GASETA
MUNICIPAL
SUMARI
Consell Plenari
Acta sessió 25-X-1991
Disposicions generals
Acords dels òrgans degovern
Modificacions decrèdit
912
927
Consell Municipal Permanent
Actasessió 23-X-1991
Anuncis
Anuncis publicatsen el Butlletí Oficial de laProvín¬ cia dels dies 1 al 30 de novembre de 1991
936
939
Ajuntament
Utr
de Barcelona
CONSELL
PLENARI
Acta de la sessió celebrada el 25 d'octubre de
1991, i aprovada el 29 de novembre de 1991
Al Saló de la ReinaRegent de la Casade la Ciutatde
Barcelona, el dia vint-i-cinc d'octubre de mil nou-cents noranta-u, es reuneix el Consell Plenari sotalapresidèn¬
cia de l'Excm. Sr. Alcalde, Pasqual Maragall i Mira, i hi
concorren els ll·lms. Srs. Tinents d'Alcalde Lluís Armet i
Coma, Joan Clos i Matheu, i Eulàlia Vintró i Castells, i
els ll·lms. Srs. Regidors Marta Mata i Garriga, Joaquim de Nadal i Caparà, Juan José Ferreiro i Suàrez, Joan Torres i Carol, Antoni SantiburcioiMoreno, Enric Truñó i Lagares, Albert Batlle i Bastardas, Guerau Ruiz i Pena,
Xavier Valls i Serra, Oriol Bohigas i Guardiola, Carolina
Homar i Cruz, Núria Gispert i Feliu, Francisco Narvàez i Pazos, Joan Fuster i Sobrepere, Xavier Casas i
Mas-joan, Antoni Lucchetti i Farré, Francesc Vicens i Giralt,
Josep M. Cullell i Nadal, Artur Mas i Gavarró, JosepM.
Samaranch i Kirner, Sara M. Blasi i Gutiérrez, Jordi
Bonet iAgustí, Joan Colldecarrerai Ortiz, Teresa Perelló i Domingo, Fèlix Amat i Parcerisa, Antoni Marcet i
Rocabert, Daniel Fabregat i Llorente, Modest Batlle
i Girona, Joan Puigdollers i Fargas, Joan Antoni Audet i Novell, Josep L. Olmedo i López, Jaume Alsina i Oliva,
Enric Lacalle i Coll, Aleix Vidal-Quadras i Roca, José
Alberto Fernández i Díaz, Emilio
Àlvarez
i Pérez, assis¬ tits per I'll Im. Sr. Secretari General, Jordi Baulies iCodal, que cedifica.
Excusa laseva assistència I'll Im. Sr. Josep Caminal i Badia.
Hi és present l'Interventor Municipal, Sr. Madí
Pago-nabarraga i Garro.
Constatada l'existència de quòrum legal, laPresidèn¬ cia obre la sessió a les deu hores i vint-i-cinc minuts.
Es dóna per llegida l'acta de la sessió anterior, celebrada el 27 de setembre de 1991, l'esborranyde la qual ha estat tramèsatotsels membresdel Consistori; i s'aprova.
El Sr. Fernández, com a qüestió prèvia al despatx d'ofici plantejaque quedin sobre la taula els assumptes del despatx d'ofici que compoden un pronunciament de ratificació, perquèels corresponents expedients ahir
a migdia encara no eren ala Secretaria General.
El Sr. Alcalde significa que l'enunciat del despatx d'ofici se sol lliurar als Grups polítics adarrera hora; el
Sr. Santiburcio observa que en la reunió del Consell
Municipal Permanent, els Grups de l'oposició tingueren
ocasió de prendre coneixement dels Convenis subjec¬ tes a ratificació; i el Sr. Fernández insisteix que els
punts assenyalats amb els núms. 9, 11 i 12 haurien de restar sobre lataula, altrament el seu Grup hivotarà en contra perles raons exposades.
En el despatxd'ofici el Consell Plenari acorda: Quedar assabentat que la Junta Electoral Central ha expedit, l'1 i el 4 d'octubre de 1991 respectivament,
credencials expressives de la designació com a Regi¬ dors d'aquest Ajuntament dels Srs. Francesc Trillas i
Jané, i Josep M. Vegara i Carrió, en substitució del Sr.
Josep M. Espinàs i Xivillé i de la Sra. M. Aurèlia
Capmany i Famés.
El Sr. Alcalde requereix la presència dels ll·lms. Srs. Francesc Trillas i Jané, i Josep M. Vegara i Carrió i,
després de comprovar llurs credencials, els pregunta si els afecta alguna causa d'incompatibilitat. Els nous
Regidors electes manifesten que no. Tot seguit el Sr.
Alcalde els formula la pregunta següent: ¿Jureu o
prometeu per la vostra consciència i honor complir
fidelment les obligacions del càrrec de Regidor de
l'Ajuntament de Barcelona, amb lleialtat al Rei i respec¬ tar i ferrespectarla Constitució i l'Estatut de Catalunya? Els ll·lms. Srs. Francesc Trillas i Jané, i Josep M. Vegara i Carrió, dempeus, contesten que ho prometen; i el Sr.
Alcalde, atès que els nous Regidors han presentat a la
Secretaria General la declaració de béns i activitats establerta als articles 75.5 de la Llei 7/1985, Reguladora de les Bases del Règim Local, 148 de la LleiMunicipal i de Règim Local de Catalunya, i 30 del Reglament d'Organització, Funcionament i Règim Jurídic de les
Entitats Locals, els dóna possessió del càrrec de Regi¬ dor d'aquest Ajuntament.
Els ll·lms. Srs. Francesc Trillas i Jané, i Josep M.
Vegara i Carrió s'incorporen a la sessió.
El Sr. Alcalde dóna labenvinguda alsnous membres
del Consistori i evocalatrajectòriade serveis ala Ciutat del Sr. Josep M. Espinàs i Xivillé, i de l'enyorada M. Aurèlia Capmany i Farnés.
Quedarassabentat del decret de l'Alcaldia, de27 de setembre de 1991 (NC-115), que designa l'll im. Sr. Joan Clos i Matheu, representant d'aquest Ajuntament al Consell Territorial de la Propietat Immobiliària de
l'Àmbit Metropolità de Barcelona, en substitució de
I'll Im. Sr. Lluís Armet i Coma.
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, d'11
d'octubre de 1991 (NC-117), que designa l'll im. Sr. Joan Torres i Carol, representant d'aquest Ajuntament al Comitè Executiu del Consell d'Administració del
COOB'92, SA, en substitució de la ll·lma. Sra. Mercè
Sala i Schnorkowski.
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, d'11
d'octubre de 1991 (NC-116), que designa l'll im. Sr. Xavier Casas i Masjoan, representant d'aquest Ajunta¬
menta la Casa de Misericòrdia, ensubstitució de l'll im. Sr. Joan Clos i Matheu.
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 15
d'octubre de 1991 (NC-118), que nomena la Sra. Pilar
Figueras i Bellot, Directora d'Ensenyaments Musicals.
Ratificar el decret de l'Alcaldia, de 4 d'octubre de 1991 (R-111), que fixa com a festes locals a celebrar
durant 1992 en el terme municipal de Barcelona: el 24 desetembre, Festivitatde la Mare de Déu de laMercè, i
el 8 de juny, dilluns de Pasqua Granada.
Ratificare Is decrets de l'Alcaldia, de 19 de setembre de 1991, pels quals, en virtut de concurs, es nomenen: el Sr. Josep Lluís Moreno i García, Director de l'annex de la Casa Golferichs (P-890); el Sr. Enric Prades i
NÚM. 35 30-XH-1991 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 913
Districte de l'Eixample (P-891); la Sra.
Àngels
Navarro i Simon, Cap del Nucli Orgànic d'Activitats Culturals,Joventut i Centres Cívics del Districte de les Corts
(P-892); la Sra. Clara Capitán
i Montenegro, Cap del'Oficina de Mecanització de la Unitat Operativa de Població i Atencions de l'Estat (P-893); la Sra. Joana Carricondo i Santisteban, Cap del Centre de Serveis
Socials del Districte de Sant Martí (P-894); la Sra. Lídia García i Soler, Supervisora Adjunta d'Atenció Persona¬
litzada al 010 (P-895); la Sra. M. Neus
Llop i Mestres,
Responsable de Grup de PrimerOrdre del'Àrea
d'Edu¬ cació (P-896); el Sr. Francisco Pérez i García, Director del Centre Cívic del Raval Sud (P-897); el Sr. JordiReynés i Garcés, Director del Centre Cívic de la Sedeta
(P-898); el Sr. Juan Manuel Ortega i Lopera, Director del
Centre Cívic del Pati Llimona (P-899); el Sr. Pere Galo-bart i Espinosa, Cap del Centre de Manteniment de
l'Àreade Manteniment i Serveis (P-900); elSr. Salvador
Moneada i Lluís, Cap del Servei de Programes de
l'Institut Municipal de la Salut (P-901); i el Sr. Antonio Arias i Enrich, Cap del Servei d'Informació Sanitària del
mateix Institut (P-902).
Ratificare Is decrets de l'Alcaldia, de 19 de setembre de 1991 (P-903-906), pels quals, en virtut de concurs,
es nomenen Col·laboradors del Contribuent de l'Àrea
de Finances les senyores i senyors següents: Josefina
Vidal Fernández, Montserrat Vito i Ibañez, Magdalena
Parramona i Martí, Josep Pascual i Gavilán, Jordi Rosell i Masvidal, M. Carmen Soto i Bautista, Ramón Vidal i
Àlvarez,
Margarita Gutiérrez i Molina, Josep Justo i Bosch, Josep Miquel Martín i Badia, M. Isabel Masnoude Mingo,
Jçrdi
Moreno i Franco, Carmen Olivé
Pasqüi-na, Carme
Álvarez
iÁlvarez,
Inmaculada Calvo i Sán¬ chez, MargaritaChaves i Viña, Manuel Dealbert i López,Carmen Estevez i González, i Isaac Gutiérrez i Barros. Ratificar les resolucions del President de Districte
d'Horta-Guinardó, de 15 de maig i 8 de juliol de 1991, la primera de les quals deixa sense efecte el contracte
d'obres de clavegueram i pavimentació del carrer de
Jaume Puigvert entre el de Mestre Serrano i el tram existent adjudicat a Gadri, SA, per incompliment de les
obligacions de dipositar la garantia definitiva de desig¬
nar representant per formalitzar el contracte i d'abonar
l'import dels anuncis amb contracció novament de la quantitat de 12.374.002 pessetes disposada contra la
Partida 649.01.432.01, Programa 017. del Pressupost de 1990, per a la celebració de nou contracte mitjan¬
çant contractació directa; mentre que lasegona adjudi¬
ca el nou contracte, en les mateixes condicions, a
Auxiliar de Obras y Canalizaciones, SA, amb aplicació
de ladespesa al'esmentada consignació pressupostଠria.
El Sr. Alcalde fa avinent que elnom delcarrerafectat
per aquestes resolucions és el de Jaume Puigvert i no pas Jaume Piquet com figurava a la còpia del despatx d'ofici lliurada als Grups municipals, esmena queconfir¬
men els Srs. Amat, i Batlle, el qual explica els motius
d'ambdues resolucions mentre que el Sr. Alcalde re¬
marca que les esmentades resolucions són exponent
de les
àmplies
capacitats de decisió transferides als Districtes.S'aprova amb el vot en contra dels Srs. Lacalle,
Vidal-Quadras, Fernández, i
Àlvarez.
Quedar assabentat de l'acord de la Comissió de
Govern, de 18 d'octubre de 1991, que rectifical'annex
de tarifes d'aparcament de Mercabarna, aprovat per acord anterior de la mateixaComissió, de 9 de maig de
1991, en el sentit que el preu de les targetes
T-3
(camió) had'ésser 38.000 pessetes, i aprovales tarifesrelatives a l'entrada manual per a l'any 1991.
Ratificar l'acord de la Comissió de Govern, de 18 d'octubre de 1991, que aprova el Conveni de col·labo¬
ració amb Tres per 3, SA, per subvencionar les obres
de remodelatge del Teatre Victòria per un import de 161.892.000 pessetes a abonar en cinc anualitats per les quanties que es concreten per a cada any.
El Sr. Alcalde comenta l'abast d'aquest Conveni
sobre el Teatre Victòria.
S'aprova amb el vot en contra dels Srs. Lacalle, Vidal-Cuadras, Fernández, i
Àlvarez.
Ratificar el decret de l'Alcaldia, de 30 de juny de 1991 (EF-510), que aprovenels Comptes de cabals de
Dipositaria, corresponents al segon trimestre de 1991.
El Sr. De Nadal subratlla que aquests Comptes de
cabals estana disposiciódels membres del Consistori i
han estat degudament fiscalitzatsperla IntervencióMu¬
nicipal.
S'aprova amb el vot en contra dels Srs. Lacalle, Vidal-Cuadras, Fernández, i
Àlvarez.
Quedar assabentat dels decrets de l'Alcaldia, de 26
dejuliol i 1 d'agost de 1991 (EF-449 i 450), que aproven reconeixements de crèdit per import de 217.448.559 i 751.829.888 pessetes, respectivament.
Ratificar el text dels Convenis següents:
A) Amb la Gerència d'Infrastructura de la Defensa,
sobre les casernes de Jaume I i Roger de Llúria i els
habitatges annexos i la finca núm. 12 del carrer de la
Mercè.
B) Amb el Consell Insular de Menorca, relatiu a l'organització d'un curs de formació per a la pràctica
psicomotriu educativa.
C) Amb l'Institut de Disminuïts de l'Ajuntament
d'Ar-hus(Dinamarca), sobre el projecteGemini, que técom
a objectiu afavorir la integració laboral i social deperso¬ nesamb disminució o en atur.
El Sr. Fernández demana que es faci patent davant
les instàncies pertinents la sensibilitat municipal per la
problemàtica que pot generar el desallotjament dels
habitatges i pavellons militars afectats pelConveni amb
la Gerència d'Infrastructura del Ministeri de la Defensa. Ei Sr. Alcalde significa que tals obligacions cor¬ responen a la Universitat Pompeu Fabra i, en darrer terme, alaGeneralitat de Catalunya.
Agrair als Molts Il·lustres Ajuntaments de les ciutats
de Reus, de la Seu d'Urgell, de Sant Celoni, de Camp¬ devànol i de Palau de Plegamans l'emotiu record que han dedicat a la ll·lma. Sra. Maria Aurèlia Capmany i
Famés, Regidora que fou d'aquest Ajuntament. Aprovar exercint funcions de Junta General de la
Societat Privada Municipal Barcelona Activa, SA, la
proposat següent:
A) Renovar els membres Regidors del Consell d'Ad¬
ministració d'aquesta Societat i, conseqüentment, ces¬
sarelsRegidorsque n'han format part durant el mandat consistorial 1987-1991, tot agraint-los els serveis pres¬ tats.
B) Designar membres del Consell d'Administració de
la SPM Barcelona Activa, SA, els ll·lms. Srs. Regidors següents: Antoni Santiburcio i Moreno, Josep M. Vegara
i Carrió, Francesc Trillas i Jané, Antoni Lucchetti i Farré, Jaume Alsina i Oliva, i JoséAlberto Fernández Díaz.
C) El termini de designació dels Consellers que es
nomenen s'adequarà al que prescriu l'article 15 dels
D) Facultar el President i el Secretari General de
l'Ajuntament, indistintament, per comparèixer davant
notari i elevar a escriptura pública els nomenaments
anteriorment relacionats, així com per complir amb els
tràmits necessaris per alasevainscripcióen elRegistre
Mercantil, àdhuc la correcció dels errors materials en
cas necessari.
Presents en la sessió els Regidors designats per
aquests càrrecs, els accepten i manifesten no incórrer
en incompatibilitats legals per al seu exercici, especial¬
ment les de la Llei 25/1983, de 26 de desembre. Ratificar exercint funcions de Junta General de la Societat Privada Municipal Barcelona Activa, SA, el decret de l'Alcaldia, de 25 d'octubre de 1991, que
nomena President i Vice-president del Consell d'Admi¬ nistraciód'aquesta Societat els ll·lms. Srs. Antoni Santi-burcio i Moreno i Josep M. Vegara i Carrió, respectiva¬ ment.
S'inicia, tot seguit, el debat dels assumptes inclosos
a l ordre del dia:
ALCALDIA
Ratificació del decret de l'Alcaldia que nomenaRegi¬
dors- Presidents dels Districtes Municipals.
Aquest punt de l'ordre del dia es concreta en les propostes següents:
Ratificar el decret de l'Alcaldia, de 24 d'octubre de 1991 (NC-127), que nomena amb caràcter definitiu
Regidors-Presidents dels Districtes: de Ciutat Vella,
l'll im. Sr. Xavier Casas i Masjoan; de
Sants-Montjuïc,
l'll im. Sr. Enric Truñó i Lagares; d'Horta-Guinardó, l'll im. Sr. Albert Batlle i Bastardas; de Nou Barris, l'll im. Sr.Juan José Ferreiro i Suàrez; de Sant Andreu, l'll im. Sr. Antoni Santiburcio i Moreno; i de Sant Martí, l'll im. Sr.
Joaquim de Nadal i Caparà.
Quedar assabentat dels decrets de l'Alcaldia, de 24
d'octubre de 1991 (NC-128-131 ), pels quals s'estableix interinament que les delegacions de firma cor¬
responents a competències delegades per l'Alcaldia a les Presidències dels Districtes de Gràcia, l'Eixample,
les Corts, i Sarrià-Sant Gervasi, quedin atribuïdes, res¬
pectivament, als ll·lms. Srs. Xavier Valls i Serra, Antoni
Marcet i Rocabert, Teresa Perelló i Domingo, i Fèlix
Amat i Parcerisa, deixant sense efecte l'anterior decret de 5 dejuliol.
El Sr. Santiburcio explicaque avui únicamentes porta la ratificació dels nomenaments de President de sis
Districtes, mentre que en els altres quatre només
s'es-tableixen interinament unes delegacions de firma
per demostrar al Grupde Convergència i Unióels beneficis de la via de consens institucional en lloc de la confron¬
tació, i la generositat política de l'equip de govern (no corresposta per les màximes institucions polítiques del
país) en cedir tres Presidències de Districte: es fa, doncs, a l'esmentat Grup l'advertènciaque si continua
pel camí de la confrontació, no participarà en elgovern dels Districtes.
El Sr. Mas opina que l'Alcaldia no ha fet honor al
compromís, assumit la darrera sessió, de respectar
l'opinió majoritària dels Consells de Districte quant al
nomenament dels seus Presidents, compromís que es
trenca sense que el Grup de
Convergència
i Unió hagi
fet res que ho justifiqui, sinó que, des del moment en
què espresentà, per sorpresa, la proposta de modifica¬
ció de la Normativa reguladora de l'organització dels
Districtes intentà, amb la màxima discreció i mitjançant el diàleg, fer veure al Grup Socialista que anava a
cometre unerror, i defugi, durantmolts dies, fer declara¬
cions per evitar que es poguessin adduir després com
excusa de futures actituds.
Considera que el seu Grup ha donat totes les facili¬
tats persalvarunprocés, adoptat per consens,fins que el Sr. Alcalde signà un decret que confirmava les
posicions de la majoria i perjudicava les del seu Grup, que, tanmateix, no ha fet res més que allò que havia anunciat, mentre que la majoria, en canvi, ha dinamitat
les bases del procés de descentralització i tampoc no ha volgut salvar-ne la credibilitat, si més no, per la via delsfets, sinó que s'ha negat,fins i tot, a deixar oberta lapetita porta indicada la darrera sessió de maneraque,
en assabentar-se'n, el Grupde Convergència i Unió es
limità a anunciara la Ciutatquè pensavafer.
Creu que el capteniment de la majoria no ajuda a la consolidació dels principis democràtics; que si la majo¬ riano està satisfeta del procés de descentralització pot
canviar-loperò no ha de fer perdre el temps amb vanes
disquisicions; i que el seu Grup té dret a defensar el
manteniment de la legalitat vigenti la consolidació dels
principis democràtics, encara que això li comporti per¬ dre la Presidència de tots els Districtes i haver de
presentar quatre recursos en comptes d'un.
El Sr. Batlle indica que durantanyselGrup Socialista i
el Partit queli dóna suport han fetcridesala
recomposi-ció del consens sobre l'ordenacióterritorial, trencat per
Convergència i Unió, i han tingut l'esperança que la
consciència democràtica de l'esmentada coalició cer¬
caria una solució al desgavell institucional provocat per les Lleis d'ordenació territorial arreu de Catalunya i,
especialment, a la conurbació de Barcelona. Tanmateix,
durant anys, el poder local ha estat laminat amb l'ajuda
dels òrgans desconcentrats creats pel govern de Con¬
vergència i Unió com elements de confrontació institu¬ cional; que concretament ha estat un escàndol el fet que la major part de caps de llista de Convergència i
Unió derrotats en les eleccions de les capitals de
comarca haginpassatapresidir els Consells comarcals
respectius amb les consegüents distorsions en el fun¬
cionament d'aquests òrgans; que Convergència i Unió ha oblidat queel model de descentralització de Barcelo¬
na s'inscrivia en una escalamés àmplia d'abast metro¬
polità i que se suprimí un organisme de coordinació i
solidaritat entre tots els Municipis de la conurbació barcelonina. Afegeix que per respecte als ciutadans de
Barcelona, la majoriaen elgovern no pot renunciarafer
entendre alGrupde Convergènciai Unióque l'oferta de
govern de coalició territorial mantingut finsavui, reclama
una lleialtat envers al Grup majoritari; que quan el govern municipal deixa en mans d'aquest Consell Ple¬
nari la decisió última sobre lespresidènciesde Districte, el Grup beneficiari d'aquest acte de generositat, ha anunciat la no acceptació de la decisió plenària: per
tant, el Grup Socialista ha d'expressar laseva sorpresa peraquest anunci i ferunacrida alsentit deresponsabi¬
litat i respecte democràtic del Grup convergent envers el màxim òrgan de representació dels ciutadans de
Barcelona, demanant al Grup que reflexioni, i establint, mentrestant, un Regidor delegat en quatre Districtes a
l'espera que es pugui continuar produint a la Ciutat la situació, excepcional enel conjunt del territori català, de
consens en matèria de governació territorial i que es
pugui recompondre el consens trencat per les Lleis
NÚM. 35 30-XH-1991 GASETA MUNICIPAL DEBARCELONA 915
El Sr. Lacalle manifestaque allò que ésveritablement democràtic és acceptar el veredicte de les urnes, tan¬ mateix el Grup Socialista tenia el problema que les
Normes de descentralització fins ara vigents no li ana¬
ven prou bé perquè les urnes no li havien donat els
resultats esperats; que el Grup Popular, que ha desen¬
volupatfins ara una
funció
arbitral, avui ha d'expressarla seva oposició perquè el Grup Socialista s'equivoca en estendre a tota la Ciutat el conflicte existent en un
Districte i provocar-ne la judicialització en detriment
d'aquest Plenari; que el Grup de Convergència i Unió
oferí unavia de solució ensubstituir el Sr. Fabregatper la Sra. Blasi com a candidat a la Presidència del Districte de Gràcia; que l'Alcaldiatétot el dret aaplicar
la legislació catalana, però no ha de recórrer a invents que nosón absolutament democràtics; i que per aques¬ tes consideracions el seu Grup votaràavui en contra.
El Sr. Santiburcio puntualitzaque lajudicialització del
conflicte en tot cas no l'ha provocada el Grup Socialis¬
ta; que el veredicte de les urnes ha posat al Grup
Socialistaen el govern iel Grup de Convergènciai Unió en l'oposició i, tanmateix, aquest Grup pot passar a
ésser govern en els Districtes si compleix unacondició sine qua non: que hi hagi pau institucional; que el fet
que avui no s'hagi portat la ratificació del nomenament
de membres de l'equip de Govern com a Presidents
dels Districtes de l'Eixample, les Corts, Sarrià - Sant
Gervasi i Gràcia s'ha d'entendrecom un gestpoliticper
donar l'oportunitat de rectificar i poder, així, resoldre la
qüestió en la propera sessió plenària; que el seu Grup
està disposat ha aplicar ara mateix la Llei Municipal de
Catalunya, que considera els Districtes òrgans de parti¬
cipació sense cap menade responsabilitat executiva.
El Sr. Mas replica que el Grup Socialista ha de
plantejar els seus criteris sobre l'ordenació territorial en el Parlament de Catalunya i no pas enaquesthemicicle,
i no ha de convertir els Districtes de Barcelona en
moneda de canvia talfi; que l'esmentatGrupno ha de
fer tants escarafalls de les Lleis d'ordenació territorial
perquè tambéhi haun Consell Comarcal presiditper un militant socialista queestàa l'oposició enel seu Ajunta¬ ment; i que peral Grupesmentat lleialtat institucional tal
vegada significa manca de discrepància,
obediència
absoluta i existència d'uns Presidents de Districte de
primera i uns altres de segona, que, tanmateix, per un sentit profund de la lleialtat institucional s'han callat moltes coses que haurien pogut dir com a oposició.
Agrega que el seu Grup, en l'exercici dels drets que li
atorga l'ordenament vigent, i en defensa dels principis
democràtics, anuncià el propòsit de recórrer el decret
signat per l'Alcalde, si finalment és ratificat per aquest Consell Plenari; que les amenaces velades del
Sr.
Santiburcio donen a entendre que s'incomplirà el com¬
promís, assumitperl'Alcalde lapassada sessió sobre el nomenament dels Presidents de Districtes; i que el seu
Grup, que tenia ja raons per recórrer la
modificació
de les Normesreguladores de l'organització dels Districtes,a laqual era radicalment contrari, estava disposat a no ferressi es manteniaun mínim decredibilitat, tanmateix
noté altre remei que recórrerladecisió d'avui, ja que la
majoria, amb poc respecte a la
democràcia
i amb un acte clarament autoritari, no vol entendre les conse¬qüències de la descentralització.
La Sra. Vintró manifesta que encara quehauria prefe¬
rit que s'haguessin nomenat tots els Presidents de
Districte, votarà favorablement la ratificació proposada perquè el procés de diàleg encetat no ha portat a la
modificació de les posicions respectives; que
el Grup
convergent, en anunciar el
propòsit
de presentar recurs contra la modificacióde les Normesd'organització
delsDistrictes, idesprés deixar-lo en suspensen
funció dels
nomenaments, mostravael seu interès no perla juridici-tat de les Normes esmentades, sinó pels beneficisque
en podia obtenir.
Remarca que Iniciativa perCatalunya ha defensat el procés de descentralització en el doble vessant
jurídic
i polític i se'n sent satisfeta, però sap que tals valors noes poden conservar sense una modificació
simultània
de les lleis d'ordenació territorial per mitjà de les repre¬ sentacions parlamentàries de les forces polítiques pre¬ sentsen aquest Consistori i, peraixò, propugna que a
partir delproper mes, mentreesfaunesforç de
reflexió
i diàleg, es comenci a treballar de debò en la Carta
Municipal per tenir posicions clares sobre
l'ordenació
territorial de Catalunya, ja que altrament serà difícil assolir un puntd'equilibri en el desenvolupament d'una
via(promoguda amb seriositat pels Grups de la majoria i de l'oposició) que es troba en un moment que no
ajuda ni al funcionament de laCiutat ni a la credibilitat
dels Grups.
El Sr. Alcalde matisa que ell es vacomprometre a no
nomenar ningú que no fos proposat, per facilitar un
acord polític que no s'ha produït; que en no acceptar aquest consens a Gràcia, Convergència i Unió ha
demostrat que cerca una confrontació de caràcter
judicial, lícita, quepotconduir, però, a una ingovernabili-tat pràctica dels Districtes (ja que ningú no vol ésser
President de Districte sobre la base d'una incertesa
procedimental del seu futur), i a crear una sensació de
falta de legitimitat; que el decret sotmès a ratificació
deixa les cosespràcticament com estaven, a excepció
feta de Gràcia, amb una situació d'interinitat a l'espera
de poder reconstituir el consens per a la governació
d'una ciutat (ques'ha dotat d'una autèntica transparèn¬ cia de poder en els Districtes, exemple que no poden
oferir altres ciutats espanyoles i europees) ja que mal¬ grat haver-se donat causes perquè l'Alcaldia fes ús de les seves facultats de destitució d'algun President,
finalment prevalgué el criteri que no era bo transferir als
tribunals la responsabilitat d'entendre sobre afers que
es poden resoldre políticament; que la majoria ha estat
generosa en crear un marc legal que permet que tothom se senti representat sense necessitat de recór¬
reraljutge, i pertirar endavant, amb l'esperit pactat en
l'èpocadel Sr. Trias Fargas, la
governació
de Barcelona(queés per atoteslesgrans ciutats espanyoles i moltes
d'europees unexemple, encara que perfectible) mitjan¬
çant les mesures que darrerament s'han proposat, a pesar queresultin difícils d'admetre sobretot quans'han
fet sacrificis personals, com el del Sr. Fabregat, que ell
agraeix.
Demana, doncs, als membres del Grup Popular i
Convergent que vegin què passa a Madrid, on ni ara el
Partit Popular ni abans el Partit Socialista han sentit la necessitat de nomenar Presidents de Districte perta-nyentsa la minoria;que reconeguin que
aquí
s'ha fetun pasmés endavantque enaltres ciutats i,concretament,a Madrid; i que vegin en la ratificacions d'avui un
període addicional de
reflexió
i no unadeclaració
deguerra sinó de pau, i una voluntat de consens per enfocar la redacció de la Carta i la revisió de les Lleis d'ordenació territorial amb unabonagovernabilitat de la
Ciutat i amb perspectives d'arribar a acords en una i
El Sr. Cullell adverteix d'antuvi que, en lasevaopinió, la funció d'oposició no implica haver de fer sempre la contrària, encara que, a vegades, l'opinió pública
empenyi a postures crítiques, sinóque, en democràcia,
oposició significa oportunitat i no pas obligació de discrepar: per tant, sempre el tempten més l'acord i el
consens que no pas la discrepància i l'enfrontament.
Referint-se a les paraules del Sr. Alcalde, precisaque,
en un moment determinat, totes les forces polítiquesdel
Consistori convingueren un marc legal perquè la ciutat de Barcelona funcionés d'una determinadamaneraamb continuïtat tot i l'alternança de poder pròpia del joc
democràtic; que, evidentment, alguns Presidents de Dis¬
tricte es trobaran mancats de legitimitat perquè en els Districtes la legitimitat també ve donada per les urnes; que el Grup convergent ha procurat cercar sempre l'acord i l'entesa, defensa la legalitat vigent i no té cap por en l'aplicació estricta de la llei aprovada pel Parla¬
ment deCatalunya, que nopotésservulnerada; i queels Districtes no poden servir de moneda de canvi per
aconseguir la modificació de les Lleis d'ordenació ter¬ ritorial i han d'ésser presidits per un membre de la força
política que ha obtingut la majoria a les urnes de la respectiva demarcació, principi que el Grup de Conver¬ gènciaiUnió defensarà enèrgicamentalhoraquerecull la
voluntat d'arribar a unaentesa institucional.
El Sr. Alcalde remarca que el consens en la descen¬
tralització de la Ciutat, fruit d'una generositat recíproca,
no fou després tingut en compte, legítimament, pel
legislador català, que optà per un model d'organització
menys ambiciosa des del punt de vista de la
descon-centració real administrativa i més des del punt de vista de la fidelitaten les eleccions; que aquesta situació tan singular obliga no a vulnerar la llei (que personalment està disposat a aplicar literalment, però ningú hi sortiria
guanyant), sinó a procurar ésser fidels a la llei (que fins
ara segons les sevesnotícies no ha aplicat ningú) i a la
voluntatmajoritària expressadaperaquest consistori de dotar-se d'un sistemaavançat dedemocràciaterritorial.
Demana, doncs, que en la setmanes que seguiran, es
tingui un diàleg amb esperit constructiu per arribar a
una solució respectuosa amb la llei i fidel a l'esquema de descentralitazació queaquest Consistori haadoptat.
S'acorda: la ratificació del decret de nomenamentde Presidents de Districte amb el vot en contra dels Srs.
Cullell, Mas, Samaranch, Blasi, Bonet, Colldecarrera, Perelló, Amat, Marcet, Fabregat, Batllei Girona,
Puigdo-llers, Audet, Olmedo, Alsina, Lacalle, Vidal-Quadras, Fernández, i
Àlvarez;
i l'assabentament dels quatredecrets de delegacions de firma en els Districtes de
Gràcia, l'Eixample, Les Corts, i Sarrià-Sant Gervasi.
COMISSIÓ DE GOVERN
Ratificar els acords de la Comissió de Govern, de 4 d'octubre de 1991, pels quals s'aprova: A) inicialment:
1) el Pla especial de reforma interior de l'illa delimitada perla Gran Via de les Corts Catalanes, el passeig de la
Zona Franca, l'antiga carretera del Prat i el carrer del Radi; 2) l'Estudi de detall de compensació de volums
dels carrersde Lucà, núms. 2-4 i de la Mare deDéu del
Carmel, núms. 20-22;
i B) definitivament: 1) l'Estudi de detall de definició de les alineacions del carrer Montclar i ordenació volu¬
mètrica de la finca situada entre els carrers del Bosc i de Palafolls; 2) l'Estudi de detall d'ajust d'alineacions i
reordenació de volumsa la rambla delPoblenou, núms. 3-5-7, carrer de Perelló, núms. 68-70 i passatge d'Ay-mà, núms. 11 al 17.
El Sr. Bonet avança que els membres del Grup de
Convergència i Unióno donaran el seu vot favorable al Pla especial de I' illa delimitada per la Gran Via de les Corts Catalanes, el passeig de lazona Franca, l'antiga
Carretera del Prat i el carrer del Radi pels següents motius: 1) perquè no creu oportuna l'ordenació d'una de les cantonades de laplaça de Cerdà sensehaver fet
un estudi de l'ordenació de conjunt de tota la plaça, que ésunade les portes d'entradaa la Ciutat, sobretot
quan una bona part de la superfície de l'entorn té
qualificacions (sistemes generals, zona verda i equipa¬ ments) que permetrien una intervenció més global de l'Ajuntament i, això no obstant, ara es presenta l'orde¬
nació d'un racó que condicionarà la de tot el conjunt i
del nus viari; 2) perquè el Pla no compleix els estàn¬
dards del Pla General Metropolità quant a les cessions
obligatòries de vials, zones verdes i equipaments.; 3)
perquè la superfície de la zona verda és inferior a la prevista en el Pla General Metropolità, en funció dels interessos d'un equipament comunitari, que no se sap
quina destinació tindrà i al qual s'assigna un sostre
edificable massa alt; 4) perquè l'amplada fixada al
passeig de la Zona Francaés inferior ala previstaen el
Pla General Metropolità; 5) perquè s'apliquen normes
encara no integrades al'ordenament legal vigent i, per
tant, inaplicables, com és el casdel percentatge d'ocu¬
pació del subsòl destinat aequipament; i 6) perquè no
queda clara la destinació ni la titularitat del subsòl de la
plaça formada pels àmbits d'aprofitament privat i equi¬ pament comunitari. Demana, doncs, que l'esmentat pla quedi damunt la taula fins a la propera sessió, perquè
es corregeixin tots aquests aspectes.
El Regidor d'Urbanisme i Medi Ambient, Sr. Armet,
després de reconèixer la importància de l'ordenació
esmentada pel Sr. Bonet que incideix sobre un dels
pòrtics d'entrada a la Ciutat, explica que precisament s'ha exclòs l'edificació contínua perquè en resultaria un edifici pantalla que hipotecaria el disseny futur de la
plaça de Cerdà i, per tant, el treball de les
Àrees
d'Urbanisme i Projectes Urbans s'ha esforçat a trobar
una solució (que no ha estat pas la preferida pel
promotor) establint tres cossos de diferents alçades i
amb unadisposiciódeterminada; que l'edifici d'equipa¬
ment comunitari, amb una superfície de 5.000 m2 ha
suscitat l'entusiasme del Districte pel planejament pro¬
posat; i que mentre l'Ajuntament de Barcelona no gaudeixi dels mateixos drets d'altres ciutats espanyoles
de més de 50.000 habitants, reclamarà una lleialtat institucional que comença peradmetre que els determi¬
nis urbanístics es prenen en aquest hemicicle d'acord
amb allò quetothom opina; tanmateix s'ofereixamante¬
nir un diàleg per corregir aquells aspectes tècnics en
què pugui haver-hi algun problema.
El Sr. Batlle i Girona assenyala les dificultats d'accés
a lazonaverda prevista entre la Gran Via, el passeig de la Zona Franca i la carretera del Prat i en recomana el trasllat en terrenyscontigus a l'equipament.
El Sr. Armet puntualitza que l'Ajuntament procura ubicar les zones verdes de manera que se'n garanteixi
la màxima utilització pública perevitar que, de facto, es converteixin en una mena de verd privat.
El Sr. Alcalde observa que perpropostes com laque acaba de fer el Sr. Batlle i Girona, la majoria se n'ha
NÚM. 35 30-XH-1991 GASETA MUNICIPAL DEBARCELONA 917
S'aprova el dictamen amb el vot en contra Srs.
Cullell, Mas, Samaranch, Blasi, Bonet, Colldecarrera, Perelló, Amat, Marcet, Fabregat, Batlle i Girona,
Puigdo-llers, Audet, Olmedo, i Alsina, pel quefa al apartatA-1)
relatiu al Plaespecial de l'illa delimitada perla Gran Via
de les Corts Catalanes, el passeig de la Zona Franca, l'antigacarretera del Prat i el carrerdel Radi.
Ratificar l'acord de la Comissió de Govern, de 18 d'octubre de 1991, pel qual s'aprova inicialment l'Estudi de detall d'ajust d'alineacions i reordenació de volums
del carrer de Perelló, núms. 38 a44. S'aprova per unanimitat.
Ratificar els acords de la Comissió de Govern, de 4
d'octubre de 1991, pels quals s'aprova: A) inicialment:
els Projectes d'Estatuts i Bases
d'actuació
per a la constitució de la Junta de Compensació de la unitat d'actuació 2 del Pla especial de definició de volums, reequipament i millora del sector delimitat per laGran
Via de les Corts Catalanes, el passeig de la Zona
Franca, els carrers del Cisell, d'Arnes, de l'Acer, de
Motors i pel límit del terme municipal de l'FHospitalet de
Llobregat, limitada pels carrers dels Alts Forns,
de
l'Estany, del Foc i de l'Urani, inclosa part de nova crea¬ ció.
i B)definitivament: el Projecte de
compensació
de la
unitat d'actuació delimitada pels carrers dels Comtes de Bell-lloc, del Marquès de Sentmenat i d'EvaristAr-nús.
El Sr. Fernández anticipa que el seu Grup
votarà
favorablement el punt relatiu al Projecte de compensa¬ ció de la unitat d'actuació delimitada pels carrers dels
comtes de Bell-lloc, delMarquès de Sentmenat i d'Eva¬
rist Arnús, sobre el qual mantenia certes reserves, vist que no afectael Centre del Vidre existenten
aquell barri
que causa molèsties al veïnat; ara
bé,
donat queha
expirat el termini d'ocupació de l'immobleon tal
Centre
està instal·lat, vol deixar constància de la reivindicació
veïnal que reclama la
transformació
de talfinca
en zona verda.La Sra. Perelló matisa que el Consell de
Districte de
les Cortsja ha traslladat als òrgans centrals
de l'Ajunta¬
ment un acord suficientment clar sobre el Centre del Vidre, el qual no té cap
relació
ambel projecte indicat
pel Sr. Fernández; i el Sr. Fernández reitera la necessitat d'emplaçar el Centre del Vidre en un
lloc
més idoni.
El Sr. Alcalde posa en relleu que cal trobar un
emplaçament adequat peral Centre del Vidre. S'aprova perunanimitat el dictamen en debat.
Ratificareis acords de laComissió de Govern, de 18
d'octubre de 1991, pels quals s'aprova: A)
Inicialment:
1) el Projecte d'urbanització corresponent al Projecte
de
compensació de la unitat d'actuació núm 2, de la zona delimitada per la Gran Via de les
Corts Catalanes,
el
passeig de la Zona Franca, els carrersde
Cisell, d'Ar¬
nes, de l'Acer, i dels Motors i pellímit amb l'Ajuntamentde l'Hospitalet de Llobregat; 2) el Projecte
d'urbanitza¬
ció del carrerd'Oviedo; 3) el Projected'urbanització
de
l'escala pública al carrer d'August Font.
i B) Definitivament: el Projecte
d'urbanització
dels
carrers del Torrent del Frare Blanc i dels Ouatre Ca¬ mins.
El Sr. Fernández dubta seriosament queles obres
del
Projecte d'urbanització de la unitat d'actuació núm. 2de la zona delimitada per la Gran Via de les
Corts
Catalanes, el passeig de la Zona Franca, els carrers
del
Cisell, d'Arnes, de l'Acer i dels Motors i pel límit amb
l'Hospitalet, es puguin realitzar als preus del
quadre
annex, que són força
més
baixos queels
del quadre
municipal, motiu pel qual demana que
l'expedient
estorni a la Junta de Compensació perquè els
actualitzi,
altrament el seu Grup hi
haurà
de votar en contra.També considera que el Projecte
d'urbanització
del
carrer d'Oviedo és un clar exemple d'expedient mal
tramitat, perquè no s'hi recullen les
observacions de
diversos serveis municipals i presenta claresdeficièn¬
cies com la no determinació dels passos de vianants i
minusvàlids i deltipus de paviment i preveu un
enjardi-nament molt car de mantenir, motius pels quals els seu
Grup haurà de votar igualment en contra.
La Sra. Perelló fa avinent que el Districte de les Corts
ha donat la sevaconformitat al Projecte relatiu al carrer
d'Oviedo, el qualperrecollirun topònim molt
estimat
en la zona, ha passat a denominar-se carrerde la Torre
Melina.
El Sr. Fernándezrecomanaque, perevitar susceptibi¬
litats, es tractin amb molta delicadesa els canvis del
Nomenclàtor de vies públiques que afectin noms d'al¬ tres ciutats espanyoles.
El Sr. Batlle i Girona observa que en el Projecte
d'urbanització corresponenta la unitat
d'actuació núm.
2 de la zona delimitada per la Gran Via de les Corts
Catalanes, el passeig de la Zona Franca,
els
carrersdel
Cisell, d'Arnes, de l'Acer i dels Motors i pel límit amb
l'Hospitalet, no hi estan
tècnicament definits elements
molt importants del clavegueram i la
pavimentació
i, per això, el seu Grup optaper l'abstenció.S'aprova el dictamen núm. 5 de l'ordre del dia per unanimitat excepte: en l'apartat A-1), relatiu a la unitat d'actuació núm. 2 de lazonadelimitadaperla Gran Via
de les Corts Catalanes, el passeig de la Zona Franca i
elscarrers delCisell, d'Arnes, de l'Acer i dels Motors i el
límit amb l'Hospitalet, en què voten en contra els
Srs.
Lacalle, Vidal-Cuadras, Fernández, i
Àlvarez
i s'abste¬nen els Srs. Cullell, Mas, Samaranch, Blasi, Bonet, Colldecarrera, Perelló, Amat, Marcet, Fabregat, Batlle i
Girona, Puigdollers, Audet, Olmedo, i Alsina;
i
enl'apar¬
tat A-2), relatiu al carrerd'Oviedo, en
què també
votenen contra els Srs. Lacalle, Vidal-Cuadras, Fernández, i
Àlvarez.
ÀMBIT
D'ORGANITZACIÓ
I ECONOMIASecretariaTècnica de Personal
Resolució d'expedients de compatibilitat d'activitats.
Aquest punt de l'ordre del
dia
es concreta enles
propostes següents:
Autoritzar al Sr. Ricardo Nieves i Garcerán, la com¬ patibilitat sol-licitada entre
la
sevaactivitat municipal
com a Tècnic Superior d'Arquitectura i Enginyeria i la
seva professió d'arquitecte, excloent del seu
exercici
el terme municipal de Barcelona pertal d'evitar possi¬
bles coincidències entre l'activitat pública i privada, garantint d'aquesta manera
l'objectivitat,
la imparciali¬
tat i la independència que ha de presidir la seva actuació com a funcionari, i persalvaguardar l'interès públic, que podria sortir
perjudicat
en casde
produir-se aquella
coincidència;
tanmateix: la sevadedicació
professional privada no
podrà
superarla meitat de la
jornada laboral setmanalvigent
al'Administració Públi¬
ca, tot de conformitat amb allò que disposen els
l'Administració de la Generalitat; i per altra banda, la present autorització estàcondicionada al'efectiu com¬
pliment dels deures públics i a la modificació de la
normativa d'Incompatibilitats.
Autoritzar a les senyores: Mercedes Alvira i Latorre,
M. Antonia Serra iAlberch, NúriaVentura i Orga, i Roser
Vilarrubí i Torres; la compatibilitat sol·licitada entre la
seva activitat municipal, amb la categoria que en cada
cas s'indica, i l'exercici de l'activitat privadaque cadas¬
cun d'elles declara, ja que aquesta activitat no figura
compresa entre les causes d'incompatibilitat previstes
en els articles 2, 11 i 12 de la Llei 21/1987, de 26 de
novembre, sobre Incompatibilitats del personal al servei
de l'Administració de la Generalitat, si bé la present autorització està condicionada a l'estricte compliment dels seus deures públics i al manteniment de la dedica¬ ció a l'activitat privada dintre dels límits establerts per l'article 11 de l'esmentada Llei i pot deixar-se sense efecte per modificacióde les circumstàncies relatives al
lloc de treball, permodificaciódel règim d'incompatibili¬
tats, o per interès públic.
Autoritzar al Sr. Ramon Aros i Julián, lacompatibilitat
sol·licitada entre la seva activitat municipal com a Tècnic Superior d'Economia i Sociologia i l'activitat d'Assessor comptable, si bé no podrà assumir, persí mateix o mitjançant substitut, la defensa d'interessos
contraris als de la Corporació municipal ni tampoc
podrà assessorar, informar o desenvolupar les activi¬
tats pròpies de la professió en aquells assumptes o
procediments en els quals l'Ajuntament o els seus
Organismes tinguin relació, i d'acord amb allò que preveu l'article 12, la seva dedicació professional pri¬
vada no podrà superar la meitat de la jornada laboral
vigent a l'Administració condicionant, en tot cas, la present autorització a l'efectiu i estricte compliment dels seus deures públics i a la modificació del règim
d'incompatibilitats.
Autoritzar al Sr. José Manuel Vázquez i Ortega, la
compatibilitat sol·licitada entre lasevaactivitat municipal
com a Tècnic Mitjà d'Arquitectura i Enginyeria i la
realització de treballs d'assistència tècnica per a la redacció del Projecte Gran Via Sud 2a. fase del terme
municipal de l'Hospitalper a l'Impsol(InstitutMetropolità
de Promoció del Sòl i Gestió Patrimonial), d'acord amb allò que preveu en l'article 9 de la Llei 21/1987, de 26
de novembre, d'Incompatibilitats del personal al servei
de l'Administració de la Generalitat i l'article 6 de la Llei
53/1984, de 26 de desembre, d'Incompatibilitats del personal al servei de les Administracions Públiques.
S'aproven les tres propostes perunanimitat, excepte
la última en què s'abstenen els Srs. Lacalle,
Vidal-Quadras, Fernández, i
Àlvarez.
Negociat de Règim Disciplinari
Declararincompatible el funcionari guàrdia urbà d'a¬
quest Ajuntament, Sr. Diego Quesada i Navas, per a l'exercici de la segona activitat com a zelador de l'Institut Català de la Salut, de conformitat amb el que
disposa l'article 6.7 de la Llei Orgànica 2/1986, de 13
de març, de Forces i Cossos de Seguretat, i l'article 4.1
de la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d'Incompatibili¬ tats del Personal al Servei de la Generalitat; i imposar al funcionariguàrdiaurbà Sr. DiegoQuesada Navas (núm.
1.483), la sanció de separació del servei, prevista a l'article 8 lletra a) del Reglament de Règim Disciplinari
aprovatpel Decret336/1986, de 6 de novembre, pel fet
de prestar serveis simultàniament, en aquesta Corpora¬
ció i enl'Institut Català de laSalut, fetque ésconstitutiu
d'una falta molt greu dedisciplinade conformitatamb el
que disposa l'article3 lletra h) de l'esmentat Reglament
de Règim Disciplinari; i comunicara les Administracions
Públiques competents la sanció disciplinària imposada,
a efectes de lasevaanotacióenelRegistre de Personal
corresponent.
Imposar al funcionari Sr. Fulgencio Ros i Bautista
(núm. 18.114), lasanció de separaciódel servei, previs¬
taa l'article 28 1.1 lletraa) de la Llei Orgànicade Forces i Cossos de Seguretat 2/1986, pel fet d'haver causat lesions de caràcter molt greu, qualificades d'homicidi frustrat, al ciutadà marroquí Sr. Abdelonaid Nour, tal i
com es declara provat per la sentència de la Sala 2a. del Tribunal Suprem, de 19 de desembre de 1990, a
l'antecedent de fet núm. 1, modificat perl'únicfet de la segona sentència de la mateixa Sala dictada en la
mateixa data; acte que és constitutiu d'una falta molt
greu de disciplina previstaa l'article 27.3 de l'esmenta¬
da Llei Orgànica de Forces i Cossos de Seguretat
2/1986, per ser una conducta constitutiva de delicte dolós; i comunicar a les Administracions Públiques competents la sanció disciplinària imposada al funcio¬
nari als efectes de la seva anotació en el Registre de Personal corresponent.
El Sr. Bonet anuncia el vot favorable dels membres del seu Grup a les dues propostes precedents, però
lamenta la forma com s'ha tramitat la darrera, ja que, vistos els fets que la sentència judicial declarà provats
enel mes de desembre de l'any passat, i el càrrec que ocupava l'inculpat, la imposició de la sanció s'havia
d'haver tramitat amb més diligènciai, tanmateix, l'Ajun¬ tament ha vingut pagant al funcionari expedientat el 75 % de la seva retribució més l'ajuda familiar des de
1989 fins ara, a pesar que la suspensió provisional
només pot durar sis mesos.
El Sr.Torres, arequeriment de l'Alcaldia, precisaque
l'inculpat es troba internata lapresó de Lleida i que, en la seva opinió, l'expedient ha tingut la tramitació cor¬
recta.
S'aproven per unanimitat ambdues propostes.
ÀREA DE FINANCES
Assessoria Tècnica de Pressupostos i Comptes
Aprovar modificacions de crèdits dins el Pressupost
General de 1991 de conformitat amb la documentació
adjunta.
S'aprova amb l'abstenció dels Srs. Cullell, Mas, Sa¬ maranch, Blasi, Bonet, Colldecarrera, Perelló, Amat, Marcet, Fabregat, Batlle i Girona, Puigdollers, Audet, Olmedo, i Alsina.
Incloure dins les partides ampliables del Pressupost
Municipal de 1991, la núm. 258.442.01-03.09per excés
d'ingrés consignat com a previst en la partida núm.
559.00.
_
El Sr. Àlvarez considera que, malgrat haver-se millorat
la presentació dels comptes municipals, hi persisteixen
encara algunes deficiències, com aquesta desviació de
150 milions en les previsions corresponentsa la Planta
incineradora; i expressacertes reserves quant al tracta¬
NÚM. 35 30-XII-1991 GASETA MUNICIPAL DEBARCELONA 919
Direcció de Serveis d'Ingressos
LaPresidència disposa, amb assentiment del Consis¬ tori, el debat conjunt dels quatre punts següents de
l'ordre del dia.
El Sr. Lacalle,envista de les modificacions ques'han
distribuït aquest mateix matí, demana, alternativament,
o bé que es retiri el dictamen o bé que la Secretaria
emeti un informe sobre l'escaiença de discutir-les ara; i
anuncia el propòsit d'impugnar, en cas contrari, els
acords que es puguin prendre.
El Sr. Alcalde replica que hi haurà ocasió d'emetre l'informe demanat i que el curs del debat permetrà
avaluar si les modificacions introduïdes tenen un caràc¬
ter tant substancial quevarií profundament el sentit dels
dictàmens inicials.
El Sr. Mas abonaparcialment la petició delSr. Lacalle indicant que si les modificacionstenen caràcter subs¬
tancial, un principi d'elemental cortesia imposaria sus¬
pendre el debat i convocar una sessió
extraordinària
per dintre de tres o quatre dies per tal de poder-les estudiar més còmodament.
El Sr. Alcalde reitera que el curs del debat permetrà ponderar el caràcter substancial o no de les modifica¬
cions darrerament proposades.
Imposar per a l'exercici 1992 i successius, l'Impost
sobre activitats econòmiques.
1. Derogar les Ordenances fiscals
núms.
1.4.1, regu¬ ladora de les LlicènciesFiscals, Comercials i Industrials ide Professionals i Artistes; 1.4.2, reguladora de l'Arbitri sobre la Radicació; i núm. 2.2.1, reguladora de l'Impost
Municipal sobre la Publicitat.
2. Modificar per a l'exercici 1992 i següents, les
Ordenances fiscals següents: General; núm. 1.1 Impost
sobre Béns Immobles; 1.2 Impost sobre Vehicles de
Tracció Mecànica; 1.3 Impost Municipal sobre l'Incre¬ mentde Valor dels Terrenys de NaturalesaUrbana; 2.1
Impost sobre Construccions, Instal·lacions i Obres;
núm. 3.1 Taxes per Serveis Generals; 3.2 Taxes per Serveis de Bombers; 3.3 Taxes pels Serveis Fúnebres i
Cementiris; 3.4 Taxes per Serveis Urbanístics; 3.5 Ta¬
xes pels Serveis de Neteja; 3.6 Taxa de Clavegueram;
3.7 Serveis de Mercats; 3.8 Taxesper Serveis d'Inspec¬ ció i Prevenció Sanitària; 3.9 Taxes per Serveis de la
Guàrdia Urbana i Circulacions Especials; 3.10 Taxes perl'Eliminació de Residus Sòlids Urbans; i 4 Contribu¬
cions Especials.
3. Modificar les categories fiscals de les vies
públi¬
ques.
4. Aprovar, per al'exercici 1992 i
successius, l'Orde¬
nançanúm. 1.4, reguladorade l'Impost sobre Activitats Econòmiques.Imposarper al'exercici 1992 i successius,
l'Ordenan¬
çaGeneral de Preus Públics.
1. Aprovar, per al'exercici 1992 i
successius, l'Orde¬
nançaGeneral de Preus Públics.2. Modificar, per a l'exercici 1992 i successius
les
Ordenances reguladores de PreusPúblics
següents: núm. 5.1 Per la Utilització Privativa del Domini PúblicMunicipal; 5.2 Aprofitament del Vol, Sòl i
Subsòl;
i5.3
Per Estacionament de Vehicles.
El Regidorde Finances, Sr. De Nadal, després d'ad¬ vertir que en el període d'informació pública els
Grups
d'oposició tindran l'oportunitat de formular les al·lega¬cions i observacions que estimin necessàries als expe¬ dients que avui només són objecte
d'aprovació inicial,
començala defensa dels quatre dictàmens precedents
dient que les Ordenances de 1992 han de
complir
trescondicions: 1a) assegurar la
suficiència financera
per afrontar els Pressupostos de 1992 mantenintl'equilibri
econòmic de l'Ajuntament; 2a) complir la promesa del'oferta electoral de la majoria, de mantenir la
pressió
fiscal municipal dins d'un ventallcomprès
dintre lapressió fiscal dels cinc anys anteriors; i
3a)
integrar-seen la política global.
Tocanta l'aspecte de lasuficiència financera,exposa
que les Ordenances presentades impliquen un incre¬
ment de recursos d' 11.000 milions de pessetes sobre els padrons existents ide 3.000 milions
més
peramplia¬ ció de les bases fiscals, de manera que l'increment se situaen el 12 % sobre les mateixes condicions de l'anyanterior i en el 16 % si es compta el creixement de les
bases fiscals; que el proper exercici serà el de plena entradaenvigor de totes lesfigures tributàries previstes a la Llei d'Hisendes Locals, de les quals l'últimaa fer-ho
ha estat l'Impost sobre les activitatseconòmiques; que les línies mestres de lapolítica fiscal municipal parteixen de la constatació que Barcelona és una ciutat amb un creixement industrial i comercial al costat del qual es
produeix un reequilibri de laseva
població
en el conjuntde l'àreametropolitana, de manera quedavant d'aques¬ ta situació cal aprofitar l'Impost sobre activitats econò¬
miques perquè contribueixi efectivament al conjunt del finançament municipal i limiti el creixement de la
pressió
que pesa sobre la propietat; que l'1 % de la renda
disponible per alespersones és absorbitper la imposi¬
ció sobre la residència, mentre que només un 0,30 % del producte interior brut contribueix al finançament
municipal: cal, doncs, reequilibrar aquesta relació; que
l'impost sobre les activitats
econòmiques
existeix aFrança, Alemanya i a
Gran
Bretanya(on l'impost
sobrela propietat té dues modalitats: sobre la propietat do¬
mèstica i sobre la propietat de l'activitat econòmica);
que l'activitat
econòmica
aporta a França el 51%
delsingressos dels Ajuntaments i a Alemanya el
40 %
del finançament local,però
a Espanyafins
aranomés
contribuïa amb un 12%, a Barcelona, per efecte de l'Impost de
radicació
i, peraixò,
s'ha reclamat insistent¬ mentlacreaciód'una fiscalitat sobre l'activitat econòmi¬ca que permeti una
distribució més
justa de lescàr¬
regues fiscals.
Relativitza, seguidament, la
contribució
de l'activitateconòmica alfinançament municipal un copimplantat el
nou impost dient que serà d'un
0,56
% del producteinterior brut (percentatge inferior ai de 1985), del 0,2 % de la facturació total de les empreses i de l'1,2 % dels
beneficis declarats a la Central de Comptes del Banc
d'Espanya; que l'increment de la fiscalitat
serà
de100
pessetesdiàries per a una botiga de
50
m2,
de200
pera unade 85 m2 i de 300 per les demés de 85
m2;
que l'increment que l'Impostsignifica, pot ésser cobert, perexemple, amb la quantitat que un restaurant cobra per la ració de pa d'una taula; que la regulació del nou
Impost hafet possible reduir,
després
deldiàleg
amb elGrup d'Iniciativa per Catalunya, el tipus de l'Impost
sobre els béns immobles del 0,88 al 0,86, mentre que
Madrid, en canvi, que ha fixat en l'esmentat Impost un coeficient de ciutat d'1,7, ha augmentat un 18% l'Im¬
post sobre
béns
immobles, de manera que sumantambdues figures tributàries la
pressió
fiscal ha crescutforça més que
ací.
Explica que la nova