El mes de juny culminen les obres, iniciades el novembre del 2006, de transformació del primer sector del pla de millora de Torre Baró. L’aposta per l’habitatge pú-blic és una de les principals característiques del projecte de remodelació de Torre Baró. N’hi ha projectats un total de 375, dels quals 306 són de protecció oficial i els 69 restants de mercat lliure. Aquests habitatges formen part del Pla d’Habitatge de Barcelona 2004-2010, que ha de permetre la creació al conjunt de Barcelona de 10.000 habitatges de protec-ció oficial i assequible.
Les obres del sector 1 de
Torre Baró arriben a la seva fi
La reforma integral de
Canyelles continua avançant
ESPAIS
La propera fase serà
al carrer Federico
García Lorca
EDIFICIS
A concurs el projecte
de reforma de les
façanes dels edificis
ACCESSIBILITAT
S’han eliminat
desnivells i instal·lat
dos nous ascensors
Pàg. 3 E N T R E V I S TA Pàg. 8
Pere Cànovas
Vitraller
“Els vitrallers d’abans
no tenien en compte
el rellotge!”
E D U C A C I Ó Pàg. 4
Segona Audiència
Pública per als nens i
nenes de Nou Barris
P O L I E S P O R T I U Pàg. 7
Club Futbol Sala
Montsant
Celebra 25 anys amb l’esport de Nou Barris S E R V E I P Ú B L I C Pàg. 6
Barcelona amplia
el nombre de sales
d’estudi nocturnes
E Q U I PA M E N T S Pàg. 6Biblioteca de les
Roquetes
Reobre amb unes
instal·lacions més àmplies
Pàg. 5
NOU BARRIS
PORTA · TURÓ DE LA PEIRA · CAN PEGUERA · LA GUINEUETA · CANYELLES · ROQUETES · LA PROSPERITAT VERDUM · TRINITAT NOVA · TORRE BARÓ · CIUTAT MERIDIANA · VALLBONA · VILAPICINA I TORRE LLOBETASUPLEMENT
I N F O
Ú T I L
t
W
W
L ’ A G E N D A
L ’ A G E N D A
Del 10 al 15 de juny
Festa 10è aniversari Centre Eulalienc
Centre Eulalienc (Amílcar, 37-47)
Del 16 al 29 de juny
Festa Major del Turó de la Peira
Més informació al centre cívic de Can Basté (pg. Fabra i Puig, 274).
Dijous 19 de juny
Festa de Sant Joan
Ales 18 h. Centre cívic Torre Llobeta (Santa Fe, 2 bis)
Coca, cava i música amb el grup de Can Basté.
20, 21 i 22 de juny
Festa Major de laGuineueta
Organitza: Associació de Veïns de la Guineueta.
Dissabte 28 de juny
Fira d’art de carrer de Roquetes
Tot el dia. Carrers, places i amfiteatre de Roquetes
Fins al 18 de juny
Segon premi tira còmica + jove
Centre cívic Porta-Sóller (baixos plaça Sóller)
Fins al 30 de juny
La Guàrdia Urbana a les escoles
Biblioteca Nou Barris (Albert Einstein, 2-4)
Exposició de dibuixos escolars.
Del 12 de juny al 12 de juliol
Causas justas
Sala Golfes de Can Basté (pg. Fabra i Puig, 274)
Fotografies de Josu Trueba.
Del 20 de juny al 18 de juliol
9è concurs de còmic de Nou Barris
Centre cívic Porta-Sóller (baixos plaça Sóller)
Mostra dels treballs presentats al concurs.
Divendres 20 de juny
De cara a la pared
Ales 21 h. Centre cívic Porta-Sóller (baixos plaça Sóller)
Dins el cicle Nous (espectacles de nit a Porta).
Dimecres 11 de juny
Miniferia sin abril
Ales 18 h. Centre cívic Torre Llobeta (Santa Fe, 2 bis)
Festa de tallers de sevillanes i castanyoles.
Dijous 12 de juny
Festa 15 anys dels tallers de voluntaris
A les 18 h. Centre cívic Torre Llobeta.
A càrrec dels usuaris dels tallers de voluntaris del centre cívic. Hi haurà una mostra que durarà fins al 26 de juny.
Divendres 13 de juny
Mostra de circ
Ales 17.30 h. Plaça Francesc Layret
Festa de final de curs dels tallers de circ en el temps lliure i a les 22 h, mostra dels alumnes de 1r de l’escola de circ Rogelio Rivel a l’Ateneu.
Dimarts 17 de juny
Olímpic circus
A les 15 h. Ateneu Popular de NB (Portlligat, s/n)
Mostra de final de curs del taller de circ del centre ocu-pacional Can Carreras. S’ha de reservar localitat.
Divendres 20 i dissabte 21 de juny
Saloon circ
A les 21 h. Ateneu Popular de NB (Portlligat, s/n)
Espectacle de final de curs de l’escola juvenil de circ.
Diumenge 22 de juny
Benedettquivocos
A les 20.30 h. Ateneu Popular de NB (Portlligat, s/n)
Tertúlia literària sobre l’obra poètica de Mario Bene-detti, a càrrec de Bidó Teatre.
Dissabte 14 de juny
M de món
Ales 12 h. Biblioteca Torre Llobeta (Santa Fe, 2 bis)
Cicle Enreda’t a l’Acció.
Dimecres 18 de juny
El zoo d’en Pitus
Ales 18 h. Biblioteca Torre Llobeta (Santa Fe, 2 bis)
A càrrec de M. Sorribas i M. Altimira. A partir de 5 anys.
Dimecres 25 de juny
Contes per a l’amistat
Ales 18 h. Biblioteca Nou Barris (Albert Einstein, 2-4)
Dins el cicle de Petit Format.
Una publicació de l’Ajuntament de Barcelona. Consell d’Edicions i Publicacions:Carles Martí, Enric Casas, Eduard Vicente, Jordi Martí, Jordi Campillo, Glòria Figuerola, Víctor Gimeno, Màrius Rubert, Joan A. Dalmau, Carme Gibert, José Pérez Freijo.Director:Enric Casas. Director editorial:José Pérez Freijo. Director de con-tinguts: Joan Àngel Frigola. Relacions Institucionals:Joan Ariza. Redacció:Pilar Fernández, Gerard Maristany, Felicia Esquinas, Núria Mahamud, Daniel Venteo, Pere S. Paredes, Josep Maria Contel, Joan Anton Font, Dolors Roset, Beatriu Sanchís, Daniel Romaní, David Sabaté, Rosa Farga. Coordinació general:José Miguel Esteban. Coordinació de fotografia:Rafael Escudé.Fotografia:Antoni Lajusticia, Pepa Álvarez, Cristina Diestro, Josep Maria Contel, Luis Clua, Julio Parralo, Ariadna Borràs i Vicente Zambrano. Disseny: Subirà i Associats.Maquetació i preimpressió:Agustín Viguera, Cristina Vidal. Edició WEB:Miquel Navarro. Producció:Maribel Baños. Impressió:Printer Industria Gráfica Newco, SL. Manipulació:General Servei, SA. Distribució:M. Àngels Alonso i Serveis de Correus. Administració:Ascensió García. Departament d’Imatge i Producció Editorial. Pg. Zona Franca, 60. 08038 Barcelona. Dipòsit legal:B. 29.175-1994.
NOU BARRIS
B A R C E L O N Awww.bcn.cat/publicacions [email protected] ATENCIÓ AL CIUTADÀ
Oficina d’atenció al ciutadà (OAC) Districte Doctor Pi i Molist, 133.
Telèfon d’informació 010
(0,45 ¤IVA inclòs d’establiment de trucada, més 0,06 cèntims IVA inclòs per minut tarifat per segon) Telèfon del Civisme 900 226 226 Síndica de Greuges de Barcelona 93 413 29 00 Ronda Sant Pau, 43-45, 3r.
CENTRES CÍVICS I CULTURALS
Centre cívic Can Basté 93 420 66 51 Pg. Fabra i Puig, 274.
Centre cívic Zona Nord 93 276 99 50 Av. Rasos de Peguera, 25.
Centre cívic Les Basses 93 407 29 29 Teide, 20.
Centre cívic Torre Llobeta 93 358 56 14 Santa Fe, 2 bis.
Ateneu popular de Nou Barris 93 353 95 16 Portlligat, s/n.
Masia de la Guineueta 93 359 40 00 Pl. Ca n’Ensenya, s/n.
Casal de barri de Prosperitat 93 353 86 44 Pl. Àngel Pestaña, s/n.
Casal de barri de Torre Baró 93 276 09 49 Escolapi Càncer, 1.
Centre cívic Porta-Sóller 93 359 36 55 Estudiant, s/n (Baixos Pl. Sóller).
Centre Ton i Guida i Casal 93 354 87 21 de joves de Roquetes
Romaní, 6
Centre d’activitats Vallbona 93 350 93 81 Oristà, 8-10.
Casal La Cosa Nostra 635 88 22 11 Biure, 1
CULTURA
Arxiu municipal de Districte 93 291 68 36 Doctor Pi i Molist, 133.
Bibl. pública Nou Barris 93 291 48 50 Albert Einstein, 2-4.
Bibl. pública Roquetes 93 359 65 27 Pla de Fornells, 31.
Bibl. pública Canyelles 93 274 94 74 Rda. Guineueta Vella, 32-34.
Bibl. popular Torre Llobeta 93 358 56 14 Santa Fe, 2 bis (CC Torre Llobeta).
C. Normalització Lingüística 93 359 06 00 Marie Curie, 20.
SERVEIS SOCIALS
CSS Zona Nord 93 276 99 57 Av. Rasos de Peguera, 25 (centre cívic). CSS Zona Sud 93 407 29 29 Teide, 20 (c. cívic Les Basses).
CSS Pau Casals 93 274 91 50 Juan Ramón Jiménez, 4-6.
CSS Roquetes 93 276 98 00 Vidal i Guasch, 76-78.
GENT GRAN
Casal Sant Jordi 93 359 31 54 Pablo Iglesias, 102.
Casal Casa Nostra 93 353 82 29 Maladeta, 38-40.
Casal Prosperitat 93 350 29 04 Pablo Iglesias, 8.
Casal Pau Casals 93 274 91 35 Juan Ramón Jiménez, 4-6.
Casal Turó de la Peira 93 408 10 92 Doctor Pi i Molist, 39-63, int.
Casal Pedraforca 93 350 30 27 Pedraforca, 8-10.
Casal Platja d’Aro 93 276 06 51 Platja d’Aro, 6 bis.
Casal Verdum-Artesania 93 359 24 31 Artesania, 96.
Casal Guineueta II 93 427 14 29 Guineueta, 19.
Esplai Virrei Amat 93 351 00 03 Felip II, 305.
Casal de gent gran de Roquetes Garigliano, 52-56.
SEGURETAT I SERVEIS URGENTS
U.T. Guàrdia Urbana Nou Barris Marie Curie, 20.
Comissaria Mossos d’Esquadra Aiguablava, 33.
Emergències Guàrdia Urbana 092 Emergències Mossos d’Esquadra 088 Telèfon únic d’emergències 112 Urgències sanitàries 061 Cos Nacional de Policia 091 Bombers 080
SALUT
CAP Guineueta 93 274 95 32 Pg. Valldaura, 135.
CAP Roquetes 93 276 80 66 Garigliano 23-27.
CAP Chafarinas 93 354 16 22 Chafarinas, 2-8.
CAP Río de Janeiro 93 276 99 04 Av. Río de Janeiro, 83-91.
CAP Ciutat Meridiana 93 353 19 44 Sant Feliu de Codines, 2.
CAP Turó 93 407 40 52 Cadí, 58-62.
FARMÀCIES
Núria Mahamud
C
anyelles rejoveneix i es posa en forma per enca-rar el futur amb més qualitat de vida. Tot i ser uns dels barris més nous de la ciutat, el pas dels anys hi ha fet ne-cessària una rehabilitació in-tegral per renovar els espais públics i eliminar les barreres arquitectòniques entre els blocs d’habitatges, una ope-ració que s’està fent en dife-rents fases amb un abast de més de 30.000 m2desuperfí-cie, l’última de les quals va fi-nalitzar al 2006. Ara li tocava el torn a la part més alta del
barri, l’espai entre blocs deli-mitats per la ronda de la Gui-neueta Vella, des del número 46 fins al carrer Ignasi Agus-tí, i el carrer Miguel Hernán-dez, fins l’edifici del centre cí-vic de Canyelles. Tot plegat, més d’onze mil metres qua-drats urbanitzats de manera molt similar a les reformes anteriors d’altres zones del barri també realitzades per Pronoubarris.
S’han eliminat els desnivells amb la construcció de ram-pes amb baranes s’ha reno-vat el paviment amb panot vermell, s’ha millorat la
xar-xa de clavegueram, s’ha ins-tal·lat un nou enllumenat i mobiliari urbà i s’han reno-vat els jardins. A més, s’han instal·lat dos ascensors per millorar l’accessibilitat als edificis de la cota superior.
En una propera fase es farà una rehabilitació similar al carrer Federico García Lorca, la qual permetrà salvar el desnivell de cinc metres que hi ha d’una punta a l’altra del carrer.
Diumenge 11 de maig, l’alcal-de, Jordi Hereu, inaugurava les obres acompanyat per la regidora del Districte, Car-men Andrés, i veïns del barri i ressaltava el canvi especta-cular que està experimentant aquesta part de Nou Barris. “A Canyelles estan passant diverses coses i totes molt importants. Una és que
l’es-pai públic dels anys 70, que era de poca qualitat i inacces-sible, s’està convertint en un espai públic accessible i
bo-nic”, destacava l’alcalde. Una rehabilitació a la qual s’afe-geix la reforma dels edificis, “no només estètica, sinó es-tructural”, remarcava Hereu.
El barri va avançant en la renovació dels espais públics.
Diumenge 11 de maig, l’alcalde de
Barcelona, Jordi Hereu, va
inaugurar la rehabilitació d’una
part del barri, la compresa entre la
ronda Guineueta Vella i els carrers
Ignasi Agustí i Miguel Hernández
Canyelles continua eliminant
les barreres arquitectòniques
En una propera
fase s’eliminarà
el desnivell de 5 m
de Federico García
Lorca
C I U TA D A N S O P I N E N
Carmen Romero
Comerciant
Me parece que han quedado bien. Creo que están bien pensados para la gente que va cargada y, a parte, han quedado muy bonitos.
Trinidad Ruiz
Auxiliar de servei
Muy bien. De cómo estaban a como han quedado, la mejora es evidente. Había muchas escaleras y ahora la gente mayor se cansa mucho menos. Esperamos que sigan mejorando.
Josefa Rojas
Jubilada
Muy bien, ahora la gente mayor agradece-mos el ascensor. Estamos contentos, aunque nos falta el proyecto del campo de futbol.
Enrique Tejedor
Pensionista
Está muy bien, sobre todo para la gente mayor o las personas que tienen alguna dis-capacidad. Ahora pode-mos subir y bajar con tranquilidad.
José Gutiérrez
Soldador
Han quedat bé. Ara els nens poden jugar dins l’espai. Tot i que una de les coses que no m’agra-den és que han tret arbres i n’han plantat pocs.
Oscar Valero
Encarregat de cade-na de muntatge
Molt bé, és molt millor ara que no pas com estava abans. És molt més net i abans la gent podia caure, perquè hi havia molts sots. Tot i que es pot millorar, està prou bé.
Q u è l i s e m b l a c o m h a n q u e d a t a q u e s t s e s p a i s ?
U N A N O VA I M AT G E D E L B A R R I
A
Can Sitjar i part de les terres de conreu que envoltaven la casa. (Foto: Les Masies d’Horta de Desideri Díez.)
E D U C A C I Ó
Felicia Esquinas
P
er què la gent descon-fia dels altres? Per què l’Ajuntament no ajuda els pobres? Com es pot regular la immigració? Per què els carrers són tan bruts, si els netegen? Per què no es fan més equipaments espor-tius?Quan es parla del respecte cap a les persones i cap a l’espai públic, els alumnes de 5è i 6è de primària de Nou Barris tenen en ment aques-tes inquietuds i interro-gants. I molts altres que van transmetre a la regidora Carmen Andrés i als repre-sentants municipals que l’a-companyaven durant l’Au-diència Pública de Nens i Nenes de Nou Barris que es va celebrar el 28 i el 30 d’a-bril a la Seu del Districte.
El dia 28 hi van participar 127 alumnes de tres escoles –Antaviana, Elisenda de Montcada i el Centre Con-certat Cor de Maria– i 7 professors. I el 30 van ser 137 alumnes de les escoles
Tibidabo, Aiguamarina, Gaudí i del Centre Concertat Aloma, amb sis mestres. En total, 264 escolars d’entre 10 i 11 anys que ja havien treballat a classe els temes a tractar durant l’Audiència. I van parlar. Els represen-tants del Districte i els seus
ciutadans més petits. Nenes i nens els van fer preguntes, van voler saber per què els parcs no tenen més zones per a nens de la seva edat o quines mesures té l’Ajunta-ment per evitar els grafits. I van proposar que hi hagués aparcaments de bicicletes davant de les escoles, o allar-gar el temps dels semàfors perquè la gent travessi els carrers amb més seguretat. Des del Districte van res-pondre i també van parlar sobre quant costa reparar i mantenir el mobiliari urbà i els arbres; sobre les denún-cies per infraccions, les pro-ves d’alcoholèmia, els equi-paments municipals... L’objectiu d’aquestes audièn-cies –la d’enguany ha estat la segona– és formar els in-fants com a ciutadans res-ponsables i també introduir la mirada infantil en la pla-nificació del districte. Els curs vinent hi haurà una convocatòria nova.
Segona Audiència Pública per
als nens i nenes de Nou Barris
Van participar a la segona Audiència Pública alumnes de set escoles.
“Per què els carrers
són bruts,
si es netegen?”,
pregunten
aquests escolars
La regidora de Nou Barris va rebre 264
escolars del districte per debatre sobre el
respecte cap a les persones i l’espai públic
Can Sitjar
En el barri de Santa Eulàlia de Vilapicina, entre la plaça Virrei Amat i l’avinguda Borbó fins al carrer Escòcia i la riera d’Horta, s’estenia la propietat de Can Sitjar, nom que pren, cap a l’any 1777, dels seus masovers. La finca va anar a parar, l’any 1786, a mans dels marquesos de Castellbell, i a partir d’aquell moment i amb el pas dels anys es convertí en un punt de trobada obligat per a tota l’alta societat barcelonina.
L’edifici, un casalot amb una gran façana amb set bal-cons i de caire senyorial, comença a aplegar entre les se-ves parets, a partir de l’any 1796, tot el bo i millor de la ciutat i fins i tot de Catalunya, perquè en aquest indret es començaren a fer trobades periòdiques a les quals as-sistien personatges influents de la vida social, aristòcra-tes, polítics, militars i religiosos. El baró de Maldà deixà algunes ressenyes d’aquestes estades en el seu dietari
Calaix de sastre.
El lloc es convertí en un espai d’esbarjo, de tertúlia, de festes, de cerimònies religioses, de gran menjades, de passejos per l’interior de la finca, com també d’excur-sions fins a Sant Andreu de Palomar, Sant Martí de Pro-vençals o Horta, entre altres activitats.
Amb el pas dels anys, la finca es va anar esquarterant per donar pas a les noves urbanitzacions que sorgien a l’in-dret, fins a l’any 1962, quan la Caixa de Pensions va comprar a la família Pujades, els seus darrers propietaris, l’edifici de Can Sitjar. Enderrocada al cap d’un temps, en el seu lloc es va aixecar un edifici d’habitatges que co-rrespon al número 16 de la plaça Virrei Amat.
Si té fotografies o documents del seu barri, en pot fer donació a l’Arxiu Municipal del Districte, 93 291 68 36 J. M. Contel
Daniel Venteo
A
quest mes de juny és pre-vist que finalitzin els tre-balls de millora urbana de l’a-nomenat sector 1 de Torre Baró, és a dir, de l’àmbit deli-mitat per les avingudes de Vallbona, Escolapi Càncer, Castelldefels, Llerona i Sant Feliu de Codines. Les obres es van iniciar el novembre del 2006.La millora ha permès la reno-vació de la pavimentació (del tipus drenant), nou mobiliari urbà, enllumenat i arbrat,
no-ves infraestructures de sane-jament i la instal·lació del sis-tema de reg per degoteig, en-tre alen-tres millores.
Una vegada s’hagi dut a ter-me tot el pla de millora de Torre Baró, la plaça dels Eu-caliptus es convertirà en el centre vital de la zona, en una mena de moderna “plaça major ” de Torre Baró. En aquests espais, s’hi hauran integrat els principals equipa-ments i serveis urbans amb les noves edificacions. Al bar-ri, s’hi afavorirà la barreja
d’usos: és a dir, al costat dels equipaments existents se’n preveuen altres de nous, la implantació de comerç i pe-tits tallers en les plantes bai-xes de les noves edificacions i d’habitatges de diferent grandària i característiques que responguin amb els
dife-rents règims de protecció que atenguin les diferents neces-sitats socials i afavoreixin la diversitat.
N O T Í C I E S
f
El Centre Eulalienc fa 105 anys
El Centre Eulalienc, creat l’any 1903, celebra enguany el seu 105è aniversari. Amb aquest motiu ha progra-mat un seguit d’activitats que tenen lloc entre els dies 10 i 15 d’aquest mes de juny. Entre els actes pre-vistos hi ha exposicions, xerrades, cant coral, campio-nats de dòmino i botifarra, activitats infantils i un sopar amb ball de gala. L’acte de cloenda tindrà lloc el dia 15 amb un ball popular. Per a més informació: Centre Eulalienc, c. Amílcar, 37-47.
Festes majors als barris del districte
Fins a vuit barris del districte celebren Festa Major aquest mes de juny. Són els barris de la Prosperitat, Ciutat Meridiana, Trinitat Nova, Can Peguera, Turó de la Peira, Roquetes, Torre Baró i Guineueta. Per a més informació: www.bcn.cat/noubarris
Juny, mes de romeries
El mes de juny és època de romeries a Nou Barris. Com cada any, és previst que se celebrin les de la Vir-gen de las Angustias, organitzada per l’Associació de Comerciants de la Zona Nord i que va de la plaça Roja a la font Muguera, a Collserola; la que organitza el Centro Cultural Manuel de Falla, que surt de la plaça Llucmajor i va al castell de Torre Baró, i la Romería de Nou Barris que, organitzada pel centre Cultural Gar-cía Lorca, fa el mateix recorregut que l’anterior. Per a més informació: www.bcn.cat/noubarris
Concurs de Còmic de Nou Barris
El dia 20 de juny se celebra l’acte de lliurament de premis del 9è Concurs de Còmic de Nou Barris, el qual ha tingut el període d’inscripció obert des del mes de març fins al principi de juny. Les obres pre-sentades al concurs podran ser vistes en una exposi-ció que tindrà lloc al centre cívic Porta Sóller (c. Estu-diant, 1. Tel. 93 276 80 77), on tindrà lloc també el lliurament de premis.
Una de les fotos que surten al llibre.
Un llibre recupera la història de l’escola Giner de los Ríos
Redacció
L
a història oficial de l’època franquista va obviar el re-cord de moltes iniciatives i acti-vitats que van tenir lloc durant l’etapa de la República. A poc a poc, van sorgint estudis, expo-sicions i llibres que volen recu-perar aquells fets silenciats du-rant anys. Un d’aquests llibres, d’aparició recent, és Records d’escola, en el qual la seva auto-ra, Dora Serauto-ra, presenta els re-cords d’un bon grapat deper-sones que van ser alumnes del Grup Escolar Hermenegildo Giner de los Ríos en la dècada del 1930.
El llibre, editat per l’Ajunta-ment de Barcelona i que va ser presentat durant la passada Festa Major de Nou Barris, compta amb una introducció de Josep Maria Ainaud, sobre els grups escolars creats pel Pa-tronat Escolar de Barcelona, i un altre text de Jaume Carbo-nell, sobre les escoles
republica-nes. També hi ha un recull tex-tos dels alumnes dels anys trenta on cadascun explica les seves experiències de l’època. El llibre s’acaba amb un com-plet àlbum de fotos.
El Grup Escolar Hermenegil-do Giner de los Ríos va for-mar part de les escoles amb iniciatives pedagògiques in-novadores que va impulsar, tot just abans de la Guerra Ci-vil, la Institución Libre de En-señanza.
Culminen els treballs de millora del sector 1
de Torre Baró. En total s’ha actuat sobre
més de 21.000 m
2d’aquest sector amb un
pressupost de 8 milions d’euros
La millora ha suposat la renovació del paviment, nou mobiliari urbà, enllumenat i arbrat.
Es construeixen
375 habitatges a
Torre Baró, 306 dels
quals són de
protecció oficial
Culminen les obres de millora
del sector 1 de Torre Baró
A P O S TA P E R L’ H A B I TAT G E P Ú B L I C
A
E Q U I P A M E N T S
P.F.
E
ls trasllat de la Biblioteca de les Roquetes a un nou emplaçament és previst en el Pla de Biblioteques 1998-2010. El vell i petit local del Pla de Fornells, 31, no es podia ampliar, per la qual cosa l’única solució per millorar i ampliar l’oferta i la qualitat del servei de l’equipament era desplaçar-lo a un altre espai més ampli. El nou equipament s’ha cons-truït a la Via Favència, 288, aprofitant un edifici ja exis-tent sobre la ronda de Dalt, a partir del qual s’ha edificat un nou cos. L’edifici afegit és d’u-na geografia molt clara i con-tundent, que aprofita la llum natural gràcies a les lluernes del sostre orientades cap al Nord. A la part de la coberta,orientada cap al Sud, s’hi ha instal·lat plaques solars. La nova ubicació permet tam-bé apropar l’equipament als barris propers, com el Verdum i Trinitat Nova, que no tenen cap biblioteca pública. És un emplaçament més accessible.
La nova biblioteca té 1.200 m2
distribuïts en dues plantes que acullen les àrees següents: in-fantil; de revistes i diaris; de ci-nema, música i imatge; fons general de ficció, fons general de coneixements i referència; centres d’interès; col·lecció
lo-cal; espai multimèdia; espai de suport i una petita sala poliva-lent. Disposa d’un fons de 22.400 documents, a més de 124 subscripcions a revistes i diaris. Cal destacar que té com a centres d’interès els titelles, els hàbits saludables, l’espai d’acollida als nouvinguts i l’au-toajuda.
Ofereix serveis de suport a les escoles i a l’aprenentatge i au-toaprenentatge, a més de cedir espais a entitats. A partir del setembre oferirà una progra-mació estable d’activitats cul-turals i de foment de la lectura. Es va inaugurar amb gran as-sistència de públic el passat 24 de maig, en una jornada de portes obertes en què es van organitzar nombroses ac-tivitats com tallers de punts de llibre, circ i titelles.
Més informació:
Biblioteca de les Roquetes Via Favència, 288, edifici B
Té com a centres
d’interès els titelles,
l’autoajuda i els
hàbits saludables
La Biblioteca de les Roquetes ha tornat a
obrir les portes ara en un nou edifici molt
més ampli i situat en un lloc més accessible
El veïnat va omplir la biblioteca el dia de la inauguració.
La Biblioteca de les Roquetes reobre
amb unes instal·lacions més àmplies
E
ls animals necessiten atencions, i si volem que se sentin estimats els hem de portar allà on seran ben cuidats. Anima’ls és un cen-tre veterinari que va obrir fa onze anys i que porta la M. José Sales. A la consulta, té cura no només de gossos i gats, sinó també d’altres animals, fins i tot d’exòtics que, com la M. José adverteix, són cada cop més comuns. Vacuna, prescriu dietes, desparasita, fa control de zels... i amb cita prèvia ofereixen servei d’oftalmolo-gia, cardiologia i ecografia. A més delconsulto-ri veteconsulto-rinaconsulto-ri, disposa de servei de perruqueconsulto-ria canina i felina per deixar gats i gossos en per-fecte estat de revista. També hi trobem acces-soris i complements per a les nostres masco-tes. La majoria de clients són gent del barri que valoren el fet de conèixer la M. José i que la veterinària conegui l’historial de cada animal i pugui fer-ne fàcilment el seguiment.
Anima’ls
C. Felip II, 279 / Tel. 93 349 41 15
E L T A U L E L L
El centre on els animals se senten mimats
María José Sales atén un client del centre veterinari.
Joan Anton Font
S E R V E I P Ú B L I C
Joan Anton Font
Barcelona amplia a disset el nombre de sales d’estudi noc-turnes durant la recta final del curs acadèmic actual. Les sales nocturnes són un servei que s’ofereix als estudiants perquè puguin disposar d’un espai adequat per a l’estudi en horari nocturn. Les sales d’estudi nocturnes també ofe-reixen la possibilitat de participar en activitats relaciona-des amb l’aprenentatge d’idiomes, la formació i la cultura. Hi ha set sales permanents que funcionen al llarg del curs acadèmic, de dilluns a divendres de 21 a 1 h i el cap de setmana anterior a les PAU. Ara s’amplia l’oferta amb deu sales d’estudi puntuals, amb el mateix horari, però amb l’excepció que són obertes de dilluns a dijous.
Les sales són espais acollidors i tranquils on els estudiants poden concentrar-se en la lectura, fer treballs amb els companys, fer fotocòpies, intercanviar llibres i apunts, i consultar diccionaris i enciclopèdies.
Pel que fa al servei d’aprenentatge d’idiomes, es pot for-mar part d’un grup de conversa o d’intercanvi d’idiomes. Per participar-hi, cal inscriure-s’hi abans.
També es poden fer activitats de formació que ajuden a perfeccionar les tècniques d’estudi, potenciar la concen-tració, aprendre a relaxar-se..., habilitats que ajudaran a millorar l’eficàcia en l’estudi.
Xerrades, debats i videofòrums són altres activitats que es duen a terme a les sales i que permeten posar-se en con-tacte amb la realitat associativa i cultural de l’entorn. Totes les activitats de les sales d’estudi nocturnes són gratuïtes.
Més informació: www.bcn.cat/joventut
Ciaj (Centre d’Informació i Assessorament per a Joves) C. Sant Oleguer 6-8
Telèfon 93 442 29 39
M U L T I M È D I A
TELEVISIÓ
Barcelona Televisió
“Hola Barcelona”
De dilluns a divendres, de 12.30 a 15.30 h Dissabte i diumenge, de 14 a 15.30 h Canal 39 UHF i canal 26 TDT
RÀDIO
Ràdio Línea IV– 103.9 FM
Joaquim Valls, 82
Ràdio RSK– 107 FM
Pg. Fabra i Puig, 274-276
PUBLICACIONS
Calidoscopi
Publicació trimestral de les biblioteques del Districte. Tel. 93 427 36 93
Gent del barri
La revista de Nou Barris Passeig Valldaura, 162. Tel. 93 427 33 61
Sport 9
Rosselló i Pòrcel, 6 Poliesportiu Can Dragó. Tel. 93 442 06 02
INTERNET
Canal Cultura
El nou Canal Cultura compagina informa-ció de caràcter textual, a partir de notícies i cròniques d’actualitat cultural i d’agen-des recomanad’agen-des, amb continguts audio-visuals molt rellevants. Aquest és l’atrac-tiu del Canal Cultura, que permet veure un butlletí audiovisual en què es presen-ten algunes de les propostes del dia més destacades que tenen lloc a la ciutat.
www.bcn.cat/canalcultura www.bcn.cat/canalculturatv.cat
Biblioteca General
Possibilita l’entrada al Catàleg de les Biblioteques de l’Ajuntament de Barcelona i la consulta a les ordenances municipals vigents per paraula clau, títol o gran matèria. També permet consultar les publicacions periòdiques i monogra-fies municipals, incloent-hi les exhauri-des, i s’hi pot trobar una selecció de recursos web.
www.bcn.cat/bibliotecageneral
w
P O L I E S P O R T I U
Pere S. Paredes
A
quest any se celebra el 25è ani-versari de la fundació del Club Futbol Sala Montsant, un club de Nou Barris que volia donar una sor-tida esportiva a tots els joves, i també als més petits, del barri. José Luis Pico és, i ha estat durant aquest quart de segle, el president del club: “no hi ha ningú que vulgui el meu càrrec!”, fa broma l’incom-bustible president.L’embrió del Montsant o la Mont-sant, com era conegut sempre, es remunta al 1983, quan un grup de joves del carrer Montsant, amb moltes ganes de fer coses, es van dirigir a Pico i li van demanar que els ajudés a formar un equip de fut-bol sala, esport del qual el directiu era aficionat.
Així va sorgir un primer equip de “futbito” en categoria juvenil, “però després, els més petits també es van engrescar i també van voler ju-gar. Actualment, el Club Futbol Sala Montsant compta amb pre-benjamins, alevins, infantils, dos cadets, un juvenil i dos senior”, as-senyala Pico.
El CFS Montsant ensenya aquest esport a més de noranta nois i noies del barri, i juguen a la pista municipal del Turó de la Peira, si-tuada al carrer Sant Iscle, instal·la-ció cedida des del 1994 pel Distric-te de Nou Barris.
En aquesta pista s’entrenen i dispu-ten els seus partits tots els equips, menys els sèniors, que per catego-ria han de disputar-los en pista co-berta, i en aquest cas utilitzen el pavelló del SESE.
L’any 2004, el Districte de Nou Bar-ris va premiar el CFS Montsant per la seva tasca social. Per a Pico, una de les virtuts del futbol sala és “que
és un esport simple i unificador, amb la facilitat de formar un equip amb cinc jugadors. Nois o noies que poden jugar tots, en qualsevol mo-ment, i així gaudir d’aquest esport, tant els bons com els que no ho són tant”.
Aquesta temporada, com si fos una celebració anticipada, l’equip cadet ha aconseguit l’ascens a la primera divisió catalana, i el segon equip del sènior, en el seu primer any, ho a fet a segona divisió A.
Més informació:
Pista Municipal Turó de la Peira C. Pi i Molist, 39-63, interior. Telèfon: 677 554 671 www.cfsmontsant.com
El 1983 no hi havia ni
consoles, ni ordinadors,
ni tants Mp3 o Mp4, i els
joves es volien ajuntar
per practicar els seus
esports preferits
El club va rebre el
reconeixement del
Districte per la seva
tasca social l’any 2004
El club continua sent un punt de trobada per a infants i joves.
El Club Futbol Sala Montsant celebra
25 anys amb l’esport de Nou Barris
Quan va començar a interessar-se per l’art?
Als nou anys ja modelava figures de fang per al pessebre del col·legi. També copiava les làmines que il·lustraven els llibres d’història sagrada i omplia els meus quaderns escolars de dibuixos i motius decoratius.
Vostè va quedar orfe de pare pocs mesos després de néixer. En què pensa que el va afectar més el fet de no conèixer el pare?
Em va afectar en molts aspectes. Vaig haver de contribuir al manteniment de la família. Aleshores la llei perme-tia l’entrada al món laboral a partir dels 14 anys, però calia tenir tres cer-tificats: el de salut, avalat per un met-ge, el permís dels pares i l’acreditació de pertànyer a la Falange. Quan vaig fer els 14 anys, tenia bona salut i un permís dolorosament concedit per la mare. Va caldre l’ajut d’un veí, que va certificar la meva adscripció al règim, sense que això representés un
com-promís de participar-hi. Així vaig aconseguir la primera feina.
Quina feina era?
Treballava en una fàbrica de bicicletes del barri del Poblenou. Amb sis joves més de la meva edat polia llandes i ma-nillars de bicicletes. Recordo que gua-nyava 16 pessetes a la setmana.
Vostè volia ser escultor.
Sí, sempre m’ha agradat el volum. Quan pinto, ho faig tenint en compte el volum, amb parts clares i parts fosques. Però l’escultura és un camí difícil, per-què hi ha poca demanda.
De manera que s’ha dedicat al món del vitrall.
Sí, els vitralls que he fet ocupen més de 5.000 m2. N’hi ha a Catalunya, a les Illes
Balears –en 34 esglésies, incloent-hi la catedral de Mallorca, on n’hi ha d’origi-nals meus i de Gaudí, que els vaig res-taurar–, en diversos llocs d’ Espanya, i també a Puerto Rico.
Un vitrall es pot trencar fàcil-ment?
Cada vegada menys. Jo darrerament poso vidre laminat –és a dir, dos vidres junts– de quatre mil·límetres cada vi-dre, i és molt resistent.
La llum és important en un vitrall.
És el tot. El vitrall és un quadre transpa-rent, un quadre que deixa passar la llum. L’esclat del vitrall es produeix amb el gòtic. Si amb el romànic no hi havia finestres a les esglésies i les pintures es feien a les parets, amb les catedrals gòti-ques –per exemple, Nôtre Dame de Pa-rís–, la llum –la divinitat– entra als temples gràcies als vitralls.
Fer un vitrall és una “feina de xi-nos”?
Més que res requereix ofici i dedicació, com qualsevol de les especialitats de l’art. Hi ha encàrrecs que, per dur-los a terme, comporten molt de temps, i el rellotge no s’atura... Abans no era pro-blema dedicar dies i dies a un mateix vi-trall. Els vitrallers d’abans no tenien en compte el rellotge!
Quins grans vitralls fets per vostè
hi ha a Barcelona?
N’hi ha a Santa Maria del Mar. Vaig restaurar-ne d’antics i n’hi ha vuit d’ori-ginals meus. El bon observador hi des-cobrirà, als vitralls de Santa Maria del Mar, alguns detalls que el sorprendran, com el dibuix d’un bacallà o l’escut del Barça, per exemple. També hi ha vi-tralls fets per mi al Saló de recepcions de la catedral de Barcelona, al temple del Sagrat Cor del Tibidabo...
L’església és la institució que con-centra gran part de la comanda de vitralls. Però vostè també n’ha re-alitzat per a altres institucions.
Sí, per a públiques i privades, i també per a cases particulars. He fet, per exemple, la claraboia del Banc Central de Barcelona, situat al principi del passeig de Gràcia, el vitrall de la Bi-blioteca de Sant Adrià de Besòs, el vi-trall de l’oficina de Correus d’Andorra (en el qual apareixen diversos mitjans de transport, una referència a la velo-citat que ha de dur el correu per tal de ser efectiu)...
També ha fet vitralls per a les es-glésies de Nou Barris, oi?
Sí, per a les parròquies de Sant Sebastià, Santa Engràcia i Sant Narcís.
E N T R E V I S T A
Pere Cànovas
, vitraller
Cànovas té vitralls a Santa Maria del Mar i a tres parròquies de Nou Barris.