Barcelona en xifres. 2009

(1)

Ajuntament de Barcelona

BARCELONA

EN

XIFRES

2009

Barcelona

Likes

The sun

Mediterranean

Waves

Architecture

Culture

Gastronomy

Ideas

Business

Research

Goals

Meetings

Talent

Deals

Opportunities

Entrepreneurship

Investment

You

(2)

Barcelona és una de les deu primeres

àrees urbanes d’Europa en població

És la capital de Catalunya i la seu del secretariat permanent de la Unió per la Mediterrània.

La ciutat, amb més d’1.600.000 habitants, constitueix el nucli central d’una regió metropolitana que s’apropa als 5.000.000 d’habitants, que representen l’11% de la població espanyola.

L’esperit cosmopolita, divers i intercultural de Barcelona es posa de manifest en el fet que més del 18% dels residents a la ciutat són estrangers.

Barcelona és un un motor econòmic

dinàmic, amb estructura diversificada

El 2009 Barcelona és la quarta millor ciutat europea per a fer negocis, segons l’European Cities Monitor

(Cushman&Wakefield).

Catalunya genera un Producte Interior Brut (PIB) de 216.923 milions d’euros l’any 2008 – el que representa el 20% del PIB espanyol– i assoleix un PIB per càpita superior en un 22% al de la Unió Europea.

L’economia de Barcelona està àmpliament diversificada i terciaritzada, amb una alta concentració d’activitats i serveis de valor afegit així com una activitat industrial destacable en el context de les metròpolis europees.

Barcelona és seu d’activitat empresarial

dinàmica i flexible

Barcelona és seu de 467.000 empreses – el 14% del total d’Espanya–. Es tracta majoritàriament de pimes (99,7%) caracteritzades per una major flexibilitat i capacitat d’adaptació a entorns complexos.

La taxa d’activitat emprenedora (8,3%) supera la de països amb gran tradició de negocis com Finlàndia i Suècia i la mitjana europea (5,4%). A Barcelona s’han creat 14.875 empreses l’any 2008, i la ciutat encapçala el rati d’empreses creades per 1.000 habitants de les grans àrees urbanes d’Espanya.

El mercat laboral de Barcelona compta

amb massa crítica i capital humà

qualificat

La ciutat localitza més d’un milió de llocs de treball i el seu entorn metropolità prop de 2,5 milions. Les taxes d’activitat i d’ocupació de Barcelona (78% i 67,9% respectivament) són superiors a les mitjanes catalana, espanyola i europea.

Un 40% dels ocupats a la ciutat són universitaris i fins a un 80% tenen estudis secundaris. Catalunya localitza 12 universitats que apleguen més de 225.000 estudiants, un 40% dels quals realitzen estudis en l’àmbit científic i tècnic.

Dues escoles de negocis barcelonines –IESE i ESADE– es troben entre les 10 primeres d’Europa i les 25 primeres del món segons el rànking de MBA del Financial Times.

Barcelona lidera l’avenç d’Espanya cap a

l’economia del coneixement

Un 28% de les empreses i un 51% dels assalariats de la ciutat treballen en sectors de coneixement alt.

La província de Barcelona genera el 16,9% de les sol·licituds de patents i el 23,6% dels models d’utilitat d’Espanya.

Catalunya concentra el 23,5% de les empreses

innovadores d’Espanya i el 21,7% de la despesa total de l’estat en activitats innovadores.

·

Resum

(3)

L’impuls de la recerca a Catalunya en els darrers anys situa el percentatge de la despesa en R+D en l’1,5% del PIB, i ha incrementat el personal dedicat a la recerca i desenvolupament fins a superar els 43.000

treballadors.

L’àrea de Barcelona concentra 113 centres tecnològics i de recerca, 33 infraestructures per a la innovació i 9 instal·lacions científiques i tècniques de referència internacional.

Els sectors creatius –on destaquen les indústries culturals, l’arquitectura, el disseny i la publicitat– generen el 12% de l’ocupació de l’àrea de Barcelona, que gaudeix d’actius clau com la qualitat de vida, el clima, l’espai públic urbà, la dimensió i densitat de la ciutat o la gastronomia per a l’atracció de creatius locals i globals i la generació de pols de creativitat.

Barcelona compta amb una oferta

immobiliària competitiva per als negocis

La Regió Metropolitana de Barcelona ofereix més de 6 milions de m2_{de sostre per a activitats econòmiques} d’alt valor afegit, amb capacitat de generar més de 200.000 nous llocs de treball, concentrats en tres àrees d’activitat econòmica que reuneixen les millors

oportunitats de negoci i inversió basades en l’economia del coneixement:

22@Barcelonael districte tecnològic situat al centre de Barcelona per a la instal·lació de serveis avançats i activitats intensives en coneixement vinculades a les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC), les Tecnologies Mèdiques (TM), l’energia i el disseny.

Barcelona Vallès serà un dels principals pols d’atracció per a sectors vinculats a la ciència i la tecnologia, amb instal.lacions de referència com Creàpolis, el Sincrotró Alba i el Parc de Recerca de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

Barcelona Llobregatse situa en una de les principals àrees industrials i logístiques de l’Estat espanyol i s’adreça principalment a sectors emergents com l’aeroespacial, el de la mobilitat, salut, media, alimentació i d’altres indústries avançades.

Barcelona té una economia oberta al

món

El territori català és seu de més de 3.100 empreses estrangeres i va rebre un flux total d’Inversió Estrangera Directa (IED) de 2.135 milions d’euros el 2008, essent França el major inversor. Barcelona concentra el 87% dels projectes d’IED de Catalunya. El mateix any, les empreses catalanes van invertir a l’exterior prop de 6.000 milions d’euros.

Barcelona genera una cinquena part de les exportacions espanyoles – dada molt superior al seu pes relatiu en PIB– i manté un nivell de vendes a l’exterior proper als 40.000 milions d’euros tot i la reducció del comerç internacional l’any 2008.

D’altra banda, Barcelona lidera les exportacions d’alt i mitjà-alt contingut tecnològic a nivell espanyol, amb el 27% d’aquestes exportacions espanyoles. L’any 2008, més del 15% de les exportacions de Barcelona són d’alt contingut tecnològic i el 48% de mitjà-alt, percentatges superiors als d’Espanya i la Unió Europea.

L’aeroport de Barcelona va ser el 2008 el novè aeroport europeu en volum de passatgers amb un total de 30.272.084. L’aeroport consolida la seva aposta per la internacionalització amb la inauguració de la Terminal 1 (T1) el juny de 2009 – que permet atendre 55 milions de viatgers l’any–, l’augment del pes dels passatgers internacionals i l’obertura de noves rutes

intercontinentals.

El Port de Barcelona se situa en novè lloc en el rànquing de ports europeus per trànsit de contenidors l’any 2008

i guanya dues posicions respecte l’any 2007. L’activitat portuària es manté per sobre dels 50 milions de tones transportades, malgrat els efectes de la crisi

internacional.

L’AVE registra 2,3 milions de passatgers en el seu primer any de funcionament.

Barcelona és un referent internacional

en matèria de turisme i d’organització de

fires i congressos

La ciutat rep 6,7 milions de visitants l’any 2008 -distribuïts a parts iguals entre el turisme vacacional i de negocis- i compta amb una oferta hotelera àmplia i de qualitat.

Així mateix, es manté com a primera destinació de creuers entre els ports mediterranis, amb més de 2 milions de passatgers.

Barcelona ocupa la 3a posició en el rànquing mundial d’organització d’esdeveniments firals i congressuals, amb 280.000 m2_{de superfície coberta per a}

exposicions i prop de 700.000 delegats a Congressos.

La ciutat aposta per un model de comerç

de qualitat, divers i de proximitat

Amb 17.529 empreses i 164.670 llocs de treball, el comerç és una de les activitats amb més pes dins de l’estructura econòmica de Barcelona.

Els mercats municipals són un dels referents del model de comerç barceloní pel seu impacte econòmic i social als barris de la ciutat.

Barcelona és la primera ciutat d’Europa

en qualitat de vida

El 2009 torna a ocupar – per dotzè any consecutiu– el primer lloc del rànquing de millors ciutats europees en qualitat de vida per als treballadors segons l’European Cities Monitor (Cushman&Wakefield).

En l’àmbit de la sostenibilitat, la ciutat aposta per l’estalvi i l’eficiència energètica, amb un important esforç municipal pel desenvolupament de les energies renovables i l’autogeneració d’electricitat. Barcelona assoleix nivells de consum d’energia i consum d’aigua per habitant inferiors als dels àmbits de referència.

El model urbà compacte afavoreix la mobilitat sostenible.

L’oferta cultural i educativa és àmplia i de qualitat. ·

·

· ·

·

(4)

Índex

01. Una de les principals àrees metropolitanes

d’Europa

08

02. Motor econòmic amb estructura diversificada

10

03. Capital humà qualificat

12

04. Ciutat del coneixement i la creativitat

14

05. Oferta immobiliària competitiva per als negocis

16

06. Una economia oberta al món

18

07. Referent turístic i ciutat de fires i congressos

21

08. Comerç

23

09. Qualitat de vida

23

10. Posicionament internacional de Barcelona

26

(5)

Promoció Econòmica Internacional. Barcelona en xifres 2009 9 8

01.

Una de les principals

àrees metropolitanes

d’Europa

1.1. Població, superfície i clima

Barcelona, entre les deu grans aglomeracions

metropolitanes d’Europa en població

1.2. Demografia de Barcelona

POBLACIÓ GENER 2008 (habitans)

POBL. SOBRE EL TOTAL ESPANYOL (%)

SUPERFÍCIE (km2₎

DENSITAT (hab/km2₎

Barcelona 1.615.908 3,5% 101 16.032

Regió

Metropolitania4.928.852 10,7% 3.242 1.520

Catalunya 7.364.078 16,0% 32.107 229

Espanya 46.157.822 100,0% 505.990 91 DADES DE POBLACIÓ I SUPERFÍCIE

Font: Ajuntament de Barcelona, INE

Temperatura mitjana anual 17,8ºC

Temperatura màxima extrema 32,9ºC

Temperatura mínima extrema 3,9ºC

Hores de sol anuals 2.526,3

INDICADORS CLIMÀTICS DE BARCELONA

Font: Ajuntament de Barcelona. Anuari Estadístic 2009

RÀNQUING CIUTAT POBLACIÓ*

1 Londres 12.730.234

2 París 10.145.314

3 Colònia 10.130,822

4 Amsterdam-Rotterdam 6.487.918

5 Liverpool-Manchester 6.444.953

6 Milà 6.244.760

7 Madrid 5.541.480

8 Barcelona 4.613.839

9 Nàpols 4.586.245

10 Berlín 3.909.764

RÀNQUING DE POBLACIÓ EN AGLOMERACIONS METROPOLITANES EUROPEES

* Dades de 2005.

Font: Papers 50. Aglomeracions Metropolitanes Europees Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona

Estructura d'edats (2008)

0-14 anys 11,8%

15-64 anys 67,8%

65 i més 20,4%

Esperança de vida (2006)

Homes 78,3 anys

Dones 85,4 anys

Taxa de natalitat (2008) 9,1 ‰

Taxa de mortalitat (2008) 9,3 ‰

Taxa de fecunditat (2005) 37 ‰

Naixements per cada 1000 dones d'entre 15 i 49 anys

INDICADORS DEMOGRÀFICS DE BARCELONA

Font: Departament d'Estadística. Ajuntament de Barcelona

Equador 22.654

Itàlia 20.305

Bolívia 18.370

Pakistan 15.057

Perú 14.945

Marroc 13.438

Colòmbia 12.746

França 12.296

Xina 12.257

Argentina 9.975

Brasil 8.687

República Dominicana 6.910

Alemanya 6.869

Filipines 6.837

Romania 6.494

Regne Unit 5.872

Xile 5.347

Mèxic 4.367

Índia 4.091

ESTRANGERS A BARCELONA PER PAÏSOS, 2008

Font: Departament d'Estadística. Ajuntament de Barcelona

1.3. Població estrangera

Ciutat cosmopolita, diversa i intercultural

PERCENTATGE D’ESTRANGERS SOBRE EL TOTAL DE LA POBLACIÓ

ESTRANGERS A BARCELONA PER CONTINENT D’ORIGEN

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009

20

18

16

14

12

10

8

6

4

2

0

Font: Ajuntament de Barcelona. Nota: dades de l'1 de gener de cada any.

Font: Departament d’Estadística. Ajuntament de Barcelona

1,9%

6,3% 7,4% 10,4%

12,8%

14,2%15,9% 15,6% 17,3%

18,1%

Àsia 18,1%

Europa 30,6%

Amèrica 43,9% Àfrica

7,3%

(6)

Sense assalariats 258.650 55,3%

Amb assalariats:

D’1 a 199 assalariats 207.727 44,4%

Més de 199 assalariats 1.008 0,2%

Total empreses 467.385 100,0%

EMPRESES DE BARCELONA* SEGONS EL NOMBRE D’ASSALARIATS, 2008

*Dada provincial

Font: INE. Directori Central d'Empreses (DIRCE)

NOMBRE D’EMPRESES PERCENTATGE

Barcelona* 467.385 13,9%

Catalunya 619.624 18,5%

Espanya 3.355.830 100,0%

SEUS EMPRESARIALS, 2008

*Dada provincial

NOMBRE D’EMPRESES

PERCENTATGE s/ESPANYA

Promoció Econòmica Internacional. Barcelona en xifres 2009 11

10

2.1. Activitat i creixement econòmic

Catalunya genera la cinquena part del PIB

d’Espanya

Catalunya 122,00

Espanya 103,90

Zona Euro 108,90

Unió Europea 100,00

PIB PER CÀPITA

En paritat de poder de compra*. Any 2008. Índex (UE 27=100)

* PIB harmonitzat Font: Eurostat i INE

PRODUCTE INTERIOR BRUT A PREUS DE MERCAT (Preus corrents) milions€

Font: Idescat, INE

ESPANYA CATALUNYA (%) CAT/ESP

2006 982.303 195.857 19,9

2007 1.050.595 209.204 19,9

2008 1.095.163 216.923 19,8

TAXES DE VARIACIÓ ANUAL DEL PIB A PREUS CONSTANTS (en %)

Font: Eurostat, INE, Idescat

2007 2008

Catalunya 3,6 0,7

Espanya 3,7 1,2

Unió Europea 2,9 0,9

2.2. Especialització productiva

Estructura diversificada amb predomini

dels serveis i importants clústers de base

industrial

BARCELONA RMB CATALUNYA ESPANYA

Agricultura 0,3% 0,3% 0,5% 0,6%

Indústria 10,2% 17,9% 19,2% 15,9%

Construcció 4,7% 6,7% 7,9% 9,2%

Serveis 84,8% 75,1% 72,4% 74,2%

Total 100,0% 100,0% 100,0% 100,0%

ESTRUCTURA PRODUCTIVA.

PERCENTATGE D’ASSALARIATS PER SECTORS ECONÒMICS, 2008

Font: Elaboració del Departament d'Estadística de l'Ajuntament a partir de dades del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya i INSS

2.3 Empreses

Teixit empresarial amb forta dinàmica

emprenedora i dominat per la PIME

2007 2008 % s/ESPANYA

Creació a Barcelona* 19.195 14.875 14,2%

Creació a Catalunya 25.482 19.282 18,4%

Creació a Espanya 142.763 104.912 100,0%

Dissolució a Barcelona* 1.154 851 5,2%

Dissolució a Catalunya 2.562 1.962 12,0%

Dissolució a Espanya 18.047 16.368 100% SOCIETATS MERCANTILS

*Dada provincial

TAXA ACTIVITAT EMPRENEDORA (% SOBRE POBLACIÓ), 2007

*Dada provincial

Font: Global Entrepreneurship Monitor (GEM), Informe executiu Catalunya 2007

Islàndia

Estats Units

Portugal

Catalunya

Barcelona*

Irlanda

Espanya

Hongria

Finlàndia

Noruega

Suïssa

Grècia

Turquia

Regne Unit

Unió Europea

Dinamarca

Països Baixos

Itàlia

Japó

Suècia

França

Bèlgica

Àustria

12,5%

9,6%

8,8%

8,4%

8,3% 8,2%

7,6%

6,9%

6,5%

6,3%

5,7%

5,6%

5,5%

5,4%

5,2%

5,0%

4,3%

4,2%

3,2%

3,1%

2,4%

02.

Motor econòmic amb

(7)

Barcelona 1.033.779 5,77

Barcelona província 2.380.199 13,28

Catalunya 3.183.193 17,77

Espanya 17.917.981 100,00

Barcelona 78,0 67,9 13,0

Catalunya 77,2 64,9 16,0

Espanya 74,2 60,8 18,0

Unió Europea 70,9* 65,9* 8,9

12

3.1. Taxes d’activitat, ocupació i atur

Taxes d’activitat i ocupació superiors a la

mitjana europea

Un 40% dels llocs de treball són ocupats per

universitaris

TAXES D’ACTIVITAT, OCUPACIÓ I ATUR. 2n TRIMESTRE 2009

* Dada 2008

Font: Enquesta de Població Activa i Eurostat

TAXA D’ACTIVITAT TAXA D’OCUPACIÓ TAXA D’ATUR

3.2. Llocs de treball a Barcelona

Més d’1 milió de llocs de treball a la ciutat i

prop de 2,5 milions a l’entorn metropolità

TREBALLADORS AFILIATS A LA SEGURETAT SOCIAL. 2n TRIMESTRE 2009

Font: Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya

TOTAL % s/ESPANYA

130,0 Zuric 140,3

111,7 Dublin 132,3

125,4 Ginebra 130,4

140,9 Copenhaguen 114,1

102,2 Londres 110,0

104,8 Frankfurt 102,4

100,0 Nova York 100,0

94,8 Viena 97,9

79,7 Tòquio 89,3

92,6 Amsterdam 87,3

70,3 Barcelona 81,4

81,0 París 81,4

67,9 Miami 74,4

55,8 Roma 50,0

52,3 Atenes 59,3

3.3. Salaris

Salaris competitius en el context

internacional

NIVELL SALARIAL A CIUTATS DEL MÓN, 2008

UBS. Prices and Earnings around The Globe 2008.

SALARI BRUT (NOVA YORK=100)

SALARI NET (NOVA YORK=100)

LLOCS DE TREBALL SEGONS NIVELL D’ESTUDIS DELS TREBALLADORS, 2006 (en %)

Font: IERMB, Idescat. Enquesta sobre condicions de vida i hàbits de la població de Catalunya, 2006

BARCELONA RMB

Sense estudis 1,6 1,9

Estudis primaris 19,6 27,7

Estudis secundaris 39,2 40,6

Estudis universitaris 39,6 29,8

Universitats catalanes 12

Alumnes universitaris (curs 2008/2009) 226.787

Escoles estrangeres 18

FORMACIÓ UNIVERSITÀRIA

Font: Ajuntament de Barcelona

1 London Business School Londres 2

2 Insead Fontainebleau 6

3 IE Business School Madrid 8

4 University of Cambridge: Judge Cambridge 10

5 IESE Business School Barcelona 11

6 IMD Lausanne 14

7 HEC Paris París 18

8 University of Oxford: Saïd Oxford 19

9 Esade Business School Barcelona 21

10 Lancaster University Management School Lancaster 22

10 Manchester Business School Manchester 22

12 Warwick Business School Coventry 29

13 Cranfield School of Management Cranfield 30

13 University of Strathclyde Business School Glasgow 30

15 RSM Erasmus University Rotterdam 34

16 Imperial College London: Tanaka Londres 35

17 City University: Cass Londres 41

18 Edinburgh University Management School Edinburgh 44

19 Leeds University Business School Leeds 48

19 SDA Bocconi Milà 48

21 Bradford School of Management/ Bradford 53

TiasNimbas Business School

22 University of Bath School of Management Bath 69

23 Nottingham University Business School Nottingham 76

24 Nyenrode Business Universiteit Breukelen 82

25 Eada Barcelona 95

26 Vlerick Leuven Gent Ghent - Leuven 97

27 University College Dublin: Smurfit Dublí 98

28 EM Lyon Lyon 99

RÀNQUING D’ESCOLES DE NEGOCIS

Font: Financial Times

RÀNQUING EMPRESES 2008 ESCOLA DE NEGOCIS CIUTAT RÀNQUING MUNDIAL 2008

3.4. Formació i atracció en l’àmbit

universitari

3.4. Formació i atracció en l’àmbit universitari

Escoles de negocis i universitats amb projecció internacional

Més del 40% dels universitaris catalans realitzen estudis en

l’àmbit científic i tècnic

(8)

4.1. Economia i societat del coneixement

La ciutat lidera l’avenç d’Espanya cap a

l’economia del coneixement

4.2. Recerca

Aposta qualitativa i quantitativa per la recerca i

investigació, amb infraestructures científiques de

referència internacional

Sectors industrials de nivell tecnològic alt 374 0,5%

Sectors industrials de nivell tecnològic mig-alt 596 0,8%

Sectors serveis intensius en coneixement 20.751 27,1%

TOTAL EMPRESES CONEIXEMENT ALT 21.721 28,3%

Empreses de coneixement baix 49.612 64,8%

Altres 5.285 6,9%

TOTAL EMPRESES A LA CIUTAT 76.618 100,0%

EMPRESES SEGONS INTENSITAT DE CONEIXEMENT, 2008

Font: Elaboració de la Direcció d'Estudis d'Activitats Econòmiques i Ocupació de l'Ajuntament de Barcelona en base a dades de l'INE

BARCELONA % s/TOTAL

Sectors industrials de nivell tecnològic alt 2.625 0,3% 12.136 0,5%

Sectors industrials de nivell tecnològic mig-alt 45.114 4,9% 163.503 6,3%

Sectors serveis intensius en coneixement 419.307 45,7% 886656 34,2%

TOTAL ASSALARIATS CONEIXEMENT ALT 467.046 50,9% 1.062.295 41,0%

Total assalariats coneixement baix 399.189 43,5% 1.293.950 50,0%

Altres 50.826 5,5% 232.738 9,0%

TOTAL ASSALARIATS 917.061 100,0% 2.588.983 100,0%

DISTRIBUCIÓ DELS ASSALARIATS PER SECTORS ECONÒMICS SEGONS LA INTENSITAT DE CONEIXEMENT, 2008

Font: Elaboració de la Direcció d'Estudis d'Activitats Econòmiques i Ocupació de l'Ajuntament de Barcelona en base a dades de l'INSS

BARCELONA % s/TOTAL CATALUNYA % s/TOTAL

PENETRACIÓ DE LES TIC A LES LLARS (% S/POBLACIÓ 16 I MÉS ANYS)

Font: Gabinet Tècnic de Programació. Ajuntament de Barcelona

2007 2008 VARIACIÓ 07/08

Tenen ordinador a casa 63,9 65,4 1,5

Connexió a internet a casa 55,7 58,8 3,1

Utilització habitual d’internet 61,4 57,4 -4

EVOLUCIÓ DE LES DESPESES EN R+D COM A PERCENTATGE DEL PIB A CATALUNYA I ESPANYA, (1996-2007)

1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

1,6

1,5

1,4

1,3

1,2

1,1

1

0,9

0,8

0,7

0,6

Font: INE

EVOLUCIÓ DEL PERSONAL DEDICAT A L’R+D. CATALUNYA, (1996-2007)

1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 45.000

40.000

35.000

30.000

25.000

20.000

15.000

10.000

Font: INE 0,9

0,92 1,06

1,03 1,06

1,04 1,19

1,27

1,33 1,35 1,42

1,48

1,27 1,2 1,12 1,06 1,05 0,99 0,91 0,91 0,86 0,87 0,8 0,81

Catalunya Espanya

43.037 40.867,3

37.862,3 36.634,4

33.410,7

28.034,4

26.037 25.107,1

21.896,2 20.022,5

17.773 18.395,7

Centres tecnològics i de recerca 113

Infraestructures per a la innovació 33

RECERCA I INNOVACIÓ A BARCELONA Nombre d’actius

Font: Mapa de la Recerca i la Innovació de Barcelona

Laboratori de Ressonància Magnètica Nuclear

Plataforma Mouse-Clínic

Instal·lació de Biologia Estructural Proteòmica

Centre de Computació i Comunicacions de Catalunya (CESCA)

Centre Nacional de Supercomputació

Sala Blanca del Centre Nacional de Microelectrònica

Canal d'Investigació i Experimentació Marítima

Centre Internacional de Mètodes Numèrics en Enginyeria (CIMNE)

Sincrotró ALBA

INSTAL·LACIONS CIENTÍFIQUES I TÈCNIQUES DE REFERÈNCIA INTERNACIONAL A BARCELONA

Font: Ministerio de Ciencia e Innovación, Mapa d'instal·lacions científiques i tècniques singulars

04.

Ciutat del coneixement

(9)

4.4. Sectors creatius

Les indústries culturals, l’arquitectura,

el disseny i la publicitat generen el 12% de

l’ocupació de l’àrea de Barcelona

Catalunya 7.248 23,5 3.926.940 21,7

Espanya 30.819 100,0 18.094.616 100,0 INDICADORS D’INNOVACIÓ

*Dada provincial Font: INE

NOMBRE D’EMPRESES INNOVADORES

DESPESA EN ACTIVITATS INNOVADORES (milers€) 2007 % s/ESP. 2007 % s/ESP.

Milà 14

Budapest 13

Barcelona 12

Dublí 11

Leipzig 9

Amsterdam 8

Múnic 8

Sofia 8

Helsinki 7

Poznan 7

Birmingham 6

Riga 6

Toulouse 6

OCUPACIÓ EN SECTORS CREATIUS EN ÀREES URBANES EUROPEES

* Dades recollides entre 2000 i 2006.

Font: Projecte ACRE (Accomodating Creative Knowledge- Competitiveness of 'European Metropolitan Regions within the Enlarged Union), Comparing paths of 'creative knowledge regions, Deliverable nº 5, May 2007.

CIUTAT % s/TOTAL*

16

4.3. Innovació empresarial

Barcelona i Catalunya són líders en

innovació de l’empresa espanyola

5.1. Oficines

Més de 6 milions de m

2

_{de sostre per a}

activitats econòmiques d’alt valor afegit,

amb capacitat de generar més de

200.000 nous llocs de treball

Barcelona Economic Triangle

La regió Metropolitana de Barcelona té tres

àrees motor d’activitat econòmica que

formen un gran triangle econòmic:

Barcelona* 640 16,9 628 23,6

Catalunya 756 20,0 732 27,5

Espanya 3.783 100,0 2.662 100,0

INDICADORS D’INNOVACIÓ

SOL·LICITUDS DE PATENTS SOL·LICITUDS DE MODELS D’UTILITAT 2008 % s/ESP. 2008 % s/ESP.

Estoc d'oficines total (I semestre 2009) 290.000 m2

Oferta disponible prevista d'oficines (2010) 470.000 m2

Taxa de desocupació 9,48%

MERCATS D’OFICINES (Barcelona ciutat)

Font: 22@Barcelona

Primera línia (Pg Gràcia-Diagonal) 17,5-22,5 €/m2_/mes

Districte de negocis (centre consolidat) 15-20 €/m2_/mes

Perifèria (Sabadell, St. Cugat, Esplugues, etc) 9-16 €/m2_/mes

Noves àrees de negoci 16-19,5 €/m2_/mes PREUS D’OFICINES (Barcelona ciutat)

Font: 22@Barcelona

Delta BCN (àrea del Llobregat)

22@Barcelona (àrea del Besòs)

Parc de l’Alba (àrea del Vallès)

Aerospacial, mobilitat, logística

Media, TIC, Tecnologies mèdiques, Energia, Disseny

Recerca,

serveis empresarials

Parc Aerospacial i de la Mobilitat

Parc de negocis de Viladecans

Parc Mediterrani de la Tecnologia

22@Barcelona

Campus Diagonal- Besòs

Zona de l’estació de la Sagrera

Parc Alba

Esade Creàpolis

Parc de la Salut- Parc Taulí

Parc Tecnològic del Vallès

Parc de Recerca de la UAB

Parc Empresarial Can Sant Joan

245.000 m2

98.000 m2

93.300 m2

3.200.000 m2

60.000 m2

436.022 m2

1.320.000 m2

39.800 m2

93.700 m2

190.600 m2

120.000 m2

149.845 m2

Centre Tecnològic per a la Indústria Aeronàutica i de l'Espai (CTAE)

Túnel del Vent

Centre Internacional de Mètodes Numèrics en Enginyeria (CIMNE)

Institut de Ciències Fotòniques (ICFO)

Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB)

Parc Barcelona Media

Barcelona Digital

Institut de Recerca de l’Energia de Catalunya (IREC)

Disseny Hub Barcelona

Sincrotró Alba

Sala Blanca del Centre Nacional de Microelectrònica (CSIC-CNM)

Institut d’Investigació en Intel·ligència Artificial (CSIC-IIIA)

INDICADORS D’INNOVACIÓ

ÀREA MOTOR SECTORS PROJECTES SOSTRE TOTAL D’ACTIVITAT

ECONÒMICA

PRINCIPALS INFRAESTRUCTURES I CENTRES DE RECERCA

05.

Oferta immobiliària

(10)

Catalunya 2.597,8 2.135,0 7,4

Espanya 29.538,0 28.793,0 100,0

6.1. Inversió estrangera a Catalunya

Una de les primeres regions d’Europa en

recepció de projectes d’inversió estrangera

INVERSIÓ ESTRANGERA. En milions €

Nota: Inversió bruta total sense entitats de tinençia de valors estrangers (ETVE) Font: Registre d'Inversions Exteriors. Secretaria d'Estat de Turisme i Comerç

2007 2008 % CAT./ESPANYA

PROCEDÈNCIA DE LA INVERSIÓ ESTRANGERA A CATALUNYA Percentatge sobre el total, 2008

0,0 5,0 10,0 15,0 20,0 25,0 30,0 35,0

França Països Baixos Estats Units Regne Unit Alemanya Itàlia Luxemburg Andorra Canadà Altres

Font: Registre d'Inversions Exteriors. Secretaria d'Estat de Turisme i Comerç

29,5%

França 671

Alemanya 537

Estats Units d’Amèrica 392

Itàlia 360

Holanda 224

Japó 153

Regne Unit 147

Suïssa 107

Altres 533

Total 3.124

NOMBRE D’EMPRESES ESTRANGERES ESTABLERTES A CATALUNYA, 2008

Font: Invest in Catalonia. ACC1Ó

19,1% 9,8% 6,0% 6,0% 5,9% 3,2% 2,2% 1,9% 16,4%

Catalunya 6.908,12 5.898,26 20,4

Espanya 80.816,34 28.903,00 100

6.2. Inversió de Catalunya a l’exterior

Catalunya genera la cinquena part de la

inversió espanyola a l’exterior

INVERSIÓ A L’EXTERIOR. En milions €

Nota: Inversió bruta total sense entitats de tinençia de valors estrangers (ETVE) Font: Registre d'Inversions Exteriors. Secretaria d'Estat de Turisme i Comerç

2007 2008 % CAT./ESPANYA

Barcelona 39.442,37 39.814,11 21,2%

Catalunya 49.678,31 50.314,31 26,7%

Espanya 185.023,22 188.184,39 100,0%

6.3. Exportacions

L’àrea de Barcelona és el principal territori exportador de l’estat

espanyol, amb més de la cinquena part de les vendes a l’exterior

EXPORTACIONS. En milions €

Font: Ministerio de Industria, Turismo y Comercio

2007 2008 % s/ESP. 2008

DESTÍ DE LA INVERSIÓ EXTERIOR DES DE CATALUNYA Percentatge sobre el total, 2008

0 5 10 15 20 25 30

Mèxic Grècia Portugal Bèlgica Marroc França Estats Units Itàlia Índia Altres

Font: Registre d'Inversions Exteriors. Secretaria d'Estat de Turisme i Comerç

EVOLUCIÓ DE LES EXPORTACIONS A LA PROV. DE BARCELONA (1995-2008)

1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008

45.000 40.000 35.000 30.000 25.000 20.000 15.000 10.000

PRINCIPALS PAÏSOS D'EXPORTACIÓ DE LA PROVÍNCIA DE BARCELONA. Percentatges sobre el total, 2008

0,0 1.000 2.000 3.000 4.000 5.000 6.000 7.000 8.000 França Alemanya Itàlia Portugal Regne Unit Països Baixos Suïssa Estats Units Bèlgica Rússia Turquia Mèxic

17,9% 9,5% 9,0% 8,3% 6,3% 3,3% 3,1% 2,8% 2,6% 2,0% 1,9% 1,8%

DISTRIBUCIÓ DE LES EXPORTACIONS ESPANYOLES SEGONS CONTINGUT TECNOLÒGIC, 2008

DISTRIBUCIÓ DE LES EXPORTACIONS DE LA PROVÍNCIA DE BARCELONA SEGONS CONTINGUT TECNOLÒGIC, 2008

15,3%

Alt Mitjà-alt Mitjà-baix Baix No classificat

17,0%

18,2%

47,7%

1,8%

8,7%

Alt Mitjà-alt Mitjà-baix Baix No classificat

23,9% 25,7% 41,2% 0,4% 28% 16% 9,9% 8,9% 8,8% 7,8% 4,4% 2,1% 1,9% 12,3%

06.

Una economia oberta

(11)

Mercaderies (tones) 50,05 50,55

Contenidors (TEU) 2,61 2,57

Passatgers 2,88 3,24

6.4. Port de Barcelona

Un dels deu primers ports europeus en

trànsit de contenidors

7.1. Destinació de turisme urbà

Una de les principals destinacions del turisme

urbà a Europa, tant vacacional com de negocis

INDICADORS DE TRÀFIC DEL PORT DE BARCELONA. En milions €

Font: Autoritat Portuària de Barcelona

2007 2008

Passatgers totals 32.898.249 30.272.084

Mercaderies (en tones) 104.239 96.770

6.5. Aeroport

Un dels deu primers aeroports europeus en

nombre de passatgers

Vols intercontinentals a 25 destinacions,

amb un increment de 3 rutes i

31 freqüències setmanals l’any 2008

AEROPORT DE BARCELONA

Font: Barcelona Economia

2007 2008

AVE Barcelona-Madrid 2.337.913 2 hores 40 minuts AVE BARCELONA - MADRID

*Febrer 2008 - Febrer 2009 Font: Renfe

PASSATGERS* DURADA DEL TRAJECTE

Londres Heathrow (LHR) 67.056.228

París Roissy (CDG) 60.851.998

Frankfurt (FRA) 53.647.450

Madrid (MAD) 50.823.105

Amsterdam (AMS) 47.429.741

Roma-Fiumicino (FCO) 35.132.879

Munic (MUC) 34.530.593

Londres Gatwick (LGW) 34.214.474

Barcelona (BCN) 30.195.794

París Orly (ORY) 26.207.628

PRINCIPALS AEROPORTS EUROPEUS PER VOLUM DE PASSATGERS

Font: Airport Council International (2008), Worldwide Aiport Traffic Statistics

CIUTAT (AEROPORT) PASSATGERS 2008

RÀNQUING 2008 CIUTAT PORT TEU*

1 Rotterdam 10.800.000

2 Hamburg 9.700.000

3 Anvers 8.663.736

4 Bremen 5.500.709

5 València 3.602.000

6 Gioia Tauro 3.467.772

7 Algesires 3.324.310

8 Felixstowe 3.100.000

9 Barcelona 2.569.549

10 Le Havre 2.450.000

RÀNQUING EUROPEU DE PORTS PER TRÀNSIT DE CONTENIDORS, 2008

* TEU = Mesura de capacitat de transport marítim equivalent a un contenidor de 20 peus Font: Cargo Systems (2008), Top 100 Containerports

Turistes* 6.659.075

Pernoctacions 12.485.198

TURISTES I PERNOCTACIONS A BARCELONA

*Turistes allotjats en establiments hotelers Font: Turisme de Barcelona

2008

DISTRIBUCIÓ DELS TURISTES SEGONS MOTIUS DEL VIATGE, 2008 (% S/TOTAL)

48,4% Negocis, fires i congressos

3,5% Altres

48,1% Vacances

PROCEDÈNCIA DELS TURISTES, 2008 (% S/TOTAL)

0,0 5,0 10,0 15,0 20,0 25,0 30,0

Estat Espanyol

Regne Unit

Itàlia

Estats Units

França

Alemanya

Japó

Font: Turisme de Barcelona

29,2%

10,1%

8,2%

7,0%

6,8%

5,2%

2%

Hotels 295 310

Habitacions 27.806 29.143

Places (llits) 54.036 56.695

Taxa d’ocupació hotelera 79,70% 76,30% INDICADORS D’OFERTA HOTELERA

2007 2008

7.2. Els creuers turístics

Primera destinació en passatgers de

creuers entre els ports mediterranis

Passatgers creuers 2.069.651

Embarcament 572.709

Desembarcament 571.419

Trànsit 925.523

Creuers 887

INDICADORS DE CREUERS

2008

(12)

Superfície total coberta d'exposició (m2₎→_280.000

22

7.3. Ciutat de fires i congressos

Barcelona, tercera ciutat del món en

organització de reunions internacionals

Total reunions 1.775 2.482 39,83

Congressos 340 383 12,65

Jornades, Simposiums, Cursos n.d. 286 -Convencions i incentius 1.435 1.813 26,34

Total de delegats 629.704 695.902 3,52

INDICADORS DE L'ACTIVITAT CONGRESSUAL

Font: Turisme de Barcelona i Ajuntament de Barcelona

2007 2008 VARIACIÓ 07/08 (%)

CONSTRUMAT N.1 Batimat - París N.2 Bau - Munic N.3

PISCINA N.1 Piscine - Lió N.2 Intervad - Düsseldorf N.3

3GSM N.1 Cebit - Hannover N.2

EIBTM N.1

ALIMENTÀRIA N.2 Anuga - Colònia N.1 Sial - París N.3 B.M.P N.2 Mipm - Cannes N.1 Inmobiliario - Madrid N.3 EXPOQUÍMICA N.2 Achema - Frankfurt N.1 Interchirmie - París N.3 HOSTELCO N.2 Host - Milà N.1 Equiphotel - París N.3 NÀUTIC N.2 Nautico - Gènova N.1 Boot - Düsseldorf N.3 S-I-L N.2 Transport et logistic - ParísN.1

SONIMAGFOTO N.2 Photokina - Colònia N.1

AUTOMÒBIL N.3 Automobil - Frankfurt N.1 Automobil - París N.2 CARAVANING N.3 Caravaning - Düsseldorf N.1 Caravaning - Rímini N.2 HISPACK N.3 Interpack - Düsseldorf N.1 Emballage - París N.2

FIRES MÉS IMPORTANTS A EUROPA

Font: Fira de Barcelona

BARCELONA RESTA DE CIUTATS EUROPEES

7.3. Ciutat de fires i congressos

Un model de comerç de qualitat, divers i de

proximitat, que genera activitat econòmica

i cohesió social als barris de la ciutat

RÀNQUING 2008 CIUTAT NOMBRE REUNIONS

1 París 139

2 Viena 139

3 Barcelona 136

4 Singapur 118

5 Berlín 100

RÀNQUING 2008 CIUTAT NOMBRE REUNIONS

6 Budapest 95

7 Amsterdam 89

8 Estocolm 87

9 Seül 84

10 Lisboa 83

RÀNQUING MUNDIAL DE CIUTATS PER NOMBRE DE REUNIONS INTERNACIONALS, 2008

Font: International Congress & Convention Association

7.3. Ciutat de fires i congressos

La primera ciutat d’Europa en qualitat

de vida

Nombre d’empreses 17.529 Llocs de treball 164.670

MERCATS MUNICIPALS

Nombre mercats municipals 40

Nombre negocis 3.278

Superfície total 206.000 m2

COMERÇ A BARCELONA, 2008

Font: INSS i Ajuntament de Barcelona

COMERÇ

RANKING 2009 CIUTAT

1 Barcelona

2 Ginebra

3 Múnic

4 Oslo

5 Madrid

6 Estocolm

7 París

8 Copenhaguen

9 Zúric

10 Hamburg

MILLORS CIUTATS EUROPEES EN QUALITAT DE VIDA PER ALS TREBALLADORS, 2009

Font: Cushman & Wakefield, European Cities Monitor 2009

9.1. Energia i medi ambient

Aposta per l’estalvi i l’eficiència energètica

i el desenvolupament d’energies renovables

Parcs urbans (zones verdes destinades

al espai públic) 5.593.000 m2

Verd urbà (espais verds incorporats

a la trama urbana) 10.757.181 m2

Verd urbà per càpita 6,7 m2_/habitant

INDICADORS DE ZONES VERDES A BARCELONA, 2008

Font: Ajuntament de Barcelona. Anuari estadístic 2008

2008

Platges (nombre / Km)→7 / 4.6

08.

Comerç

(13)

7.3. Ciutat de fires i congressos

La primera ciutat d’Europa en qualitat de

vida

9.2. Mobilitat sostenible

El model urbà compacte afavoreix el

predomini del transport públic, el vianant i

la bicicleta

9.4. Oferta cultural i educativa

Vibrant vida cultural, amb una àmplia

dotació de serveis i activitats

ESTRUCTURA DEL CONSUM ENERGÈTIC PER SECTORS, 2006

30,0%

Domèstic

19,1%

Industrial

23,8%

Transport

Font: Ajuntament de Barcelona. El comptador, 2008

26,4%

Terciari

0,7%

Altres

MITJANS DE TRANSPORT EN EL DESPLAÇAMENT, 2008 (EN % S/ TOTAL)

28%

Transport privat

32%

A peu i en bicicleta

Font: ATM

Nota: Resultat de l’anàlisi de dades d’etapes de l’ATM, de les espires de detecció de la ciutat, activitat turística, transport escolar, aforaments de composició del trànsit, aforaments de bicicletes i vianants.

40%

Transport públic

Recollida selectiva de residus (% sobre total) →33,6

Carrils Bici (km) →140,2

Barcelona 12,50 MWh/hab

Catalunya 25,87 MWh/hab

Espanya 26,40 MWh/hab

CONSUM D'ENERGIA PER HABITANT, 2006

RÀNQUING 2006 CIUTAT LITRES/HABITANT PER DIA

1 Dresden 96

2 Heidelberg 103

3 Brussel·les 108

4 Anvers 108

5 Barcelona 118

6 Copenhaguen 119

7 Aarhus 120

8 Hannover 125

9 Praga 127

10 Turku 139

CONSUM D'AIGUA A LES CIUTATS EUROPEES, 2006

Font: The Urban Ecosystem Europe Report, 2007

ENERGIA EQUIVALENT PRODUÏDA A LES INSTAL·LACIONS DE CAPTACIÓ SOLAR A BARCELONA

1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

35.000

30.000

25.000

20.000

15.000

10.000

5.000

0

Font: Ajuntament de Barcelona. Agència d'Energia de Barcelona

29.927

E

n

e

rgia

(MWh

/a

n

y)

23.423 20.202

7.873

3.149 1.483 1.064 665 455

ELECTRICITAT GENERADA A BARCELONA (1999-2006)

0,0 1.000.000 2.000.000 3.000.000 4.000.000 5.000.000 6.000.000

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

E

n

MWh

/a

n

y Font: Departament d’Estadística. Ajuntament de Barcelona

9.3. Mercat immobiliari residencial

Preus de l’habitatge més competitius

Lloguer (€/m2_/mes) _14,62

Venda d'habitatge nou (€/m2₎ _5.918

Venda d'habitatge de segona mà (€/m2₎ _4.488 PREUS MITJANS DE L'HABITATGE A BARCELONA, 2008

Font: Ajuntament de Barcelona

9.1. Energia i medi ambient

Aposta per l’estalvi i l’eficiència energètica

i el desenvolupament d’energies renovables

Biblioteques (nombre i usuaris) 32 / 5.756.946

Museus, col·leccions i centres d'exposició

(nombre i usuaris) 50 / 21.514.078

Equipaments culturals i lúdics (usuaris) 23.640.074

Equipaments esportius públics

(nombre i usuaris) 1.511 / 358.476

Centres d'educació infantil, primària i secundària

(Curs 2007/2008) 859

OFERTA CULTURAL I EDUCATIVA, 2008

Font: Institut de Cultura. Ajuntament de Barcelona

EDIFICIS PATRIMONI DE LA UNESCO

0 1 2 3 4 5

Barcelona

Berlín

Roma

Lisboa

Viena

Praga

Amsterdam

Londres

París

Madrid

(14)

Promoció Econòmica

Internacional

Ajuntament de Barcelona C. Llacuna 162, 1ª planta 08018 Barcelona

www.bcn.cat/barcelonanegocis

(15)

“European Cities Monitor" (2009)

4a. millor ciutat europea pels negocis 3a. ciutat europea més coneguda 1a. ciutat europea que més ha progressat

1a. ciutat europea en qualitat de vida per als treballadors

"European Investment Monitor" (2008)

4a. destinació europea per a inversions internacionals

”Global Cities Attractiveness Survey” (2008)

12a. ciutat del món amb millor imatge 19a. ciutat del món més coneguda

“BaroMed Attractiveness Survey” (2008)

Principal ciutat de referència de la Mediterrània

“World’s happiest cities” (2009)

3a. ciutat del món

“World’s best cities to eat well” (2009)

5a. ciutat del món

(GFK Custom Research North America )

“The Anholt City Brands Index" (2007)

1a. ciutat de marca entre les ciutats no capitals 9a. ciutat de marca del món i 4a. d’Europa

"World-wide cost of living survey" (2008)

Fora del grup de les 30 ciutats del món més cares

“Europe’s Coolest Cities” (Agost 2007)

Una de les ciutats més de moda d’Europa

“World Country & City Rankings 2008” (Abril 2009)

3a. ciutat del món en organització de reunions internacionals

“International Meeting Statistics” (2009)

5a. ciutat del món en l’organització de congressos internacionals

“European Fairground Ranking” (2007)

4a. ciutat a Europa en disponibilitat d’espai firal (280,000 m2₎

“Prices and Earnings around the Globe” (Agost 2009)

22a. ciutat global