• No se han encontrado resultados

Nou Barris. Barcelona : Suplement del districte i dels barris de Barcelona. Gener 2005

N/A
N/A
Protected

Academic year: 2020

Share "Nou Barris. Barcelona : Suplement del districte i dels barris de Barcelona. Gener 2005"

Copied!
8
0
0

Texto completo

(1)

10.000 places d’aparcament

públic soterrani disponibles

NOVETAT

L’últim aparcament, de

742 places, és al carrer

de Miguel Hernández

FUTUR

Enguany començaran

les obres per construir

tres aparcaments més

APROFITAMENT

Algunes places

podrien funcionar

amb rotació horària

NOU BARRIS

B A R C E L O N A

Pàg. 3 S U P L E M E N T D E L D I S T R I C T E I D E L S B A R R I S • G e n e r 2 0 0 5

w w w. b c n . e s

E N T R E V I S TA Pàg. 8

Salvador Clop

Veterà sindicalista

“Abans els obrers

anaven amb

espardenyes i ara

tenen de tot”

E N T I TAT S Pàg. 4

9 Barris Acull

Xarxa de servei als

nouvinguts

P O L I E S P O R T I U Pàg. 7

50 anys del Centre

Cultural i Esportiu

Turó de la Peira

E Q U I PA M E N T S Pàg. 6

Atenció i suport

a les dones

Al centre de Via Favència

A B A N S I A R A Pàg. 4

La masia

de Can Basté

Construïda al segle

XVII

11 milions d’euros destinaran l’A-juntament de Barcelona i la Gene-ralitat a Roquetes, d’acord amb el programa de rehabilitació integral de barris que ha aprovat el govern català. A proposta dels responsa-bles municipals de Barcelona, la Generalitat ha inclòs el barri de Roquetes entre els dotze primers nuclis urbans de Catalunya on s’in-vertirà per millorar l’espai públic, per solucionar algunes deficiències estructurals dels edificis i per apli-car mesures socials.

La meitat del cost el pagarà l’Ajun-tament de Barcelona, i l’altra mei-tat anirà a càrrec de l’administració catalana. El barri de Santa Cateri-na-Sant Pere (Ciutat Vella) també ha estat inclòs en el programa.

Roquetes, barri d’inversió

prioritària a Catalunya

(2)

www.bcn.es/publicacions [email protected]

NOU BARRIS

B A R C E L O N A

Una publicació de l’Ajuntament de Barcelona. Direcció de Comunicació Corporativa i Qualitat. Director:Enric Casas. Director editorial:José Pérez Freijo. Director de continguts: Dídac Boza. Sotsdirector: Joan Àngel Frigola. Redacció:Felicia Esquinas, Carmen Anfosso, Nuria Mahamud, Pilar Fernández, Gerard Maristany, Dani Venteo, Pere S. Paredes, Josep Maria Contel, Joan Anton Font, Dolors Roset, Rosa Maria Farga. Coordinació:Andreu Parera.

Fotografia:Rafael Escudé, Antoni Lajusticia, Pepa Alvarez, Cristina Diestro, Josep Maria Contel, Luis Clua, Julio Parralo, Manel Socias, Laura Llach. Disseny:

Subirà i Associats.Maquetació i preimpressió:Agustín Viguera, Cristina Vidal.Edició WEB:Miquel Navarro. Producció:Joan Isern i Maribel Baños.

Impressió:Mateu Press, SA. Manipulació:General serveis. Distribució:M. Àngels Alonso i Serveis de correus. Administració:Ascensió Garcia. Departament d’Imatge i Producció Editorial. Pg. Zona Franca, 60. 08038 Barcelona. Dipòsit legal:B. 29.175-1994.

ATENCIÓ AL CIUTADÀ

Oficina d’Atenció al Ciutadà (OAC) Districte

Doctor Pi i Molist, 133.

Telèfon d’informació 010

(preu de la trucada: 0,55 euros + IVA /cada 3 minuts o fracció)

CENTRES CÍVICS I CULTURALS

Centre Cívic Can Basté 93 420 66 51 Pg. Fabra i Puig, 274.

Centre Cívic Zona Nord 93 276 99 50 Av. Rasos de Peguera, 25.

Centre Cívic Les Basses 93 407 29 29 Teide, 20.

Centre Cívic Torre Llobeta 93 358 56 14 Santa Fe, 2 bis.

Centre Cívic Via Favència 93 354 10 86 Via Favència, 217.

Ateneu Popular de Nou Barris 93 353 95 16 Portlligat, s/n.

Masia de la Guineueta 93 359 40 00 Pl. Ca n’Ensenya, s/n.

Casal de Barri de Prosperitat 93 353 86 44 Pl. Àngel Pestaña, s/n.

Casal de Barri de Torre Baró 93 276 09 49 Escolapi Càncer, 1.

Centre Porta-Sóller 93 359 36 55 Estudiant, s/n (Baixos Pl. Sóller).

Centre d’Activitats Vallbona 93 350 93 81 Oristà, 8-10.

BIBLIOTEQUES

Bibl. Pública Nou Barris 93 291 48 50 Albert Einstein, 2-4.

Bibl. Pública Roquetes 93 359 65 27 Pla de Fornells, 31.

Bibl. Pública Canyelles 93 274 94 74 Rda. Guineueta Vella, 32-34.

Bibl. Popular Torre Llobeta 93 358 56 14 Santa Fe, 2 bis (CC Torre Llobeta).

SERVEIS SOCIALS

CSS Zona Nord 93 276 99 57 Av. Rasos de Peguera, 25 (Centre Cívic).

CSS Zona Sud 93 407 29 29 Teide, 20 (C. Cívic Les Basses).

CSS Pau Casals 93 274 91 50 Juan Ramón Jiménez, 4-6.

CSS Roquetes 93 276 98 00 Vidal i Guasch, 76-78.

GENT GRAN

Casal Sant Jordi 93 359 31 54 Pablo Iglesias, 102.

Casal Casa Nostra 93 353 82 29 Maladeta, 38-40.

Casal Prosperitat 93 350 29 04 Pablo Iglesias, 8.

Casal Pau Casals 93 274 91 35 Juan Ramón Jiménez, 4-6.

Casal Turó de la Peira 93 408 10 92 Doctor Pi i Molist, 39-63, int.

Casal Pedraforca 93 350 30 27 Pedraforca, 8-10.

Casal Platja d’Aro 93 276 06 51 Platja d’Aro, 6 bis.

Casal Verdum-Artesania 93 359 24 31 Artesania, 96.

Casal Guineueta II 93 427 14 29 Guineueta, 19.

Esplai Virrei Amat 93 351 00 03 Felip II, 305.

ALTRES SERVEIS

Arxiu Municipal de Districte 93 291 68 36 Doctor Pi i Molist, 133.

Arxiu Històric de Roquetes 93 353 95 16 Portlligat, 1.

C. Normalització Lingüística 93 359 06 00 Marie Curie, 20.

Centre de Recursos Pedagògics 93 349 82 00 Sant Iscle, 62.

GUÀRDIA URBANA

Unitat Territorial Nou Barris

Marie Curie, 20.

Emergències 092

Tràmits (Guàrdia Urbana, 3-5) 93 291 50 22

Accidents (Guàrdia Urbana, 3-5) 93 291 50 17

SERVEIS URGENTS

Telèfon únic d’emergències 112

Urgències sanitàries 061

Mossos d’Esquadra 088

Cos Nacional de Policia 091

Bombers 080

SALUT

CAP Guineueta 93 274 95 32 Pg. Valldaura, 135.

CAP Roquetes 93 276 80 66 Garigliano 23-27.

CAP Chafarinas 93 354 16 22 Chafarinas, 2-8.

CAP Río de Janeiro 93 276 99 04 Av. Río de Janeiro, 83-91.

CAP Ciutat Meridiana 93 353 19 44 Sant Feliu de Codines, 2.

FARMÀCIES

www.farmaciesdeguardia.com

I N F O

Ú T I L

t

W

W

L ’ A G E N D A

L ’ A G E N D A

Divendres 11 de febrer

Niña Pastori

A les 21.30 h. Palau de la Música (Sant Francesc de Paula, 2)

Divendres 11 de febrer

Juanes

A les 21.30 h. Razzmatazz (Almogàvers, 122)

Dissabte 12 de febrer

Manuel Carrasco

A les 21 h. Bikini (Déu i Mata, 105)

VI Festival del Mil·lenni

Dimarts 18 i dimecres 19 de gener

Dulce Pontes

A les 21.30 h. Palau de la Música (Sant Francesc de Paula, 2)

Un avanç del seu proper disc, que es publicarà al 2006.

Divendres 21 de gener

Martirio & Chano Domínguez

A les 21.30 h. Palau de la Música (Sant Francesc de Paula, 2) Acoplados, el seu últim treball.

Dimecres 26 de gener

Joan Pons & Isabel Rey

A les 21.30 h. Palau de la Música (Sant Francesc de Paula, 2)

Jove soprano guardonada en concursos internacionals.

Divendres 28 de gener

Chambao

A les 21.30 h. Palau de la Música (Sant Francesc de Paula, 2)

Amb Endorfinas en la menteva guanyar el premi en la categoria de Millor Àlbum de Noves Músiques.

Dimecres 2 de febrer

The London Community Gospel Choir

A les 21.30 h. Palau de la Música (Sant Francesc de Paula, 2)

Gospel, swing-beat i rhythm and blues tradicional.

Divendres 4 de febrer

Lucio Dalla

A les 21.30 h. Palau de la Música (Sant Francesc de Paula, 2)

Autor i cantant líric de projecció internacional.

Dimecres 9 de febrer

Viatge a Nova Orleans

A les 21.30 h. Palau de la Música (Sant Francesc de Paula, 2)

Una revisió del jazz dels orígens.

Dissabte 12 de febrer

La locomotora negra

A les 21.30 h. Palau de la Música (Sant Francesc de Paula, 2)

Un dels grups de jazz més antics a casa nostra.

Dijous 27 de gener

El cartero y Pablo Neruda

A les 17 h. Centre Cívic Torre Llobeta (Santa Fe, 2 bis)

Divendres 28 de gener

X Minifestival de Música de Barcelona

A les 22 h. Centre Cívic Les Basses (Teide, 20)

Divendres 21 de gener

Un mundo feliz

A les 22 h. Centre Cívic Les Basses (Teide, 20)

Performance-musical de la Cia. Corporación Antiestética.

Dissabte 22 de gener

Ja sóc famós

A les 19.30 h. Centre Cívic Torre Llobeta (Santa Fe, 2 bis)

Espectacle a càrrec d’Albert Boira.

Fins al 6 de febrer

Noche de jazz

Sala Golfes. Centre Cívic Can Basté (pg. Fabra i Puig, 274)

Fotografies de Carlos Francisco Moreno. Inauguració dijous 20 de gener, a les 20 h.

Carnaval

Dissabte 29 de gener

Festa de Carnestoltes

A la tarda. Centre Cívic Les Basses (Teide, 20)

Diumenge 30 de gener

Ambaixada

A les 12 h. Plaça del Teatre (la Rambla)

Gran botifarrada popular davant el monument d’en Pitarra.

Dijous 3 de febrer

L’arribada

A les 18.30 h. Plaça de Sant Josep de Calassanç

Sortida del seguici d’ambaixadors. Recorregut: Rogent, Sèquia Comtal, plaça de la Font i Sagué.

Diumenge 6 de febrer

La Gran Rua de la Ciutat

A les 17 h. Sortida: carrer Tarragona

(3)

NOU BARRIS

3

Gener 2005

Pilar Fernández

E

l nou aparcament és el segon situat al carrer de Miguel Hernández i el tercer que hi ha al barri de Canye-lles, després del situat al Parc Serra Martí. També és el quart aparcament subter-rani construït al districte per l’empresa municipal Pro-NouB ar r is, la qual es va constituir el 1997. Però els ja existents dels carrers de Pablo Iglesias, Marne i Mi-guel Hernández tenen una capacitat més reduïda, per-què entre tots tres ofereixen 596 places. El Miguel Her-nández II, que té tres

plan-tes, es diferencia també per l'absència de columnes, una característica que produeix sensació de més amplitud. A aquestes 1.068 places de pàrquing que ja estan en

funcionament, s'hi sumaran a mig termini unes altres 884, ja que és previst que enguany comencin les obres

de construcció de tres apar-caments més: al carrer de Miquel Ferrà, a la plaça de Garrigó i al passeig de Fabra i Puig. Actualment hi ha en projecte noves actuacions als barris de Roquetes i Ciutat Meridiana, les quals aporta-ran, entre totes dues, 290 places més. Es preveu que al-gunes de les noves places pu-guin funcionar amb el siste-ma de rotació horària. El nombre total d’aparca-ments subterranis construïts sota espai públic, inclosos els promoguts per ProNouBarris, arriba a 24, amb una capaci-tat per a 6.693 places, xifra a

la qual s’han de sumar les 3.087 que pertanyen als edifi-cis de les promocions públi-ques d’habitatges.

Per tant, en l’actualitat Nou Barris disposa d’un total de 9.780 places de pàrquing, la qual cosa vol dir que la rela-ció nombre d’habitants/pla-ces d’aparcament del distric-te pràcticament s’ha igualat a la de la mitjana de la ciutat. El 1996, la mitjana a Barce-lona era de 39,3 habitants

per plaça davant dels 94,9 de Nou Barris. L’aplicació del Pla d’Aparcaments ha per-mès a Nou Barris augmentar el seu nombre de places d’a-parcament subterrani muni-cipal d'un 124% en el perío-de perío-de 1996-2002. Això vol dir que s ’ han alliberat 146.700 m2 de superfície de

carrer, els quals s’han recu-perat com a espai públic per a ús de tots els ciutadans i ciutadanes.

Al nou aparcament, de tres plantes, no hi ha columnes.

El nou aparcament públic Miguel

Hernández II, al barri de Canyelles,

té capacitat per a 472 vehicles i

funcionarà en règim de concessió

municipal per un període de 50

anys. A tot Nou Barris ja hi ha prop

de 10.000 places

El barri de Canyelles estrena

472 places d’aparcament públic

C I U TA DA N S O P I N E N

Emilio Delgado

Jubilat

A mí me sobra el tiem-po y no me imtiem-porta dar una vuelta más para buscar un buen sitio, pero es cierto que apar-car es un problema pre-ocupante para la mayo-ría de los vecinos.

Andreu Codina

Funcionari

Construir aparcaments subterranis està bé, però quan es dissenyen els carrers s’haurien de crear més places per aparcar, per exemple, en bateria; moltes vore-res són massa grans.

Abel Chaid

Quiosquer

Yo creo que se tiene que poder aparcar gratis en la calle. Aparcar a veces se me hace eterno, tengo que esperar hasta la noche para aparcarlo en la parada del bus.

Juan Carlos Cano

Autònom

Hi ha poques places públiques en aparca-ments subterranis; jo en busco i no en trobo. A més, no m’agrada el fet que siguin limitats per uns anys, és com una inversió perduda.

Roser Besonías

Infermera

Construir aparcaments subterranis és molt important. Jo tinc una plaça a 50 anys i estic molt contenta. Són ini-ciatives necessàries, perquè a la llarga l’aparcament sobre superfície serà inviable.

Benoit Challe

Veí

Los parkings públicos subterráneos son nece-sarios para garantizar un espacio público de calidad. ¡Es una placer tener aceras tan anchas! Mejora la cali-dad de vida y la movili-dad urbana.

Q u è p e n s a d e l a p r o b l e m à t i c a d e l ’ a p a r c a m e n t ?

És previst que

enguany s’iniciïn

les obres per

construir tres

aparcaments més

A Nou Barris hi ha, ara mateix 9.780 places d’aparca-ment soterrani fetes per iniciativa pública. Si col-loquéssim un darrere l’altre tots aquests cotxes pro-vocaríem una caravana de 53,8 km. L’espai que ocu-pen els vehicles que es guarden en els aparcaments del districte equivaldria a 15 camps de futbol o a 9 illes de l’Eixample.

C o m q u i n z e c a m p s d e f u t b o l

(4)

E N T I T A T S

P. F.

L

a xarxa es va crear l’any 2001 partint de dos elements que caracteritzen significativament Nou Bar-ris: la seva forta tradició im-migrant i el seu sòlid i ampli teixit associatiu. La recepció i acollida dels nous immi-grants –ara d’origen estran-ger– és la seva tasca princi-pal, però no l’única, ja que el

leitmotivde 9 Barris Acull és la convivència, la millora de l’entorn dels barris i la rei-vindicació dels drets ciuta-dans per a tots els veïns i

veïnes que viuen al distric-te.

Les vies que la plataforma d’entitats utilitza per assolir aquests objectius globals són recollir informació so-bre la situació de les perso-nes que hi arriben, crear es-pais de ref lexió sobre la immigració, potenciar acti-vitats mitjançant les quals es treballen les necessitats socials, realitzar accions

rei-vindicatives o de denúncies, o fer de pont entre els im-migrants, les entitats i els veïns.

En l’àmbit més pràctic i im-mediat, 9 Barris Acull, que té la seva seu provisional-ment al Casal de Barri

Pros-peritat, ofereix una progra-mació que inclou activitats de sensibilització, com de-bats i xerrades, videofò-rums i celebracions cultu-rals i gastronòmiques; classes de català i castellà, i tallers de formació sobre te-mes jurídics i culturals adreçats a les entitats de la xarxa. Cal destacar el Punt d’informació i assessora-ment que hi ha a cadascuna de les tres zones del distric-te: a la zona nord, al Centre Cívic Zona Nord; a la zona centre, al Casal de Barri Prosperitat, i a la zona sud, al Centre Cívic Les Basses. A cada punt, uns advocats ofereixen ajuda legal als im-migrants que la sol·liciten.

Més informació: Casal del Barri Prosperitat

Plaça Àngel Pestaña, s/n Tel. 93 353 86 44

Uns advocats assessoren dos divendres al mes al Punt d’informació.

A B A N S I A R A

La masia de Can Basté

L’edifici de Can Basté que es troba dins del conjunt ar-quitectònic de Santa Eulàlia de Vilapicina, és una de les darreres masies que resten a Nou Barris. Fou al segle

XVII quan es va construir una casa de teulada central

més elevada i dues de laterals més baixes. Al final del se-gle XVII, el seu propietari, Antoni Nadal, la va

transfor-mar en un casalot quadrat amb teulada de quatre aigües i parets esgrafiades, que donaven un caire senyorial a l’immoble; també és d'aquesta època el pont que l’uneix a l’església. Malgrat ser d’en Nadal, el seu nom ve dels masovers que administraven les terres, els Basté. Des-prés de passar per diferents mans, el 1980 l’Ajuntament el va comprar i un cop feta una extensa reforma i res-tauració, el 1995 va entrar en servei com a centre cívic.

Si té fotografies o documents del seu barri, en pot fer donació a l’Arxiu Municipal del Districte, 93 291 68 36

Abans Malgrat l’aspecte abandonat, Can Basté sempre ha mantingut els trets senyorials.

Ara Amb les obres fetes als anys noranta, l’edifici ha recuperat gran part de la seva esplendor.

9 Barris Acull és

una xarxa

integra-da per una

cinquantena

d’entitats i

col·lec-tius dedicats

a l’atenció als

immigrants

J.M. Contel

9 Barris Acull, una xarxa

al servei dels nouvinguts

(5)

NOU BARRIS

5

Gener 2005

N O T Í C I E S

f

Tornen les sopes a Àngel Pestaña

La plaça d’Àngel Pestaña acull el dia 6 de febrer un nou Festival de Sopes del Món. La Coordinadora Cul-tural de Nou Barris i l’associació Nou Barris Acull or-ganitzen la segona edició d’aquest festival que facili-ta, a tothom qui vulgui, la possibilitat de fer un tast de més de seixanta tipus de sopes d’arreu del món. Per a més informació, cal adreçar-se a l’Ateneu Popu-lar de Nou Barris (Portalligat, s/n. Tel. 93 353 95 16).

Cicle sobre Fellini a Can Basté

Els amants del cinema, i particularment del director italià Federico Fellini, tenen una cita al Centre Cívic Can Basté (passeig Fabra i Puig, 274) a partir del dia 20 de gener. Des d’aquesta data i fins al 17 de març, aquest centre cívic dedica un cicle al voltant d’aquest cineasta, amb una mostra de la seva filmografia. Aquest cicle es du a terme amb la col·laboració de la Federació Catalana de Videoclubs.

Torre Llobeta mostra els oficis

Divendres 4 de febrer, a les vuit del vespre, s’inaugura una exposició fotogràfica de Pedro Toledano i Mercè Salvador al Centre Cívic Torre Llobeta (Santa Fe, 2 bis). La mostra de fotografies, amb el títol “Oficis”, estarà oberta fins al dia 28 de febrer i l’horari de vi-sites és de dilluns a divendres de 18 a 20 h.

El Minifestival de Música Independent es

presenta a Les Basses

Els grups Birds, Chamizo, Jellyfish Skies i Electric Barbarella seran els encarregats d’animar la festa de presentació del X Minifestival de Música Indepen-dent de Barcelona, que tindrà lloc al Centre Cívic Les Basses (Teide, 20), el dia 28 de gener a les 22 hores. El festival en si tindrà lloc el dia 26 de febrer amb grups procedents, entre d’altres llocs, de Londres, Manchester, Minneapolis, València, Madrid, Barcelo-na i Torelló.

Dídac Boza

E

l barri de Roquetes expe-rimentarà alguns canvis en els propers anys. Els 11.054.779 euros previstos en el pla de rehabilitació inte-gral que realitzaran conjunta-ment l’Ajuntaconjunta-ment i la Gene-ralitat han de ser vir per modificar —si més no, par-cialment— algunes condi-cions heretades pel creixe-ment ràpid, desordenat i mancat de molts serveis que va tenir als anys 60 aquesta part de la ciutat.

Es preveu la millora de l’espai públic i la dotació d’espais verds mitjançant la urbanitza-ció d’alguns llocs, com el ca-rrer Llobera, el Pla de Fornells o els entorns del mercat. Una part dels diners es destinaran a la rehabilitació d’elements

comuns a edificis d’habitat-ges. S’incorporaran sistemes per reduir el consum energè-tic. El pla preveu també el su-port a projectes veïnals que impulsin la millora social i econòmica del barri.

Barris que necessiten

impuls

El barri de Roquetes, enganxat a la serra de Collserola, té una superfície de 77,84 hectàrees. Hi viuen 14.800 persones en un total de 6.315 habitatges, molts dels quals es van cons-truir fa més de quatre dècades, en plena explosió de

creixe-ment. Roquetes és un dels punts de Catalunya on més abunda l’autoconstrucció. El barri presenta dèficits clara-ment superiors a les mitjanes de la resta de Barcelona, al ma-teix temps que està acollint nova immigració. Per tots aquests factors aquesta és una zona de la ciutat que l’Ajunta-ment de Barcelona va plante-jar com a lloc d’actuació inte-gral prioritària, i ha estat un dels 12 primers barris de Cata-lunya que el Govern de la Ge-neralitat ha incorporat al seu pla de rehabilitació, juntament amb determinades àrees de Badalona, Santa Coloma de Gramenet, L’Hospitalet, Man-lleu, Manresa, Terrassa, Olot, Salt, Balaguer, Lleida i Reus. Al municipi de Barcelona, tam-bé el barri de Santa Caterina-Sant Pere (Ciutat Vella) figura entre els primers seleccionats. Des d’ara i fins al mes de febrer de l’any que ve, la Generalitat aprovarà ajudes per a 25 barris més d’arreu de Catalunya.

Generalitat i Ajuntament

invertiran junts a Roquetes

11 milions d’euros

per a nous espais

lliures i millores als

edificis d’habitatges

El barri va crèixer desordenadament amb el “boom” migratori dels anys 60.

Dos centres nous funcionaran en el curs 2006-2007.

Dues escoles bressol més al territori de Nou Barris

N

ou Barris tindrà dues

es-coles bressol més al final d'aquesta legislatura. Entre els 14 nous centres previstos en el nou pla i que s'han de construïr en els propers dos anys a tota la ciutat, figuren dos al districte: un al CEIP Turó i un altre al CEIP Mercè Rodoreda. Aquestes noves es-coles bressol hauran d'estar funcionant en el curs 2006-2007. A més, el pla preveu el trasllat de l'escola bressol

mu-nicipal El Castell de Roque-tes, un centre ja existent però que en el seu edifici actual pa-teix deficiències estructurals. Aquesta escola canviarà de lloc i s'ubicarà a l'escola Sant Antoni Maria Claret en el proper curs. Igualment està previst el trasllat d’un altre centre existent, el parvulari Benjamí, al barri de Trinitat Nova, que quedarà integrat en el CEIP Mercè Rododera, al barri de la Prosperitat.

Segons les previsions de l’A-juntament, a partir de l’últim conveni signat amb entre l’al-calde, Joan Clos, i la conselle-ra d’Educació del Govern de la Generalitat, Marta Cid, en el curs 2007-2008, la ciutat tindrà en funcionament 4.415 places escolars per a nens d’entre 4 mesos i 3 anys. Aquestes places estaran dis-tribuïdes en 66 centres edu-catius repartits per tots els districtes de la ciutat.

(6)

E Q U I P A M E N T S

Dolors Roset

E

n el Punt d’informació i atenció ofereixen recur-sos a les dones per a la seva reinserció laboral, cursos ocu-pacionals, supor t per fer front a la violència domèsti-ca, així com informació d’ac-tivitats per al temps lliure. Una de les seves prioritats és sensibilitzar les dones perquè s’associïn. Es fan xerrades i videofòrums per explicar els avantatges d’actuar agrupa-des i, el que és més impor-tant, s’ajuda i es tutela les no-ves associacions.

Una altra de les activitats principals del punt és acom-panyar les dones que estan passant per un procés de se-paració de la seva parella o que pateixen violència domès-tica. Al punt s’atenen aquests

casos amb la màxima confi-dencialitat i es procura a les dones l’atenció que necessi-ten, tant sanitària, com assis-tencial o jurídica.

Però per combatre la violèn-cia domèstica i la discrimina-ció, l'arma més important és estar preparada. Per això, el punt organitza tallers d’eines personals, perquè les dones desenvolupin els seus propis recursos d’autoestima, per fer front a la mort d’una persona estimada o poder superar la separació de la parella.

Tam-bé es fan uns tallers especí-fics per a nois i noies adoles-cents, als instituts, per en-senyar a evitar les relacions abusives.

Aquest any, per primera ve-gada, s’han organitzat unes jornades per a les dones grans, que se celebraran entre el 25 de gener i el 17 de març. Unes altres jornades per a aquest col·lectiu, sota el títol “Dóna vida als teus anys, no anys a la teva vida”, es faran properament al Casal de gent gran Casa Nostra, del carrer Maladeta, 38-40.

Amb tots aquest recursos, el punt vol oferir un lloc on les dones se sentin escoltades sense que se les jutgi i puguin trobar suport per solucionar situacions difícils.

Associació Contra la Violència Domèstica Tel. 93 359 95 90

Centre Cívic Via Favència Via Favència, 217

Atenció i suport a les dones

de Nou Barris a Via Favència

L’objectiu és evitar

la violència de

gènere i la

discrimi-nació de les dones

L’atenció i assessorament a les dones es fa de forma personalitzada.

Al Centre Cívic de Via Favència hi ha un Punt

d’informació i atenció a les dones, gestionat

per l’Associació Contra la Violència Domèstica.

E

nmig dels comerços de la Via Júlia tro-bem, en el baixos d’una casa antiga, el Bar Planas. L’Antonio Ramón Planas va fundar el 1948 el Bar Planas com a tal, per bé que ante-riorment ja existia un bar en el mateix local. Actualment i des de l’any 1971 s’encarreguen del bar el seu fill Jaime Ramón i la seva esposa Leonor Durán. En una època, la família havia viscut a la mateixa casa on es troba el bar. Aquest és un bar de tapes en què tenen espe-cial fama les anxoves. Hi ha clients de tota la

vida que fan petar la xerrada i que han vist, as-seguts a les seves taules o recolzats a la barra, l’evolució d’una zona de la ciutat que ha cres-cut i s’ha transformat en poques dècades. Sorprèn l’austeritat de l’establiment, l’antigui-tat de la casa, les seves parets nues, les fines-tres amb portalons. Té aquella senzillesa que fa entranyables els locals i els fa més humans.

Bar Planas Via Júlia, 130

E L T A U L E L L

Un entranyable bar de tapes, que ha vist créixer el barri

Bar Planas, a la Via Júlia des de 1948.

Joan Anton Font

S E R V E I P Ú B L I C

Redacció

Barcelona disposa d’un servei públic específica-ment destinat a donar suport als consumidors. l’OMIC, l’Oficina Muni-cipal d’Informació al Consumidor, és un ser-vei de la Direcció de Co-merç i Consum de l’A-juntament que té com a objectiu ajudar consu-midors i usuaris perquè facin valer els seus drets, tant amb infor-mació prèvia com amb la recepció de reclama-cions en temes de con-sum. Es tracta d’un ser-vei municipal d’atenció directa i gratuït. La seu física de l’OMIC es troba a la ronda de Sant Pau, núm. 43 i l’horari d’a-tenció és de dilluns a di-vendres, des de les 9 del matí fins a les 14 hores. Els usuaris i consumi-dors també tenen la possibilitat de formular consultes o fer arribar reclamacions a través del web municipal, con-cretament a través de l’adreça

www.omic.bcn.es Els serveis d’atenció i assessorament al consu-midor de l’Ajuntament de Barcelona es van po-sar en marxa l’any 1983. Actualment, l’Oficina Municipal d’Informació al Consumidor ofereix:

• Atenció personalitza-da de consultes.

• Anàlisi i tramitació de denúncies, queixes i re-clamacions.

• Mediació entre les parts per a la resolució de determinades qües-tions.

• Campanyes d’informa-ció i orientad’informa-ció als con-sumidors.

• Edició de materials in-formatius com ara els "avisos als consumi-dors".

• Documentació tècnica i arxiu sobre normati-ves i legislació.

L'OMIC

Oficina Municipal d’Informació al Consumidor Ronda Sant Pau, 43 08015 Barcelona Fax. 93 402 78 27 [email protected]

(7)

Pere Paredes

E

l Centre Cultural i Esportiu Turó de la Peira, entitat que realitza totes les seves activitats espor tives i ex traespor tives a Nou Barris des de 1955, celebrarà el pròxim any 2005 les seves no-ces d’or. Orlando Llorente,

direc-tor tècnic del centre, està prepa-ra n t a m b to t e l s e u e q u i p u n seguit d’actes festius per celebrar el 50è aniversari del club: “estem preparant moltes coses, com per exemple, un triangular de futbol entre el FC Barcelona, el RCD Es-panyol i nosaltres; un homenatge al primer equip de 1955; una set-mana esportiva a l’estiu, i moltes sorpreses més que, per ara, no descobriré”.

El CCE Turó de la Peira va néixer a partir d’un grup d’amics als quals els agradava el futbol, i van crear un primer equip al barri, que amb el pas del temps, i sobretot amb el nou camp el 1979, ha arribat a te-nir actualment 11 equips, entre amateurs, veterans, de futbol sala o femení. Per Orlando, la funció del CCE Turó de la Peira és “formativa, els infants han d’aprendre no sola-ment a jugar, sinó també a ser edu-cats amb els contraris i amb els companys. Han de ser responsables i conseqüents. Tenim la sort que la nostra filosofia agrada i, per exem-ple, quatre jugadors de 23 anys del nostre equip van iniciar la seva car-rera aquí amb 8 anys”.

El bon ambient regnant al club el demostra Rubén Pérez, un jove jugador de 14 anys que, des dels cinc, és al CCE Turó de la Peira: “sóc molt bo, a vegades una mica dur i amb un bon toc de pilota. Espero jugar algun dia al Barça”.

NOU BARRIS

7

Gener 2005

M U L T I M È D I A

TELEVISIÓ

BTV Informatiu Nou Barris

Cada dilluns a les 13.35 h Produït per Nou Barris Televisió Tel. 93 354 10 86. Canal 39 UHF.

RÀDIO

Ràdio Nou Barris– 98.2 FM

Robert Robert, s/n. Local 1

Ràdio Línea IV– 103.9 FM

Joaquim Valls, 82

Ràdio RSK– 107 FM

Pg. Fabra i Puig, 274-276

PUBLICACIONS

Ciutat Nord

Ganduxer, 5-15. Esc. A, 6è 3a Tel. 93 202 30 21

Calidoscopi

Publicació trimestral de les biblioteques del Districte Tel. 93 427 36 93

Gent del barri

La revista de Nou Barris. Passeig Valldaura, 162 Tel. 93 427 33 61

Sport 9

Rosselló i Porcel, 6

Poliesportiu Can Dragó Tel. 93 442 06 02

INTERNET

Xarxa ciutadana de Nou Barris

Nou Barris Net és la xarxa ciutadana del districte de Nou Barris. Vol ser un mitjà de relació per potenciar l’entrada dels ciutadans a la societat de la informació, sense exclusions, obert i participatiu. El portal el va posar en marxa l'associació sense ànim de lucre Projectart, i compta amb el suport de l'Ajuntament.

www.noubarris.net

Dedicar una estrella virtual

Més de 20.000 dedicatòries han deixat els barcelonins a través del web de

l'Ajuntament amb la iniciativa "Dedica una estrella", un dels llocs d'Internet més visi-tats durant les passades festes de Nadal. Escollir una estrella del firmament virtual i dedicar-la a algú amb un missatge ha resul-tat un èxit entre els internautes.

www.bcn.es/firmament

w

P O L I E S P O R T I U

Els responsables de l’entitat creuen en el paper formatiu del futbol.

El CCE Turó de la Peira

té onze equips de futbol

en diverses categories

Un grup d’amics va

crear aquesta entitat

esportiva i cultural

l’any 1955. Enguany,

entre les activitats

previstes per celebrar

els primer mig segle

d’existència, l’equip

jugarà un torneig

triangular de futbol

amb el FC Barcelona i

el RDC Espanyol.

Rubén Pérez, jugador de 14 anys.

50 anys del Centre Cultural

i Esportiu Turó de la Peira

(8)

La seva vida ha estat una lluita contínua?

Sí. De ben jove, en la República, vaig entrar a formar part del moviment obrer, i després a la Guerra Civil. Es pot dir que pràcticament no he tin-gut joventut. Bé, em fa l’efecte que llavors estàvem més involucrats en els sindicats i en els ateneus que ara.

Com era l’entrada en el movi-ment obrer?

L’any 1933, no era tan fàcil com ara entrar en un partit polític, abans ha-vies de passar per una sèrie de secre-taries del partit. Les dues principals que provaven que eres un militant vàlid eren la defensa, on t’havies de moure entre les vagues i els piquets d’acció, i la de premsa i propaganda, on calia desenvolupar el proselitisme envers la formació, per exemple, ex-plicant la revolució russa, etc.

Què va aprendre?

Sobretot em van ensenyar que la so-cialdemocràcia era la crossa del capita-lisme, que la burgesia no havia fet la seva revolució i que la revolució no-més l’havia fet la classe treballadora.

Amb el temps, què ha quedat de tot això?

El temps ens ha anat matant, però la solera ha quedat.

Però la lluita?

El món és una lluita contínua de la classe treballadora que gràcies a això, ha anat guanyant posicions. Si no ha-gués estat per les revolucions això no hauria estat possible. Abans els obrers anaven amb espardenyes i ara tenen de tot. Potser s’ha caigut una mica en la trampa del consumisme, però el pensament ideològic encara és latent i el món, malgrat tot, encara avançarà.

La caiguda del mur de Berlín ha marcat un abans i un després en la reivindicació obrera?

Sí, ha portat molts maldecaps a la classe treballadora, penso que més desavantatges que avantatges, i ha donat pas a una globalització més desenfrenada.

Avui la gent està més desmoti-vada que abans?

Sí i tant. El canvi de manera de viure segurament no ajuda molt i després la joventut tampoc no s’implica gaire en els partits polítics.

Per què no hi ha joventut en els partits polítics?

No ho sé, però és un fenomen que es-devé gairebé en tots els partits

polí-tics. Nosaltres, quan érem joves, ens sacrificàvem, pensàvem i lluitàvem més per un món millor. Amb això no vull dir que fos ni millor, ni pitjor, però sí que hi ha una gran diferència.

De tot el seu periple, quin és el seu millor record?

En tinc molt pocs i, com tothom, hi ha de bons i de dolents. Potser la cosa més positiva és la d'haver tingut un fill, perquè és la continuïtat.

I els pitjors?

El dia en què un escamot estalinista va fer el simulacre d’afusellar-me, da-vant del cementiri de Lleida.

Malgrat la seva edat continua molt actiu?

No sé estar sense fer res. Actual-ment sóc el president de la Unió de

Jubilats i Pensionistes de la Unió de General Treballadors de Catalunya, president de l’Associació d’Excomba-tents Socialistes de la República i Víctimes de la Guerra.

També vostè s ’ ha involucrat amb l’esport, per què?

Amb l’arribada del primer ajunta-ment democràtic, vaig ser un dels impulsors de les escoles d’iniciació esportiva. Sense estar en contra de l’esport competitiu, la nostra il·lusió va ser des del primer moment incen-tivar la pràctica habitual de l’esport a tothom, i penso que es va sembrar una bona llavor.

Després de tants anys de lluita es troba satisfet de com l’ha tractat la societat?

Sempre lluites amb l’esperança que no has perdut el temps i que alguna cosa ha quedat, sobretot si has sem-brat bé. Jo no pretenc canviar la so-cietat com un mitjó, sinó que el meu treball el faig perquè vull una societat més igualitària.

Què li demana al futur?

Més humanitat, igualtat, felicitat, i sobretot veure implantat el socialis-me democràtic de veritat.

E N T R E V I S T A

S a l v a d o r C l o p

, u n l l u i t a d o r d e p e d r a p i c a d a

Salvador Clop, un referent de la memòria històrica.

“Abans els obrers anaven

amb espardenyes i ara

tenen de tot”

Com a vell militant del POUM, Salvador Clop ha

volgut fer la guerra i la revolució al mateix temps.

Ara, després de més de setanta anys de lluita,

encara no ha perdut l’esperança.

“El món és una lluita

con-tinua de la classe

treballa-dora que gràcies això ha

anat guanyant posicions”

Referencias

Documento similar