ANTROPOLOGIA I ALIMENTACIO

Descargar (0)

Texto completo

(1)

ANTROPOLOGIA I ALIMENTACIO

S. CARRASCO PONS

(Universitat Autonolna de Barcelona)

I'elto (1988) definia I'especificitat del discurs antropolbgic sobre I'alilllelltaci6 Coln Lill cnfocament quc prioritza la considcracio dell aliments en tcrmes do sirnhols per analitzar la cultura i no cone portadors de nutrients. He assenyalat en Aires Hoes (Carrasco, 1986, 1988, 1991) quines eren Ies demandes des de les altres cicncics socials i des dc Ics cicncics hiomediques envers Ies aportacions empiriques i conceptuals d'una antropologia de I'alimcntacioi. Dc let, caldria afcgir a la dcfiniciG de Pclto cl plantejanicnt de Morcott (I988), en el seu conegut article de sintesi: els essers humans sdn onin(vors, per6 seleccionen alguns recursos alimentaris do tot Cl potencial que el nicdi cis ol'crcix i, ja Clue la hiologia Homes cxplica parcialment aqucsta selecci<i, hem do concioure I'existencia d'una hasc cultural que la complcta i I'cmmarca.

Aquesta base cultural es considerada per les altres disciplines corn tot alto que fa rcfercncia als aspectes quaiitatius del comportament alimcntari huma i, malauradarnent, molts antropolegs han contribuYt a crear una confusion entre qualitatiu i interpretatiu, es a dir, 110 quantificahie i no contrastahlc empiricament. D'altres, corn Harris (1986), prccisamcnt ell la mes Pura linia dell projecics antropologics roes hasics, dcmostrar la racionalitat do comportaments quc aparcixen coin incomprensihlcs i ir-acionals, tal vegada han crcar un estat d'opinid quc afavoreix hen poc la construcciu de teories Clue proposin explicacions socio-culturals d'aquells comportaments. presentant Ies conductes hunnanes envers I'alimentaci(i corn dotades d'una consistencia tecno- ecologica i keno-cconbmica dcsconeguda pets propis actors, clue nomes cal dcscohrir i quc scmhlen imperatius quc s'adapten, inevitahlcs. En canvi, des d'una perspectiva tarnhe materialista, aporlacions corn la de Mintz ( 1989) ens ajudcn a situar cls components culturals de I'alimentacib humana en un mare en Cl goal I'origen del cornportament simholic envers I'alimentacio no es alit al condicionament Clue S'adapta, peril assolcix una dinamica prupia que el modcla segons cl simholisme del sistcnw social global. Ies rclacions interpersonals i cl filtrc de la personalitat individual. Autors corn Rozin, des de la hiologia, o Chiva, des de la psicologia, han contribuit a delinnitar rnes clararncnt quips spin cis limits hiol6gicament detcrminats del comportanncnt alimcntari en cis humans, proclamant la -cnesi, eminentrnent cultural, de les

(2)

I)ICICIC11,1c, I ;1AL'1110I111 I. Ull;l Al'L':I^la ^c^cccl^^ll;ll^ ck CIC111c111H Ic! IllcJi llc L,

translornlen en recursos alintentaris, dclegant it Ics pcrspecl!Vc , soCio- CIlturalS a tasca de construcci6 (IC conceptes I delimitaci) d'unitats d'analisi per analitzar el conlportamcnt alinientari . No podcnl fcr ant r opologia del metaholisme o dcls nutrients, igual quc no podcnl plantejar - nos unit epidemiologia de la conlensalitat , la tria d'alinlents o cis atrihuts morals de la divisi6 sexual del uehall culinari , mal^erat alguns aniropulegs parlin crrunianlent d'ant r opologia nutritional i de saviesa natural del Cos i alguns epidenliulegs ignorin quc cal unit fornmci6 especifica per trehallar Mill) informaci6 verbal o dclinlitar unitats d'ohscrvaci6 socio-cultural en les seves rcccrqucs enlpiriques.

Ides d'aquella perspectiva , variables rcllevants del sistema socio - cultural, cons I'cdat, el sexe, I'origcn etnic o la classe social , intervencn en Ia segona seleccib cultural envers I'alinlentaci6 perquc Green categories diferencials d'individus i jerarquics do relations socials Clue filtrcn el comportament alinlentari : quc menIIen '?, (ILIC client (11.1c nlcn"enl '?, anlh qui ho fcm'?, qui participa en Ia produccid d'alinlents' ?, qui en a seva distrihuci6 '?, qui en la seva transformack culinaria '?, com s ' organiv. a Cl Consunl principal '?, qui accedcix a les dcixalles '?, quina Posici6 social traducix cada rol'.1, coil s'.aprcil aqucSt sistema?...

La investigaci6 en aniropologia de I'alimentaci6 despcrta , pcru, dues classes d'interessos disciplinaris . Per unit bandit, pot proporcionar un coneixcnlent nits acurat dc la realitat social en la quc incidir des de Ia nledccina o la psicologia : per I'altra, els antropulegs n'esperen unit millor comprensi6 d'altres ambits del sistenla cultural, des do les creenccs fins als ciectes dels canvis tecnolugics. Peru , a nlcs, aquesta investigaci6 Compta anlh clues classes de probicnles: en primer Iloc, els sews resultats hall (locstionat repctidamcnt els plantejaments i Ics conceptions generals dcls models assistencials quc trehallen amb variables nutricionals i, en el millor dels casos, s ' espera de I'antropulcg Clue proporcioni names etnografia local, sense intervenir Ili teuricament ni prdcticanlent;

en segos HOC , molts antropblegs Clue estudien I'alinlentacio , d'altra handa. no han acahat d 'inlplicar - se precisamcnt en allu clue cis donaria I'oporiunitill dC polar it prova Ics scvcs hipUtesis i defugen Iii participaci6 aplicada clue, si ell cstas pernlesa, prohahlenlent , nlilloraria suhstancialment cis resultats (leis esfor4os invcrtits en la prupia investigaci6 nutritional i en Ics politiqucs sanitaries puhliqucs.

Al nostrc pals, malgrat no existir cap tradici6 scriosa en antropologia (IC I' alinlentaci6 , aquesta linia de col _ lahoraci6 compta amh cis avantatgcs de podcr ohservar cl canli recorregut en altres indrets i estalviar-nos, fins a cent punt, cis seas errors. I:Is darrcrs temps s'han caractcritzat , a Catalunya, per unit denlanda tunida, Peru crcixent d ' intcrvencib dels antropulegs de I'alimentaci6 en la fornlacioi permanent (leis especialistes en hrees properes a la nutrici6 , especialment d'aquells quc practiquen la

(3)

intervencib social directs, i aquest ja cs un pas. Es ohvi quc Ics investigations en antropologia de I'alimentaci(> son escasses a Casa nostra. Pero el desenvolupament d'aquesta linia d'invcstigacki arreu ja tc roses a dir i cal incorporar-les (Carrasco,

1991).

Es poden identificar quat re grans eixos en Ics questions Clue ocupcn als antropolcgs implicats en una antropologia de 1'alimcntack , entesa d'una niancra unplia. E:n primer Iloe, aquella tendencia tal vegada mss endogena. des del punt de vista disciplinari, represcntada per I'historicisme clue he esmentat en figures corn Harris, Mintz o Goody i per grans autors de versants tamhc classiques en antropologia com Lcvi-Strauss o I)ou"las.

En segos Iloc, cs trohen aquclls autors clue, des dcls ant's vuitanta, proposer elements per a una reinterpretacib del desetluilihri i de la desorganitzacio alimentaria Clue aleeta qualitativament i quantitativament ICS practiques al imentI'll ics dcls paisos rics i dels paisos pohres, en ohres com I'edicio de la UNESCO Carencia alimentaria, traduida al castclla. Es rcalitza una critica a Ics politiques agronomiques dc l'anmile nat

"Mercer Mon i als programes d'ajut alimentari, clue tendeixen a reproduir ampliamcnt ci cercle vieius de la miseria i la dependencia, segons postal, un grup crcixcnt d'autors, especialment des dell matcixos paisos afectats. La introduccid de varietats de flavors d'alt rendiment desmantella CIS sistemes tradicionals d'associack de conreus i clue eondemna a un autoconsurn monoton i de poca qualitat a un gran nomhrc d'agricultors als paisos pohres, clue dediquen al monocultiu les millors terres per tal d'ohtenir diner liquid clue CIS permeti pagar impostos i accedir a consums clue anteriorment ohtenien de la propia producci6. A mss, cis aliments procedents dcls pafsos Tics gaudeixen de major prestigi i semhlen atorgar una patent de ciutadania clue CIS consums tradicionals no ofcreixen, do nianera clue es producix una reorientacio de la despesa alimcntaria dels grups domestics. Aquest matrix fenomen, estretament vinculat a les desigualtats socials i a la constant expansi6 del mercat de les industries agro-alimentaries, Clue compten anib I'arma de la puhlicitat, tamhc cs observable a un Are nivell als anomenats paisos rics, en CIS quals CIS desequilihris tcnen a ware principalment amb la fascinaci6 per una olerta alinicntaria punyent I una redefinicio crcixcnt de la divisib sexual i social del trehall intradomestic, Clue converteix CIS individus en encara mes dependents de la transformacioi alimentaria externa a la Ilar.

A lies, i en tercer Iloe, existcix una Iinia en CIS mateixos autors title prioritza l'ohscrvacio i la investigacio de la semhlan4a entrc Ics noves rccomanacions alimentaries, des de la dietctica i la nutricid i I'alimentacio for4osa (pot carnia, plena de conihinacions entre Ilegums, vegetals, cereals no refinats i molta, niolta aigua eamuflada) dels obrers de les generations clue ens precedcixen a Europa (Carrasco, 19116: Mintz, 19217). Una analisi de Ics vineulacions entre Ics consegiiencics dietctiqucs

(4)

I .iil1ut.il. ,in%]^ ;n, I1„1 Iri 'PI, 11,11, 111111''1 rl li.i,t , in 11 I,"

interventions , tot tenint ell comptc que fenbnicns Coll) eIs tulles a Ics tiadicions alinicntaries , inventades o reals, del nuin amagucn necessitate clue ultrapassen la simple definici6 de moda (Bonnain , 1982). Conceptes socio-anhrpologics Coll) la gastru- anomia ( Fischler , 1982), o manta de referents clars per decidir entre la reproducti6 dell sahers alimentaris heretats i la diversitat d ' altcrnatives alimentaries contraposades (de I'hedonismc alimentari al vegetarianisme emit, passant per I'ohsessi6 del culte if un Cos socialment conipetitiu , acccptahle en termes de salut ....), a Ies yue s'exposa la pohlaci6, vcnen a sumac - se a la recerca d'explicacions atnhientals del nomhre creixent de trastorns del comportament alimentari al m6n occidental ( Chernin . 1987: I3rumherkT, 1986).

Ed quart cix podria ser definit per I'intcres en cis aprenentatgcs alimentaris primaris i secundaris . Aquells que s'ocupen dots processes d'enculturaciu alimentaria , des dole estudis socio -psicologics de Lipps Birch ( 1985, 1988 ), claranient antropologics de Norge Jeronc ( 1976. 1981 ), fins a Ies aportacions yue ja hem comen4at a produir a Catalunya. S'orienta la recerca cap al context relational en yue s ' exposa ale infants al menjar , a nivell socio familiar i cap a les imatges i comportaments alimentaris diferencials yue es reforcen i que poden permetre diagnosticar algunes consequencies nutricionals importants per a Ies generations del futur . FI yue he anomenat aprenentatges secundaris vindrien representats per aquells que estudien principalment Ies situations (IC readaptaci6 de contingents de pohlaci6 sotmesos ahruptament a canvis en I'entorn social i fisic, especialment en Ies situations de migraci6 , peril tamhc en Ics news situations creades per canvis d ' estatus , associate a I'entrada en noun grope (I edat , com per exemple en el cas dell veils, o en cis casos de marginaci6 d'altres sectors socials yue suposen I'aprenentatge d'estrategies alimentaries dC supervivencia.

Des de tots cis enfocaments de I'antropologia de I'alitnentaci6 , Cal dir - ho clar, s'analitza tamhc el discurs hiomcdic sohre I'alimcntaci6 humana com fill products Coll tcxtualitr, ahle a nivell historic i a nivcll cultural . Com a tal , es neccssariament canviant i inevitahiement etnoccntric en si mateix. F,ls destinataris de I'atencid sanitaria 0 de l'educaci6 nutritional no poden ser considerats com a senzillament ignorants del que cs pensa ( tot saher estrictatnent cientffic s'arrisca a ser estrictament efimer, sense ser caprici6s) que cs, en cada moment histbriC, una alimentach' per it la salut, com orotescament aferrats a nefastes i anacr6niques traditions culinaries, o corn ridiculanient fanatics de la puhlicitat alimentaria pot escrupolosa . Aquest tipus (IC prcjudici simplilicadorja va ser denunciat per Mead en relaci6 a les politiques de salut ptihlica Hord-americanes, que propugnaven una millora dels habits alimentaris fa mss de cinquanta anys.

"I'anniateix, Si els plantejaments hiomcdics sohre l'alimentaci6 son constantment niillorahlcs des de Ies noves investigations nutricionals, tamhc ho han de ser des (IC ICS

(5)

apoItaclo IS (IC Ics ICC erqties hasades C11 Ics variables soeio-cuIt urals, retrospeCtI%:anent i prospectivalueft.

1:1 ereuament (IC Gamins entre alimentaci6 i antropologia, a Catalunya, va constatant Ientamcnt un interes explicit dell antropolegs pel Comportamcnt alimcntari. iii reconcixenient del potential explicatiu que pot significar el scu estudi cs produeix a partir do trey grans fenbmens que he esmentat i que considero prioritaris: la divisiO del trehall infradomcstic, dins del qual la rcproducci6 i la transformaci() dcls rols alimentaris cs central; cl proses d'enculturaci6 alimentaria. des d'un punt de vista comparatiu, des de Ics pr3cti(I ties d'alletament fins a Ics novcs tendencies de eonsunl alimcntari (leis infants; I'analisi global del canvi socio-cultural en l'alimentaci6 i la forntulaci6 d'estratcgics utils a la intervenciu. Fis precedents, tambe escassos en cl tcma alimcntari, eren hasicament orientacions de caire folklorista, asistematiques i descontextualitrades, (IC duht6s valor patrimonial i encara mcnys fidelitat normativa.

Ara per ara, la majoria do rccergues i col.lahoracions concretes, realitzades des tie I'antropologia de I'alinicntaci6 a Catalunya, encara es trohcn, pert, en lases inicials do desenvolupamcnt. "I'anmatcix, aquesta niateixa intervenci6 en pot cstimular moltes mss des (leis dos ambits disciplinaris plegats.

Bibliografia

1. ,Ainsworth Ilarrison G. et al. ('arencia alimentaria. Una pcrspectiva antropolbgica. Paris:

Scrhal-Unesco, 1988.

2. Barthes R. "Towards a psychosociology of contcmporany food consumption. En: Foster &

Foster, editors. European diet from pre-industrial to modern times. New York: Harper, 1975.

3. Birch L. L., Marlin D., Rotten J. Eating as the ''means" activity in a contingency: effects on young children's food preference. Child Dec 1984; 55.

4. Bonnain-Moerdyck R. Stir la cuisine traditionellc comme cults culinaire du passe. Et/mologie Fran{-vise 1980; X (3).

5. Brumherg J. J. Fasting girls: the emergence of anorexia nervosa as a modern disease.

Camhrige, MA: Harvard University Press, 1988.

6. Bryant C. et at. The Cultural feast: an introduction to food and society. New York: West, 1985.

7. Calvo M. De la contribution actuelle des sciences sociales a la connaissance de ('alimentation.

Fflmoh,t.,ir / runt-aise 1980: X (3).

8. Calso M. Alienation et alimentation. Social Science information 1982: 21 (3).

9. Carrico S. ('omentaris at voltant de la cultura alimentaria. Do(ella: Revista Cultural de In ('atalunva Central 19M (33).

10. Carrasco S. Etnologia, folklore y aplicaciones en el estudio socioantropologico de la alimentaci6n. Actas del V Congreso de Antropologia del Estado Espanol. Granada, 1990 len prrmsa I.

(6)

I I. (',MtlSCO S. A,^;^ie de rccontruccio dun p:usat ihntcntan. higicnismc i almrnentacui ohtert a Sahadell cap cl canvi de segle. Arne d'Emografia de Catalnnva 1991: (7).

12. Carrasco S. Antropologia i alimentaci6. Un estudi d'enculturacid alimentitria a la Catalunya urbana (tcsi doctorall. Bellaterra:UAB, 1991.

13. Chernin K. The Hungry self: women, eating and identity. New York: Harper and Row, 1985.

14. Chiva M., Fischler C. Comment apprend-on a manger?. Lieni de I'entwice 1986: 6-7.

15. Douglas, M. Food as a system of communication. En: The Active Voice. London: Routledge and Kcgan, 1982.

16. Douglas M. Fundamental issues in food prohlems. Current Ant/nropolo,i,v 1984: 25 (4).

17. Fenton A., Owen T. M. Food in perspective. Proceedings of the Third International Conference on Etnolog-ncal Food Research. Edinburgh: John Donald, 1981.

18. Fischler C. Gastro-nomie et Gastro anomie. Coni runic ation.c 1979: (31).

19. Fischler C. Food preferences, nutritional wisdom and sociocultural preferences. En: Watcher i Kretchmen, editors. Food , nutrition and evolution: loud as an environmental factor in the generals if' human variability. New York: Masson, 1981.

20. Foster G. Antropologia aplicada.Mcxico: FCE, 1969.

21. Garine I. de. Dc la perception de la malnutrition. Information sur Ies sciences sociales. Paris:

1984,

22. Goni3lez Echevarria A. La Construcci6n te6rica en antropologia. Barcelona: Anthropos, 1986.

23. Goody J. Cooking. cuisine and class: a study in comparative sociology. . Cambridge:

Camhridge University Press, 1982.

24. Harris M. Rueno Para comer. Madrid: Alianza, 1986.

25. Ilercherg S., Dupin H. et if. Nutrici6n y salud puhlica. Ahordaje epidemiol6gico y politicas de prevenciun. Madrid: CEA, 1988.

26. Jerome N. Changing nutritional styles within the context of the modern family. En: I lymovich k Barnard, editors. Family health care. New York: McGraw-fill, 1979.

27. Khare R. Food as nutrition and culture: notes towards an anthropological methodology. Social Science In/onnation 1982.

28. Lapps' F. M., Collins J. World Hunger: 12. New York: Grove, 1986.

29. Levenstcin If. A. Nutrition and politics: governement attemps to change the diets of

\nericans, 1890-1945. En: Moyal M. F. Proceedings of the Xth International Congress of Dietetics. Vol. 2. Paris: John Lihhery Eurotext, 1988.

i-Strauss C. Le Triangle culinaire. Paris: L'Arc, 1966.

31. Mead M. Contextos culturales de la pautas de nutrici6n. En: Mead M. La Antropologia y el nlundo contemporineo. Buenos Aires: Siglo XX, 1971.

32. Mintz S. Sweetness and power: the place of sugar in modern history. New York: Viking, 1985.

33. Montgomery 1;., Bennet J. Anthropological studies on food and nutrition: the 40's and the 70's. F,n: Goldsmith, editor. The Uses of anthropology. Is.1.1: 1s.n.1, 1979.

(7)

34. Moyal M. F. Proceedings of the Xth International Congress of Dietetics. Vol. 2. Pans: John Lihhcry Eurotext, 1988.

35. Murcott A. Sociological and Social Anthropological Approaches to Food and Eating. En:

World Review of Nutrition and Diet. Basel: Karger, 1988.

36. Ossipow L. Le Vcgetarisme: very un autre art de vivre?. Geneve: Edicions du Cerf, 1989.

(Collection Bret; 18).

37. Pelto G. 11. Tendencias de la investigacic n en antropologia nutricional. En: Ainsworth G et al.

C:trencia alimen!aria. Una perspectiva antropologica. Paris: Serhal-Unesco, 1988.

38. Rayhaut P. Starting an anthropology handbook on food hahits for the knowledge of man's food behavior. En: Fenton A, Owen TM. Food in perspective. Proceedings of' the Third International Conference on Ethnological Food Research. John Donald Puh. Edihurgh: Is.n.1, 1981.

39. Rozin P. The Nature and origin of food likes and dislikes in humans. En: Moyal MF.

Proceedings of the Xth International Congress of Dietetics. Vol. 2. Paris: John Lihhev Eurotext, 1988.

Figure

Actualización...

Referencias

Related subjects :