CARLES SAL VADOR
Rosa deIs Vents
POEMES
orC/144 I
BIBLIOTECA DE CONTEMPORANIS.-IV
ROSA DELS VENTS
CARLES SAL VADOR
Rosa deIs Vents
POEMES
Próleg
d'Eduard Marfínez Ferrando
Any M.CM.XXX
Es propietaf.
Drets reservafs.
*****************
A
gUIsade proleg
CarIes Salvador, el mestre de Benassal com afe- geixen tots els que f'han /legit, que són munió, re- presenta avuí una institució en la ciutat del valen- cianisme intel'lectual. Es per aixó que també ofe- reix el més be/l exemple de la joven/ut nostrada, per no carregar amb la frivolitat, el ventatgisme i I'eixorquia, que constitueixen el feixuc pes mort de la majoria d'aque/la.
¡ove encara, puix nasqué a Valencia I'any 1893,
sembla que en dedicar-se a J'ensenyanra, sobre tot,
va sentir de prop el greu problema de J'escola va-
lenciana: Els xiquets a casa i als carrers parlaven
la /lengua vernacla i e/l havia d'esplicar-los les no-
cions més- elementals eh altra oficial i ¡que no en-
tenien!...
I fon aleshores quan bro/la en la seua anima una pregona
fevalencianista que /'abranda com a I'Apos- tol, cavalcant camí de Damasc, en el moment que una /Ium més viva que la del sol li féu e/oure els u/ls, per a veure endavantla de la veritat.
Hagué de consagrar-se /Iavors a la lectura i a I'estudi de la historia i les /Ietres regnícoles, amb I'objecte de coneixer les causes de la tragedia de I'escola valenciana, que és la mateixa del nostre poble. Aixo el deixa sense
comer~espiritual al seu retir i solitud camperols de Benassal i fon a cercar- lo tan soIs en la correspondencia amical, pero men- tre, a la seua anima es bastia el que en el/lenguatge teresia diriem la «morada. de /'anunciada perso- nalitat literaria, puix que en aque/la traba el menat- ge més confortable per a prosseguir en la seua tas- ca: El constitueixen els extasis de les grandeses passades i les enyorances per la dolorosa perdua d'e/les.
Entre les al'lucinacions que causa I'ai'/lament,
ho era la més freqüentla Vestal de la Patria estesa
sobre el paviment del temple i al seu costat el bra-
ser que mostrava el foc de I'esperit pairal quasi
apagat i algunes sagrades ,cendres escampades quan
la caiguda de la gran sacerdotessa de Valencia. AI-
tres vegades desfila ven tot seguit per el numen del
poeta les grans figures i
e/sesdeveniments més re-
---
marcables de la historia de /'antic Regne de Valen- cia.. , I un viu anhel de redrefament i reconstituciá de tot aixo neguiteja, aleshores, el seu coro
Esceptic deIs messianismes no espera, en la seua generositat, a que fessin el prodigi els altres, i pIe de virior i entusiasme volgué arribar fins pogués, lIenfant-se a la lIuita, amb la be/la fal'lera del Creuat que aixopluga /'esperanfa al pit i que porta en la ga/lardia del seu ploma/l el símbol de les alti- tuds humanes.
Caries Salvador, armat ja cava/ler de /'Ideal, surtcap a la Terra Santa de la valenciania i batalla heroicament en aquests anys darrers, als camps de la pedagogia, el periodisme, la poesia i la literatura en general amb I'aplaudiment sincer deIs cultes es- tols de Castellá, Valencia i Barcelona, així com de tot el públic /legidor.
En el present aplec poetic esdevé, a més, el sub-
ti!i Espiritual poeta de sempre, que elegí per Musa deIs seus versos a Madama Modernitat, i comsevull- ga que el món, als nostres dies, palesa més sensibi- Iitat que sentimentalisme, la deu de la seua poesia /lisca aquí més per la intel'ligencia en combinació amb els sentits que per un cor sagnant d'amor i de pietat.
La sinceritat /loable del poeta fa que es /liure al
confusionisme del seu temps, en la literatura, J'art,
la política i la sociologia sense que aixó vu/lga dir que no es done en la florida garlanda que acaba de teixir un nexe, que és com vigorós til de ferro que, éllseu be/l mig, la refon;a: Aquesta elegancia de I'es- tre de Salvador que, mestre de la simpliticació i la miniatura deis seus poemes, sembla enlairar-se als mateixos cims de Baudelaire, tot acceptant el seu conse/l d'ubriagar-se en quant a la poesia i la virtut.
Una poesia que, de tant en tant, traspua una va- guetat sugerent per demés. que tal vegada provinga de I'esmentada
alian~aque féu el nostre Caries Salvador, amb aquella barreja actual de tendencies estetiques, literaries i artístiques, a les quals ja ens referírem abans. V'aquí que les seues troballes poe- tiques acusen unes vegades perfils descriptius, al- tres lírics, adés matisos ingenus. adés
d'humoul',bé deliquis místics, bé sensuals i alhora visions
ci-vils i camperoles.
ROSA DELS VENTS, doncs, no ha necessitat que la bategés ni el propi autor, puix ella mateixa es va donar el nomo
Heus ací perque saludem en nom de la be/lesa i la Valenciania aquest breviari que inspira la fanta- sia, tan puren la intenció com en elllenguatge, que s'ofereixen amb la blancor immaculada de /'armeni amb la suavitatondulant de la marta... el que ens
- 11
vaeanades que es feren endemiques, per dissort, a la república de les I/etres valencianes,
L1egiu-lo, valencians, i ereureu que a la sala del vostre senyorial castel/, on es veieu aeoblats amb altres nobles eaval/ers i belles dames, ha pujat un trobador que, després de trempar la seua citra, cantava rantiga gloria: Les gestes admirables d'a- quel/a nació valenciana i/'lustre i poixant, de tan amanyagada per la deessa Minerva, sobretot a r Edat Mitja,
La patria deIs opals del eel i la mar, el vellut es·
meragdí de ses hurtes, el naere de les alqueries, rat- zabeja i els diamants eolossals de les muntanyes, ror de les pa/meres i la porpora augusta deIs seus tarongerals que parlen de vida i que ara fa més de dos seg/es fon oecida de ferida mortal, esperant eom altra Bruni/da el Sigfrid que la desperte i la salve,
EDUARD MARTINEZ FERRANDO
POEMA
Canta la estelada la melodia de sa llum i el rossinyol il·lumina
l'
arbre- farola encantada-
en la rambla fosca.
Les estrelles han baixat a pendre el bany
en els pe'tits bassals i en el rierol que valdria portar-les lluny.
Elles naden, vaixells-diamants, i van a la deriva.
Quan són a la riba
cada lluerna ne pren un bod.
Les mans enguantad es de la nit van recollint la seda del xal de lluentines cantores,
el rossinyol s' apaga
l'
MIT]A NIT
Sobre la muntanya, la lluna;
a dalt del campanar,
l'
estrella i un munt de garbesdormides en el disc argentí de
l'
era.El jazz-band del grill, en
l'
acacia;la flauta del gripau, en la riba i el cristall de la font cantant
les estrofes del nocturn estival.
1 encara:
les lluentines deIs teus ulls, el coral del cigar
i l' arqueta del meu pit amb la brasa del meu COI'
cremant.
La lIuna, ara,
sobre tot.
Sota l'arcada de la nit nosaltres dos.
1 tu, estimada, recolzada al mel! pito
CONSTEL·LACIO
T enen {red les estrelles i tremolen llurs cascavelIs d'argent amb repics de llum.
T enen {red les estrelles dins el xaI de la nito S 'asomen a la barana del vent que passa i encara encenen més
els llums, cjuan Amor aleteja
vora nostre, esposa.
També dins I'ombra de la cambra nostres llavis cascavelIegen besades, esposa,
i mai no tenen crepuscle ni albada.
-
Quan les estrelles rumbegen el dring en el fred,
una contel·lació calda _ els nostres ulls abrandats - llueix al cel de
l'
Amor de nosaltres dos, esposa, i tu i jo som satel·lits de nosaltres mateixos.POEMA
Cada bee esclatava en son punt i ara encara té flors el jardí, Per al fill té els esclats més sanan i5'esponja, de goig, el meu COI' perque en eH a mi em besa
Mon fill!
Entre besada i encantament ens va vindre una [illeta
- com un palmó daurada- de no sé quin paradís llunya
on els estels naixen en la fae; de les cl'iatures
Ma filIa!
Juguen els dos damunt la pell d'ovella com en la jungla els llops menuts ...
1 la mare els mira
embadalida
1 A MI SE ME TRENCA EL CORo
PRIl'1AVERA
Passa xiulant el fadrí i en la boca du una flor;
1
'ha collidaper
guarnir la alegria de son coron s'atenda vara el llar de
l'
Amor de flam divíl'
aranya que fila en or la teranyina sens fi.1
esguarda dins de sa ment la imatge gris, transparent, d'una jove indefinida de la qual ara té esment perque són-li en moviment tates les sangs de la vida.POEMA
Res no canta
en la nit
sinó el grill.
el meuCOI' i l' estrella remota.
Res no vibra sinó ma voluntat, els ulls fosforescents del felí i la brasa del cigar.
Tu - dona, fibra, passió-
has recolzat els teus bra¡;os en els meus, ta paraula ha xuclat ma paraula
i els teus ulls
- estrofa, esgari¡Ji foc - han somogut la feble trinitat de la nito
la fresca pulveritzada deIs estrels, el baf terral de l'horta regada . i els cércols
- iris, iris, iris- de la dama
- bruna- vestida de Sol.
Canta el cor, les fulles de
l'
acaciai
l'
estrella punxaguda.Altrament
- Oh dona recolzada als meus desitjos- canta el teu desig
- Mestre cantor
de la noatra Amor- dins la carcer de set veIs deIs teus llavia.
L' arc de la nit se comba més, las,
en encendre' s les bengales deIs teus ulls.
POEMA
El vent s'ha penjat als arbres no' s mou ni fulla ni ramo El vent s'ha penjat als arbres com ramal' al meu COl'.
Veu el vent passar la lluna com miro que passes tu.
1 té, ara, les ales clases.
Potser dema amanyague la fuila tendra, potser trenque els cimals groixuts.
El meu COI' és ben quiet...
Dema potser valdria besar-te la boca, estimada, - u oblidar-te.
~uidestriara
els misteris del vent dormit
i del Cal' huma?
POE]\!lA de quan riu la perdiu
Se evapora el verd del blat
i clareja el tany
sota
l'
espiga que grana.La colvia té el posat d'un novell
esperit sant sobre el mocador tacat del bancal.
Les roselles van emigrant cap al Nord
seguint la festa estival.
La lIuna esmola la fal'>
en l' acer del cel blau
i la guatlla crida - alegre reclam-
l'
escopeta fumosa del ca,>ador afanyat.Se evapora el verd del blat
quan riu la perdiu.
POEJYIA de T ARDOR
Van rovellant-se els arbres dins
l'
aire tardoral.Han soterrat
l'
agüela que feia mitjaal raig de sol i el jove que eollia roses vermelles
al tany dels llavis p¡¡l·lids.
Oh els moeadors de fil estampats!
Comeneen a remar els flautins
de les joves eaderneres
i les figues blanques toreen el eoll entre el eodony olorós,
el préssee de molla d' or i el rairo que 5'aeosta al eup.
El cotó-fluix de les núvo]es emmolla les roques lluentes de la muntanya calva.
L'herba de les olives s' acurruca en feixos.
L' espígol afila les llances en l' aire fresco La perdiu que resta, canta i riu
com l'infant matiner que va a l' escola.
XIPRERS
Ac(uells raspalls c(ue hi ha dins del ealvari de punta al eel i esperen nuvolades són plens de goig davant la volta blava.
Ells van ereixent pel gust d' ésser inútils, per fer-se poe a poe menys manejables, per viure eternament en ampla vaga.
Només
l'
estel remot exorna els vertexs, només l' oeell fa niu en llurs braneatges.(Oeell i estel- mon eor! - refils i brasa).
GITANOS al poble
Mascares filies del punxó de Gargallo hom ha exposat esta tarde pel poble.
Vora ma finestra ha florit una dansa a l' encreuament del meu COl' i el can'er i un castell de focs ha encés les ninetes
deIs ulls i eh flancs i els ()its i ehbra~osdal15ants.
Els peus metal·hcs i les clenxes voleiadisses acompassen el ritme tormentador.
Decora
l'
escena:la pandereta del Sol i l'aire de
l'
estiu sota el blau timbal del ce! cal·lid.Com jo, separat del món per la reixa, l' eremita en
l'
antic desert faraonic ...La tentació tanca les torc;ades espiraIs i encara té unes paraules de mort en els llavis tallats en pedra foguera.
1 ha ditAMOR tres vegades: AMOR!
He vist la meua anima anegant-se en les ±lames invertides de la corpora;
i he pres de la butxaca ]' ora ció del segle;
i he tirat rincens monetari a les brases caldes;
i s'ha allunyat de mi la tentació
besant, amb passió, els redolins de coure.
IDIL'LI
Ella venia de l'horta i ell tocava el saxofó.
El camí curull de grades i el balcó de semitons.
Ella arramalava lIn ase i ell un xarleston.
El blau-cel el destenyia l' esferoide de llalltó.
Ella venia de l'horta i ell asomat al baleó.
1
RETRAT de la meua ESPOSA
La vaig coneixer - i desitjar- i la tinc.
Li vaig mossegar
la cirera deIs llavis ...
Vaig collir
les roses de sa galta ...
Va fiorir
el lliri del seu ventre
... 1 M HA
,
DüNAT UN FILL.LES 11 DEL MATI
Quin sol!
El blat, en garbes, d' esquena al sol.
Les núvoles, cIares, pels aires.
Caldeja el vent i no plou.
La nena té un l)lat de corals en la falda i arracades de cÍl'era en les orelles.
L' esposa, brac;os nus, esten la roba i oml))i de veles la galeria:
blanques i negres i virolades, El vaixell de la casa
té dols i goigsi un banderí tremoló s per cada día.
El nen yola pel món - adalerat - en les ales d' un llibre de proses.
El pare somriu dins del poema i encen la cigarreta que el fa somniar.
A l' estereoscopi deIs ulls se li amaneix la fantasia:
elllarg viatge que mai no es fara.
En
l'
era veinacanta un fadrí camperol una can"ó d' amor i de sol.
~uin sol!
1 les Barbes - tostades, tombades - al sol.
LA FILLA 1 LA NETA
Pren una drapa la meua filIa i amb ells fa una xica nina
-la meua neta,
la seua filIa. - Pren els draps i canta una canr;ó sense lletra
sense música ...
1 alleta ma filIa sa filIa ideal que mai no pIara
que mai no crida...
1 conversen les dos amb paraules melases i tenen mitges rialles
i glops de felicitats e.n les baques.
- Ai el cor!
Si no 'm volies, bonica, ull blava, cara fina, cardereta blanca, ai el cor!
de dol me morc.-
1 jo, amb el cor tot replé de glories, enceses les ll¡mties deIs ulls
i amb les mans a les boltxaques les espio
'1 EM TRENca DE RIURE.
4 POEMES hivernals
1
El primer quiquiriquí del gall deixondeix la magestat de la dobleta del Sol
i envia a dormir amb el fibló sonor les noctambules, fredoriques estrele5
- tarda tararí matinal. -
La persiana del migdia - a l'hivern-
s'arromanga les faldes per a que daure el Sol interioritats casolanes,
la vella dormida al ventall del Sol, els ulls del gat roncador
i la cadarnera de la gabia de filferro.
En el tou de la persiana
un ocell té, de nits, un palau per dormito
3
Neva. Neva. Neva ...
EIs :mgels aboquen damunt de la terra la llana deIs seus matalassos fresquíssims.
4
Tarde de N adal llarga digestió.
Esport de balancí, xic esport.
Les coques eren fines i gras el titot.
Ai el blau del fum del cigar!
Son. Son i esport!
POEtvIES MARINS
1
T eories de fum en l'horitzó marí, d' esquena al sol morent, al cel malaltís
i a les núvoles vermelles
que escapsen les muntanyes llunyes.
F ris mediterrani
-segle
xx-
el meu.
EIs camins de la mar ratllats de veus de sirenes
electriq ues que desperten les ones
i els galfins obscurs
que saluden amb mocadors d' escuma penjats al coll.
Més aprop, les gasolineres rapides botant de vida i amb els cors encesos,
amb els ventres plens de fruits de mar saborosoll i amb timoners que Ilencen les barques
contra els bancs de peixos.
1 junt a mi
- en la proa de l'escollera- la canr;ó viva del rompent,
l'
aire que' m iodificaI L'HIMNE VITAL DE LA MEUA ANIMA.
Tenia els ulls plens de veles.
La mar li feía el vestit.
Prenia amb daler les teles salobres de blau teixit.
L' immensitat sobre d' ella.
El cor hissat dins de nu.
Al cel el bleix d 'una estrella i al far els rajos que Hu.
Unes barques peixcadores van encendre els seus fanals.
La mar obria aleshores ses pupiles fantasmals.
3
Hi ha allluny una vela al Sol
i una aspiració suprema en 1'horitzó;
i un bergantí de llana que navega' pel cel
anclat
en el cor del vento
1 acÍ prop hi ha la fortor de
l'
alga i el rogle de dones que circumden la xarxa.Entre la mar i jo la platja.
Entre el cel i jo
les gavines; i entre tu i jo l'horitzó marí.
4
A loan Lacomba
monedes, l'horitzó marí La nit
ulls, sobre
se comba mostrant la joieria:
escjuel1es, sense veles;
en e l t a p í s o n d u l a n t
de l a mar
les sirenes mostren i amaguen els mocadors blancs
en volutes barroques de salutacions amoroses;
de la escollera estant el far
canta la seua pa5sió d' ahir, d' avuí, de sempre en sospirs de l1um, de llum, de llum,
que l' espai salobre ofega en sa vellutada sina.
5
5 'ha disolt la lluna en la mar.
Els peixos ne prenen bocins i els posen a rescata.
Oues estrelles vermelles - al fons- en parella !>eixcadora omplin la xarxa de bocins de lluna.
Per l' envelat avellutat del cel passegen aranyes de Hum mima.
Oins del cor del P ort
- sobre unes caixes de fruita de
501-
hi ha una can<;ó alemanya, unes dents blanques que somriuen i un acordió plorant.
Casiopea, en creu, posada al cel -es vincla desmaiada
i el F ar obri els ulls a tots els vents per copsar
l'
espectacle quotidia....
6
Aquell bergantí que dorm al costat del trasatlántic, si en sap de platges i ports!
1 aquell vapor ennegrit que es descaragola el fum i a babor té un h~meros amb el cel a dins deIs ulls, si en sap de ports i pIatges!
Així tu mon desig, vals navegar i saber de les besades
en tots els meridians i en les platges amoroses de tates les mara
- quietes i blaves i ardentes i braves - .
Viatger fas jo que en cada port, al aalpar,
faria voleiar
el banderí tremolós del meu mocador
LA LLUNA FILA
A Fina Cantó
La lluna fila sa Hum i va minvant la filosa;
la lluna fila i consum la seua vida afanyosa.
D' on prens la llana, )luneta?
Qhe
fas del [il que has filat?Files i files distr~ta
o bé fas la feina a ton grat?
La lluna fila sa vida ma vida file també (aquesta bella mentida que si és mentida no sé).
La lluna fila.
S'emporta sa llum a una casa morta.
.. ,
•
EL BOU 1 LA VACA
A Alardo Prats
iBeltriw
De blanc la masia de verd cIar la prada el bou i la vaca color xocolata.
Junyits d'una {JOta no fan ni una passa nugats a una branca ros eguen
l'
estaca.Si esguarden el cel floreix la mirada;
navega molt alta una onsa de llana.
~uan miren la terra la troben ben grassa¡
remuguen la mata d'herbei per gustar-la.
Al cim d' una roca punteja una guatIla i el bou i la vaca tremolen la bana,
l' esguarden, 1'escolten, somnien la gracia ...
La joia esfuIlada rebusquen la calma.
De blanc la masia de verd cIar la prada el bou i la vaca color xocolata.
EL TITüT
Pels voltants de la masia va el titot;
sembla que fatilleria feu titot d' un vell bruixot.
Son vestit negre blaveja si el recull
i a ningú del món enveja posseit del seu orgullo
Creu portar sempre a la moda son plomal!;
quan s'ho pema, fa la roda i el ventall.
De son pas mai no en fa massa, pinturer;
poc a poc vol fer la passa pel carrero
Cada jorn trota i retrota per lluir
l'
ample vestit i per res homli
escarotaSap baixar l,er lluiment el seu moc; si vol
l'
arrufa, fa una passa i de repent se detura al temps que bufa i obri airós altra vegada son plomall;no fara nova petjada pero si
l'
escarafall.F uig de casa i de la jac;a per, voltant, no anar enlloc i no sap que cada passa va acostant-lo vora el foc car del viure soIs li es pera
- bé que mal- una taula llaminera de Nadal.
EL NUVI
El nuvi i la núvia se estan al pedrís.
EIs l)ega la Huna de tots els caminso
Conversa en sordina - pa-tam pa-ta-tam - . La Huna és amiga.
Se l)renen les mans.
EH diu de casar-se;
la jove somriuo La Huna és molt alta, molt blava, la nito
Conversa en sordina - pa-tam pa-ta-tam -' o La mare dormita;
s' abracen, amantso
Hom fa una promesa i es té un tremolor.
La jove a la orella du cantics d' amors.
Conversa en sordina - pa-tam pa-ta-tam - , La Balta ella arrima i un bes ellli fa.
Al fer-li besada li clava la dento Vn
fi1
de sang raja i un lliriRoreix.
RABERA
Devalla el eomellar la rabera.
Comen<;a ja a enfosquir, moradenea,
la tarda flonja i lassa.
La parpella
del sol eobreix son ull amb temen<;a
i assoma' s a
l'
atzar tota estrella.Devalla vers la font la rabera.
La flauta pastoril musiqueja.
Canta
l'
argent sonor d' una esquellai el eel té eneal' la ploma vermellenea
de l' últim raig de sol que li queda.
Les dents del pastoret tenen nlenta.
La pica de la font una estrella.
Ela beIs de les ovelles sabor d'herba
i 1'hora té
l'
encant de la terra- perfum de farigola n1l1ntanyenca - .
Al baci de la font detura' s la rabera.' Somriu en el bassal
l'
aigua fresca.La tlauta pastoril canta encesa
i al 11 uny, dins la buid or, el gris d'una fumera ...
La nit és una clara maravella.
MULAT FERESTEC
F erestec mulat troteja la ()la<;a.
No vol el forat que li obri la casa.
Mulat astorat rebuja la ja<;a.
SoIs vol 11ibertat ()er e11 i sa ra<;a.
IVIés tem el teulat quan més temps lú passa.
Recorda' s del prat.
No vollla<; ni 11a<;a.
Si esta apessebrat la vida li és lassa.
T ancat i nugat la menja no es !)assa.
Parany
li
han parat.AlCOI' té una espasa.
i un viure escur9at, mesquí, li amena9a.
Sospira pel prat.
l'
enyor el tresl,assa.La vall que ha deixat voldria per casa.
Protestes, irat, prou fa p~rla pla9a.
Retruny l' empedrat les guitzes que t!'a9a.
CAN<;=Ó DEL MALFEINER
Un bacó va a la dula porta el trot pel carrer¡
va a la dula una mula somniant la cugula (fue sap creix al terrero
El bacó en la segarl'a no se sap presoner¡
té un bell tras si se es barrll i el camí ningú barra si vol correr lle uger.
1 la mula bramula sense colps al darrer;
per on vol deambula i el bon sol
r
estimulaper m~njar a son pIel'.
El bacó en la garriga té un estar falaguer;
sap trabar-se
l'
amiga c[ue gemegue i li diga on haurien recer.Pel bacó i per la mula 1'hostatjar-se a la dula és un goig i un daler;
c[ui a la dula es vincula té ja el viure balder.
Per xo envege la lllula i el bacó cridaner.
Si eh fan viure a la dula tastaran la cugula
pero res no han de fer.
..
NOU POElVIA de VALENCIA
Mediterrania
Riuen les veles
blanques, punxagudes, entre el verd i el blau,
entre el vent esbargidor i el sol ponent
- enorme aranya el'01' enganxaela a la tela de les núvoles.
Canta l'aigua i riu la dent de cada onada
que avan"a i calla i torna a riure amb sa somrisa
blanca.
Xiscla la gavina
i riuen lesllar¡~uesales tremoloses quan baixa a l' aigua (Jer besar els peixos
- bocins de lluna viva-
que riuen dins la verdor salobre,
Riuen les banderetes en el port al més alt deIs pals
enjogassades les seues coloraines esperant cantar, freneticament mar endins, mar enIla
on la mar sembla un mocador d' aigua verda
guarnida de veles que riuen, de teories de fum que saluden, de sospirs de motors que trepiden i de peixos que brinquen
fol1s de alegria.
1 riu
l'
estimada que neda en el refugi de la platja, contenta al contacte saludable de l'aigua.Hortofana
EnlIuerna l' ocre del bancal Ilaurat a reIles paral·leles, camins de vida.
1 la cans:ó del Ilaurador atleta de relI tostada com la terra.
I la sequia d' aigua
- dida de l'horta- roja de sol i de sang activa.
Enlluerna l' arbreda de fruits carregada...
Les pomes de gust de carn, les taronges de gust de sol, els raims de gust d' amor
i les bresquilles de gust de bes d'infant enlluernen els ulls i el COl'
i el brac; que, sota el pes de la llum, descansa, las,
sobre la frescor de les herbes tendres.
r
enlluernal'
estimada recolzada al pit amb els ulls mig closos esguardant 1'infinit.Ciutadana
F ebre.
Eixamplament d' arteries,
Contra carrers malaltissos cirurgia municipal.
F ebre.
Subsol. Pavimento Asfalt.
L' auto l1isca ra6ent.
La ciutat fa un salt molt al;.
Claxons.
F erro-vies.
Antenes.
Tramvies.
F e6re.
P ersl}(letiva.
Sabates l1uentes.
Mitges de seda.
Sanitat.
La ciutat
fa olor de ciment anual.
F ebre.
-
Aigua. Llum.
Cara nova.
Valencia ciutat bona.
Riu el treball.
Canta el diner la can<;ó del dia.
F ebre.
Neiximent de gratacels.
Les estrelles són més altes.
El Sol se civilitza.
Les dones són més be]]e~
amb mitges de seda i S3bates lluentes.
Febre.
5anitat,
L' estimada, enlluernada, fa olor de ciutat.
BOTANICA
1. - Cllrd
¡Oh, flor gotica del card lmnxaguda i oblidada com l'amor d'aquella amiga!
Creixes vara del camí
l'
aire bla te gronxa i lJassa com l' amor que omplí ma vida,¡Oh, flor gotica del cad!
Cada al'esta té una gota gloriosa de ma sango
JI. -
Ro.~ellllDreta al camp és una flama;
accid ents~ols té de flor, com la flor que al pit amaga'5 accidents soIs té de Cal'.
Flor oberta, roja, bella, com el cor roent, sagnant,
p:z
que jo porte en
la
cal>ella del meu pit supervibrant.Breu ta vida, llar vermella, se desfulla lentament
- fada i trista maravella - al suau besar del vento
lII. - Roses
Aquella gaita pul·lida sabé de la rossor al bes que
li
venia del seu primer amor.1 aquella rosa encesa que lluu en el pitxer gelosa empaHidia . no havent el bes primer.
]ardí amb dos roses belles i Amor el jardinero
IV. - Ametllers
Florit l' ame,tller i el cor ben alegre;
i el blat és ben tendre.
Dessota deIs arbres :flol'its vine a seure.
Si mire la flor, els ulls benedeixen;
les branques florides la fulla no envegen.
Dosser més guarnit j:>otser no eoneixes.
L' afany de la vida eh llavis gemeguen;
les flors esclatades ben prompte asserenen.
Dessota deIs arbres se'n van les quimel'es.
1 el món es trasmuda;
les flors són noveJles.
i l'aire que l)assa té olor d e les gleves.
V. - ArgillJg8
enflor
Petita llar groga, abundosa, que saps exornar les agulles punxentes del ram,
el cÍm de muntanya nevada, l'ermot on pasturen les cabres .j el fans del barranco
Tu ets com l'imatge de dona (1ue naix graciosa i polida en mig deIs dolors
d'un Cal' traspassat pel calfred, que sap de
l'
oblit i ~'esherla eneal' per l'amor.Ets pom de record sj deliquis d' amor ara a1sent.
Claror de guspira daurada, sospir tremoló s de I'hivern al Cal' que llod en primavera i és ara tot buit de valer.
o . .petita llar groga, argilaga
que exornes l'hivern.
VI. - Gel'ani
El gerani del balcó perd la fulla i es desgana
<Juan t'assomes cada dia, bra¡;os nus, a la barana.
Tu prenies la floreta un poc trista i refiada, tot guaitant el caminal com una senda sagrada.
1 flairaves de les fulles la sentor asprosa i sana esperant l' amor lJerd uda dins la boirina llunyana.
Els geranis del balcó se desfullen, tot recan¡;a, quan t'assomes cada dia per collir ta recordan¡;a.
VII. - Alfabega
Conversaven per joguina masover i masovera.
No tenien més comjJanya
que una tova alfabeguera.
Res no dien sense ¡-iure, i ell fitava sa denteta.
\1
01eiaven les paraules com els foca en jorn de festa.Amb la Hum del sol ponent I'elliscava la temen9a.
Les mans aS/:H'es de pastora li prengué - talment la seda - . Demana una poca amor, i ella, fent-se tata encesa, va donar-li un bri d'alfabega i exorna
la
seua Ql'ella.Conversa ven per joguina com qui parla amb una estrella.
VIII. - Espígol
F eix de llances - bon espígol- de l'ermot d'una quimera;' tiges verdes encarades cap al cel en la carena;
que se claven dins mon COI'
Sota el blau soIs te besava l' aleteig de tata abella.
Si et Ilevaven del boscatge vas anal' a casa d' ella.
Del perfum que al COI' prengueres, perfumaves la corbella.
Te odorava i va sentir-me.
Te llanc;a a la brasa encesa, i
l'
amor que se cremava fea pIar i fea q ueixa.F eix de llances sens buirac de llareta moradenca, 10n espigol que'm .recordes una amor ben primicera.
Flor roja, de sang, que creix al barranc, i al meu pito Tu ets com I'amor irat pel dolor de l'oblit.
Veríi eh bonica.
Un poc xica.
Per c;o t'be coHít i et porte en el fIanc del meu pit
acÍ on raja sang d' amor i d' oblit.
x. -
Espinal HoritL' espinal ha florít sa Hum blanca;
té una festa cada branca, i, amagada, la delícia de la punxa que no Hu.
I
l'
amor ha tret ja la flor roja de l'oblítque en son pIar ríu i goja la mesquína esgarrífanc;a que tens tu,
i
oh!,l'
esquerpa dona que fas vía per damunt de ma agonía.L' espinal ha florit (estelada en la nit),
ha deixat en el branc jmnxagut
el gotim sangonós del voler que no ha hagut.
XI.-Acacia. Horida
L' acacia florida me diu de l'amor pur, i el vent, groxant-la, amida son furo
Mon cor, que té l'afany del goig d' aquesta vida, refusa l' averany i l'anima abaltida
té el plany del desengany al romj)re's la mentida.
A
l'
ombra de l' acacia he fet, volent, mon plor, veent fugir la gracia del flam roent del coro 1 acÍ ma jovenesa, perduda l'esperan¡;ade un ve1l gotjós camí, ha vist com devallava la flor i el goig en pluja que cau damunt de mi.
XIl.-?om auster
Tinc un ram tot e1l de {Junxa per guarnir la meua taula.
(Es aquesta, ben austera;
un tinter i fu1les albes de pa{Jer, on vinc a escriure {JOemets de la meua anima.) Tinc un ram tot ell de punxa sense verds de fullaraca, sense flors, ni la més trista, ni tan soIs {Jassionaries.
Es un ram auster com símbol d' una esclava vida mansa.
Hi domina el card cendrós exornat de punxes llar¡~ue3, i el junc sec de fina punta com desig insaciable;
gavarreres ja resseques,
i unes brancjues d' espinal amb borralls de flonja llana.
Tinc un ram tot ell de punxa, i al bell mig tinc presa l'll11ima, En un gerro els tanys s'apreten mai no
hi
pose gota d' aigua.Quan el vent ponent alena se ressequen més les rames;
se retor" amb doloria
i els meus ulla fan raig de llagrimes.
Tinc un ramj és com ma vida.
esta vida austera, esclava.
TAULA
PAOS.
A guisa de próleg 7
Poema 13
Milla nit • 14
Constel'lació. 16
Poema 18
P¡'imavera 19
Poema 20
Poema 22
Poema de qua n riu la perdlu 23
Poema de tardor. 2¡j
Xiprers. 27
Gitanos al poble. 28
Idll'\i • 30
Iletrat de la meua esposa 31
Les 11 del mal! 32
La filia Ila neta • 34
4 poemes hivernals 36
Poemes marlns 38
La Huna fila , 44
El nuvi Rabera Mulal fereslec
Can~ódel malfelner.
Nou poema de Valencia.
Bol1mica • Taula.
Colofó
49 51 53 55 57 62 73 75
L'.-.RTISÁ DE C.-.STELLÓ DE L'-' PL.-.NA PILL DE JOSEP'-'R~IENOOT
ACABÁ D'¡l\1PRIMIR AQUESTA ROSA DELS VENTS
DE CAnLES SALVADOR VOLUM IV PE LA BIBLIOTECA PE CONTEMPORAII:IS
EL 31 P'OCTUBRE DE 1930 VIGILIA PE TOTS SANTS
L.~ P.
Darreres obres de l'autor
P LÁ
s
TIC, poemes, 19~5.LLIBRET EUCARfsTIC, poemes, 1928.
ELaGI DEL XIPRER, assaig, 1929.
VERMELL EN Ta MAJaR, poemes,1929.
BAR B A F LaR IDA, P R a F E S S a R, narra- ció prosaica, '1950.
Edicions de la Societat Castellonenca de Cultura
Biblioteca de Contemporanis
Vol. 1- Elogi del Xiprel', de
CarIes Salva- dor.
1929. (Exhaurit,)» 11- Pomell de biblibfils valencians,
de F.
Almela Vives.
1929 3pt~s.» 111- La LIenguaValenciana. Notes per al seu estudi 1conreu, deL.
Re- ves/o
1930. (Exhauril.)»IV - Rosa deis Vents, Poemes de
Car- Ies Salvador.
1930 , 3 ptes.Llibres rars i curiosos
Vol. 1- Regles de Amor 1 Parlament de vn Hom i vna Fembra. 1920.
(Exhaurit.)
» 11 - Cartas del Doncel de Xérlca al
V. 111 - Andrere CapeIlani Regii Franco- rumo De Amore Iibri tres. Text Ilatí publicat per
Amadeu Pages.
1929 7 ptes.
» IV - Andreas Capellanus. De Amore.
Text lIatí i traducció catalana del segle XIV. Introducció ¡notes
d'Amadeu Pagés.
1950 15ptes.Estudís de Llengua Valencíana
Vol. 1. - Vocabulari dé) Maestrat. de
joaquim Oarcia Oirona.
(En publicació.)Publícacíons for.a serie
Elegies, de
Bernat Artola Tomas...
4ptes.TOMBA-TOSSALS. Contalles de la terra
de
j. Pascual Tirado.
Edició corrent .. 12ptes.Edició especial de 25 exemplars en paper de
