• No se han encontrado resultados

Gaseta municipal de Barcelona. Any 078, núm. 35 (30 des. 1991)

N/A
N/A
Protected

Academic year: 2020

Share "Gaseta municipal de Barcelona. Any 078, núm. 35 (30 des. 1991)"

Copied!
32
0
0

Texto completo

(1)

GASETA

MUNICIPAL

SUMARI

Consell Plenari

Acta sessió 25-X-1991

Disposicions generals

Acords dels òrgans degovern

Modificacions decrèdit

912

927

Consell Municipal Permanent

Actasessió 23-X-1991

Anuncis

Anuncis publicatsen el Butlletí Oficial de laProvín¬ cia dels dies 1 al 30 de novembre de 1991

936

939

Ajuntament

Utr

de Barcelona

(2)

CONSELL

PLENARI

Acta de la sessió celebrada el 25 d'octubre de

1991, i aprovada el 29 de novembre de 1991

Al Saló de la ReinaRegent de la Casade la Ciutatde

Barcelona, el dia vint-i-cinc d'octubre de mil nou-cents noranta-u, es reuneix el Consell Plenari sotalapresidèn¬

cia de l'Excm. Sr. Alcalde, Pasqual Maragall i Mira, i hi

concorren els ll·lms. Srs. Tinents d'Alcalde Lluís Armet i

Coma, Joan Clos i Matheu, i Eulàlia Vintró i Castells, i

els ll·lms. Srs. Regidors Marta Mata i Garriga, Joaquim de Nadal i Caparà, Juan José Ferreiro i Suàrez, Joan Torres i Carol, Antoni SantiburcioiMoreno, Enric Truñó i Lagares, Albert Batlle i Bastardas, Guerau Ruiz i Pena,

Xavier Valls i Serra, Oriol Bohigas i Guardiola, Carolina

Homar i Cruz, Núria Gispert i Feliu, Francisco Narvàez i Pazos, Joan Fuster i Sobrepere, Xavier Casas i

Mas-joan, Antoni Lucchetti i Farré, Francesc Vicens i Giralt,

Josep M. Cullell i Nadal, Artur Mas i Gavarró, JosepM.

Samaranch i Kirner, Sara M. Blasi i Gutiérrez, Jordi

Bonet iAgustí, Joan Colldecarrerai Ortiz, Teresa Perelló i Domingo, Fèlix Amat i Parcerisa, Antoni Marcet i

Rocabert, Daniel Fabregat i Llorente, Modest Batlle

i Girona, Joan Puigdollers i Fargas, Joan Antoni Audet i Novell, Josep L. Olmedo i López, Jaume Alsina i Oliva,

Enric Lacalle i Coll, Aleix Vidal-Quadras i Roca, José

Alberto Fernández i Díaz, Emilio

Àlvarez

i Pérez, assis¬ tits per I'll Im. Sr. Secretari General, Jordi Baulies i

Codal, que cedifica.

Excusa laseva assistència I'll Im. Sr. Josep Caminal i Badia.

Hi és present l'Interventor Municipal, Sr. Madí

Pago-nabarraga i Garro.

Constatada l'existència de quòrum legal, laPresidèn¬ cia obre la sessió a les deu hores i vint-i-cinc minuts.

Es dóna per llegida l'acta de la sessió anterior, celebrada el 27 de setembre de 1991, l'esborranyde la qual ha estat tramèsatotsels membresdel Consistori; i s'aprova.

El Sr. Fernández, com a qüestió prèvia al despatx d'ofici plantejaque quedin sobre la taula els assumptes del despatx d'ofici que compoden un pronunciament de ratificació, perquèels corresponents expedients ahir

a migdia encara no eren ala Secretaria General.

El Sr. Alcalde significa que l'enunciat del despatx d'ofici se sol lliurar als Grups polítics adarrera hora; el

Sr. Santiburcio observa que en la reunió del Consell

Municipal Permanent, els Grups de l'oposició tingueren

ocasió de prendre coneixement dels Convenis subjec¬ tes a ratificació; i el Sr. Fernández insisteix que els

punts assenyalats amb els núms. 9, 11 i 12 haurien de restar sobre lataula, altrament el seu Grup hivotarà en contra perles raons exposades.

En el despatxd'ofici el Consell Plenari acorda: Quedar assabentat que la Junta Electoral Central ha expedit, l'1 i el 4 d'octubre de 1991 respectivament,

credencials expressives de la designació com a Regi¬ dors d'aquest Ajuntament dels Srs. Francesc Trillas i

Jané, i Josep M. Vegara i Carrió, en substitució del Sr.

Josep M. Espinàs i Xivillé i de la Sra. M. Aurèlia

Capmany i Famés.

El Sr. Alcalde requereix la presència dels ll·lms. Srs. Francesc Trillas i Jané, i Josep M. Vegara i Carrió i,

després de comprovar llurs credencials, els pregunta si els afecta alguna causa d'incompatibilitat. Els nous

Regidors electes manifesten que no. Tot seguit el Sr.

Alcalde els formula la pregunta següent: ¿Jureu o

prometeu per la vostra consciència i honor complir

fidelment les obligacions del càrrec de Regidor de

l'Ajuntament de Barcelona, amb lleialtat al Rei i respec¬ tar i ferrespectarla Constitució i l'Estatut de Catalunya? Els ll·lms. Srs. Francesc Trillas i Jané, i Josep M. Vegara i Carrió, dempeus, contesten que ho prometen; i el Sr.

Alcalde, atès que els nous Regidors han presentat a la

Secretaria General la declaració de béns i activitats establerta als articles 75.5 de la Llei 7/1985, Reguladora de les Bases del Règim Local, 148 de la LleiMunicipal i de Règim Local de Catalunya, i 30 del Reglament d'Organització, Funcionament i Règim Jurídic de les

Entitats Locals, els dóna possessió del càrrec de Regi¬ dor d'aquest Ajuntament.

Els ll·lms. Srs. Francesc Trillas i Jané, i Josep M.

Vegara i Carrió s'incorporen a la sessió.

El Sr. Alcalde dóna labenvinguda alsnous membres

del Consistori i evocalatrajectòriade serveis ala Ciutat del Sr. Josep M. Espinàs i Xivillé, i de l'enyorada M. Aurèlia Capmany i Farnés.

Quedarassabentat del decret de l'Alcaldia, de27 de setembre de 1991 (NC-115), que designa l'll im. Sr. Joan Clos i Matheu, representant d'aquest Ajuntament al Consell Territorial de la Propietat Immobiliària de

l'Àmbit Metropolità de Barcelona, en substitució de

I'll Im. Sr. Lluís Armet i Coma.

Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, d'11

d'octubre de 1991 (NC-117), que designa l'll im. Sr. Joan Torres i Carol, representant d'aquest Ajuntament al Comitè Executiu del Consell d'Administració del

COOB'92, SA, en substitució de la ll·lma. Sra. Mercè

Sala i Schnorkowski.

Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, d'11

d'octubre de 1991 (NC-116), que designa l'll im. Sr. Xavier Casas i Masjoan, representant d'aquest Ajunta¬

menta la Casa de Misericòrdia, ensubstitució de l'll im. Sr. Joan Clos i Matheu.

Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 15

d'octubre de 1991 (NC-118), que nomena la Sra. Pilar

Figueras i Bellot, Directora d'Ensenyaments Musicals.

Ratificar el decret de l'Alcaldia, de 4 d'octubre de 1991 (R-111), que fixa com a festes locals a celebrar

durant 1992 en el terme municipal de Barcelona: el 24 desetembre, Festivitatde la Mare de Déu de laMercè, i

el 8 de juny, dilluns de Pasqua Granada.

Ratificare Is decrets de l'Alcaldia, de 19 de setembre de 1991, pels quals, en virtut de concurs, es nomenen: el Sr. Josep Lluís Moreno i García, Director de l'annex de la Casa Golferichs (P-890); el Sr. Enric Prades i

(3)

NÚM. 35 30-XH-1991 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 913

Districte de l'Eixample (P-891); la Sra.

Àngels

Navarro i Simon, Cap del Nucli Orgànic d'Activitats Culturals,

Joventut i Centres Cívics del Districte de les Corts

(P-892); la Sra. Clara Capitán

i Montenegro, Cap de

l'Oficina de Mecanització de la Unitat Operativa de Població i Atencions de l'Estat (P-893); la Sra. Joana Carricondo i Santisteban, Cap del Centre de Serveis

Socials del Districte de Sant Martí (P-894); la Sra. Lídia García i Soler, Supervisora Adjunta d'Atenció Persona¬

litzada al 010 (P-895); la Sra. M. Neus

Llop i Mestres,

Responsable de Grup de PrimerOrdre de

l'Àrea

d'Edu¬ cació (P-896); el Sr. Francisco Pérez i García, Director del Centre Cívic del Raval Sud (P-897); el Sr. Jordi

Reynés i Garcés, Director del Centre Cívic de la Sedeta

(P-898); el Sr. Juan Manuel Ortega i Lopera, Director del

Centre Cívic del Pati Llimona (P-899); el Sr. Pere Galo-bart i Espinosa, Cap del Centre de Manteniment de

l'Àreade Manteniment i Serveis (P-900); elSr. Salvador

Moneada i Lluís, Cap del Servei de Programes de

l'Institut Municipal de la Salut (P-901); i el Sr. Antonio Arias i Enrich, Cap del Servei d'Informació Sanitària del

mateix Institut (P-902).

Ratificare Is decrets de l'Alcaldia, de 19 de setembre de 1991 (P-903-906), pels quals, en virtut de concurs,

es nomenen Col·laboradors del Contribuent de l'Àrea

de Finances les senyores i senyors següents: Josefina

Vidal Fernández, Montserrat Vito i Ibañez, Magdalena

Parramona i Martí, Josep Pascual i Gavilán, Jordi Rosell i Masvidal, M. Carmen Soto i Bautista, Ramón Vidal i

Àlvarez,

Margarita Gutiérrez i Molina, Josep Justo i Bosch, Josep Miquel Martín i Badia, M. Isabel Masnou

de Mingo,

Jçrdi

Moreno i Franco, Carmen Olivé

Pasqüi-na, Carme

Álvarez

i

Álvarez,

Inmaculada Calvo i Sán¬ chez, MargaritaChaves i Viña, Manuel Dealbert i López,

Carmen Estevez i González, i Isaac Gutiérrez i Barros. Ratificar les resolucions del President de Districte

d'Horta-Guinardó, de 15 de maig i 8 de juliol de 1991, la primera de les quals deixa sense efecte el contracte

d'obres de clavegueram i pavimentació del carrer de

Jaume Puigvert entre el de Mestre Serrano i el tram existent adjudicat a Gadri, SA, per incompliment de les

obligacions de dipositar la garantia definitiva de desig¬

nar representant per formalitzar el contracte i d'abonar

l'import dels anuncis amb contracció novament de la quantitat de 12.374.002 pessetes disposada contra la

Partida 649.01.432.01, Programa 017. del Pressupost de 1990, per a la celebració de nou contracte mitjan¬

çant contractació directa; mentre que lasegona adjudi¬

ca el nou contracte, en les mateixes condicions, a

Auxiliar de Obras y Canalizaciones, SA, amb aplicació

de ladespesa al'esmentada consignació pressupostଠria.

El Sr. Alcalde fa avinent que elnom delcarrerafectat

per aquestes resolucions és el de Jaume Puigvert i no pas Jaume Piquet com figurava a la còpia del despatx d'ofici lliurada als Grups municipals, esmena queconfir¬

men els Srs. Amat, i Batlle, el qual explica els motius

d'ambdues resolucions mentre que el Sr. Alcalde re¬

marca que les esmentades resolucions són exponent

de les

àmplies

capacitats de decisió transferides als Districtes.

S'aprova amb el vot en contra dels Srs. Lacalle,

Vidal-Quadras, Fernández, i

Àlvarez.

Quedar assabentat de l'acord de la Comissió de

Govern, de 18 d'octubre de 1991, que rectifical'annex

de tarifes d'aparcament de Mercabarna, aprovat per acord anterior de la mateixaComissió, de 9 de maig de

1991, en el sentit que el preu de les targetes

T-3

(camió) had'ésser 38.000 pessetes, i aprovales tarifes

relatives a l'entrada manual per a l'any 1991.

Ratificar l'acord de la Comissió de Govern, de 18 d'octubre de 1991, que aprova el Conveni de col·labo¬

ració amb Tres per 3, SA, per subvencionar les obres

de remodelatge del Teatre Victòria per un import de 161.892.000 pessetes a abonar en cinc anualitats per les quanties que es concreten per a cada any.

El Sr. Alcalde comenta l'abast d'aquest Conveni

sobre el Teatre Victòria.

S'aprova amb el vot en contra dels Srs. Lacalle, Vidal-Cuadras, Fernández, i

Àlvarez.

Ratificar el decret de l'Alcaldia, de 30 de juny de 1991 (EF-510), que aprovenels Comptes de cabals de

Dipositaria, corresponents al segon trimestre de 1991.

El Sr. De Nadal subratlla que aquests Comptes de

cabals estana disposiciódels membres del Consistori i

han estat degudament fiscalitzatsperla IntervencióMu¬

nicipal.

S'aprova amb el vot en contra dels Srs. Lacalle, Vidal-Cuadras, Fernández, i

Àlvarez.

Quedar assabentat dels decrets de l'Alcaldia, de 26

dejuliol i 1 d'agost de 1991 (EF-449 i 450), que aproven reconeixements de crèdit per import de 217.448.559 i 751.829.888 pessetes, respectivament.

Ratificar el text dels Convenis següents:

A) Amb la Gerència d'Infrastructura de la Defensa,

sobre les casernes de Jaume I i Roger de Llúria i els

habitatges annexos i la finca núm. 12 del carrer de la

Mercè.

B) Amb el Consell Insular de Menorca, relatiu a l'organització d'un curs de formació per a la pràctica

psicomotriu educativa.

C) Amb l'Institut de Disminuïts de l'Ajuntament

d'Ar-hus(Dinamarca), sobre el projecteGemini, que com

a objectiu afavorir la integració laboral i social deperso¬ nesamb disminució o en atur.

El Sr. Fernández demana que es faci patent davant

les instàncies pertinents la sensibilitat municipal per la

problemàtica que pot generar el desallotjament dels

habitatges i pavellons militars afectats pelConveni amb

la Gerència d'Infrastructura del Ministeri de la Defensa. Ei Sr. Alcalde significa que tals obligacions cor¬ responen a la Universitat Pompeu Fabra i, en darrer terme, alaGeneralitat de Catalunya.

Agrair als Molts Il·lustres Ajuntaments de les ciutats

de Reus, de la Seu d'Urgell, de Sant Celoni, de Camp¬ devànol i de Palau de Plegamans l'emotiu record que han dedicat a la ll·lma. Sra. Maria Aurèlia Capmany i

Famés, Regidora que fou d'aquest Ajuntament. Aprovar exercint funcions de Junta General de la

Societat Privada Municipal Barcelona Activa, SA, la

proposat següent:

A) Renovar els membres Regidors del Consell d'Ad¬

ministració d'aquesta Societat i, conseqüentment, ces¬

sarelsRegidorsque n'han format part durant el mandat consistorial 1987-1991, tot agraint-los els serveis pres¬ tats.

B) Designar membres del Consell d'Administració de

la SPM Barcelona Activa, SA, els ll·lms. Srs. Regidors següents: Antoni Santiburcio i Moreno, Josep M. Vegara

i Carrió, Francesc Trillas i Jané, Antoni Lucchetti i Farré, Jaume Alsina i Oliva, i JoséAlberto Fernández Díaz.

C) El termini de designació dels Consellers que es

nomenen s'adequarà al que prescriu l'article 15 dels

(4)

D) Facultar el President i el Secretari General de

l'Ajuntament, indistintament, per comparèixer davant

notari i elevar a escriptura pública els nomenaments

anteriorment relacionats, així com per complir amb els

tràmits necessaris per alasevainscripcióen elRegistre

Mercantil, àdhuc la correcció dels errors materials en

cas necessari.

Presents en la sessió els Regidors designats per

aquests càrrecs, els accepten i manifesten no incórrer

en incompatibilitats legals per al seu exercici, especial¬

ment les de la Llei 25/1983, de 26 de desembre. Ratificar exercint funcions de Junta General de la Societat Privada Municipal Barcelona Activa, SA, el decret de l'Alcaldia, de 25 d'octubre de 1991, que

nomena President i Vice-president del Consell d'Admi¬ nistraciód'aquesta Societat els ll·lms. Srs. Antoni Santi-burcio i Moreno i Josep M. Vegara i Carrió, respectiva¬ ment.

S'inicia, tot seguit, el debat dels assumptes inclosos

a l ordre del dia:

ALCALDIA

Ratificació del decret de l'Alcaldia que nomenaRegi¬

dors- Presidents dels Districtes Municipals.

Aquest punt de l'ordre del dia es concreta en les propostes següents:

Ratificar el decret de l'Alcaldia, de 24 d'octubre de 1991 (NC-127), que nomena amb caràcter definitiu

Regidors-Presidents dels Districtes: de Ciutat Vella,

l'll im. Sr. Xavier Casas i Masjoan; de

Sants-Montjuïc,

l'll im. Sr. Enric Truñó i Lagares; d'Horta-Guinardó, l'll im. Sr. Albert Batlle i Bastardas; de Nou Barris, l'll im. Sr.

Juan José Ferreiro i Suàrez; de Sant Andreu, l'll im. Sr. Antoni Santiburcio i Moreno; i de Sant Martí, l'll im. Sr.

Joaquim de Nadal i Caparà.

Quedar assabentat dels decrets de l'Alcaldia, de 24

d'octubre de 1991 (NC-128-131 ), pels quals s'estableix interinament que les delegacions de firma cor¬

responents a competències delegades per l'Alcaldia a les Presidències dels Districtes de Gràcia, l'Eixample,

les Corts, i Sarrià-Sant Gervasi, quedin atribuïdes, res¬

pectivament, als ll·lms. Srs. Xavier Valls i Serra, Antoni

Marcet i Rocabert, Teresa Perelló i Domingo, i Fèlix

Amat i Parcerisa, deixant sense efecte l'anterior decret de 5 dejuliol.

El Sr. Santiburcio explicaque avui únicamentes porta la ratificació dels nomenaments de President de sis

Districtes, mentre que en els altres quatre només

s'es-tableixen interinament unes delegacions de firma

per demostrar al Grupde Convergència i Unióels beneficis de la via de consens institucional en lloc de la confron¬

tació, i la generositat política de l'equip de govern (no corresposta per les màximes institucions polítiques del

país) en cedir tres Presidències de Districte: es fa, doncs, a l'esmentat Grup l'advertènciaque si continua

pel camí de la confrontació, no participarà en elgovern dels Districtes.

El Sr. Mas opina que l'Alcaldia no ha fet honor al

compromís, assumit la darrera sessió, de respectar

l'opinió majoritària dels Consells de Districte quant al

nomenament dels seus Presidents, compromís que es

trenca sense que el Grup de

Convergència

i Unió hagi

fet res que ho justifiqui, sinó que, des del moment en

què espresentà, per sorpresa, la proposta de modifica¬

ció de la Normativa reguladora de l'organització dels

Districtes intentà, amb la màxima discreció i mitjançant el diàleg, fer veure al Grup Socialista que anava a

cometre unerror, i defugi, durantmolts dies, fer declara¬

cions per evitar que es poguessin adduir després com

excusa de futures actituds.

Considera que el seu Grup ha donat totes les facili¬

tats persalvarunprocés, adoptat per consens,fins que el Sr. Alcalde signà un decret que confirmava les

posicions de la majoria i perjudicava les del seu Grup, que, tanmateix, no ha fet res més que allò que havia anunciat, mentre que la majoria, en canvi, ha dinamitat

les bases del procés de descentralització i tampoc no ha volgut salvar-ne la credibilitat, si més no, per la via delsfets, sinó que s'ha negat,fins i tot, a deixar oberta lapetita porta indicada la darrera sessió de maneraque,

en assabentar-se'n, el Grupde Convergència i Unió es

limità a anunciara la Ciutatquè pensavafer.

Creu que el capteniment de la majoria no ajuda a la consolidació dels principis democràtics; que si la majo¬ riano està satisfeta del procés de descentralització pot

canviar-loperò no ha de fer perdre el temps amb vanes

disquisicions; i que el seu Grup té dret a defensar el

manteniment de la legalitat vigenti la consolidació dels

principis democràtics, encara que això li comporti per¬ dre la Presidència de tots els Districtes i haver de

presentar quatre recursos en comptes d'un.

El Sr. Batlle indica que durantanyselGrup Socialista i

el Partit queli dóna suport han fetcridesala

recomposi-ció del consens sobre l'ordenacióterritorial, trencat per

Convergència i Unió, i han tingut l'esperança que la

consciència democràtica de l'esmentada coalició cer¬

caria una solució al desgavell institucional provocat per les Lleis d'ordenació territorial arreu de Catalunya i,

especialment, a la conurbació de Barcelona. Tanmateix,

durant anys, el poder local ha estat laminat amb l'ajuda

dels òrgans desconcentrats creats pel govern de Con¬

vergència i Unió com elements de confrontació institu¬ cional; que concretament ha estat un escàndol el fet que la major part de caps de llista de Convergència i

Unió derrotats en les eleccions de les capitals de

comarca haginpassatapresidir els Consells comarcals

respectius amb les consegüents distorsions en el fun¬

cionament d'aquests òrgans; que Convergència i Unió ha oblidat queel model de descentralització de Barcelo¬

na s'inscrivia en una escalamés àmplia d'abast metro¬

polità i que se suprimí un organisme de coordinació i

solidaritat entre tots els Municipis de la conurbació barcelonina. Afegeix que per respecte als ciutadans de

Barcelona, la majoriaen elgovern no pot renunciarafer

entendre alGrupde Convergènciai Unióque l'oferta de

govern de coalició territorial mantingut finsavui, reclama

una lleialtat envers al Grup majoritari; que quan el govern municipal deixa en mans d'aquest Consell Ple¬

nari la decisió última sobre lespresidènciesde Districte, el Grup beneficiari d'aquest acte de generositat, ha anunciat la no acceptació de la decisió plenària: per

tant, el Grup Socialista ha d'expressar laseva sorpresa peraquest anunci i ferunacrida alsentit deresponsabi¬

litat i respecte democràtic del Grup convergent envers el màxim òrgan de representació dels ciutadans de

Barcelona, demanant al Grup que reflexioni, i establint, mentrestant, un Regidor delegat en quatre Districtes a

l'espera que es pugui continuar produint a la Ciutat la situació, excepcional enel conjunt del territori català, de

consens en matèria de governació territorial i que es

pugui recompondre el consens trencat per les Lleis

(5)

NÚM. 35 30-XH-1991 GASETA MUNICIPAL DEBARCELONA 915

El Sr. Lacalle manifestaque allò que ésveritablement democràtic és acceptar el veredicte de les urnes, tan¬ mateix el Grup Socialista tenia el problema que les

Normes de descentralització fins ara vigents no li ana¬

ven prou bé perquè les urnes no li havien donat els

resultats esperats; que el Grup Popular, que ha desen¬

volupatfins ara una

funció

arbitral, avui ha d'expressar

la seva oposició perquè el Grup Socialista s'equivoca en estendre a tota la Ciutat el conflicte existent en un

Districte i provocar-ne la judicialització en detriment

d'aquest Plenari; que el Grup de Convergència i Unió

oferí unavia de solució ensubstituir el Sr. Fabregatper la Sra. Blasi com a candidat a la Presidència del Districte de Gràcia; que l'Alcaldiatétot el dret aaplicar

la legislació catalana, però no ha de recórrer a invents que nosón absolutament democràtics; i que per aques¬ tes consideracions el seu Grup votaràavui en contra.

El Sr. Santiburcio puntualitzaque lajudicialització del

conflicte en tot cas no l'ha provocada el Grup Socialis¬

ta; que el veredicte de les urnes ha posat al Grup

Socialistaen el govern iel Grup de Convergènciai Unió en l'oposició i, tanmateix, aquest Grup pot passar a

ésser govern en els Districtes si compleix unacondició sine qua non: que hi hagi pau institucional; que el fet

que avui no s'hagi portat la ratificació del nomenament

de membres de l'equip de Govern com a Presidents

dels Districtes de l'Eixample, les Corts, Sarrià - Sant

Gervasi i Gràcia s'ha d'entendrecom un gestpoliticper

donar l'oportunitat de rectificar i poder, així, resoldre la

qüestió en la propera sessió plenària; que el seu Grup

està disposat ha aplicar ara mateix la Llei Municipal de

Catalunya, que considera els Districtes òrgans de parti¬

cipació sense cap menade responsabilitat executiva.

El Sr. Mas replica que el Grup Socialista ha de

plantejar els seus criteris sobre l'ordenació territorial en el Parlament de Catalunya i no pas enaquesthemicicle,

i no ha de convertir els Districtes de Barcelona en

moneda de canvia talfi; que l'esmentatGrupno ha de

fer tants escarafalls de les Lleis d'ordenació territorial

perquè tambéhi haun Consell Comarcal presiditper un militant socialista queestàa l'oposició enel seu Ajunta¬ ment; i que peral Grupesmentat lleialtat institucional tal

vegada significa manca de discrepància,

obediència

absoluta i existència d'uns Presidents de Districte de

primera i uns altres de segona, que, tanmateix, per un sentit profund de la lleialtat institucional s'han callat moltes coses que haurien pogut dir com a oposició.

Agrega que el seu Grup, en l'exercici dels drets que li

atorga l'ordenament vigent, i en defensa dels principis

democràtics, anuncià el propòsit de recórrer el decret

signat per l'Alcalde, si finalment és ratificat per aquest Consell Plenari; que les amenaces velades del

Sr.

Santiburcio donen a entendre que s'incomplirà el com¬

promís, assumitperl'Alcalde lapassada sessió sobre el nomenament dels Presidents de Districtes; i que el seu

Grup, que tenia ja raons per recórrer la

modificació

de les Normesreguladores de l'organització dels Districtes,

a laqual era radicalment contrari, estava disposat a no ferressi es manteniaun mínim decredibilitat, tanmateix

noté altre remei que recórrerladecisió d'avui, ja que la

majoria, amb poc respecte a la

democràcia

i amb un acte clarament autoritari, no vol entendre les conse¬

qüències de la descentralització.

La Sra. Vintró manifesta que encara quehauria prefe¬

rit que s'haguessin nomenat tots els Presidents de

Districte, votarà favorablement la ratificació proposada perquè el procés de diàleg encetat no ha portat a la

modificació de les posicions respectives; que

el Grup

convergent, en anunciar el

propòsit

de presentar recurs contra la modificacióde les Normes

d'organització

dels

Districtes, idesprés deixar-lo en suspensen

funció dels

nomenaments, mostravael seu interès no perla juridici-tat de les Normes esmentades, sinó pels beneficisque

en podia obtenir.

Remarca que Iniciativa perCatalunya ha defensat el procés de descentralització en el doble vessant

jurídic

i polític i se'n sent satisfeta, però sap que tals valors no

es poden conservar sense una modificació

simultània

de les lleis d'ordenació territorial per mitjà de les repre¬ sentacions parlamentàries de les forces polítiques pre¬ sentsen aquest Consistori i, peraixò, propugna que a

partir delproper mes, mentreesfaunesforç de

reflexió

i diàleg, es comenci a treballar de debò en la Carta

Municipal per tenir posicions clares sobre

l'ordenació

territorial de Catalunya, ja que altrament serà difícil assolir un puntd'equilibri en el desenvolupament d'una

via(promoguda amb seriositat pels Grups de la majoria i de l'oposició) que es troba en un moment que no

ajuda ni al funcionament de laCiutat ni a la credibilitat

dels Grups.

El Sr. Alcalde matisa que ell es vacomprometre a no

nomenar ningú que no fos proposat, per facilitar un

acord polític que no s'ha produït; que en no acceptar aquest consens a Gràcia, Convergència i Unió ha

demostrat que cerca una confrontació de caràcter

judicial, lícita, quepotconduir, però, a una ingovernabili-tat pràctica dels Districtes (ja que ningú no vol ésser

President de Districte sobre la base d'una incertesa

procedimental del seu futur), i a crear una sensació de

falta de legitimitat; que el decret sotmès a ratificació

deixa les cosespràcticament com estaven, a excepció

feta de Gràcia, amb una situació d'interinitat a l'espera

de poder reconstituir el consens per a la governació

d'una ciutat (ques'ha dotat d'una autèntica transparèn¬ cia de poder en els Districtes, exemple que no poden

oferir altres ciutats espanyoles i europees) ja que mal¬ grat haver-se donat causes perquè l'Alcaldia fes ús de les seves facultats de destitució d'algun President,

finalment prevalgué el criteri que no era bo transferir als

tribunals la responsabilitat d'entendre sobre afers que

es poden resoldre políticament; que la majoria ha estat

generosa en crear un marc legal que permet que tothom se senti representat sense necessitat de recór¬

reraljutge, i pertirar endavant, amb l'esperit pactat en

l'èpocadel Sr. Trias Fargas, la

governació

de Barcelona

(queés per atoteslesgrans ciutats espanyoles i moltes

d'europees unexemple, encara que perfectible) mitjan¬

çant les mesures que darrerament s'han proposat, a pesar queresultin difícils d'admetre sobretot quans'han

fet sacrificis personals, com el del Sr. Fabregat, que ell

agraeix.

Demana, doncs, als membres del Grup Popular i

Convergent que vegin què passa a Madrid, on ni ara el

Partit Popular ni abans el Partit Socialista han sentit la necessitat de nomenar Presidents de Districte perta-nyentsa la minoria;que reconeguin que

aquí

s'ha fetun pasmés endavantque enaltres ciutats i,concretament,

a Madrid; i que vegin en la ratificacions d'avui un

període addicional de

reflexió

i no una

declaració

de

guerra sinó de pau, i una voluntat de consens per enfocar la redacció de la Carta i la revisió de les Lleis d'ordenació territorial amb unabonagovernabilitat de la

Ciutat i amb perspectives d'arribar a acords en una i

(6)

El Sr. Cullell adverteix d'antuvi que, en lasevaopinió, la funció d'oposició no implica haver de fer sempre la contrària, encara que, a vegades, l'opinió pública

empenyi a postures crítiques, sinóque, en democràcia,

oposició significa oportunitat i no pas obligació de discrepar: per tant, sempre el tempten més l'acord i el

consens que no pas la discrepància i l'enfrontament.

Referint-se a les paraules del Sr. Alcalde, precisaque,

en un moment determinat, totes les forces polítiquesdel

Consistori convingueren un marc legal perquè la ciutat de Barcelona funcionés d'una determinadamaneraamb continuïtat tot i l'alternança de poder pròpia del joc

democràtic; que, evidentment, alguns Presidents de Dis¬

tricte es trobaran mancats de legitimitat perquè en els Districtes la legitimitat també ve donada per les urnes; que el Grup convergent ha procurat cercar sempre l'acord i l'entesa, defensa la legalitat vigent i no té cap por en l'aplicació estricta de la llei aprovada pel Parla¬

ment deCatalunya, que nopotésservulnerada; i queels Districtes no poden servir de moneda de canvi per

aconseguir la modificació de les Lleis d'ordenació ter¬ ritorial i han d'ésser presidits per un membre de la força

política que ha obtingut la majoria a les urnes de la respectiva demarcació, principi que el Grup de Conver¬ gènciaiUnió defensarà enèrgicamentalhoraquerecull la

voluntat d'arribar a unaentesa institucional.

El Sr. Alcalde remarca que el consens en la descen¬

tralització de la Ciutat, fruit d'una generositat recíproca,

no fou després tingut en compte, legítimament, pel

legislador català, que optà per un model d'organització

menys ambiciosa des del punt de vista de la

descon-centració real administrativa i més des del punt de vista de la fidelitaten les eleccions; que aquesta situació tan singular obliga no a vulnerar la llei (que personalment està disposat a aplicar literalment, però ningú hi sortiria

guanyant), sinó a procurar ésser fidels a la llei (que fins

ara segons les sevesnotícies no ha aplicat ningú) i a la

voluntatmajoritària expressadaperaquest consistori de dotar-se d'un sistemaavançat dedemocràciaterritorial.

Demana, doncs, que en la setmanes que seguiran, es

tingui un diàleg amb esperit constructiu per arribar a

una solució respectuosa amb la llei i fidel a l'esquema de descentralitazació queaquest Consistori haadoptat.

S'acorda: la ratificació del decret de nomenamentde Presidents de Districte amb el vot en contra dels Srs.

Cullell, Mas, Samaranch, Blasi, Bonet, Colldecarrera, Perelló, Amat, Marcet, Fabregat, Batllei Girona,

Puigdo-llers, Audet, Olmedo, Alsina, Lacalle, Vidal-Quadras, Fernández, i

Àlvarez;

i l'assabentament dels quatre

decrets de delegacions de firma en els Districtes de

Gràcia, l'Eixample, Les Corts, i Sarrià-Sant Gervasi.

COMISSIÓ DE GOVERN

Ratificar els acords de la Comissió de Govern, de 4 d'octubre de 1991, pels quals s'aprova: A) inicialment:

1) el Pla especial de reforma interior de l'illa delimitada perla Gran Via de les Corts Catalanes, el passeig de la

Zona Franca, l'antiga carretera del Prat i el carrer del Radi; 2) l'Estudi de detall de compensació de volums

dels carrersde Lucà, núms. 2-4 i de la Mare deDéu del

Carmel, núms. 20-22;

i B) definitivament: 1) l'Estudi de detall de definició de les alineacions del carrer Montclar i ordenació volu¬

mètrica de la finca situada entre els carrers del Bosc i de Palafolls; 2) l'Estudi de detall d'ajust d'alineacions i

reordenació de volumsa la rambla delPoblenou, núms. 3-5-7, carrer de Perelló, núms. 68-70 i passatge d'Ay-mà, núms. 11 al 17.

El Sr. Bonet avança que els membres del Grup de

Convergència i Unióno donaran el seu vot favorable al Pla especial de I' illa delimitada per la Gran Via de les Corts Catalanes, el passeig de lazona Franca, l'antiga

Carretera del Prat i el carrer del Radi pels següents motius: 1) perquè no creu oportuna l'ordenació d'una de les cantonades de laplaça de Cerdà sensehaver fet

un estudi de l'ordenació de conjunt de tota la plaça, que ésunade les portes d'entradaa la Ciutat, sobretot

quan una bona part de la superfície de l'entorn té

qualificacions (sistemes generals, zona verda i equipa¬ ments) que permetrien una intervenció més global de l'Ajuntament i, això no obstant, ara es presenta l'orde¬

nació d'un racó que condicionarà la de tot el conjunt i

del nus viari; 2) perquè el Pla no compleix els estàn¬

dards del Pla General Metropolità quant a les cessions

obligatòries de vials, zones verdes i equipaments.; 3)

perquè la superfície de la zona verda és inferior a la prevista en el Pla General Metropolità, en funció dels interessos d'un equipament comunitari, que no se sap

quina destinació tindrà i al qual s'assigna un sostre

edificable massa alt; 4) perquè l'amplada fixada al

passeig de la Zona Francaés inferior ala previstaen el

Pla General Metropolità; 5) perquè s'apliquen normes

encara no integrades al'ordenament legal vigent i, per

tant, inaplicables, com és el casdel percentatge d'ocu¬

pació del subsòl destinat aequipament; i 6) perquè no

queda clara la destinació ni la titularitat del subsòl de la

plaça formada pels àmbits d'aprofitament privat i equi¬ pament comunitari. Demana, doncs, que l'esmentat pla quedi damunt la taula fins a la propera sessió, perquè

es corregeixin tots aquests aspectes.

El Regidor d'Urbanisme i Medi Ambient, Sr. Armet,

després de reconèixer la importància de l'ordenació

esmentada pel Sr. Bonet que incideix sobre un dels

pòrtics d'entrada a la Ciutat, explica que precisament s'ha exclòs l'edificació contínua perquè en resultaria un edifici pantalla que hipotecaria el disseny futur de la

plaça de Cerdà i, per tant, el treball de les

Àrees

d'Urbanisme i Projectes Urbans s'ha esforçat a trobar

una solució (que no ha estat pas la preferida pel

promotor) establint tres cossos de diferents alçades i

amb unadisposiciódeterminada; que l'edifici d'equipa¬

ment comunitari, amb una superfície de 5.000 m2 ha

suscitat l'entusiasme del Districte pel planejament pro¬

posat; i que mentre l'Ajuntament de Barcelona no gaudeixi dels mateixos drets d'altres ciutats espanyoles

de més de 50.000 habitants, reclamarà una lleialtat institucional que comença peradmetre que els determi¬

nis urbanístics es prenen en aquest hemicicle d'acord

amb allò quetothom opina; tanmateix s'ofereixamante¬

nir un diàleg per corregir aquells aspectes tècnics en

què pugui haver-hi algun problema.

El Sr. Batlle i Girona assenyala les dificultats d'accés

a lazonaverda prevista entre la Gran Via, el passeig de la Zona Franca i la carretera del Prat i en recomana el trasllat en terrenyscontigus a l'equipament.

El Sr. Armet puntualitza que l'Ajuntament procura ubicar les zones verdes de manera que se'n garanteixi

la màxima utilització pública perevitar que, de facto, es converteixin en una mena de verd privat.

El Sr. Alcalde observa que perpropostes com laque acaba de fer el Sr. Batlle i Girona, la majoria se n'ha

(7)

NÚM. 35 30-XH-1991 GASETA MUNICIPAL DEBARCELONA 917

S'aprova el dictamen amb el vot en contra Srs.

Cullell, Mas, Samaranch, Blasi, Bonet, Colldecarrera, Perelló, Amat, Marcet, Fabregat, Batlle i Girona,

Puigdo-llers, Audet, Olmedo, i Alsina, pel quefa al apartatA-1)

relatiu al Plaespecial de l'illa delimitada perla Gran Via

de les Corts Catalanes, el passeig de la Zona Franca, l'antigacarretera del Prat i el carrerdel Radi.

Ratificar l'acord de la Comissió de Govern, de 18 d'octubre de 1991, pel qual s'aprova inicialment l'Estudi de detall d'ajust d'alineacions i reordenació de volums

del carrer de Perelló, núms. 38 a44. S'aprova per unanimitat.

Ratificar els acords de la Comissió de Govern, de 4

d'octubre de 1991, pels quals s'aprova: A) inicialment:

els Projectes d'Estatuts i Bases

d'actuació

per a la constitució de la Junta de Compensació de la unitat d'actuació 2 del Pla especial de definició de volums, reequipament i millora del sector delimitat per la

Gran

Via de les Corts Catalanes, el passeig de la Zona

Franca, els carrers del Cisell, d'Arnes, de l'Acer, de

Motors i pel límit del terme municipal de l'FHospitalet de

Llobregat, limitada pels carrers dels Alts Forns,

de

l'Estany, del Foc i de l'Urani, inclosa part de nova crea¬ ció.

i B)definitivament: el Projecte de

compensació

de la

unitat d'actuació delimitada pels carrers dels Comtes de Bell-lloc, del Marquès de Sentmenat i d'Evarist

Ar-nús.

El Sr. Fernández anticipa que el seu Grup

votarà

favorablement el punt relatiu al Projecte de compensa¬ ció de la unitat d'actuació delimitada pels carrers dels

comtes de Bell-lloc, delMarquès de Sentmenat i d'Eva¬

rist Arnús, sobre el qual mantenia certes reserves, vist que no afectael Centre del Vidre existenten

aquell barri

que causa molèsties al veïnat; ara

bé,

donat que

ha

expirat el termini d'ocupació de l'immobleon tal

Centre

està instal·lat, vol deixar constància de la reivindicació

veïnal que reclama la

transformació

de tal

finca

en zona verda.

La Sra. Perelló matisa que el Consell de

Districte de

les Cortsja ha traslladat als òrgans centrals

de l'Ajunta¬

ment un acord suficientment clar sobre el Centre del Vidre, el qual no té cap

relació

amb

el projecte indicat

pel Sr. Fernández; i el Sr. Fernández reitera la necessitat d'emplaçar el Centre del Vidre en un

lloc

més idoni.

El Sr. Alcalde posa en relleu que cal trobar un

emplaçament adequat peral Centre del Vidre. S'aprova perunanimitat el dictamen en debat.

Ratificareis acords de laComissió de Govern, de 18

d'octubre de 1991, pels quals s'aprova: A)

Inicialment:

1) el Projecte d'urbanització corresponent al Projecte

de

compensació de la unitat d'actuació núm 2, de la zona delimitada per la Gran Via de les

Corts Catalanes,

el

passeig de la Zona Franca, els carrersde

Cisell, d'Ar¬

nes, de l'Acer, i dels Motors i pellímit amb l'Ajuntament

de l'Hospitalet de Llobregat; 2) el Projecte

d'urbanitza¬

ció del carrerd'Oviedo; 3) el Projecte

d'urbanització

de

l'escala pública al carrer d'August Font.

i B) Definitivament: el Projecte

d'urbanització

dels

carrers del Torrent del Frare Blanc i dels Ouatre Ca¬ mins.

El Sr. Fernández dubta seriosament queles obres

del

Projecte d'urbanització de la unitat d'actuació núm. 2

de la zona delimitada per la Gran Via de les

Corts

Catalanes, el passeig de la Zona Franca, els carrers

del

Cisell, d'Arnes, de l'Acer i dels Motors i pel límit amb

l'Hospitalet, es puguin realitzar als preus del

quadre

annex, que són força

més

baixos que

els

del quadre

municipal, motiu pel qual demana que

l'expedient

es

torni a la Junta de Compensació perquè els

actualitzi,

altrament el seu Grup hi

haurà

de votar en contra.

També considera que el Projecte

d'urbanització

del

carrer d'Oviedo és un clar exemple d'expedient mal

tramitat, perquè no s'hi recullen les

observacions de

diversos serveis municipals i presenta clares

deficièn¬

cies com la no determinació dels passos de vianants i

minusvàlids i deltipus de paviment i preveu un

enjardi-nament molt car de mantenir, motius pels quals els seu

Grup haurà de votar igualment en contra.

La Sra. Perelló fa avinent que el Districte de les Corts

ha donat la sevaconformitat al Projecte relatiu al carrer

d'Oviedo, el qualperrecollirun topònim molt

estimat

en la zona, ha passat a denominar-se carrer

de la Torre

Melina.

El Sr. Fernándezrecomanaque, perevitar susceptibi¬

litats, es tractin amb molta delicadesa els canvis del

Nomenclàtor de vies públiques que afectin noms d'al¬ tres ciutats espanyoles.

El Sr. Batlle i Girona observa que en el Projecte

d'urbanització corresponenta la unitat

d'actuació núm.

2 de la zona delimitada per la Gran Via de les Corts

Catalanes, el passeig de la Zona Franca,

els

carrers

del

Cisell, d'Arnes, de l'Acer i dels Motors i pel límit amb

l'Hospitalet, no hi estan

tècnicament definits elements

molt importants del clavegueram i la

pavimentació

i, per això, el seu Grup optaper l'abstenció.

S'aprova el dictamen núm. 5 de l'ordre del dia per unanimitat excepte: en l'apartat A-1), relatiu a la unitat d'actuació núm. 2 de lazonadelimitadaperla Gran Via

de les Corts Catalanes, el passeig de la Zona Franca i

elscarrers delCisell, d'Arnes, de l'Acer i dels Motors i el

límit amb l'Hospitalet, en què voten en contra els

Srs.

Lacalle, Vidal-Cuadras, Fernández, i

Àlvarez

i s'abste¬

nen els Srs. Cullell, Mas, Samaranch, Blasi, Bonet, Colldecarrera, Perelló, Amat, Marcet, Fabregat, Batlle i

Girona, Puigdollers, Audet, Olmedo, i Alsina;

i

en

l'apar¬

tat A-2), relatiu al carrerd'Oviedo, en

què també

voten

en contra els Srs. Lacalle, Vidal-Cuadras, Fernández, i

Àlvarez.

ÀMBIT

D'ORGANITZACIÓ

I ECONOMIA

SecretariaTècnica de Personal

Resolució d'expedients de compatibilitat d'activitats.

Aquest punt de l'ordre del

dia

es concreta en

les

propostes següents:

Autoritzar al Sr. Ricardo Nieves i Garcerán, la com¬ patibilitat sol-licitada entre

la

seva

activitat municipal

com a Tècnic Superior d'Arquitectura i Enginyeria i la

seva professió d'arquitecte, excloent del seu

exercici

el terme municipal de Barcelona pertal d'evitar possi¬

bles coincidències entre l'activitat pública i privada, garantint d'aquesta manera

l'objectivitat,

la imparciali¬

tat i la independència que ha de presidir la seva actuació com a funcionari, i persalvaguardar l'interès públic, que podria sortir

perjudicat

en cas

de

produir-se aquella

coincidència;

tanmateix: la seva

dedicació

professional privada no

podrà

superar

la meitat de la

jornada laboral setmanal

vigent

a

l'Administració Públi¬

ca, tot de conformitat amb allò que disposen els

(8)

l'Administració de la Generalitat; i per altra banda, la present autorització estàcondicionada al'efectiu com¬

pliment dels deures públics i a la modificació de la

normativa d'Incompatibilitats.

Autoritzar a les senyores: Mercedes Alvira i Latorre,

M. Antonia Serra iAlberch, NúriaVentura i Orga, i Roser

Vilarrubí i Torres; la compatibilitat sol·licitada entre la

seva activitat municipal, amb la categoria que en cada

cas s'indica, i l'exercici de l'activitat privadaque cadas¬

cun d'elles declara, ja que aquesta activitat no figura

compresa entre les causes d'incompatibilitat previstes

en els articles 2, 11 i 12 de la Llei 21/1987, de 26 de

novembre, sobre Incompatibilitats del personal al servei

de l'Administració de la Generalitat, si bé la present autorització està condicionada a l'estricte compliment dels seus deures públics i al manteniment de la dedica¬ ció a l'activitat privada dintre dels límits establerts per l'article 11 de l'esmentada Llei i pot deixar-se sense efecte per modificacióde les circumstàncies relatives al

lloc de treball, permodificaciódel règim d'incompatibili¬

tats, o per interès públic.

Autoritzar al Sr. Ramon Aros i Julián, lacompatibilitat

sol·licitada entre la seva activitat municipal com a Tècnic Superior d'Economia i Sociologia i l'activitat d'Assessor comptable, si no podrà assumir, per mateix o mitjançant substitut, la defensa d'interessos

contraris als de la Corporació municipal ni tampoc

podrà assessorar, informar o desenvolupar les activi¬

tats pròpies de la professió en aquells assumptes o

procediments en els quals l'Ajuntament o els seus

Organismes tinguin relació, i d'acord amb allò que preveu l'article 12, la seva dedicació professional pri¬

vada no podrà superar la meitat de la jornada laboral

vigent a l'Administració condicionant, en tot cas, la present autorització a l'efectiu i estricte compliment dels seus deures públics i a la modificació del règim

d'incompatibilitats.

Autoritzar al Sr. José Manuel Vázquez i Ortega, la

compatibilitat sol·licitada entre lasevaactivitat municipal

com a Tècnic Mitjà d'Arquitectura i Enginyeria i la

realització de treballs d'assistència tècnica per a la redacció del Projecte Gran Via Sud 2a. fase del terme

municipal de l'Hospitalper a l'Impsol(InstitutMetropolità

de Promoció del Sòl i Gestió Patrimonial), d'acord amb allò que preveu en l'article 9 de la Llei 21/1987, de 26

de novembre, d'Incompatibilitats del personal al servei

de l'Administració de la Generalitat i l'article 6 de la Llei

53/1984, de 26 de desembre, d'Incompatibilitats del personal al servei de les Administracions Públiques.

S'aproven les tres propostes perunanimitat, excepte

la última en què s'abstenen els Srs. Lacalle,

Vidal-Quadras, Fernández, i

Àlvarez.

Negociat de Règim Disciplinari

Declararincompatible el funcionari guàrdia urbà d'a¬

quest Ajuntament, Sr. Diego Quesada i Navas, per a l'exercici de la segona activitat com a zelador de l'Institut Català de la Salut, de conformitat amb el que

disposa l'article 6.7 de la Llei Orgànica 2/1986, de 13

de març, de Forces i Cossos de Seguretat, i l'article 4.1

de la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d'Incompatibili¬ tats del Personal al Servei de la Generalitat; i imposar al funcionariguàrdiaurbà Sr. DiegoQuesada Navas (núm.

1.483), la sanció de separació del servei, prevista a l'article 8 lletra a) del Reglament de Règim Disciplinari

aprovatpel Decret336/1986, de 6 de novembre, pel fet

de prestar serveis simultàniament, en aquesta Corpora¬

ció i enl'Institut Català de laSalut, fetque ésconstitutiu

d'una falta molt greu dedisciplinade conformitatamb el

que disposa l'article3 lletra h) de l'esmentat Reglament

de Règim Disciplinari; i comunicara les Administracions

Públiques competents la sanció disciplinària imposada,

a efectes de lasevaanotacióenelRegistre de Personal

corresponent.

Imposar al funcionari Sr. Fulgencio Ros i Bautista

(núm. 18.114), lasanció de separaciódel servei, previs¬

taa l'article 28 1.1 lletraa) de la Llei Orgànicade Forces i Cossos de Seguretat 2/1986, pel fet d'haver causat lesions de caràcter molt greu, qualificades d'homicidi frustrat, al ciutadà marroquí Sr. Abdelonaid Nour, tal i

com es declara provat per la sentència de la Sala 2a. del Tribunal Suprem, de 19 de desembre de 1990, a

l'antecedent de fet núm. 1, modificat perl'únicfet de la segona sentència de la mateixa Sala dictada en la

mateixa data; acte que és constitutiu d'una falta molt

greu de disciplina previstaa l'article 27.3 de l'esmenta¬

da Llei Orgànica de Forces i Cossos de Seguretat

2/1986, per ser una conducta constitutiva de delicte dolós; i comunicar a les Administracions Públiques competents la sanció disciplinària imposada al funcio¬

nari als efectes de la seva anotació en el Registre de Personal corresponent.

El Sr. Bonet anuncia el vot favorable dels membres del seu Grup a les dues propostes precedents, però

lamenta la forma com s'ha tramitat la darrera, ja que, vistos els fets que la sentència judicial declarà provats

enel mes de desembre de l'any passat, i el càrrec que ocupava l'inculpat, la imposició de la sanció s'havia

d'haver tramitat amb més diligènciai, tanmateix, l'Ajun¬ tament ha vingut pagant al funcionari expedientat el 75 % de la seva retribució més l'ajuda familiar des de

1989 fins ara, a pesar que la suspensió provisional

només pot durar sis mesos.

El Sr.Torres, arequeriment de l'Alcaldia, precisaque

l'inculpat es troba internata lapresó de Lleida i que, en la seva opinió, l'expedient ha tingut la tramitació cor¬

recta.

S'aproven per unanimitat ambdues propostes.

ÀREA DE FINANCES

Assessoria Tècnica de Pressupostos i Comptes

Aprovar modificacions de crèdits dins el Pressupost

General de 1991 de conformitat amb la documentació

adjunta.

S'aprova amb l'abstenció dels Srs. Cullell, Mas, Sa¬ maranch, Blasi, Bonet, Colldecarrera, Perelló, Amat, Marcet, Fabregat, Batlle i Girona, Puigdollers, Audet, Olmedo, i Alsina.

Incloure dins les partides ampliables del Pressupost

Municipal de 1991, la núm. 258.442.01-03.09per excés

d'ingrés consignat com a previst en la partida núm.

559.00.

_

El Sr. Àlvarez considera que, malgrat haver-se millorat

la presentació dels comptes municipals, hi persisteixen

encara algunes deficiències, com aquesta desviació de

150 milions en les previsions corresponentsa la Planta

incineradora; i expressacertes reserves quant al tracta¬

(9)

NÚM. 35 30-XII-1991 GASETA MUNICIPAL DEBARCELONA 919

Direcció de Serveis d'Ingressos

LaPresidència disposa, amb assentiment del Consis¬ tori, el debat conjunt dels quatre punts següents de

l'ordre del dia.

El Sr. Lacalle,envista de les modificacions ques'han

distribuït aquest mateix matí, demana, alternativament,

o bé que es retiri el dictamen o bé que la Secretaria

emeti un informe sobre l'escaiença de discutir-les ara; i

anuncia el propòsit d'impugnar, en cas contrari, els

acords que es puguin prendre.

El Sr. Alcalde replica que hi haurà ocasió d'emetre l'informe demanat i que el curs del debat permetrà

avaluar si les modificacions introduïdes tenen un caràc¬

ter tant substancial quevarií profundament el sentit dels

dictàmens inicials.

El Sr. Mas abonaparcialment la petició delSr. Lacalle indicant que si les modificacionstenen caràcter subs¬

tancial, un principi d'elemental cortesia imposaria sus¬

pendre el debat i convocar una sessió

extraordinària

per dintre de tres o quatre dies per tal de poder-les estudiar més còmodament.

El Sr. Alcalde reitera que el curs del debat permetrà ponderar el caràcter substancial o no de les modifica¬

cions darrerament proposades.

Imposar per a l'exercici 1992 i successius, l'Impost

sobre activitats econòmiques.

1. Derogar les Ordenances fiscals

núms.

1.4.1, regu¬ ladora de les LlicènciesFiscals, Comercials i Industrials i

de Professionals i Artistes; 1.4.2, reguladora de l'Arbitri sobre la Radicació; i núm. 2.2.1, reguladora de l'Impost

Municipal sobre la Publicitat.

2. Modificar per a l'exercici 1992 i següents, les

Ordenances fiscals següents: General; núm. 1.1 Impost

sobre Béns Immobles; 1.2 Impost sobre Vehicles de

Tracció Mecànica; 1.3 Impost Municipal sobre l'Incre¬ mentde Valor dels Terrenys de NaturalesaUrbana; 2.1

Impost sobre Construccions, Instal·lacions i Obres;

núm. 3.1 Taxes per Serveis Generals; 3.2 Taxes per Serveis de Bombers; 3.3 Taxes pels Serveis Fúnebres i

Cementiris; 3.4 Taxes per Serveis Urbanístics; 3.5 Ta¬

xes pels Serveis de Neteja; 3.6 Taxa de Clavegueram;

3.7 Serveis de Mercats; 3.8 Taxesper Serveis d'Inspec¬ ció i Prevenció Sanitària; 3.9 Taxes per Serveis de la

Guàrdia Urbana i Circulacions Especials; 3.10 Taxes perl'Eliminació de Residus Sòlids Urbans; i 4 Contribu¬

cions Especials.

3. Modificar les categories fiscals de les vies

públi¬

ques.

4. Aprovar, per al'exercici 1992 i

successius, l'Orde¬

nançanúm. 1.4, reguladorade l'Impost sobre Activitats Econòmiques.

Imposarper al'exercici 1992 i successius,

l'Ordenan¬

çaGeneral de Preus Públics.

1. Aprovar, per al'exercici 1992 i

successius, l'Orde¬

nançaGeneral de Preus Públics.

2. Modificar, per a l'exercici 1992 i successius

les

Ordenances reguladores de Preus

Públics

següents: núm. 5.1 Per la Utilització Privativa del Domini Públic

Municipal; 5.2 Aprofitament del Vol, Sòl i

Subsòl;

i

5.3

Per Estacionament de Vehicles.

El Regidorde Finances, Sr. De Nadal, després d'ad¬ vertir que en el període d'informació pública els

Grups

d'oposició tindran l'oportunitat de formular les al·lega¬

cions i observacions que estimin necessàries als expe¬ dients que avui només són objecte

d'aprovació inicial,

començala defensa dels quatre dictàmens precedents

dient que les Ordenances de 1992 han de

complir

tres

condicions: 1a) assegurar la

suficiència financera

per afrontar els Pressupostos de 1992 mantenint

l'equilibri

econòmic de l'Ajuntament; 2a) complir la promesa de

l'oferta electoral de la majoria, de mantenir la

pressió

fiscal municipal dins d'un ventall

comprès

dintre la

pressió fiscal dels cinc anys anteriors; i

3a)

integrar-se

en la política global.

Tocanta l'aspecte de lasuficiència financera,exposa

que les Ordenances presentades impliquen un incre¬

ment de recursos d' 11.000 milions de pessetes sobre els padrons existents ide 3.000 milions

més

peramplia¬ ció de les bases fiscals, de manera que l'increment se situaen el 12 % sobre les mateixes condicions de l'any

anterior i en el 16 % si es compta el creixement de les

bases fiscals; que el proper exercici serà el de plena entradaenvigor de totes lesfigures tributàries previstes a la Llei d'Hisendes Locals, de les quals l'últimaa fer-ho

ha estat l'Impost sobre les activitatseconòmiques; que les línies mestres de lapolítica fiscal municipal parteixen de la constatació que Barcelona és una ciutat amb un creixement industrial i comercial al costat del qual es

produeix un reequilibri de laseva

població

en el conjunt

de l'àreametropolitana, de manera quedavant d'aques¬ ta situació cal aprofitar l'Impost sobre activitats econò¬

miques perquè contribueixi efectivament al conjunt del finançament municipal i limiti el creixement de la

pressió

que pesa sobre la propietat; que l'1 % de la renda

disponible per alespersones és absorbitper la imposi¬

ció sobre la residència, mentre que només un 0,30 % del producte interior brut contribueix al finançament

municipal: cal, doncs, reequilibrar aquesta relació; que

l'impost sobre les activitats

econòmiques

existeix a

França, Alemanya i a

Gran

Bretanya

(on l'impost

sobre

la propietat té dues modalitats: sobre la propietat do¬

mèstica i sobre la propietat de l'activitat econòmica);

que l'activitat

econòmica

aporta a França el 51

%

dels

ingressos dels Ajuntaments i a Alemanya el

40 %

del finançament local,

però

a Espanya

fins

ara

només

contribuïa amb un 12%, a Barcelona, per efecte de l'Impost de

radicació

i, per

això,

s'ha reclamat insistent¬ mentlacreaciód'una fiscalitat sobre l'activitat econòmi¬

ca que permeti una

distribució més

justa de les

càr¬

regues fiscals.

Relativitza, seguidament, la

contribució

de l'activitat

econòmica alfinançament municipal un copimplantat el

nou impost dient que serà d'un

0,56

% del producte

interior brut (percentatge inferior ai de 1985), del 0,2 % de la facturació total de les empreses i de l'1,2 % dels

beneficis declarats a la Central de Comptes del Banc

d'Espanya; que l'increment de la fiscalitat

serà

de

100

pessetesdiàries per a una botiga de

50

m2,

de

200

per

a unade 85 m2 i de 300 per les demés de 85

m2;

que l'increment que l'Impostsignifica, pot ésser cobert, per

exemple, amb la quantitat que un restaurant cobra per la ració de pa d'una taula; que la regulació del nou

Impost hafet possible reduir,

després

del

diàleg

amb el

Grup d'Iniciativa per Catalunya, el tipus de l'Impost

sobre els béns immobles del 0,88 al 0,86, mentre que

Madrid, en canvi, que ha fixat en l'esmentat Impost un coeficient de ciutat d'1,7, ha augmentat un 18% l'Im¬

post sobre

béns

immobles, de manera que sumant

ambdues figures tributàries la

pressió

fiscal ha crescut

força més que

ací.

Explica que la nova

classificació

de les categories fiscals de les vies públiques de la Ciutates basa en els

Referencias

Documento similar

Abstract: This paper reviews the dialogue and controversies between the paratexts of a corpus of collections of short novels –and romances– publi- shed from 1624 to 1637:

importància d'un esdeveniment o la necessitat de tenir-ne coneixença són magnituds molt relatives. En el cas de la informació periodística, es poden confondre fàcilment amb un pur

(i) Scenes which may unsettle young children need special care. Insecurity is less tolerable for a ch.id -particularly an emotionally unstable child- than for a mature adult,

La campaña ha consistido en la revisión del etiquetado e instrucciones de uso de todos los ter- mómetros digitales comunicados, así como de la documentación técnica adicional de

(2) mediante un formato de colaboración científica entre las partes que promueva la participación de personal investigador del ITER para la publicación científica de los

La combinación, de acuerdo con el SEG, de ambos estudios, validez y fiabilidad (esto es, el estudio de los criterios de realidad en la declaración), verificada la

Desde entonces se han ido promulgando reales decretos y otras leyes para desarrollar esta ley y facilitar el proceso de incorporación e integración a la vida social de las

El contar con el financiamiento institucional a través de las cátedras ha significado para los grupos de profesores, el poder centrarse en estudios sobre áreas de interés