Zoo Club Barcelona. Any 4, núm. 15 (1990)

X6JOTIN~c{f¿~~

¡TORNO AQuí/

DISPOSAT A EMPORTAR-ME ELS RECORDS

D'AQU~ST DIA, AMB LA

FILMADORA SONY,I PODER

VEURE'LS DESPRES A LA MEVA LLAR

PREU

ESPECIAL

ALS SOCIS

DE

ZOO

CLUB

I

"SONY

_...

Cartagena,321 - Tel. 2366784 (DAVANT DE l'HOSPITAL DE SANT PAU)

CAMBRES

DE VíDEO • VíDEOS

• ORDINADORS

• CALCULADORES

• TV

r,.

.. EDITORIAL

.. ELS 1\OSTRES A1\NALS

.. ACTUALITAT

.. FAUNA CATALANA

.. ESTRATÈG,IES DE SUPERVIVENCIA

.. ADOPCIONS

.. PINTURA

.. NOTICIARI

.. INTERNACIONAL

liII

LLIBRES

l'editorial de l'anterior

nú-mero parlàvem de les

no-vetats que properament es

podrien observar al Zoo de

Barcelo-na. Ara ja és hora de parlar de

reali-tats. Ja està en funcionament el Zoo

Infantil, i s'hi han celebrat un seguit

de festes infantils, amb gran

èxit.

També s'ha inaugurat la zona

d'an-tics felins per a lloros, l'Illa

d'Aven-tures amb jocs educatius i la

remo-delada

instal-lació

de pelicans. Les

millores de l'Aquarama i les

instal-la-cions de la Muntanya de Montserrat

es posaran en funcionament després

de l'estiu.

Així mateix, s'han començat les

remodelacions de les

instal-lacions

de Floquet de Neu i dels

orangu-tans. Així ens anem apropant a la

fi-Director: Mariana Hispano

Parc Zoològic de Barcelona és membre de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura i dels Recursos Naturals.

Redacció:

Rafael Cebnán (Biòleg)

Joaquim Lacueva (Biòleg)

Josep-Lluís Melera (Biòleg)

Ma Josep Nató (BlOloga)

Documentació gràfica: Arxiu Zoo

Pedro Martínez Carnón Victor Estrada Maqueta: G S Grafies Consell de Redacció:

Enric Mas

(Gerent)

Manel Areste (Terran)

Llurs Colom (Aus)

Ferran Costa (Aquarama)

Salvador Filella (Retolament)

Miquel Luera (Servei Veterman)

Josep Ma RUIz(Director Tècnic)

Jaume Xampeny (Mamífers)

Dipòsit legal: B-41969-86 Printed in Spain by COI

Carlos Divo, Impresor.

EDITORIAL

ta del nostre Centenari, l'any 1992,

amb la idea de tenir totes les

ins-tal·lacions renovades.

Les fites immediates que ens

es-peren són l'arribada

d'un

mascle

d'elefant africà i la celebració del

XXV

aniversari de l'arribada

de

Floquet de Neu al Zoo, el proper

mes de novembre .

El Zoo està en un procés de canvi

continu, però necessita el

recolça-ment de tots, tant dels socis de

Zoo-Club com de la resta de ciutadans.

Una bona manera d'ajudar-lo és

di-fondre les seves activitats i

recoma-nar a qui encara no ho és, que es

fa-ci sofa-ci del Zoo-Club.

En aquest

sentit, esperem la

col-laboració

de

tots els socis actuals.

Enric Mas Gerent

Edita:

Ajuntament de Barcelona Parc Zoològic de Barcelona S A Parc de la Ciutadella

08003 Barcelona soci protector:

ELS NOSTRES ANIMALS

I tapir amazònic (Tapirus terrestris) és el representant al nostre zoo de la família dels Tapírids, que es compon, a més, d'unes altres tres espècies. Són animals emparentats amb els cavalls i els rinoceronts, però amb un aspecte molt diferent i peculiar que, segons com, fa que recordin els porcs o, fins i tot, els elefants, a causa de la petita trompa que els caracteritza. Aquesta trompa està formada pel nas i el llavi superior i els serveix per olorar i remenar el terra i la fullaraca en la recerca de menjar i per apropar-se'l a la boca. El seu cos és

compacte, rabassut, més alt a les potes de darrera que a les de davant, i tot això li proporciona una forma vagament aerodinàmica que respon a una adaptació a obrir-se pas a través de la densa vegetació de la jungla. També per aquest motiu, els seus ulls són molt petits i queden gairebé amagats entre el pèl, protegits així dels possibles cops. En un ambient més aviat fosc com la selva són per tant de

Elstapirs són bons nedadors i passen molt de

temps dins l'aigua, tant per menjar com per

lliurar-se dels paràsits que els molesten.

Els tapirs mascles adults poden arribar a pesar fins a 300 Kg.

4 Z:OOCLUB

poca utilitat, i els tapirs presenten hàbits seminocturns i s'orienten bàsicament mitjançant l'oïda i l'olfacte. El tapir que es pot veure al Zoo de Barcelona habita les zones boscoses humides de bona part de Sud-amèrica, des de Colòmbia i Veneçuela fins al Paraguai i el Brasil. S'alimenta de tota mena de vegetació terrestre i aquàtica, fulles, brots, branquetes i fruita. Són, normalment, animals solitaris i tenen territoris propis, bastant extensos, que recorren cada dia a la recerca de menjar seguint les mateixes rutes, fins al punt d'arribar a obrir camins entre la vegetació. El marcatge d'aquest territori el fan amb orina i aquest és el motiu que caminin sempre amb el nas tocant a terra, per tal d'assegurar-se de la propietat del camí pel qual circulen.

La reproducció té lloc al llarg de tot l'any. Cada dos mesos la femella passa per un període de receptivitat i, quan troba el mascle, tots dos desenvolupen una rudimentària parada sexual que, pràcticament, es limita a tocar-se i olorar-se amb les trompes, mossegar-se lleugerament i emetre alguns crits. Després d'uns 400 dies de gestació, la femella busca algun racó segur on té lloc el naixement de l'única cria, lluny de l'abast dels possibles predadors. Els petits tenen, durant els primers sis mesos de vida, un pelatge completament diferent al dels adults. Mentre que aquests són d'un color bru fosc uniforme, les cries presenten ratlles i taques, l'objecte de les quals és dissimular la silueta entre les llums i ombres de la selva. Cap als dos o tres anys ja són aptes per a reproduir-se i poden viure fins als 30 anys.

L'únic depredador natural del tapir amazònic és el

jaguar. Per defensar-se de les seves mossegades

mortals, els tapirs adults tenen el coll protegit per

una crinera de pèl curt i molt fort.

Encara que el tapir amazònic és el menys amenaçat de desaparició de tots els tapirs, la seva supervivència no està ni molt menys assegurada. Han estat sempre molt caçats, per la seva carn, la pell (per fer cuir) i també per esport. Tanmateix, actualment la més gran amenaça és la

destrucció del seu hàbitat; la tala d'arbres, la roturació de la selva o la construcció de carreteres i pantans l'estan arraconant de manera irremissible.

El nostre zoo compta des de fa poc temps amb una parella de tapirs amazònics: una femella de poc més d'un any d'edat provinent del Zoo de Dublín i un mascle de la mateixa edat que ha vingut del Zoo de Zúric. Atesa la seva joventut no cal esperar que criïn immediatament, però si la seva adaptació a la nova llar és bona, podem esperar que d'aquí a pocs anys tinguem una nova generació de tapirs nascuts a Barcelona.

ELPELICÀ CRESP

ls pelicans, que són un dels grups d'aus voladores més grans del món, es reconeixen fàcilment per la

característica bossa dilatable que presenten a la mandíbula inferior, la qual pot retenir fins a 15 litres d'aigua i els serveix per a recollir de forma ràpida la major quantitat possible de peixos, que constitueixen el seu aliment. Neden també força bé, ja que fins i tot el seu ordre, els pelecaniformes, es caracteritza anatòmicament per tenir tots quatre dits de les potes units per una membrana interdigital. N'existeixen 8 espècies que es troben distribuïdes per maresmes, llacunes càlides poc profundes, rius de curs lent i zones deltaiques de diferents regions tropicals i temperades del Nou Món (2 espècies) i el Vell Món (6 espècies).

El pelicà cresp (Pelecanus crispus), l'espècie que es pot veure al nostre zoo, és el més gran de tota la família dels pelecànids, ja que pot arribar a mesurar entre 1,5 i 1,8 m de longitud, i fins a 2,5 m d'envergadura, i a pesar més de

10 kg. Malgrat aquesta considerable grandària, és un excel-lent volador que pot arribar a assolir una velocitat de fins a 42 km/h. S'alimenta de tota mena de peixos, que captura des de la superfície de l'aigua introduint el bec amb força, ja sigui de manera individual o col-lectiva, i és un ocell colonial que cria a les zones humides en grups no gaire nombrosos sobre diferents tipus de vegetació

aquàtica densa, sobretot canyís. Els nius, situats molt a prop un de l'altre, estan fets de branques, fulles i altres matèries vegetals, i poden arribar a tenir més de 1,5 m

A la natura els pelicans solen viure entre

15 i 25 anys, però en captivitat arriben a fer-ho

més de 50 anys.

Els nostres pelicans a la seva nova instal-lacio. remodelada recentment per acollir aquests Interessants ocells aquàtics en perill d'extinció.

ELS NOSTRES ANIMALS

d'alçada. Ponen de 1 a 5 ous, generalment 2 o 3, de fins a 195 g de pes, que són covats pels dos adults durant un mes. Els ous es ponen de forma asincrònica, amb intervals de 2 o 3 dies, i la incubació, que dura el mateix temps per a tots, comença amb la posta del primer ou, de manera que el primer poll en néixer sempre és més gran i fort que els seus germans i s'emporta la major part de l'aliment. Si els pares no aconsegueixen menjar suficient per a tots els fills, els més joves moren i només sobreviu el primogènit. Els polls que creixen amb èxit, alimentats amb menjar semidigerit que regurgiten els pares, deixen el niu a les 6 o 7 setmanes i passen llavors la major part del temps a l'aigua reunits en autèntiques «llars d'infants», vigilats sempre per alguns adults.

EI pelicà cresp està catalogat com a vulnerable en

les categories de conservació utilitzades per la

UICN (Unió Internacional per a la Conservació de

la Naturalesa i els Recursos Naturals), i està

protegit en l'apèndix I pel Conveni de Washington.

El pelicà cresp és el més amenaçat de tots els pelicans, ja que només en queden unes 1.300 parelles reproductores, localitzades en unes 20 colònies repartides entre l'Europa Oriental i alguns punts aïllats de la Xina i l'Àsia Central. La meitat de la població mundial, unes 600 parelles, cria en 5-8 llocs de nidificació de la URSS, mentre que la resta es troba molt repartida: 100 parelles a Romania, 70-90 parelles a Bulgària, 100-120 parelles a Grècia, 20-50 parelles a Iugoslàvia, 10 parelles a Albània, 5-10 parelles a l'Iran, 40 parelles a Mongòlia, un sol lloc de nidificació a la Xina, amb molt poques parelles, i 100- 200 parelles a Turquia. El principal factor que ha provocat la dràstica disminució de les seves poblacions es la destrucció i dessecació de les zones humides que constitueixen el seu hàbitat i el seu lloc de reproducció, però també té

importància la considerable inestabilitat de les seves àrees d'hivernada, perquè les poblacions europees d'aquest pelicà passen l'hivern a Grècia, la costa turca de la mar Negra i el golf de Suez, mentre que les asiàtiques ho fan a les costes iranianes de la mar Càspia, l'Azerbaidjan (URSS), pantans iraquians del Tigris i l'Eufrates i les costes de Kuwait, Pakistan i l'índia.

En el nostre zoològic tenim un grup de 14 exemplars d'aquesta espècie (que ara es poden veure en una remodelada instal-lació situada davant dels ximpanzés) amb els quals es pretén formar una colònia de cria quan els animals arribin a la maduresa sexual. Encara haurem d'esperar una mica per aconseguir-ho, ja que a part de 2 mascles adulis que ja teníem i de 2 més que van arribar de Rússia, la resta són joves provinents d'un zoo de Romania que fins que no tinguin 4 o 5 anys no podran començar a reproduir-se. És curiós també d'observar com se'ls alimenta cada dia a les 11 del matí i a la vista del públic amb els 20 kg de maires, verats i altres espècies de peixos que consumeix el grup sencer.

Rafael Cebrián s

ACTUALITAT

OCELLSMIGRATORIS AL

_ZO

OM A OBSERVAro I

....NOMEN DE LA MIGRACIÓ

s ben coneguda la capacitat que manifesten les aus per a realitzar grans desplaçaments en períodes més o menys curts de temps cap a unes àrees determinades que els serviran per trobar una major riquesa d'ali-ment. Si un bon dia, passejant, obser-vem una abundància d'ocells fora del que és habitual, no hi ha dubte que som davant d'aquest fabulós feno-men: la migració.

Aquests desplaçaments es presenten en unes èpoques determinades de l'any, ja sigui per anar cap a les àrees de cria, cosa que en general s'associa amb la primavera (migració pre-nup-cial), o bé per anar cap als quarters d'hivernada (migració post-nupcial). Es pot caure en l'error de pensar que aquest esdeveniment és reservat sola-ment els àvids i experisola-mentats orni-tòlegs (estudiosos dels ocells), bons coneixedors de les rutes de migració. Cert que aquests podran identificar més fàcilment les diferents espècies que passin en els seus vols migratoris,

Puput

6 ZOO CLUB

sitants: mallerengues (Parus sp.), mas-tegatatxes (Ficedula hypoleuca),

papamosques gris(Muscicapa striatas,

rossinyols (Luscinia megarhyncha),

cueretes (Motacilla sp.), cotxa cuaroja

(Phoenicurus phoenicurus), tallarols i

Mastegatatxes

però no és menys cert que amb ganes, binoculars i una guia d'ocells, qualse-vol amant de la natura pot gaudir i apropar-se a aquest aspecte tant inte-ressant de la vida d'aquesta classe de vertebrats, les aus. Però ..., on?

El Zoo de Barcelona, a part dels seus inquilins habituals, rep la visita pe-riòdica de moltes espècies d'ocells so-bretot en el seu pas primaveral cap a les diverses zones de cria (algunes, però, es queden al mateix zoo). El recinte, no s'ha d'oblidar, és un dels pulmons verds de la ciutat i, al llarg de les seves 14 ha, trobem una gran varietat d'espècies botàniques, com ara el pi (Pinus sp.),l'alzina (Quercus

ilex), el lladoner (Celtis australis),

plataners (Platanus sp.), galzerans

(Ruscus aculeatus), esbarzers (Rubus

sp.), estepes (Cistus sp.), lleteneres

(Euphorbia sp.) ... que en el seu

con-junt serveixen de punt de referència orientativa als ocells en els seus viat-ges, a més de servir-los d'àrees de descans i aixopluc durant un temps. És aleshores quan la nostra sagacitat ens ha d'ajudar a descobrir les múlti-ples formes i colors dels conspicus

vi-tallaretes (Sylvia sp.), etc.

A més, degut al llarg viatge que realit-zen, arriben en certa manera baixos de forces i s'han de recuperar, la qual cosa fa possible observar-los de bas-tant a prop, fet que afavoreix sense cap mena de dubte la possibilitat de trobar-nos amb espècies relativament difícils de detectar al camp. Així doncs, podem gaudir de les evolu-cions de l'esquerp colltort (Jynx tor-quilla), sentir l'aflautat to de veu del xot (Otus scops), veure l'activitat fre-nètica d'una variada gamma de mos-quiters (Phylloscopus sp.), o bé amb una mica de sort sorprendre'ns de l'eficaç plomatge críptic de l'enganya-pastors (Caprimulgus europaeus).

Quin és el millor moment?

amb una major tranquil-lirat (menys públic) i amb una petita baixada de la intensitat luminica.

Finalment no cal dir-ho, el fet d'ob-servar més o menys espècies (èxit de prospecció?) moltes vegades anirà as-sociat a la sort de coincidir amb un dia bo de pas. Així, per exemple, ens podem trobar amb dies no gaire fruc-tuosos, poc menys de 8-9 espècies, o bé amb dies més afortunats per poder observar fàcilment unes 25-30 es-pècies.

Malgrat tot, és important pensar que l'èxit de prospecció no l'hem de cen-trar en un simple nombre d'espècies vistes o no, sinó en el fet d'haver-nos sentit testimonis d'un fet que, dins el marc de la història natural, s'ha anat produint des d'èpoques ancestrals.

Josep G. García

Dpt. Educació Oreneta vulgar

Catàleg fenològic

Durant els últims tres anys (gener del 88 fins a gener del 91), han estat ob-servades un total de 89 espècies, les quals han estat catalogades a partir de l'ús que fan de l'àrea.

Ens trobem amb ocells sedentaris, és a dir, presents durant tot l'any (alguns d'ells veuen incrementat el seu nom-bre momentàniament a causa de l'arri-bada d'individus migrants). Ocells de pas, que són estrictament migrator~s

!

utilitzen l'àrea de punt de referència I

per reposar; alguns exemplars d'es-pècies molt concretes trien el zoo per quedar-s'hi durant l'estiu (alguns fins i tot hi crien), i tot i essent espècies de pas, les cataloguem com a est~vaJs.

Després, ens trobem amb especies que hi passen l'hivern, que anomenem

hi vernants.

Per acabar, hi ha un grup important que, molt de tant en tant, poden ésser observats de forma ocasional, les es-pècies erràtiques.

FENOLOGIA

N.O %

Sedentaris: 25 27,8 Hivernants: 15 16,7

De pas: 33 36,7

Estivals: 4 4,4

Erràtics: 13 _~

---Total: 90 100,0

ACTUALITAT

Coll-verd (A nas platyrhynchos)

Bernat pescaire (Ardea cinerea)

Martinet blanc (Egretta garzetta)

Esplugabous (Bubulcus ibis)

Colom domèstic (Columba livia)

Gavià argentat (Larus cachinans)

Cotorreta grisa (Myopsitta monachus)

Cotorreta de' collar (Psittacula krameri)

Cotorreta de cap blau (Aratinga acuticaudata)

Cardenal gris (Paroaria coronata)

Garsa (Pica pica)

Estornell comú (Sturnus vulgaris)

Mallerenga carbonera (Pa rus major)

Mallerenga blava (Pa rus caeruleus)

Merla (Turdus merula)

Pit-roig (Erithacus rubecula)

Tallarol de casquet (Sylvia atricapilla)

Cuereta blanca (Motacilla alba)

Cuereta torrentera (Motacilla cinerea)

Cadernera (Carduelis cardu elis)

Verdum (Carduelis chloris)

Gafarró (Serinus serinus)

Pardal comú (Passer domesticus)

Pardal xarrec (Passer montanus)

Gralla (Corvus monedula)

Polla d'aigua (Gallinula chloropus)

Gavià fosc (Larus fuscus)

Gavina capnegra (Larus melanocephalus)

Bruel (Reguius ignicapillus)

Cargolet (Troglodytes troglodytes)

Raspinell (Certhia brachidactyla)

Mallerenga cuallarga (A egithalus caudatus)

Mallerenga emplomallada (Parus cristatus)

Tord (Turdus phi/omelos)

Cotxa fumada (Phoenicurus oehruros)

Rossinyol bord (Cettia cetti)

Tallarol capnegre (Sylvia melanocephala)

Mosquiter comú (Phylloscopus collybita)

Pardal de bardissa (Prunella modularis)

Gavina riallera (Larus ridibundus)

ACTUALITAT

Martinet de nit (Nycticorax nycticorax)

Cigonya blanca (Ciconia ciconia)

Falcó vesper (Pern is apivorus )

Milà negre (Milvus migrans)

Tórtora (Streptopelia turtur)

Xot (Otus scops)

Abellarol (M erops apiaster)

Blauet (Alcedo atthis]

Puput (Upupa epops)

Enganyapastors (Caprimulgus europaeus)

Colltort (Jynx torquilla)

Oreneta cuablanca (Delichon urbica)

Oreneta de ribera (Riparia riparia)

Oriol (Oriolus oriolus)

Còlit gris (Oenanthe oenanthe)

Cotxa cua-roja (Phoenicurus

phoenicurus]

Cotxa blava (Luscinia svegica)

Bitxac rogenc (Saxicola rubetra)

Rossinyol (Luscinia megarhynchos)

Boscarler de canyar (A crocephalus scirpaceus)

Balquer (Acrocephalus arundinaceus)

Boscarler pintat gros (Locustella naevia)

Tallareta vulgar (Sylvia communis]

Tallarol trecamates (Sylvia conspicillata)

Tallarol de garriga (Sylvia cantillans)

Tallarol gros (Sylvia borin)

Mosquiter groc gros (Phylloscopus trochilus)

Mosquiter pàl-Iid (Phylloscopus bonelli)

Mosquiter xiulaire (Phylloscopus sibilatrix)

Bosqueta vulgar (Hippolais poliglotta)

Mastegatatxes (Ficedula hypoleuca)

Capsigrany (Lanius senator)

Passarell (Carduelis cannabina)

a Z:OOCLUB

Cotorreta grisa

Falciot (Apus apus)

Oreneta vulgar (Hirundo rustica)

Ballester (Apus melba)

Papamosques gris (Muscicapa striata)

Xarxet (A nas crecca)

Ànec griset (A nas strepera)

Ànec blanc (Tadorna tadorna)

Fotja (Fulica atra)

Xoriguer (Falco tinnunculus)

Falcó comú (Falco peregrinus)

Fredeluga (Vanellus vanellus)

Becadell (Gallinago gallinago)

Gavineta de tres dits (Rissa tridactyla)

Gavina menuda (Larus minutus)

Pinsà (Fringilla coelebs)

Griva (Turdus viscivorus)

Tallareta cuallarga (Sylvia undata)

FAUNA CATALANA

L

I

espectacularitat dels atributs que exhibeixen alguns ani-mals els permet de superar amb èxit les proves competi-tives que han de passar per aconseguir l'estatus de reproductor. En la cabra salvatge, l'espècie que ens ocupa avui, els mascles amb corna-mentes més desenvolupades són els que tenen més possibilitats de sortir vencedors en els combats que decidei-xen qui serà el senyor de l'harem mentre dura l'època de zel.

La selecció natural ha afavorit, doncs, els exemplars amb les defenses més desenvolupades tot permetent-los de perpetuar la seva dotació genètica en les generacions futures.

No tot són flors i violes, però, per aquests imponents senyors de les zo-nes rocalloses de muntanya. Les ma-teixes característiques que els han per-mès d'accedir a la paternitat -la mida de les banyes i la corpulència- són les que han estat a punt de provocar l'extinció de l'espècie. Des de temps immemorials l'home s'ha delit per posseir un trofeu d'aquestes propor-cions, tal i com en donen fe les

nom-10

broses escenes de cacera pintades a les parets de les coves que servien d'habitacle als primers pobladors de la península ibèrica.

Aquests magnífics animals presenten un dimorfisme sexual força acusat: els mascles són molt més grans que les femelles, podent superar en alguns casos els 100 kg, amb unes banyes que poden mesurar fins a 90 cm, mentre que per a les femelles el pes màxim se situa al voltant dels 40 kg i llueixen unes banyes molt més petites que les dels seus companys, perquè no intervenen en les baralles.

Les principals adaptacions que els permeten de desplaçar-se amb agilitat per roques i barrancs les hem de bus-car a les potes. La manca de membra-na interdigital deixa que els dos dits que prenen contacte amb la terra es puguin separar força, augmentant la superfície de recolzament. Les peülles, de consistència relativament tova, impedeixen relliscades que po-drien ser perilloses en un hàbitat com el seu.

L'aïllament a què han estat sotmeses les diferents poblacions de la

penínsu-:ZOOCLua

la ibèrica -l'únic lloc on es troba aquesta espècie- ha provocat l'apari-ció de quatre subespècies, que es po-den diferenciar per la distribució de les taques negres dels mascles. Van ser classificades el 1914 pel zoòleg A. Ca-brera:

Capra pyrenaica lusitanica, que va viure al sud de Galícia i nord de Por-tugal fins que es va extingir definitiva-ment a la fi del segle passat.

Cp.victoriae, que ocupa els massissos centrals. Aquesta subespècie va estar a punt de desaparèixer a comença-ment de segle, però es va poder salvar gràcies a la creació de la Reserva Na-cional de Caça de Gredos i avui en dia no corre un perill imminent.

Cp.pyrenaica, que en altres temps va ocupar els Pirineus i, probablement, la serralada Cantàbrica. Avui, però, només en queden uns 30 exemplars al Parc Nacional d'Ordesa, a la provín-cia d'Osca, i el seu futur sembla bas-tant incert.

Cp.hispanica, que ocupa els ports de Tortosa i Beseit, la serra de Martés, les serres de Cazorla i Segura i Sierra Nevada. Tot sembla indicar que aquesta subespècie està fora de perill, malgrat que la població de Cazorla ha estat recentment delmada per una epidèmia de sarna propagada pel bes-tiar domèstic.

Els dos nuclis poblacionals dels Països Catalans semblen gaudir de bona sa-lur i augmentar progressivament de nombre des de la creació de les reser-ves de caça dels ports de Tortosa, a la confluència de Tarragona, Terol i Castelló, l'any 1966, i la de la serra de Martés, prop de València, l'any 1972, on es permet una caça selectiva i con-trolada.

més escàs i de menor qualitat. A l'ho-ra d'escollir la teca no són gaire exi-gents, i es poden empassar gairebé qualsevol cosa d'origen vegetal. Aquest règim vegetarià és prou ric en aigua, de manera que normalment no tenen necessitat de beure, i és només després d'un esforç important que s'acosten a abeurar-se.

Durant la major part de l'any es dis-tribueixen en grups de mascles i grups de femelles amb joves que no es bar-regen entre ells. Només alguns mas-cles vells mantenen costums solitaris. És en arribar la tardor quan comença l'època de zel, que es disgreguen els grups de mascles i tenen lloc les apa-ratoses baralles. Durant aquestes, els contendents s'incorporen sobre les potes posteriors i descarreguen tota la seva força sobre la testa del contrin-cant. No és normal que aquests tor-neigs acabin en vessament de sang, ja que quan un dels dos s'adona de la se-va inferioritat abandona ràpidament. Quan el guanyador s'ha aparellat amb tot el grup de femelles que era objecte

de la disputa, perd tot l'interès i mar-xa a buscar-ne un altre.

No és rar de veure com un mascle jo-ve, que no tindria cap opció de gua-nyar una baralla, aprofita l'ofuscació dels adults en la lluita per, tot fent-se l'orni, aparellar-se amb alguna femella complaent.

Uns cinc mesos i mig després d'aques-tes escenes té lloc el part, del qual neix normalment una sola cria, quan els grups han tornat a separar-se i reg-na l'harmonia entre els seus membres. Els nadons seran alletats durant tres mesos i cuidats i vigilats sol,lícitament durant un any per les seves mares res-pectives.

A l'edat de dos anys els joves mascles abandonen el grup en què han nascut per incorporar-se en els ramats del seu propi sexe, tot esperant assolir la mida i la força que els permetran, si la seva cornamenta no desperta l'interès de cap caçador, tenir la seva pròpia descendència.

Jordi Fàbregas

CABRA SALVATGE (Copra pyrenoica)

Cabra montés

Classe: Mamífers Ordre: Artiodàctils Família: Bòvids

Descripció: Presenten un dimorfisme sexual força acusat. Els mascles són molt més grans i poden pesar més de 100 kg, mentre que les femelles normalment no sobrepassen els 40 kg. Les banyes estan molt més desenvolupades en els mascles. El color general del cos és marró a l'estiu i grisós a l'hivern. Presenten zones de color negre, sobretot els mascles, a partir de la distribució de les quals podem distingir quatre subespècies.

Alimentació' Tota mena de vegetals. Reproducció: El zel es produeix a la tardor. L'única cria (esporàdicament poden tenir bessonada) neix després de 165-170 dies de gestació.

Distribució: Aquesta espècie es troba exclusivament a la península ibèrica, on habita en zones muntanyoses aïllades unes de les altres, cosa que ha afavorit l'aparició de subespècies.

E

E

O

:NT

F

O VETDE

A CASA!

u

Es una peça única!

Aquest Floquet de Neu de peluix, ha estat fet amb un estudi complet de la figura, cara i característiques de

l'únic goril·la albí del món. Cada exemplar porta una etiqueta

descrip-tiva com a peça numerada.

80cm d'alçada Preu: 19.000,- Pts. Preu especial: 15.600 Pts. Socis Zoo Club:

NO HO DUBTIS, OMPLE LA COMANDA!

---

_{BUTLLETA DE COMANDA FLOQUET DE NEU}

NOM .

ADREÇA PIS .

DISTRICTE POSTAL .

TELÈFON

EI Matenal es rep a taló rebut a les oficines del Zoo Adreceu-vos a S P M Parc Zoologlc de Barcelona, S A.

ESTRATÈGIES DE SUPERVIVÈNCIA

F

ins fa poc temps, l'origen, la biologia i el

comportament dels més grans rèptils actuals romanien parcialment ocults no sols als ulls de l'afeccionat, sinó fins i tot als dels científics que s'interessaven per ells. Actualment es coneixen noves dades sobre aquest grup d'animals que tanta espectació desperta.

En estudiar l'origen i evolució del grup, inevitablement, sorgeix una gran paradoxa, perquè encara que els crocodílids són els únics rèptils vius del grup dels arcosaures, és a dir, del grup de rèptils que varen donar origen als dinosaures i a tota la plèiade d'espectaculars rèptis que van dominar la terra fa milions d'anys, seria totalment inexacte considerar-los fòssils vivents, ja que presenten una gran adaptació a un modus de vida

determinat i també grans canvis al llarg de la seva història. Això explicaria el gran èxit del camí evolutiu emprès fa tants milions d'anys i que ha desembocat en els cocodrils actuals.

mentre que altres branques del mateix grup s'adaptaven a un tipus de vida amfíbia. Però és el caràcter de la

poiquilotèrmia el que els emparenta definitivament amb el grup dels rèptils. Els rèptils produeixen aproximadament

1/7 de l'energia produida pels mamífers en els seus processos metabòlics, la qual cosa els impossibilita de mantenir una temperatura interna estable, i necessiten la calor externa per augmentar la seva temperatura interna. En els crocodílids, la regulació tèrmica és assegurada essencialment pel comportament, encara que també posseeixen adaptacions fisiològiques complementàries que faciliten la termoregulació; entre altres, un complex flux sanguini que equilibra el repartiment calòric per tot el cos, ja que encara que la producció de calor metabòlica és

despreciable en els petits animals, en els grans exemplars el seu aprofitament els dóna una certa independència momentània respecte a la temperatura de l'aire. Una forma fàcilment observable de regulació tèrmica, en aquest

Al-hgàtor del Mississipi (Alligator mississipiensis)

Una apreciació que sorprendrà la majoria de lectors és la que ens indica que els cocodrils actuals, en moltíssims aspectes, s'assemblen més a les aus que als seus germans rèptils, semblances que ens evoquen un estadi anterior de l'evolució en el grup esmentat dels arcosaures. Aquest parentiu inclou caràcters anatòmics, com són: la divisió del cor en 4 cavitats, la presència d'un conducte auditiu extern d'un pedrer muscular, i el que sembla més significatiu, semblances conductuals tan importants com són la construcció de nius amb restes vegetals i certes atencions parentals als nounats, caràcters totalment aliens als rèptils i enormement estesos en el món de les aus.

Alguns autors suggereixen que les aus van sorgir d'un grup ancestral de cocodrils que van sobreviure pujant als arbres,

Calmà de morro ample(Caiman Latirrostris)

cas de refrigeració, és l'obertura de la boca, exposant les mucoses bucals a la pèrdua de calor per l'evaporació. La selecció tèrmica, com a conjunt de conductes i adaptacions amb la finalitat de regular la temperatura, varia entre les espècies de clima temperat (Alligator) i les tropicals. Les espècies tropicals es decanten cap a la pèrdua de calor amb llargues immersions a ple dia i sortides de l'aigua a la nit. Els al-ligàtors que habiten en zones temperades prenen el sol més sovint, refugiant-se a la nit a l'aigua. Resulta especialment interessant la resistència al fred d'algunes poblacions d'al-ligàtors, que al nord de la seva àrea de distribució passen breus períodes d'intens fred amb gelades a les aigües. Aleshores, la resposta és una baixada en gran mesura del seu

ESTRATÈGIES DE SUPERVIVÈNCIA

La dtstrtbucio dels crocodilids està limuada per lesexigències tèrmiques.

ACTUAL DELS CROCODíUDS

metabolisme, encara que, en no modificar-se, no pot parlar-se d'una autèntica hivernació. Durant aquests períodes busquen la protecció de l'aigua, sobresortint en ocasions únicament les narines d'entre la capa de gel. La possibilitat de mantenir aquesta situació resulta vital per a la supervivència de l'individu.

La termofília o recerca de calor és més comuna en els exemplars joves, sobretot en els nounats, ja que es creu que facilita l'absorció del vitel-le. La temperatura del niu és sorprenentment important per a la determinació del sexe dels embrions i acompleix una funció de gran importància ecològica per a la supervivència de les poblacions. L'època crítica de la sensibilitat per la

temperatura correspon a la primera meitat de la incubació. El coneixement d'aquests mecanismes és d'extrema importància per a la salvaguarda de les espècies en extinció, perquè facilitarà l'elecció de la proporció correcta d'ambdós sexes en la cria en captivitat. En llibertat, és possible que la diferència de temperatura entre els diferents llocs del niu pugui provocar, en ocasions, naixements dels dos sexes en una sola niuada.

Una altra característica destacable i que sorprèn a tots els que estem en contacte amb aquests animals, és la gran

Els cocodrils són els rèptils més grans que existeixen actualment

14 ZOO CLUB

à'~ à'~

•

o

34

o

•

34

•

o

33

o

•

33

•

o

•

o

•

o

32

•

o

32

•

•

•

o

•

•

31

•

o

31

o

•

o

•

o

•

30

o

•

30

o

•

o

•

o

•

29

o

•

29

o

•

o

•

o

•

28

o

•

28

oc oc

Al-ligàtors i caimans Crocodílids DETERMINACiÓ DEL SEXE EN FUNCIÓ DE LA TEMPERATURA.

resistència al dejuni que presenten. Això, és comprensible si estudiem l'eficàcia del seu metabolisme, que permet que el 60 % de l'energia continguda en els aliments quedi emmagatzemada en forma de greix, la qual cosa s'uneix a la baixa despesa calòrica de la poiquilotèrmia.

Un nounat pot viure 4 mesos sense menjar gràcies a la reserva vitel-Iina incorporada a l'abdomen. Un gran cocodril podria passar més de dos anys sense menjar res. Aquest metabolisme tan peculiar té alguns inconvenients, i mentre que en una època de bona alimentació un cocodril petit pot créixer fins a 60 cm per any, quan les preses no abunden el greix emmagatzemat no pot ser utilitzat per augmentar la seva talla. Un altre inconvenient és el que es produeix quan l'animal ha de fer un esforç continuat, ja que, en no poder obtenir l'energia

ràpidament, no aconsegueix el suficient oxigen i, aleshores, la lactosa, fruit de l'esforç, s'acumula a l'organisme en tal quantitat que produiria la mort de la majoria dels vertebrats. Per aquesta raó, els cocodrils es cansen de seguida i la seva recuperació posterior és lenta.

Naixement d'un caimà d'ulleres (sequència)

s'apropen a altres grups de vertebrats més evolucionats, com les aus. Aquest comportament el podem concretar en tres fases:

a) La construcció del niu. Els caimans i els al-Iigàtors construeiven monticles constituïts per terra fresca i fulles mortes; al contrari, els gavials i molts cocodrils prefereixen les platges o el terra ran. El caiman de Scheider,

Paleosuchus trigonatus, que nidifica als boscos densos que

gairebé no deixen passar la radiació solar, aprofita la calor produïda pels tèrmits efectuant la seva posta en els abundants termiters. Les femelles de moltes espècies efectuen multitud d'assajos abans de la construcció del niu definitiu, a la recerca d'unes condicions tèrmiques

adequades. També són comunes les baralles pels llocs més adequats.

b) Cura i defensa dels nius. Les femelles defensen amb gran agressivitat el niu. En els nius construïts en captivitat al nostre Terrari hem observat que les femelles continuen defensant-los encara que prèviament se n'hagin tret els ous per col-Iocar-los en una incubadora. L'operació de rescat de la posta és força arriscada, ja que la femella demostra un gran coratge saltant repetidament sobre el niu, i hi ha el perill de trencar els ous.

Durant aquest període la femella deixa pràcticament d'alimentar-se i roman en tot moment prop del monticle. e) Protecció de les cries. Constitueix la fase més

espectacular del comportament dels crocodílids, comuna a totes les espècies però amb petites diferències entre cada una de les que integren el grup. Els grunyits i crits característics dels nounats estimulen la femella a desenterrar els ous i recollir-los delicadament amb els nadons a la boca. Els trasllada a un rabeig d'aigua i, introduint-hi el cap, deixa anar delicadament els petits i trenca amb molta cura els ous encara no eclosionats. Tot el procés és estimulat contínuament pels sons dels nounats. Els nadons passen un temps variable sota la protecció de la mare, servint-se de la protecció acústica per

cohesionar-se en els moments de presumpte perill. La duració del període és variable segons l'espècie i oscil-la entre mesos en els gavials i anys en els al-ligàtors

del Mississippi i el cocodril dels pantans Crocodylus palustris.

Aquestes tres fases s'han observat en totes les espècies de crocodílids, encara que amb variacions adaptatives importants.

Manel Aresté

ADOPCIONS

EIloonecessita la contribució de tothom per ¡~ a aconseguir ser un centre cultural i d'esbarjo

de primer ordre, Adoptant un animal col-labo- VICHY CATAI.AJj

reu a subvenir les despeses que aquest origina SOCIEDAD ANÓNIMA CONFORT PROM, IMMB.

i per tant ajudeu a millorar el funcionament _{«VICHY CATALÁN»} 2 dofins

del parc zoològic, Fins ara la relació

d'adep-1 dofí

tants és la seguem:

-

VALLESPREU

BASI, S.A. 2 orangutans

EMPRESES I ENTITATS 5 cocodrils

BayerEB

Se

PUBLISERVEI

Bayer-Agfa INDUSTRIAS TITÁN 1 Jaguar

-

2 pandes vermells 1 tigre

Z

CAVALLj/FORT

L:E;'"""'MR PARTICULARS

("11M'''.

Cavall Fort _{LEMUR INTERNACIONAL Meritxell Giménez i Guarner}

1 zebra _{5 lèmurs 1 tortuga}

lli

t:m¿èml1

C;J

ROSDOR ItM!ftM:Wld;. Oleguer Biete i March

I lleó GALLINA BLANCA 1 fringíl-Iid

2 girafes

a

I:"'~;~

em

ESMA, Escola Sup. de Màrketing Daniel López Vilaseca

1 cigne SEAT 1 tortuga

1 zebra

~

~ Núria i Mercè Alba Navarro

FRIGO 1 tortuga

3goril-Ies S.A. LETONA-CACAOLAT Floquet de Neu

MSASNedlloyd

"-?"

Ana Salieras Fontané

AlrCargo

GJiTiIit1j

o

MSAS NED-LLOYD AIR I flamenc

CARGO Mitjons Còndor

1 guepard 2 còndors

.-

Esplai La Trena

-

AUSONIA

~.

1 tortuga

U

LABORATORIS2 hipopòtamsAUSÒNIA 1 pantera negraSCHWEPPES

Isabel Basi

I!.

r;mm:C1ê1lm

al

Alborán

1 tortuga marina

..

_{---~- --~-},

---PUIGDEVALL ALBORAN SEGUROS

2 óssos rentadors 2 dofins M.a Pilar Wertzman

o

1 tortuga i 1 estornell

SAlUDI

..

SANDOZ, S.A.E. SERDESA _{Borja Thysen Bornemisza}

2 óssos tibetans 3 capibares _{2 panteres de les neus}

-

e

l()i'.1H11t~ \()¡jl 1\

CONTRATAS Y OBRAS CAMY Natàlia Cervera

PINTURA

LA PINTURA DE SILCREFCOEUR

n aquestes pàgines presentem una artista per a la qual el món dels animals té un significat molt personal. Amb cognom francès però natural d'Holanda, Sil Crefcoeur és una pintora que es deixa inspirar tant per la flora i la fauna del seu país com per les espècies exòtiques. Sil Crefcoeur va néixer el 1960 i de seguida va mostrar un gran interès pel món dels animals. Ha visitat assíduament els zoos d'Amsterdam, Anvers i Colònia i ha viatjat per tot Europa. Actualment els parcs zoològics són per a ella una important font d'inspiració.

Portada per un respecte profund al medi ambient, les seves obres fan sentir la seva gran solidaritat amb els animals. Resultat d'aquest amor són les pintures en les quals l'animal és protagonista d'un món propi en què es troba feliç, però malauradament també aterrit per causa de l'home.

El missatge que hom llegeix en els seus quadres és: «Mireu-nos, gaudiu-ne i trobeu-vos a gust amb el joc que representem, però per damunt de tot deixeu-nos ser nosaltres mateixos.»

Cercar una manera harmoniosa de conviure amb els animals és un primer pas. Ser actiu en el si de les

organitzacions per a la protecció d'espècies amenaçades és una conseqüència lògica.

«El fet que els homes siguin més poderosos no els dóna dret automàticament a dominar l'animal. Al contrari, haurien de fer servir tot el seu poder per crear les condicions necessàries per al lliure desenvolupament del seu ambient natural», opina Sil.

Reunió

Un parc zoològic té un important paper en l'educació de les persones. Sensibilitzar i familiaritzar els visitants vers els animals, és una tasca que contribueix a millorar les relacions de l'Horno sapiens amb la natura. Conscient d'això, Sil ha col-laborat amb freqüència amb diversos zoos en la presentació de temes relatius a la salvació d'espècies.

En les seves obres treballa la tècnica del gouache i

l'acríl-Iic sobre paper o tela. La utilització i la recerca de l'harmonia dels colors té un paper significatiu en les seves

17

PINTURA

pintures. A vegades són els colors vius el que destaca, altres vegades es presenta un món amenaçat mitjançant colors foscos on l'animal se sent atrapat.

Fa poc va pintar una obra de dimensions impressionants, de 9x6,50 m, per a decorar una paret monumental de la ciutat més antiga de Bèlgica: Tongeren.

En una exposició del passat mes de juliol a la Galeria Glòria de Prada de Barcelona, Sil va mostrar obres amb goril-les i orangutans com a protagonistes. Sil no es limita només a «captar» animals en un pla lineal. Per donar una sensació de més espai, més llibertat, crea «collages». en què els animals s'alliberen del fons. Amb aquesta

perspectiva es fan actors de pantomima, expressant així les seves accions, la seva alegria, els seus temors ...

Amb gran domini de la gamma de colors, el coneixement de les postures, a vegades joganeres, a vegades serioses, Sil cerca ànims coincidents amb la seva forma de veure el món animal. AI mateix temps, vol recordar la innocència perduda per l'home modern.

Temor per Madagascar Bert Palmen

Foques

Paisatge d'estiu

18 ZOOCLU8

DONACIONS

Darreres donacions rebudes al Zoo:

Peixos

3 cíclids de vellut [Astronotus ocella/us)

Juan Carles Vidal, Ricard Fortón [Barcelona j

Itilàpia (Tilatna mossambica¡ Juan Carlos Vidal [Barcelona]

- (COUfa ambomensls)

Tortuga

Reptds

31 tortugues de diverses especies Ramón Martín [L'Hospitalet de Llobregat] Carlos Grande, Ennque Blanxart, Juan LUIs Junénez, Lluís Franquet, lvan Poch, Adnà Martínez, Martí Cornellà, Josep Virgih, Alfredo Encuentra, Wilhelm Neunzig, Ehsenda I

Mireia Ohver, Carlos OrtIZ, Alfredo López, Montserrat Vidal, Berugno Álvarez [Barcelona]. Insntut Mpal de la Salut [Mataró j, Carlos Valldosera [Cubelles j Marcos Valverde [Vallromanes] Fèhx Roca, Neus Argenté [Lhçà d'Amunt] Victòria Prades [Castelldefels j. Miguel Portes [Cornellà] Mabel Pierola [Sant QUirze del Vallès], José Pont [Vallirana] 1 serp, Javrer Chacón [L'Hospitalet de

Llobregat]

1serp verda (M alpolon

monspessulanum¡ Bemamïn José Falcó [Camarles]

Ocells

I ànec coll-verd (A nas platvrhvnchos]

María Vieira [Barcelona] 3 xoriguers Ermho Rumi [Cornellà] Fidel Fuentes [L'Hospualet de Llobregat j Conrad Enseñat

Igavià argentat (Larus cachmnans)

1 polla d'aigua [Gallinulo chloropus¡

Marcehno Sánchez [Barcelona] I colom cua de paó Arngas [Barcelona[

Illoro de la Patagònia (Cyanoliseus

patagonus¡ Núna Casas [Barcelona] ! periquito (Melopsutacus undulatus¡

Victòna Callejón [Terrassa] 1 faisà (Phasianus ca/eh/cus) Marcial Casado [Barcelona]

Ienganyapastors (Capnmulgus

europaeus)Inmaculada Muñoz [Rlpolletj

1 mussa! (Aihene noctua]Raúl Ramírez [Santa Coloma de Gramenet]

Ifalciot (Apus apus)José Ángel Ciércoles [Barcelona]

1 gaig (Garrulus glandanus¡ Merce Sans [Barcelona]

NOTICIARI

Com cada any, amb el bon temps es

mulnphquen els naixements al Zoo Alguns d'ells mereixen destacar-se' és el cas dels suncates, que per pnmera vegada s'han reproduu a les nostres mstal-laoons Els suncates són uns perns carnívors altament socials, no deixeu de veure'ls amb els seus entrernahats perns al costat de la mstal-lacró dels lleons

Tambe valia pena veure el petit camell bactnà que es troba amb la seva mare Molt a prop d'ell, al costat dels ruscs d'abelles, es troba una ena de búfal cafre que és ahmentada amb biberó pels seus curadors

AI gabial de Doñana, una magnífica mstal- lacró especialment Ideada per a la reproducció d'especies d'ocells amenaçades que viuen al Parc Nacronal de Doñana, una vegada més han nascut bec-planers en nombre de vurt, quatre d'ells són al rnu I els cnen els pares i els altres quatre són enats a mà pels seus curadors

Just al davant del gabial de Doñana podreu veure les gràcils gaseles dorcas

¡¡;;~r¡;;::.;"";;:,,,,;;,v"""-I també amb les seves petites enes

nounades

~~~~~~~~~~~-::¿:;'-j!!S;;~una altra novetat Important és que per

E pnrnera vegada una serp pitó de l'Ïndra ha post ous al nostre Zoo. A diferènua de la major part dels rèpnls, que abandonen els ous un cop posts, les pitons tenen cura dels mateixos I els coven enrotllant-se en torn d'ells. Esperem que aquesta posta arnbr a bon terme, com ha passat amb 14 anacondes grogues I 4 tortugues carbonàries que han vingut a augmentar la nostra col·lecció.

Fmalment, un dels naixements més ben rebuts pel personal del Zoo ha estat el de dos petits pandes vermells, que matenahtzen l'esperança que es reproduissin en capuvuat, Mamlfers

1 eriçó (Ennaceus alguus} Jesús Tròcoh [Barcelona]

I hàmsters Xavier Garcia [Barcelona] 2 conills d'Indies David Àlex Pérez, Jordi Clua [Barcelona

•

NOTICIARI

ILLA D'AVENTURES

NOUS AQUARIS

a nova instal-Iació

d'esbarjo ha estat molt ben acollida pels visitants més joves. Consta de diverses torres,

passarel-les, escales, tobogans, etc. de

dimensions desacostumades i tot plegat forma un conjunt de jocs pràcticament únic a la ciutat. A més és ambientat amb figures al-lusives que permeten comparar els desplaçaments dels joves usuaris amb les diverses formes de vida animal.

ZOO INFANTIL

ois i noies esteu de sort! Ara el Zoo infantil disposa d'uns divertidíssims jocs infantils nous de trinca que us permetran estar-vos molta estona passant-vos-la d'allò més bé. De pas aprofitareu per veure els interessants animals domèstics que allà s'hi troben, el més recents dels quals són les gallines de la raça del Prat; es tracta d'una raça de pollastres pròpia de la veïna comarca del Baix Llobregat que es caracteritza per la seva bella estampa i les seves potes de color blavós.

MÉS INSTAL·LACIONS NOVES

es antigues

instal-lacions de felins, que van quedar fora de servei amb la construcció del nou complex inaugurat fa uns anys, s'han

remodelat i arranjat completament per acollir una important col-lecció de psitàcids -és a dir lloros, cotorres i cacatues- la major part dels quals són de gran interès a causa del seu estat precari a la natura. Tots aquests ocells es troben disposats en parelles amb la intenció que es reprodueixin.

20 ZOO CLUB

l'Aquarama s'han construit vuit nous aquaris, de dimensions molt superiors a les dels existents prèviament, en els quals s'hi exposarà una selecció representativa dels peixos de la Mediterrània situats en reproduccions acurades dels diferents ambients que es poden trobar a les nostres costes.

NOUS ASPECTES D'INTERÈS

vegades els visitants del Zoo comenten que els animals «s'avorreixen» perquè hom els veu sense fer res la major part del temps. Cal dir que a la natura els animals empren el seu temps en alimentar-se, en fugir dels seus enemics i, quan arriba l'època, en reproduir-se; un cop solucionat això la majoria resten més o menys inactius. Al Zoo els estadants tenen totes aquestes necessitats ben cobertes i és per això que no tenen gaires gaires coses a fer i a

vegades semblen massa passius. Ara l'alimentació de certs animals es realitza a la vista del públic i en hores fixes, de forma que els visitants els poden observar en plena activitat. Per altra banda, amb la intenció de compensar aquesta manca d'estímuls, es proporcionen

distraccions a certs animals que els permeten ocupar part del seu temps amb un entreteniment adequat -per exemple, als óssos polars se'ls dóna un bloc de gel amb peixos a dins perquè els treguin-o Les hores d'alimentació dels animals afectats per aquesta experiència s'anuncien per la megafonia del Zoo perquè tothom que ho desitgi pugui observar-ho.

HA ARRIBAT UNTAPIR

INTERNACIONAL

GRIPAUS ANTIBIòTICS

NAIXEMENTS DEPANDES

oltes espècies d'amfibis (gripaus, granotes,

salamandres ...) tenen glàndules productores de verí a la pell. És ben conegut el fet que tocar un gripau o una salamandra pot produir irritacions a les parts

delicades de la pell -per exemple si hom es passa les mans pels ulls després d'haver tingut a les mans un d'aquests animals-o Fins ara es creia que aquest verí tenia com a única missió la defensa contra els depredadors, però recentment s'ha trobat que podria tenir altres propietats. Diverses investigacions han comprovat que el verí d'alguns amfibis té propietats antibiòtiques i s'ha aconseguit aillar la substància present en el verí responsable d'aquest efecte. Aquest antibiòtic ha resultat eficaç contra diversos bacteris responsables de trastorns gastrointestinals en l'home, però sens dubte també ha de destruir altres organismes

patògens. La utilitat d'aquest efecte antibiòtic per a l'amfibi productor del verí és clara si tenim en compte que les espècies en què s'ha trobat solen viure en aigües estancades propícies a les

infeccions cutànies, de les quals es protegeixen gràcies a aquesta substància. No hi ha dubte que el

descobriment esmentat podria arribar a ser

d'utilitat mèdica en el futur. Això ens demostra que cal preservar la natura en tota la seva diversitat; si més no i des d'un punt de vista purament egoïsta, perquè cada espècie que desapareix representa una possible oportunitat menys de millorar el benestar de la raça humana en el futur.

L'ANTÀRTIDA SALVADA

inalment els 26 països signants del Tractat Antàrtic van aprovar el document elaborat a la reunió de Madrid que prohibeix durant cinquanta anys les explotacions mineres al darrer continent verge de la Terra. Un cop transcorregut aquest termini només es podrà canviar aquesta decisió amb l'acord de 3/4 dels firmants. L'actitud inicial dels Estats Units, que va anunciar que no signaria el document, va fer témer que l'acord no seria possible; finalment, el canvi d'opinió a darrera hora d'aquest país ha suposat la definitiva protecció durant un temps

pràcticament indefinit de l'Antàrtida. Una fabulosa notícia per al moviment ecologista internacional.

I zoo de Cheendgu (Xina) Qing Qing, una femella de panda gegant, ha tingut una cria que han anomenat Xing Xing. El mètode per aconseguir-ho ha estat la inseminació artificial seguida d'un tractament hormonal. La dificultat que els pandes es reprodueixin en captivitat ha fet que la inseminació artificial s'utilitzi cada cop més. Malauradament només tres dels sis pandes nascuts així han sobreviscut fins ara. El darrer any s'han inseminat disset pandes a Xina, país en el qual hom calcula que hi viuen menys de mil pandes gegants en llibertat.

SENYAL

D~LARMA

S

egons una estimació del Consell Internacional per a la Protecció dels Ocells (ICPB) en deu anys el nombre d'espècies d'ocells en perill ha augmentat de forma tràgica. Hom pensa que més de 1.000 de les 9.000

espècies d'ocells corren perill d'extingir-se. Aquestes xifres espaordidores no són més que el reflex del deteriorament accelerat que estan patint la gran majoria dels ecosistemes terrestres i de la pèrdua que això suposa en tots els aspectes.

LLIBRES

CATALEG D'ESPÈCIES D'INTERÈS PESQUER A CATALUNYA Alícia Huguet i Sesma

Generalitat de Catalunya

Departament d'Agricultura, Ramaderia I Pesca

Barcelona, 1991

En aquest llibre es recullen cent vmt-I-cinc espècies d'animals marins -la major part peixos però també crustacis I altres invertebrats- que es pesquen I es comercialitzen a les nostres costes EI pnncrpal Interès de l'obra, a més dotenr una recopila-CiÓ dels principals recursos VIUS de la mar catalana, rau en l'exposició dels diversos noms locals que tenen les espècies a cada port Aquest es-forç terminològic queda desllurt per alguns defectes en la realrtzació del recull, per exemple, la manca d'una ordenació o índex taxonòmic de les espècies, la desídia en una cosa tan senzilla com ordenar-les alfabètica-ment en l'exposicró general, les nombroses errades tipogràfiques que evidencien una revisró inexrs-tent o precipitada I, el que és més greu, certes vaguetats I inexactituds en els texts explicatius, inaccepta-bles en una obra d'aquestes caracte-rístiques, vegi's sinó la increïble den-nieró que dóna del plàncton «part viva de l'aigua que no es veu a sim-ple vista». En definitiva cal lamentar que una obra tan útil com aquesta, editada a més per un organisme de l'administració catalana com és el DARP, presenti aquests defectes que hom hauria pogut solucionar amb un mínim d'Interès per la feina ben feta.

Josep-Lluís Melero

22 :ZOO CLUB

Anfibios

y

Reptiles

ANFIBIOS Y REPTILES Václav Lanka y Zbysek Vít

Susaeta 224 paumes

Ara que Ja exrsterxen nombroses qures de camp dels amfibis I rèptils d'Europa publicades al nostre país, no sembla que un nou llibre sobre aquests animals puqui aportar mas-sa novetats que el facin especial-ment recomanable. Però en el cas d'aquesta obra que comentem, es-crita a Txecoslovàquia, sí podem tro-bar alguns aspectes que la fan força interessant AiXí, SI bé la mtorrnació sobre les espècies més conegudes no és novedosa, apareixen ben do-cumentades moltes espècies de l'est d'Europa que habitualment queden poc comentades en les altres quies, en molts casos es tracten les dife-rents subespècies existents -cosa poc trequent de trobar en qualsevol qura de camp-, I es comparen de-terminades característiques amb es-pècies exòtiques que acompleixen el mateix paper ecològic Les li-lustra-cions són acurades I existeix també una exphcació general de cada grup, la seva evolució i molts altres trets d'Interès com la hivernació, la meta-morros: o la producció de verí SI afegl m el fet que, a més, es ven a un preu més que raonable, arribarem a la conclusió que és un bon llibre per afegir a la col-recció de guies de camp que ha d'existir en la bibliote-ca de tot bon naturalista.

Rafael Cebrián

LA NATURALEZA DIA A DIA Blandine de Montmorillon

Salvat Editores Barcelona, 1990 162 pagines

La Naturaleza día a día presenta el medi natural que ens envolta, se-qumt les estacions de l'any I és una elna de gran utilitat per descobrir què fan els animals I plantes en ca-dascun d'aquests períodes A més, té l'atractiu de combinar Informació, observació i aceró, fent que el lector no tmqu: tan sols un paper passiu EI llibre es divideix en quatre parts perfectament distingibles per dife-rents colors de pàgina: verd clar per a la primavera, verd fosc per a l'estiu, bru per a la tardor I gris per a l'hi-vern.

Cada una d'aquestes parts explica per mesos el que succeeix i cada un d'ells conté una part d'informació, quatre làmines amb vint-i-quatre il-lustracrons d'animals o plantes que es poden observar en el mes en qüestió. així com dues activitats que no requereixen matenals complicats per portar-se a terme.

AI final de l'obra hi ha un glossan I un índex alfabètic complet.

Resumint, en aquest llibre els Joves naturalistes trobaran resposta a multitud de preguntes I propostes que els permetran una millor explo-ració dels diferents ambients des de l'alta muntanya fins a la costa.

M_' Josep Notó i Brullas

AVES DE EUROPA

Peter Hayman / Philip Burton

Salvat Editores Barcelona, 1990 272 pagines

Aquest nou llibre sobre les aus d'Eu-ropa s'afegeix a les nombroses obres Ja existents en el mercat que tracten el tema, SI bé en aquest cas hi tro-bem una Important aportació de ca-ra a facilitar la rdentrñcacró en el camp de les diferents espècies d'ocells europeus En efecte, mentre que les guies de camp clàssiques centren l'atenció gairebé tan sols en el plomatge dels animals, en aquest llibre cada espècie apareix represen-tada en les postures I el comporta-ment que II resulten més caracterís-tics quan els observem en la realitat, Ja que sovint la conducta d'un ocell és suficient per a identificar l'espè-cie a la qual pertany Apareixen tam-bé les siluetes en vol observades des de diferents perspectives, així com totes les vanacions possibles en l'aspecte de l'espècie, com són els mascles, les femelles, els Immadurs, els joves, les races geogràfiques I les etapes de la muda Els dibuixos són de gran qualitat, i la informació que apareix en el text I en els mapes de distribució és acurada I clara. És, per tant, un bon llibre de camp que ens ajudarà força a aconseguir reco-nèixer les espècies d'ocells que po-dem veure quan sortim al camp per les nostres contrades

I/@

~ aniversariO

• Amplía la zona de enfoque evitando fotos desenfocadas.

• Neutraliza las sacudidas de la cámara al disparar y permite hacer fotos claras .

de sujetos en movimiento.

• La luz del flash, cuando lo use, alcanzará más lejos.

• Las fotos sobre papel tendrán colores vivos y luminosos .

• FUJI FILM ESPAÑA,

S.A.

Aragón, 180· Tel. 4511515 ·08011 BARCELONA IAvda. América, 37· Tel. 519 5642·28002 MADRID