6. Les emissions a l’atmosfera
S’entén per emissió a l’atmosfera l’abocament de substàncies a l’aire per un focus fix o mòbil.
Els contaminants que es troben a l’aire provenen dels focus d’emissió de contaminants atmosfèrics.
Aquests focus poden ser naturals (volcans, incendis, tempestes de sorra, ...) o antropogènics (originats per l’activitat de l’home).
Els focus més importants d’emissió a l’atmosfera d’origen antropogènic són el trànsit i les activitats indus- trials.
Les activitats industrials emeten contaminants a l’aire bé per focus confinats (xemeneies), bé per focus difosos (evaporacions, moviment d’àrids, etc.). El control de les emissions a l’atmosfera d’origen indus- trial és una funció assumida pel Departament de Medi Ambient.
6.1. Control de les emissions industrials a l’atmosfera
D’acord amb el Decret 322/87 de 23 setembre, la periodicitat del control de les emissions de contami- nants es basa en la classificació de les activitats industrials segons el CAPCA (Catàleg d’activitats poten- cialment contaminats de l’atmosfera) que estableix que les activitats s’agrupen en 3 grups (A, B i C) de- penent del seu grau potencial de contaminació a l’atmosfera.
Amb l’entrada en vigor de la Llei 3/1998 de 27 de febrer, de la Intervenció Integral de l’Administració Am- biental i el seu Decret 136/1999 de 18 de maig pel qual s’aprova el seu Reglament general de desplega- ment, s’instaura un nou model d’intervenció ambiental de les activitats, classificant-les en tres grups en funció de la incidència ambiental general que puguin tenir, incidència no exclusivament atmosfèrica.
Aquesta llei regula una periodicitat en quant als controls de contaminants diferent a l’establerta amb ante- rioritat.
Durant el període transitori de l’aplicació de la Llei 3/1998, les activitats industrials han de passar els se- güents controls de contaminants a l’atmosfera:
1. Activitats existents que estan correctament legalitzades:
Passen els controls periòdics reglamentaris d’acord amb el Catàleg d’Activitats Potencialment Con- taminants de l’Atmosfera (CAPCA) fins que no s’adeqüin al nou sistema o sigui fins que s’autoritzin segons la Llei 3/98.
2. Activitats que es legalitzen segons la Llei 3/1998:
6. Les emissions a l’atmosfera 31
Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica de Catalunya (XVPCA)
Distribució de la indústria segons el CAPCA 14%
40%
46%
Grup A Grup B Grup C 031-038 - cap 06.qxd 08/01/2002 15:51 Página 31
S’efectuen els controls ambientals integrats tal i com estableix la llei esmentada.
Pel que fa als controls:
• Controls a instància de l’activitat industrial:
Els controls de les emissions són reglamentaris quan els efectuen les Entitats d’Inspecció i de Con- trol (EIC’s) col·laboradores de l’Administració per donar compliment a la normativa de contaminació atmosfèrica.
L’empresa també pot realitzar autocontrols bé per iniciativa seva o bé perquè la normativa ho esta- bleixi.
• Controls a instància del Departament de Medi Ambient:
Són les inspeccions d’ofici, que es duen a terme bé mitjançant EIC’s o bé per personal tècnic del Departament de Medi Ambient.
* Els controls no reglamentaris inclouen les inspeccions d’ofici i les realitzades per estudis d’impacte ambiental.
El Departament de Medi Ambient disposa del cens d’activitats industrials potencialment contaminants de l’atmosfera que permet, entre d’altres coses, fer el seguiment que s’estan efectuant els controls regla- mentaris corresponents.
Classificació de les activitats. Periodicitat del control de les emissions atmosfèriques
CAPCA Període Llei 3/98 Període de control
Grup A 2 anys Annex I 2 anys
Grup B 3 anys Annex II.1 4 anys
Grup C 5 anys Annex II.2 5 anys
Annex III Segons la reglamentació municipal (si no n’hi ha, s’estableix en 5 anys)
Establiments inspeccionats Any 2000
84%
16%
Controls reglamentaris Controls no reglamentaris*
Les activitats industrials sovint disposen de més d’un focus emissor, cadascun dels quals pot emetre di- versos contaminants. Fins a l’any 2000, el nombre total de focus correspon a 11415, dels quals 1676 han estat inspeccionats durant aquest any, amb un total de 5642 mesures de contaminants realitzades.
6.2. Actuació sancionadora
Com a conseqüència de l’entrada en vigor de la Llei 6/1996 de 18 de juny, l’Administració té la potestat per a sancionar les indústries que cometin alguna actuació tipificada com a infracció en matèria de conta- minació atmosfèrica.
D’acord amb això, l’any 2000 s’han incoat un total de 30 expedients. La majoria s’han incoat per no efec- tuar els controls reglamentaris de contaminants atmosfèrics amb la periodicitat establerta per normativa o per autorització.
Durant l’any 1999, amb l’aprovació de la Llei 6/98 la competència per fer al seguiment dels controls corresponents als establiments classificats als annexos II i III ha passat a ser municipal. Això motiva que el nombre d’activitats inspeccionades de les que té constància el Departament de Medi Ambient sigui inferior a la d’altres anys.
6. Les emissions a l’atmosfera 33
Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica de Catalunya (XVPCA)
2176 2333 2385 2473 2602 2729
1995 1996 1997 1998 1999 2000 Nombre d’establiments donats d'alta
580 713 753
687
538 525
1995 1996 1997 1998 1999 2000 Nombre inspeccions realitzades per establiment
1800 6479 2134 7152
2385 8063 2684 8316 1889 6037 1676 5642
0 2000 4000 6000 8000 10000
1995 1996 1997 1998 1999 2000
Control de focus d’establiments
Mesures de contaminants Focus inspeccionats 031-038 - cap 06.qxd 08/01/2002 15:51 Página 33
6.3. Mesuraments d’emissió de contaminants
• Els contaminants emesos per una xemeneia poden abocar-se en forma particulada, en fase gasosa o com a barreja de totes dues fases.
• Els mètodes de mostreig i anàlisi utilitzats en la determinació de contaminants atmosfèrics són es- pecífics per al contaminant a mesurar.
34
116
67
44 30
1996 1997 1998 1999 2000 Nombre d’expedients incoats
QUÈ ES MESURA? COM ES MESURA?
GASOS GASOS
Manualment: es fa passar una mostra dels gasos emesos a través d’un medi captador que és específic per al contaminant a mesurar i que el reté.
Posteriorment, al laboratori s’analitza el medi captador i es determina la concentració de contaminant .
Manualment: es fa passar una mostra dels gasos emesos a través d’un medi captador que és específic per al contaminant a mesurar i que el reté.
Posteriorment, al laboratori s’analitza el medi captador i es determina la concentració de contaminant .
PARTÍCULES
PARTÍCULES Aspirant a la mateixa velocitat a què s’emeten (mostreig isocinètic) una mostra dels gasos i fent-los passar a través d’un filtre que reté les partícules. Posteriorment, per gravimetria se’n determina la concentració.
Aspirant a la mateixa velocitat a què s’emeten (mostreig isocinètic) una mostra dels gasos i fent-los passar a través d’un filtre que reté les partícules. Posteriorment, per gravimetria se’n determina la concentració.
OPACITAT
OPACITAT Es compara el grau d’ennegriment d’un filtre a través del qual s’ha fet passar una mostra dels gasos, amb un patró (escala Bacharach).
Es compara el grau d’ennegriment d’un filtre a través del qual s’ha fet passar una mostra dels gasos, amb un patró (escala Bacharach).
METALLS PESANTS i
DIOXINES METALLS PESANTS
i DIOXINES
Els metalls pesants i les dioxines es troben en la fase gasosa i en la fase particulada. Per això, per determinar la seva concentració en l’emissió es barregen les tècniques per al mesurament de gasos (analitzant la solució captadora) amb el mesurament de partícules (mostreig isocinètic) . Els metalls pesants i les dioxines es troben en la fase gasosa i en la fase particulada. Per això, per determinar la seva concentració en l’emissió es barregen les tècniques per al mesurament de gasos (analitzant la solució captadora) amb el mesurament de partícules (mostreig isocinètic) .
Automàticament: s’aspira de manera contínua una mostra dels gasos que es fa passar per un sistema que facilita un senyal proporcional a la concentració dels contaminants en el mateix moment del mesurament.
Aquest sistema pot ser per cel·la electroquímica, colorimetria, absorció atómica, infraroig, …
Els compostos orgànics volàtils es determinen mitjançant un detector per ionització de flama (FID).
Automàticament: s’aspira de manera contínua una mostra dels gasos que es fa passar per un sistema que facilita un senyal proporcional a la concentració dels contaminants en el mateix moment del mesurament.
Aquest sistema pot ser per cel·la electroquímica, colorimetria, absorció atómica, infraroig, …
Els compostos orgànics volàtils es determinen mitjançant un detector per ionització de flama (FID).
• Els mesuraments del nivell d’emissió de contaminants a l’atmosfera es realitzen en uns punts de la xemeneia determinats a fi que la mostra que es prengui sigui representativa dels gasos emesos (punts de presa de mostra). Aquests poden estar situats a alçades de 40, 50 o fins i tot 80 m, als quals s’accedeix a través d’una escala que a vegades pot ser força precària.
• Els equips amb què es realitzen els mesuraments són pesats (d’uns 40 kg de pes) i s’han de dispo- sar en una plataforma de mostreig que no permet gaire espai de maniobra per treballar.
• La durada del mostreig és variable segons el contaminant que es mesuri: pot durar des de 30 minuts fins a 6 o 8 hores.
6.4. Sistemes control en continu de les emissions
Les tendències actuals en el camp del control de les emissions industrials a l’atmosfera apunten cap als sistemes de control en continu, que permeten conèixer en temps real els nivells d’emissió d’un determinat focus.
El Departament disposa dels instruments següents per al control en continu de les emissions:
6.4.1. Unitat mòbil de control de les emissions industrials
Les dues unitats mòbils del Departament permeten controlar en continu les emissions de tot tipus d’in- dústries arreu de Catalunya.
Cada unitat disposa de l’equipament necessari per realitzar mesuraments d’emissió de manera contínua durant un període prou llarg com per fer una caracterització dels nivells d’emissió d’un focus al llarg del temps.
Mitjançant una sonda extractora que es col·loca en el punt de presa de mostra de la xemeneia, s’extreu una mostra dels gasos emesos que, un cop assecats i refredats en la caixa de condicionament instal·lada en la boca de mostreig, són aspirats a través d’unes conduccions (cordó umbilical) fins a l’analitzador si- tuat en l’interior de la unitat mòbil.
Aquest analitzador realitza 25 mesuraments de cada contaminant per segon i permet la determinació quantitativa dels contaminants següents: HCl, CO, CO2, SO2, NOx, HCT i O2. També disposa d’equipa- ment per al tractament informàtic de les dades.
6.4.2. Xarxa de control d’emissions
La legislació en matèria de protecció de l’ambient atmosfèric estableix que algunes instal·lacions indus- trials amb emissions potencialment elevades disposin de sistemes automàtics de mesurament que per- metin conèixer de manera contínua els nivells d’emissió de contaminants d’un determinat focus de la ins- tal·lació.
Aquests sistemes de control en continu s’estan implantant progressivament en focus emissors de grans instal·lacions.
El Departament de Medi Ambient ha establert un protocol de col·laboració amb algunes empreses que disposen d’aquest sistema de control, a fi de tenir accés als mesuraments que proporcionen aquests ana- litzadors. El conjunt d’aquests focus s’integren en l’anomenada Xarxa de Control en Continu de les Emis- sions Industrials a l’Atmosfera.
6. Les emissions a l’atmosfera 35
Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica de Catalunya (XVPCA)
031-038 - cap 06.qxd 08/01/2002 15:51 Página 35
a) Sistema de funcionament de la xarxa d’emissions
1. Cada focus integrat en la xarxa d’emissions disposa d’analitzadors en continu que registren el nivell d’emissió d’un determinat contaminant en temps real.
2. Les dades que proporcionen aquests analitzadors passen simultàniament al centre de control de l’empresa i al centre de control del DMA (estació remota), on queden emmagatzemades.
3. Des del DMA es contacta (via mòdem o via ràdio) amb l’estació remota de cadascuna de les em- preses integrades en la xarxa d’emissions. Això permet disposar de les dades d’emissió d’aquest focus en temps real.
4. Les dades d’emissió són validades diàriament i emmagatzemades, de manera que es pot estudiar l’evolució de les emissions d’una instal·lació i controlar el compliment dels límits d’emissió esta- blerts.
b) Instal·lacions integrades en la xarxa d’emissions industrials
En funció del tipus de procés industrial que tingui lloc en cadascuna de les instal·lacions integrades en la xarxa de control de les emissions, es mesuren diferents contaminants.
Sensors
FOCUS EMISSOR
ESTACIÓ DE CONTROL D’EMISSIONS (DMA)
Transmissió via ràdio o via
mòdem CENTRE DE CONTROL
DE L’EMPRESA
RECEPCIÓ DE DADES (DMA)
Instal·lacions connectades
Focus integrats Nombre d’analitzadors disponibles
17 27
SO2: 15 CO: 11 CO2: 2 HCl: 9 NOx: 18 NO:10 Opacitat: 15 HC:1 PST: 4
6.4.3. Garantia de qualitat de les dades obtingudes
La legislació aplicable estableix que algunes instal·lacions industrials han de disposar d’analitzadors en continu de les seves emissions però, fins ara, no es disposava de cap normativa per garantir el correcte funcionament d’aquests sistemes de control.
El Servei de Vigilància i Control de l’Aire ha desenvolupat, mitjançant diferents grups de treballs on han participat diferents empreses del sectors implicats, una instrucció tècnica per garantir aquesta qualitat de les dades obtingudes. S’estableixen les característiques mínimes dels equips, així com els requeriments d’ubicació dels mateixos i les operacions de calibratge periòdic necessàries per verificar el correcte fun- cionament.
6.5. Mesures per incentivar la reducció d’emissions a l’atmosfera en activitats potencialment contaminants a l’atmosfera
6.5.1. Plans graduals de reducció d’emissions (PGRE)
Els PGRE són programes d’actuacions que tenen com a objectiu la reducció de les emissions de contam- inants de les instal·lacions potencialment contaminants de l’atmosfera.
Cal remarcar que són sistemes voluntaris en els qual l’empresa es compromet davant l’Administració en un temps acordat a fer les modificacions oportunes per tal de reduir les emissions de contaminants at- mosfèrics a uns objectius de qualitat prefixats.
Aquests sistemes venen recollits per la Llei 6/1996 de 18 de juny que introdueix aquesta figura jurídica i preveu l’adopció d’aquests sistemes i el Decret 398/1996 de 12 de desembre, regulador del sistema de plans graduals de reducció d’emissions a l’atmosfera que indica el procediment a seguir per adoptar aquests tipus de plans de reducció.
Els avantatges d’acollir-se a un PGRE són :
• Permet a les indústries adequar-se a les noves normatives o bé regularitzar la situació de l’empresa respecte a un incompliment de la legislació.
• És una eina per reduir les emissions dintre d’un marc d’aprovació i col·laboració per part de l’Admi- nistració.
• L’empresa pot beneficiar-se d’una desgravació d’un 10% sobre l’impost de societats.
6. Les emissions a l’atmosfera 37
Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica de Catalunya (XVPCA)
Tipus d'instal·lacions acollides a un PGRE
17%
28%
32%
17%
6% Incineradores RSU
Químiques Material construcció Metal·lúrgica Mineria
4 6
11
14
18
1996 1997 1998 1999 2000
Evolució dels PGRE 031-038 - cap 06.qxd 08/01/2002 15:51 Página 37
6.5.2. Emissió de certificats per a la deducció del 10% de l’impost de societats
El Reial Decret 1594/1997 de 17 d’octubre regula la possibilitat de deduir de la quota íntegra de l’impost de societat un 10% de les inversions realitzades en béns de l’actiu material, sempre que estiguin destina- des a la protecció del medi ambient.
Segons aquest Decret totes les inversions realitzades a Catalunya, en el marc de plans, programes o convenis signats amb les Administracions ambientals catalanes competents, poden ser susceptibles de deducció.
El Servei de Vigilància i Control de l’Aire efectua l’avaluació de les sol·licituds que es destinen a la protec- ció de l’ambient atmosfèric. En aquest sentit, aquest Servei ha rebut 73 sol·licituds al llarg de l’any 2000 per a l’emissió del certificat de convalidació d’inversions que havien estat realitzades al llarg dels anys 1998 i 1999. Un cop avaluades les inversions efectuades s’han emès 65 certificats de convalidació d’in- versions per un import total de 8.523 milions de pessetes (51 milions )
7. Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica
La protecció de l’ambient atmosfèric s’ha de dur a terme mitjançant el control de les emissions atmosfèri- ques, tant dels focus fixos com dels mòbils. Però, atès que els contaminants atmosfèrics es dispersen i es transformen en l’atmosfera, i finalment els inhalem, cal també vigilar els nivells de qualitat de l’aire o d’im- missió.
Per conèixer el grau de contaminació atmosfèrica d’una zona, cal, entre d’altres accions, mesurar-ne els contaminants individualment, per valorar d’aquesta manera la qualitat de l’aire.
Mesurar els nivells d’immissió o qualitat de l’aire és conèixer la concentració de cada contaminant que hom respira i, per tant, saber si aquestes concentracions poden afectar la salut.
Per poder emprendre accions preventives per evitar la contaminació de l’aire, el primer pas a fer és co- nèixer l’estat actual de la qualitat de l’aire i determinar-ne els efectes.
7.1. Objectius de la Xarxa de Vigilància i Previsió
La vigilància de la contaminació atmosfèrica a Catalunya es duu a terme mitjançant la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica a Catalunya (XVPCA), adscrita administrativament al Departa- ment de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya i descrita en l’Ordre de 20 de juny de 1986.
Una xarxa és un sistema d’aparells de mesurament automàtic o manual que ens proporcionen les dades de la qualitat de l’aire o els nivells d’immissió.
Aquesta Xarxa s’estén a l’àmbit territorial de Catalunya segons les necessitats que es manifesten en els diferents punts o zones sotmesos a algun problema relacionat amb la contaminació atmosfèrica, ja sigui d’origen industrial, domèstic o provinent del trànsit rodat.
L’objectiu principal d’aquesta Xarxa és vigilar la qualitat de l’aire, és a dir, obtenir els nivells de concentra- ció de l’aire dels principals contaminants atmosfèrics i, mitjançant els resultants que s’obtenen dels me- suraments, dur a terme les actuacions necessàries per solucionar els problemes originats per la contami- nació atmosfèrica.
Així doncs, la Xarxa és de gran utilitat principalment per:
– Complir l’actual normativa en matèria de protecció de l’ambient atmosfèric. L’establiment de nor- mes sobre la qualitat de l’aire exigeix una anàlisi permanent i fiable dels contaminants atmosfèrics.
– Localitzar els principals focus emissors i els seus efectes.
– Conèixer l’evolució dels nivells en el temps i en el territori.
– Informar els ciutadans de l’estat de la qualitat de l’aire i la seva evolució.
– Elaborar els mapes de vulnerabilitat i capacitat del territori (instrument orientador de la planificació territorial).
– Emprendre actuacions de sanejament en zones degradades.
– Emprendre actuacions preventives en zones no degradades.
7. Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica 39
Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica de Catalunya (XVPCA)
039-046 - cap 07.qxd 08/01/2002 15:58 Página 39
7.2. Aparells de mesurament
Les mesures d’immissió a Catalunya es duen a terme mitjançant la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica, la qual consta de diferents tipus d’aparells de mesurament que s’especifiquen a continuació.
Hi ha dos tipus d’aparells: manuals i automàtics.
a) Manuals
Els aparells manuals són aquells que permeten obtenir una mostra en el lloc de mesurament, que poste- riorment ha de ser analitzada en un laboratori especialitzat. El tipus de mostra i el tipus d’anàlisi fet en el laboratori depenen del contaminant que es vulgui mesurar.
Els avantatges principals:
– Suposen un cost d’inversió reduït i, per tant, el nombre d’estacions instal·lades pot ser superior.
– Són una bona eina per al mesurament dels nivells de fons.
– Són escaients per a mesuraments puntuals.
Els inconvenients principals:
– Els nivells d’immissió o nivells de concentració dels contaminants a l’aire no s’obtenen en temps real (es coneixen en un termini de temps posterior respecte al dia que s’ha pres la mostra).
– Els resultats ens informen, en general, de valors mitjans en un dia, els quals poden amagar valors punta de períodes de temps curts més importants. Així, poden donar informació únicament a llarg termini sobre l’evolució dels nivells de contaminants.
– És necessari un laboratori analític.
– El seu manteniment és costós (presa de mostra i trasllat al laboratori).
És important destacar que alguns contaminants únicament poden ser determinats mitjançant tècniques manuals (com, per exemple, els metalls pesants). Pel que fa a altres contaminants (com, per exemple, les PST), tot i que poden ser mesurats amb analitzadors automàtics, l’actual normativa imposa que es mesu- rin amb sensors manuals.
b) Automàtics
Els aparells de mesurament automàtic, també denominats simplement analitzadors, tenen el gran avan- tatge respecte dels manuals que l’anàlisi és feta per l’aparell mateix i, per tant, es fa automàticament i en temps real, és a dir, que els augments de contaminació es poden detectar instantàniament (no cal trans- portar les mostres al laboratori).
Els avantatges principals:
– Màxima velocitat en la disponibilitat de dades.
– Detecció ràpida d’episodis.
– Coneixement de la situació en temps real.
– Possibilitat d’estudi d’evolució dels nivells a curt termini, ja que el mesurament és continu.
– Major amplitud d’objectius, cosa que permet imbricar programes d’alerta amb models de dispersió.
– Relació més estreta amb emissions.
Els inconvenients principals:
– Cost inicial alt.
– Manteniment més costós tant econòmicament com tècnicament.
– Necessitats de calibració i manteniment freqüents.
– Especials requeriments per a la ubicació.
– Comunicació i tramesa de dades de l’estació al centre de dades via ràdio i telèfon.
7.3. Estructura de la XVPCA
La XVPCA de Catalunya té una estructura piramidal que comença en els sensors i finalitza en el Centre Coordinador de Dades.
Les unitats de la Xarxa són les següents:
Sensors: És l’aparell mitjançant el qual es mesura un contaminant atmosfèric. Poden ser manuals o au- tomàtics.
Centre d’Anàlisi:
Les seves funcions són:
– Fer el seguiment de l’evolució de la contaminació atmosfèrica.
– Informar el Centre de Recepció de Dades de l’estat de la contaminació atmosfèrica.
– Informar sobre les entitats locals on es trobin emplaçats els aparells captadors i sensors i sobre les dades de contaminació atmosfèrica obtingudes.
Els actuals centres d’anàlisi que formen la xarxa són:
– Centre d’Anàlisi del Departament de Medi Ambient – Centre d’Anàlisi de la Diputació de Barcelona – Centre d’Anàlisi de l’Ajuntament de Barcelona – Centre d’Anàlisi de la Central Tèrmica de Cercs
– Centre d’Anàlisi de la Central Tèrmica de Foix a Cubelles – Centre d’Anàlisi de l’Ajuntament de Badalona
– Centre d’Anàlisi de l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat – Centre d’Anàlisi de l’Ajuntament de Sabadell
– Centre d’Anàlisi de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet – Centre d’Anàlisi de l’Ajuntament de Tarragona
– Centre d’Anàlisi del CERAM (Centre d’Estudis i Recursos Ambientals del Migjorn de Catalunya) – Centre d’Anàlisi del Port de Barcelona
Centre Receptor de Dades:
Les seves funcions són:
– Coordinar i supervisar els centres d’anàlisi.
– Inspeccionar periòdicament els laboratoris dels centres d’anàlisi.
7. Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica 41
Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica de Catalunya (XVPCA)
039-046 - cap 07.qxd 08/01/2002 15:58 Página 41
– Informar el Centre Coordinador de la situació de la contaminació de l’aire.
– Estudiar evolutivament i anual la contaminació dins del seu àmbit territorial.
Centre Coordinador de Dades:
Les seves funcions són:
– Requerir, amb la periodicitat que es fixi, als centres de recepció de dades la tramesa de la informa- ció obtinguda pels centres d’anàlisi sobre la pol·lució.
– Fer estudis evolutius anuals de la contaminació i sistematitzar la informació que es rebi de manera que es faciliti la seva interpretació posterior.
– Proposar els criteris i les normes relatius a les instal·lacions, el procediment i els mètodes de mesu- rament oficials, i també els criteris de tractament informàtic de la informació obtinguda.
– Vetllar pel compliment de les normes i els criteris que regulen el funcionament de la Xarxa.
– Coordinar i supervisar els centres de recepció de dades.
Actualment, actua com a Centre Receptor i Centre Coordinador de Dades la Direcció General de Qualitat Ambiental del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya.
Una de les tasques importants del Departament de Medi Ambient com a Centre Receptor i Centre Coor- dinador de Dades de la Xarxa fa referència a la difusió lliure de les dades de qualitat de l’aire a Catalunya, tant pel que fa a la publicació de les dades al web del Departament de Medi Ambient (http://www.gen- cat.es/mediamb/online/), com a l’aplicació que automatitza la informació setmanal de l’Índex Català de Qualitat de l’Aire (ICQA) (http://www.gencat.es/mediamb/icqa/), i la informació relativa a la campanya de vigilància dels nivells d’ozó troposfèric (http://www.gencat.es/mediamb/qaire/ciozo.htm). Els anuaris so- bre la qualitat de l’aire publicats dels darrers anys també es troben disponibles en format electrònic a la web (http://www.gencat.es/mediamb/aire/informes.htm).
7.4. Funcionament de la XVPCA
Les diferents unitats que s’inclouen dins de la XVPCA van des dels diferents sensors distribuïts en el te- rritori fins al Centre Receptor i Coordinador de Dades del Departament de Medi Ambient. El recorregut que realitzen les dades de qualitat de l’aire des del moment en que es realitza la mesura fins a la seva in- troducció a la base de dades de contaminació atmosfèrica es descriu en els diagrama següent.
En el cas dels sensors automàtics, aquests s’agrupen en estacions i realitzen els mesuraments de forma contínua en el temps. Les dades generades són mitjanes semihoràries que queden emmagatzemades com a fitxers diaris en l’ordinador de l’estació remota. Cada Centre d’Anàlisi comunica amb les seves es- tacions mitjançant ràdio o telèfon per tal de transferir els fitxers diaris al seu centre de control, on les da- des són validades i posteriorment transferides al Centre Receptor i Coordinador de Dades.
Pel que fa als sensors manuals, aquests realitzen mesuraments puntuals en el territori. La mostra es cap- ta en el mateix punt, s’ha de recollir i traslladar posteriorment al laboratori del Centre d’Anàlisi correspo- nent per tal d’obtenir el resultat de la mesura. Aquests resultats de l’analítica es comuniquen finalment al Centre Receptor i Coordinador de Dades.
El Centre Receptor i Coordinador de Dades supervisa les dades que trameten els Centres d’Anàlisi i les inclou en la base de dades de contaminació atmosfèrica.
7. Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica 43
Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica de Catalunya (XVPCA)
Estacions remotes
Base de dades
Centre Receptor i Coordinador de Dades
•Informes setmanals i anual
• Comunicats d’incidències d’ozó
• Sol·licituds d’informació
• Difusió de dades a través d’internet
• Altres
•Informes setmanals i anual
• Comunicats d’incidències d’ozó
• Sol·licituds d’informació
• Difusió de dades a través d’internet
• Altres
•Supervisió
•Emmagatzemament
•Consolidació
•Processament Centre d’Anàlisi
Anàlisi i Validació
Enviament
Extracció d’informació
XVPCA
Estacions automàtiques i manuals
XVPCA
Estacions automàtiques i manuals
Anàlisi i Validació
Anàlisi i Validació
Obtenció de les dades (transmissió via ràdio o mòdem)
Centre d’Anàlisi
Centre d’Anàlisi 039-046 - cap 07.qxd 08/01/2002 15:58 Página 43
7.5. Equipament de l’actual XVPCA
Els problemes originats per la contaminació atmosfèrica generalment es reflecteixen amb més intensitat en les zones més poblades; de tota manera, poden existir problemes de deterioració de la qualitat de l’ai- re localment molt importants. És per això que la majoria dels sensors que formen la XVPCA són empla- çats en zones molt poblades o bé afectades de manera particular.
Els contaminants mesurats manualment són: partícules en suspensió, diòxid de sofre i fums negres, plom i clor. I els contaminants mesurats de forma automàtica són: diòxid de sofre, diòxid de nitrogen, ozó, mo- nòxid de carboni, sulfur d’hidrogen, partícules en suspensió, hidrocarburs totals i pluja àcida.
En l’annex II d’aquesta memòria consta el tipus d’equipament de cada municipi.
En el gràfic i les taules següents es mostra l’equipament actual de la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica i la seva evolució en els darrers anys.
7.5.1. Evolució de les estacions de mesurament per centre d’anàlisi (1994-2001)
Centres d’anàlisi Estacions automàtiques Estacions manuals
94 95 96 97 98 99 00 01* 94 95 96 97 98 99 00 01*
Departament de Medi Ambient 36 37 37 37 37 53 50 52 85 85 80 80 83 114 104 100
EMSHTR 14 15 15 15 15 - - - 32 33 33 35 22 - - -
Diputació de Barcelona 6 9 9 9 9 9 9 9 106 111 122 123 105 99 94 91
Aj. de Barcelona - - 1 1 1 1 1 - 12 12 14 12 10 10 9 9
C. T. de Cercs 5 5 5 5 5 5 5 5 4 4 4 4 4 4 4 4
C. T. de Foix 1 1 1 1 1 1 1 1 12 12 12 12 14 8 8 6
Aj. de Tarragona - - - - - - - - 18 15 14 12 12 10 10 10
Aj. Sta. Coloma de Gramenet - - - - - - - - 9 9 9 9 2 2 2 2
Aj. de l’Hospitalet de Llobregat - - - - - - - - 11 11 11 10 3 4 4 4
Aj. de Sant Adrià de Besòs - - - - - - - - 13 13 13 10 - - - -
Aj. de Badalona - - - - - - - - 16 16 16 14 4 3 2 1
Aj. de Manresa - - - - - - - - 7 7 7 7 - - - -
Aj. de Sabadell - - - - - - - - 12 12 12 12 9 6 6 6
CERAM - - - - - - - - - - - - - 2 2 2
Port de Barcelona - - - - - - 2 2 - - - - - 3 4 3
Total: 62 67 68 68 68 69 68 69 337 340 347 340 268 265 249 238
* Estacions en funcionament en data 31/03/2001
7. Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica 45 Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica de Catalunya (XVPCA)
039-046 - cap 07.qxd 08/01/2002 15:58 Página 45
7.5.2. Estacions manuals en funcionament durant l’any 2000
7.5.3. Evolució dels sensors en funcionament per contaminant (1994-2001)
Contaminants Sensors manuals Sensors automàtics
atmosfèrics
94 95 96 97 98 99 00 01 94 95 96 97 98 99 00 01
PST(part. totals en susp.) 59 62 78 78 85 91 81 61 39 42 43 44 43 44 44 39
PM10(part. susp. <10 µm) 15 16 15 17 17 27 26 43 - - - - - - 6 6
Pb(plom) 27(1) 29(2) 21(2) 18(1) 19(1) 23(2) 22(1) 21(3) - - - - - - - -
PS(part. Sedimentables) 71 65 65 63 - - - - - - - - - - - -
Cl2(clor) 2 2 2 2 2 2 2 2 - - - - - - - -
HCl(àcid clorhídric) - 3 3 3 6 6 6 6 - - 1 - - - - -
FN(fums negres) 175 177 177 170 151 130 124 117 - - - - - - - -
SO2(diòxid de sofre) (*) 175 177 177 170 151 121 108 70 47 50 50 49 49 51 51 50
H2S(sulfur d’hidrogen) - - - - - - - - 18 18 17 18 18 18 19 18
NOx(òxids de nitrogen) - - - - - - - - 41 44 43 44 44 47 48 48
HCT(hidrocarburs totals) - - - - - - - - 24 24 24 24 24 24 25 24
O3(ozó) - - - - - - - - 40 43 44 45 46 47 47 47
CO(monòxid de carboni) - - - - - - - - 29 29 30 30 30 30 31 29
PA(pluja àcida) - - - - - - - - 11 11 11 11 11 10 11 11
Total: 337 340 347 339 268 265 249 238 249 261 263 265 265 271 282 272
(1) 12 d’aquests sensors són els mateixos sensors que els de PST.
(2) 14 d’aquests sensors són els mateixos sensors que els de PST.
(3) 4 d'aquests sensors són els mateixos que els de PM10 i 8 els mateixos que els de PST.
(*) El mateix sensor mesura SO2 i FN.
El nombre de sensors correspon als que es troben en funcionament en data 31 de març de cadascun dels anys.
Centre d’anàlisi SO2 PST PM10 FN Pb Cl2 HCl
Departament de Medi Ambient 13 44 34 13 19 2 4
Diputació de Barcelona 34 17 8 64 - - 2
Aj. de Barcelona - 2 - 7 2 - -
Central Tèrmica de Cercs 4 - - 4 - - -
Central Tèrmica de Foix 6 - - 6 - - -
Aj. de Tarragona 10 - - 10 - - -
Aj. Sta. Coloma de Gramenet - - - 2 - - -
Aj. de l’Hospitalet de Llobregat - - - 4 - - -
Aj. de Badalona - - - 1 - - -
Aj. de Sabadell 3 - - 6 - - -
CERAM - 2 - - - - -
Port de Barcelona - 2 1 - - - -
Total: 70 67 43 117 21 2 6
