Gaseta municipal de Barcelona. Any 092, núm. 15 (20 maig 2005)

(1)

Internet: http://www.bcn.es Núm. 15 / Any XCII 20 de maig de 2005 Intranet: http://www.ajuntament.bcn

Disposicions generals Decrets de l’Alcaldia

Modificacions de cre`dit ... 726 Serveis mı´nims vaga parcial personal de les

Oficines d'Atencio´ al Ciutada`... 729 Cartipàs

Nomenament director de Participacio´ i Comu-nicacio´, adscrit a la Gere`ncia del Sector

d'Urbanisme ... 730 Nomenament director de Comptabilitat ... 730

Comissions del Consell Municipal Comissio´ de Cultura, Educacio´ i Benestar

Social. Acta sessio´ 8-III-2005 ... 731 Comissio´ de Promocio´ Econo`mica, Ocupacio´

i Coneixement. Acta sessio´ 8-III-2005 ... 742 Comissio´ de Sostenibilitat, Serveis Urbans i

Medi Ambient. Acta sessio´ 8-III-2005 ... 750 Comissio´ d’Urbanisme, Infraestructures i

Habitatge. Acta sessio´ 9-III-2005 ... 755

Comissio´ de Preside`ncia, Hisenda i

Coordina-cio´ Territorial. Acta sessio´ 10-III-2005 ... 772 Comissio´ de Seguretat i Mobilitat. Acta sessio´

10-III-2005 ... 786

Acords

Acords de les sessions del mes de marc¸

de 2005 ... 792 Acords de les sessions del mes d'abril de 2005 793

Personal Concursos

Bases generals que han de regir la convoca-to`ria d'1 concurs per a la provisio´ d'1 lloc

de treball ... 795 Responsable de Promocio´... 795

Anuncis

(2)

DISPOSICIONS GENERALS

Decrets de l’Alcaldia

MODIFICACIONS DE CRÈDIT DINS EL PRESSUPOST GENERAL DE 2005 (Incorporació de romanent de crèdit)

(Aprovades per decret d’Alcaldia de data 18 de març de 2005)

Expedient nu´m. 3-17/2005

INGRESSOS

Partida Descripcio´ Alta

0101-49013-61114 Aportacio´ Comissio´ europea destinada al projecte HOPS. 233.223,07

0101-49004-61114 Subvencio´ FEDER destinada al programa Interreg III B.

Projecte de Cooperacio´ de Metro`polis Mediterra`nies. 96.856,46

9901-79035-61114 Aportacio´ Fons de Cohesio´ europeus projecte de

recolli-da selectiva de residus so`lid urbans a Ciutat Vella. 971.449,60

9901-79035-61114 Aportacio´ Fons de Cohesio´ europeus projecte de

Saneja-ment de Barcelona 2000-2004. Mini punts verds. 352.867,57

9901-79033-61114 Subvencio´ FEDER, projecte BCN Innovadora. Sistemes

d’informacio´, ocupacio´ i empreses de qualitat amb futur. 55.934,66

9901-79033-61114 Subvencio´ FEDER, projecte BCN Innovadora. Sistemes

d’informacio´, ocupacio´ i empreses de qualitat amb futur. 70.277,79 1.780.609,15

DESPESES

0101-22706-46390 Estudis i treballs te`cnics. Projecte HOPS. 233.223,07

0101-48900-11150 Transfere`ncia al CIDOB. Projecte Interreg. 96.856,46

0301-60204-44210 Central recollida selectiva Ciutat Vella Connexions. 971.449,60

0301-74923-43230 Transf. capital a TERSA. Mini punts verds. 352.867,57

9901-74008-32210 Transfere`ncia de capital a Barcelona Activa SA.

Bcn Innovadora. 55.934,66

9901-74908-32210 Transfere`ncia de capital a Barcelona Activa SA.

BCN Innovadora. 70.277,79

1.780.609,15

INGRESSOS

9901-87002-61114 Aplicacio´ romanent de tresoreria per al financ¸ament

d’incorporacio´ de cre`dits (sense contraccio´ en l’estat

d’ingressos, article 104 del Reial Decret 500/90). 2.007.159,60

DESPESES

0101-22706-32510 Estudis i treballs te`cnics per projecte Rehabilitacio´

Medina Tetua´n. 8.645,66

0101-22706-32510 Estudis i treballs te`cnics per projecte Rehabilitacio´

Medina Tetua´n. 2.195,51

(3)

0201-76901-43130 Transfere`ncia capital a Regesa habitatge i

reallot-jament (Can Tunis). 52.790,73

0501-63252-43230 Reforc¸ Arcs de Bellesguard. 12.073,06

0501-63252-43230 Reforc¸ Arcs de Bellesguard. 4.785,00

0603-60428-43230 Urbanitzacio´ jardins interiors “Illa Philips”. 52.294,02

0604-60586-43220 Expropiacio´ c/ Evarist Arnu´s. 53.125,48

0605-60579-43220 Expropiacio´ camı´ Panta`, 25 i Mu´rgola, 11. 200.931,07

0607-60453-43230 Actuacions zona Horta (Can Sitjar). 180.213,55

0607-60524-43220 Bernat Bransi 1a fase. 48.081,04

9901-74919-43230 Transfere`ncia capital a BIMSA. 1.142.034,48

2.007.159,60

INGRESSOS

9901-87002-61114 Aplicacio´ romanent de tresoreria per al financ¸ament

d’incorporacions de cre`dits (d’acord amb l’article 104.2

del Reial Decret 500/90). 13.802.994,22

DESPESES

21200-17110-0101 Reparac. extraordina`ries edifici av. Diagonal, 220

(Consorci de la Zona Franca). 134.528,39

22109-13120-0101 Compra senyalitzacio´ prohibit fumar. Altre material

no inventariable. 11.667,28

22109-12310-0101 Compra mat. prim. arts gra`fiques. Altre material no

inventariable. 43.251,43

22610-13120-0101 Treballs d’auditoria en mate`ria organitzativa. 18.000,00

22603-13120-0101 Despeses jurı´diques. 86.285,36

22706-13110-0101 Ana`lisi i rev. sist. disseny i clas. (estudis i treballs te`cnics). 11.890,00

22706-13120-0101 Auditoria organitzativa de la plantilla (estudis i treballs

te`cnics). 8.500,00

22706-13120-0101 Ass. legal elab. invent. Estudis i treballs te`cnics. 12.000,00

22706-13120-0101 Auditoria financera estats i comptes anuals (estudis i

tre-balls te`cnics). 17.011,59

22706-46390-0101 Desenvolupament i manteniment de la web (estudis i

tre-balls te`cnics). 12.000,00

22719-13180-0101 Enquesta qualitat de la ciutat. Estudis i treballs te`cnics. 37.200,00

22719-13180-0101 Estudi usos del temps i espai de la ciutat. Altres

contrac-tes de serveis. 8.650,00

22719-46320-0101 Suport a la Plataforma Multicanal d’Atencio´ al Ciutada`.

Altres contractes de serveis. 5.991,82

22610-22210-0401 Serveis connexio´ dades Gua`rdia Urbana a xarxa

Ajunta-ment. 16.240,33

46731-51330-0401 Conveni Age`ncia Local d’Ecologia Urbana de Barcelona. 27.000,00

22001-12110-0605 Reposicio´ llibres malmesos. 1.026,29

22726-31131-0605 Gestio´ Serveis Atencio´ Domicilia`ria. 6.568,97

22726-31131-0605 Gestio´ Serveis Atencio´ Domicilia`ria. 8.554,40

22706-46110-0701 Renovacio´ web “Barcelona Negocis” (estudis i treballs

te`cnics). 77.400,00

15100-13113-9901 Resta pla incentius 2004. 1.255.345,83

15200-13113-9901 Places promocio´ interna restringida 2004. 421.582,32

15200-13113-9901 Fons classificacio´ 2004. 1.250.244,71

15200-13113-9901 Aportacio´ Pla de Pensions 2004. 718.656,33

15200-13113-9901 Continge`ncies diverses. 7.900.000,00

60042-43220-0101 Compra forestal a TMB (adquisicio´ cotxeres Horta). 200.000,00

60443-43230-0101 Desviament col·lector c/ Garrofers. 578.417,51

62602-43230-0101 Material no homologat projecte Hops. Compra equip

informa`tic. 20.552,74

62602-43230-0101 Material homologat projecte Hops. Compra equip

(4)

63108-43230-0101 Gestio´ te`cnica i administrativa de projectes. Adequacio´

reformes edificis municipals. 7.534,00

63108-43230-0101 Habilitacio´ espai vestuaris xofers. Adequacio´ reformes

edificis municipals. 5.134,69

63501-12110-0101 Reposicio´ mobiliari. 52.006,41

64002-43230-0101 Assist. o`rgans municipals (Comissio´ Qualitat). 21.188,12

63501-12110-0201 Be´ns mobles reposicio´ Serveis Personals. 2.910,22

76901-43130-0201 Transfere`ncia capital Regesa. Habitatge i reallotjament

Can Tunı´s Nou. 7.638,22

60204-44210-0301 Central recollida selectiva Ciutat Vella. 242.862,40

74923-43230-0301 Transfere`ncia de capital a TERSA (mini punts verds). 88.216,89

60414-43250-0501 Subministrament instal·lacio´ projectors. Pla Escultures

Fo`rum 2004. 34.368,98

60414-43250-0501 Obres homenatge Enric Granados. Pla Escultures Fo`rum

2004. 28.177,79

63502-12110-0605 Mobiliari Casal de Sarria`. 24.870,43

60427-43230-0607 Ca`lcul murs contencio´ terres. Redaccio´ projectes

execu-tius obres. 5.500,00

60508-43220-0607 Obertura c/ Llobrego´s. 48.080,96

63181-43230-0607 Escola adults del Carmel. 53.040,00

63251-43230-0610 Millora Pistes Esportives la Pau. 16.647,95

71910-12110-9901 Transfere`ncia de capital a l’Institut Municipal d’Informa`tica. 11.965,60

74008-32210-9901 Transfere`ncia de capital a Barcelona Activa. 182.162,51

74908-32210-9901 Transfere`ncia de capital a Barcelona Activa. 70.277,79

13.802.994,22

MODIFICACIONS DE CRÈDIT DINS EL PRESSUPOST GENERAL DE 2005 (Generació de crèdits per ingressos)

(Aprovades per decret d’Alcaldia de data 4 d’abril de 2005)

INGRESSOS

39604-61114-0604 Costos urbanitzacio´ ingressats per la Fundacio´ Privada

Cultural Catalana per arranjament del c/ Montevideo i

c/ Arnu´s de Gari i plac¸a Escultor Ramir Rocamora. 204.344,12

DESPESES

60456-43230-0604 Obres d’urbanitzacio´ del c/ Montevideo i mobiliari urba`

dels carrer Arnu´s de Gari i plac¸a Escultor Ramir

Roca-mora. 204.344,12

INGRESSOS

39604-61114-0604 Costos urbanitzacio´ ingressats per la Societat

Residen-cial Pedralbes – Carreras, SL per l’arranjament del

car-rer Cavallers (entre Santa Caterina de Siena–Miret i Sans). 236.976,00

DESPESES

60467-43230-0604 Obres d’urbanitzacio´ del c/ Cavallers entre Santa

(5)

INGRESSOS

39604-61114-0604 Costos d’urbanitzacio´ ingressats per la Societat Testa

Inmuebles en Renta, SA, per l’arranjament del carrer

Evarist Arnu´s (entre c/ Galileu i c/ Vallespir). 20.602,84

39604-61114-0604 Costos d’urbanitzacio´ ingressats per la Societat Testa

Inmuebles en Renta, SA, per l’arranjament del carrer

Caballero (entre c/ Galileu i c/ Vallespir). 240.000,00

260.602,84

DESPESES

60470-43230-0604 Obres d’urbanitzacio´ del c/ Evarist Arnu´s (entre c/

Gali-leu i c/ Vallespir). 20.602,84

60471-43230-0604 Obres d’urbanitzacio´ del c/Caballero (entre c/Galileu i

c/ Vallespir. 240.000,00

260.602,84

MODIFICACIONS DE CRÈDIT DINS EL PRESSUPOST GENERAL DE 2005 (Transferències)

(Aprovades per decret d’Alcaldia de data 27 d’abril de 2005)

Partida Tipus Descripcio´ Altes Baixes

22624 0608 13191 MC7 Turo´ de la Peira. Despeses emerge`ncia 17.026,00

48000 0608 13191 MC8 Turo´ de la Peira. Assiste`ncia social 17.026,00

22610 0101 46380 MC7 Compra de serveis 21.000,00

22607 0601 45110 MC8 Festes populars 18.000,00

22719 0603 46371 MC8 Altres contractes de serveis 18.000,00

65107 9901 46910 MC7 Altres inversions 2.500.000,00

74006 9901 46310 MC8 Transfere`ncia capital a ICB 2.500.000,00

2.610.026,00 2.610.026,00

Decret. Atesa la convocato`ria de vaga parcial del personal de les Oficines d’Atencio´ al Ciutada` prevista per als propers dies 2, 3, 4 i 5 de maig de 2005, d’11.00 h a 13.00 h, i per tal de garantir la deguda atencio´ als ciutadans.

Ate`s el que disposen els article 28.2, 43 i 137 de la Constitucio´, l’article 10, para`graf segon, del RDL 17/77 de 4 de marc¸ que regula el dret de vaga, en re-lacio´ amb les facultats atribuı¨des a aquesta Alcaldia pels articles 21 de la Llei 7/85 reguladora de les ba-ses de re`gim local, 53 del decret legislatiu 2/2003, de

28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refo´s de la Llei municipal i de re`gim local de Catalunya i 13 de la Car-ta Municipal de Barcelona, disposo:

Establir que durant els dies 2, 3, 4 i 5 de maig de 2005, en l’horari d’11 h. a 13 h., es mantindra` com a serveis mı´nims un lloc de treball de Registre a l’ Ofici-na d’Atencio´ al Ciutada` de la plac¸a Sant Miquel.

Barcelona, 29 d’abril de 2005. L’alcalde, Joan Clos i Matheu.

(6)

Decret. En u´s de les facultats conferides a aquesta Alcaldia per l’article 21 de la Llei reguladora de les bases del re`gim local, i l’article 13 de la Carta Munici-pal, disposo:

Nomenar, al Sr. Joan Luis Zafon i Celma director de Participacio´ i Comunicacio´, adscrit a la Gere`ncia

del Sector d’Urbanisme, amb les funcions establertes

al document annex.

(Ref. 1394)

Annex

Director de Participació i Comunicació

O`rgan superior immediat: Gere`ncia del Sector d’ Ur-banisme.

Nivell associat: 28.

Finalitat

Coordinar els processos de participacio´ i comuni-cacio´ ciutadana, en les actuacions urbanı´stiques mu-nicipals.

Funcions principals

– Disseny, coordinacio´ i mediacio´ dels processos de participacio´ de les actuacions urbanı´stiques.

– Elaboracio´ de les memo`ries participatives dels projectes urbanı´stics.

– Relacions amb les entitats vinculades a actuaci-ons urbanı´stiques.

– Disseny i implementacio´ d’una imatge comuna, d’acord amb els criteris generals de l’Ajuntament de Barcelona, que integri el conjunt de les empre-ses i o`rgans depenents del Sector d’Urbanisme i les seves actuacions.

– Coordinacio´ de la informacio´ i de la comunicacio´

de les actuacions urbanı´stiques del Sector d’ Ur-banisme, empreses i instituts municipals.

– Disseny i coordinacio´ del “Pla de comunicacio´ de les inversions municipals”.

– Coordinar als responsables de la comunicacio´ i les relacions amb el ciutada` del Sectors i les em-preses i organismes municipals operadors de les

actuacions urbanı´stiques: BIMSA, 22@bcn,sa,

Institut Municipal d’Urbanisme, BAGURSA,

Fo-ment de Ciutat Vella, Proeixample i Pronoubarris.

– Coordinacio´ del “Pla d’optimitzacio´ de la comuni-cacio´ i qualitat de les obres”, d’aquelles aprova-des per la Comissio´ d’Obres i Circulacio´ de l’ Ajun-tament.

– Impulsar accions de divulgacio´ i formacio´ urbanı´ s-tica adrec¸ades als membres dels diferents o`rgans de participacio´ dels districtes, a les entitats inte-ressades i a les escoles.

– Gestionar els recursos, equipaments i espais en els quals es desenvoluparan les tasques relacio-nades amb la divulgacio´ i la formacio´ urbanı´stica.

– Coordinar les funcions de relacions pu´bliques del

Sector d’Urbanisme i de les empreses que en

de-penen.

– Impulsar l’aplicacio´ del Pla d’Innovacio´ i Qualitat municipal, al Sector d’Urbanisme.

– Impulsar les accions necessa`ries per tal de siste-matitzar la difusio´ dels indicadors de gestio´ i acti-vitat del Sector d’Urbanisme.

* * *

Decret. En u´s de les facultats conferides a aquesta Alcaldia per l’article 13e` de la Carta de Barcelona, disposo:

Nomenar funcionari eventual, amb efectes de 25 d’abril de 2005, el Sr. Josep M. Llebaria i Carren˜o com a director de Comptabilitat, adscrit a la Gere`ncia de Serveis Generals d’acord amb el re`gim establert a l’article 304 i segu¨ents del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el text refo´s de la Llei municipal i de re`gim local de Catalunya, donant-ne compte a la Comissio´ de Preside`ncia, Hisenda i Co-ordinacio´ Territorial del Consell Municipal.

(7)

Acta de la sessió celebrada el dia 8 de març de 2005 i aprovada el dia 19 d’abril de 2005

A la sala President Lluı´s Companys de la casa de

la ciutat, el 8 de març de 2005, s’hi reuneix la Comis-sio´ de Cultura, Educacio´ i Benestar Social, sota la preside`ncia de l’Im. Sr. Ferran Mascarell i Canalda. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Ricard Josep Goma` i Carmona, Marina Subirats i Martori, Pere Alcober i Solanas, Immaculada Moraleda i Pe´rez, Xavier Florensa i Cantons, Ignasi Fina i Sanglas, Jaume Ciurana i Llevadot, Teresa M. Fandos i Paya`, Ańgeles Esteller i Ruedas, M. Caridad Mejıás i Sańchez i Xavier Basso i Roviralta, assistits per la te`cnica d’Administracio´ general, Sra. Tecla Fort i Riera, la qual actua per delegacio´ expressa del se-cretari general i certifica.

Tambe´ hi so´n presents la Sra. Glo`ria Figuerola i Anguera, gerent del Sector de Serveis Personals, i el Sr. Joan Torrella i Ren˜e´, director de recursos de l’ Ins-titut de Cultura de Barcelona.

Excusa la seva abse`ncia la Ima. Sra. Nu´ria Carrera i Comes.

S’obre la sessio´ a les deu hores.

La Sra. Esteller, com a qu¨estio´ pre`via, manifesta que el punt 6 de l’ordre del dia e´s una proposta que fa refere`ncia a la modificacio´ dels estatuts de l’Institut de Cultura que s’hauria de debatre en la Comissio´ de Preside`ncia, Hisenda i Coordinacio´ Territorial perque`

afecta al patrimoni, a l’organitzacio´ i al personal muni-cipal. Recorda que la creacio´ de l’Institut Barcelona Esports, aprovat definitivament el novembre de 2004, es va debatre en la Comissio´ de Preside`ncia, Hisen-da i Coordinacio´ Territorial.

El Sr. Ciurana manifesta que e´s evident que l’ as-sumpte correspon a la Comissio´ de Preside`ncia, Hi-senda i Coordinacio´ Territorial i que aixı´ ho estableix el ROM.

El Sr. Mascarell no veu cap problema en debatre l’assumpte en la Comissio´ de Cultura, Educacio´ i Benestar Social o en la Comissio´ de Preside`ncia, Hi-senda i Coordinacio´ Territorial pero`, ate`s que el pro-ce´s s’ha iniciat en aquesta Comissio´ i, si la secreta`ria no diu el contrari per alguna rao´ de procediment,

pro-posa mantenir el punt en aquesta Comissio´.

I) Aprovacio´ de l’acta de la sessio´ anterior

S’aprova.

II) Part Informativa

a) Despatx d’ofici

En compliment de l’article 63.1 del Reglament d’ or-ganitzacio´ municipal, es comuniquen les resolucions segu¨ents:

1. Sector de Serveis Personals

De la gerent municipal, de data 28 de gener de 2005, que aprova el plec de cla`usules i convoca con-curs, per adjudicar el contracte de servei de recollida,

transport, emmagatzematge i custo`dia provisional de

be´ns i estris procedents de desnonaments judicials, per als exercicis 2005-2006, i per un import de 150.912,17 euros.

De la gerent municipal, de data 10 de febrer de 2005, que aprova el plec de cla`usules i convoca con-curs, per adjudicar el contracte de suport contra la vi-ole`ncia de ge`nere a l’a`mbit familiar, mitjanc¸ant dos programes: programa d’atencio´ a nenes i nens que han patit viole`ncia, mentories, i programa d’atencio´ a homes maltractadors, per als exercicis 2005-2006, i per un import de 279.806,38 euros.

De la gerent municipal, de data 21 de febrer de 2005, que aprova el plec de cla`usules i convoca con-curs, per adjudicar el contracte de prestacio´ dels ser-veis d’informacio´, formacio´, mediacio´ de conflictes, atencio´ i debat en mate`ries d’interreligiositat

mitjan-c¸ant el Centre Interreligio´s de Barcelona, per als exercicis 2005-2006, i per un import de 221.666,67 euros.

4. Districte de Gra`cia

De la gerent municipal, de data 28 de gener de 2005, que aprova el plec de cla`usules i convoca

con-curs, per adjudicar el contracte de promocio´,

dinamitzacio´ i organitzacio´ de les activitats de caire cultural, artı´stic i sociocultural en l’equipament del centre cı´vic el Coll, per als exercicis 2005-2006, i per un import de 238.636,40 euros.

COMISSIONS DEL CONSELL

MUNICIPAL

(8)

5. Districte d’Horta-Guinardo´

con-curs, per adjudicar el contracte de gestio´ i

dinamitzacio´ pretaller Carmel, per als exercicis 2005-2006, i per un import de 113.843,40 euros.

dinamitzacio´ del centre cı´vic del Carmel, per als exer-cicis 2005-2007, i per un import de 93.609,10 euros.

dinamitzacio´ del centre cı´vic del Guinardo´ i de la sala de lectura, per als exercicis 2005-2007, i per un im-port de 116.831,32 euros.

dinamitzacio´ del centre cı´vic Taxonera, per als exerci-cis 2005-2007, i per un import de 116.831,32 euros.

dinamitzacio´ del centre cı´vic Matas i Ramis, per als exercicis 2005-2006, i per un import de 115.569,42 euros.

10. Districte de Sant Martı´

De la gerent municipal, de data 23 de febrer de 2005, que aprova el plec de cla`usules i convoca con-curs, per adjudicar el contracte de gestio´ i explotacio´

del servei de bar-cafeteria del centre cı´vic Can Felipa.

De la gerent municipal, de data 23 de febrer de 2005, que aprova el plec de cla`usules i convoca con-curs per adjudicar el contracte de gestio´ i explotacio´

del servei de bar-cafeteria del centre cı´vic Beso`s.

De la gerent municipal, de data 23 de febrer de 2005, que aprova el plec de cla`usules i convoca

con-curs per adjudicar el contracte de gestio´ i explotacio´

del servei de bar-cafeteria del centre cı´vic Sant Martı´.

13. Districte de l’Eixample

De la gerent municipal, de data 31 de desembre de 2004, que adjudica a Eurest Colectividades, SA, el servei de menjadors als espais de la gent gran del Districte de l’Eixample, per als exercicis 2005-2006, i per un import de 222.084,44 euros.

De la gerent municipal, de data 25 de febrer de 2005, que adjudica a la societat Progess, Projec. Gestio´ Serveis Socials, SL el contracte de gestio´ i dinamitzacio´ del pretaller Carmel, per als exercicis 2005-2006, i per un import de 113.843,30 euros.

De la gerent municipal, de data 25 de febrer de 2005, que adjudica a la societat Transit Projectes, SL el contracte de gestio´ i dinamitzacio´ del centre cı´vic del Guinardo´ i de la sala de lectura, per als exercicis 2005-2007, i per un import de 116.831,32 euros.

De la gerent municipal, de data 25 de febrer de 2005, que adjudica a la societat QSL Serveis Cultu-rals, SL el contracte de gestio´ i dinamitzacio´ del cen-tre cı´vic Taxonera, per als exercicis 2005-2007, i per un import de 116.831,32 euros.

b) Mesures de govern c) Informes

Al Plenari del Consell Municipal:

1. Actuacions municipals en mate`ria de joventut. El Sr. Florensa presenta l’Informe d’Actuacions Mu-nicipals en mate`ria de Joventut. Explica que aquest informe de treball e´s tambe´ el principi del nou proce´s del Projecte Jove que s’ha anat treballant durant l’any 2004. Destaca del document l’ana`lisi de la realitat ju-venil que es basa en l’enquesta quinquennal que l’Ajuntament realitza de forma perio`dica i en la nova polı´tica de joventut que emmarca de manera teo`rica el que e´s la nova realitat juvenil i els nous reptes que s’han d’afrontar. El document e´s un resum de tota la feina feta i de les 293 accions que, des dels diferents

(9)

in-corporara` els resultats del proce´s participatiu. Final-ment la fase 4 es desenvolupara` durant l’any 2006 amb la celebracio´ del Congre´s estrate`gic on ba`sicament es plantejara` la posada en comu´ de re-sultats i conclusions i la presentacio´ del nou Pla ela-borat. Pel que fa a les dades del document, els objec-tius estrate`gics pretenen emmarcar els a`mbits d’actuacio´ seguënts: facilitar la ciutadania activa dels joves, contribuir al desenvolupament social i promou-re la dimensio´ europea i internacional. Els criteris d’actuacio´ soń els principis que orienten la metodolo-gia de les accions que es duen a terme i es preveuen, entre altres, el lideratge, la interdepartamentalitat, la descentralitzacio´, la complicitat, la proximitat i la transpare`ncia. Els criteris es conformen posterior-ment en eixos d’actuacio´ que soń les grans a`rees on

s’enquadren les diferents accions, com per exemple:

l’emancipacio´, la participacio´, la cohesio´ social, la cul-tura i la sostenibilitat. Hi ha 68 a`mbits d’intervencio´

que es concreten en 293 accions. Posa com a exem-ple del proce´s el coneixement de la realitat juvenil, que en seria l’eix; l’a`mbit d’intervencio´ seria l’ana`lisi de la realitat juvenil, i l’accio´ concreta la realitzacio´

cada cinc anys de l’enquesta de joventut. Pel que fa

als a`mbits d’actuacio´, hi ha 230 accions que es fan a escala de tota la ciutat i 63 que so´n especı´fiques de Districte. Per sectors municipals, el 53% de les acci-ons es desenvolupen des del Sector de Serveis Per-sonals, el 13% des de dos o me´s sectors de forma conjunta, el 16% des dels districtes, i la resta des d’un sol sector. Pel que fa als departaments, de for-ma for-majorita`ria, les accions es desenvolupen des de la Direccio´ de Joventut (91 accions), 59 des d’altres departaments municipals, 48 des dels Districtes, 25 so´n interdepartamentals, 23 l’Institut Municipal d’ E-ducacio´ de Barcelona, 12 el Patronat Municipal de l’Habitatge, 11 Barcelona Activa, i 11 la Direccio´ d’ Es-ports. Tambe´ hi ha 13 accions en les quals hi han col·laborat me´s d’una Institucio´.

Agraeix la feina feta amb el Consell de la Joventut de Barcelona, amb el que s’ha consensuat el proce´s participatiu que es dura` a terme durant l’any 2005 i s’han articulat els seus o`rgans de seguiment: La Co-missio´ de seguiment i la Comissio´ te`cnica. Destaca, tambe´, que el proce´s compta amb la participacio´ pre-sencial i la participacio´ no presencial adrec¸ada, aquesta u´ltima, als joves no associats.

La Sra. Mejı´as agraeix al regidor l’explicacio´, pero`

considera que el proce´s d’elaboracio´ del nou Pla Jove es dilata excessivament en el temps. Sap que

e´s un assumpte complex, que necessita la

participa-cio´ de molts, pero` creu que establir quatre fases que

ocupen tot el mandat deixa l’Ajuntament buit de

con-tingut de polı´tiques de joventut durant tot el perı´ode. Quan es parla de les quatre fases, es diu que en el primer any s’ha fet una reflexio´ interna, pero` quan es parla d’objectius es reprodueixen els recollits en el Pla Jove anterior perque` es considera que encara po-den ser vigents i que durant el proce´s participatiu se’n podran incorporar de nous. Creu que els partits de govern, en el moment de les eleccions municipals, no tenien un programa de joventut i l’han d’elaborar de nou; e´s un proce´s lent i complex i les noves inquie-tuds dels joves s’incorporen sense massa cohere`ncia i de forma improvisada. Es parla d’ interdeparta-mentalitat i d’interinstitucionalitat, pero` el cert e´s que les polı´tiques es desenvolupen des de Serveis

Perso-nals o des dels districtes i pensa que hi ha molta descoordinacio´ amb la Regidoria de Joventut, que e´s la que hauria de tenir el lideratge. En el document es fa un recull de tots els programes de joventut que s’estan fent des de l’Ajuntament, pero` no hi troba cap novetat digna d’esmentar. Quant als criteris d’ actua-cio´, el document estableix que han de marcar clara-ment el taranna` d’una nova manera de fer polı´tica de joventut i, malgrat l’afirmacio´, continuen reproduint els criteris de l’anterior Pla Jove. Es pregunta quina e´s l’avaluacio´ dels projectes i per que` no s’incorporen mecanismes per avaluar-los. L’u´nica difere`ncia que percep en el nou Pla e´s que la Regidoria de Joventut liderara` els aspectes de la relacio´ entre departaments i l’estandarditzacio´ de les polı´tiques de joventut. Insis-teix que el proce´s s’allarga en exce´s, que el docu-ment, que diuen que e´s fruit d’una reflexio´ interna du-rant l’any 2004, nome´s reflecteix els objectius que ja contenia l’anterior Pla i que les actuacions que s’ es-tan realitzant ja estaven fixades amb anterioritat. Pen-sen que el proce´s s’hauria de millorar i agilitar i s’ ofe-reix per fer totes les aportacions que permetin tenir, com me´s aviat millor, un Pla Jove de l’Ajuntament.

La Sra. Fandos no vol repetir el que ja ha dit en in-tervencions anteriors respecte a la polı´tica de joven-tut, pero` considera que el document que avui presen-ta el Sr. Florensa els do´na la rao´ en el fet que hi ha hagut una manca de polı´tiques de joventut en el man-dat anterior. Recorda que el punt 4 del programa de

joventut d’Esquerra Republicana es plantejava portar

a aprovacio´ del Consell Plenari el Programa de joven-tut i el seu Pla Director el desembre de 2004. Ente´n que despre´s es pogue´s pensar que calia un proce´s de participacio´ me´s ampli i vol deixar consta`ncia que la crı´tica que esta` fent no va dirigida al regidor perque`

la sensacio´ que te´e´s que s’ha trobat amb molts pocs documents sobre la taula i ha hagut de dedicar quasi dos anys per elaborar el document que avui presenta, que no e´s res me´s que el que s’esta` fent en polı´tiques de joventut i no el que es vol fer. Insisteix que a la ciutat no hi havia polı´tiques de joventut coordinades ni un lideratge de la Regidoria de Joventut que, des del seu Grup, consideren que ha de tenir. En el pro-ce´s s’haura` trigat me´s en saber el que es fa que en dir que` es vol fer i el proce´s participatiu sera` me´s curt que l’avaluacio´ interna que no conte´ tampoc cap au-tocrı´tica. Voldria tenir la valoracio´ de les tasques fetes i espera que l’informe d’avaluacio´ de les accions exis-teixi perque` e´s a partir d’aquest que es podra` ela-borar el nou Pla. Demana que se’ls faciliti aquesta avaluacio´. Quant al calendari, troba correcta la planifi-cacio´ de la participacio´ a que` do´na suport, pero` supo-sa que el regidor e´s conscient que s’arribara` al final

del mandat havent preparat nome´s el Pla director de

polı´tiques de joventut per al proper mandat. Li agra-daria que en aquesta Comissio´ es portessin tambe´

propostes de joventut que tinguin cara`cter d’actuacio´ i no nome´s d’avaluacio´ i de reflexio´.

El Sr. Florensa respon, pel que fa a la intervencio´

(10)

e´s un proce´s que es va retroalimentant. El compro-mı´s de l’any passat va ser que a principis del 2005 es disposaria de un document, el que avui es presenta, que permetria tenir una radiografia clara de les polı´

ti-ques de joventut que permetria als Grups de l’

oposi-cio´ exercir les funcions de control. A me´s, s’ha volgut obrir un proce´s me´s ampli que impliqui els diferents col·lectius juvenils en el disseny d’aquestes polı´tiques i aquest proce´s participatiu enriqueix la feina del dia a dia que es continua fent. Afirma que, del Pla Jove de 1998, se n’han aprofitat aspectes perque` la feina es-tava ben feta, tot i que amb set anys han variat molts elements, pero` hi ha problema`tiques que continuen existint. Quant als organismes de seguiment, el Pla

de 1998 establia dos mecanismes: la Comissio´

Interdepartamental i la Comissio´ Intersectorial que so´n les encarregades de controlar la realitzacio´ del Pla i, per tant, no e´s veritat que no hi hagi

mecanis-mes de seguiment. Quant als terminis, no ente´n com

compten els quatre anys ni com es pot dir que hi hagi

a`rees que no fan res. Pel que fa a la intervencio´ de la Sra. Fandos, agraeix el suport al proce´s participatiu i

insisteix que tampoc ente´n com compten els terminis

de la feina feta ni la mencio´ que fa del programa de

joventut d’Esquerra Republicana. Considera que obrir

un proce´s participatiu e´s una forma de fer autocrı´tica ja que, segurament, els joves diran moltes coses que, com a Ajuntament potser no agradara` sentir, pero`

sera` el millor camı´ per incorporar idees noves del col·lectiu juvenil.

La Sra. Mejı´as puntualitza que els quatre anys d’elaboracio´ del Projecte els compten a partir del do-cument presentat que indica, que de febrer del 2004 a febrer del 2005, es fa una reflexio´ interna i un recull de propostes municipals; del marc¸ del 2005 fins al

desembre del 2005 es desenvolupa el proce´s

partici-patiu; el febrer del 2006 es preveu l’aprovacio´ del Pla Director i l’octubre del 2006 se celebra un congre´s estrate`gic. Es pregunta on so´n els objectius finals; pensa que des de la Regidoria de Joventut es podri-en buscar objectius de futur que realimpodri-entin el projec-te. Proposa al regidor que faci uns objectius, a me´s curt termini, amb valoracions anuals per verificar-ne l’efica`cia i que continuı¨ d’aquesta forma, engrandint i liderant el projecte. Pel que fa a les polı´tiques d’ habi-tatge, manifesta que el seu Grup va votar els projec-tes 10hj en contra no per l’objectiu en si, sino´ perque`

es fan en espais destinats a equipaments i perque`

quan els joves han de deixar aquests pisos no se’ls facilita un acce´s a l’habitatge de renda lliure.

La Sra. Fandos repeteix que el que deia el

Progra-ma de Joventut d’Esquerra Republicana era que

l’aprovacio´ del Pla Director i el pressupost es faria el desembre de 2004 i insisteix que el que avui es pre-senta e´s u´nicament un recull del que s’ha fet fins ara i que el Pla Director no es presentara` fins al 2006. Si avui el regidor realment hague´s presentat el Pla di-rector no hauria mencionat el seu programa perque`

ente´n el retard d’uns mesos i ente´n que el proce´s participatiu duri un any, pero` es queixa que hagin tri-gat quasi dos anys per presentar el document que avui presenten. Quant a les polı´tiques d’habitatge per a joves, recorda que sempre que han votat en contra els projectes del 10hj no ha estat per no creure en les polı´tiques de joventut, sino´ perque` pensen que no s’han de fer en terrenys dedicats a equipaments, sino´

en terrenys destinats a habitatges.

El Sr. Florensa no vol entrar en la batalla de noms: Projecte Jove, Pla Director, etc., pero` indica que el que es presenta e´s la relacio´ de totes les mesures i accions que es fan des de l’Ajuntament i que aixo` es complementa en un proce´s participatiu. Puntualitza que el Congre´s servira` per presentar el Pla, pero` que el Projecte jove ja estara` acabat.

Es do´na per tractat.

III) Propostes a dictaminar

a) Ratificacions

Al Plenari del Consell Municipal:

2. Ratificar l’acte d’adhesio´ de l’Ajuntament de Bar-celona a la Fundacio´ privada Fo`rum Universal de les Cultures en els termes que consten en la Carta Fun-dacional, atorgada davant del notari de l’Il·lustre Col·legi de Catalunya, senyor Jesu´s Luis Jime´nez i Pe´rez, en data 27 de juliol de 2004, que comporta l’acceptacio´ dels seus Estatuts.

El Sr. Mascarell pregunta si els regidors volen fer algun comentari.

El Sr. Ciurana ente´n que, pel que fa al procedi-ment, qui e´s competent a adherir-se a una Fundacio´

en nom de l’Ajuntament no e´s l’alcalde, sino´ el Plena-ri del Consell Municipal i, per tant, considera que, tot i que ara es porta a aprovacio´ la ratificacio´ de l’ adhe-sio´, hi ha un problema formal i de compete`ncies im-portant perque` el primer pas per adherir-se a una Fundacio´ d’aquestes caracterı´stiques correspon al Consell Plenari i per tant tot allo` que des de la seva presumpta constitucio´ formal, del juliol del 2004 fins ara, ha fet l’alcalde en nom de l’Ajuntament e´s nul. Ente´n que aquesta ratificacio´ se sotmet a aprovacio´

per resoldre un error. La segona quëstio´ que vol po-sar de manifest e´s la representacio´ municipal que fi-gura en la resolucio´ firmada pel conseller de Justıćia el 3 de desembre de 2004 en que` es diu que el presi-dent del Patronat e´s l’alcalde de Barcelona, el vicepresident el Sr. Jaume Page`s i despre´s es fa un repartiment dels vocals que no enteń. En nom de l’Administracio´ general de l’Estat els vocals soń la Sra. Carmen Calvo, el Sr. Antonio Jose´ Hidalgo, el Sr. Ernest Maragall i el Sr. Ferran Mascarell. La Ge-neralitat de Catalunya esta` representada pel Sr. Pas-qual Maragall, el Sr. Carretero, el Sr. Joan Saura, el Sr. Rangel, delegat del Govern, el Sr. Oliveras, el Sr. Acebillo, el Sr. Martıńez Fraile i el Sr. Xavier Casas. Constata que formalment no hi ha representants mu-nicipals i esta` segur que aquesta composicio´ que consta en l’expedient e´s erro`nia i, per tant, no es pot ratificar. Pregunta qui representa l’Ajuntament de Bar-celona i creu que caldria que la representacio´ munici-pal reflectı´s la composicio´ del Consell Plenari amb re-presentacio´ de tots els Grups.

(11)

repre-sentacio´ municipal, ente´n que esta` mal ubicada la re-presentacio´ que correspon a cadascu´ ja que no s’ es-ta` en altra representacio´ que en la d’aquelles instituci-ons amb les quals s’esta` treballant polı´ticament o te`cnicament. Pensa que aquest assumpte ja esta` re-solt i, si no, que es resoldra`. Pel que fa als informes, si en falta algun, ell mateix demanara` que s’hi incor-porin. Quant a la representacio´, hi ha un debat me´s de fons i caldra` treballar amb els Grups de l’oposicio´

per veure si es comparteixen els objectius.

El Sr. Ciurana considera que la composicio´ del Pa-tronat no e´s un tema menor i que no e´s sols un error en la resolucio´ del conseller, sino´ que la Carta Funda-cional elevada a escriptura pu´blica explicita en la seva pa`gina nu´mero 6 la mateixa representacio´ que abans ha citat.

El Sr. Mascarell qu¨estiona quina e´s la preocupacio´

del regidor, que ell representi l’Estat o que sigui un error.

El Sr. Ciurana respon que el que el preocupa e´s que el regidor no sa`piga en nom de qui esta` en el Patronat i torna a llegir la composicio´ del Patronat que figura en l’expedient i que repeteix que, al seu entendre, no te´ cap lo`gica. Considera que s’hauria de retirar el punt de l’ordre del dia, rectificar la Carta Fundacional davant de Notari, que s’anomenin els representants que per cada administracio´ pertoquin i que els Grups de l’oposicio´ siguin tambe´ presents en la Fundacio´.

El Sr. Mascarell agraeix la preocupacio´ del regidor; ente´n que e´s un error i que sera` esmenat. Demana el posicionament favorable per una Fundacio´ que te´ un conjunt d’objectius compartits i que no pot tenir en un element, que qualifica d’administrativitis aguda, el motiu per anul·lar, allargar o impedir el seu correcte desenvolupament.

El Sr. Ciurana ente´n que s’esta` en el punt inicial de constitucio´ d’una Fundacio´ i el que proposen d’ apro-var e´s una carta fundacional elevada a escriptura pu´ -blica en la qual es diu que l’Ajuntament no te´ cap altra representacio´ que la de l’alcalde i que el Sr. Masca-rell hi e´s en representacio´ de l’administracio´ general de l’Estat i el Sr. Casas com a representant de la Ge-neralitat de Catalunya, etc. Insisteix que l’acord quedi sobre la taula, es revisi i se sotmeti a aprovacio´ en la sessio´ del proper mes.

El Sr. Mascarell fa constar que els representants de l’Ajuntament a la Fundacio´ so´n: el Sr. Alcalde, el Sr. Acebillo, el Sr. Casas i ell mateix i que aquest punt sera` esmenat en el proce´s. Recorda que l’ ele-ment de fons de la Fundacio´ e´s tutelar tot el proce´s de treball que s’esta` fent en una altra ciutat respecte al futur Fo`rum i, per tant, conve´ que estigui constituı¨ -da i pugui desenvolupar la seva feina. Manifesta la necessitat de ratificar l’acord i ate`s que, com e´s obvi, els representants municipals so´n els que ha citat es rectificaran els documents que convingui rectificar.

La Sra. Esteller se sorpre`n de la resposta del Sr. Mascarell i que parli d’administrativitis aguda. Ente´n que el regidor ha de portar a la Comissio´ un expedi-ent complert i ben tramitat i el que diu e´s que s’ esme-nara` un error sense importa`ncia quan una acta Fun-dacional en que` es determinen els patrons de la Fundacio´e´s un fet determinant. Pensa que el regidor no pot dir que e´s un error sense importa`ncia. La regi-dora no sap si aixo` e´s un error o e´s que realment l’Ajuntament nome´s esta` representat per l’alcalde.

Confia que quaranta-vuit hores abans del Consell Plenari l’expedient estigui complert.

El Sr. Mascarell demana el posicionament dels Grups i manifesta que d’avui a la celebracio´ del Con-sell hi ha temps per modificar o ampliar el que han demanat.

Es dictamina amb el posicionament favorable del PSC, ERC i ICV-EU i A i amb la reserva de vot de CIU i PP.

3. Ratificar l’adhesio´ de l’Ajuntament de Barcelona com a membre fundador de la Xarxa Sida i Mon Local a Catalunya, manifestada en la declaracio´ de bases per a la constitucio´ d’aquesta Xarxa de 13 de desem-bre de 2004. Designar l’Im. Sr. Ignasi Fina i Sanglas, regidor ponent de Salut Pu´blica, representant polı´tic d’aquest Ajuntament als o`rgans de govern de l’ es-mentada Xarxa i facultar-lo perque` designi als repre-sentants te`cnics que procedeixin.

El Sr. Fina explica que la Xarxa vol posar en comu´

l’experie`ncia dels municipis entorn l’abordatge de la

sida i fer front als aspectes me´s novedosos com

po-den ser la persiste`ncia en l’exclusio´ social. Els muni-cipis que porten endavant aquesta iniciativa so´n: Castellar del Valle`s, Mataro´, Barcelona, Constantı´, Cornella` de Llobregat, Granollers, Igualada, l’ Hos-pitalet de Llobregat, Lleida, Manresa, el Prat de Llobregat, Reus, Santa Ba`rbara i Santa Coloma de Gramenet amb col·laboracio´ amb la Diputacio´ de Bar-celona. Hi ha, tambe´, una llarga llista d’associacions que hi col·laboren.

La Sra. Esteller donara` suport a la mesura perque`

des del seu Grup entenen que per combatre la sida i adoptar mesures de prevencio´ cal unitat a l’hora de treballar amb aquest objectiu. Pregunta si l’adhesio´ a la Xarxa implica l’aportacio´ de recursos o financ¸ a-ment per part de l’Ajuntament i demana que s’informi regularment a la Comissio´ de les tasques que es des-envolupin a trave´s d’aquesta Xarxa.

El Sr. Fina diu que s’esta` al principi del proce´s, que s’obtindran els recursos necessaris tot i que encara no estan determinades les quanties i que el financ¸ a-ment es basara` en les aportacions dels diferents ens locals i de la Diputacio´.

Es dictamina amb el posicionament favorable de tots els Grups.

b) Propostes d’acord

4. Atorgar la Medalla d’Or de la Ciutat a l’Institut Quı´mic de Sarria` (IQS), amb motiu del centenari de la seva fundacio´. Per haver estat pioner en la seva do-ce`ncia i viver de professionals de gran prestigi, per la seva contribucio´ al progre´s cientı´fic del paı´s i al seu esforc¸ per donar resposta a les necessitats de la in-du´stria i del sector empresarial.

Els punts 4 i 5 es debaten de forma conjunta. Es dictamina amb el posicionament favorable de tots els Grups.

5. Atorgar la Medalla d’Or de la Ciutat al Sr. Josep Ribera i Pinyol, en reconeixement a la seva llarga tra-jecto`ria de defensa de la democra`cia i de lluita per una societat me´s justa i solida`ria des de la me´s pro-funda conviccio´ i discrecio´. Per haver tingut un paper fonamental en nombrosos projectes socials de gran valor, entre ells el Centre d’Informacio´ i

(12)

fun-dar i ha dirigit al llarg dels u´ltims 30 anys, convertint-lo en un prestigio´s centre d’estudis internacionals. I

per ser un exemple de compromı´s amb els valors de

la ciutadania solida`ria, crı´tica, responsable i activa, que practica amb cohere`ncia i continuı¨tat.

El Sr. Mascarell explica la proposta d’atorgament de la Medalla d’Or de la Ciutat a l’Institut Quı´mic de Sarria` que es va fundar l’any 1905; que l’any 1916 es va instal·lar a Sarria` i que l’any 1991 va ser integrat a la Fundacio´ Universitat Ramon Llull. Al llarg dels seus

cent anys s’ha distingit per un ensenyament de gran

qualitat, especialment en l’a`mbit cientı´fic, mantenint vincles molt estrets amb els avenc¸os te`cnics, pioner entre altres en la utilitzacio´ dels ordinadors a partir de l’any 1967 i en la creacio´ de canals so`lids de relacio´

amb el mo´n industrial.

La Sra. Esteller avanc¸a el posicionament favorable del seu Grup a la proposta, pero` es queixa del proce-diment i que, un cop me´s, arribin propostes d’ atorga-ment de Medalles a la Comissio´ sense haver estat

pre`viament consensuades.

El Sr. Mascarell puntualitza que aquestes propos-tes han estat pre`viament comunicades als Grups de l’oposicio´ i que quan finalitzi la sessio´ els donara` la data exacta de la comunicacio´.

La Sra. Esteller nega que el seu Grup hagi rebut cap consulta i vol que el regidor es comprometi que abans de l’atorgament de Medalles es faci la consulta.

El Sr. Mascarell manifesta que el compromı´s ja existeix i que se li do´na compliment.

El Sr. Ciurana pensa que el regidor potser do´na la instruccio´, pero` la realitat e´s que els Grups de l’ oposi-cio´ s’assabenten de l’atorgament de les Medalles per l’ordre del dia de la Comissio´. Ate`s que aquest e´s un assumpte recurrent demana que es revisin els siste-mes de comunicacio´. A continuacio´, fa un elogi de l’Institut Quı´mic de Sarria` de la va`lua de l’educacio´

impartida, amb rigor, seriositat i exige`ncia te`cnica i

tambe´ ciutadana que transmet als professionals que

forma. El Sr. Ribera destaca el compromı´s polı´tic per la defensa dels drets humans, la democra`cia i la lli-bertat.

El Sr. Basso destaca la col·laboracio´ de l’Institut amb les Universitats estrangeres posant sempre en primer lloc l’e`tica i el pensament cristia`.

El Sr. Mascarell, pel que fa a la Medalla que es proposa atorgar al Sr. Ribera, vol afegir que una llar-ga llista de ciutadans, tots ells de reconegut prestigi en el mo´n cultural, polı´tic i social, sol·liciten, tambe´, l’atorgament d’aquesta Medalla.

Quant al procediment, indica que el passat dia 3 va comunicar per correu electro`nic als Grups de l’ oposi-cio´ la proposta d’acord i lamenta que es produeixin aquestes discussions.

La Sra. Esteller insisteix que en el seu Grup no s’ha rebut aquest correu electro`nic, pero` demanen que es consensuı¨n les propostes perque` l’equip de govern juga amb els me`rits d’aquestes persones que sense cap mena de dubte tenen valors per ser merei-xedores del guardo´, pero` hi ha una prelacio´ de perso-nes i el seu Grup ha de poder tambe´ intervenir en els criteris de seleccio´. Torna a dir que el compromı´s era de consultar abans de decidir.

El Sr. Mascarell puntualitza que no e´s una selec-cio´; e´s la recepcio´ en un cas d’una proposta ciutada-na que despre´s, en nom de tots, es presenta i, l’altre, per al compliment de cent anys d’una Institucio´.

El Sr. Ciurana considera que el regidor esta` intro-duint un element d’automatisme i manifesta que e´s evident que hi ha, a me´s, una decisio´ polı´tica que els Grups de l’oposicio´ volen compartir, pero` insisteix que no vol que es facin pu´bliques abans d’haver estat consensuades.

El Sr. Mascarell recorda que mai hi ha hagut amb els Grups de l’oposicio´ un debat de fons sobre les propostes d’atorgament de Medalles perque` sempre s’ha estat d’acord amb els me`rits dels guardonats.

Es dictamina amb el posicionament favorable de tots els Grups.

IV) Part deciso`ria

a) Propostes d’acord

6. Aprovar inicialment la modificacio´ dels Estatuts de l’Institut de Cultura de Barcelona per a la seva adequacio´ a entitat pu´blica empresarial, d’acord amb l’article 85 bis de la Llei 7/1985 reguladora de les ba-ses de re`gim local. Sotmetre els Estatuts a informacio´

pu´blica per un termini de trenta dies, d’acord amb els articles 212.5 i 201 del Reglament d’obres, activitats i serveis dels Ens locals.

El Sr. Mascarell llegeix la proposta.

El Sr. Ciurana demana que es manifesti a quina Comissio´ correspon debatre el punt.

La Sra. Secreta`ria manifesta que, d’acord amb el ROM, a aquesta Comissio´ li corresponen els temes de Cultura i a la Comissio´ de Preside`ncia, Hisenda i Coordinacio´ Territorial l’organitzacio´, ambdo´s con-ceptes utilitzats amb criteri ampli i, per tant, la Comis-sio´ de Cultura e´s competent per debatre aquest as-sumpte.

El Sr. Ciurana pregunta amb quin criteri es va deci-dir que l’Institut Barcelona Esports fos debatut a la Comissio´ de Preside`ncia, Hisenda i Coordinacio´ Ter-ritorial.

El Sr. Mascarell respon que, ate`s que el reglament permet les dues interpretacions, li ha semblat normal que el present expedient es debateixi en aquesta Co-missio´.

El Sr. Torrella informa que l’Institut de Cultura de Barcelona passara` a ser una entitat pu´blica empresa-rial d’acord amb la Llei 57/2003 que en el seu article 85 introdueix aquesta nova forma de gestio´ i recorda que la Carta Municipal ja va possibilitar implantar es-pecificitats similars. Els estatuts que avui es presen-ten no alteren les funcions de l’Institut; adapten la

ter-minologia dels seus o`rgans de govern que conserven

(13)

i de despeses obligara` a un control mes gran de l’ ac-tivitat per part dels o`rgans directius i el control finan-cer per part de la Intervencio´ General de l’Ajuntament passa a ser una intervencio´ a posteriori. La proposta de canvi no es pot interpretar com a proce´s privatit-zador perque` la figura d’entitat pu´blica empresarial neix com un instrument de gestio´ directa de l’ adminis-tracio´ pu´blica. Subratlla, tambe´, que en el proce´s de configuracio´ dels estatuts s’ha tingut en compte especialment l’intere`s dels treballadors de l’Institut, i els mesos de juny i setembre es van signar amb l’Ajuntament i amb el Comite` d’Empresa de l’Institut les condicions que garanteixen la seva situacio´.

El Sr. Ciurana repeteix que el seu Grup demanava

que aquesta proposta fos debatuda a la Comissio´ de

Preside`ncia, Hisenda i Coordinacio´ Territorial perque`

entenen que, tot i que, lo`gicament, te´ relacio´ amb la cultura, fixa un dels punts essencials de l’Ajuntament que e´s el seu model organitzatiu. Aquı´, de forma sec-torial i dispersa, cadascuna de les a`rees municipals fa el seu camı´ sense que hi hagi hagut un debat polı´ -tic en profunditat sobre el model organitzatiu. Es pot estar d’acord amb que`, en moments determinats, l’administracio´ necessita instruments me´s potents o me´s flexibles per fer segons quin tipus de feines, pero`

tambe´ es pot estar d’acord que per fer-ne segons qui-nes altres es requereix que es conservi en tota la seva intensitat l’estructura de la funcio´ pu´blica. Ente´n que hi ha un seguit de feines que en cap cas poden sostraure’s del control polı´tic i aquest extrem no esta`

garantit. Si no es decideix quina e´s la fita final no es pot saber si cadascun dels passos que es fan van en la direccio´ encertada. Observa amb preocupacio´ que, a poc a poc, es va sostraent la polı´tica cultural del control polı´tic de l’Ajuntament; fa uns mesos, es va aprovar la creacio´ de la Fundacio´ Barcelona Cultura

amb unes compete`ncies que, en bona part, se

solapaven amb les de l’Institut de Cultura de Barcelo-na, fet que, des del seu Grup, es va denunciar fent les al·legacions pertinents. Una de les al·legacions

re-butjades va ser aquella en que` es plantejava que en

el Patronat de la Fundacio´ Cultura hi estiguessin re-presentats tots els Grups polı´tics. L’instrument que ara es presenta escapara` del control polı´tic i demo-cra`tic; fa constar que en els nous estatuts no es diu que en el Consell d’Administracio´ hi seran represen-tats tots els Grups polı´tics presents a l’Ajuntament.

Demana que s’assumeixi el compromı´s que els

Grups de l’oposicio´ hi seran presents. No veu la ne-cessitat de la transformacio´ i no te´ clars els motius de fons que porten a la reconversio´ de l’Institut, perque`

ente´n que amb el model actual hi ha instruments sufi-cients per a una bona actuacio´. Avanc¸a el vot en con-tra del seu Grup i anuncia que presentaran les al· le-gacions que consideren oportunes.

La Sra. Esteller es reafirma en allo` que ha dit abans i considera que aquest assumpte corres-pon a la Comissio´ de Preside`ncia, Hisenda i Coordinacio´ Territorial perque` afecta assumptes de personal, organitzacio´ i patrimoni i considera, tambe´, que seria convenient que l’aprovacio´ inici-al de la modificacio´ se sotmete´s a l’aprovacio´ del

Plenari del Consell Municipal. Demana que s’

uni-fiquin els criteris de procediment. S’ha justificat la convenie`ncia d’adoptar aquesta forma, pero` no s’ha justificat el motiu de fons pel qual cal la transformacio´.

Primer es crea la Fundacio´ i ara es vol transformar l’Institut. Pensa que calia haver actuat de forma glo-bal amb definicio´ de funcions en cada un dels dos

a`mbits; que amb aquestes mesures es vol incorporar

la cultura en un paquet de gestio´ paral·lela a l’ Ajunta-ment i fora del control municipal. Es desconeix qui formara` part del Consell d’Administracio´; nome´s se sap que l’alcalde en nomenara` els membres i es des-coneix si els Grups de l’oposicio´ estaran representats en el Consell. Pensa que hi ha un seguit d’ irregulari-tats respecte a allo` que so´n les funcions que es po-den desenvolupar; l’informe de l’Interventor posa en relleu que com a entitat pu´blica empresarial no pot concedir subvencions i aquesta e´s una de les

funci-ons que es preveu en els estatuts. Avanc¸a el vot en

contra del seu Grup que presentara` al·legacions i de-mana que es retiri el punt i que es presenti a la Co-missio´ de Preside`ncia, Hisenda i Coordinacio´ Territo-rial i que l’aprovacio´ inicial se sotmeti al Plenari del Consell Municipal.

El Sr. Mascarell recorda que des de l’any 1996, data en que` es va crear l’Institut de Cultura, els Grups de l’oposicio´ i els representants sindicals han estat sempre presents en els o`rgans de govern de l’Institut i, en principi, no hi ha cap modificacio´ en aquest as-pecte resas-pecte la situacio´ actual. Les paraules de

desconfianc¸a que es van fer sentir quan es va crear

l’Institut ara es repeteixen i pensa que els regidors dels Grups de l’oposicio´, que han estat presents en

els o`rgans de govern, saben que fonamentalment

s’han fet dues coses: administrar la cultura pu´blica emanada des de les directrius generals de l’ Ajunta-ment i trobar mecanismes rigorosos i eficients de gestio´ dels servei pu´blic de la cultura a la ciutat i que en cap moment aquestes accions s’han sostret del control polı´tic. Respecte a la relacio´ entre l’Institut convertit en entitat pu´blica empresarial i la Fundacio´

explica que la Fundacio´ te´ una missio´ essencialment de recerca i de cooperacio´ amb el sector privat i pa-trocinadors externs. Les dues entitats estan perfec-tament lligades, pero` cadascuna te´ una missio´ dife-rent: l’Institut seguira` sent l’o`rgan de gestio´ de la cultura.

El Sr. Torrella puntualitza que fa anys que l’Institut

e´s una entitat de dret pu´blic subjecta a dret privat en una part important de la seva activitat tal com esta-bleix l’article 4 dels estatuts vigents i, en funcio´ de les caracterı´stiques comercials de l’Institut, es considera que actualment la fo´rmula de gestio´ que me´s s’ ade-qua a les seves necessitats e´s la d’entitat pu´blica em-presarial. Pel que fa a les subvencions, si be´e´s cert que l’informe d’Intervencio´ expressa reserves en aquest punt, reclama, tambe´, l’informe dels Serveis Jurı´dics Centrals i en aquest segon informe, que figu-ra tambe´ en l’expedient, es considera conforme a dret la possibilitat que l’Institut amb la nova forma jurı´dica atorgui subvencions.

El Sr. Ciurana demana al Sr. Mascarell que citi tres coses que podra` fer l’entitat pu´blica empresarial que no pugui fer l’Institut juntament amb la Fundacio´ Bar-celona Cultura.

El Sr. Mascarell considera que el tema ha quedat suficientment explicat.

La Sra. Esteller demana que se li faci arribar el segon informe que ha citat el Sr. Torrella.

(14)

Sr. Goma` expressa el vot favorable d’ICV-EU i A, el Sr. Ciurana expressa el vot contrari de CIU i la Sra. Esteller expressa el vot contrari del PP. S’aprova.

b) Proposicions

Del Grup Municipal CIU:

7. Que l’Ajuntament de Barcelona fara` els tra`

-mits necessaris per recuperar l’escultura dedicada

al Patı´ Catala` que durant anys ha estat situada on avui finalitza el pont d’Europa. Que l’Ajuntament de Barcelona tornara` a incorporar entre els seus obsequis protocol·laris la reproduccio´ del Patı´

Ca-tala`. Que promourem entre tots els grups del

con-sistori un reconeixement institucional del Patı´ de Vela com a embarcacio´ genuı¨na de la nostra ciu-tat. Que des de l’Ajuntament de Barcelona es do-nara` un nou impuls i un nou suport a les activitats i regates que es duguin a terme a Barcelona.

La Sra. Fandos formula la proposicio´ amb la volun-tat d’arribar a un acord amb l’equip de govern perque` e´s una peticio´ que ha fet la Federacio´ Esportiva Inter-nacional de patı´ de vela al seu Grup. El fonament de la proposicio´e´s la importa`ncia del patı´ de vela, ano-menat tambe´ patı´ catala` en la nostra cultura na`utica,

que en aquest moment compta a Catalunya amb me´s

de mil cinc-centes embarcacions en actiu i e´s la mo-dalitat dels esports na`utics que te´ me´s cara`cter popu-lar i te´ el major nombre de regates de Catalunya, e´s un patı´ que ha nascut a Barcelona i que des de la nostra ciutat s’ha exportat a la resta de paı¨sos, tenint avui una projeccio´ internacional important.

El Sr. Alcober esta` d’acord amb la formulacio´ de la proposicio´. Pensa que la Federacio´ Esportiva Interna-cional de patı´ es podia haver posat en contacte direc-tament amb la Regidoria d’Esports i explica que hi ha

un acord amb la Federacio´ Catalana de Vela de

pro-mocio´ del patı´ catala` i que hi ha tambe´ un programa especial adrec¸at a la gent me´s jove. Recorda que hi ha molts clubs fora de la ciutat que promocionen tam-be´ aquest tipus d’embarcacio´ amb l’avantatge per a ells que l’entrada i sortida del port els resulta molt me´s fa`cil perque` es pot fer des de la platja. Manifesta que es demanara` a l’Autoritat Portua`ria la reposicio´

de l’escultura i pel que fa als assumptes protocolaris demanara` que el patı´ catala` es torni a incorporar com un dels regals protocolaris.

La Sra. Fandos considera que els representants de la Federacio´ Esportiva Internacional de Patı´ poden parlar directament amb els Grups de l’oposicio´ i atesa la proposta que va formular ella mateixa els va

adre-c¸ar al director d’Esports. Ente´n que les paraules del regidor manifesten l’acord amb la proposicio´ i que per tant sera` aprovada.

La Sra. Mejı´as manifesta a la Sra. Fandos que en

molts casos unifiquen esforc¸os per posar-se d’acord, pero` que aquesta vegada el que les separa e´s que aquesta proposicio´ te´ un caire nacionalista en un mo-ment que no considera oportu´; no obstant aixo`,

avan-c¸a el vot favorable del seu Grup.

El Sr. Alcober no vol respondre a la Sra. Mejı´as. Ma-nifesta el seu acord amb la proposicio´; repeteix que, pel que fa a l’escultura, es dirigira` a l’Autoritat Portua`ria i per als obsequis als serveis de Protocol. Insisteix que el reconeixement del patı´ catala` passa per la feina que es fa i pels acords amb la Federacio´ Catalana.

La Sra. Fandos tampoc vol entrar a respondre el comentari de la Sra. Mejı´as.

El Sr. Mascarell expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Florensa expressa el vot favorable d’ERC, el Sr. Goma` expressa el vot favorable d’ICV-EU i A, la Sra. Fandos expressa el vot favorable de CIU i la Sra. Mejı´as expressa el vot favorable del PP. S’aprova.

Del Grup Municipal PP:

8. 1r) Que en el marc del Consorci Sanitari de Bar-celona, es portin a terme les actuacions necessa`ries per garantir l’assiste`ncia psicolo`gica als afectats del Carmel, als CAP’s del Districte, amb els mitjans pro-fessionals i recursos suficients per prestar una bona atencio´ sanita`ria. 2n) Que s’adoptin les mesures ne-cessa`ries per garantir una atencio´ psicolo`gica ade-quada a les persones que estan allotjades als hotels. La Sra. Esteller formula la proposicio´. Manifesta que els afectats del Carmel pateixen una situacio´

d’incertesa amb ansietat i angoixa que ha

incremen-tat la demanda assistencial de caire psicolo`gic i, per aquest motiu, el Departament de Sanitat va obrir en el CAP d’Horta les portes nu´meros 15 i 16 que assis-tien les persones sense necessitat de demanar hora sent la mitjana de visites de quaranta per dia. Per a

sorpresa de tothom, les portes es van tancar perque`

es va considerar convenient normalitzar la situacio´ i els afectats fossin atesos en els seus centres habitu-als. La realitat e´s que per concertar hora amb un met-ge especialista la visita es demora de 15 a 20 dies i moltes persones que havien iniciat un tractament amb medicacions fortes no tenen el seguiment que els cal. Reclama que es tornin a obrir aquestes por-tes. Sap que, des de divendres passat, s’han creat uns grups d’ajuda psicolo`gica als hotels, pero` se sor-pre`n que la decisio´ s’hagi pres tan tard i demana que a part d’aquest ajut s’arbitrin mesures perque` quan

aquestes persones s’adrecin als CAP propers tinguin

prefere`ncia per ser atesos.

El Sr. Fina respon que l’atencio´ es va centrar a co-ordinar tots els esforços sanitaris i de serveis socials i que la part operativa la va assumir des del primer moment el 061 que es va encarregar de canalitzar tot tipus de consultes. Moltes d’elles feien refere`ncia al fet que es proporcione´s als afectats les receptes de tractaments continuats perque` havien deixat els me-dicaments als seus domicilis. Pel que fa a la porta nu´ -mero 15, explica que els dies 28 i 29 de gener es van atendre dues-centes persones, pero`, posteriorment, el nombre de consultes va anar disminuint; i a mitjan febrer s’atenia una mitjana de trenta persones per dia i el tancament de la porta es va decidir quan la mitja-na es va fixar en quatre visites per dia en considerar-se que aquest nombre de visites es podia assumir des dels consultoris dels metges de capçalera. Tot i aixo` es va mantenir en el CAP d’Horta un metge de reforç i a la Boca Nord la prestacio´ assistencial d’un

professional que donava solucio´ als assumptes

(15)

perso-nes i ma`xima de vint. Finalment, considera que en termes globals, l’impacte de la cata`strofe sobre la sa-lut dels afectats ha tingut una importa`ncia escassa.

La Sra. Esteller, de les paraules del regidor, ente´n que en reduir-se la demanda d’assiste`ncia a la porta nu´mero 15, no es va tenir en compte el fet que molta de la gent que inicialment va ser atesa i va rebre un tipus de medicacio´ forta va haver de demanar hora al circuit ordinari per realitzar els controls i se’ls va fixar la visita per al cap de quinze o vint dies, perı´ode molt

llarg tenint en compte la medicacio´ receptada

inicialment. Per aquests motius, demana que es torni a obrir com a mıńim una d’aquestes dues portes. Vol saber, tambe´, quins soń els CAPS del voltant dels hotels que s’han reforçat.

El Sr. Ciurana avança el suport del seu Grup a la proposicio´ perque` enteń que una de les quëstions fo-namentals a tenir en compte despre´s d’una cata`strofe com la del Carmel, e´s que persones que s’han que-dat sense refere`ncies vitals trobin un punt on sa` pi-guen que poden anar en qualsevol moment i que se-ran ateses, especialment quan estan prenent, en molts casos, un tipus de medicacio´ a que` no estan acostumats i que exigeix un control de dosi i d’ evolu-cio´ del pacient molt acurada.

La Sra. Figuerola explica que a escala operativa, en els hotels hi ha, amb cara`cter fix, una assistent so-cial, i que de les 1.054 persones, no sols de les que estan allotjades en hotels, s’han fet les histo`ries fami-liars i per tant s’han detectat tots els casos que poden abocar en una crisi malgrat que de moment no ho manifestin. Quan es detecta un cas d’angoixa, si e´s un cas d’urge`ncia, s’ate´n, ja que l’assistent social continua en contacte amb el 061 i si no e´s d’urge`ncia, i es done´s el cas que no s’ate´n la persona en el cir-cuit normal, s’entraria en contacte de forma immedia-ta amb el Consorci Saniimmedia-tari. El problema que planteja la regidora no ha arribat en cap moment a les respon-sables dels hotels ni al responsable de la Boca Nord. Agrairia, doncs, que si coneixen algun cas concret li facin saber.

La Sra. Esteller puntualitza que la Sra. Figuerola parla de casos d’urge`ncia i el problema de les perso-nes a que` ella es refereix ja han passat pel tra`mit de la urge`ncia i s’han anat normalitzant; el que passa e´s que a aquestes persones se les envia al circuit ordi-nari i aquests quinze o vint dies que es triga a aten-dre’ls e´s el que provoca el problema; per tant, el que

es demana e´s que es mantingui la porta per garantir

la supervisio´ i el control de la medicacio´, que ja no e´s urgent, pero` que representa una demora excessiva tenint en compte que el circuit ordinari esta col·lapsat; si aquest funcione´s be´ seria el correcte perque` se’ls visitaria en un termini de quatre o cinc dies. El nom-bre de persones en aquesta situacio´e´s elevat i de-manen aquest servei.

El Sr. Fina vol que s’entengui que no s’ha tancat una porta, sino´ que s’han obert les portes dels consultoris dels metges de capc¸alera i que als damnificats els do-nen un tracte preferent. Insisteix que els consultoris estan actuant com a la porta nu´mero 15. Aquesta solu-cio´ funciona perfectament i no e´s cert que els damnifi-cats del Carmel segueixin pel sistema ordinari d’ aten-cio´ i que triguin quinze dies a poder consultar un especialista. Recorda que es col·labora amb el Col·legi de Psico`legs que ha proporcionat tota mena de

reforc¸aments per atendre aquestes persones.

La Sra. Esteller no admet que se li digui que una cosa no e´s certa. El regidor pot dir que considera o no considera la mesura necessa`ria, pero` no que el fet no e´s cert. Hi ha persones que porten quinze o vint dies de demora i el que trasllada e´s una queixa d’aquestes persones.

El Sr. Mascarell puntualitza que en els hotels s’han comentat totes les incide`ncies que s’hagin pogut

produir amb els responsables te`cnics que podien

re-soldre la situacio´ i que me´s enlla` dels regidors en el hotels hi ha un dispositiu que esta` actiu des del pri-mer dia i ha tingut una relacio´ permanent amb les persones. Agrairia a la regidora que si hi ha alguna persona amb una situacio´ particular la faci saber a la Boca Nord, on aquestes persones seran ateses. In-sisteix que el sistema esta` muntat tenint en compte la proximitat.

La Sra. Esteller fa constar que aquesta situacio´ l’ha manifestada en aquesta Comissio´ i que tambe´ ho va comunicar fa quinze dies a la Conselleria de Sanitat.

El Sr. Mascarell expressa el vot contrari del PSC, el Sr. Florensa expressa el vot contrari d’ERC, el Sr. Fina expressa el vot contrari d’ICV-EU i A, el Sr. Ciurana expressa el vot favorable de CIU i la Sra. Esteller expressa el vot favorable del PP. Es re-butja.

c) Mocions

V) Part de control

a) Precs

Del Grup Municipal PP:

9. Que s’informi de la situacio´ actual en que es tro-ben els alumnes de les escoles del Carmel que han estat desallotjades, dels serveis que s’han posat a l’abast dels alumnes per tal de poder accedir a les instal·lacions assignades i la previsio´ que hi ha en aquest moment de retornar als edificis afectats en condicions de total i absolutes garanties per alumnes i professors.

La Sra. Mejı´as formula el prec. Respecte a l’escola Santa Teresa, pensa que els alumnes no podran tor-nar a l’escola durant aquest curs i voldria saber

qui-nes so´n les mesures preses per tal que els alumnes

estiguin en les millors condicions; si les famı´lies tenen al seu abast els serveis necessaris perque` els

alum-nes puguin desplac¸ar-se i, respecte el CEIP Carmel,

que ara esta` ocupant unes instal·lacions cedides, vol saber les previsions d’estabilitat que poden tenir els alumnes i que es digui quines mesures s’han pres des del punt de vista psicolo`gic i pedago`gic, ate`s que hi ha alumnes que no nome´s s’han vist desallotjats de les seves escoles, sino´ tambe´ dels seus domicilis i aixo` pot generar una manca de referent que els pot afectar. D’altra banda, li agradaria, tambe´, que s’ ex-plique´s quines so´n les negociacions fetes amb les

Conselleries de Benestar Social i d’Ensenyament

per-que` alguns serveis educatius (pagament de menja-dors, caterings, etc.) es facilitin a les famı´lies, que en aquests moments, a les escoles, expliquen que tenen dificultats per afrontar-los.