• No se han encontrado resultados

Butlletí gent gran Les Corts : publicació de les entitats de gent gran del Districte de Les Corts de l'Ajuntament de Barcelona. Núm. 06 (2009)

N/A
N/A
Protected

Academic year: 2020

Share "Butlletí gent gran Les Corts : publicació de les entitats de gent gran del Districte de Les Corts de l'Ajuntament de Barcelona. Núm. 06 (2009)"

Copied!
5
0
0

Texto completo

(1)

Campionat de billar

El casal de Sant Ramón revitalitza

l’espai de billar

Carnestoltes 2009

Rememoració de l’època a Can Deu

Entrevista

Núria Carrera, presidenta del casal

de gent gran de Can Novell

JUNY 2009

. NUM 6

Publicació de les Entitats de Gent Gran del Districte

de les Corts de l’Ajuntament de Barcelona

Les Corts

Butlletí

de Les Corts

ran

(2)

editorial

Índex

4. Notícies d’entitats

Campionat de billar 2009

D’un temps, d’un país.

Som privilegiats!

Carnaval 2009

5. Notícies breus

Contes per nens i nenes i gent gran

Fira d’abril

Assemblees als casals de gent gran

Caminada Gent Gran

6. Informació d’interès

La recepta electrònica

7. Entrevista

amb Nuria Carrera

8. Receptari/

Web recomanada

Ja portem 7 butlletins (recordeu que el primer portava el núm. 0 i aquest n’és el 6è). Gràcies pel vostre suport i per les vostres col·laboracions.

Aquest darrer número surt amb motiu de les Jornades de Gent Gran, i d’això us vull parlar. Fa deu anys (el meu primer any com a conseller), la participació es limitava a l’exhibició gimnàstica que es feia per la Mostra d’Entitats i al campio-nat de petanca. Però entre tots van decidir que la Gent Gran era prou important com per tenir el seu propi espai dintre de les activitats del districte i, de mica en mica, pas a pas, a la gimnàstica es van afegir conferències, altres competi-cions, balls, homenatges, sopars, concerts...

Penseu que en les nostres Jornades són l’aparador on la gent gran, és a dir VOSALTRES, us mostreu tal com sou als vostres veïns i conciutadans: ACTIUS!, amants de la cultura, dels esports, del ball i dels pica-pica...per què no?.

Des d’aquest racó del butlletí us vull donar a tots i totes les gràcies i, d’una manera especial, a les juntes dels casals i a la Cristina, la nostra coordinadora, perquè amb la vostra actitud feu més fàcil i agraïda la meva tasca. Us estimo. Antoni Garcia i Alba

Conseller de Gent Gran Districte de les Corts

Consell de redacció: Joan Vila

Mª Victòria Garcia, Josep Miquel Sanahujes Antoni Cases

Antoni García Alba Anna Mas

Cristina Jordà Coordina Anna Mas Edita

Districte de les Corts

(3)

CAmpioNAt dE billAr 2009

Al CAsAl DE GENt GRAN sANt RAmoN

d’UN tEmps, d’UN pAís. som privilEGiAts!

PER JosEP Fusté – AEu. lEs CoRts-Est

El Casal de Gent Gran Sant Ra-mon va organitzar durant el mesos febrer i març un cam-pionat de billar “Modalitat Lliu-re”, amb aquesta iniciativa es vol revitalitzar l’espai de billar de Sant Ramon i és l’inici d’un projecte de competicions de bi-llar destinat a totes les perso-nes grans que vulguin partici-par. La propera competició es

realitzarà coincidint amb les Festes de Les Corts, a l’octubre, en una competició “Handicap”. També s’ofereixen classes gra-tuïtes de billar els totes les tar-des del dijous.

Si voleu més informació sobre les activitats del billar, us po-den informar a la secretaria del casal.

notÍcies

d’entitats

Notícies breus

Moltes vegades, massa, els grans ens queixem de contrarietats que ens semblen impor-tants, com: problemes de salut, insuficiència d’estimació per part de familiars o amics, manca de recursos per a alguna millora, luxe o caprici, insuficiència de temps per dedicar-lo a coses que ens agraden, soledat, avorri-ment, etc, etc. Fins i tot arribem a lamentar-nos, envejosament, de la mala sort que alguna d’aquestes contrarietats ens toqui a nosaltres i no a altres.

Les contrarietats formen part substancial de la vida. Comencem per reconèixer que sa-bem que hem de morir i que tots pretenem que aquest final arribi com més tard millor. Tenir la sort de morir amb molts anys implica fer-se vell i, naturalment, això comporta pèr-dua de salut, de for-ça, de memòria, sovint de poder econòmic, de lideratge o reconeixe-ment social i de tot un bon grapat de capaci-tats. L’alternativa de morir més jove no és pas més engrescadora.

Cal pensar més ponderadament en el context que ens ha tocat viure. No és un vertader pri-vilegi poder envellir a l’època actual amb cal-mants, sistemes sanitaris sofisticats i un munt d’atencions especials, que mai, però que mai havien existit abans? Tots els

nos-tres avantpassats ens dirien que ens ha tocat viure en un paradís. No fa gaire vaig tenir un problema de pròstata que em van solucionar de manera ben eficient i senzilla. Els doctors que em van atendre van admetre que només uns setanta-cinc anys abans hauria mort després d’uns deu o dotze dies de fort pati-ment.

No és també un vertader privilegi haver-nos tocat viure a la zona geogràfica econòmica-ment més desenvolupada de la terra? Reco-neixem que mes del 80% del habitants del planeta viuen en unes condicions molt més precàries que nosaltres. I, a més, als catalans ens ha tocat viure a la temperada zona de la mediterrània. Quants dels opulents del nord, europeus, americans o asiàtics, no canvia-rien part del seu estatus econòmic per un mi-llor clima?.

A l’Aula d’Extensió Universitària fa goig veure com un bon grapat de persones grans dedi-quen temps i oci a temes culturals. Adonem-nos que la immensa majoria de la població mundial d’avui en dia no ho pot fer i adonem-nos que cap de les generacions anteriors no ho havia pogut fer amb les facilitats i como-ditat de l’època actual. Vivim en un temps i en una geografia de privilegi.

d’UN tEmps, d’UN pAís. som privilEGiAts!

PER JosEP Fusté – AEu. lEs CoRts-Est

CArNAvAl 2009

CENtRE CívIC CAN DEu

El Centre Cívic Can Deu, després del perío-de perío-de rehabilitació, torna a obrir-se al barri i, gràcies a la implicació que van mostrar les entitats i usuaris/ usuàries que donen vida a l’equipament, es va aconseguir una bona col·laboració i participació a la rua de Carnestoltes de les Corts.

Entitats com la Coral de Can Novell, l’Aula d’Extensió Universitària de gent gran de les Corts, l’Associació de Veïns les Corts, usuàries de l’Associació Cultural i Recreati-va les Corts conjuntament amb l’equip de treball del centre i la col·laboració del pro-fessor de pintura en la decoració van fer possible que es rememorés l’època en què la família Deu vivia en aquesta casa.

CAmpioNAt

dE billAr 2009

Al CAsAl DE GENt GRAN sANt RAmoN

El Casal de Gent Gran Sant Ramon va or-ganitzar durant el mesos febrer i març un campionat de billar “Modalitat Lliure”, amb aquesta iniciativa es vol revitalitzar l’espai de billar de Sant Ramon i iniciar un projecte de competicions de billar desti-nat a totes les persones grans que vul-guin participar-hi. La propera competició se celebrarà coincidint amb les Festes de les Corts, a l’octubre, en una competició “Handicap”.

També s’ofereixen classes gratuïtes de billar cada tarda dels dijous. Si voleu més informació sobre les activitats del billar, us poden informar a la secretaria del casal.

Contes per a nens i nenes i gent gran

El dia 21 d’abril es va fer al Centre Cívic Can Deu l’acte de presentació del llibre “Els grans fem contes per als nens i les nenes”. Aquest llibre és el resultat d’una experiència interge-neracional, on gent gran escriu contes i els nens i nenes de diferents escoles de les Corts dibuixen/pinten/fan les il·lustracions.

Fira d’Abril

Per tercer any consecutiu i des de la Direcció de Relacions Ciutadanes i Institucionals s’ha organitzat una sortida a la Fira d’Abril. El dia 29 de d’abril els tres casals de gent gran municipals (110 persones) de les Corts van visitar la Fira situada al recinte de Fòrum. La visita va concloure amb un dinar en una de les casetes del recinte.

Assemblees als casals de gent gran

Aquest darrers mesos s’han celebrat elec-cions als tres casals municipals, en el cas de Can Novell i Pere Quart, s’ha confirmat la continuïtat de juntes ja existents, però en el casal de Sant Ramon s’ha constituït una nova junta.

Felicitem doncs, aquests nous voluntaris que dia rere dia treballen per la gent gran del districte.

Caminada Gent Gran

El dia 22 d’abril es va organitzar una camina-da de gent gran del districte. Hi van partici-par 70 persones que es van trobar a la plaça de la Concòrdia, allà se’ls va obsequiar amb una motxilla i es van repartir aigües i plàtans (pels seus beneficis dietètics) i seguidament van sortir plegats cap a l’espai lúdic de gent gran situat a la Maternitat. En aquest espai lúdic es poden fer exercicis terapèutics i de manteniment del nostre estat físic.

Després de les explicacions d’aquest espai es va practicar una classe de txi-kung.

Va participar en aquesta caminada els cen-tres d’atenció primària de les Corts, l’Equip de Salut i Serveis Personals de l’Ajuntament.

(4)

EstiU

Arriba l’estiu, esclata la magrana,

el blat grogueja, les orenetes omplen els nius. Arriba l’estiu, la pell bruna descansa sobre la sorra, l’aire es fa feixuc i apegalós.

Arriba l’estiu i a les lleres del riu canten les granotes, mentre les roselles s’adormen sobre el fenàs.

Tu t’aniràs cap al nord, jo potser restaré aquí esperant l’arribada de la tardor.

Ens trobarem i parlarem de tot el bo que ens ha portat aquest estiu.

mª victoriaGarcia i Gaitero (Assoc. de dones Elisenda Montcada)

entreVista

la recepta electrònica

a l’rsb

La recepta electrònica és un sistema que integra proces-sos de prescripció i dispensació de la prestació farmacèu-tica, i estableix mecanismes que afavoreixen l’ús racional del medicament i la coordinació entre professionals sani-taris, de manera que suposen una millora tant en la quali-tat assistencial com en l’accessibiliquali-tat i la segurequali-tat en l’ús del medicament per part del pacient.

El desplegament a tot el territori s’ha planificat en 5 fases diferenciades. La Regió Sanitària Barcelona s’hi incorpo-rarà durant aquest any 2009.

Així dons, amb aquesta recepta electrònica ja no caldrà anar als centres de salut per renovar la medicació.

temps de barri

Aquest projecte es proposa l’objectiu d’afavorir la conci-liació del temps de la vida en les famílies, potenciar l’ús dels equipament i activitats educatius fora de l’horari escolar. Per aconseguir aquestes fites es proposen activitats i ser-veis com:

Obertura de patis escolars com a espai d’ús públic per a famílies, infants i adolescents.

L’atenció a la dependència és un altra fita dels “Usos del temps”, oferir recursos i serveis a persones dependents: des de la teleassistència, ajuda a domicili, centres de dia i residències, fins a prestacions econòmiques.

Com va tenir la idea de ser presidenta del

casal?

Per col·laborar amb la gent gran. En un inici em van proposar com a secretària del casal i més tard la junta em va demanar que en fos la presi-denta, i hi vaig acceptar.

Com han evolucionat les activitats del

casal des d’aleshores?

Ara es fan més activitats i tallers. L’activitat físi-ca sempre ha tingut molt bona acceptació, ara també es fan tallers de la memòria. Potser hi ha menys demanda de tallers específics, com pun-tes de coixí o de les excursions, perquè els fan a més entitats.

li agrada formar part de la junta?

Si, però hi ha cansament després de tants anys. Tinc, però, el compromís de continuar-hi fins que es pugui renovar la junta, tenim dificultats per trobar voluntaris per renovar-la.

NUriA CArrErA vA NéixEr A bArCEloNA. l’ANY 1992 Es vA CoNvErtir EN lA primErA doNA prEsidENtA d’UN CAsAl dE GENt GrAN A bArCEloNA.

dEs d’AlEshorEs CombiNA lEs sEvEs FUNCioNs Com A prEsidENtA dEl

CAsAl Amb lA sEvA vidA pErsoNAl.

Què pensa dels serveis que s’ofereixen

a la gent gran als casals? mancances,

punts forts...

Ara fa uns anys tenim consergeria que ajuda molt a fer possible tota l’activitat del casal i, com deia, es fan moltes activitats i tallers. Com a mancances valorem que ens manquen més espais i serveis, com ara servei de bar, po-dologia, disposar del casal durant els caps de setmana, perruquer, control de tensió...

Com veu el futur dels casals de gent

gran?

Continuaran sent, però amb activitats dife-rents. Ja no es jugarà tant a cartes i es faran més tallers.

Abans, la gent gran tenia menys formació i el casal era un espai per jugar-hi. Les noves gene-racions són gent més formada que demanda més tallers, creatius, formatius i culturals, i no demandarà tant fer jocs de taula.

la dona en el món actual té més

avan-tatges que fa uns anys? En què creu

que ha guanyat o perdut?

Té més avantatges, llibertat sobretot, i a més com que treballa té més independència a l’hora d’administrar despeses de la llar, per exemple. Pel contrari, han perdut temps per tenir cura dels nens.

la Nuria ens comenta que té una vida

que valora molt positivament on

inten-ta ajudar molinten-ta gent, en especial a la

gent gran, i

“dintre de les meves possibilitats crec que ho he aconseguit.”

“Una vegada el metge em va dir que si la gent gran sortís més de casa, fes més activitats, so-bretot, reunir-se amb altres persones per pas-sar l’estona, ens estalviaríem moltes pastilles” Núria Carrera

Presidenta del casal Gent Gran Can Novell.

Adreces

i telèfons d’interès

Casal municipal de gent gran Can Novell

Caballero, 29 Tel. 93 409 88 46

Casal municipal de gent gran sant Ramon

Cardenal Reig, 11 bis Tel. 93 334 83 53

Casal municipal de gent gran Pere Quart

Comandant Benítez, 6 Tel. 93 339 71 68

Casal de gent gran les corts-montnegre

Montnegre, 33-35 Tel. 93 439 41 41

Aula d’extensió universitària per a la gent gran les Corts-Est

Dolors Masferrer, 33-35 Tel. 93 291 64 62

Aula d’extensió universitària per a la gent gran les Corts-oest

Riera Blanca, 1-3 Tel. 93 440 48 50

Casal de l’avi barça

Estadi del FC Barcelona, porta 90 del Palau Blaugrana

Centre de serveis socials Zona Est

Dolors Masferrer, 29-31 Tel. 93 291 64 63

Centre de serveis socials Zona oest

Riera Blanca, 1-3 Tel. 93 448 04 99

les Corts Esportiu

Galileu, 300 Tel. 93 490 44 77

Informació d’interès

(5)

WEB recomanada

www.gentgran.org

En aquest web trobareu informació sobre projectes i activitats per a gent gran, així com serveis e informació prou interessants.

El gaspatxo és un d’aquells plats que quan arriba l’estiu podem trobar en tots els menús dels restaurants i en moltes llars. És fresc, digestiu, té moltes vitamines, es fa amb ingredients de la temporada i es prepara en un obrir i tancar d’ulls. Els ingredients bàsics acostumen a ser el tomàquet, el cogombre i el pebrot. Però el gaspatxo és també una d’aquelles receptes que cada cuiner fa a la seva manera, i més ara que amb la “nova cuina” n’hi han de molt sofisticats.

El que jo us proposo és un d’aquest.

Receptari

GAspAtxo dE mAdUixEs

· 1/2 k de maduixes

· 4 tomàquets madurs

· 1/2 pebrot vermell

· 1/2 dent d’all

· 1/2 ceba petita

· vinagre de poma (1 cullerada sopera)

· 1 cogombre petit

· oli d’oliva verge (1 cullerada sopera)

· sal

Preparació:

· Renteu les maduixes, passeu-les per la batedora,passeu-les per un colador i guardeu-ne el suc..

· Poseu a la batedora tots el altres ingredients rentats, pelats, tallats i lliures de llavors.

· Afegiu-hi el vinagre i la sal al gust. Tritureu-ho (si us agrada mol líquid passeu-ho pel colador xinès).

· Barregeu-ho amb el suc de maduixes i afegiu-hi l’oli. Rectifiqueu de sal. Poseu-lo al frigorífic i serviu-lo ben fred.

· Com a acompanyament es pot fer una barreja de dauets dels ingredients utilitzats.

Altres gaspatxos sofisticats

Seguint la mateixa tècnica, se’n poden fer de cireres, meló, espàrrecs, alvocat, etc. Tot depèn del sentit creatiu del cuiner o la cuinera.

Referencias

Documento similar

El públic normalment és gent molt propera a nosaltres, familiars, per altra banda gent intestada per l’art, encara que hi ha molta gent a la localitat que es pot queixar

Ha vingut a vore festes i a saludar a la gent perque de festes com estes no se 'n troben al presento. Festes de

Dels diferents tipus de violència que existeixen en l’àmbit de la família segons a qui vagi dirigida (violència conjugal, violència als infants, violència a la gent gran, etc.),

Missing estimates for total domestic participant spend were estimated using a similar approach of that used to calculate missing international estimates, with average shares applied

I això per diversos motius: En primer lloc, estranya que al-ldrlsl, que parla d'aquesta població a la seva obra Nuzhat al-muitàq (cf. § 162, on es situa a 50 milles de

També hi ha un altre cas que es dóna bastant, que és gent gran que no ha parlat mai català, però els seus néts el parlen i se senten una mica distanciats o els el volen parlar

guapes i això, pues aquesta gent precisament ve en l'hivern, i ara 101.. Alemània, és que això

La ruptura amb aquestes aproximacions fragmentàries de la geografia urbana balear va ser la publicació, a sis mans, el 2006 (27 anys després de la tesi mallorquina de