Jordi Isern Memòria Memòria del meu cos. Memòria de l abisme. Memòria del Tot. Museu de Montserrat

(1)

Museu de Montserrat

13.12.2019 – 03.05.2020

Jordi Isern

Memòria

(2)

JORDI ISERN MEMÒRIA

JORDI ISERN MEMÒRIA 3

(3)

4

L’obra de Jordi Isern es caracteritza per una necessitat i un impuls de

conèixer més enllà del que ens permeten habitualment els nostres

sentits. I no es tracta del que podríem considerar la imaginació ni,

molt menys, de fantasia. Contràriament, podríem dir que respon a

una visió més realista i directa, profunda, del que és l’habitual. Per

això ens atrau i fins i tot ens inquieta i desperta en el nostre interior

un ressò, com si dins tinguéssim rastres d’un coneixement previ i ens

resultessin familiars. Gosaria dir que la visió profunda és veure que

tot ja ho coneixia el nostre jo interior, tapat per un cúmul

d’informa-ció i d’experiències quotidianes que, de sobte, s’esvaeixen.

Una altra peculiaritat de l’art de Jordi Isern és que resulta difícil

clas-sificar-lo en els ordres establerts: pintura i escultura? I, al mateix

temps, es tracta de figuració o d’abstracció, d’integració i unificació

o de descomposició i dispersió? Això ens fa veure, en el cas dels

ar-tistes més profunds, que els mots, el llenguatge, ens resulten inútils.

És una cosa i una altra, tot i res.

Les tres parts exposen les etapes d’un procés. Els rostres i altres

imatges de Memòria del meu cos, que representen la Passió; els

cinc llits pintats de Memòria de l’Abisme, que representen la Mort;

la peça d’un sudari que il·lumina Memòria del Tot vol presentar

l’Ab-solut. Tant el que és pla com el tridimensional, si deixem que actuï

dins nostre, acaba formant part de nosaltres, espectadors. El

despu-llament del cos humà és símbol d’essencialitat. Nus arribem a aquest

món i nus en sortim. I nus hauríem d’anar simbòlicament pel món.

Jordi Isern és un dels rars artistes que són conscients de les seves

passes i cerca la transcendència, el deixar que els límits del

coneixe-ment s’esvaeixin i es pugui percebre la visió última de l’Absolut.

No ens ha de sorprendre que durant la seva estada al desembre de

2018 al Monestir Vipassana de Dhamma Joti, Yangon (Myanmar),

escrivís algunes pàgines en les quals parla a si mateix de les seves

inquietuds, les seves percepcions i les experiències que, com

resul-tat, reflecteix en la seva pintura. Les seves paraules no les veig com

(4)

6

una explicació del procés que ha seguit, sinó inseparables del

resul-tat, com part de la creació: “Darrerament –llegim– m’interesso per

la mirada de la pintura. En els dos sentits, com la veiem i com ens

mira: com l’espectador s’hi atura a contemplar-la i com un entorn

adequat pot fer respirar profundament l’obra, i provocar un impacte

emocional”. Aclareix també que “intenta mostrar formalment el que

queda després d’haver exercit la pintura uns quants mesos, el

rere-fons, el que ha conviscut a l’estudi sense acabar d’entendre-ho, les

preguntes, les maleïdes preguntes de sempre (…) vol representar la

presència absent de l’ésser en el pas del temps, apel·lant a la suma

persistent de petjades anònimes deixada pels humans”.

Vol que el visitant –vostè mateix, que es troba ara a les sales

d’aques-ta exposició o donant una ullada a aquest catàleg– sigui actor, “que

l’obra depengui del seu trànsit”. Per una part, el creador s’endinsa

tant en si mateix que surt del món. Recordin el que va fer notar el

gran matemàtic Kurt Gödel: que per a considerar les qüestions que

ens planteja un sistema t’has de situar fora del sistema. Per veure el

món t’has de situar fora del món. I fora del món es situa l’autèntic

creador en el moment de la creació.

Unes altres paraules de Jordi Isern ens ajudaran també a

compren-dre el que va fer en la realització d’aquestes obres, que hem de veure

com una obra única. Paraules que ens diran molt més del que podria

afegir aquest seguidor i comentarista de la seva pintura: “La pintura

la visc com una forma de coneixement transmès a través de la

mira-da des de temps immemorials, com un pont emocional al misteri de

les coses, com una mena d’alquímia dins l’inconscient, de

capbus-sament en la memòria col·lectiva humana”. Ens ho diuen els títols de

les tres parts que conformen aquesta exposició i marquen un procés

interior: Memòria del cos, Memòria de l’Abisme i, com a darrera

eta-pa, Memòria del Tot.

(5)

8

La obra de Jordi Isern se caracteriza por una necesidad y un impulso de conocer más allá de lo que nos permiten habitualmente nuestros sentidos. Y no se trata de lo que podríamos considerar la imaginación ni, mucho menos, de fantasía. Contrariamente, podríamos decir que responde a una visión más realista y directa, profunda, de lo que es habitual. Por eso nos atrae e incluso nos inquieta, y despierta en nuestro interior una resonancia, como si dentro tuviéramos rastros de un conocimiento previo y nos resultaran familiares. Me atrevería a decir que la visión profunda es ver que todo ya lo conocía nuestro yo interior, cubierto por un cúmulo de información y de experiencias cotidianas que, de repente, se desvanecen.

Otra peculiaridad del arte de Jordi Isern es que resulta difícil clasificarlo en los órdenes establecidos: ¿Pintura y escultura? Y, al mismo tiempo, ¿se trata de figuración o de abstracción, de integración y unificación o de descomposición y dispersión? Esto nos hace ver, en el caso de los artistas más profundos, que las palabras, el lenguaje, nos resultan inútiles. Es una cosa y otra, todo y nada. Las tres partes exponen las etapas de un proceso. Los rostros y otras imágenes de Memoria de mi cuerpo, que representan la Pasión; las cinco camas pintadas de Memoria del abismo, que representan la Muerte; y la pieza de un sudario que ilumina Memoria del Todo, que quiere representar al Absoluto. Tanto lo plano como lo tridimensional, si dejamos que actúe en nuestro interior, acaba formando parte de nosotros, espectadores. La desnudez del cuerpo humano es símbolo de esencialidad. Desnudos llegamos al mundo y desnudos salimos de él. Y desnudos deberíamos ir simbólicamente por el mundo. Jordi Isern es uno de los raros artistas que son conscientes de sus pasos y busca la trascendencia, el dejar que los límites del conocimiento se desvanezcan y se pueda percibir la visión última del Absoluto.

No nos debe sorprender que durante su estancia en diciembre de 2018 en el Monasterio Vipassana de Dhamma Joti, Rangún (Myanmar), escribiese algunas páginas en las que habla a si mismo de sus inquietudes, sus percepciones y las experiencias que, como resultado, refleja en su pintura. Sus palabras no las veo como

una explicación del proceso que ha seguido, sino inseparables del resultado, como parte de la creación: “Últimamente –leemos– me intereso por la mirada de la pintura. En los dos sentidos, cómo la vemos y cómo nos mira: cómo el espectador se detiene a contemplarla y cómo un entorno adecuado puede hacer respirar profundamente a la obra, y provocar un impacto emocional”. Aclara también que “intenta mostrar formalmente lo que queda después de haber ejercido la pintura unos cuantos meses, el trasfondo, lo que convivido en el estudio sin acabar de entenderlo, las preguntas, las malditas preguntas de siempre (…) quiere representar la presencia ausente del ser en el paso del tiempo, apelando a la suma persistente de huellas anónimas dejadas por los humanos”. Quiere que el visitante –usted mismo, que se encuentra ahora en las salas de esta exposición o dando una ojeada a este catálogo– sea actor, “que la obra dependa de su tránsito”. Por una parte, el creador se adentra tanto en sí mismo que sale del mundo. Recuerden lo que hizo notar el gran matemático Kurt Gödel: que para considerar las cuestiones que nos plantea un sistema debes situarte fuera del sistema. Para ver el mundo tienes que situarte fuera del mundo. Y fuera del mundo se sitúa el auténtico creador en el momento de la creación.

Otras palabras de Jordi Isern nos ayudarán también a comprender lo que hizo en la realización de estas obras, que debemos ver como una obra única. Palabras que nos dirán mucho más de lo que podría añadir este seguidor y comentarista de su pintura: “La pintura la vivo como una forma de conocimiento transmitido a través de la mirada desde tiempos inmemoriales, como un puente emocional al misterio de las cosas, como una especie de alquimia dentro del inconsciente, de inmersión en la memoria colectiva humana”. Nos lo dicen los títulos de las tres partes que conforman esta exposición y marcan un proceso interior: Memoria del cuerpo, Memoria del abismo y, como última etapa, Memoria del Todo.

José Corredor-Matheos

Comisario de la exposición

The work of Jordi Isern can be described as the need and drive to know beyond what our senses normally allow. And it is not about what we might consider as imagination, and much less fantasy. On the contrary, we might say it is more akin to a more realist and direct view, deeper than normal. That is why it draws us in, and even disturbs us and awakens an echo within us, as if we ourselves had traces of a prior knowledge within us that feel familiar. One might dare to say that this profound vision is about seeing that everything we had known about our inner self, buried in mounds of information and everyday experiences, suddenly vanishes.

Another peculiarity of Jordi Isern’s art is that it is hard to pigeon-hole: is it painting or sculpture? At the same time, is it about the figure or an abstraction, integration and unification or disintegration and dispersion? In the case of the most profound artists, this makes us realise that words and language become useless to us. It is one thing and another, all and nothing.

The three parts exhibit the stages of a process. The faces and images of Memòria del

meu cos [Memory of my body], which represent Passion; the five painted beds of Memòria de l’abisme [Memory of the abyss], which represent Death; the fragment

of a shroud that illuminates Memòria del Tot [Memory of Everything] aims to present the Absolute. Whether it is flat or three-dimensional, if we let it act within us, it ends up forming part of us, as viewers. The baring of the human body is a symbol of its essence. Naked we come into this world, and naked we leave. And naked we must travel symbolically through the world. Jordi Isern is one of those few artists that is aware of his footsteps and approach to transcendence, allowing the limits of knowledge to fade away and can perceive the final vision of the Absolute.

It should not surprise us that during his stay at the Dhamma Joti Vipassana Meditation Centre in Yangyon (Myanmar) in December 2018, he would write a few pages in which he speaks to himself about his concerns, perceptions and experiences that would end up being reflected in his painting. He does not see his words as an explanation of the process that he follows, rather as an inseparable part of the result itself, a part

of the creation: “Lately,” we read, “I’m interested in the gaze of the painting. In both senses of the word: how we see it and how it looks at us. How the viewer stops to look at it and how the right environment can cause the work to breathe deeply and cause an emotional impact.” He also clarifies that “it tries to show formally what is left after having painted for a number of months, the background, what has gone on in the studio without reaching an understanding of it, the questions, always the same damned questions (...) it aims to depict the absent presence of the being over the course of time, calling upon the persistent accumulation of anonymous footsteps left behind by humankind.”

He wants that the visitor (you, who now finds yourself in the halls of this exhibition or taking a glance at this catalogue) to become an actor, “upon whose transit the work depends.” On the one hand, the creator delves so far into himself that he leaves the world. Remember what the great mathematician Kurt Gödel remarked: to consider the questions that a system poses to us, we must place ourselves outside that system. To see the world, you must place yourself outside the world. And outside the world is the true creator in the moment of creation.

Some of Jordi Isern’s other words also help us to understand what he is going to do in the making of these works, which we must see as a whole. They say much more to us than what this follower and commentator of his painting could ever add: “I experience painting as a form of knowledge transmitted through the gaze, from time immemorial, as an emotional bridge to the mystery of things, a sort of alchemy within the unconscious, delving into the collective human memory.” This is explained by the titles of the three parts that make up this exhibition and lay out a journey within:

Memòria del cos [Memory of my body], Memòria de l’abisme [Memory of the abyss]

and the final stage Memòria del Tot [Memory of Everything].

José Corredor-Matheos

Exhibition curator

(6)

10

(7)

(8)

(9)

(10)

(11)

(12)

(13)

(14)

(15)

(16)

(17)

(18)

(19)

(20)

(21)

(22)

42

(23)

(24)

(25)

(26)

(27)

52

(28)

(29)

(30)

58

DARRERES EXPOSICIONS INDIVIDUALS

2019

• “MEMÒRIA: Memòria del meu cos, memoria de l’abisme,

memoria del Tot”, Sala Pere Daura, Museu del Monestir de

Montserrat

• Galerie Le Confort des Étranges, Toulouse

2018

• “Origen, III Part”, Museu de la Garrotxa, Olot

• Quiosc Gallery, Tremp

• “ORIGEN”, Canònica de Vilabertran, en el marc del festival

de Shubertíada, comissariada per Carme Sais

2017

• Galerie Le Confort des Étranges, Toulouse

• “Origen, I Part”, La Cisterna, Museu d’Història, Girona, en el

marc del festival Inund’Art

• “Passió”, Monestir de St. Miquel de CruÏlles, Girona, en el

marc del festival Gat Bornaix

• “Origen, II Part”, Refugi antiaeri del Jardí de la Infància,

comissariada per Bòlit, Centre d’Art Contemporani, Girona

2016

• “Com un vas buit”, del cicle Exposicions Viatgeres de

la Diputació de Girona: Museu Etnogràfic, Ripoll; Can

Laporta, La Junquera; Esglèsia Vella, Castellfullit de la

Roca; Casa de la Paraula, Sta. Coloma de Farners; Museu

de la Mediterrànea, Torroella; C.T. Cultural, Peralada; Ca

l’Anita, Roses; Casa de Cultura, Llançà

2015

• Gallery Artpro GALA, Fukuoka, (el Japó)

• “Com un vas buit”, del cicle Exposicions Viatgeres de

la Diputació de Girona: Casa de Cultura, Girona; Sant

Sepulcre de Palera, Beuda; Casa de Cultura, Lloret de mar

• Galeria Ormolú, Pamplona

2014

• “Constellations“, Arena Vestfossen, Vestfossen, Noruega

• “A la deriva”, Institut Cervantes, Tokio

• “Jordi Isern-Jordi Martoranno”, Espace Riquet, Béziers

2013

• Palais des Congrès Georges Pompidou, Perpignan

• Galeria Riera Studio, La Habana, Cuba

• Acció “N21°31 W081°56, A la deriva”, Ruta Cienfuegos-M.

la Gorda, Cuba

• Galeria SonEspace, Palafrugell

• Acció “03º04’00”S 37º 21’00”E”, Kilimanjaro, Tanzania

• Galeria Arcadi Calzada, Olot

• Hotel Bellavista, dins “Viatge extra-ordinari”, Bòlit, Centre

d’Art Contemporani, Girona

(31)