P
P
P
L
L
L
A
A
A
D
D
D
’
’
’
A
A
A
C
C
C
T
T
T
U
U
U
A
A
A
C
C
C
I
I
I
Ó
Ó
Ó
D
D
D
’
’
’
E
E
E
M
M
M
E
E
E
R
R
R
G
G
G
È
È
È
N
N
N
C
C
C
I
I
I
A
A
A
M
M
M
U
U
U
N
N
N
I
I
I
C
C
C
I
I
I
P
P
P
A
A
A
L
L
L
P
P
P
E
E
E
R
R
R
A
A
A
I
I
I
N
N
N
C
C
C
E
E
E
N
N
N
D
D
D
I
I
I
S
S
S
F
F
FO
O
OR
R
RE
E
E
S
ST
S
T
TA
A
AL
L
LS
S
S
MAIG 2007
Document B: Manual d’actuació
ÍNDEX
RESUM DEL PLA ... 3
0.
INTRODUCCIÓ I OBJECTIUS ... 2
0.1
INTRODUCCIÓ ... 2
0.2
OBJECTIUS ... 2
1.
REGLAMENTACIÓ ... 3
2.
DADES DEL MUNICIPI ... 3
2.1
DADES
GENERALS ... 3
2.2
DADES
ESPECÍFIQUES
ASSOCIADES
AL
RISC ... 4
3.
CONEIXEMENT DEL RISC I VULNERABILITAT ... 6
3.1
R
ESUM I CONCLUSIONS DE L'
ANÀLISI DE RISC... 6
3.2
À
REES O SECTORS D’
AFECTACIÓ... 11
3.3
E
LEMENTS VULNERABLES... 11
3.4
D
ETERMINACIÓ DE LES CAMPANYES... 12
4.
ACTIVACIÓ DEL PLA ... 12
4.1
N
IVELLS... 12
4.2
C
RITERIS D'
ACTIVACIÓ... 13
4.3
FORMES
D’ACTIVACIÓ
DEL
PLA ... 13
5.
ESTRUCTURA I ORGANITZACIÓ ... 14
5.1
DIRECTOR DEL PLA... 14
5.2
C
OMITÈ MUNICIPAL DE L’
EMERGÈNCIA... 15
5.2.1
C
OMITÈM
UNICIPAL DE L’E
MERGÈNCIA...15
5.2.2
C
ONSELLA
SSESSOR...15
5.2.3
R
EPRESENTANT MUNICIPAL ALP
LAI
NFOCAT ...16
5.2.4
GABINET
D'INFORMACIÓ ...16
5.3
G
RUPS ACTUANTS... 16
5.3.1
G
RUP D'I
NTERVENCIÓ...16
5.3.2
G
RUPS
ANITARI...17
5.3.3
G
RUP LOGÍSTIC SOCIAL...17
5.3.4
G
RUP LOGÍSTIC TÈCNIC...18
5.3.5
G
RUP D'O
RDRE...18
5.3.6
G
RUP ESPECIAL DEL RISC...19
5.4
C
ENTRES DE COORDINACIÓ... 19
6.
OPERATIVITAT ... 20
6.1
P
ROCEDIMENTS GENERALS... 20
6.1.1
A
CTUACIONS GENERALS...20
6.1.2
P
ROCEDIMENTS D'
ACTIVACIÓ.
I
NTERFASE AMB PLANS SUPERIORS...22
6.1.3
S
ISTEMES D'
AVÍS A LA POBLACIÓ...23
6.1.4
M
ESURES DE PROTECCIÓ DE LA POBLACIÓ...23
6.1.4.1 CONFINAMENT ... 23
6.1.4.2 EVACUACIÓ I ACOLLIDA ... 23
6.1.4.3 CONTROL D’ACESSOS ... 24
Document B: Manual d’actuació
6.2
F
ITXES D'
ACTUACIÓ... 24
6.2.1
FITXA
GENERAL
D’ACTUACIÓ ...25
6.2.2
CENTRE
RECEPTOR
D’ALARMES
(CRA) ...26
6.2.3
DIRECTOR
DEL
PLA ...27
6.2.4
DIRECTOR
TÈCNIC
DEL
PLA ...28
6.2.5
CAP
DEL
GRUP
D’ORDRE ...29
6.2.6
CAP
DEL
GRUP
LOGÍSTIC
SOCIAL...30
6.2.7
CAP
DEL
GRUP
LOGÍSTIC
TÈCNIC ...30
6.2.8
CAP
DEL
GRUP
D’INTERVENCIÓ ...32
6.2.9
CAP
DEL
GRUP
SANITARI ...33
6.2.10
CAP
DEL
GRUP
ESPECIAL
DE
RISC ...34
6.2.11
CAP
DEL
GABINET
D’INFORMACIÓ ...35
7.
ANNEXOS ESPECÍFICS
ANNEX
1.
MODELS
DE
DECLARACIÓ
D’ACTIVACIÓ
I
DESACTIVACIÓ.
MODELS
D’ACTIVACIÓ
I
DESACTIVACIÓ
EN
SIMULACRES
ALTRES
COMUNICATS
I
DISPOSICIONS
AVÍS
SMS
(A
CTIVACIÓ,
D
ESACTIVACIÓ IS
IMULACRE)
ANNEX
2.
CONSELLS
D'AUTOPROTECCIÓ
PEL
RISC
ANNEX
3.
PLANS
D’AUTOPROTECCIÓ
ASSOCIATS
ANNEX
4.
REGLAMENTACIÓ
ANNEX
5.
DIRECTORI
TELEFÒNIC
GENERAL
I
MITJANS
I
RECURSOS
ANNEX
6.
REGISTRE
D’ACTUALITZACIONS
I
REVISIONS
ANNEX
7.
REGISTRE
DE
SIMULACRES
I
EXERCICIS
ANNEX
8.
CARTOGRAFIA
ESPECÍFICA
Document B: Manual d’actuació
R
R
R
EE
E
SS
S
U
U
U
M
M
M
D
D
D
EE
E
LL
L
PP
P
LL
L
A
A
A
F
0
00
..
.
II
I
N
N
N
TT
T
R
R
R
O
O
O
D
D
D
U
U
U
CC
C
CC
C
II
I
Ó
Ó
Ó
II
I
O
O
O
B
B
B
JJ
J
EE
E
CC
C
TT
T
II
I
U
U
U
SS
S
0.1
INTRODUCCIÓ
Els Plans d'actuació d'emergència municipal (PAEM) desenvolupen a nivell municipal, els plans especials elaborats per la Comunitat Autònoma, i estableixen el conjunt sistemàtic d'actuacions que els serveis municipals i altres externs han de fer coordinadament davant de riscos o sinistres, resultat d'un anàlisi de les conseqüències provinents d'una zonificació de risc, establerta per la Comissió de Protecció Civil de Catalunya a través dels plans especials de Catalunya. En el cas específic del risc d’incendis forestals, és l’INFOCAT el pla especial de Catalunya.
L’INFOCAT, en el seu annex 2, estableix una relació d’àrees geogràfiques de Catalunya de nivell alt de risc d'incendi. En aquesta relació figura Collserola. Altres incendis forestals en àrees més petites a Barcelona, es poden considerar com actuacions ordinàries del Servei de Prevenció d’Extinció d’Incendis i Salvament (SPEIS) de l’Ajuntament de Barcelona.
El Parc de Collserola és el major pulmó natural del Municipi de Barcelona, amb una superfície forestal de 1.734 Ha. dintre del terme municipal de Barcelona. A més, constitueix un lloc amb una gran varietat d'activitat biològica, pel número i diversitat d'espècies vegetals i animals. Així doncs, pot considerar-se el Parc de Collserola com un espai natural amb un important paper ecològic i a la vegada, element paisatgístic remarcable pel seu relleu i situació de domini visual sobre l'entorn urbà, integrat el mitjà natural en el espai de la ciutat.
En definitiva, Collserola no pot entendre's únicament com a zona verda de bosc, ja que sobre l'espai natural es troben activitats i ambients varis. Disposa d'una estructura rural definida per edificacions associades a l'activitat agrícola i agrupacions, formant aglomeracions més o menys denses i importants. Tot això vinculat per una xarxa viària de carrers asfaltats i camins de terra, amb característiques d'amplada i pendents vàries.
Per tal de donar resposta als possibles incendis forestals al Parc de Collserola dins del municipi de Barcelona, es va aprovar i homologar el Pla d’Actuació d'Emergència Municipal per a Incendis Forestals de Barcelona.
En aquest document es presenta la nova Actualització del Pla d’Actuació d'Emergència Municipal per a Incendis Forestals, (Revisió 2 Actualització 2), deixant sense efecte l’anterior Pla regulador d’aquesta emergència.
0.2
OBJECTIUS
L'objectiu del Pla d'Actuació d'Emergència Municipal per a Incendis forestals és establir un model d'actuació dels serveis municipals i que garanteixi la coordinació i actuació operativa dels serveis i recursos, i com a integrants del Pla Especial de Catalunya INFOCAT necessaris a fi de minimitzar els efectes dels incendis forestals de forma que la intervenció aconsegueixi els objectius específics següents:
Facilitar una ràpida actuació evitant la propagació del foc.
Minimitzar els danys a les persones, els béns, l'entorn i les activitats a la ciutat. Preveure i impedir en el possible els danys addicionals.
Rehabilitar les àrees, serveis i infrastructures afectades.
1
11
..
.
R
R
R
EE
E
G
G
G
LL
L
A
A
A
M
M
M
EE
E
N
N
N
TT
T
A
A
A
CC
C
II
I
Ó
Ó
Ó
DISPOSICIONS BÀSIQUES
El municipi de Barcelona ha dictat les següents disposicions legals en matèria de protecció civil i
d’incendis forestals:
- Pla de Protecció Civil Municipal aprovat el dia 25/4/1992 i homologat per la Comissió de Protecció Civil de Catalunya, i darrera revisió del 2002.
- Pla d’Actuació d’Emergència Municipal per a incendis forestals aprovat en abril de 1995 i homologat per la Comissió de Protecció Civil de Catalunya el dia 11/12/1997.
- Pla d’Actuació d’Emergència Municipal per a incendis forestals aprovat pel Plenari del Consell Municipal en data 23/02/07 i homologat per la Comissió de Protecció Civil de Catalunya el dia 26/04/07.
- Creació de la Comissió de Protecció Civil municipal el dia 22/12/2000.
- Decret d’Alcaldia de 25 d’abril de 2007 que desenvolupa la Instrucció de Protecció Civil Municipal
DISPOSICIONS A EMETRE EN SITUACIÓ D’EMERGÈNCIA
L’annex 1 d’aquest manual inclou els models de disposicions següents:
Notificació d’activació i desactivació del Pla de protecció civil municipal (punt 1 de l’annex 1)
Ban amb una ordre d’evacuació o de confinament (annex 1)
Comunicat d’informació a la població de la situació (annex 1, avís d’evacuació o de confinament)
Models de comunicats adreçats als mitjans de comunicació (annex 1) Exemple de comunicat d’activació del Pla Infocat – prealerta (annex 1)
Exemple de comunicat d’activació del Pla Infocat - alerta / emergència (annex 1)
2
22
..
.
D
D
D
A
A
A
D
D
D
EE
E
SS
S
D
D
D
EE
E
LL
L
M
M
M
U
U
U
N
N
N
II
I
CC
C
II
I
PP
P
II
I
2.1
DADES GENERALS
Tal i com estableix la versió comentada del Decret 210/1999, de 27 de juliol, pel qual s’aprova l’estructura del contingut per a l’elaboració i homologació dels Plans de Protecció Civil Municipals, el present apartat (dades generals del municipi) podrà fer referència al punt 2 del Document A del Pla de Protecció Civil Municipal. El contingut d’aquest punt 2 al qual es fa referència és el següent:
2.1 Situació
2.2 Orografia i hidrografia 2.3 Dades de Població 2.4 Climatologia
Aquesta informació, també es desenvolupa de forma resumida al punt 2 del Document B del Pla de Protecció Civil Municipal. El seu contingut és el següent:
2.1.1 Situació Geogràfica 2.1.2 Superfície
2.1.3 Població Censada i Turística 2.1.4 Altitud
2.1.5 Hidrologia 2.1.6 Xarxa Viària 2.1.7 Xarxa Ferroviària 2.1.8 Xarxa Elèctrica 2.1.9 Xarxa de Gas
2.1.10 Xarxa d’Aigua Potable 2.1.11 Xarxa de Clavegueram 2.1.12 Xarxa de Galeries de Servei 2.1.13 Xarxa Telefònica
2.1.14 Xarxa de Semàfors
A més, aquestes dades són completades amb la cartografia bàsica i específica, que es presenta al Document A i Document B del Pla de Protecció Civil Municipal respectivament.
2.2
DADES ESPECÍFIQUES ASSOCIADES AL RISC
Atenent a la particularitat del risc d’incendi forestal a la ciutat de Barcelona, i la seva associació amb el Parc de Collserola, es presenten a continuació aquelles dades específiques associades a aquesta tipologia de risc.
El Parc de Collserola pertany a l'àmbit del Dispositiu de Prevenció d'Incendis Forestals de la Mancomunitat de Municipis de l’AMB. Aquest Dispositiu compren un total de 35 municipis, entre els que s’inclou Barcelona, amb un total de 26.164 hectàrees forestals El Dispositiu es divideix en 4 sectors: Collserola, Garraf, Marina i Vallès-Ordal (corresponent 7.961 Hectàrees forestals al sector de Collserola). El municipi de Barcelona queda englobat dins del Sector de Collserola. A la taula següent es presenta la superfície d’aquest sector, distribuïda en forestal i arbrada per a cadascun dels municipis integrants:
Superfície en hectàrees (Ha) Municipi Superfície del
municipi Superfície Forestal Superfície Arbrada Barcelona 10.078 1.734 978 Cerdanyola del Vallès (part) 2.749 1.491 1.315 Cornellà de Llobregat 693 0 0 Esplugues de Llobregat 452 73 0 L'Hospitalet de Llobregat 1.263 0 0 Molins de Rei 1.581 828 690 Montcada i Reixac (part) 777 327 80 El Papiol 896 400 320 Sant Cugat del Vallès (part) 4.576 2.283 1.947 Sant Feliu de Llobregat 1.171 469 289 Sant Joan Despí 605 6 0 Sant Just Desvern 760 350 70
A la cartografia específica (annex 8), es presenten el total d’elements que Prevenció i Extinció disposats al Parc de Collserola. Els principals elements inclosos a aquesta cartografia són els següents:
13 torres de vigilància, els quals es troben en els següents municipis de l'AMB: Tiana (ALFA),
Badalona (BRAVO), Santa Coloma de Gramenet (CHARLIE), Barcelona (ECO, GOLF I FOXTROT), Cerdanyola (LIMA), Sant Cugat del Vallès (INDIA), El Papiol (MIKEL), Sant Feliu de Llobregat (KILO), Corbera de Llobregat (JULIET), Torrelles de Llobregat (ROMEO) i Begues (SIERRA).
Elements d’accessibilitat, entres els que s’inclouen entre d’altres els camins o els recorreguts
d’accessos a les urbanitzacions. Cal indicar, que es considera com a Xarxa Viària Bàsica aquell conjunt de camins aptes en tot moment per la circulació de vehicles dels bombers i altres mitjans d'extinció. Tots els camins de la Xarxa Viària Bàsica estan degudament senyalitzats amb plaques vermelles, on figura el codi del camí, per tal de facilitar la utilització de la cartografia de prevenció d'incendis sobre el terreny.
Hidrants i basses per helicòpter bombarder.
Basses per helicòpter bombarder:
Sistemes de dipòsits d’aigua amb hidrants normalitzats per bombers: Santa Creu d’Olorda - Barcelona
Can Catà - Cerdanyola La Salut - El Papiol Pça. Mireia - Sant Just
Can Ferriol-Sant Feliu de Llobregat
NOM ALTURA_GPS SIGLA X_COORD Y_COORD ZONA_PARC
ALFA 494,362 A 438849,9 4595198,0 FORA BRAVO 475,855 B 435760,9 4593887,2 FORA CHARLIE 258,171 C 433519,5 4591017,3 FORA ECO 439,010 E 427659,2 4588685,6 DINS FOXTROT 575,230 F 426462,0 4586194,8 DINS GOLF 400,621 G 424662,9 4583095,2 DINS INDIA 369,805 I 423832,0 4588010,2 DINS JULIET 565,640 J 409462,8 4587546,4 FORA KILO 448,501 K 421116,7 4585151,4 DINS LIMA 209,704 L 427973,0 4592242,5 DINS MIKEL 356,863 M 418582,4 4589521,1 DINS ROMEO 368,590 R 415394,0 4577742,7 FORA SIERRA 531,676 S 411971,0 4574610,4 FORA
NOM X_COORD Y_COORD
Hidrants (100, 70 i 45 mm) distribuïts pel Parc segons cartografia annexa.
Altres elements com poden ser:
Límits d’urbanitzacions Límits de zones forestals Agrupacions d’arbres Franges de protecció Parcs de Bombers
Vegeu la cartografia, annex específic núm. 8.
A més, cal indicar que el Consorci del Parc de Collserola, dins de les seves tasques de prevenció activa, per tal de minimitzar la superfície cremada per incendi i reduir al màxim el temps d’arribada dels mitjans d’extinció, els diferents elements de Prevenció i Extinció disposats al Parc de Collserola, permetent adoptar les següents mesures:
Sistema d'alerta meteorològica Detecció
Descripció fiable de l’indret i característiques del foc Col·laboració dels mitjans d’extinció
Infrastructures de recolzament a l’extinció
3
33
..
.
CC
C
O
O
O
N
N
N
EE
E
II
I
X
X
X
EE
E
M
M
M
EE
E
N
N
N
TT
T
D
D
D
EE
E
LL
L
R
R
R
II
I
SS
S
CC
C
II
I
V
V
V
U
U
U
LL
L
N
N
N
EE
E
R
R
R
A
A
A
B
B
B
II
I
LL
L
II
I
TT
T
A
A
A
TT
T
3.1
RESUM I CONCLUSIONS DE L'ANÀLISI DE RISC
El Pla Infocat classifica el risc al municipi de Barcelona, zona d’afectació Serra de Collserola amb identificació Infocat B5 (codificació dels plans sectors), amb un Perill Molt Alt i una vulnerabilitat Molt Alta, obligant d’aquesta forma a l’elaboració del present PAEM.
Tal i com es va indicar a la introducció es contempla únicament el risc d’incendi forestal al municipi de Barcelona com aquell associat al Parc de Collserola. I per tant, la resta d’incendis que puguin involucrar massa vegetal, donades les seves dimensions reduïdes, seran contemplats com una actuació de la pròpia operativa del Cos de Bombers de la ciutat de Barcelona.
Superfície total cremada (STC) en Hectàrees al municipi de Barcelona durant el període 1.990-2.0061: 0 10 20 30 40 50 60
1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006
Anys STC
(Ha)
Percentatges d'incendis per causes a Catalunya durant el període 1986-2004:
Grups de causes Causa 1986-2004 Incendis
Causa natural Llamp 8,93%
Negligències Crema agrícola 11,60% Crema de pastures 3,40% Treballs forestals 2,99%
Fogueres 2,17%
Fumadors 8,38%
Crema deixalles 0,41%
Abocadors 2,37%
Altres negligències 10,31%
Accidents Ferrocarril 0,83%
Línies elèctriques 5,20% Motors i màquines 2,04% Maniobres militars 0,32% D'altres
causes(accidents) 1,05% Intencionats Intencionat 22,17% Causa desconeguda Causa desconeguda 16,99%
Revifats Revifats 0,85%
A continuació es presenten un seguit de taules i gràfiques, amb dades procedents del Dispositiu de Prevenció d’Incendis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona durant els últims 16 anys, que permeten completar un seguit de conclusions i/o consideracions finals. Aquestes dades es complementen amb el plànol històric d’incendis (vegeu cartografia específica).
Dades del Sector Collserola, any 2.004 i període 1.990-2.004:
2004 mitjana (1) 1990-2004 1990-2004 Acumulat Núm. incendis detectats 37 58 884
Superfície cremada en Ha: Total (STC) 7.58 28,87 634
Arbrada (SCA) 0.25 7,43 253
Superfície mitjana per incendi
en Ha 0,20 0,56
Superfície cremada respecte a la superfície forestal total del
sector (7.961 Has.) 0,09% 0,38% 7,96%
Incendis per 1.000 Ha 4.64 7,5 111,04
(1) les mitjanes s’han calculat desestimant les dades més extremes. S’ha considerat el període 1990-2004.
Distribució dels incendis produïts durant els anys 2003-2005 a Barcelona per Districtes:
Zona a Barcelona Número incendis Cremada Total Superfície (SCT) en Ha
Superfície Cremada Matoll (SCM)
en Ha
Superfície Cremada Arbrada (SCA)
en Ha
Dte. IV rt. Subtotal 4 Incendis 2,90 2,90 0
Dte. V è Subtotal 8 Incendis 2,17 1,93 0,23
Dte. VI è Subtotal 1 Incendis 4,12 3,31 0,81
Dte. VII è Subtotal 12 Incendis 10,12 10,01 0,10
Dte. VIII è Subtotal 61 Incendis 12,61 11,64 0,96
Barcelona Total 86 Incendis 31,92 29,79 2,11
Incendis produïts al municipi de Barcelona els anys 2003-2005 amb superfície superior a 1 Ha:
Promitjos dels temps d'arribada de la primera intervenció, de la duració en minuts de l'incendi i de la superfície cremada al Sector de Collserola (2004):
Temps mitja d'arribada
(min)
Durada mitjana incendi (min)
Superfície mitjana per incendi (Ha)
Mostres
TMA Mostres DMI Mostres SMI
10,50 28,43 0,2049 24 30 37
Sobre aquestes dades, cal matisar que les del temps d'arribada i de duració dels incendis són fruit, la majoria de vegades, de les observacions efectuades pels vigilants forestals del Dispositiu, des de la seva torre.
El grau de fiabilitat d'aquestes informacions no és massa homogeni ja que hi ha incendis dels quals es disposa d'una informació completa i contrastada i d'altres que no. Per tant, cal considerar aquestes dades tan sols com orientatives. En base a dades parcials dels últims 10 anys es pot estimar que el temps mig d’arribada és d’11 minuts i la durada mitja per incendi es de 0,5 hores.
Distribució del número d’incendis i superfícies cremades total per mesos al municipi de Barcelona (2003-2005):
0 5 10 15 20 25 30 35
(Nº/Ha)
Gener Març Maig Juliol Setembre
Com a Resum de la campanya del Dispositiu de prevenció d’incendis forestals de l’Àrea Metropolitana de Barcelona de l’any 2006 es pot explicar el següent:
TAULA DE NOMBRE D’INCENDIS I SUPERFÍCIES CREMADES
MUNICIPI Nº FOCS SCT SCM SCA Barcelona 28 12,0146 9,1479 2,8667
TOTAL 117 45,1661 9,6223 35,5438
DISTRIBUCIÓ DELS INCENDIS PRODUÏTS DURANT L’ANY 2006 A BARCELONA PER DISTRICTE
Districte Zona / Situació Data NºIncendis SCT SCM SCA
Dte. IV Camí de finestrelles 25/03/2006 Subtotal 2 0.0008 0.0008 --- Avda Pearson Cruïlla amb C/ Joan
d’Alòs 16/07/2006 0.0225 0.0225 ---
Dte. Vè Ctra. de les Aigües/ Can Caralleu 24/06/2006 Subtotal 5 0.0131 0.0131 ---
Mirador de Sarrià/Ctra de Sarrià 25/06/2006 0.1102 0.1099 0.0003 Camí vell de Sta. Creu d’Olorda/
Accès Font de l’espinagosa 04/07/2006 0.0090 0.0090 --- Can Llevallol/ Pista D-03 16/07/2006 0.0139 0.0139 --- Ctra. de les Aigües/Barranc de la
Torrentera 18/07/2006 0.0004 0.0004 ---
Dte. VII è Ermita Sant Cebrià/Ctra. Torrent
d’en Duran 19/06/2006 Subtotal 5 0.003 0.003 --- Mirador d’Horta / BV-1415 20/06/2006 0.0025 0.0025 --- Can Ferrer/Sota Torre elèctrica 76 03/08/2006 0.2343 0.2343 --- Ctra. BV-1415/Km. 9 07/08/2006 7.0679 6.5611 0.5068 Serra d’en Ferrer/Can
Notari-Torrent d’en Forjà 07/08/2006 2,6440 0.3310 2.3130 Dte. VIII è Torre Baró/c/LLerona 05/06/2006 Subtotal 16 0.0983 0.0983 ---
Torre Baró/c/Viladecavalls 15/06/2006 0.0025 0.0025 --- Torre Baró/c/Viladecavalls n. 36 22/06/2006 0.0030 0.0030 --- Torre Baró/al costat del c. Brull n.
12 i camí accés Font Moguera 22/06/2006 0.0060 0.0060 --- Font Moguera / Camp de petanca 30/06/2006 0.0058 0.0010 0.0048 Torre Baró/c/Viladecavalls 02/07/2006 0.0195 0.0195 --- Torre Baró/Restaurant El Cordero 02/07/2006 0.0272 0.0272 --- Torre Baró/c/Riudecanyes 04/07/2006 0.1940 0.1940 --- Torre Baró/c/ Viladecavalls 07/07/2006 0.0270 --- 0.0270 Torre Baró/c/ Vilatorta 08/07/2006 0.0018 0.0018 --- Torre Baró/ Torrent Font de
Canyelles 15/07/2006 0.0688 0.0688 ---
Torre Baró/Riudecanyes i
Capçanes 21/07/2006 1.1601 1.1601 ---
Torre Baró/Capçanesi Viladecavalls 01/08/2006 0.0116 0.0116 --- Torre Baró/c/Capçanes 05/08/2006 0.0478 0.0478 --- Torre Baró/Capçanesi Viladecavalls 06/08/2006 0.0148 --- 0.0148 Torre Baró/Av.Vallbona Aiguablava 06/08/2006 0.2048 0.2048 ---
Sobre les dades presentades l’any 2006 podríem especificar el seguent:
El nombre d’incendis d’aquest any 2006 ha estat de 55 a tota l’àrea de Collserola, a Barcelona, 28, similar als quinze anys anteriors.
Dins el Sector de Collserola, el municipi de Barcelona és l’àmbit metropolità on s’han produït més incendis, sent el districte de Nou Barris (VIII) el major originador d’incendis.
La superfície cremada mitjana per incendi va ser de 0,26 ha/incendi, inferior als dels últims 15 anys. La mitjana a Barcelona, anys enrera, va ser de 0,33 ha/incendi.
A l’any 2006, Als mesos de juny, juliol i agost van ser els mesos en els què es van produir més incendis però va ser al mes d’agost quan es va cremar la major superfície de terreny a Barcelona.
L’hora d’inici del foc varia des de les 11-12 h. a les 15-16 h.
Les causes d’origen dels incendis forestals a Catalunya (1986-2006), que es poden extrapolar
al municipi de Barcelona, són en percentatges les següents:
o Negligències, 41,6%
o Intencionats, 22,2%
o Causes desconegudes, 17,0% o Accidents, 9,4%
o Causes naturals, 8,9%
o Revifats, 0,9%
La mitja del temps d’arribada dels bombers de Barcelona al lloc ha estat aproximadament de 10 minuts, malgrat que al Sector de Collserola, es van obtenir uns temps mitjans d’arribada de 12,3 min., sent la durada mitja dels incendis de 42 min.
El pitjor incident de l’any passat 2006,va ser l’incendi forestal del 7 d’agost a la carretera d’Horta a Cerdanyola a causa d’un incendi provocat per un vehicle que havia col·lidit contra la muntanya i provocat un incendi.
3.2
ÀREES O SECTORS D’AFECTACIÓ
La zona amb major risc d’incendi forestal al municipi de Barcelona, és el propi Parc de Collserola (identificat com àrea d’afectació amb codi B5 a l’Infocat):
Municipi Superfície Total (Ha) Superfície Forestal (Ha) Superfície Arbrada (Ha) Municipi de Barcelona 10.078 1.734 978
Parc de Collserola 25.601 7.961 5.689
A la cartografia específica (veure annex 8) es presenta l’abast de la superfície forestal i arbrada al municipi de Barcelona, així com els diferents elements de Prevenció i Extinció, i punts de risc com poden ser línies i torres elèctriques.
3.3
ELEMENTS VULNERABLES
Donat el risc d’incendi forestal al Parc de Collserola, es consideren com a elements vulnerables les agrupacions d’edificacions que s’han anat desenvolupant en el Parc de Collserola, donant origen a barris i urbanitzacions sense continuïtat amb la trama urbana, amb més de 5.022 persones vivint (Decret 64/1995, Decret 123/2005), segons interpretació pròpia de Bombers i Urbanisme de Barcelona tenim:
Cim del Tibidabo, on viuen aproximadament 162 persones. Mas Sauró, on viuen aproximadament 417 persones. Mas Guimbau, on viuen aproximadament 549 persones Font del Mont , on viuen aproximadament 342 persones El Rectoret, on viuen aproximadament 1.236 persones
Vall Parc, on viuen aproximadament 116 persones.
En aquest sentit, els PAUs, que s’adjunten a l’annex 3, amplien la informació sobre riscos particulars d’aquests elements vulnerables.
Amb l’objectiu de facilitar en tot moment l’actuació en cas d’emergència, a l’annex 3 s’ha incorporat únicament el RESUM OPERATIU de cada un dels PAU’s.
Existeixen alguns elements vulnerables singulars aïllats al Parc de Collserola (Terme Municipal de Barcelona) i que es poden ubicar en base a la cartografia específica que es presenta a l’annex 8.
Segons el Decret 123/2005, de 14 de juny, de mesures de prevenció dels incendis forestals en les urbanitzacions sense continuïtat immediata amb la trama urbana, a l’art. 4 s’indica que correspon als ajuntaments l’elaboració i aprovació d’un plànol de delimitació que ha de determinar les urbanitzacions, les edificacions i les instal·lacions situades a menys de cinc-cents metres de terrenys forestals. Des de l’Ajuntament de Barcelona es va elaborar i aprovar l’esmentat Plànol de delimitació d’urbanitzacions en data 24 de novembre de 2006, en Plenari del Consell Municipal fent la corresponent tramesa posterior, al Departament de Medi Ambient i Habitatge en data 15 de desembre de 2006.
3.4
DETERMINACIÓ DE LES CAMPANYES
Prenent com a referència el Decret 64/1995, de 7 de març, pel qual s’estableixen mesures de prevenció d’incendis forestals, s’adopten les següents èpoques de risc:
Època d’alt risc d’incendis forestals del dia 15 del mes de març al dia 15 del mes d’octubre. Època de molt alt risc d’incendis forestals del dia 15 del mes de juny al 15 del mes de
setembre.
4
44
..
.
A
A
A
CC
C
TT
T
II
I
V
V
V
A
A
A
CC
C
II
I
Ó
Ó
Ó
D
D
D
EE
E
LL
L
PP
P
LL
L
A
A
A
4.1
NIVELLS
Prealerta
Els successos que poden produir aquest nivell d’activació són: Condicions meteorològiques que incrementen el risc.
Alerta
Els successos que poden produir aquest nivell d’activació són:
Incendi de petites dimensions i no comporta perill a persones i que no pot ser controlat per una primera intervenció.
Incendi important proper al municipi. Després d'una situació d'emergència.
Emergència
Els successos que poden produir aquest nivell d’activació són: Incendi important al municipi.
4.2
CRITERIS D'ACTIVACIÓ
PREALERTA
S'activarà el Pla en fase de PREALERTA, en base a la informació rebuda del Consorci Parc de Collserola, segons els criteris següents:
Valors límit:
-Velocitat del vent superior a 5 m/s quan té components d’est a oest (dels 60 als 220º).
-Humitat Relativa inferior al 50%
-Temperatura mitjana superior als 27 graus.
Prealerta meteorològica: Coincideixen durant 10 minuts, dos dels tres valors límits, en 3 lectures consecutives (les lectures es fan cada 30 minuts).
Prealerta crítica: Coincideixen els tres valors límits durant 10 minuts, en 3 lectures consecutives, o, si ens trobem en fase de pre-alerta meteorològica i els Bombers de la Generalitat estan dispersos en altres incendis forestals
Es desactiva quan ja no es donin les condicions establertes, durant 30 minuts
En cas d'activació en PREALERTA del CECAT, caldrà la seva verificació amb el Consorci de Collserola
ALERTA
Quan el CECAT informa de l’activació de l’Infocat en fase d’alerta a la zona on es trobi el municipi
Davant un incendi de petites dimensions que no comporta cap mena de perill per a persones i béns i que no pot ser controlat per una primera intervenció Quan hi ha un incendi important proper i la seva evolució pot arribar a afectar el municipi
Al final d’una situació d’emergència, mentre es realitzen les tasques que permetran el retorn a la normalitat
EMERGÈNCIA
Quan el CECAT informa de l’activació de l’Infocat en fase d’emergència a la zona on es trobi el municipi Incendi important que es produeix al municipi i comporta, o pot comportar per la seva evolució, un greu risc per al municipi
Incendi de petites dimensions que comporta perills per a persones i béns
Els criteris que estableixen la prealerta meteorològica o la prealerta crítica seran especificats pel Consorci del Parc de Collserola mitjançat comunicació telefònica al Centre Receptor d’Alarmes del Grup d’Intervenció (Centre Gestor d’Emergències).
4.3
FORMES D’ACTIVACIÓ DEL PLA
Es distingiran dues formes d’activació del Pla:2. Activació operativa: L’activació és realitzada pel Director Tècnic del Pla, o en absència d’aquest, serà activat pel personal de l’SPEIS. A tal efecte, s’avisarà en ordre descendent jeràrquicament dins de l’SPEIS. S’informarà per fax als grups operatius i per SMS als membres del Consell Assessor i Gabinet d’Informació, però no se’ls convocarà. Activat en emergència, el procediment serà el mateix, essent convocats al CECOPAL (Sala conjunta de Comandament, c/ Lleida, 28). No obstant, es desenvoluparan i es coordinaran totes les actuacions de la mateixa forma que en el cas d’una activació formal, sent el Director Tècnic del Pla el seu màxim responsable.
NOTES: en el cas de prealerta meteorològica o prealerta crítica el Pla s’activarà únicament de forma operativa pel Responsable del Servei de SPEIS. Únicament serà obligatòria l’activació del Pla d’Emergències en fase d’alerta i en fase d’emergència.
FASE-NIVELL QUI ACTIVA? ACTIVACIÓ. OBLIGATÒRIA?
PREALERTA OPERATIVA SPEIS NO ALERTA OPERATIVA
1. DIRECTOR TÈCNIC DEL PLA (SPEIS) SI
EMERGÈNCIA
OPERATIVA
1. DIRECTOR TÈCNIC DEL PLA (SPEIS)
FORMAL
1. DIRECTOR PLA
SI
5
55
..
.
EE
E
SS
S
TT
T
R
R
R
U
U
U
CC
C
TT
T
U
U
U
R
R
R
A
A
A
II
I
O
O
O
R
R
R
G
G
G
A
A
A
N
N
N
II
I
TT
T
ZZ
Z
A
A
A
CC
C
II
I
Ó
Ó
Ó
5.1
DIRECTOR DEL PLA
Càrrec al Pla Càrrec Dades de localització Núm. de la fitxa d’actuació
Director del Pla Alcalde/essa Titular: Vegeu fitxa 0 d’actuació general 2
Director del Pla Regidor del Sector Substitut: Vegeu fitxa 0 d’actuació general 2
Funcions:
Declarar l'activació i la desactivació formal del Pla municipal (en fase d’emergència). Informar-ne el director del Pla Infocat per mitjà del CECAT.
Convocar el Comitè Municipal d’Emergències. Constituir i exercir la direcció del CECOPAL.
Informar i coordinar-se amb el director del Pla Infocat. Analitzar i valorar la situació.
Avaluar i determinar els elements vulnerables, i posar-ho en coneixement del director del Pla Infocat.
Decidir en tot moment, amb el Comitè d’Emergències, les actuacions més adients per fer front a l’emergència dins del seu marge de responsabilitat i aplicar les mesures de protecció a la població (avisos, acollida i suport), als béns i al medi ambient.
Ordenar la incorporació als grups d'actuació del Pla Infocat dels mitjans i recursos municipals disponibles per garantir la protecció i la seguretat de la població.
Decretar mobilitzacions i expropiació temporal.
Assegurar el manteniment i l’operativitat del Pla de protecció civil municipal. D’altres, en funció del risc.
5.2
COMITÈ MUNICIPAL DE L’EMERGÈNCIA
5.2.1.
COMITÈ MUNICIPAL DE L’EMERGÈNCIA
L’estructura municipal per fer front a les emergències consisteix en el Comitè Municipal de l’Emergència, format per:
El Director del Pla (punt 5.1) El Consell Assessor
El Gabinet d’informació (punt 5.2.4)
5.2.2.
CONSELL ASSESSOR
Ha d’estar compost per:
Les seves funcions són:
Assessorar el director del Pla i al Director Tècnic del Pla.
Analitzar i valorar la situació, aportant-hi tota la informació i trametent-hi les instruccions de la Direcció del Pla als seus col·laboradors.
Garantir una actuació coordinada.
Són funcions del Director Tècnic del Pla:
Assessorar el Director del Pla municipal, directament i com a membre i coordinador del Consell Assessor.
Proposar l’activació del Pla al Director del Pla. Activar de forma operativa el Pla.
Coordinar les actuacions dels grups municipals. Assumir la responsabilitat tècnica del Pla.
Les funcions del Director del Pla, seran desenvolupades de forma operativa pel Director Tècnic del Pla, fins que el Director del Pla assumeixi la seva responsabilitat.
Càrrec al Pla Càrrec Dades de localització Núm. de la fitxa d’actuació
Director Tècnic del Pla Director SPEIS Vegeu fitxa 0 d’actuació general 3
Cap del grup d’intervenció Cap d’Operacions SPEIS Vegeu fitxa 0 d’actuació general 7 Cap del grup d’ordre Cap de la Guàrdia Urbana
de Barcelona Vegeu fitxa 0 d’actuació general 4
Cap del grup sanitari Director Operacions
SEM-061 Vegeu fitxa 0 d’actuació general 8
Cap del grup logístic social Cap del Servei d’Emergències
Vegeu fitxa 0 d’actuació general 5
Cap del grup logístic tècnic Gerent del Sector de Serveis Urbans i Medi
Ambient
Vegeu fitxa 0 d’actuació general 6
Responsable Protecció Civil Cap de la Divisió de Protecció Civil i Prevenció
Vegeu fitxa 0 d’actuació general --
5.2.3.
REPRESENTANT MUNICIPAL AL PLA INFOCAT
Càrrec al Pla Càrrec Dades de localització Núm. de fitxa actuació
Representant Municipal
al Pla Infocat Tècnic de Protecció Civil Cap de la Divisió de Protecció Civil i Prevenció (Vegeu fitxa 0 d’actuació general)
--
5.2.4.
GABINET D'INFORMACIÓ
Composició
Càrrec al Pla Càrrec Dades de localització Núm. de la fitxa d’actuació
Director del Gabinet
Tècnic de Premsa Director del Gabinet Tècnic de Titular: de Premsa
Vegeu fitxa 0 d’actuació
general 10
La seva ubicació s’especifica a la fitxa 0 d’actuació general. Un representant del Gabinet d’Informació es desplaçarà físicament al CECOPAL.
Funcions
Donar suport al director del Pla de municipal, de forma coordinada amb les actuacions del Gabinet d’informació del Pla Infocat (si és actiu) en les tasques següents:
Centralitzar, coordinar i preparar la informació (elaboració de comunicats, ordres i recomanacions) sobre l’emergència i facilitar-la a la població en nom del director del Pla a través dels mitjans de comunicació. En particular, s’ocupa de les declaracions d'activació del Pla en cas d'emergència, i del final de cadascuna.
Atendre la premsa tot donant-hi la informació necessària de caràcter municipal (la de caràcter global, la dóna el Gabinet d’Informació del Pla Infocat). Orientar la recerca d’informació per part dels mitjans de comunicació social i corregir les informacions errònies.
Subministrar informació telefònica als familiars dels ciutadans del municipi personalment afectats. Des del Gabinet s’ha de portar el control de la informació donada als familiars.
Transmetre les dades significatives al Gabinet d'Informació del Pla Infocat.
5.3
GRUPS ACTUANTS
Les feines que ha de realitzar cada un dels grups d’actuació locals s’han de coordinar amb les dels grups d’actuació del Pla Infocat (en cas d’activació). Serà el Grup d’Intervenció el coordinador del Centre de Comandament Avançat (si és habilitat).
En cas d’activació del Pla Infocat dirigeix els grups actuants el conseller d’Interior, que és el seu director, en coordinació amb el Director del Pla municipal. La direcció del Pla Infocat podrà recaure en el delegat territorial de la Generalitat al territori en cas que el conseller hi delegui.
En el cas de que el Pla Infocat no s’activi la coordinació dels grups d’actuació serà realitzada pel Director Tècnic del Pla sota les ordres del Director del Pla.
5.3.1.
GRUP D'INTERVENCIÓ
Composició
Funcions
Rebre i notificar, en primera instància, l’existència de l’emergència al control central de bombers
corresponent.
Combatre l'incendi, auxiliar a les víctimes i aplicar les mesures de protecció adients.
Establir prop del lloc de l'emergència el Centre de Comandament Avançat (CCA), si s’escau, des
d'on s'efectuarà la coordinació operativa dels grups d'actuació.
Coordinar els diferents grups d'actuació.
Assessorar al Director del Pla i Director Tècnic del Pla municipal, de la situació en temps real, per
al desenvolupament de les seves competències. Serà el Director del Pla municipal el que es coordinarà amb el Director del Pla Infocat.
Coordinar les seves actuacions amb els altres grups per mitjà del CCA.
Col·laborar en totes les tasques, d’acord amb el cap del Grup d’Intervenció del Pla Infocat (si és
actiu).
5.3.2.
GRUP SANITARI
Composició
SEM-061
Altres, Creu Roja
Funcions
Informar-se de la situació sanitària en l'àrea d'emergència.
Establir i controlar l'Àrea Sanitària en una zona adequada i segura a prop del lloc de l'emergència,
d'acord amb el responsable del Centre de Comandament Avançat.
Prestar assistència sanitària in situ. Classificar, estabilitzar i evacuar els ferits.
Organitzar la infrastructura de recepció hospitalària.
Coordinar el trasllat dels ferits als centres hospitalaris receptors. Conèixer l'estat i la ubicació dels afectats.
Identificar víctimes en primera instància en col·laboració amb els serveis corresponents.
Col·laborar amb els grups d'intervenció prestant primers auxilis a les persones atrapades o
aïllades afectades.
Realitzar tasques de salut pública.
Coordinar les seves actuacions amb els altres grups a través del CCA.
Assessorar al Director del Pla i Director Tècnic del Pla municipal, de la situació en temps real, per
al desenvolupament de les seves competències. Serà el Director del Pla municipal el que es coordinarà amb el Director del Pla Infocat.
Col·laborar en totes les tasques, d’acord amb el cap del Grup Sanitari del Pla Infocat (si és actiu).
5.3.3.
GRUP LOGÍSTIC SOCIAL
Composició
Servei d’Emergències Socials
Funcions
Assegurar el subministrament d’aliments, medicaments i serveis bàsics en general a la població. Avituallar els grups d’actuació.
Preparar els llocs d’acollida en cas d’evacuació.
Acollir la població i la seva gestió: allotjament, proveïment d’aliments, control, serveis socials del
personal del municipi.
Prestar atenció psicològica als afectats i als familiars.
Coordinar les seves actuacions amb els altres grups a través del CCA.
al desenvolupament de les seves competències. Serà el Director del Pla municipal el que es coordinarà amb el Director del Pla Infocat.
Col·laborar en totes les tasques, d’acord amb el cap del Grup Logístic del Pla Infocat (si és actiu).
5.3.4.
GRUP LOGÍSTIC TÈCNIC
Composició
Sector de Serveis Urbans i Medi Ambient Parcs i Jardins
Funcions
Assegurar la provisió dels recursos complementaris que la Direcció del Pla municipal i els grups
d'actuació necessiten per complir les seves missions i la mobilització d'aquests mitjans. Gestionar els recursos i mitjans municipals (públics i privats) per posar-los a disposició dels grups.
Funció logística municipal i gestió dels serveis bàsics municipals (serveis municipals d'aigua, de
recollida d’escombraries...). Organitzar i dirigir les accions i treballs a realitzar per restablir els serveis bàsics municipals.
Donar suport a la constitució del CCA.
Subministrar material lleuger i pesant de treball i transport. La provisió d'aigua per l'extinció.
Donar suport a l'abastament de combustible per als vehicles i les màquines.
Garantir les comunicacions entre els centres operatius, CECAT, CECOPALs, CCA, etc. Establir sistemes complementaris alternatius de comunicacions on sigui necessari. Coordinar les seves actuacions amb els altres grups a través del CCA.
Assessorar al Director del Pla i Director Tècnic del Pla municipal, de la situació en temps real, per
al desenvolupament de les seves competències. Serà el Director del Pla municipal el que es coordinarà amb el Director del Pla Infocat.
Col·laborar en totes les tasques, d’acord amb el cap del Grup Logístic del Pla Infocat (si és actiu).
5.3.5.
GRUP D'ORDRE
Composició
Guàrdia Urbana de Barcelona. Mossos d’Esquadra.
Funcions
Rebre i notificar en primera instància i de forma immediata l’existència de l’emergència al control
central de bombers corresponent.
Ser responsable de la seguretat ciutadana en les zones afectades considerant com a tal seguretat
tot el referent a informació, confinament i evacuació.
Establir un flux d’informació entre els Directors dels PAU’s i la Direcció d’aquest Pla, en quant a
procediments d’activació dels PAU’s i qualsevol mesura de protecció a la població.
Garantir que tots els grups puguin realitzar les seves funcions sense cap impediment.
Garantir el control d'accessos i la vigilància de les zones afectades, així com l'orientació i guia de
tots els grups d'acció en aquestes zones.
Avisar i informar la població afectada.
Comunicar a la població les mesures que hagi d'adoptar, i assegurar-ne l’aplicació.
Executar les mesures de protecció: coordinar i executar l'evacuació o l'allunyament de la població,
d'acord amb les indicacions del Director del Pla i Director Tècnic del Pla municipal i assegurar la seva aplicació. Coordinar-ne les tasques.
Coordinar les seves actuacions amb els altres grups a través del CCA.
Assessorar al Director del Pla i Director Tècnic del Pla municipal, de la situació en temps real, per
Col·laborar en totes les tasques, d’acord amb el cap del Grup d’Ordre del Pla Infocat (si és actiu).
5.3.6.
GRUP ESPECIAL DEL RISC
Composició
Consorci del Parc de Collserola
Funcions
Col·laborar en les tasques següents:
Detecció inicial de l’incendi i primera intervenció.
Rebre i notificar en primera instància i de forma immediata l’existència de
l’emergència al control central de bombers corresponent.
Proposició d’activació del pla en fase de prealerta meteorològica i prealerta
crítica.
Descripció fiable de l’indret i característiques del foc.
Subministrament de la informació meteorològica, proposant en primera instància les
diferents situacions de risc a establir.
Assessorar al Director del Pla i Director Tècnic del Pla municipal, de la situació en
temps real, per al desenvolupament de les seves competències. Serà el Director del Pla municipal el que es coordinarà amb el Director del Pla Infocat.
5.4
CENTRES DE COORDINACIÓ
Centres de Recepció d'Alarmes (CRA)
Lloc CRA Grup d’Intervenció (C.G.E.)
Adreça Veure fitxa 0 d’actuació general Telèfon Veure fitxa 0 d’actuació general
Fax Veure fitxa 0 d’actuació general
Protocols, fitxes d’actuació, etc. Fitxa d’actuació núm. 0, 1. Directori telefònic
A més del CRA titular del Pla, el municipi disposa d’un CRA associat a cada grup d’actuació municipal (Veure fitxa 0 d’actuació general)
Funcions
Rebre la notificació de l'alarma i trametre-la.
Valorar, segons el protocols establerts, la importància de l'alarma. Posar en marxa els avisos d'activació del Pla de protecció civil municipal. Informar-se, en els primers moments, de la marxa de l'emergència.
Centres de Coordinació Operativa Local (CECOPAL)
Titular Alternatiu
Lloc Sala Conjunta de Comandament S.P.E.I.S. – Provença
Funcions
És el centre de coordinació municipal, que realitza les accions determinades pel director del Pla. Des d'aquí es dirigeix i es coordinen les actuacions dels diversos serveis relacionats amb el Pla. Mantenir contacte directe i continu amb el Centre de Coordinació Operativa de Catalunya (CECAT).
Notificar als grups operatius i al CECAT l'activació i la desactivació del Pla, a través del Gabinet d’Informació.
Facilitar, si s'escau, la informació a la població del municipi, amb els mitjans oportuns, segons les circumstàncies del risc i l’evolució de la situació de l'emergència, mitjançant el Gabinet d’Informació. Aquesta informació s’haurà de consensuar amb la direcció del Pla Infocat.
Mobilitzar i assegurar la transmissió de la informació i les ordres als grups operatius municipals decidides per la direcció del Pla, així com activar els mitjans i recursos municipals necessaris. Canalitzar l'ordre de l'autoritat de protecció civil municipal de prestació de serveis personals i la requisa, la intervenció o l’ocupació temporal i transitòria dels béns necessaris per afrontar les situacions d'emergència.
Donar suport als mitjans d'emergències, de seguretat i als serveis especialitzats aliens que intervinguin en el municipi sota l'estructura del Pla activat.
Centre de Comandament Avançat (CCA)
La seva ubicació, la determina el cap del Grup d'Intervenció (es pot constituir més d'un CCA d'acord amb les característiques de l'emergència).
Funcions:
Exercir la coordinació in situ de la feina dels diferents grups d'actuació en un dels escenaris per afrontar l'emergència.
Estar en coordinació amb els diferents centres de Control.
Centre de Coordinació Operativa de Catalunya (CECAT)
És el centre d’emergències de Catalunya, on s’ubica el director i el Consell Assessor del Pla Infocat.
Adreça Passeig de Sant Joan 43
08009 Barcelona
Telèfon Veure fitxa 0 d’actuació general
Fax Veure fitxa 0 d’actuació general
Funcions
Les seves funcions, les regulen el Decret 246/1992, de 26 d’octubre, i la Llei 4/1997, de protecció civil.
6
66
..
.
O
O
O
PP
P
EE
E
R
R
R
A
A
A
TT
T
II
I
V
V
V
II
I
TT
T
A
A
A
TT
T
6.1
PROCEDIMENTS GENERALS
6.1.1
ACTUACIONS GENERALS
Les actuacions generals es poden assimilar a les mesures que es duen a terme en situació de forma preventiva a les èpoques de risc.
El Grup d’Ordre destina a la zona forestal a Collserola els següents recursos2:
Unitat Territorial 5:
Laborables: 1 caporal i 4 agents matí i 4 agents tarda Festius: 2 agents matí i 2 agents tarda
Unitat Territorial 7:
2 agents matí i 2 agents tarda Unitat Territorial 8:
2 agents matí i 2 agents tarda
Actuacions en cas d’activació en fase de prealerta
El Consorci del Parc de Collserola és el responsable de comunicar al Centre Receptor d’Alarmes els avisos de proposta d’activació en fase de prealerta. Les dades de referència es prenen des de la estació automàtica que el Servei Meteorològic de Catalunya té a l’Observatori Fabra. En la definició del sistema de prealerta climatològica s’estableixen els valors màxims que poden prendre algunes variables meteorològiques abans d'esdevenir perilloses. En el nostre cas els factors determinants són: la velocitat i direcció del vent, la temperatura i la humitat relativa:
Velocitat del vent superior a 5 m/s quan té components d’est a oest (dels 60 als 220 o). H. R. inferior al 50%
Temperatura mitjana superior als 27 graus.
Es decreta estat de prealerta meteorològica quan coincideixen, durant 10 minuts, dos dels tres valors límit en 3 lectures consecutives (les lectures es fan cada 30 minuts).
Es decreta estat de prealerta crítica quan coincideixen, durant 10 minuts, en tres lectures cosecutives, els tres valors límit o prealerta meteorològica i els mitjans disponibles per part dels Bombers de la Generalitat estiguin dispersos en altres incendis forestals.
La situació de prealerta es desactiva quanja no es donin les condicions establertes, durant 30 minuts.
L'activació i desactivació de la prealerta es notifica des de la Central del Consorci al Cap de Guardia del SPEIS, per tal de que aquest faci efectiva la mobilització de vehicles establerta per cada situació: S’estableixen tres zones de cobertura en la vessant Barcelona de major risc d’incendi:
Zona Alta: carreteres i camins que van paral·lels al cim des del Forat del Vent a Santa Creu d’Olorda.
Zona Mitja Occidental: Entorn de cobertura de la Ctra. de les Aigües i Ctra. de Vallvidrera.
Zona Mitja Oriental: Entorn de cobertura de la Ctra. Alta de Roquetes, Torre Baró i Ctra. del Cementiri.
Es prioritzarà sempre la cobertura de les zones habitades al considerar-se aquestes de major risc per a la població.
2 Els agents disposen del torn de 7 del matí a 22 hores per a cada districte (motoritzats -trails- o amb vehicle
En totes les situacions d’alerta els recorreguts ascendents d’Av. Tibidabo, Ctra. de l’Arrabassada i Crta. d’Horta a Cerdanyola així com les àrees forestals de delimitació urbana de Penitents, Sant Genís, Montbau i Cal Notari, queden cobertes des del Parc de la Vall d’Hebron
Dispositius de prealerta i cobertura:
Prealerta meteorològica:
Els vehicles tindran un emplaçament fix:
Zona Alta: emplaçament d’un vehicle amb dotació al Parc de Vallvidrera.
Zona Mitja Occidental: emplaçament d’un vehicle amb dotació procedent del Parc de la Vall d’Hebrón a la Ctra. de les Aigües Km. 3.5 (Font del Mont).
Zona Mitja Oriental: emplaçament d’un vehicle amb dotació al Parc de Sant Andreu. Restarà en el parc a disposició com a reforç preventiu, mentre duri la prealerta.
Prealerta crítica:
Els mitjans seran els de prealerta meteorològica, més els següents:
Una autobomba del Parc de l’Eixample amb dotació, restarà emplaçat en el Parc de la Vall d’Hebrón com a reforç preventiu, mentre duri la prealerta.
Podran establir-se torns rotatius de 2 o 3 hores, per tal que el vehicle ubicat a la Ctra. de les Aigües intercanviï posicions amb el del Parc de Vall d’Hebron o amb el del Parc de l’Eixample, per tal de fer més suportable aquest emplaçament.
6.1.2
PROCEDIMENTS
D'ACTIVACIÓ.
INTERFASE
AMB
PLANS
SUPERIORS
PROCEDIMENTS D’ACTIVACIÓ
L’ACTIVACIÓ la realitza el Director del Pla. El Director Tècnic del pla podrà activar les fases que corresponguin, per raons operatives. En aquestos casos el Pla serà activat de forma operativa.
En el cas de prealerta meteorològica o prealerta crítica el Pla no s’activarà obligatòriament. Únicament serà obligatòria l’activació del Pla d’Emergències en fase d’alerta i fase d’emergència.
El model d'activació del Pla i desactivació es presenta en l’annex 1.
L’activació del Pla seguirà el següent procés:
1) El Centre Receptors d'Alarmes (080, 061, Consorci,...) que rep l'avís recull totes les dades i comunica al 080 (en cas de no ser el receptor).
2) El Responsable del Servei de SPEIS avalua i constata la situació, determinant en primera instància la fase d'activació. En cas de fase de prealerta, es continuarà segons el punt 5), obviant els punts 3) i 4).
3) El Responsable del Servei de SPEIS comunica la informació al Director Tècnic del Pla. Aquests activarà de forma operativa (en fase d'alerta o emergència) el Pla i proposarà
l'activació formal del Pla (en emergència) al Director del Pla. La mateixa informació la comunica al CECAT.
4) Pla d’avisos. El Responsable del Servei de SPEIS ordenarà que es realitzi el Pla d’Avisos. Activat el Pla en alerta, s’avisarà per fax i per SMS al Consell Assessor i Gabinet d'Informació. Activat en emergència el procediment serà el mateix però seran convocats al CECOPAL ( Sala Conjunta de Comandament).
5) Es segueixen els procediments establerts i les fitxes d'actuació (Vegeu les fitxes dels procediments d'actuació dels diversos actuants al punt 6.2).
El Pla serà desactivat quan l’última actuació operativa dels grups que han participat hagi suposat l’eliminació dels efectes produïts que impedeixin o dificultin la tornada a la normalitat en la zona o zones afectades, o finalitzi la situació d'alerta.
Interfase amb el Pla Infocat
La interfase entre el Pla d’Actuació d’Emergència Municipal per a Incendis Forestals queda definida a partir de:
La trucada al CECAT que informa o confirma l’activació del Pla.
La incorporació d’un representant del Pla Municipal en el Comitè de Direcció del Pla Infocat, si així ho considera el Director d'aquest últim.
La coordinació i contacte permanent entre els responsables del Pla Municipal i la direcció del Pla d'àmbit superior.
L'assignació dels mitjans municipals en els diferents Grups d'Actuació del Pla Infocat, sota la coordinació dels caps operatius.
La coordinació entre el CECAT i el CECOPAL en temps real, mentre estigui activat el Pla Infocat.
La tramesa d'informació a la població, segons les indicacions i directrius facilitades pel Gabinet d'Informació del Pla Infocat.
6.1.3
SISTEMES D'AVÍS A LA POBLACIÓ
El nivell d'informació per a la població dependrà de la gravetat de l'incident i de la seva finalitat concreta. La transmissió podrà fer-se per algun dels mitjans següents:
Emissores de radio.
Policia Local, amb cotxes patrulla i megafonia mòbil, emissores locals, porta a porta. En col·laboració amb els veïns del PAU associat.
En qualsevol cas, la informació haurà de ser concisa i adequada al moment i a la gravetat de l'incendi. La informació general als mitjans de comunicació s'efectuarà des del Gabinet d’Informació.
El missatge d'avís per evacuació i confinament es troba a l’annex 1.
6.1.4
MESURES DE PROTECCIÓ DE LA POBLACIÓ
6.1.4.1
CONFINAMENT
La decisió de confinar la població la prendrà, el Director del Pla qui haurà d'analitzar acuradament les diverses possibilitats existents (entre altres, la de procedir a l'evacuació). En cas d'urgència la decisió podrà ser presa pel Director Tècnic del Pla.
L'ordre de confinament, donada pel Director del Pla, l'executarà el Grup d'Ordre.
6.1.4.2
EVACUACIÓ I ACOLLIDA
La decisió d'evacuar la població la prendrà el Director de Pla; en cas d'urgència, la decisió podrà ser presa pel Director Tècnic del Pla.
En tot cas donat que les agrupacions residencials existents a Collserola es qualifiquen en grau de seguretat B, s'haurà de procedir a la seva autoevacuació, d’acord amb el que indica el PAU corresponent.
Si les circumstàncies requereixen l'allotjament temporal dels evacuats, els Serveis d'Emergències Socials portaran a terme aquesta tasca a requeriment del Grup d’Ordre.
6.1.4.3
CONTROL D’ACCESSOS
Aquest control serà realitzat pel Grup d’Ordre, els seus objectius són els següents:
Facilitar l'entrada i la sortida dels efectius dels grups d'actuació a les zones d’actuació. Establir un control del trànsit.
Evitar danys a les persones i els vehicles.
Evitar l’accés de ciutadans a les zones d’actuació.
6.1.5
INTERFASE AMB ELS PAU
Les urbanitzacions que disposen de pla d’autoprotecció són:
PAU CIM DEL TIBIDABO PAU RECTORET
PAU FONT DEL MONT PAU MAS GUIMBAU PAU MAS SAURÓ PAU VALLVIDRERA PAU PEU DEL FUNICULAR PAU CAN CARALLEU PAU VALL PARC PAU TORRE BARÓ
El procediment d’activació dels PAU’s inclou l’establiment del flux d’informació bidireccional entre el Grup d’Ordre i el Director de cada PAU.
Vegeu annex específic núm. 3 i resum del Pla.
6.2
FITXES D'ACTUACIÓ
FITXA 0. FITXA GENERAL D’ACTUACIÓ
FITXA 1. CENTRE RECEPTOR D'ALARMES (CRA) FITXA 2. DIRECTOR DEL PLA
FITXA 3. DIRECTOR TÈCNIC DEL PLA FITXA 4. CAP DEL GRUP D’ORDRE
FITXA 5. CAP DEL GRUP LOGÍSTIC SOCIAL FITXA 6. CAP DEL GRUP LOGÍSTIC TÈCNIC FITXA 7. CAP DEL GRUP D’INTERVENCIÓ FITXA 8. CAP DEL GRUP SANITARI
6.2.1.
FITXA GENERAL D’ACTUACIÓ
Fitxer excel