Intervenció Psicopedagògica en els trastorns del desenvolupament (2507)
Psicopedagogia, 2n.
Curs: 2010/2011.
Tipus d’assignatura: Troncal.
Durada: 2n Quadrimestre.
Nombre de crèdits (teòrics i pràctics): 6 crèdits; 4,5 teòrics i 1,5 pràctics.
Desdoblament de grups:
Prerequisits de l’assignatura:
Participació a Campus Extens: sí.
Idioma en que s’imparteix l’assignatura: Català.
PROFESSOR/A:
DIRECTORI:
Despatx: A-111
Edifici: Guillem Cifre de Colonya Tel.: 971173391
Fax: 971173190
e-mail: francisca.moreno@uib.es
TUTORIES:
1r quadrimestre: Dilluns 18h a 19h 2n quadrimestre: Dilluns 18h a 19h
I. OBJECTIUS GENERALS Crèdits teòrics
1. Aprofundir en l’accepció trastorns del desenvolupament.
2. Analitzar les tendències característiques de les famílies dels infants amb discapacitat i la incidència que poden tenir en el seu desenvolupament.
3. Conèixer les característiques diferencials del desenvolupament dels infants i adolescents amb discapacitat motora/visual.
4. Aproximar-se a les necessitats educatives especials més freqüents dels alumnes amb discapacitat motora/visual.
5. Adquirir criteris i procediments per a l’avaluació de les necessitats educatives especials dels alumnes amb discapacitat motora/visual, i per a la planificació i implementació de la resposta educativa.
6. Conèixer i valorar els diferents recursos materials i les tècniques programes utilitzats en l’educació dels alumnes amb discapacitat motora/visual.
7. Conèixer els diferents serveis existents en aquests camps així com les fonts d’informació i recerca més rellevants.
Crèdits pràctics
1. Analitzar i valorar procediments d’assessorament i ajut a les famílies amb infants amb trastorns del desenvolupament.
2. Valorar, a partir de la vivència personal, les dificultats que implica l’orientació i mobilitat per a les persones amb discapacitat.
3. Analitzar el que implica a la pràctica el procés d’ensenyament i aprenentatge amb alumnes amb discapacitat motora/visual.
4. Analitzar les possibilitats dels diferents recursos materials i les noves tecnologies específiques per a persones amb discapacitat motora/visual.
II. CONTINGUTS Crèdits teòrics
1. Els trastorns del desenvolupament. Conceptualització.
a. Del model mèdic al model educatiu.
b. Definició i concepció classificatòria.
c. Prevenció, detecció i intervenció primerenca.
d. La família davant els trastorns del desenvolupament. Algunes particularitats del context familiar dels infants amb trastorns del desenvolupament.
e. El procés d’assessorament familiar. Les relacions família/escola/serveis.
2. La discapacitat motora: Conceptualització.
a. Heterogeneïtat de les deficiències/discapacitats motores.
b. Classificacions i etiologies.
c. Característiques bàsiques del desenvolupament dels infants amb discapacitat motora.
3. L'Educació de la persona amb discapacitat motora.
a. La intervenció interdisciplinar.
b. La rehabilitació i l’habilitació en la discapacitat motora. Intervenció educativa, fisioteràpia i logopèdia.
c. Identificació i valoració de les nee dels alumnes amb discapacitat motora. Criteris per a l’escolarització. Adaptacions curriculars.
d. Recursos educatius i ajudes tècniques. Barreres arquitectòniques i accessibilitat.
4. La discapacitat visual. Conceptualització.
a. Definició i classificacions. Anatomia i fisiologia de la visió.
Etiologies.
b. La valoració de la visió funcional.
c. Aspectes diferencials del desenvolupament dels infants i
d. Deficiència visual i altres dèficits associats.
5. L’educació de la persona amb discapacitat visual.
a. Identificació i valoració de les necessitats educatives especials, al llarg del procés educatiu, de l’alumnat amb discapacitat visual.
b. Les adaptacions curriculars: Adaptacions d’accés. Adaptacions dels elements curriculars
Crèdits pràctics
1. Les entrevistes amb la família. La preparació de l’entrevista. El context.
Les pautes d’assessorament. La millora de les pràctiques educatives familiars.
2. Les limitacions de la ceguesa en relació al coneixement espacial i l’orientació i mobilitat.
3. Les limitacions de les persones amb discapacitat motora com a conseqüència de les barreres arquitectòniques.
4. Les adaptacions curriculars: els recursos específics, els materials adaptats, els canvis en la metodologia, els objectius i continguts específics.
5. Les estratègies d’intervenció per tal de facilitar la interacció i la competència social a l’escola.
6. La coordinació i col·laboració entre els diferents serveis/professionals i entre aquests i les famílies.
III. METODOLOGIA I ACTIVITATS Crèdits teòrics
Pel que fa als crèdits teòrics el curs s’organitzarà al voltant de l’exposició introductòria a classe dels temes assenyalats al programa. Així mateix, l’assoliment dels continguts es complementarà amb la lectura de textos i documents relacionats amb cada un dels temes específics i amb l’anàlisi de material audiovisual. D’altra banda, els estudiants hauran de realitzar la lectura obligatòria d’un o dos llibres que es concretaran al començament del curs.
Crèdits pràctics
Pel que fa als crèdits pràctics el treball consistirà, a grans trets, en la realització de pràctiques de simulació, la participació en activitats de debat, l’anàlisi de materials diversos (textos, material audiovisual...), l’elaboració d’adaptacions curriculars, l’anàlisi-reflexió al voltant de supòsits pràctics, la planificació d’intervencions, etc. Des d’una metodologia participativa i dinàmica, amb aquesta organització es pretén que l’alumnat estableixi una connexió entre la teoria i la pràctica. L’assistència als seminaris pràctics serà obligatòria.
IV. CRITERIS D’AVALUACIÓ Dels crèdits teòrics
• Una prova escrita que tindrà lloc en finalitzar el curs (60%).
• Es valorarà la participació de l’alumnat a classe en totes les activitats que es proposin (10%).
Dels crèdits pràctics
• La participació en les activitats pràctiques i l’entrega de les activitats que se sol·licitin (30%).
V. OBSERVACIONS Opció no presencial
Els estudiants que per motius diversos no puguin assistir a classe hauran de comunicar-ho a la professora la primera quinzena de l’inici del curs. Se’ls proposarà una sèrie d’activitats alternatives que hauran de realitzar i presentar periòdicament, la qual cosa esdevé imprescindible per aprovar l’assignatura, a més de superar la prova escrita
VII. BIBLIOGRAFIA BÀSICA
Barton, L. (Comp.) (1998). Discapacidad y sociedad. Madrid/La Coruña:Morata/Paideia.
Comes, G. (1992). Lectura y libros para niños especiales. Barcelona: CEAC.
Costas, C. (2003). Avaluació psicològica del desenvolupament infantil. Des del naixement fins als 6 anys. Barcelona: Servei Publicacions UAB.
Brazelton, T.B. i Cramer, B.G.(1993). La relación más temprana. Padres, bebés y el drama del apego inicial. Barcelona: Paidós.
Buxarrais, M.R. i altres (1996). Ètica i escola. El tractament pedagògic de la diferència.Barcelona: Edicions 62.
Carenas, F. (1990). Joc vivenciat per a infants amb trastorns sensorials i motrius. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Benestar Social.
Diversos autors. (2000). Mujer y discapacidad. Buenas prácticas. Madrid:
INSERSO.
Diversos autors. (2001). Llibre blanc de l’atenció precoç. Barcelona: Diputació de Barcelona.
Espina, A. i Ortego, Mª A. (2003). Discapacidades físicas y sensoriales.
Aspectos psicológicos, familiares y sociales. Madrid: CCS
Freixa, M., Lozano, P., Paula, I. Piera, Ll. (1998). Família i disminució. Temps d’Educació,20, 101-130.
Freixa, M. i Pastor, C. (Coors.) (1995). Familia e intervención en las necesidades especiales. Madrid: AEDES.
García, J.N. (Coor.) (1999). Intervención psicopedagógica en los trastornos del desarrollo.Madrid: Pirámide.
Giné, C. (Coor.) (1997). Trastorns del desenvolupament i necessitats educatives especials. Barcelona: EDIUOC.
Giné, C. (1998). El paper de la família i l’entorn microcultural en els processos d’integració. Educar, 22-23, 119-137.
Gómez, J.F. (2001). Rituales y personas con discapacidad. Bilbao: Mensajero.
Grau, C. (2004). Atención educativa al niño con enfermedades crónicas o de larga duración. Málaga: Aljibe.
Lévy, J. (1993). El bebé con discapacidades. Barcelona: Paidós.
Lewis, V. (1991). Desarrollo y déficit. Barcelona: Paidós-MEC.
Lobato, D.J. (1992). Hermanos y hermanas de niños con necesidades especiales.Madrid:INSERSO.
Marchesi, A., Coll, C. i Palacios, J. (Comps.) (1990). Desarrollo psicológico y educación III.Necesidades educativas especiales y aprendizaje. Madrid:
Alianza.
Marsellés, M.A. i Jové, G. (Ed.) (2000). De la prevenció a l’atenció en la primera infància. Un enfocament interdisciplinar con discapacidades. Barcelona:
Paidós.
Lewis, V. (1991). Desarrollo y déficit. Barcelona: Paidós-MEC.
Lobato, D.J. (1992). Hermanos y hermanas de niños con necesidades especiales.Madrid:INSERSO.
Marchesi, A., Coll, C. i Palacios, J. (Comps.) (1990). Desarrollo psicológico y educación III.Necesidades educativas especiales y aprendizaje. Madrid:
Alianza.
Marsellés, M.A. i Jové, G. (Ed.) (2000). De la prevenció a l’atenció en la primera infància. Un enfocament interdisciplinar. Edicions de la Universitat de Lleida.
Méndez, L., Moreno, R. i Ripa, C. (1999). Adaptaciones curriculares en educación infantil. Madrid: Narcea.
Musselwhite, R.C. (1990). Juegos adaptados para niños con necesidades educativas especiales. Madrid: Ministerio de Asuntos Sociales.
Navarro, J. i Canal, R. (1999). ¿Qué podemos hacer? Preguntas y respuestas para familias con un hijo con discapacidad. Salamanca: Consejería de Sanidad y Bienestar Social de la Junta de Castilla y León
Piantoni, C. (1997). Expresión, comunicacicomunicación y discapacidad.
Modelos pedagógicos y didácticos para la integración escolar y social.
Madrid:Narcea.
Pointer, B. (1996). Actividades motrices para niños y niñas con necesidades especiales.Madrid: Narcea.
Puigdellívol, I. (1995). Estratègies d’integració. Barcelona: Fundació Privada Catalana de l’Hemofília-Rosa Sensat.
Puigdellívol, I. (1999). La educación especial en la escuela integrada. Una perspectiva desde la diversidad. Barcelona: Graó.
Ríos, M. i altres (1999). Actividad física adaptada: el juego y los alumnos con discapacidad. Barcelona: Paidotribo.
Rodrigo, M. i Palacios, J. (1998). Familia y desarrollo humano. Madrid: Alianza.
Sánchez, A. (1996). Necesidades educativas e intervención psicopedagógica.
Barcelona: UAB.
Sánchez, A. (1997). Atención temprana. Programa de 0 a 3 años. Barcelona:
CEDECS.
Sánchez, S. i altres (1998). Supuestos prácticos en Educación Especial.
Madrid: Editorial Escuela Española.
Sinason, V. (1998). Comprendiendo a tu hijo discapacitado. Barcelona: Paidós.
Verdugo, M.A. (Dir.) (1995). Personas con discapacidad. Perspectivas psicopedagógicas y rehabilitadoras. Madrid: Siglo XXI.
Verdugo, M.A. i Jordán de Urríes, F. (Coor.) (2001). Apoyos, autodeterminación y calidad de vida. Salamanca: Amarú
VI. BIBLIOGRAFIA GENERAL Mòduls 2 i 3
AAVV. (1990). Las necesidades educativas especiales del niño con deficiencia motora. Centro Nacional de Recursos para la Educación Especial. Serie Formación. Madrid: MEC.
Basil, C., Soro-Camats, E. i Rosell, C. (2000). Sistemas de signos y ayudas técnicas para la comunicación aumentativa y la escritura. Barcelona: Masson.
Baumgart, D., Johnson, J. i Helmstetter, E. (1996). Sistemas alternativos de comunicación para personas con discapacidad. Madrid: Alianza.
Bobath, B. i Bobath, K. (1987). Desarrollo motor en distintos tipos de paràlisis cerebral.Buenos Aires: Panamericana.
Campagnolle, S. (1998). La silla de ruedas y la actividad física. Barcelona:
Paidotribo.
Carenas, F. (1993). Juegos vivenciadosvivenciados. Niños y niñas con parálisis cerebral. Barcelona: CEAC.
De Andrés, T., Moyá, J. i Peña, I. (1997). Alteraciones motoras en el desarrollo infantil. Análisis clínico de casos prácticos. Madrid: CCS.
De los Reyes, R.C. (1997). Yo soy Rocío y tengo parálisis cerebral. Sevilla:
I.L.C.
De Ponga, A. i altres (1997). No ser una silla. La cara oculta del mundo de grandes discapacitados. Tafalla: Xalaparta.
Equip ASPACE (2000). Materials Curriculars elaborats pel Centre d’Educació Especial “Pinyol Vermell”. Govern de les Illes BalearsBalears. Conselleria d’Educació i Cultura.
García, A. (Coor.) (1999). Niños y niñas con parálisis cerebral. Madrid: Narcea.
Gómez, J. (1999). Rehabilitación psicomotriz en la atención precoz del niño.
Zaragoza: Mira.
Jollien, A. (2001). Elogi de la feblesa. Barcelona: La Magrana.
Le Métayer, M. (1995). Reeducación cerebromotriz del niño pequeño.
Educación Terapéutica. Barcelona: Masson.
Mas Dalmau, J. (1984). Psicopedagogia de la paràlisi cerebral. Barcelona:
Departament de Sanitat. Generalitat de Catalunya.
Martínez, D. i altres (2000). Necesidades educativas especiales: Alumnado condiscapacidad motórica. Guía para la respuesta educativa a las necesidades del alumnado con parálisis cerebral. Navarra: Fondo de Publicaciones del Gobierno de Navarra.
Martín-Caro i Junoy, M. (2001). Sistemas de comunicación y parálisis cerebral.
Madrid: ICCE.
Martín Herrero, J.A. (1992).Como afrontar la esclerosis múltiple. Madrid: CEPE.
Moro, J. (1995). El pie de Jaipur. Barcelona: Planeta. Seix-Barral.
Pardo, A. Mª. (2004). Parálisis cerebral. Aportaciones de la psicología clínica al desarrollo evolutivo. Madrid: ASTRANE.
Ponces i Vergé, J. (1991). Paràlisi cerebral infantil. Barcelona: Departament de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya.
Puyuelo, M. i Arriba, J.Á. (2000). Parálisis cerebral infantil. Aspectos comunicativos y psicopedagógicos. Orientaciones al profesorado y a la familia.
Málaga: Aljibe.
Puyuelo, M., Póo, P., Basil, C. i Le Métayer, M. (2001). Logopedia en la parálisis cerebral. Diagnóstico y tratamiento. Barcelona: Masson.
Roca, A. i Deyà, M.I. (1994). Sara en el món conegut. Palma: Lleonard Muntaner.
Salom, C. (998). Soy Caty Salom. Tengo Esclerosis Lateral Amiotrófica.
Málaga: ILC.
Soulier, B. (1995). Los discapacitados y la sexualidad. Barcelona: Herder.
Toledo, M. (1998). La parálisis cerebral. Mito y Realidad. Sevilla: Universidad de Sevilla.
Toledo, M. (1998). El niño deficiente en el sistema nervioso central. Guía para entender los informes médicos por los educadores. Secretariado de Publicaciones de la Universidad de Sevilla.
Von Tetzchner, S. i Martinsen, H. (1993). Introducción a la enseñanza de signos y al uso de ayudas técnicas para la comunicación. Madrid. Visor.
Mòduls 4 i 5
Almonacid, V. i Carrasco, Mª.J. (1989). El juego en los niños ciegos y deficientes visuales.Madrid: ONCE.
Arnaiz, P. (1994). Deficiencias visuales y psicomotricidad. Madrid: ONCE.
Arnaiz, P. (1998). Educación infantil y deficiencia visual. Madrid: CCS.
Bardisa, M.D. i altres. (1983). Guía de estimulación precoz para niños ciegos.
Madrid: INSERSO.
Bueno, M. i Toro, S. (Coors.) (1994). Deficiencia Visual. Aspectos psicoevolutivos y educativos. Málaga: Aljibe.
Cantavella, F. i altres (1992). Introducción al estudio de las estereotipias en el niño ciego. Barcelona: Masson-ONCE.
Comes, G. (1998). El diari d’en Marcel. Barcelona: La Galera.
Díaz-Aguado, M.J. (1995). Todos iguales, todos diferentes. Madrid: ONCE.
Fernández, E. (1998). La creatividad en el desarrollo de los niños ciegos.
Universidad de Santiago de Compostela.
Fraiberg, S. (1982). Niños ciegos. La deficiencia visual y el desarrollo inicial de la personalidad. Madrid: INSERSO.
Lafuente, M. A. (Coor.) (2000). Atención temprana a niños con ceguera o deficiencia visual. Madrid: ONCE.
Leonhardt, M. (1992). El bebé ciego. Primera atención. Un enfoque psicopedagógico.Barcelona: Masson-ONCE.
Leonhardt, M., Cantavella, F. i Tarragó, R. (1999). Iniciación del lenguaje en niños ciegos.Un enfoque preventivo. Madrid: ONCE.
Leonhardt, M. (Coor.) (2002). La intervención en los primeros años de vida del niño ciego y de baja visión. Un enfoque desde la atención temprana.Madrid:
ONCE.
Lucerga, R. i altres (1992). Juego simbólico y deficiencia visual. Madrid: ONCE.
Miñambres, A. (2004). Atención educativa al alumnado con dificultades de visión. Málaga: Aljibe.
Miñambres, A., Jové, G., Canadell, J.Mª. i Navarro, Mª P. (1996). ¿Se pueden tocar los cuentos? Madrid: ONCE.
