GASETA
MUNICIPAL
SUMARI
Consell Plenari Consell Municipal Permanent
Acta sessió 29-1-1993
Acta sessió extraordinària 11-11-1993
178
190
Acta sessió 27-1-1993 200
Acords sessió 26-11-1993 191
Personal Comissió de Govern
Acta sessió 5-11-1993 195 Concursos ioposicions
Acords sessió 19-11-1993 196 Bases han deregir laconvocatòria d'unconcurs
per a la provisió d'un lloc de treball 203
Disposicions d'interès per a l'Ajuntament Concurs 472. Cap de la Unitat Operativa de
Febrer 1993 198 Relació amb els Contribuents 204
Ajuntament
de Barcelona
Núm. 9 /Any LXXX
CONSELL
PLENARI
Actes
Acta de la sessió celebrada el dia 29 de generde
1993 i aprovada el dia
26 de febrer de
1993
AlSalóde la ReinaRegent de laCasa
dela
Ciutat
de
Barcelona, el dia vint-i-nou de gener de mil nou-cents
noranta-tres, es reuneix el Consell Plenari, en
sessió
ordinària, sota la presidència de
l'Excm.
Sr.
Alcalde
Pasqual Maragall i Mira. Hi concorrenels ll·lms. Srs.
Tinents d'Alcalde Lluís Armet i Coma, Joan Clos i Matheu, i Eulàlia Vintró i Castells, i els ll·lms.
Srs.
Regidors Marta Mata iGarriga,
Joaquim de Nadal i
Caparà, Juan
José Ferreiro i
Suàrez, Joan Torres i
Carol, Antoni Santiburcio i Moreno, Enric
Truñó
i Laga¬res,Albert Batlle i Bastardas, Guerau Ruiz i Pena, Xavier
Valls i Serra, Oriol Bohigas i Guardiola,
Carolina Homar i
Cruz, Núria Gispert i Feliu, Francesc
Narvàez
i Pazos,
Joan Fuster i Sobrepere, Xavier Casas i Masjoan,
Fran¬
cesc Trillas i Jané, Josep M. Vegara i
Carrió, Antoni
Lucchetti i Farré, Francesc Vicens i Giralt, Josep M.
Cullell i Nadal, Josep Caminal i Badia, Artur Mas i
Gavarró, Josep M. Samaranch i Kirner, Jordi
Bonet i
Agustí, Joan Colldecarrera iOrtiz,
Teresa
Perelló i Do¬
mingo, Fèlix Amat i Parcerisa,
Antoni Marcet
i Rocabert,
Daniel Fabregat i Llorente, Modest
Batlle i
Girona,
Joan
Puigdollers i Fargas, Joan
Antoni Audet i
Novell, Josep
L. Olmedo i López, Jaume Alsina i Oliva, Enric
Lacalle i
Coll, José Alberto Fernández i Díaz, Emilio
Àlvarez
i Pérez, assistits per I'll lm. Sr. Secretan General,Jordi
Baulies i Cortal, que certifica.Excusa la seva assistència I'll lm. Sr. Aleix Vidal-Quadras i Roca.
Hi és present l'Interventor Municipal,
Sr.
Lluís
Mata i
Remolins.
Constatadal'existència de quorum legal, la
Presidèn¬
cia obre lasessió a les deu hores i quinze minuts.
Es dóna per llegida l'acta de la
sessió
anterior,
celebrada el 23 de desembre de 1992, l'esborrany de la qual haestat
tramès
atotsels membres
del Consistori; i
s'aprova.
En el despatx d'ofici el Consell Plenari acorda:
Designar, a proposta del
Grup Municipal de
Conver¬
gència i
Unió
enescrit de
25
de
generde 1993,
membre i suplent del Consell Municipal Permanent
els
ll·lms. Srs. Antoni Marcet i Rocabert i Joan Puigdollers i Fargas, respectivament, per
renúncia
deI'll lm. Sr. Jo¬
sep Caminal i Badia.
Quedarassabentat del decret de l'Alcaldia, de 25 de
gener de 1993
(217-NC),
quedicta les Normes
bàsi¬
ques per a
l'ordenació
delsÀmbits
enl'Administració
municipal executiva.
Quedarassabentat del decret de l'Alcaldia, de 25 de
gener de
1993 (256-NC),
quedesigna
el Sr. Jordi
Sopeña i Gil President de la Junta Arbitral de
Consum
de Barcelona.
Quedar assabentat dels decrets de l'Alcaldia, de 25
de gener de
1993 (257 i
258-NC),
quedeleguen
enels
ll·lms. Srs. Joan Clos i Matheu, i FrancescTrillas i Jané,
President i Vice-president, respectivament,
de l'Institut
Municipal de Mercats,determinades
atribucions.
Quedarassabentat del decret de l'Alcaldia, de25 de
gener de
1993 (262-NC),
que nomenamembre del
Plenari del Consell Municipal de Benestar
Social,
enrepresentació
delsConsells sectorials
ode
participació,
la Sra. Anna Tarrés i Vallespí en substitució del
Sr.
Jaume Gomis i Muñoz.
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 25 de
gener de
1993
(263-NC),
que creael Programa de
Residènciesmunicipals per a la gent gran
i
en nomena directora la Sra. M. Lluïsa Sindreu i Torrent.Ratificar sengles decrets de
l'Alcaldia, de
24 de
desembre de 1992 i 25 de gener de 1993, pels
quals
s'atorga el
títol
d'Amicde Barcelona
als Srs. Josep
Helman, Ellsworth Kelly, Roy Lichtenstein, Richard
Ser¬
ra, Claes Oldenburg i a les
Sres. Coosje
vanBruggen,
Beverly Pepper (RC-85); i als
Srs. Bryant Hunt,
Robert
Hughes, i Richard
Oldenburg
(255-NC).
El Sr. Fernández demana que s'expliqui en
què
consisteix el títol de «Amic de Barcelona» i també perquè s'atorga a les persones
indicades.
El Sr. Alcalde contesta que es tracta d'una
distinció
purament
honorífica,
ambla qual
esvolen
agrair les
mostres d'amistat que la Ciutat ha rebut de
determina¬
des persones; i que en aquest cas concret
serveix
per regraciar uns escultorsamericans
que nohan cobrat
honoraris per unes obres que han contribuït a
l'ornat
públic de la Ciutat, elSr. Robert Hughes,
autord'un
llibre queha divulgat la nostra
història
arreudel
món, i el
Sr. Richard Oldenburg, Director del Museu
d'Art Modern
de Nova York, amb el qual Barcelonamanté
unaintensarelació artísticaiculturalpermitjà de la
Fundació
Mies Van Der Rohe.
Ratificare Is decrets de l'Alcaldia següents, de 24 de
desembre de 1992, pels quals es nomena membre
del
Consell Municipal: del Districte de les
Corts
laSra.
Assumpció González i Mestres ensubstitució de la
Sra.
Margarida Riera i Blasco i la
Sra.
PilarSuero i Roca
ensubstitució de la Sra. Rosa M. González i García
(NC-178 i 181); del Districte de Sants-Montjuïc, la
Sra.
Carme Benito i Gómez, en substitució de la Sra. MariaRosa Lorente iMartínez (NC-179); i del Districte de
Sant
Andreu la Sra. Araceli Carreño i Cabreraen substitució de la Sra. Aurora Galvei Milanès (NC-180).
Ratificare Is decrets de l'Alcaldia següents, de 24 de
desembre de 1992, pels quals es nomenamembre
del
Consell Municipal: del Districte de Sants-Montjuïc la
Sra.
Maria Soler i García en substitució del Sr. SebastiánCuenca i Sánchez(78-NC); del Districte de
Sant Andreu
Josep Ramos i Lias (79-NC); del Districte de Sant Martí
la Sra. Maria Sanjuan i Escobar i el Sr. Joan Man i
Sagalà en substitució dels Srs. Josep A. Verdú i
Onru-bia i Josep M. Planas i Pujol (80-NC); i del Districte de Ciutat Vella el Sr. Francesc Calvo i Mata en substitució del Sr. Salvador Bosch i Peris (81 -NC).
Quedarassabentat del decret de l'Alcaldia, de 10 de desembre de 1992 (EF-511), pel qual s'aproven reco¬ neixements de crèdit per import de 13.647.980 pesse¬
tes.
Ratificar els decrets de l'Alcaldia següents, pels
quals, en virtut de concurs, es nomena:
A) amb data 14 de desembre de 1992: la Sra. Marta
Alsina i Bosch Cap del Negociat Administratiu de
l'Àrea
d'Afers Socials i Joventut (P-1.274); el Sr. Fernando Díaz i Capmany Capdel Nucli
d'Ús
de la Via Públicadel Districte de Nou Barris (P-1.275); i el Sr. Rafael Luis i Pardo Cap del Departament de Programes Sectorialsde Selecció i Formació (P-1.276).
i B)amb data 24 de desembre de 1992: la Sra. Maria del Carme Melús i Ñuño Directora del Centre Cívic La Casa del Rellotge (P-1.341); el Sr. Antoni Pacies i CortèsCap del Servei Central de Recepció, Missatgeria i Telefonia (P-1.342); i la Sra. M. Carme Turégano i
López Cap del Nucli Orgànic Intersectorial de Ca-nyelles-Roquetes-Trinitat Nova (P-1.346).
Ratificar els decrets de l'Alcaldiasegüents, el primer de 26 de novembre i els altres de 14 de desembre de
1992, pels quals, respectivament:
A) S'aprovael Plec de condicions delcontracte peral
manteniment dels aparells del servei d'alarma telefònica del Programad'Atenció social ala vellesa per un import
de 743.931 pessetes i es contracta directament tal
prestació amb Eulen, SA (AJ-204).
B) S'aprovael Plec de condicions delcontracte peral
manteniment delsaparells del servei d'alarma telefònica delPrograma d'Atenció social ala vellesaper un import total d'1.821.335 pessetes i es contracta directament tal prestació amb Amper Servicios, SA (AJ-236).
C) S'aprovael Plec de condicions delcontracte per a lagestió tècnicadel projecte de la Casa del Mig, per un
import de 16.719.954 pessetes i es contracta directa¬
ment tal prestació amb Projectes Lúdics, SL (AJ-221).
D) S'aprovael Plec de condicionsdel contracte per a la gestió d'unpla d'atenció social integral al barri de via
Trajana per un import de 26.030.068 pessetes i es contracta directament tal prestació amb Progess, Pro¬
jectes i Gestió de Serveis Socials, SA (AJ-228). E) S'aprova el Projecte i Plecs de condicions del
contracte d'ampliació de lesdependències del Gabinet
Jurídic Central i se'n contracta l'execució amb Simesa
pel preu de 3.494.737 pessetes (SG-1.074).
S'aprova amb l'abstenció dels Srs. Lacalle, Fernán¬ dez, i
Àlvarez,
en els apartats C), D) i E).Ratificarl'acord de la Comissió de Govern, de 22 de
gener de 1993, pel qual s'aprova la constitució de
l'Associació administrativa de cooperació de la unitat
d'actuació núm. 1 del Pla especial del sector de la
Paperera del Poblenou, formalitzada mitjançantescriptu¬
ra pública atorgada el 14 de desembrede 1992 davant
el Notari de Barcelona Sr. Enrique Peña i Bielsa.
Ratificarl'acord de la Comissió de Govern, de 22 de
generde 1993, pel qual s'aprova, enallò que correspon
a les competències municipals, el Projecte de
reserva del sòl per a la inclusió de terrenys en el patrimoni municipal del sòl, al sector oriental del casc antic de
Barcelona, carrers de Cortines i del Portal Nou, que
afecta les finques precisadesen elplànol de delimitació
que figuraen el Projecte, i es desestima l'escrit presen¬
tatperla Sra. Montserrat Suñeri Oller, que es considera al·legació.
El Sr. Bonet anuncia l'abstenció delseu Grup perquè no hapogut examinar aquest expedient, del qual dema¬
na còpia.
S'aprova amb l'abstenció dels Srs. Cullell, Caminal, Mas, Samaranch, Bonet, Colldecarrera, Perelló, Amat, Marcet, Fabregat, Batlle i Girona, Puigdollers, Audet, Olmedo, Alsina, Lacalle, Fernández, i
Àlvarez.
Quedar assabentat que l'InstitutMunicipal d'Assistèn¬
cia Sanitària de Barcelona ha de realitzar una operació
de crèdit pervalor de 357.015.000 pessetes perfinan¬ çar, en part, el capítold'inversions del seuPressupost; i
incloureenels Pressupostosde l'Ajuntament els crèdits necessaris peratendre aquesta operació.
Ratificar el text dels Convenis següents:
A) Amb el Departament de Sanitat i Seguretat Social
de la Generalitat de Catalunya: renovació del Conveni relatiu a l'execució conjunta de programes de preven¬
ció, assistència, reinserció, docència i recerca en el
camp de les drogodependències.
B) Amb el Servei Català de la Salut, relatiu a la
constitució d'un conjunt de bases de dades amb infor¬ mació poblacional.
C) Amb l'Institut Català de la Dona, la Diputació de
Barcelona i la Fundació Dolores Ibarruri, relatiu a l'expo¬
sició gràfica i literària «Dolores Ibarruri: Pasión de Liber¬ tad».
D) Amb la Diputació de Barcelona, relatiu al desenvo¬ lupament del Projecte Jove a la Ciutat.
i E) Amb la Creu Roja, l'Associació Catalana de Solidaritat i Ajuda als Refugiats, Illustre Col·legi d'Advo¬ cats de Barcelona i el Centre d'Informació per als Treballadors Estrangers, relatiu a la continuïtat del punt d'atenció a immigrants, refugiats i asilats estrangers.
S'aprova amb l'abstenció dels Srs. Lacalle, Fernán¬ dez, i
Àlvarez
en l'apartat C).El Sr. Bonetes queixa de les addicionsque, després
de la reunió del Consell Municipal Permanent, solen introduir-seenla relaciód'assumptesdel despatx d'ofici
i, en puntualitzar el Sr. Alcaldeque això no es produeix habitualment, insisteix que sí, encara que avui aquesta pràctica hagi estat més palesa.
S'inicia, tot seguit, el debat dels assumptes inclosos
a l'ordre del dia:
COMISSIÓ DE GOVERN
Ratificareis acords de la Comissió de Govern, de 22
de gener de 1993, pels quals s'aproven inicialment: 1) el Plaespecial d'equipaments de l'Obra
Benèfico-Social del Nen Déu als carrers de Caballero i d'Evarist
Arnús; 2) el Pla especial d'ordenació de la parcel·la del
carrerde Vidal i Quadras, núm. 1; i3) el Pla especial de perllongació dels carrers de Pomaret i de Plantada i
d'ordenació de la finca compresa al sector. S'aprovaperunanimitat.
Ratificareis acords de la Comissió de Govern, de 22
de gener de 1993, pels quals s'aproven provisional¬
ment:
1) el Text refós del Pla especial d'establiments de
concurrència pública del Districte de les Corts que
incorpora les esmenes derivades de l'informe del De¬
Catalu-nya, i per possibilitar un
tractament
coherent amb
els
altres planejaments
especials d'aquests establiments
corresponents a altres
Districtes i
amb l'Ordenança
d'establimentsde pública
concurrència;
i2)
la
Modifica¬
ciópuntual del Pla
General
Metropolità
enl'àmbit de l'illa
delimitada perl'avinguda
Diagonal
ipels
carrersde
Llull,
de la Selva de Mar, i de Josep Pla i en el sector del
Centre direccional.
El Sr. Fernández, referint-se al Pla d'establiments de
concurrència pública del Districte de les
Corts,
avança el vot favorable dels membres del seu Grup, que és~ alhora crític, perquè els plans d'usos s'estantramitant
amb molta lentitud mentre^que, paral·lelament, la pro¬ blemàtica que vénen a resoldre
s'agreuja progressiva¬
ment; i que de la seva
experiència
com aConseller del
Districte, recorda que les llicències de bars i discote¬
ques se sotmetien a
l'informe del
Consell de Districte
quan tais establiments ja portaven uns
quants
mesosfuncionant, pràctica que no ha variat
substancialment
els últims temps.
Es congratula, tanmateix, que tal Pla
hagi tirat
enda¬
vant i, alhora, assenyalaque l'Ajuntamentno
ha
accep¬tat encara la delegació de
competències de control i
sanció d'aquest tipus d'establiments,exercida
perla
Generalitat demanera obstruccionista, en bloquejar els plans d'usos tramesos per aquestAjuntament
i
demo-rar-nela delegació, i negligent, en nofer mai
ús
de les
seves facultats sancionadores, fet que l'ha convertida
en corresponsable dels sorolls i
incomoditats de les
zones de Barcelona on es concentren bars, pubs, discoteques i d'altres locals nocturns.Afegeix
que, enla seva opinió, tal
delegació
no s'ha fetfins
queel
problemas'ha aguditzaten
els Districtes governats
perla mateixa força política que governa la
Generalitat, i
és
insuficient tant pel seu contingut com per no haver-setransferit paral·lelament els recursos oportuns; que
cal
també la delegació de les
competències sobre els
horaris d'obertura i les condicions urbanístiques d'a¬quests locals; i que els informes de les
Direccions
Generals del Joc i de Seguretat Industrial reflecteixen
significativament quin
és
elcapteniment de la
Generali¬
tat, el primer en criticar la
possibilitat
defixar horaris
diferenciats, i elsegon en negar un tractamentplural als
Districtes i qüestionar les distàncies mínimes entre els
establiments perquè la proximitat coadjuva a crear un ambient atractiu.
Creu, enconclusió, que en aquestcampcal reclamar
de la Generalitat més competències i la transferència
dels recursosnecessaris per aexercir tantlesjadelega¬
des com les noves, per tal que l'Ajuntament pugui corresponsabilitzar-se'n; i que, alhora,
l'Administració
municipal ha d'agilitar la
tramitació
dels plans d'usosencara pendents
d'aprovació,
ha d'incrementar la pre¬sència nocturna de la Guàrdia Urbana pels voltants d'aquests establiments persancionar
enèrgicament
lesinfraccions que s'hi produeixen, i ha de confiar als
Presidents dels Districtes l'exercici delescompetències
delegades perla Generalitat-'
El Sr. Batlle i Bastardas comparteix la preocupació
del Portaveu del Grup Popular sobre la lentitud en
l'aprovació dels Plans d'usos i precisaque
l'acceptació
de la delegació de
competències
de laGeneralitat
al'Ajuntament, demanada per aquest Plenari el mes de juliol de 1992, no s'ha
inclòs
enel despatxd'ofici d'avui
perquè elsÀmbits
dePresidència,
de la ViaPública
ide
Descentralització i Relacions Ciutadanes n'estant estu¬ diant les insuficiències i limitacions indicades pel Regi¬
dor Popular, i, per això, avui ha retornat
al Director
General del Jocunacollad'expedientstramesosabans
de l'acceptació formal de tal
delegació
per aquestAjuntament; que confia poder
resoldre aviat aquestes
insuficiències de la delegació esmentada, altrament es
declinaria rebre-la; i que la setmana vinent
mantindrà
una reunió amb els Presidents dels Districtes de l'Ei-xample i deSarrià-Sant Gervasi i el Regidor
de
l'Àmbit
de la Via Públicaa fi d'establir, en aquesta
matèria,
uns criteris d'actuació coherents amb la política general iamb les competències municipals.
S'aprova per unanimitat.
Ratificar l'acord de laComissió de Govern, de 22 de
gener de 1993, pel qual s'aprova
el Text
refós del Pla
especial de reequipament
del
centredocent
de la
carretera d'Esplugues, núms. 54,
56
i56
bis.La Sra. Perelló, en laseva condició de Presidenta del
Districte de lesCorts, observaqueaquestText
refós
no recull les indicacions del Consell Municipal del Districtesobre el pagamentde partdel cost de
la ronda de Dalt;
i que s'hi hauria d'incorporar laurbanització,
acàrrec
del promotor, del carrer dels
Cavallers,
entreel de Can
Carreras i el del Gran Capità, motiu pel qual demana
la
retirada del dictamen.
El Regidor de Planejament,
Gestió Urbanística i Con¬
trol de l'Edificació, Sr. Lucchetti, precisa que el Pla téper objecte concretar la
titularitat privada de l'equipa¬
ment i els usos de l'immoble, però no comporta l'ator¬ gament de cap
llicència:
pertant,resulta
difícil
introduir-hi les especificacions esmentades perla
Presidenta del
Districte, tanmateix es faran les gestions tendents al
cobrament de tals costos.
La Sra. Perelló insisteix que, en la seva
opinió,
tal obligació s'hauria d'incloureenel Text
refós
perpoder-ne exigir
després
el compliment,sobretot
quanl'infor¬
me del Districte no figura a l'expedient.El Sr. Lucchetti mostra laseva sorpresa peraquesta
darrera afirmaciója que té a les mans una
còpia
de tal informe, les implicacions del qual assegura ques'han
tingut presents.
La Sra. Perelló puntualitza que tal informe no estava incorporat a l'expedient quan
fou tramès
ala
Comissió
d'Urbanisme de Barcelona, la qual, en conseqüència,
no el pogué tenir en compte.
S'aprova amb l'abstenció dels
Srs. Cullell, Caminal,
Mas, Samaranch, Bonet, Colldecarrera, Perelló, Amat,
Marcet, Fabregat, Batlle i Girona, Puigdollers, Audet, Olmedo, i Alsina.
Ratificare Is acords de la Comissióde Govern, de 22
de gener de 1993, pels quals s'aproven
inicialment:
1) el Projecte d'urbanització de l'avinguda de Foix,
entreels carrers del Cardenal Vives iTutói del Pedró de
la Creu, i del carrer dels Caponata, entre l'avinguda de Foix i el carrerdelTrinquet, i de renovació del paviment amb canvi de secció dels carrersd'Eduard Conde i del
Trinquet; i 2) el Projecte d'urbanització de la via Trajana,
núms. 47, 49, 51.
S'aprova perunanimitat.
ÀMBIT D'URBANISME I MEDI AMBIENT
REGIDORIA DE POLÍTICA DE
SÒL
I HABITATGEInforme sobre el procés d'obtenció de
sòl
per a laconstrucció d'habitatges socials al
Turó
de la Peira i,si
La Presidència acumula al debat d'aquest punt de l'ordre del dia el de dos escrits, presentats en forma de moció el primer pels Srs. Bonet, Olmedo, i Samaranch i
el segon pels Srs. Mas, Bonet, i Samaranch, que dema¬
nen:
Instar l'Alcalde per tal que s'iniciïn els expedients expropiatoris dels solars de Total España i Transports
de Barcelona, SA, i es tramitin amb la màxima celeritat
tot sol·licitant del Govern de la Generalitat de Catalunya que declari la urgent ocupació d'aquests terrenys per tal que es puguin destinar ala construcció dels habitat¬ ges socials previstos en el Pla especial del Turó de la
Peira.
InstareI PatronatMunicipal del'Habitatge quedisposi dels 75 pisos adquirits recentmentala VilaOlímpicadel
Poblenou per tal que puguin servir de residència tran¬
sitòria a aquelles famílies que es troben ocupant pisos
als sectors on es donen patologiesestructurals, mentre
no estiguin disponibles els edificis substitutoris defini¬
tius.
El Primer Tinent d'Alcalde i Regidorde
l'Àmbit
d'Ur¬ banisme i MediAmbient, Sr. Armet, explicaque ha estatobjectiu de l'Administració municipal poder fer lesapor¬ tacions del sòl necessàries per la rehabilitació dels
habitatges del Turó de la Peira afectats perl'aluminosi,
en un termini de temps més breu que el de l'expropia¬ ció i amb unscostoseconòmics més baixos, mitjançant
convenis amb els propietaris del sòl; que assolida ja
unaentesa amb el propietari particular d'una part dels
terrenys, queda pendent la cessió d'una parcel·la, es¬
criturada a nom de l'Ajuntament però usadaper l'Enti¬
tat Metropolitana delTransport amb qui, finalment, s'ar¬ ribat a un acord intern sobre la fi de tal ocupació,
circumstància que permetacordar-ne la cessió. Confia, doncs, que a partir d'ara la Generalitat, Administració responsable en matèria de l'habitatge, posarà la matei¬
xa empenta a tirar endavant l'operació, sobretot
quan
aquest Ajuntament està fent despeses quantioses deri¬
vades de l'atenció a les famílies afectades i d'altres
aspectes que no corresponen a competències estricta¬
ment municipals.
El Regidor de Política de Sòl i Habitatge, Sr. Valls, fa
un resum de les gestions desplegades per aquesta Administració municipal per facilitar la intervenció de la
Generalitat en el barri del Turó de la Peira tot indicant que en la sessió del 3 de març de 1992 es proposà la
constitució d'un consorci format per la Generalitat i l'Ajuntament, que esfes càrrec de totes les actuacions derivades de l'aluminosi i referents tant al sector públic
com al privat, i la promulgació d'una legislació que fes
possible un plantejament global i específic de la qües¬ tió; que en aquestdarrer aspecte no s'ha avançat gaire
i el primer tingué per resposta la creació del Centre
Tècnicde Rehabilitació, dependentexclusivament de la
Generalitat i que concentra les competències abans
dispersesentre diferentsòrgans i ha promogut diversos
dictàmens i propostes,
que semblen avançar en la
direcció adequada; que en el Turó de la Peiracoexistei¬
xen dos tipus de problemes: els dels habitatges que s'han de rehabilitar(en els quals, perencàrrec d'aquest
Ajuntament, ha treballat Regesa fent-ne la diagnosi i els projectesnecessarisi executant-hi les reparacions perti¬
nents) i els dels habitatges que s'han de construir de
nou perquè no es
poden rehabilitar; que, pel que fa al primer problema
l'Administració
municipal, en una pri¬mera, fase procurà atendre totes lesqüestions prescin¬
dint de plets competencials i, posteriorment, ha nego¬
ciat amb la Generalitat lamanerade consolidara càrrec de l'Administració competent, totes les iniciatives i ac¬ tuacions fetes subsidiàriament per aquest Ajuntament,
sentit en el qual les converses han avançat força i espera rebre els propers dies una proposta de la Conselleria; que pel que fa a la construcció de nous
habitatges per substituir els que no poden ésser repa¬
rais, l'Ajuntament ha promogut una modificació del Pla
General Metropolità que fes possible disposar del sòl necessari i, un cop aprovada, ha procurat trobar els
sistemes perpoder escometre mésràpidament lacons¬ trucció.
Fa notar que fins a l'aprovació del Pla d'habitatges del Govern de l'Estat, laGeneralitatfinançavales actua¬
cions d'habitatge públic amb els rendiments obtinguts dels dipòsits constituïts pels llogaters, però des de llavors ençà, seguint el mateix camí que els altres
Governs autonòmics, la Generalitat ha anat substituint
lapromoció públicapel règimespecial previsten tal Pla; que la promoció d'habitatges no ha estatgravosa per a la Generalitat perquè, si bé els costos de construcció superen els mòduls establerts, això queda compensat
amb el producte de la venda dels locals comercials i
places d'aparcaments; que la quantia de la subvenció personal que s'atorgacom aaportació de la Generalitat
a la rehabilitació de determinats barris (en la qual,
per
cert, es donen desigualtats que cal corregir: un pisnou de 75 m2 útils a un habitant del Baró de Viver li podria
costar 6.940 pessetes més i a un dels Habitatges del
Governador 15.400 pessetes més) queda perdessota del valor del sòl queaporta gratuïtament aquest Munici¬ pi de manera que, deixant de banda el greuge compa¬ ratiu palès en el fet que quan l'Institut Català del Sòl estàcomprantsòl per a habitatgeen moltsMunicipis de
Catalunya, el nostre ha de cedir-lo gratuïtament, es dóna la incongruència que l'aportació municipal és
superior a la de la Generalitat, que és la titular de la
competència exclusiva. Li semblen, pertant, molt rao¬
nables les negociacionsque combinen les cessions de
terrens de propietat municipal amb convenis amb pro¬
pietaris privats que permeten la utilització, per la Gene¬ ralitat, dels drets de vol sense cost per a l'Ajuntament, sobretot quan els terrenys en qüestió permeten cons¬ truir tots els habitatges necessarispersubstituir els mal¬
mesos.
Referint-se a les mocions presentades pel Grup de
Convergència i Unió, indica que el Conveni amb l'em¬
presa Total España ha quedat suficientment explicat i que li hasorprès el suggeriment de destinar provisional¬ ment els pisos adquirits a la Vila Olímpica als afectats del Turó de la Peira, perquè no falten pas habitatges provisionals pertirar endavant el procés de rehabilitació
del barri: en conseqüència, la moció només vol expres¬ sarla preocupació perquèes doni un úscorrecte atais
pisos, punt sobre el qual presentarà diverses opcions a la Comissió de Govern.
El Sr. Lucchetti indica que per facilitar la construcció
delspisos del Turóde la Peiraque substitueixin els que s'hand'enderrocar, aquest Plenari, en unaprimera fase,
ja cedí el solar de les Basses amb un sostre edificable
d'11.000m2, l'anterior sessió ratificà el Conveni amb Total España que comporta la cessió del dret de vol d'un altre delsterrenysafectatsreservantal'esmentada
empresa un espai per a una benzinera i unes plantes
subterrànies d'aparcament i la meitat de la planta baixa,
i s'ha arribat a un acord amb l'Entitat Metropolitana del
registralment a nom
d'aquest
Ajuntament
però
ocupat
pel Metro, en
el
termini de sis
mesos, enel qual
esdeterminarà la compensació pertinent: i, per tant,
tal
terreny pot
ésser cedit
avui
ala
Generalitat de Catalu¬
nya i en una propera
sessió ho serà el dret de vol
esmentat, alhoraque esportarà
aaprovació
l'estudi
de
detall quereordeni els
volums
dels 23.000
m2 de sostre
edificable, que sumats als del terreny
de
les Basses,
cobreixen les necessitats de la rehabilitació dels 369 habitatges dels
dos blocs
del barri del
Turó de la Peira
que cal construir
de
nou.El Sr. Fernández reconeix que l'Ajuntament
ha
anat més enllà de les seves obligacions estrictes al'hora
d'atendre els afectats del Turó de la Peira, però es mereixun suspens perlaseva
intervenció
enel
procés
d'obtenció de sòl per a la
reconstrucció dels habitatges
afectats ja que tal
procés ha estat
molt lent i,
pertant,
ha endarrerit la construcció dels habitatges, l'inici de
la
qual, previst peral primer
trimetre de 1992,
nopodrà
començarfins al mes
d'abril d'enguany
enel terreny de
lesBasses, on esbastiràunterç dels habitatges neces¬
saris, mentre que els restants
240 pisos
nopodran
començar-se, atesos
els
tràmits administratius
encara pendents, abansdel
segonsemestre
de
1994, fet
difícilment justificable
perquè
lacessió
que esfa avui
podia haver-se acordat
ja
fa
mesos.Agrega
que enl'obtenció del sòlque és propietat de
Total España,
SA,
la manca d'informació als afectats s'ha sumat a lalentitud amb què s'ha desenvolupat tot
el
procés.
Finalment recomana: l'inici d'estudis sobre la conve¬ niència de suscitar una oferta de pisos de lloguer a la
Vila Olímpica afi d'evitar que es
converteixi
en unbarri
fantasmal, i la presentació d'un informe
sobre
l'adquisi¬
ció de sòl per a la
rehabilitació d'altres barris
també
afectats perl'aluminosi; iespera que
la
construcció dels
noushabitatges esfarà
ambmés
cura quela
reparació
(canalitzada a
través
deRegesa)
dels
quepodien
ser-ho, en la qual els veïns han observatmúltiples
anomalies i deficiències.
El Sr. Bonet, a pesar de
reconèixer
elsesforços
de
l'Administració municipal a trobar
solució
ales
conse¬qüències dels esfondraments
del
Turó
de
la Peira i de
l'aluminosi, creu que aquest Ajuntament encara
podia
haver fet més instrumentantuns mecanismes mésàgils
per a
l'obtenció
delsòl necessari
sensetant
retard i
evitant haver de modificar, com ja s'ha esmentat, les prescripcions
urbanístiques d'un dels sectors,
circums¬
tància que
endarrerirà
encaramés
la
remodelació del
barri, motiu pel qual el seu
Grup ha
presentatla
moció
queinsta l'inici del
procés expropiatori de
tal
terreny
perla via d'urgènciaen vista que
els
pretesosacords amb
Total España, redactats encondicional, comportaran
nousendarreriments en l'execució de lesobres, sobre¬
tot davant de la incompatibilitat d'usos entre
l'estació
de servei i l'habitatge social.
Comenta que el tracte diferencial que rep
Barcelona
dels organismes gestors
de
lapolítica
de
l'habitatge de
la Generalitats'explica pels sobrecostos que es
donen
ala Ciutat no nomésen elspreusdel sòl,
sinó també
enels de la construcció; i que aquest Ajuntament no ha desenvolupat una política
d'adquisició
desòl
perhabi¬
tatge encertada.
Fa avinent que en no rebre
contestació
a un precformulat el 16 d'octubre sobre les circumstàncies de l'adquisició d'una colla de pisos per part
del Patronat
Municipal de l'Habitatgea
Olímpic Moll, SA, el
seuGrup
ha presentat la
moció
que demana quetals pisos
esposin transitòriament a
disposició
de
famílies
que ocu- ^ pen pisos afectats perpatologies estructurals
en pro¬cés de rehabilitació, per tal de facilitar aquestes tas¬
ques; demana, doncs, que
tal
moció
sesotmeti
avotació igual com la
relativa
ala
incoació d'expedient
expropiatori, de la
qual retira la
referència al solar
ocupat perl'Entitat
Metropolitana
del Transport, ja
queels acords assolits amb Total España, SA, no
garantei¬
xensuficientment ladisponibilitatdelsterrenysnecessa¬
ris per a la
remodelació del barri
del Turó de la Peira.
El Sr. Lucchetti significa que
l'Entitat
Metropolitana
del Transport ha defensat
aferrissadament
l'ocupació
del solar avui cedit, amb criteris empresarials i les negociacions s'hanprolongat fins estar
encondicions
de cedir el dretde vol de la finca de Total España, SA,
l'estudi del qual es
podrà
aprovar,conjuntament
amb el
corresponent projecte
d'edificació, dintre dels sis
me¬sos que s'han donat de
coll
al'Entitat
Metropolitana del
Transportperdesocupar
l'altra finca, de
manera queles
obres, segons els seus
càlculs, podran
començarabans d'acabar aquest any; i que
la via
seguida ha
estat, en la seva opinió, més ràpida i
més equilibrada
econòmicamentque altres
alternatives.
Com a resultat del debat anterior es formula la proposta següent:
Cedira la Generalitatde Catalunya(Direcció General d'Arquitectura i
Habitatge), d'acord
amb allò
quedispo¬
sa l'article 49 del Reglament de
Patrimoni dels Ens
locals, de 17 d'octubre de 1988, la parcel·la de terreny
situada al passeig de
Fabra i Puig,
núms. 284-296,
grafiada en el
plànol
annex,de superfície
1.046,50 m2
pertal que hi
dugui
a termela
construcció d'habitatges
de promoció
pública
que preveula
Modificació del Pla
General Metropolità en els sectorsdel
Turó
de
la
Peira
i
Can Carreras, aprovat definitivament
el 25 d'abril de
f1992, destinats a famílies del barri del Turó de la Peira
que tenen greument
afectats
peraluminosi els
seus habitatges actuals;practicar
lessegregacions
i
agrupa¬cionsnecessàries finsadeterminarcom afinca registral independent la parcel·la objecte de
la
cessió;
sotmetre
l'expedienta informació
pública
per untermini de trenta
dies, i donar-ne compte al Departament de
Governació
de la Generalitat de Catalunya de conformitat amb el punt 3 de l'article
49
esmentat;formalitzar la
cessió
en escriptura pública iinscriure-la
enel
Registre de la
Propietat; precisar que la
parcel·la objecte
d'aquesta
cessió no
podrà
ésser ocupadafins
que, enel termini
màxim de sis mesos a partir d'aquest acord, l'Entitat Metropolitana del Transport,
SA, hagi desocupat
les
instal·lacions avui existents.
El Sr. Valls observa que en les remodelacions la
Generalitat subvenciona un 30 % del mòdul de cons¬
trucció, fixat per a Barcelona en
80.000
pessetesm2,
*•mentre que aquest Ajuntament
regala el
sòl,
cosa que equivala unasubvenció
de60.000
pessetestambé
per m2, de manera que es dóna laincongruència
quel'aportació municipal superala de
l'Administració titular
de la competència: per tant,
cal propiciar
l'aplicació
d'unes fórmules menys gravosescom ara la
cessió del
dret de vol que, ajuí seu,ja caldria
aplicar
respecte ala
finca que avui
és
objecte decessió.
Diu, en resum, que en el cas del
Turó
dela Peira
l'Administració que no és titular de la
competència
ho
ha fet absolutament tot i, en canvi, la que ho és no ha
fet res.
El Sr. Alcaldepregunta al Regidor
de
Política
de
Sòl i
propos-ta en el sentit de cedir només el dret de vol de tal
parcel·la; i
el Sr. Valls
se'n mostra partidari a reserva dels compromisosassumits en les negociacions amb la Generalitat,mentre queel Sr. Lucchetti trobacorrecta la redacció inicial sense perjudici d'encetar negociacionsenel sentit apuntat pel Regidorde Políticade Sòl i Habi¬
tatge.
El Secretari General, a indicació de la Presidència,
informa que la proposta d'acord es basaen l'article 49
del Reglament de Patrimoni dels Ens locals, el qual tracta de la cessió gratuïta pura i simple, però no veu,
en principi, inconvenient jurídic a optar per altres figu¬ res.
S'aprova la proposta però, a instàncies de l'Alcaldia,
s'acorda també fer constar la voluntat del Consistori
d'arbitrar, conjuntament amb la Generalitat, unafórmula
de cessió més convenient als interessos patrimonials
d'aquest Ajuntament.
ÀMBIT D'ORGANITZACIÓ I ECONOMIA
Negociat de Règim Disciplinari
Resolució d'expedients de compatibilitat d'activitats.
Aquest punt de l'ordre del dia es concreta en les propostes següents:
Autoritzar al Sr. Lluís López i Santamaría, la compati¬ bilitat sol·licitada entre la seva activitat municipal com a
subaltern, i l'exercici de l'activitat privada de venda d'automòbils, ja que aquestaactivitatnofigura compre¬
sa entre les causes d'incompatibilitat previstes en els
articles 2, 11 i 12 de la Llei 21/1987, de 26 de novembre, sobre Incompatibilitats del personal al servei
de l'Administració de la Generalitat, i els articles 322,
329 i 330 del Reglament del Personal al servei de les Entitats locals, aprovat pel Decret 214/1990, de 30 de
juliol; si bé la present autorització està condicionada a
l'estricte compliment dels seus deures públics i al
manteniment de la dedicació a l'activitat privada dintre dels límits establerts perl'article 11 de l'esmentada Llei i
article 330 del Reglament citat, i pot deixar-se sense efecte per variació de les circumstàncies relatives als
llocs de treball, permodificació del règim d'incompatibi¬ litats, o per interès públic.
Autoritzar al Sr. Rafael Olañeta i Fernández-Grande, i
a la Sra. M.
Àngels
Santigosa
i Copete, la compatibilitat sol·licitada entre la seva respectiva activitat municipal ila de Professor associat de la Universitat que en cada
cas s'indica, per al curs acadèmic 1992-1993, d'acord
amb allò que preveu l'article 4.2 de la Llei 21/1987, de
26 de novembre, d'Incompatibilitats del personal al servei de l'Administració de la Generalitat, i amb les
limitacionsprevistes als articles 5 i 6 de lamateixaLlei, i
deconformitatamb els articles 327 i 328 del
Reglament
del Personal al servei de les Entitats locals, aprovat pel Decret 214/1990, de 30 de juliol.
S'aprovenper unanimitat ambdues propostes.
Direcció de Serveis d'Ingressos
Acceptarla delegacióde funcions feta pel Centre de
Gestió Cadastral i Cooperació Tributària en favor de
l'Ajuntamentde Barcelona; i formalitzaréI corresponent
conveni d'acord amb l'article 78.1 de la Llei reguladora de les Hisendes locals.
El Sr. Mas posa en relleu que en unade les clàusules
del Conveni s'acceptaque la delegacióno comportala transmissió de mitjans personals i materials ni cap
mena de contraprestació a l'Ajuntament, criteri que
xoca amb la tesi que se sol mantenir quan es tracta de
delegacions de competències o serveis fetes per la Generalitat, com s'ha pogut constatar en el decurs d'aquesta mateixa sessió.
El Sr. De Nadal contesta que ladelegació proposada
persegueix poder plasmar, amb tota la rapidesa possi¬ ble, en les basesde dadesmunicipals els canvisque es
produeixen en el cadastre, cosa que interessa particu¬
larment a l'Ajuntament; i que no exigirà mitjans addicio¬
nals als que l'Ajuntamentesmerçaara en aquestes tas¬
ques.
El Sr. Mas objecta que aquesta darrera afirmació no
es podrà comprovar perquè l'equip de govern nofacili¬
tarà les dades pertinents, però l'informe del Coordina¬ dor de Serveis d'Informació de Base parla d'increments de costos puntuals; i que aplicant mesures diferents
segons l'Administració de què en cada cas es tracta,
no es defensen correctament els interessos de la Ciu¬
tat.
El Sr. Clos replicaque el principal beneficiari de tenir la informació cadastral posada al dia és aquest Ajunta¬ ment.
S'aprova per unanimitat el dictamen.
Departament de Finançament
Modificar l'acord del Consell Plenari, de 30 d'octubre
de 1992, pel qual s'aprova unaoperació de préstec per
un volum màxim de 15.000 milions de iens, afegint-hi
una entitat col·laboradora i segons les condicions que
s'adjunten; i autoritzar indistintament l'll im. Sr. Joan
Clos i Matheu, Segon Tinent d'Alcalde, i l'll im. Sr. Joaquim de Nadal i Caparà, Regidor de Finances, per
atorgar tota la documentació necessària per a dur a terme
l'operació.
El Sr. Àlvarez anticipa que, malgrat l'escassa trans¬
cendència de les modificacions introduïdes per aquest dictamen, els membres del Grup Popular hi votaran en
contra per coherència amb el seu capteniment anterior
sobre aquestaoperació; i alhora destaca quedonatque la comptabilitzacióde les operacions d'endeutamentno
es pot produir fins que els diners hagin entrat efectiva¬
ment en la Tresoreria municipal, els 8.500 milions de iens corresponents a la segona fase d'aquesta opera¬ ció no poden figurar entre les quantitats pendents de
cobrament en el balanç de 1992.
El Sr. De Nadal matisa que la modificació consisteix
en la incorporació d'un banc més; i que la Intervenció
es limitaa assenyalarque lacomptabilitzacióde l'ingrés
dels diners s'ha de fer dins el Pressupost de 1993 i no
pas dins les resultes encara que l'operació fos aprova¬ da l'any passat, cosa que ja es fa normalment.
El Sr. Mas anuncia l'abstenció del seu Grup, i en
rèplica a la darrera afirmació del Regidor de Finances, opina que la Intervenció formula la seva observació, perquè no és pràctica habitual procedir d'aquesta ma¬
nera.
S'aprova el dictamen amb el vot en contra dels Srs. Lacalle, Fernández, i
Àlvarez
i amb l'abstenció dels Srs.S'incorpora a la
sessió
la II Ima.
Sra. Sara Blasi i
Gutiérrez.
ÀMBIT DE BENESTAR SOCIAL
Informe sobre l'actuació en serveis socials de l'Ajun¬
tament de Barcelona.
La Tercera Tinent d'Alcalde i Regidora de
l'Àmbit
deBenestar Social, Sra. Vintró, havent advertit que en la
sevaintervenció tractarà de sintetitzar el textdel volumi¬
nós document lliurat fa uns dies als membres del
Consistori, recorda que el Pla d'actuació aprovat el 1987, tramès a la Generalitat sense que es dignés a
acusar-ne larecepció, pretenia fer unsalt
qualitatiu
enla
consolidació del sistemapúblic dels serveis socials que s'havia caracteritzat fins aleshores per un desenvolupa¬
mentràpid, perla precarietat de
mitjans
perfer
front
als
dèficits acumulatsen el període no democràtic, i perlamanca d'un marc legal regulador dels serveis i presta¬
cions; i concreta que l'Informe vol: 1) fer un balanç
del
grau de compliment
dels objectius de tal
Pla i de
l'informe presentatal
1988; 2)
donar coneixementsiste¬
màtic de les necessitats i problemessocials de la Ciutat
i dels recursos actualmentdisponibles amb els dèficits
que s'hi detecten i la
indicació
del'Administració
aqui
pertocaresoldre'ls; 3) presentar al Pla
d'actuació
1992-1995 en el camp dels serveis socials; 4)
ésser
uninstrument útil de la necessària coordinació i concerta¬ ció amb la resta d'Administracions competents, sobre¬
totla Generalitat, i també facilitar la coordinació amb les
entitats d'iniciativa social.
En aquest darrersentit precisaque, iniciadaa
partir de
1978 la construcció de l'Estat social amb el contingutque recull el títol primer de la
Constitució,
iatorgada
perl'Estatut la competència exclusivaen
matèria d'assistèn¬
ciasocial ala Generalitat deCatalunya, endesplegament d'aquests preceptesel Parlament de Catalunya
aprovà la
Llei de Serveis socials, la qual, com que paralel-lament durant aquest període molts Ajuntaments, per donar
resposta a les demandes ciutadanes, havien muntat
diversos serveis socials, delimità els respectius àmbits competencials; que, en
conseqüència,
el seuInforme
s'ajusta a la definició que fa tal Llei com el conjunt
d'activitatsorganitzades que, mitjançant la
intervenció
de personal preparat i amb el suport d'equipaments irecur¬sos adequats, s'orienta a promoure els mitjans per a
prevenir la marginació, i a la
prestació
de suport perso¬nal, informació, atenció i ajut a tots els ciutadans i
col·lectius, especialment aquelles personesi
famílies
queper raó de dificultats de desenvolupament i
d'integració
en la societat, de manca d'autonomia personal, de
disminucions físiques, psíquiques o sensorials, de pro¬ blemes familiars o de marginació social són creditors de
l'esforç col·lectiu i solidari; i que tal Informe fixa
bàsica¬
ment la seva atenció en els serveis municipals i no pot oferir, encanvi, el ventall de l'estructura dels propis de la Generalitat, dels concertats per aquesta i dels estricta¬
ment privats perquè, malgrat haver reclamat aquesta informació, nohaaconseguit nitan sols saberquina és la despesa en aquest camp que fa a la nostra Ciutat
l'Administració autonòmica.
Exposa els canvis produïts enl'estructura social de la Ciutat, entre els quals destaca:que la població barcelo¬
nina ha disminuït en unes 60.000 persones però repre¬
senta encara un 27,12 % del cens total de Catalunya;
que hi ha un procés d'envelliment progressiu de la
població amb 285.841 persones
més
grans de65
anysde manera quela baixade la natalitat unida al'augment
de l'esperançade vida ha elevat
el
pesd'aquest
sectorpoblacional fins al 17,4 % del total, quan
el 1981
aquest percentatge era del13,3
%; queles
conseqüències
del
sobreenvelliment, de lapèrdua de la capacitat adquisiti¬
va, de la disminució de les condicions d'autonomia personal i de l'aillament recauen,
sovint, sobre el siste¬
ma de serveis socials; que l'atur, que el 1987 assolia
unataxa del 15%, el 1991 havia disminuït sensiblement
situant-se en el 9%, tanmateix aquest percentatge,
encara important, pujà l'octubre de
1992 fins al 10%
per causade la novaconjuntura
econòmica,
els efectes
negatius de la qual s'acumulensobre els
sectorsmés
desafavorits i provoquen un increment de les deman¬
des al sistema de protecció social, especialment en matèria d'habitatge; que les millores relatives a la distri¬ bució de la renda no han suprimit les desigualtats socials en el territori ni la concentració de bosses de
pobresa i de
marginació;
que ellent
però
persistent
afebliment de la famíliai la reducció progressiva de les
llars ha traslladat al conjunt de la societat i a les institucions problemes abans resolts en
l'àmbit
familiar;que el fenomen de la
immigració
provinent d'altres
països ha generat un sectorde
població
que suma ales
discriminacions legals les marginacions socials deriva¬ des de la seva feble posició, però la defensa de la
dignitat humana i un
elemental deure de solidaritat
obliga els serveis municipals a
atendre
aquestcol·lectiu
sense rebre elsrecursos necessaris; i que laconsolida¬
ció de l'Estat social ha generat un augment de les exigències que es tradueix en les
reivindicacions de
més serveis i de més qualitat, especialment en els
camps de la infància, de la
inserció
social de lespersones amb
disminució
i del reconeixementde
laigualtatentre homes i dones.
Parla, després, dels canvis operats en el sistema de protecció social tot dient que la
construcció
de l'Estat social ha comportat uns serveis de benestar que sónencara lluny de les cotes assolides en altres països
europeus, però ofereixen ja unaxarxa, sense la qual no
serien més que un murde contencióo mera beneficèn¬
cia ineficaç; que, concretament, s'ha produït lagenera¬
lització de les pensions, la creació de les pensions no
contributives, launiversalització de la sanitat, la garantia
iampliació de l'escolarització
obligatòria,
la major, enca¬raque insuficient, coberturaper
mitjà
del subsidi d'atur,i l'extensió de les polítiques actives de desocupació;
que tot aquest procés de desenvolupament de les prestacionssocials s'ha completat, a Catalunya, amb la renda mínima d'inserció, implantada el 1990; i que l'Administració local ha contribuït alprogressiu desenvo¬
lupament de la protecció social, el pes de la qual és a
Espanya un dels més baixos d'Europa,
perquè
les despeses per tal concepte representaven el 1991 el 21,4 del producte interiot brut, quan.Ja mitjana europeaes mou entre el 27 i el 29 per 100.
Repassa, a continuació, el grau d'acompliment dels objectius interns del Pla de 1987 i comenta:
a) Pel que fa a l'increment de la despesa municipal
en serveis socials, que la despesa total ha passat dels
6.000 milions de pessetes de 1987 als 9.000 de 1992,
que signifiquen un increment del
50
%, i, tal com espropugnava, s'ha potenciat
especialment l'atenció pri¬
mària, l'atenció ala gent gran i
l'atenció
a les personesamb disminució, programes que han crescutel 150, el
b) Pel que fa a l'avanç en la descentralització d'a¬
quests programes i serveis, que el percentatge de despesadescentralitzada, que erael 1988 del 31 % ha
estat el 1992 del 48 %, xifra de la qual encara no se
sentsatisfetaperquèespot descentralitzarencaramés,
tanmateix hi haserveis, comels d'urgènciesi emergèn¬
cies, que tenen sentit dins una estructura central de
ciutat, i abans de descentralitzar-ne altres que han
entrat en funcionament els darrers anys (com ara el pla d'acció especial per a la pobresa i
indigència),
cal comptar amb una experiència i uns criteris perquèfuncionin de manera homogènia en tot el territori urbà, sense que això impliqui que tal despesa no estigui
territorialitzada i no esfaci comptant amb els Districtes;
c)Pel que faal'atribució delsrecursos enfunció dels
indicadors socials de necessitat, que la millora de les tècniques d'avaluació i de coneixement de la realitat ha
permès
perfeccionar-la;d) Pel que fa a la coordinació de la despesa de
serveis socials amb la d'altres sectors municipals com
l'educació, lasalut i l'esport, que atal objectiurespon la
creació de l'Àmbit de Benestar Social, de les Divisions
de Serveis Personals dels Districtes i el procés d'elabo¬
ració, aprovació i implementació dels plans sectorials, metodologia després seguida amb la creació de la
Conselleria de Benestar Social de la Generalitat i del Ministeri d'Afers Socials.
Renuncia a detallar els recursosdedicats a lapolítica
municipal de serveis socials i els seus increments, però
remarcaque Barcelona compta avui amb 28centres de
serveis socials, 16 casals infantils, 28 casals per a
joves, 41 casals per agentgran, 6 centres de planifica¬
ció familiar, 5 centres d'assistència i seguiment de persones drogodependents; que la xarxa primària d'a¬
tenció social, que el 1988 havia atès 31.000 persones, el 1991 n'atengué 56.000; que en el mateix any 1991 els serveis d'ajudaa la llar atengueren 1.700 persones quan quatre anys abans n'atenien 300, i es tramitaren
1.304 expedients del Programa de la renda mínima
d'inserció; que la reorganització de l'Operació Fred ha permès incrementar l'atenció a les persones que dor¬
men alcarreren un40 %, i enaquest mateix percentat¬
ge han crescut els serveis de l'Oficina Permanent
d'Atenció Social; que també s'hi han ofertat 4.000
places de vacances per a nens, més que el 1988; que s'ha iniciat el Programa de vacances per a gent gran ambunaoferta de2.000 placesenconcert amb ('«Insti¬
tuto Nacional de Servicios Sociales», s'ha encetat tam¬ bé la publicació de guies d'informació i recursos per a
aquest col·lectiu i s'ha obert un centre d'acolliment i
urgències per a la vellesa; que s'han incrementat els equips d'atenció ala infància i a l'adolescència i, en un
38%, les subvencions i convenis amb les entitats
juvenils; que els serveis de planificació familiar, avui, ja
integrats en laxarxa de l'Institut Català de la Salut, han
incrementaten un 50 % lapoblació atesa; que el Servei
d'Informació i Atenció a l'Estranger ha rebut 10.000
visites en sis mesos; que aquest Ajuntament i Trans¬
ports de Barcelona han fet un extraordinari esforç per
garantir la mobilitat de persones amb disminució, mit¬
jançant microbusos i furgonetes especials i la incorpo¬
ració d'autobusos de pis baix a les línies ordinàries; i
que peraresoldre eltrasllat col·lectiu d'aquestes perso¬
nes^
als
centres escolars
oocupacionals,
que es com¬petència de laGeneralitat, s'hatrobat millor predisposi¬ ció en la Conselleria d'Ensenyament que no pas en la
de Benestar Social.
Considera, en conclusió, complerts satisfactòriament
els objectius fixats el 1987 sense que amb aquesta
afirmació vulgui fer triomfalisme o cofoisme, perquè
encara hi ha dèficits i perquè aquest camp no admet
l'autocomplaença.
Referint-se, seguidament, a l'ordenació competencial i a la cooperació institucional subratlla
que conscients
de la necessitat d'un marc de concertació, fa quatre anys esproposà, com aprimerobjectiu, la reestructura¬
ció de les despeses socials a la Ciutat fins a assolir el
1991 els 8.000 milions de pessetesacàrrec un40 % de
laGeneralitat, un30 % de la Diputació i el 30 % restant
de l'Ajuntament;
que l'esmentada xifra s'ha superat i
s'ha arribat als 9.000 milions de pessetes, però a expenses, gairebé exclusivament, de l'Ajuntament, per¬
què l'aportació de la Generalitat, que era del 7,04 % el
1988 ha baixat al 6,84% el 1992 i la de la Diputació, que era del 0,4 %, és ara del 0,3 si bé aquest últim supòsit s'explica pel canvi operat en l'estructura i fun¬
cions de les Diputacions.
Comentaque un segon objectiu era destinar la des¬
pesa municipal prioritàriament als serveis d'atenció pri¬ mària, que són els de competència pròpia, i peraixò el principal percentatge d'increment (el 150%) s'ha pro¬ duït en aquests serveis, tanmateix l'Ajuntament conti¬ nua assumint, virtualment en solitari, la totalitat de la
despesa pels serveis especialitzats (que són bàsica¬ ment competència dels poders
autonòmics),
malgrat
que Barcelona paga els costos de capitalitat com a
gran ciutat que concentra determinats problemes so¬
cials, i ladespesa històrica derivada de laseva voluntat
de donar respostaa les demandes socials.
Significa que, en compliment de l'objectiu de substi¬
tuir les subvencions per convenis, el 23 de novembre
de 1989 se signà amb la Generalitat un conveni sobre
el finançament, la programació i la coordinació dels serveis socials a laCiutat, fet que erapositiu, però que
no ha servit per millorar la corresponsabilitat en el finançament de la xarxa de serveis socials ni per al desenvolupament del mapa d'aquests serveis ni per a la coordinació de les subvencions a les entitats d'inicia¬ tiva privada social; que, concretament, el finançament, fixat el 1989 en 457 milions, no ha seguit una evolució
paralel·la a la de l'índex de preus al consum, ans, entre 1991 i 1992, ha patitun decrement del 24 % i,
peraltra banda, s'ha suprimit la participació de la Generalitat en
el Plaespecial de Ciutat Vella i en els programes per a
la gent gran i la població d'alt risc i en els serveis de reinserció.
Concreta, també, que segons el Pla d'acció social de
la Generalitat, cada 15.000 habitants de Catalunya havien de disposard'una unitat bàsica d'atenció social
primària, formada per un assistent social, un educador especialitzat i untreballador familiar i, pertant, en virtut
del darrer cens a Barcelona li correspondrien 110 uni¬ tats i 330treballadors, dels quals la Generalitat n'hauria de pagar dues terceres parts i, tanmateix, només en
paga 184, que representen una unitat per cada 28.000 habitants, és a dir, la meitat de la ratio que la mateixa
Generalitat fixa com òptim, quan la Ciutat concentra, com ha dit abans, el 27 % de la població catalana.
Addueix, igualment, que no s'avançat tampoc"erTTa planificació i això hatingut tambéconseqüències nega¬ tives a l'hora de fixar prioritats; que, a pesar d'ésser l'atenció primària una competència pròpiament munici¬
pal, el Pla concertat de l'Estat, envista de la insuficièn¬