La Guàrdia Urbana es trasllada
a l’avinguda de Vallcarca
ESPAI
La nova seu
té una planta baixa
i quatre pisos
SOSTENIBLE
L’edifici disposa
de plaques solars
al terrat
PROXIMITAT
El canvi pretén
millorar el servei
a la ciutadania
G R À C I A
B A R C E L O N A
Pàg. 3
S U P L E M E N T D E L D I S T R I C T E I D E L S B A R R I S • M a r ç 2 0 0 8
w w w. b c n . c at
E N T R E V I S TA Pàg. 8
Eloi Babiano
Sànchez
Historiador local“A Barcelona no
li interessen els
perdedors”
C O M U N I C A C I Ó Pàg. 6
Programa
“Ones de Dones”
de Ràdio Gràcia
Rep un premi del Consell Municipal de Benestar SocialPLE DEL DISTRICTE Pàg. 4
Satisfacció per la
notícia que l’IES
Bosch i Gimpera
continuarà obert
Els graciencs ja poden utilitzar el Bicing per desplaçar-se pel distric-te. Al final de març, Gràcia en tindrà tretze estacions. Les tres pri-meres van entrar en funcionament l’octubre passat a la plaça Joanic, al número 10 del carrer Indústria i a la cantonada del carrer Nàpols amb Sant Antoni Maria Claret. Quan acabi aquest mes, en funcionaran deu més a emplaçaments com ara els carrers Fontana, Bonavista i torrent de l’Olla; les places del Sol, del Poble Romaní, Rovira i Trias, del Nord i de la Virreina, la travessera de Gràcia i la cantonada del carrer Pi i Margall amb Secreta-ri Coloma. Quatre estacions més obriran abans de l’estiu, dues de les quals a la plaça Lesseps.
Entren en funcionament noves
estacions de Bicing a Gràcia
Quan acabi el mes, hi hauran 10 estacions noves. Pàg. 5
P O L I E S P O R T I U Pàg. 7
XII Trofeu
Internacional Vila
de Gràcia
Reuneix gimnastes d’arreu
S E R V E I P Ú B L I C Pàg. 6
Junta Arbitral
de Consum
ATENCIÓ AL CIUTADÀ
Oficina d’atenció al ciutadà (OAC)
Francisco Giner, 46.
Telèfon d’informació 010
(0,39 ¤+ IVA d’establiment de trucada, més 0,05 cèntims + IVA per minut tarifat per segon)
Telèfon del Civisme 900 226 226
Síndica de Greuges de Barcelona 93 413 29 00 Ronda Sant Pau, 43-45, 3r.
CENTRES CÍVICS I CULTURALS
Centre cívic El Coll 93 285 70 11 Aldea, 15-17.
Centre cívic La Sedeta 93 207 36 13 Sicília, 321.
Casal de barri Cardener 93 210 63 91 Cardener, 45.
Centre artesà Tradicionàrius 93 218 44 85 Travessia Sant Antoni, 6-8.
BIBLIOTEQUES
Biblioteca Jaume Fuster 93 368 45 64 Plaça Lesseps, 20.
Biblioteca Vila de Gràcia 93 284 77 90 Torrent de l’Olla, 104
Biblioteca del centre de 93 217 95 27
treball i documentació
Gran de Gràcia, 126.
SERVEIS SOCIALS
Centre El Coll-Zona Nord 93 256 28 88 Aldea, 15.
Centre serveis socials Gràcia 93 291 43 25 Pl. Rius i Taulet, 6.
Of. serveis socials Generalitat 93 284 27 21 Providència, 42.
Centre d’atenció a 93 458 99 08
disminuïts (infants)
Grassot, 3, 4t.
GENT GRAN
Casal d’avis de Gràcia 93 217 94 11 Mozart, 24.
Casal d’avis Montmany 93 285 04 74 Montmany, 45.
Casal d’avis de Penitents 93 212 60 62 Pg. Vall d’Hebron, 76-78.
Casal d’avis La Miranda 93 284 01 26 Av. Coll del Portell, 74.
Casal d’avis Siracusa 93 219 10 40 Siracusa, 23-27.
ALTRES SERVEIS
Punt d’informació jove 93 284 75 73 Torrent de l’Olla, 104.
Oficina de rehabilitació 93 291 65 55 Pl. Rius i Taulet, 2, 2n.
Centre de recursos 93 237 47 43
Barcelona Sostenible
Nil Fabra, 20.
Arxiu municipal de Districte 93 285 03 57 Pl. Lesseps, 20-22
Agència tributària 93 237 41 80 Av. Príncep d’Astúries, 66.
Federació Festa Major de Gràcia 93 459 30 80 Igualada, 10.
C. de normalització lingüística 93 217 87 23 Príncep d’Astúries, 54, 2n.
Centre de recursos pedagògics 93 415 50 98 Topazi, 29.
SEGURETAT
U.T. Guàrdia Urbana Gràcia
Trilla, 10.
Comissaria Mossos d’Esquadra
Av. Vallcarca, 169-205.
Emergències Guàrdia Urbana 092
Emergències Mossos d’Esquadra 088
SERVEIS URGENTS
Telèfon únic d’emergències 112
Urgències sanitàries 061
Cos Nacional de Policia 091
Bombers 080
SALUT
CAP Pare Claret 93 208 25 70 Sant Antoni Maria Claret, 19-23.
CAP Larrard 902 011 040 Travessera de Dalt, 79.
CAP Vallcarca
(Parc sanitari Pere Virgili) 93 259 44 22 Av. Vallcarca, 169-205.
(Edifici Pedraforca)
Servei d’urgències de
l’Hospital de l’Esperança (24 h) 93 367 41 00 Av. Santuari de Sant Josep
de la Muntanya, 12.
Centre de salut mental 93 218 93 02
d’adults de Gràcia
Mare de Déu del Coll, 41.
FARMÀCIES
www.farmaciesdeguardia.com
I N F O
Ú T I L
t
W
L ’ A G E N D A
D
IAI
NTERNACIONAL DE LAD
ONADissabte 8 de març
La Gràcia de les dones
A les 10 h. Plaça Rius i Taulet
Itinerari pel barri seguint la història a través de les do-nes. Cal inscripció prèvia al mail del Taller d’Història: [email protected].
Dimarts 11 de març
Recital de poesia
A les 19 h. Casal de barri Cardener (Cardener, 45)
L’actriu Imma Colomer recita poemes de Pere Calders.
Del 13 al 16 de març
Opus 3
Diferents horaris. La Caldera (torrent d’en Vidalet, 43)
Un monòleg actual, una obra d’un acte i un entremès del segle d’or amb una temàtica comuna: la dona.
Divendres 14 de març
Con los pies en la tierra
A les 21.30 h. Centre cívic El Coll (Aldea, 15-17)
Espectacle flamenc del grup Oripandó.
Fins al 31 de març
Dones de foc
Centre cívic El Coll (Aldea, 15-17)
Exposició fotonarrativa on, des de la visió dels més jo-ves, se segueix el recorregut de dones del barri.
Dijous 13 de març i 10 d’abril
Documentals de muntanya
Consultar horari. Club Excursionista de Gràcia (ptge. Mu-let, 4). Tel. 932 378 659
13 de març, Níger. Festes Cure Salée i Gerewol,i 10 d’a-bril, El GR al Kilimandjaro.
Dijous 27 de març
La mort i la primavera
A les 19 h. Bibl. Jaume Fuster (pl. Lesseps, 20)
Lectura d’aquesta obra de Mercè Rodorera dins el cicle “Vine a fer un cafè amb...”
Dimenge 30 de març
Tutti Colori
A les 12 h. Lluïsos de Gràcia (pl. del Nord, 5)
Espectacle de titelles. Ens trobem en un poble trist i gris, on els seus habitants decideixen marxar a córrer món.
Dissabte 15 de març
Poeteca
A les 18 h. Bibl. Jaume Fuster (pl. Lesseps, 20)
Jocs infantils amb poemes.
Dimecres 26 de març
Sec de Rondalles
A les 18 h. Bibl. Vila de Gràcia (Torrent de l’Olla, 104)
Narració d’un conte tradicional català.
Dissabte 29 de març
Un bagul de contes
A les 18 h. Centre cívic El Coll (Aldea, 15-17)
Sempre viatjant, veient i visitant llocs meravellosos i coneixent personatges màgics i fantàstics, el bagul va amunt i avall. Cia. Quitxalla Contes
Divendres 14 de març
Collegium Vocale
A les 21 h. Església de Santa Maria de Gràcia
Concert de l’Escolania i Cor del Col·legi Padre Damián Sagrados Corazones.
Amors, amics i violins
A les 21 h. Centre cívic la Sedeta (Sicília, 321)
Música mediterrània i cançó melòdica del cantautor Jordi Moltó.
A partir del 4 de març
Assassinat al museu
Museu de les Ciències Naturals (parc de la Ciutadella)
Una exposició sorprenent on el misteri es barreja amb el rigor científic per mostrar com treballen els profes-sionals de la criminologia per resoldre casos.
Del 6 al 29 de març
A borbotones
Centre cívic la Sedeta (Sicília, 321)
Exposició d’olis d’Ester Castaño.
Fins al 18 de maig
Zoran Music. De Dachau a Venècia
Sala d’exposicions de La Pedrera (pg. Gràcia, 92)
L'exposició aplega més d'un centenar de pintures i di-buixos que donen una visió retrospectiva de la trajectò-ria artística del pintor d'origen eslovè Zoran Music.
Una publicació de l’Ajuntament de Barcelona. Consell d’Edicions i Publicacions:Carles Martí, Enric Casas, Eduard Vicente, Jordi Martí, Jordi Campillo, Glòria Figuerola, Víctor Gimeno, Màrius Rubert, Joan A. Dalmau, Carme Gibert, José Pérez Freijo. Director:Enric Casas. Director editorial:José Pérez Freijo. Director de con-tinguts: Joan Àngel Frigola. Relacions Institucionals:Joan Ariza. Redacció:Pilar Fernández, Gerard Maristany, Felicia Esquinas, Núria Mahamud, Daniel Venteo, Pere S. Paredes, Josep Maria Contel, Joan Anton Font, Dolors Roset, Beatriu Sanchís, Daniel Romaní, David Sabaté, Isabel Deniel. Coordinació general:José Miguel Esteban.
Coordinació de fotografia:Rafael Escudé. Fotografia:Antoni Lajusticia, Pepa Álvarez, Cristina Diestro, Josep Maria Contel, Luis Clua, Julio Parralo, Ariadna Borràs, Vicente Zambrano i Marçal Llenas. Disseny: Subirà i Associats.Maquetació i preimpressió:Agustín Viguera, Cristina Vidal. Edició WEB:Miquel Navarro. Producció:
Maribel Baños. Impressió:Printer Industria Gráfica Newco, SL. Manipulació:General Servei, SA. Distribució:M. Àngels Alonso i Serveis de Correus. Administració:
Ascensió García. Departament d’Imatge i Producció Editorial. Pg. Zona Franca, 60. 08038 Barcelona. Dipòsit legal:B. 29.175-1994.
G R À C I A
B A R C E L O N A
C I U TA D A N S O P I N E N
David Sabaté
A
l final del passat mes de febrer es va fer el tras-llat dels agents de la Guàrdia Urbana a Gràcia –86perso-nes– al nou edifici d’aquest cos, situat a la cruïlla de l’a-vinguda de Vallcarca i el car-rer d’Anna Pifercar-rer, a tocar de la comissaria dels Mossos
d’Esquadra i de la sortida de metro de Penitents (L3). El nou edifici s’inaugura aquest mes amb l’objectiu de millo-rar el servei i l’atenció
ciuda-dana. La construcció, amb una superfície total de 3.200 metres quadrats, disposa d’una planta baixa i de qua-tre pisos més un aparca-ment amb capacitat per a quinze cotxes, una zona per a motos i una sor tid a de vehicles al carrer. La planta baixa és destinada a l’accés, el vestíbul principal i la in-formació i control de públic; la primera, a les oficines i despatxos de comand a-ments; la se gona planta compta amb una aula per a actes diversos i amb capaci-tat per a quaranta persones; la tercera disposa d’una bi-blioteca de 76 metres qua-drats, una àrea de descans i els vestidors de dones; i la quar ta acull els vestidors masculins. El projecte del nou edifici, redactat el 2002, ja contenia mesures de pro-tecció mediambientals, des d’una façana ventilada amb finestrals oberts a la cara
sud i anterior de l’edifici, fins a llums amb detectors de presència o un total d’on-ze plaques solars al terrat que cobreixen fins al 60% de la despesa energètica de la caserna. La peculiaritat de la “façana ventilada” és que ha calgut portar les pedres que
la cobreixen des de l’Índia. D’altra banda, el solar adja-cent a la nova caserna es destinarà a zona verda i a la constr ucció d ’un equipa-ment públic per determinar. Pel que fa a l’edifici del car-rer Trilla, on fins ara ha es-tat ubicad a la seu de la Guàrdia Urbana, s’està valo-rant la possibilitat d’insta-lar-hi l’escola bressol Reina Violant.
Aspecte de la nova seu de la Guàrdia Urbana a l’avinguda de Vallcarca.
Els agents es van traslladar al nou
edifici, situat a l’avinguda de
Vallcarca, al final de febrer.
L’objectiu principal de l’actuació
és millorar el servei i l’atenció
ciutadana al Districte
Entra en funcionament la nova
seu de la Guàrdia Urbana
Mercè Pont Biòloga
Suposo que bé. Jo mai no els he necessitat, però crec que pot anar bé, perquè si els arribés a necessitar, els tindria més a prop.
Josep Luque Comercial
Això és com tenir els mossos aquí. Està bé tenir serveis i equipa-ments al barri, però especialment aquests generen un moviment que abans no teníem i que pot ser negatiu.
Joana Rafeques Recepcionista
Doncs la veritat és que no gaire contenta, per-què penso que hi haurà més multes d’aparca-ment i no tanta vigilància. Tot està per veure.
Q u è l i s e m b l a q u e l a G u à r d i a U r b a n a t i n g u i l a s e v a s e u a l b a r r i ?
És previst que
la policia de
proximitat arribi a
Gràcia l’any 2009
P R E V E N C I Ó I A C C I O N S C O O R D I N A D E S
A
El concepte de policia de proximitat suposa la presència de més agents uniformats al carrer per fer patrullatge preventiu i dur a terme les seves tasques de manera coordinada amb diferents serveis municipals, com ara el de neteja o els bombers. El passat mes de novembre, més d’un centenar de nous agents es van incorporar a aquest servei de proxi-mitat als districtes de Ciutat Vella, Sants-Montjuïc i Sant Martí; a Gràcia està previst que ho facin l’any que ve.
Jaume Rigor Transportista
Em sembla bé, millor que estigui al barri i no pas a baix de Gràcia. Si han de patrullar per aquí, millor que esti-guin més a prop.
Eulàlia Hosta Jubilada
Penso que no ens és de gaire utilitat. Aquí tenim molts serveis, però s’aprofiten poc, ens treuen llocs d’apar-cament i no crec que això sigui gaire benefi-cios.
Carme Egea Funcionària
P L E D E L D I S T R I C T E
Redacció
E
l president del Consell, Ricard Martínez (ERC), va encetar el Plenari convi-dant els assistents a men-jar caramels del Sant Medir passat, perquè aviat arri-barà la nova remesa. La bona notícia va venir des del Consorci d’Educació de Barcelona: no es tancarà l’IES Pere Bosch i Gimpera. Aquest institut és l'únic centre públic d'educació se-cundària dels barris del Nord. Tots els grups es van felicitar i van agrair la me-diació de l’equip de govern. La directora i la presidenta de l’Ampa van demanar la col·laboració del Districte per aconseguir la super-vivència de l’institut, que passa per quinze matricula-cions per al curs vinent.Per evitar futurs proble-mes, el conseller d’Educa-ció, David Companyon (ICV-EUiA), va fixar com a eix estratègic l’elaboració del mapa escolar de Gràcia.
Dins el balanç de l’acció de govern també es va anun-ciar la preparació de la Set-mana de la Gent Gran (del 5 al 8 de maig) i la Festa del Comerç (7 de maig). Es va concretar el Pla d’inver-sions (2008-2011): Llei de Barris al Coll (15 milions), reforma d ’equipaments (13,5 milions) i urbanitza-ció de l’espai públic (9,4
mi-lions). En total, 41 milions d’euros d’inversió. En un altre àmbit, la retirada total dels símbols franquistes a la Vila va comptar amb un supor t unànime. Al seu torn, l’oposició va criticar que el govern d’Espriu pre-sentés un Pla d’inversions sense haver aprovat prèvia-ment el PAD (Pla d’Actua-ció del Districte 2008-2011). “La no aprovació del PAD no és bo per al Govern ni per a l’oposició ni per als ciutadans”, resumia l’Alber-to Belón (PP). El grup de CiU va presentar una mo-ció per convocar un Ple ex-traordinari i aprovar el PAD. La moció va tirar en-davant amb els vots de l’o-posició (CiU, ERC i PP). El regidor Guillem Espriu va convidar els grups a seguir el calendari establert i acti-var els mecanismes de con-sens necessaris per aconse-guir un acord beneficiós per a tothom.
Satisfacció per la notícia que l’IES
Bosch i Gimpera continuarà obert
L’IES Pere Bosch i Gimpera.
Acord unànime
per impulsar la
retirada dels
símbols franquistes
L’aprovació del PAD i la situació de l’IES
Pere Bosch i Gimpera, que finalment no
tancarà el curs vinent, van ser els punts
principals del Plenari
L’ermita de Sant Medir
El 3 de març és un dia molt especial per a molta gent de Sant Cugat i per a tots els integrants de les colles de Sant Medir de diferents indrets de Barcelona: Gràcia, Sarrià, Sant Gervasi, Sants i Poble Sec. Tots plegats han convertit en un punt de trobada obligatori l’ermita de Sant Medir, si-tuada enmig de la serra de Collserola, a la vall de Gausac, dins del terme municipal de Sant Cugat del Vallès. És una construcció d’estil romànic, ja documentada el 986. L’edifi-ci, de sostre en forma de volta de canó, s’aixeca sobre una petita planta rectangular, mentre que la façana és coronada per un magnífic campanar d’espadanya amb dues campa-nes, segurament el tret més identificatiu de l’ermita. Sobre la porta d’entrada hi ha un relleu gòtic dedicat a la Santíssi-ma Trinitat, datat del 1447.
Segons explica la llegenda, Medir es trobava un dia plan-tant faves quan pel seu costat va passar, tot fugint dels ro-mans, el bisbe Sever. Quan arribaren els perseguidors, les faveres ja havien crescut i ell va explicar com havien anat els fets, però els romans ho van interpretar com una burla i decidiren matar-lo. Amb el temps es va bastir l’ermita en aquest indret. Fruit de la devoció que sentia per aquest sant, Josep Vidal i Granés, un forner de Gràcia, inicià du-rant el segon terç del segle XIX una romeria a l’ermita. Entre aquestes anades i vingudes de les colles, el 1922 un incendi fortuït va destruir l’interior de l’ermita, la qual fou recuperada anys després. El 1962, la Federació de Colles va haver de reparar la teulada poc abans que s’ensorrés. Els darrers anys, la Penya Regalèssia de Sant Cugat hi fa un manteniment constant.
Si té fotografies o documents del seu barri, en pot fer donació a l’Arxiu Municipal del Districte, 93 368 45 66
J. M. Contel
À L B U M H I S T Ò R I C
Felicia Esquinas
E
l Bicing es consolidarà com a opció de transport públic a Gràcia els propers mesos. Les tres primeres es-tacions es van posar en fun-cionament l’octubre passat. Són les situades a la plaça Jo-anic, 59-61, al número 10 del carrer Indústria i a la canto-nada del carrer Nàpols amb Sant Antoni Maria Claret. És previst que al final de març funcionin deu estacions més a emplaçaments com ara els carrers Fontana, Bonavis-ta i torrent de l’Olla; les pla-ces del Sol, del Poble Romaní, Rovira i Trias, del Nord i de la Virreina, la travessera de Grà-cia i la cantonada del carrer Pi i Margall amb Secretari Coloma.Abans de l’estiu, s’inaugura-ran quatre estacions més. Dues d’aquestes estacions es-taran situades a la plaça Les-seps, ara en procés de remo-delació.
Una altra novetat relativa al Bicing és l’entrada en funcio-nament d’un telèfon gratuït (900 31 55 31) per atendre incidències i avaries. La implantació definitiva del Bicing a Gràcia és paral·lela a l’expansió d’aquest sistema de transport públic amb bici-cleta per tot Barcelona. El
fe-brer va arribar a la xifra de 109.000 abonats, amb una xarxa de 3.000 bicicletes, 194 estacions i una mitjana de 27.000-28.000 usos els dies laborables. Es projecta donar servei al conjunt de la ciutat a l’estiu.
L’Ajuntament té previst cons-truir 22 quilòmetres nous de carrils bici i crear més Zones 30 als barris, on la limitació de la velocitat màxima a 30 km/hora permetrà que bici-cletes i vehicles de motor pu-guin compartir la calçada. El Bicing dóna la possibilitat de fer en bicicleta petits
des-plaçaments equivalents a dues o tres parades de metro o d’autobús. Per ser-ne usua-ri, cal donar-se d’alta al web www.bicing.com. L’abona-ment costa 24 euros l’any. Dóna dret a un ús de mitja hora, com a màxim, durant un nombre il·limitat de vega-des cada dia. Hi ha un cost addicional de 0,30 cèntims d’euro per cada mitja hora ad-dicional, però en cap cas no es pot sobrepassar les dues hores seguides d’ús. L’horari és el mateix del me-tro: de diumenge a dijous, de 5 a 24 hores, i divendres i dissabtes, les 24 hores. El Bicing va entrar en fun-cionament el març del 2007. La seva implantació es fi-nança amb els ingressos de l’àrea verda (sistema de re-gulació integral de l’aparca-ment).
Passejades per evitar el sedentarisme
El Centre d’Atenció Primària Larrard organitza cami-nades pels carrers i places del barri de Gràcia amb l’ob-jectiu d’estimular l’exercici físic i millorar la salut de les persones amb tendència al sedentarisme. Les sorti-des es fan els dijous de 17 a 19 hores i són obertes a tothom. El punt de trobada i de sortida és el mateix CAP (travessera de Dalt, 73). Per participar-hi, cal tru-car al 902 01 10 40.
Música folk als mercats
A partir d’abril, als quatre mercats municipals del dis-tricte (Abaceria, Estrella, Llibertat i Lesseps) s’hi cele-braran concerts de música folk. Les actuacions es fa-ran els dissabtes de 12 a 13.30 hores, i els grups es mouran i tocaran enmig de les parades i dels compra-dors. La iniciativa, promoguda pel Centre Artesà Tra-dicionàrius, vol acostar la música popular al públic, més enllà dels escenaris tradicionals.
Conferència al voltant del Dia de la Dona
La Biblioteca Jaume Fuster (plaça Lesseps, 20-22) acollirà la conferència “Dels matriarcats als maltrac-taments: l’antropologia de les dones”, a càrrec del doctor Joan Manel Cabezas, el divendres 28 de març, a les 19 h. La xerrada forma part de la programació especial arran del Dia Internacional de la Dona Treba-lladora, que s’escau el dia 8 de març. Més informació: telèfon 93 368 45 64.
El mercat de la Llibertat, a bon ritme
Les obres del mercat de la Llibertat avancen a bon rit-me i es preveu que s’acabin d’aquí un any. El projecte comprèn la restauració de l’edifici històric i la renova-ció dels serveis existents, com ara el moll de descàrre-ga, la creació d’un aparcament per als vehicles comer-cials o la modernització de l’oferta comercial. El procés convertirà la Llibertat en un mercat adaptat a les de-mandes del segle XXI.
N O T Í C I E S
f
El Bicing s’instal·la
definitivament al
districte de Gràcia,
on funcionaran
un total de
17 estacions
Es posa en funcionament un telèfon per atendre incidències i avaries.
En deu mesos,
el Bicing ha
aconseguit la xifra
de 109.000 abonats
El mercat va ser construït durant el mandat de l’alcalde Porcioles.
L’Estrella, un mercat amb mig segle de records
Joan Anton Font
E
l mercat de l’Estrella ha es-tat commemorant des de setembre de l’any passat els seus 50 anys amb diferents ac-tes. Les celebracions es van tancar el passat 31 de gener amb la col·locació d’una placa commemorativa, acte que va comptar amb l’assistència del regidor del Districte de Gràcia i vicepresident de l’Institut Mu-nicipal de Mercats de Barcelo-na, Guillem Espriu, el directordel mercat, Lluís Orri, el con-seller de Comerç del Districte de Gràcia, Josep Anton Vi-nyals, i el vicepresident de la Junta de comerciants, Jaume Sánchez, entre d’altres. L’Estrella va ser contruït el 1957. Tot i que la majoria van ser fets als nous barris de la perifèria, l’Estrella es va cons-truir a la Vila de Gràcia, una de les zones més tradicionals de la ciutat i amb un urbanisme consolidat de feia anys.
El president de l’Associació de Comerciants, Àngel Rolando, va destacar la seva voluntat de premiar la fidelitat amb dife-rents iniciatives, com els sorte-jos, el servei a domicili i el pàr-quing per a clients. “La vida del mercat va fer un canvi qualita-tiu molt important ara fa dos anys”, afirma l’Àngel, “quan es va instal·lar el sistema d’aire condicionat i calefacció. Ara encara ve més de gust voltar entre les parades.”
E
n un món en què tot sembla fet en sèrie, reconforta saber que encara hi ha llocs on es manté l’artesania. Aquest és el cas de la bo-tiga Un i un del carrer del Cigne, on Maria Vilà amb les seves mans pot fer realitat les manua-litats que li encarreguem. L’especialitat de la Maria són els diorames, un objecte cada cop més difícil de trobar. Són com uns escenaris en miniatura que recullen aquells elements carac-terístics dels diferents oficis o establiments. Veiem reproduccions de consultes de metge,tallers de sabaters, cellers, cuines… tot fet amb la traça i la paciència de la Maria, que a la ma-teixa botiga té un petit taller on prenen forma els seus treballs. La gràcia és que no n’hi ha dos d’iguals, i com que treballa per encàrrec es poden personalitzar. A més dels treballs arte-sans, a la botiga també trobem tota mena d’objectes de decoració.
Un i un
C. Cigne, 11 / Tel. 93 218 52 77
E L T A U L E L L
Treballs d’artesania adaptats als nostres desitjos
L’especialitat de l’Un i un són els diorames.
Joan Anton Font
C O M U N I C A C I Ó
Daniel Romaní
I
nformar sobre temes i es-deveniments d’interès per a les dones, difondre els ac-tes de les associacions de do-nes de Gràcia i de la ciutat en general, interconnectar les associacions de dones de Gràcia, aprofundir l’anàlisi de la situació actual de les dones i debatre les diferents propostes d’actuació, donar a conèixer la feina de les do-nes i recuperar-ne la memò-ria històrica, són els princi-pals objectius del programa “Ones de Dones”, que hare-but un dels premis del Con-sell Municipal de Benestar Social. Aquests premis que reconeixen el bon tracta-ment de la informació apare-guda a través dels mitjans de comunicació sobre temes so-cials de Barcelona.
“O n e s d e D o n e s ” s ’e m e t cada dimarts de les sis a les set de la tarda, a Ràdio Grà-cia (107.7 FM), dins del ma-gazín “Les tardes a Gràcia”. El programa és coordinat per la Vocalia de la Dona de l’Associació de Veïns Vila de Gràcia i dirigit per Conxa G a rc i a . D e s q u e v a co -mençar a emetre’s, ara fa cinc anys, per “Ones de Do-nes” hi han passat tots els grups de dones del districte: C i b e rdo n a , D o n e s No Estàndards, la Vocalia de la Don a d e l ’A s s o c i a c i ó d e Veïns Coll-Vallcarca, el Grup d'Història de la Dona (Fent Història), el Grup de Dones
d e l ’O r fe ó G ra c i e n c , l e s noies de l’Ateneu Rosa de Foc, i encara ens en deixem. Hi col·laboren assíduament les advocades que atenen el S e r ve i J u r í d i c d e l P I A D (Punts d’Informació i
Aten-ció a les Dones) de Gràcia –les quals responen consul-tes diverses de qüestions le-gals–, i experts del Progra-m a d ’a te n c i ó a l a s a l u t s e x u a l i re p ro d u c t i v a d e l’Institut Català de la Salut, que han tractat temes com la menopausa, la maternitat o la prevenció del càncer de mama.
El programa dóna
veu a les dones
i entitats vinculades
a les dones del barri
de Gràcia
Premi per al programa “Ones
de Dones”, de Ràdio Gràcia
“Ones de dones”,de
Ràdio Gràcia, ha
rebut un dels premis
del Consell Municipal
de Benestar Social
que atorga
l’Ajuntament de
Barcelona
Moment de la cerimònia del lliurament de premis.
S E R V E I P Ú B L I C
Redacció
La Junta Arbitral de Consum de Barcelona ofereix un procediment senzill i àgil per resoldre conflictes que po-den sorgir entre els consumidors i els comerços i les em-preses, sense haver de recórrer als tribunals de justícia. Els establiments que accepten sotmetre’s a aquest sistema d’arbitratge mostren un distintiu oficial que reflecteix da-vant dels consumidors la seva vinculació amb la Junta Arbi-tral de Consum.
Aquest és un sistema voluntari, gratuït i ràpid, perquè des del moment que s’inicien les actuacions fins a la solució de-finitiva del conflicte passen entre quaranta i seixanta dies aproximadament. Un cop feta la reclamació davant de la Junta, es trasllada la reclamació a la part reclamada. Un cop acceptat l’arbitratge, es designa el que s’anomena un “col·legi arbitral” format per tres membres: un representant dels consumidors, un altre del sector empresarial implicat i el president d’aquest col·legi nomenat per l’Administració. Es dóna audiència a les parts, les quals intentaran arribar a un acord. Si no és així, la Junta Arbitral resoldrà el conflicte mitjançant una resolució arbitral (laude) que té les mateixes conseqüències que una sentència judicial.
Les persones interessades a acollir-se als serveis de la Junta Arbitral de Consum poden beneficiar-se dels serveis adreçant-se directament a les seves instal·lacions o a les de l’Oficina Municipal d’Informació al Consumidor (OMIC), situades totes dues a la ronda de Sant Pau, 43, o a través del formulari del web www.bcn.cat/juntarbitral.
Més informació:
Junta Arbitral de Consum de Barcelona Telèfon: 93 402 33 44
www.bcn.cat/juntarbitral
P O L I E S P O R T I U
Pere S. Paredes
È
xit d’organització de la XII edi-ció del Trofeu Internacional Vila de Gràcia de Gimnàstica Artís-tica Femenina, que aquest any ha aconseguit reunir 47 gimnastes in-ternacionals al pavelló del Club Tennis de La Salut.El passat dia 2 de febrer es van reu-nir a Gràcia gimnastes represen-tants de quinze clubs (nou de Cata-lunya, dos de Bèlgica i un d’Alacant, d’Holanda, d’Itàlia i d’Andorra). Aquesta ha estat la participació més elevada –pel que fa a nombre de clubs– en els dotze anys d’e-xistència d’aquest trofeu, el qual, tot i el seu caràcter amistós, està
consolidat en el Calendari de la Fe-deració Catalana de Gimnàstica. El Turnschool Turnpoint de Rotter-dam va ser el guanyador en la XII edició del Trofeu Internacional Vila de Gràcia, per davant de dos clubs catalans: el Club Gimnàstic Les Moreres i el Salt Gimnàstic Club. La resta d’equips que van prendre part varen ser: Gimnàstica Vilano-va Fundació (VilanoVilano-va i la Geltrú), Molins de Rei, Can Massallera (Sant Boi), Tasili (Terrassa), Egiba (Manresa), Club Gimnàstic Osona (Vic), Club Esperanza Lag (Ala-cant), Federació Andorrana de Gimnàstica (Andorra), Hemeroca-llis Mons (Bèlgica), Gym Passion Herseaux (Bèlgica), Artistica Reca-nati (Itàlia) i el CE La Salle Gràcia. La competició, organitzada pel Club Esportiu La Salle Gràcia amb el suport del Districte, té una perio-dicitat anual. Enguany, les 47 parti-cipants van competir en la
modali-tat esportiva de Tecnificació II, la més alta de la gimnàstica, després del nivell olímpic, en quatre catego-ries d’edat: aleví, infantil, júnior i sènior.
Aquesta competició ha combinat, des de la seva primera edició, l’espe-rit de les competicions catalanes de clubs no professionals amb les exigències d’un esdeveniment in-ternacional. A més, sempre ha estat pionera a fomentar l’intercanvi de coneixements entre els clubs.
Més informació:
Secció de Gimnàstica Pl. Nord, 14 [email protected] Telèfon 670 440 797 (tardes)
La competició,
organitzada pel CE La
Salle de Gràcia, aplega
esportistes de Catalunya,
Alacant, Holanda,
Bèlgica, Itàlia i Andorra
S’intenta fomentar
l’intercanvi de
coneixements entre els
clubs gimnàstics
Aquesta ha estat l’edició en què han participat més clubs.El XII Trofeu Internacional Vila de
Gràcia reuneix gimnastes d’arreu
M U L T I M È D I A
TELEVISIÓ
Barcelona Televisió
“Hola Barcelona”
De dilluns a divendres, de 12.30 a 15.30 h Dissabte i diumenge, de 14 a 15.30 h Canal 39 UHF i canal 26 TDT
RÀDIO
Ràdio Gràcia - 107.7 FM
Aldea, 15. Tel. 93 284 82 88
COM Ràdio – 91.0 FM
Travessera de les Corts, 139 Tel. 93 508 06 00
PUBLICACIONS
L’Independent de Gràcia
La Perla, 31. Tel. 93 217 44 10
Revista Gracinova
Muntaner, 521, entl.
De l’Associació de Comerciants Gracinova Tel. 93 284 77 13
Zona Alta de Barcelona
Juan de Sada, 48, entl. Tel. 93 339 32 00 [email protected]
Transversal
www.transversalweb.com [email protected]
INTERNET
Acció Social i Ciutadania
El nou web ofereix tota la informació que l’Ajuntament de Barcelona posa a disposició de la població barcelonina. És la informació que està relacionada amb els serveis socials, la gent gran, l’acció comunitària, les persones en risc o situa-ció d’exclusió; també fa referència a la infància i les famílies, les persones amb discapacitat, la salut i els drets civils.
www.bcn.cat/acciosocialiciutadania
barcelona.mobi
Aquest servei permet consultar el plànol de la ciutat i saber, per exemple, la situa-ció exacta d'un carrer o una adreça deter-minada. I també, de la mateixa manera, es pot consultar quina és la millor com-binació per arribar a un lloc amb transport públic.
www.bcn.cat/barcelonamobi
w
De què li ve la dèria per l’arquitec-te Rovira?
M’ho he preguntat més d’una vegada. Jo anava a escola a la plaça Rovira, a la Institució Escolar Montserrat, i per tant era un nom que ja tenia sentit des de petit. Quan em va donar per escriure lli-bres, vaig pensar en l’amic Rovira i vaig veure que no hi havia res sobre ell. La majoria d’arquitectes coneguts tenien el seu llibre, o el seu estudi o treball, ex-cepte en Rovira. Això em va picar. Com vostè diu al seu estudi, les po-ques coses que hi havia escrites so-bre ell eren errònies!
La primera cosa que em va sorpren-dre va ser que alguns autors li atri-buïen el mercat de Sants. Vaig com-provar que no és d’ell, sinó d’en Pere Falqués. A partir d’aquí, qualsevol cosa que trobes la comproves. Fins i tot se li atribuïen unes escoles de Sú-ria que ni tan sols existeixen! Aquest exemple em deixa al·luci-nat.
A l’Ajuntament de Súria també! Al seu llibre, hi defineix Antoni Rovira i Trias com un gran obli-dat, un personatge menystingut... I també com un perdedor per decret. El que més va marcar la seva trajectò-ria va ser guanyar el concurs per ur-banitzar l’Eixample, i que després s’a-cabés fent el projecte de Cerdà. Un perdedor per decret no interessa, Bar-celona no pot homenatjar algú que hagi perdut, encara que sigui per im-posicions foranes.
Perdedor, potser sí, però també és un arquitecte que va fer grans tre-balls: mercats com el de Sant An-toni o el Born, el campanar de Gràcia, fins i tot va col·laborar en la constitució del cos de bom-bers...
Més que col·laborar amb els bombers en va ser l’ànima. Ell va posar ordre en el cos de bombers que s’havia creat a partir d’una Societat de Socors Mutus, i va municipalitzar aquest servei. També va ser l’encarregat d’enderrocar la Ciuta-della, una obra important, perquè la fortalesa ocupava una gran extensió. De les explicacions que vostè dóna al llibre, se’n desprèn que Rovira
semblava tocar més de peus a ter-ra que no pas Cerdà...
En Cerdà tenia un projecte utòpic, però com deia Bohigas, si el Pla Cerdà s’hagués portat a la pràctica tal com ell l’havia dissenyat, l’any 1900 ja no hi hauria hagut més terrenys per edi-ficar. D’altra banda, en Cerdà obviava
el tema de les fàbriques a la ciutat. Però... si no poses fàbriques estàs en-viant els obrers fora, perquè un obrer no es podia pagar un pis al costat de la plaça de Catalunya! Per tant, la ciu-tat de Cerdà no era igualitària. D’altra banda, arrasava les trames urbanes existents, com la de Gràcia, on vivien 60.000 persones.
Com definiria aquest gran desco-negut que era Rovira i Trias? Jo diria que era un home disciplinat. El típic funcionari, però funcionari lleial. Hi havia dretes, esquerres, conserva-dors, liberals, i ell sempre era allà com a
arquitecte municipal. Servia la ciutat i punt, independentment de qui manés i de la feina que li encarreguessin. No n’hi ha prou amb l’estàtua i la plaça que se li va dedicar a Gràcia? Crec que Barcelona li hauria de dedicar alguna cosa, com un carrer... no una cosa tan horrorosa com la plaça Cerdà, que és infumable, però una mica més de reconeixement, sí.
La seva feina de quatre anys s’ha convertit en un llibre del qual s ’ han tirat menys de 2.000 exemplars. Estic segur que no s’hi ha fet ric...
Ni de bon tros!
Ni tan sols deu haver cobert cos-tos. La gent com vostè, que fa història local, demostra una gene-rositat impressionant...
Jo sempre dic que som com l’Indiana Jones. Cerques l’arca perduda perquè t’agrada cercar-la, per la pura satisfacció d’acabar trobant-la.
I què hi guanya?
En aquest cas, la satisfacció que es pu-bliqui un llibre com aquest, ni més ni menys. I també la satisfacció personal de veure un llibre teu publicat; tots te-nim el nostre petit ego...
E N T R E V I S T A
E l o i B a b i a n o S à n c h e z
, h i s to r i a d o r l o c a l
Eloi Babiano es dedica amb cos i ànima a la memòria històrica de Barcelona.