• No se han encontrado resultados

SEGON CICLE DE L EDUCACIÓ INFANTIL DESENVOLUPAMENT DE LES CAPACITATS I PLANIFICACIÓ

N/A
N/A
Protected

Academic year: 2021

Share "SEGON CICLE DE L EDUCACIÓ INFANTIL DESENVOLUPAMENT DE LES CAPACITATS I PLANIFICACIÓ"

Copied!
9
0
0

Texto completo

(1)

A v d a . d ' O l í m p i a s / n  93 885 1795 Fax: 93 881 4356 0 8 5 0 0 - V I C Correu electrònic:ceipandersen@xtec.cat

SEGON CICLE DE L’EDUCACIÓ INFANTIL

DESENVOLUPAMENT DE LES CAPACITATS I

PLANIFICACIÓ

CURS 2012 - 2013

A

NDERSEN

ESCOLA PÚBLICA

(2)

PROFESSORAT I RESPONSABILITATS

Laura Ordeig

Tutora de P3-A

Marta Vilà

Tutora de P3-B i

Secretària Direcció

Dolors Guàrdia

Cotutora de P3-B

Conxi Jiménez

Auxiliar P3

Mª Àngels Costa

Tutora de P4-A

Montse Camps

Tutora de P4-B

Meritxell Ylla

Tutora de P4-C i

Coordinadora EI

Assumpta Codina

Suport P4 i Biblioteca

Pilar Costa

Tutora de P5-A

Andrea García

Tutora de P5-B

Sandra De Planell

Suport P5

Marian Cañas

Música

Maribel Gonzalez

Educació Especial

(3)

El currículum d’educació infantil és presidit per unes capacitats comunes a tota l’etapa que s’han de desenvolupar al llarg dels dos cicles (llar d’Infants i parvulari). Aquestes capacitats són de diferents tipus: motrius, cognitives, emocionals o d’equilibri

personal, relacionals, i d’inserció i actuació social; i s’organitzen al voltant de quatre eixos competencials que retornen a la idea d’educar per viure i conviure al nostre món actual.

El desenvolupament de les capacitats i la seva interrelació ha de permetre als nens i a les nenes créixer integralment com a persones en el món actual, amb uns

aprenentatges continuats i progressius, que seguiran a l'etapa d'educació primària

amb el desenvolupament de les competències bàsiques.

Les nou capacitats es desenvoluparan entorn als quatre eixos següents:

Aprendre a ser i actuar d'una manera cada vegada més autònoma

1. Progressar en el coneixement i domini del seu cos, en el moviment i la coordinació, tot adonant-se de les seves possibilitats.

2. Assolir progressivament seguretat afectiva i emocional i anar-se formant una imatge positiva d'ell mateix i dels altres.

3. Adquirir progressivament hàbits bàsics d'autonomia en accions quotidianes, per actuar amb seguretat i eficàcia.

Aprendre a pensar i a comunicar

4. Pensar, crear, elaborar explicacions i iniciar-se en les habilitats matemàtiques bàsiques.

5. Progressar en la comunicació i expressió ajustada als diferents contextos i situacions de comunicació habituals per mitjà dels diversos llenguatges.

Aprendre a descobrir i tenir iniciativa

6. Observar i explorar l'entorn immediat, natural i físic, amb una actitud de curiositat i respecte i participar, gradualment, en activitats socials i culturals. 7. Mostrar iniciativa per afrontar situacions de la vida quotidiana, identificar-ne els perills i aprendre a actuar-hi en conseqüència.

(4)

Aprendre a conviure i habitar el món

8. Conviure en la diversitat, avançant en la relació amb els altres i en la resolució pacífica de conflictes.

9. Comportar-se d'acord amb unes pautes de convivència que el portin cap a una autonomia personal, cap a la col·laboració amb el grup i cap a la

integració social.

EL TREBALL D’HÀBITS

S'aprofitarà qualsevol proposta per anar interioritzant els hàbits que treballem.

Creiem que quan es treballen els hàbits d'higiene i convivència es facilita al nen una autonomia, una comprensió de la realitat social, el sentit crític i el respecte al seu entorn i als altres.

A l’aula s’ha d’ensenyar, proporcionar ocasions, oferir models amb la pròpia conducta i donar suport per tal que l’infant aprengui a:

- Participar de manera activa en les activitats i experiències que es proposen.

- Col·laborar en la preparació de les activitats de grup.

- Tenir iniciativa per aportar idees sobre activitats a realitzar.

- Saber compartir els materials comuns.

- Participar en la cura i el manteniment dels objectius i espais col·lectius. - Tractar amb cura elements del marc natural si social i de l’entorn habitual.

- Relacionar-se amb el professorat i els companys mostrant-se comunicatiu i obert, fent observacions.

- Formular preguntes als adults o als companys sobre aquells esdeveniments que desvetllen curiositat.

- Escoltar els altres.

- Compartir amb altres infants i amb l’adult les observacions i experimentacions. - Gaudir de les situacions satisfactòries, de les descobertes i conquestes.

- Apreciar les aportacions i els treballs propis i dels altres.

(5)

- Esforçar-se per trobar solucions tot sol i donar resposta adequada a situacions i dificultats superables que es plantegin.

- Saber demanar ajut quan cal.

- Adonar-se que determinades accions han de fer-se sense l’ajut d’altres persones. - Mostrar-se satisfet dels progressos assolits.

- Expressar les seves necessitats.

- Esforçar-se per controlar la pròpia acció, els propis impulsos.

-Demostrar autonomia en els hàbits relacionats amb la pròpia netedat, higiene i salut. - Esforçar-se per actuar seguint les normes establertes a l’escola.

- Observar les normes de respecte i d’educació cívica.

 Aquesta tasca no és exclusiva de l'àmbit escolar sinó que implica un treball continuat entre l'escola i la família.

ÀREES DE CONEIXEMENT I EXPERIÈNCIA:

A Educació Infantil es treballen de manera globalitzada 3 àrees:

- Descoberta d’un mateix i dels altres. - Descoberta de l’entorn.

- Comunicació i llenguatges. Descoberta d’un mateix i dels altres:

Els infants s’inicien i avancen en la descoberta d’un mateix a partir de les relacions que

estableixen amb els altres. La descoberta d’un mateix no es pot entendre sense la descoberta de l’altre: ambdós aspectes es troben en el procés de construir-se integralment.

Els continguts d’aquesta àrea es dirigeixen a impulsar l’auto concepte, l’autoestima, el moviment i l’acció, l’autonomia, les relacions, el descobriment de les possibilitats sensorials, d’acció, d’expressió, d’afectivitat, de regulació...

Els continguts d’aquesta àrea són: auto coneixement i gestió de les emocions, joc i moviment i

(6)

Descoberta de l’entorn:

Aquest àrea ajuda als infants a elaborar explicacions sobre els objectes i les situacions que els interessen i els preocupen en cada moment i formar-se una idea d’ells mateixos com a

persones amb capacitat d’aprendre i amb recursos per emprendre reptes. Des de l’escola es proporcionen experiències riques i s’acompanya als alumnes en els aprenentatges, impulsant el plantejament d’interrogants, encaminant la resposta a les seves preguntes, oferint materials i recursos adequats i ajudant a connectar i fer conscients les experiències viscudes.

En aquesta àrea es treballa l’exploració de l’entorn (animals, plantes, fenòmens naturals, figures, carrer, escola, festes, tradicions...), l’experimentació i la interpretació (reconeixement de semblances i diferències en organismes, objectes i materials, experimentació d’accions que provoquen canvis en objectes i materials, ús d’instruments d’observació...) i el raonament i la representació (comparació, ordenació i classificació d’objectes, construcció de la noció de quantitat, reconeixement i representació de nombres, ordenació temporal de fets, aplicació d’estratègies de càlcul...).

Els continguts d’aquesta àrea són: exploració de l’entorn, experimentació i interpretació,

raonament i representació.

Comunicació i llenguatges:

Aquesta àrea inclou el treball de llenguatge oral i escrit, plàstic, musical, corporal, audiovisual i matemàtic.

El llenguatge oral es treballa a través del relat de fets i vivències, d’expressar i comunicar idees i sentiments, de regular la pròpia conducta i la dels altres... En quan a llenguatge escrit es procura encaminar l’interès i la curiositat de l’infant per descobrir perquè serveix i com funciona la lletra impresa, perquè s’iniciï en el procés de descoberta i comprensió del funcionament del codi escrit.

Atesa la importància del llenguatge audiovisual i les tecnologies de la informació i la

comunicació, es fa present en el processos d’ensenyament i d’aprenentatge l’ús de missatges audiovisuals en diferents tasques escolars.

(7)

Els llenguatges plàstic, musical i corporal han de donar als infants els mitjans per desenvolupar les seves possibilitats d’expressió.

Aquesta àrea es treballa a partir de: observar, escolar i experimentar (escolta activa de contes, creacions musicals, explicacions dels altres..., experimentació amb tècniques plàstiques

bàsiques, exercitació de destreses manuals...), parlar, expressar i comunicar (relat de fets, participació en converses...) i interpretar, representar i crear (ús dels llenguatges verbal,

musical, plàstic, matemàtic, audiovisual i corporal com a objectes de diversió, aproximació a la lectura i a l’escriptura, interpretació de cançons, reconeixement i ús del llenguatge

matemàtic...).

Els continguts d’aquesta àrea són: observar i escoltar, parlar, expressar i comunicar,

interpretar, representar i crear.

AVALUACIÓ

En aquest cicle l'avaluació s'ha d'entendre com el procés d'observació i anàlisi sistemàtica del procés d'ensenyament i aprenentatge per tal de verificar-ne la coherència i el grau d'eficàcia. Ha de possibilitar el coneixement de les condicions inicials individuals de cada infant, el

coneixement dels progressos que ha efectuat en el seu desenvolupament i el grau d'assoliment dels objectius establerts.

L'avaluació dels processos d'aprenentatge dels alumnes serà contínua i global i haurà de

complir les funcions de verificar el grau d'assoliment dels objectius i d’adaptar l'ajut pedagògic a les característiques individuals dels infants. També ha de permetre revisar i millorar les formes d'ensenyar i les programacions elaborades pels docents.

Per a l'avaluació del procés d'aprenentatge dels infants es prendran com a referència el desenvolupament dels objectius de cicle i els criteris d'avaluació.

(8)

SORTIDES I ACTIVITATS

SORTIDES I ACTIVITATS

NIVELL DATA LLOC ACTIVITAT

P3 7 de febrer a la tarda. Vic. Esplanada de l’alberg. Celebrar el Dijous Llarder

13 de març. Moià Observació del

animals de la granja a “La

Caseta d’en Fermí”

16 de maig. Barcelona Visita al Zoo

P4

22 d’octubre. Viladrau Sortida de tardor

16 de gener. Barcelona Visita a l’Aquàrium

7 de febrer a la tarda. Vic. Esplanada de l’alberg. Celebrar el Dijous Llarder

Maig. Folgueroles i Set

Fonts de Sant Julià

Visita al cistellaire i dinar a l’aire lliure.

P5 7 de febrer a la tarda. Vic. Esplanada de l’alberg. Celebrar el Dijous Llarder

23 de febrer. Barcelona Visita al Cosmo

caixa 9 i 10 d’abril. St. Pere de Torelló Colònies Finals de Febrer

Vic Visita al Museu de

l’Art de la Pell i Biblioteca Triadú

(9)

FESTES GENERALS D’ESCOLA

FESTES I ACTIVITATS GENERALS D’ESCOLA

12 de setembre Festa d’inauguració de curs 31 d’octubre Castanyada

12-16 de novembre Jornades Medi Ambient 20 de desembre Pastorets

21 de desembre Festa d’hivern 7 de febrer Dijous gras 8 de febrer Carnaval

18-21 de març Jornades de la Solidaritat 23 d’abril Festa de les lletres

21-24 de maig Jornades Medi Ambient 15 de juny Festa Major

Referencias

Documento similar

Aquest article presenta un estudi sobre la detecció, la correcció i la justificació d’errors de nor- mativa per part d’un grup d’alumnes de primer dels graus de mestre. A

Estant en la dita edificació, venc-li nova que entre dos flums, ço és Llobregat e Besòs, havia arribada una nau de grecs. Açò oït, anà ab sobirà goig allà Hèrcu- les. E, trobada

Estos aspectos se tienen que considerar como parte del proceso de reflexión sobre la argumentación y el proceso de investigación y, en realidad, se pueden convertir en una

L’acurada i innovadora planificació de les pràctiques, així com el treball col·laboratiu entre les institucions i els professionals universitaris i sanitaris, permet a l'alumnat

A continuació s’analitza l’acció docent tutorial, els seus rols, funcions i tasques: en primer lloc, en l’autoconeixement inicial, la creació de comunitat i l’acció

En junio de 1980, el Departamento de Literatura Española de la Universi- dad de Sevilla, tras consultar con diversos estudiosos del poeta, decidió propo- ner al Claustro de la

En referència a la memòria de treball i el processament del llenguatge, es va comprovar que els grups TEA i TEL difereixen només en la precisió dels nous

Si la comunicació interpersonal i social ha estat i és objecte d’estudi, a fi d’entendre el desenvolupament i manifestació dels fets comunicatius, i d’aquesta manera poder