hagut augmenta, en alimenta- ció, de méa d'un 20% i d'un 25%, com són ele de les taronges i deis torni­

quete. I mentrestant els pegasos ca­

da dia cobren menys.

(7)

I

ituació dramática

lávícuítura i la ramaderia

/ la Het...

; pinsos compostos

On hem arribat ja

4 s importacions

7

* 1

rimentat i Ib mercata

un

i internacionals.

• Q v

tre d'un quilo i sia-cents grama de pea.

La Cambra afirma que, ai no ea poaa re­

me! a la situació actual, d'ací a doa me 308 el pollaatre i ela oua eadevindran articlea de luxe i aqueata productea coa taran al consumidor el doble que ara.

de l'elevat coat déla pinaoa, la importa ció maasiva, en benefici exclusiu del ca pital monopolista, de canala de poro i de vedella, contribueix a enfonaar la producció nacional i aobretot ela patita productora, que sÓn molt nombrosos.

f .

La

situació éa

dramáticade veritat.

La

solució

comenta -no hi ha

altre

camí posaible- per

enderrocar

el regia que

és causa

de

tot aqueat desgavell.

Con

aera aqueata situacióque molta avicultors

aacrifiquen lea

gallines

re­

productores

i les ponedores. No éa, per .

tant, exagerat

ni

de

lluny

qualificarla

crisi

de desesperada

i de catastrófiques

les aeves

conseqüenciea futuras.

1

anterior

número

de

TREBALL dénuj£

ja

elperjudici greu qu« lanefa¿

olítica

d'importaciona del govern;

ala

camperola

i a

tot el poblé. No de

mée

repetir-ho

perqué, al

ooatat a

carn,

la

llet i

ele ous

aón ali- s

de

primeríssima

necessitat. Tothom

ssita consumir-ne.

EL

poc

valor ad- itiu déla

salaria fa que

la

gent ea nti per la oarn

de

pollastre i per e porc, que aón

les més barates

del

at.

En la producció

d

aviram

ide

s Catalunya ocupa

el primer

lloc panya i, encara

queen menor propor-

éa també

important la nostra

ramade c®e boví.

Perd

aqüestes tres

produc- s

traveseen

ara una situació

greu, ietant,

una

situació

que

esdevé dea­

rada per gran

nombre

de petits pro

­

ora

i que repercuteix

sobreels con-

dors.

Aqüestes

importacions

aón, a más

a

més, primadospeí

govern eapanyol

. Ens

coaten

diners per doa costats. Es mons-

truós pero és real,

com ho

éa

que

mentre

que

el criador

de

porcs ha

de baixar

el

preu

unes 1

5

pesaetes per quilo,

el con

­ sumidor

en paga de

5

&

10

pesaetes més.

L'augment

del

preu deis

pinsos

compos tos és també

lacausa

fonamental, senae oblidar

tampoc

aquí les

importacions

de materies lactiea,

de

la crisi que afecta

les comarques

del Pirineu,

importants productores

de

llet,sobretot el

Pallara,

l'ürgellet,

el Segria...

La

principal ri^

quesa

dela

població rural

pirinenca

es­

taen

perill. Centenera,

perno dir mi- lers,

de petits ramaders,

quaai el

80$

de la població,

es

troben aboceta a una situació delaqualno

saben com

sortir- ne.

La Cambra

Oficial Sindical Agraria

de la

"provincia"

de Barcelona fa

algunea

révelacionsque mostren

fins a on s'esta

arribant i

com

aón de negree

les

perspec tives

deis sectors

avícola,

porcí

i boví.

L*avicultor

esta perdent en aquesta

moments unes 15

pesaetes per

cadapollas.

Espanya

laproducció

de

la

fariña jja

esta

en

mane d

onse

fabriques.' ajor

part

pertanyen

a

empresas

norda

sanes. El govern

no solament

permat;

.questes fabriques

apugin

els

preus- com

vulguin, sinó que les

deixa

-ea del

controlde

calitat

a jutjar

es

nombroses

adulteracions

que es

-aten cada

dia,

segons varen

denun-

en

una aesemblea a Valladolid, fa el

’s

fabricante de

pinsos compostos ord d'Eapanya.

La Cambra

Sindical Agraria de Barce

­

lona

denuncia clarament

la

política

del

régim

franquista quan diu que en

el capí tol

de

les estad ís tiques

pot

ser

una

bri llant

operació

que la

industria

espanyo-

la

exporti

a

compte que ens

paguin

amb canala

de porc

o

de

vedella;

perd

que

en el

quadre

de les realitats

aixb suposa

una

operació

ruinosa

per

la

nostra riqu£

aa

Agropecuaria. ("La

Vanguardia"

,23-6- 73).

1bestiar a

alimenta

amb

pinsos cora-:

os en éls

quala

hi

entra

fonamental^

la fariña

de

soja

i de peix, que ha

fort

increment de preu

Él

1972

reú

de la

fariña

de

soja

era de

8

40

ates el

quilo i

ara ha arribat ja a sssetes

o més i

la puja

segueix. Ai-

iqu.e

els pinaos

compostos

s'encarei

també

i

que la producció avícola

i

Jera eadevingui ruinosa.

(8)

EXPLOTACIÓ

LITERALMENT SAGNANT

-Tindran forga ejecutiva?

I la resposta d’en Viñas és:

-Nc. Informativa.

EXPLOSIO A MAMA

8

FORMA ORIGINAL DE LLUITA OBRERA A FRANCA

INTOXICACIO A LA MODEL DE BARCELONA

Claríssim, Una decoració (ah! pero la

"tnillor drEuropa"!) que no fará més que el que fa la Inspecció de Treball i aixó que aquesta té la facultat d’imposar san cions.

siguí ’ en 167:

j s ’ ha un 30%

' un 65

La vaga de Lip és una vaga origi­

nal , on els vaguietes van puntualment a la feina i els esquirols(escassos) es queden a oasa...

El 2 de juñy va fer explosió una cai xa en una casa deshabitada del .carrer Bisbe Borras, s/n., que contenia bombes de má i municiona. El fet es va produir perqué uns nens van remenar la caixa; 2 d'ells van resultar ferita (un va pen­

dre una má). La premsa va amagar el fet

• (esmentant-lo només a la plana de "auc- cessos").

La casa era propietat del difunt co­

ronel Bernardino Fernández, conegut ul- trafeixista (que després de la jubila- cid havia fet grana negocia al P.P.O.).

La vídua va declarar a comissaria con­

servar a casa fortja armament i plans d'actuació (amb noms i adreces de perso nes a "neutral!tzar11). Se sap que exis­

te! x almenys un altre arsenal a la ciu- tat.

Besangon (Franca). Els treballa- dors de la fábrica de rellotges Lip, confróntate amb el perill de liquida ció de 1’empresa pels seus nous pro- pietaris suíssos - que suposaria la desapariciÓ de la quasi totalitat deis llocs de treball, més de mil -, han emprés una forma de lluita que ha despertat la simpatía i l'admira- ció d’amplis soctors de la classe o- brera i l’opinió pública de Franca.

Els treballadors porten els comp- tes de manera escrupulosa, i están disposats a cedir 1'empresa ais seus propietaria quan tot s'arregli. Amb ela comptes ben clara! Mentrestant,

□enifesten així la seva decisió i la seva unitat. Demostren, de passada, que els capitalistas són una classe parasitaria de la qual és possible prescindir; que els treballadors -0- brers, administratius i técnica -po­

den fer funcionar ells tota sois la fábrica. I posen també de manifest que es pot desafiar la mateixa lega- litat burgesa quan els objectius són sentits com a legítima pels treballa dora i la poblacfó. L1existencia de llibertats politiquea ha facilitat molt l’acció obrera.

El problema és paorós. Les causes rauen senzillament en 1’absoluta lliber- tat d'explotació que el regim feixista dóna ais capitalistas, amb l'ajut de po­

licías. tribunals especiáis i presons, i en 1'absoluta manca de llibertats de la classe obrera, del poblé. La solució no podem trobar-la més que en la lluita. En la lluita reivindicativa, a la qual cal incorporar amb més forga aquesta qüestió de la seguretat en el treball i del ¿eu control nbrer, i en la lluita per acabar amb el regim de Franco-Carrero.

Se'ns diu que el dia 4 d'aquest mes el ministre de treball inaugurará a Bar­

celona el primer "Instituto Territorial de Higiene y Seguridad del Trabaje" amb jurisdicció a Catalunya, Baleara, Casta­

lio, Valencia, Alacant, Soria, Logroño i Navarra. El "Noticiero" del 27 de juny porta una 1larga entrevista d'Augnst Va- iera amb el director d'aquesta nova co­

sa, Antoni Viñas Fontanals, en la qual hi ha una curta pregunta i una curta res posta que ho diuen tot. Pregunta el pe­

riodista, referint-se ais equips d'ina- pecció del nou organisme:

Degut al mal estat de certa ali­

menta, a1ha produít una intoxicació que ha afeotat a gran nombre de pre­

sos de la Model de Barcelona. Alguna deis política, com Adonio GONZÁLEZ, de Badalona, han estat tan greus que ha calgut hoapitalitzar-los. Aquesta no és méa que una patita mostra de lea condiciona de vida a les preaona franquistas.

"Com que no ens volen pagar, ens pagarem nosaltres mateixos!" Primer pas: els obrera s'incauten déla stocks existents de rellotges i els amaguen. Segon pas: ocupen la fábri­

ca, la posen en funcionament i orga- nitzen el servei de venda per tal de manteñir una font d'ingresaos que permeti de seguir pagant tota els sa Taris.

El 1972 s'han produít a Catalunya 236.050 accidents de treball, amb 424 morts i 2.855 casos greus. Des del 1969 el nombre d'accidents registráis elevat.en 54-007 casos, o més. I el nombre de morts, per cent més1

Alguna diaris assenyalen com a fet a destpcer la tasca de la Inspecció Provin cial de Treball de Barcelona (només a la

"provincia" de Barcelona hí ha hagut l’any passat 192.2.57 accidente de tre­

ball amb 315 morts i 2.248 casos greus) que va aixecar el 1972 actes per infrac—

ció de les normes de seguretat i higiene en el treball a 2.451 empreses, la qual cosa va suposar 14.857-239 pessetes de sancions. I que? Un oop pagades, com una partida més de "desposes imprevist.es"- partida ben petita, perque fixem-nos que el promig surt a poc més de 6.000 pesse- tea per empresa- quines mesures s'han pres per tal que la sagnant estadística deis accidents de treball canvií de sig­

ne? És just que es sancioni els capita­

listas que ?o compleixin les normes per evitar accidents, i creiem que a la "pro víncia" de Barcelona hj ha més de 2.451 .empreses que no les- compleixen, pero mol_

tes més. Pero endemés del cástig, que hauria de ser més en consonáncia amb les doloroses conseqüéncies, hi ha d'haver el reme!.' No es pot tolerar que els ex- plotadors sal din la seva responsabilitat amb dos rala i mig i... tornem-hi, que no ha estat res!

Les comandes aflueixen de tot ar- reu: comprar un rellotge Lip "auto- gestionat" és un acte militant... i a més profiiós, perque es ven a preu de cost, 42% més barat que a les bo- tigues. La solidaritat s'estén i la patronal queda totalment afilada. Es il.legal l’acció? Evidentment. Perb tan legítima com a arme defensiva que fins i tot 1’alcalde adjunt de la ciutat va a rebre de mane de la tr©bailadora més veterana el primer deis rellotges fabricats així; l’ar- quebisbe hi dóna la seva benedicció.

Referencias

Documento similar

quiero también a Liseo porque en mi alma hay lugar para amar a cuantos veo... tiene mi gusto sujeto, 320 sin que pueda la razón,.. ni mande

Para ello, trabajaremos con una colección de cartas redactadas desde allí, impresa en Évora en 1598 y otros documentos jesuitas: el Sumario de las cosas de Japón (1583),

dente: algunas decían que doña Leonor, &#34;con muy grand rescelo e miedo que avía del rey don Pedro que nueva- mente regnaba, e de la reyna doña María, su madre del dicho rey,

Entre nosotros anda un escritor de cosas de filología, paisano de Costa, que no deja de tener ingenio y garbo; pero cuyas obras tienen de todo menos de ciencia, y aun

La organización debe establecer las acciones necesarias para aprovisionarse de los recursos necesarios previstos de acuerdo al resultado de la evaluación de riesgos y el

Amb caràcter general, sens perjudici de les mesures de protecció i seguretat establertes en aquesta Resolució i en els plans sectorials a què fa referència l'apartat 1.2, les

Consecuentemente, en el siglo xviii hay un cambio en la cosmovi- sión, con un alcance o efecto reducido en los pueblos (periferia), concretados en vecinos de determinados pueblos

El Fòrum de la Nova Ruralitat reivindica les experiències vitals i professionals de persones que viuen al rural per- què així ho han decidit, testimonis que posen en evidència