Informe econòmic de Conjuntura de la Ciutat de Barcelona
per a la Comissió d’Economia, Empresa i Ocupació
Barcelona, Juliol de 2014
Resum executiu
•
Les economies catalana i espanyola evolucionen positivament, amb quatre i tres
trimestres consecutius de creixement, respectivament, i un augment interanual del
PIB en el primer trimestre de 2014. L’ajust fiscal i la reestructuració del sistema
financer continuen afectant les decisions dels agents, mentre que es preveu que les
recents mesures del BCE afavoreixin la recuperació de l’activitat.
•
L’evolució positiva de la demanda interna i de l’activitat industrial –amb augments
de la inversió en béns d’equipament, la producció i el VAB- s’acompanya de la millora
progressiva de la confiança empresarial a l’AMB a partir de mitjans de 2013, tot i que
el primer trimestre de 2014 la marxa del negoci encara és globalment desfavorable.
•
Barcelona genera un clima de confiança per als inversors i
les empreses el
2013, tal com apunten l’increment significatiu en projectes, el volum d’inversió
Resum executiu (II)
•
Els indicadors d’obertura a l’exterior segueixen millorant: les exportacions
repunten el primer quatrimestre de 2014, després d’uny 2013 estable, el turisme
assoleix xifres rècord el 2013 i l’Aeroport del Prat continua creixent en nombre de
passatgers, mentre que de gener a maig de 2014 el Port registra el primer augment
del tràfic de TEU des de 2011.
••
Barcelona obté reconeixements internacionals que la potencien com a ciutat
de negocis: el Premi fDi amb la primera posició general i en promoció d’inversió
estrangera entre les ciutats del sud d’Europa, la Capital europea de la innovació
pel seu ecosistema innovador orientat a la qualitat de vida dels ciutadans o el
nomenament del Prat com a millor aeroport d’Europa en la categoria de grans
aeroports. Destaca així mateix el posicionament com a quarta Smart City
d’Europa i sisena ciutat del món en marca global.
Resum executiu (III)
•
La creació neta d’ocupació marca l’inici de la fase de recuperació al mercat
laboral de Barcelona, amb 21.600 llocs de treball creats entre maig de 2014 i 2013 i
un creixement rellevant (+2,7%) de les activitats intensives en coneixement. L’atur
registrat a Barcelona es redueix en termes interanuals i ho fa en la majoria de
sectors econòmics, totes les ocupacions i tots els districtes de la ciutat.
•
Amb tot, la situació del mercat laboral segueix plantejant grans reptes: l’atur
registrat és de 100.943 persones, la taxa d’atur de la ciutat assoleix el 18,9%, l’atur
de llarga durada representa el 44,1% del total el mes de maig i el pes de la
contractació indefinida en els cinc primers mesos de 2014 (13% del total) és
clarament inferior als previs a la crisi, mentre la població activa es segueix reduint.
•
La millora del ràting de la ciutat de Barcelona, limitat pel sostre del ràting de
l’estat, palesa el canvi de tendència de la economia i la confiança dels mercats.
Índex
1. Entorn macroeconòmic i conjuntural
2. L’economia de Barcelona
A. Inversió estrangera,empresa i emprenedoria
B. Internacionalització de l’economia
C. Infraestructures productives
C. Infraestructures productives
D. Turisme
E. Ciència i tecnologia
F. Mercat laboral
G. Proximitat i cohesió social
H. Previsions 2014-15
1.1. Entorn macroeconòmic i anàlisi conjuntural (1)
•
L’activitat econòmica guanya dinamisme al llarg del 2013 fins a situar el creixement de l’economia global en el+3%, gràcies a la millora de comportament dels països avançats: mentre els EUA i Japó mantenen la variació
del PIB propera al 2%, la zona euro inicia la recuperació amb un ritme modest (+0,5% interanual el IV tr.) i les principals economies emergents moderen el seu dinamisme expansiu enmig de creixents tensions financeres.
•
L’economia catalana assoleix la quarta variació intertrimestral positiva consecutiva del PIB el primer trimestre de 2014 (+0,5%), mentre que la variació interanual del PIB en el mateix període és del +0,9%, unsresultats lleugerament més favorables que els de l’economia espanyola (+0,4 trimestral i +0,5% interanual). La demanda externa segueix sent el pilar bàsic de la recuperació, mentre la demanda interna comença a mostrar
Les economies catalana i espanyola inicien el 2014 amb creixement del PIB
demanda externa segueix sent el pilar bàsic de la recuperació, mentre la demanda interna comença a mostrar signes de millora.
Font: Elaboració del Departament d'Estudis de l'Àrea d'Economia, Empresa i Ocupació de l'Ajuntament de Barcelona en base a dades d'Idescat i l'INE.
-8 -6 -4 -2 0 2 4 6
Taxa de creixement interanual del PIB (%) (Corregit d'estacionalitat)
1.1. Entorn macroeconòmic i anàlisi conjuntural (2)
•
La prima de risc se situa al voltant de 150 punts bàsics, el mateix nivell que el maig del 2010, si
bé l’escenari macroeconòmic a Catalunya i Espanya segueix presentant riscos significatius per la
persistència de la contracció creditícia, els efectes de l’ajust en els pressupostos públics i la situació del
mercat de treball.
•
A la UE, s’espera que els progressos cap a la Unió Bancària que s’han realitzat el 2014 –com la
supervisió única- i l’aprovació d’un ampli conjunt de mesures expansives per part del president del
Banc Central Europeu –que, entre d’altres aspectes, potencia el crèdit a les pimes- contribueixi de
forma significativa a la recuperació de l’activitat.
La reestructuració del sistema financer, l’ajust fiscal i les recents mesures del
BCE condicionen les decisions dels agents
Els esforços duts a terme pels Governs de la Generalitat i central durant el 2013 en el procés de
consolidació fiscal han portat Catalunya i el conjunt de les AAPP de l’Estat a tancar l’any amb un
dèficit públic de l’1,97 i el 6,62% del PIB, respectivament, valors inferiors als de 2012 però superiors
als objectius de dèficit -xifrats en l’1,58% i el 6,5% del PIB-.
La reducció de les rendes primàries percebudes per les llars fa que —malgrat el descens del consum
privat— la taxa d’estalvi de les famílies espanyoles es mantingui en el 10,4% de la renda disponible el
2013
.
D’altra banda, la càrrega financera que suporten segueix lluny dels nivells sostenibles a llarg
termini i la morositat bancària tanca el 2013 amb un nou màxim històric (13,6%).
1.1. Entorn macroeconòmic i anàlisi conjuntural (3)
•
Les vendes del comerç al detall a Catalunya encadenen tres trimestres consecutius de creixement (amb una variació interanual del 2,6% el primer trimestre de 2014) per primera vegada des de 2010, mentre que a Espanya augmenten més moderadament (+0,7%).•
La matriculació de vehicles a Barcelona el primer semestre ha experimentat un increment interanual (+14%) afavorit pels resultats dels mesos de març i abril (creixement del 38% interanual), que cal relacionar amb l’impuls dinamitzador del Programa PIVE.•
La inflació manté una tendència predominantment descendent el 2013 però el 2014 sembla quedar enrere el risc de deflació, ja que el mes de juny la variació interanual de l'Índex de Preus al Consum (IPC) se situa en el +0,5% a la província de Barcelona, un valor lleugerament superior als de Catalunya i Espanya (+0,4 i +0,1%, respectivament).Millora significativa del comportament de la demanda interna
província de Barcelona, un valor lleugerament superior als de Catalunya i Espanya (+0,4 i +0,1%, respectivament). L’IPCA d’Espanya és del +0,2%, en el mes de maig, nivell inferior al de la Unió Europea (+0,6%).
* A preus corrents sense estacions de serveis.
1.1. Entorn macroeconòmic i anàlisi conjuntural (4)
•
L’evolució de l’índex de producció industrial (IPI) el primer trimestre de 2014 mostra un augment interanual del +3,4% a Catalunya –la quarta dada trimestral positiva consecutiva-, amb un comportament similar el que experimenta a Espanya (+3,5%) i millor que el de zona euro.•
El VAB industrial català creix en termes interanuals en el primer trimestre (+1,5%) per cinquè trimestre consecutiu,impulsat per l’evolucióL’activitat industrial, motor de creixement
-5% 0% 5% 10%
Índex de producció industrial a Catalunya (IPI)
Variació interanual per trimestres (en %)
cinquè trimestre consecutiu,impulsat per l’evolució de les exportacions i la incipient millora de la demanda interna. En el 2013 el sector de la indústria va ser l’únic que va fer una aportació positiva al creixement del PIB (+1%).
•
La inversió en béns d’equipament a Catalunya creix significativament el primer trimestre de 2014 (+6,5% interanual) i assoleix el major increment des de 2007.•
El grau d’utilització de la capacitat productiva el primer trimestre (71%) se situa per sobre del registre mitjà del 2013 (69%) i continua sent el més elevat dels darrers dos anys i mig, el que suposa un indicador avançat rellevant de recuperació de l’activitat industrial.-25% -20% -15% -10% -5% I tr im 2 0 0 8 II I tr im 2 0 0 8 I tr im 2 0 0 9 II I tr im 2 0 0 9 I tr im 2 0 1 0 II I tr im 2 0 1 0 I tr im 2 0 1 1 II I tr im 2 0 1 1 I tr im 2 0 1 2 II I tr im 2 0 1 2 I tr im 2 0 1 3 II I tr im 2 0 1 3 I tr im 2 0 1 4 Catalunya Espanya
1.1 Entorn macroeconòmic i anàlisi conjuntural (5)
•
Després d’una millora gradual durant el 2013, el primer trimestre de 2014 el saldo de la marxa dels negocis a l’AMB s’estabilitza,tot i que globalment continua sent desfavorable -el 30% dels empresaris enquestats manifesten que la marxa del seu negoci és dolenta, mentre que el 18% la valora positivament-. Tots els sectors analitzats a l’Enquesta de Clima Empresarial de l’AMB registren una marxa dels
Millora del clima empresarial a l’AMB, globalment encara desfavorable
-21 -21 -21 -21
-24 -21
-13 -12
Evolució per trimestres de la marxa dels negocis a l’AMB
(Saldos, en %)
Empresarial de l’AMB registren una marxa dels negocis menys desfavorable que fa un any -especialment la indústria, l’hoteleria i els serveis no comercials-.
•
Les perspectives a curt termini dels empresaris respecte a la marxa dels negocis milloren i són les menys negatives des de principis del 2012.•
A Catalunya el primer trimestre millora la confiança empresarial, com ho reflecteixen elsresultats més favorables de l’Enquesta de Clima Empresarial i sobretot les millors perspectives pel segon trimestre.
Font: Cambra de Comerç de Barcelona i Idescat -48
-41 -43 -30 -29
-21 -21 -21 -21 -24
-39
-46 -49
-36
-45 -45 -44 -27
1.1 Entorn macroeconòmic i anàlisi conjuntural (6)
•
La compravenda d’habitatges a la demarcació de Barcelona assoleix 13.166 transaccions de gener a maig de 2014 i creix un 3% en termes interanuals, mentre que a Catalunya i Espanya es redueix en un 1,4 i un 7,2%, respectivament. Al mercat de segona mà continua la tendència positiva a Barcelona i Catalunya (+5,7 i +4,6%, respectivament) iniciada el 2013.Els preus del mercat d’habitatge de segona mà evolucionen a l’alça el 2014
Compravenda d'habitatge Gener - Maig 2014
Total Noves Segona mà Total Noves Segona mà
BCN província 13.166 3.656 9.510 3,0 -3,4 5,7
Catalunya 20.065 6.270 13.795 -1,4 -12,3 4,6
Espanya 136.515 58.935 77.580 -7,2 -17,4 2,5
Font: Elaboració del Departament d'Estudis de l'Àrea d'Economia, Empresa i Ocupació de l'Ajuntament de Barcelona a partir de dades de l'INE.
Gener - Maig 2014 Variació 14 / 13 (%)
Compravenda d'habitatges de segona mà
Variacions interanuals (en %) Gener-Juny 2011-2014 respectivament) iniciada el 2013.
•
Malgrat les difícils perspectives econòmiques per a moltes famílies, a la ciutat comtal l’ajustament de preus realitzat durant la crisi podria haver arribat a la seva fi. El preu de compra d’habitatge de segona mà a la ciutat se situa en 3.259 €/m2 el juny, un +3,9% mésque el mateix mes de 2013.
•
El nombre d’habitatges iniciats a Barcelona el 2013 presenta una variació interanual del +41,4% respecte al 2012, mentre que a l’entorn metropolità segueix caient (-40,5%).-3,1
-25,3
23,2
5,7
-2,9
-20,7
22,0
4,6
-30 -20 -10 0 10 20 30
2011 2012 2013 2014
Variacions interanuals (en %) Gener-Juny 2011-2014
BCN província Catalunya
•
La inversió estrangera productiva a Catalunya registra un volum de 3.511 M€ el 2013 i
augmenta un 31,5% en termes interanuals, de manera que representa més de la cinquena part
(el 22,2%) de la realitzada a Espanya i assoleix la segona millor dada de la sèrie històrica. En el
mateix període, la inversió catalana a l’estranger assoleix 1.846,4 M. d’Euros, el que suposa una
reducció del -6,9% respecte a l’any anterior.
•
El primer trimestre de 2014 el volum d’inversió estrangera al Principat se situa –segons dades
provisionals- en 235,3 milions d’€, un 51% menys que el primer trimestre de l’any anterior.
Barcelona genera un clima de confiança per als inversors i
les empreses:
increment significatiu de la inversió estrangera el 2013
2.A Inversió estrangera, empresa i emprenedoria (1)
Inversió estrangera a Catalunya i Espanya
En milions d'€
2013 Variació 2013/12 Pes Cat/Esp (%)
Catalunya 3.511,01 31,54% 22,2%
Espanya 15.814,30 8,79%
-Inversió catalana i espanyola a l'estranger
En milions d'€
2013 Variació 2013/12 Pes Cat/Esp (%)
Catalunya 1.846,38 -6,93% 11,7%
Espanya 15.733,25 2,66%
-Nota: Inversió bruta total sense entitats de tinença de valors estrangers (ETVE)
•
Barcelona és la setena ciutat europea en atracció de negocis segons el European Cities and Regions of the future 2014/15 elaborat per Fdi Magazine, superant Berlín, Amsterdam i Lió, entre d’altres. Segons la mateixa font, Barcelona obté la primera posició general i en promoció d’inversió estrangera entre les ciutats del sud d’Europa.•
D’altra banda, segons el prestigiós rànquing Global Cities Investment Monitor 2014 de KPMG, Barcelona és la desena regió urbana del món en nombre de projectes d’Inversió estrangera directa captats durant el 2013 i la quarta entre les regions europees. La ciutat concentra el 30% dels projectes d’IED registrats a Espanya.Barcelona genera un clima de confiança per als inversors i les empreses: Una
regió urbana atractiva per als inversors internacionals
2.A Inversió estrangera, empresa i emprenedoria (2)
305
215 189
162 151
124 119 116 115 106
0 50 100 150 200 250 300 350
PROJECTES D'INVERSIÓ ESTRANGERA, 2013
Font: Global Cities Investment Monitor 2014, KPMG
2012/2013 CIUTAT 2014/2015
1 Londres 1
Hèlsinki 2
Eindhoven 3
7 Cambridge 4
8 Dublín 5
6 Munic 6
22 Barcelona 7
9 Berlín 8
15 Amsterdam 9
5 Reading 10
Font: FDI Magazine . European Cities and Regions of the Future 2014/2015.
Ciutats i regions europees amb millors
perspectives de futur 2014/2015
Font: FDI Magazine, Financial Times. European Cities and Regions of the Future 2014/2015.
2.A Inversió estrangera, empresa i emprenedoria (3)
•
A Barcelona
s’han
creat
7.067
societats
mercantils l’any 2013, 334 més (+5%) que el
2012.
El
nombre
de
societats
mercantils
constituïdes creix per tercer any consecutiu i
assoleix el valor més alt des de 2008.
•
Entre gener i maig de 2014 s’han constituït a
Barcelona 3.410 societats mercantils, el que
suposa un increment interanual del 2,2%.
Barcelona genera un clima de confiança per als inversors i les empreses:
Societats mercantils
7.765
6.223 6.094 6.416 6.733
7.067
1.000 2.000 3.000 4.000 5.000 6.000 7.000 8.000 9.000
Societats mercantils creades a Barcelona ciutat 2008-2013
suposa un increment interanual del 2,2%.
•
El capital subscrit per les societats mercantils
creades els quatre primers mesos de l’any
assoleix una disminució interanual del 32,7%.
•
Barcelona registra el rati d’empreses creades
per 1.000 habitants (2,1) més elevat de les
grans àrees urbanes espanyoles de gener a
maig.
•
Segons el Directorio Central de Empresas de
l’INE, el gener de 2013 la província de Barcelona
compta amb 438.385 empreses, de les quals
191.929 tenen assalariats i 246.456 no, amb un
descens del -1,7% respecte a gener de 2012.
Font: Elaboració del Departament d'Estudis de l'àrea d'Economia, Empresa i Ocupació de l'Ajuntament de Barcelona en base a dades de l'INE.
0 1.000
2008 2009 2010 2011(P) 2012 (P) 2013(P)
Font: Elaboració del Departament d’Estudis de l’Àrea d’Economia, Empresa i Ocupació de l’Ajuntament de Barcelona en base a dades de l’INE.
2,1
1,2 1,5 1,2
0,9
1,3
0,7
1,1 0,9
0,0 0,5 1,0 1,5 2,0 2,5
Barcelona ciutat
Barcelona província
Madrid València Sevilla Màlaga Saragossa Catalunya Espanya
Societats mercantils* creades/ 1000 hab.
2.A Inversió estrangera, empresa i emprenedoria (4)
•
La taxa d’activitat emprenedora (TEA) de la població resident a la província de Barcelona el 2013 se situa en el 6,7%, el que suposa una augment de 0,2 punts percentuals respecte a l’any anterior, mentre que al conjunt de Catalunya, on la TEA assoleix el 6,6%, disminueix 1,3 punts percentuals respecte a 2012.•
Barcelona genera un clima de confiança per als inversors i les
empreses: Global Entrepreneurship Monitor (GEM
)
8,30
7,50
6,96
6,74 8,40
7,30 7,88
7,60 7,50
8,00 8,50 9,00
Taxa d'activitat emprenedora* per àmbits territorials
•
Les taxes d’activitat emprenedora de Barcelona i Catalunya se situen per davant de les de França (4,6%), Alemanya (5,0%) o Finlàndia (5,3%) i de la mitjana espanyola (5,2%), però per sota de la mitjana europea (8%).•
A Barcelona el 64,8% de les persones involucrades en activitats emprenedores són empeses per l’aprofitament d’una oportunitat de negoci, mentre que per a un 30,2% l’impuls emprenedor sorgeix de la falta d’alternatives laborals.* En % de la població. Inclou empreses naixents (< 3 mesos) i noves (fins a 42 mesos d'activitat) Font: Global Entrepreneurship Monitor, Informe Executiu Catalunya, diversos anys.
6,70
5,52
6,96
6,51 6,74
7,30
6,40
5,04
6,82
6,60 7,60
7,00
5,10
4,31
5,81 5,70
5,20
4,00 4,50 5,00 5,50 6,00 6,50 7,00
2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013
2.A Inversió estrangera, empresa i emprenedoria (5)
Barcelona genera un clima de confiança per als inversors i les
empreses: Global Entrepreneurship Monitor (GEM
)
9,3 9,3 9,5 9,7 12,7 13,3 14,0 15,9 17,3 Polònia Països Baixos Eslovàquia Hongria Estats Units Letònia Xina Argentina Brasil
Activitat emprenedora als països europeus
2013(% sobre població 18-64 anys)
•
L’emprenedor de la província de Barcelona és majoritàriament un home (58%) que ha cursat estudis superiors (41%), té un nivell d’ingressos que oscil·la entre els 20.000 i els 40.000 euros (24%) i està ocupat (62%).•
L’emprenedoria al conjunt de Catalunya*Dada provincial
Font: Global Entrepreneurship Monitor, Informe Executiu Catalunya, 2013.
3,7 4,6 4,9 5,0 5,2 5,3 5,5 5,8 6,6 6,7 7,1 8,0 8,2 8,2 9,3
0 5 10 15 20
Japó França Bèlgica Alemanya Espanya Finlàndia Grècia Rússia Catalunya Barcelona Regne Unit Mitjana UE Suècia Suïssa Polònia
•
adopta un perfil més innovador que el mostrat els últims anys de crisi -amb increments significatius en la innovació de producte i l’ús de noves tecnologies- i el percentatge d'emprenedors amb estudis superiors se situa en el 38%.
•
A Barcelona augmenta la taxa•
Després d’estabilitzar-se el 2013 –tot superant els 45.000 M€ per segona vegada en la sèrie històrica-les exportacions de la província de Barcelona assoleixen un volum de 15.466,7 M d’euros entregener i abril de 2014 i creixen un +3,8% respecte al mateix període de 2013.
•
Entre gener i abril de 2014 es compten 24.447 empreses exportadores a la província de Barcelona, el que representa un 28,7% del total espanyol.•
La demarcació barcelonina segueix encapçalant el rànquing d’exportacions a l’estat espanyolamb gairebé una cinquena part (el 19,8%) del total.
Les exportacions repunten el primer quatrimestre
2. B L’economia de Barcelona: Internacionalització de
l’economia (1)
*Dades provicionals
Font: Elaboració del Departament d'Estudis de l'Àrea d'Economia, Empresa i Ocupació de l'Ajuntament de Barcelona en base a dades del Datacomex. Ministerio de Economía y Competitividad
0 2.000 4.000 6.000 8.000 10.000 12.000 14.000 16.000 18.000 Gener-Abril 2000 Gener-Abril 2001 Gener-Abril 2002 Gener-Abril 2003 Gener-Abril 2004 Gener-Abril 2005 Gener-Abril 2006 Gener-Abril 2007 Gener-Abril 2008 Gener-Abril 2009 Gener-Abril 2010 Gener-Abril 2011 Gener-Abril 2012 Gener-Abril 2013 Gener-Abril 2014
Exportacions de l'àrea de Barcelona*
•
El 2013 Barcelona genera el 24,9% de les
exportacions espanyoles d’alt i mitjà-alt
contingut tecnològic sobre Espanya, i el
seu pes dins de les vendes a l’exterior de
la demarcació és als volts del 60% del
total.
•
El sector químic representa més de la
2. B L’economia de Barcelona: Internacionalització de
l’economia (2)
25,6%
9,6% 0,2%
19,0%
Distribució sectorial de les exportacions de l'àrea de Barcelona*
2013 (% s/total)
Química (amb medicaments)
Bens equip i maquinària
Automoció
•
El sector químic representa més de la
quarta part de les vendes a l’exterior de
la província de Barcelona (25,6%) durant
el 2013, seguit dels béns d’equip i
maquinària i de l’automoció (amb el 18,6
i 18,3% del total, respectivament).
•
La major part de les exportacions de l'àrea
de Barcelona (el 60%) es destinen a la
Unió Europea. El 2013 creixen amb
especial intensitat les destinades a països
UE que no pertanyen a l’Eurozona, Àfrica,
Àsia i Amèrica Llatina.
* Dades provisionals
Font: Elaboració del Departament d'Estudis de l'Àrea d'Economia, Empresa i Ocupació de l'Ajuntament de Barcelona a partir de dades del Ministeri d'Economia i Competitivitat.
18,6%
18,3% 8,7%
9,6%
Alimentari
Tèxtil, confecció i calçat
Electrònica de consum
•
El 2013 el valor de les importacions de lesempreses de la província de Barcelona se situa en
52.408,6 M d’euros i disminueix un -4,6% respecte al
2012.
•
La UE (59,6% del total) és el principal proveïdor de l’àrea de Barcelona. Per la seva part, Àsia ja representa més de la cinquena part (21,8%) de lescompres externes.
La balança comercial segueix millorant
2. B L’economia de Barcelona: Internacionalització de
l’economia (3)
80% 85% 90%
Taxa de Cobertura* de l'àrea de Barcelona
•
Encapçalen el rànquing importador el sector químic iels béns d’equip i maquinària industrial (amb un
22,7 i un 18,2% del total, respectivament).
•
La taxa de cobertura de l’àrea de Barcelona creix 3,7 punts percentuals, entre el 2012 i el 2013 i se situa en el 86,4%, el valor més elevat de la sèrie disponible.•
El 2013 les vendes de Catalunya a la resta del món (43,3% del total) superen les dirigides a la restad’Espanya (un 32,7%), seguint la tendència iniciada
l’any 2010. El saldo comercial positiu del Principat amb la resta de l’Estat (+18.614 M€) es manté similar als anys anteriors.
* Quocient Exportacions/ Importacions per un territori i període de temps determinat.
Font: Elaboració del Departament d'Estudis de l'Àrea d'Economia, Empresa i Ocupació de l'Ajuntament de Barcelona a partir de dades del Ministeri d'Economia i Competitivitat.
50% 55% 60% 65% 70% 75%
Barcelona, quarta Smart City d’Europa i sisena ciutat del món en marca global
2. B L’economia de Barcelona: Internacionalització de
l’economia (4)
•
Segons la revista Fast Company, Barcelona se situa en quartlloc entre les deu primeres smart cities d’Europa, només per
darrere de Copenhaguen, Amsterdam i Viena.
•
A més, el Guardian Cities Global Brand Barometer elaborat per Saffron situa Barcelona com la sisena ciutat del món ambmillor marca global per davant de Rio de Janeiro, San
Francisco, Istanbul, Milà o Berlín.
Marca global de ciutats del món l'any 2014
Posició Ciutat Qualificació*
1 Los Angel es 18
2 Nova York 17,7
3 Londres 17,3
4 París 17,2
5 Seül 15,9
6 Barcelona 15,8
7 Rio de Janeiro 15,3
8 San Francisco 15,2
9 Las Vegas 15,2
10 Dubai 14,6
Francisco, Istanbul, Milà o Berlín. 1011 IstanbulDubai 14,614,6
12 Madrid 14,4
13 Xicago 14,3
14 Singapur 14
15 Bangkok 13,6
16 Sidney 13,4
17 Ciutat de Mèxic 13,4
18 Buenos Ai res 13
19 Mumbai 13,3
20 Sao Paulo 12,2
21 Mecca 12
22 Atlanta 11,8
23 Melbourne 11,7
24 Milan 11,4
25 Berlin 11,4
Nota: Puntuació global entre 1 i 20.
Font: Guardian Cities Global Brand Barometer, 2014. Saf fron Brand Consultants.
Ciutats intel·ligents i sostenibles l'any 2013
2012 10 primeres Smart cities a Europa 2013
1 Copenhaguen 1
2 Amsterdam 2
3 Viena 3
8 Barcelona 4
4 París 5
5 Estocolm 6
6 Londres 7
7 Hamburg 8
9 Berlín 9
10 Hèlsinki 10
•
El rànquing Scorecard on Prosperity 2014 -que compara 24 grans ciutats competitives del món-atorga el cinquè lloc a Barcelona com a ciutat atractiva per al treballadors, i el lloc 20è. en el rànquing global de prosperitat.Posicionament internacional de Barcelona (II)
2.B L’economia de Barcelona: Internacionalització de
l’economia (5)
Posició Ciutat
1 París A 0,66
2 Londres A 0,64
3 Toronto A 0,63
4 Calgary A 0,61
5 Barcelona B 0,59
6 Vancouver B 0,57
7 Madrid B 0,55
8 Montreal B 0,54
Atractivitat Laboral
Calificació
Posició Ciutat Minuts
1 Calgary 52,0
2 Oslo 52,0
3 Dallas 53,1
4 Milà 53,4
5 Seattle 55,2
6 Barcelona 56,0
7 Los Angeles 57,2
8 San Francisco 58,3
Temps de trajecte a la feina
•
Així mateix, Barcelona obté la sisena posició entre les àrees metropolitanes punteres del món pel que fa al menor temps de desplaçament a la feina, amb un promig de 56 minuts d’anada i tornada. El mateix rànquing situa Barcelona en els primers llocs en termes d’igualtat.8 Montreal B 0,54
9 Estocolm C 0,54
10 Sydney C 0,54
11 Oslo C 0,53
12 Halifax C 0,52
13 Hong Kong C 0,49
14 Berlín C 0,48
15 Seattle D 0,48
16 Tòquio C 0,48
17 Nova York D 0,48
18 Dallas D 0,45
19 Chicago D 0,44
20 Milà D 0,44
21 Boston D 0,43
22 San Francisco D 0,43
23 Los Angeles D 0,42
24 Xangai D 0,42
Nota: Puntuació entre 0 y 1.
Font: Toronto Board of Trade, Scorecard on Prosperity 2014
8 San Francisco 58,3
9 Boston 58,5
10 Vancouver 60,0
11 Berlín 60,8
12 Chicago 61,9
13 Montreal 62,0
14 Sydney 66,0
15 Toronto 66,0
16 París 67,4
17 Tòquio 69,6
18 Nova York 69,8
19 Estocolm 70,0
20 Londres 74,0
21 Madrid 80,0
22 Xangai 100,8
Font: Toronto Board of Trade, Scorecard on Prosperity 2014
L’aeroport de Barcelona, el millor gran aeroport d’Europa 2014
•
L’Aeroport de Barcelona tanca l’any 2013 amb un volum de passatgers de 35.210.735, xifra que suposa un creixement del 0,2% anual. El primer semestre de 2014 el trànsit de viatgers s’ha incrementat en un 6,8% interanual fins assolir un total de 17.233.632 passatgers. L’aeroport de Barcelona ha estat designat recentment com el millor aeroport d’Europa 2014 en la categoria dels grans aeroports del continent –de més de 25 milions de passatgers- per Airport Council International.•
Entre gener i maig de 2014 es registra un creixement interanual en el tràfic de mercaderies (+7,9%) i en el tràfic de contenidors (+7,4%) al Port de Barcelona, desprès de dos anys de caiguda, mentre que el percentatge de tones embarcades mostra un augment interanual del 6,4%.2.C Infraestructures i espais productius
Indicadors d'activitat al port i l'aeroport de Barcelona
2014
Absoluta En %
Nombre de contenidors Port (TEU) 1.720.383 725.126 49.701 7,4%
Tones mercaderies Port 41.391.199 18.105.042 1.331.552 7,9%
Absoluta En %
Nombre de passatgers Aeroport 35.210.735 17.233.632 1.102.161 6,8%
Tones mercaderies Aeroport* 100.297 50.357 1.587 3,3%
* Milers de tones
Variació interanual 14/13
Font: Elaboració del Departament d'Estudis de l'Àrea d'Economia, Empresa i Ocupació de l'Ajuntament de Barcelona en base a dades del Port i Aeroport de Barcelona
Gener - Maig 14 Variació interanual 14/13
Gener - Juny 14 2013
2.D Turisme (1)
•
El nombre de turistes en hotelsaugmenta el 2013 i assoleix un nou
màxim històric amb 7.571.767 persones. Per la seva part, el nombre de
pernoctacions el 2013 augmenta en més de 500.000 respecte el 2012 i se situa en 16.485.074, la dada més alta de la sèrie històrica.
El turisme assoleix xifres rècord el 2013
7.571.767
2.000.000 3.000.000 4.000.000 5.000.000 6.000.000 7.000.000 8.000.000 9.000.000
Evolució del nombre de turistes a Barcelona 2008-2013
•
Entre gener i maig de 2014 destaca el fort increment interanual de la despesa decompra amb targeta de crèdit dels
turistes (+22,2%) i l’augment de les
pernoctacions en hotels (+5,5%) i dels turistes (+5,4%), mentre que els
passatgers de creuers disminueixen un -7,8%.
•
Catalunya és la primera CA en turisme internacional, amb un pes del 25,6% en relació a Espanya i un +10,4% d’augment interanual els quatre primers mesos de 2014.0 1.000.000 2.000.000
2008 2009 2010 2011 2012 2013
Indicadors sobre el turisme de Barcelona
Gener-Maig 2014
Absoluta En %
Número de turistes 2.988.055 152.495 5,38
Pernoctacions hoteleres 6.357.161 333.327 5,53
Despesa targeta de crèdit (€) 1.331.296.481 242.034.063 22,22
Passatgers creuers 689.877 -58.679 -7,84
Font: Elaboració del Departament d'Estudis de l'Àrea d'Economia, Empresa i Ocupació de l'Ajuntament de Barcelona a partir de dades de Turisme de Barcelona
Variació interanual 14/13 Gener - Maig
•
Segons
l’International
Congress
and
Convention
Assciaciation
(ICCA),
Barcelona és la quarta ciutat del món en
nombre de congressos internacionals
l’any 2013, per darrere de París, Madrid i
Viena, però per sobre de Berlín, Singapur,
Londres i Istanbul.
2.D Turisme (2)
Barcelona, referent internacional del turisme de negocis
Posició Ciutat Congressos
1 París 204
2 Madrid 186
3 Viena 182
4 Barcelona 179
5 Berlín 178
6 Singapur 175
7 Londres 166
Nombre de congressos
internacionals en ciutats del món 2013
Londres i Istanbul.
•
El nombre de congressos internacionals a
la ciutat augmenta un 16,2% respecte 2012
i la manté en el top 5 mundial per setè any
consecutiu.
•
Altres rànquings internacionals destaquen
l’atractivitat
de
Barcelona
per
als
visitants internacionals.
Rànquings internacionals de turisme
Nom del rànquing Concepte Posicionament Barcelona Mastercard Index of Global
Destination Cities 2013
Visitants i despesa del turisme internacional
10ª del món 3ª d'Europa
The European Cities Marketing Benchmarking Report 12/13
Pernoctacions
internacionals 4ª d'Europa
Trip Advisor 2014 Atractiu pels turistes 15ª del món Informe Euromonitor
International 2012
Visitada per turistes internacionals
23ª del món 6ª d'Europa
Font: Informes citats en el quadre.
7 Londres 166
8 Istanbul 146
9 Lisboa 125
10 Seül 125
2.E Ciència i tecnologia
•
Barcelona se situa en cinquena posició europea i onzena mundial en producció científica l’any 2013, segons l’informe anual elaborat per la Universitat Politècnica de Catalunya. D’acord amb XPCAT, les àrees científiques i tecnològiques amb major nombre de publicacions a Barcelona són les de medicina clínica, ciències biològiques, ciències químiques, medicina bàsica i ciències físiques.•
L’any 2012 la intensitat en recerca i desenvolupament (R+D) a Catalunya se situa en l’1,51% del PIB, un valor superior a la mitjana espanyola (1,3%) però inferior al de la UE (2,1%), així com a l’objectiu a assolir segons l’estratègia 2020 (3%). La inversió total en R+D realitzada a Catalunya l’any 2012 ha estat de 2.991M.€, xifra que suposa el tercer descens interanual consecutiu (-3,6%) .La recerca d’excel·lència a l’àrea de Barcelona assoleix reconeixement internacional
Font: UPC-Centre de Política de Sòl i Valoracions. Informe sobre l’evolució de la producció científica 2012 de les principals ciutats del món , elaborat per a l'Informe 2013 de l'Observatori de Barcelona
27
21 21 20
15
17
13
10
11 11
9
7 7 6 6
5 4 5
2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013
Principals ciutats del món pel que fa a la producció científica 2013 (Posicionament de Barcelona)
2.F Mercat laboral (1)
•
Barcelona tanca el mes de maig de 2014 amb 989.020 afiliats al conjunt de règims de la
Seguretat Social, després d’assolir la major variació interanual des de juny de 2007 i la creació
de 21.600 llocs de treball nets respecte al mateix període de 2013.
•
L’increment interanual del conjunt de l’afiliació a Barcelona ciutat (+2,2%) és superior als de
Catalunya i Espanya (+1,8 i +1,6%, respectivament).
La creació neta d’ocupació marca l’inici de la fase de recuperació al mercat laboral
de Barcelona
Afiliació al Règim General i al conjunt de règims de la Seguretat Social a Barcelona
1986-2014
Font: Elaboració del Departament d'Estudis de l'àrea d'Economia, Empresa i Ocupació de l'Ajuntament de Barcelona a partir de dades de l'INSS
842.793 989.020 400.000 500.000 600.000 700.000 800.000 900.000 1.000.000 1.100.000 1.200.000 1 9 8 6 1 9 8 7 1 9 8 8 1 9 8 9 1 9 9 0 1 9 9 1 1 9 9 2 1 9 9 3 1 9 9 4 1 9 9 5 1 9 9 6 1 9 9 7 1 9 9 8 1 9 9 9 2 0 0 0 2 0 0 1 2 0 0 2 2 0 0 3 2 0 0 4 2 0 0 5 2 0 0 6 2 0 0 7 2 0 0 8 2 0 0 9 2 0 1 0 2 0 1 1 2 0 1 2 2 0 1 3 M a ig 2 0 1 4 1986-2014
2.F Mercat laboral (2): Assalariats per sectors econòmics
•
El primer trimestre de 2014 els sectors
serveis
crea
ocupació
(+2,1%),
contrastant amb la tendència que el
sector havia esbossat durant els darrers
anys, mentre que continua la destrucció
neta d’ocupació a construcció i a la
indústria (-5,9 i -2,5%, respectivament).
•
Per branques, generen llocs de treball
Afiliació a la Seguretat Social per activitat econòmica a Barcelona
I trimestre 2014
Activitat econòmica (CCAE 2009) I trim 2014 (%) s/total Variació interanual (%)
TOTAL 829.712 100,00% 1,5
Agricultura, ramaderia i pesca 257 0,03% -8,5
Indústries extractives 28 0,00% -15,2
Indústries manufactureres 56.402 6,80% -2,2
•
Per branques, generen llocs de treball
als serveis a les empreses (+6,4%), les
activitats
immobiliàries
(+4,5%),
l’hostaleria (+4,2%), l’educació (+4,0%), la
informació i les comunicacions (+3,6%) i
l’administració
pública
(+1,8%),
les
activitats artístiques i recreatives, a les
activitats sanitàries i els serveis socials es
mantenen, i en valors absoluts destaca la
pèrdua de més de 1.000 llocs de treball a
la construcció, la indústria manufacturera,
els transports i emmagatzematge i les
activitats financeres (5,9, 2,2, 2,8 i
-2,7%, respectivament).
Indústries manufactureres 56.402 6,80% -2,2
Energia elèctrica i gas 2.244 0,27% -1,5
Aigua, sanejament, residus 8.834 1,06% -4,4
Construcció 22.231 2,68% -5,9
Comerç i reparacions 119.582 14,41% -0,4
Transports i emmagatzematge 36.761 4,43% -2,8
Hostaleria 62.135 7,49% 4,2
Informació i comunicacions 43.898 5,29% 3,6
Activ. Financeres i d'assegurances 37.536 4,52% -2,7
Activitats immobiliàries 10.323 1,24% 4,5
Serveis a les empreses 164.103 19,78% 6,4
Administració pública 76.076 9,17% 1,8
Educació 62.599 7,54% 4,0
Activ. Sanitàries i serveis socials 80.402 9,69% 0,2
Activitats artístiques, recreatives 18.824 2,27% 0,0
Altres serveis 22.500 2,71% -0,8
Llars ocupen personal domèstic 4.643 0,56% -0,9
Organismes extraterritorials 334 0,04% 4,4
2.F Mercat laboral (3): Assalariats als sectors de
coneixement alt
•
El primer trimestre de 2014 més de la meitat dels llocs de treball a la ciutat de Barcelona (el 54,4%) són de coneixement alt i la ciutat és el pol central d’aquestes ocupacions a Catalunya, amb el 44,5% del total.•
L’afiliació en sectors de coneixement alt experimenta l’augment interanual (+2,7%) més4%
Afiliats al règim general de la
Seguretat Social a Barcelona per
intensitat de coneixement
2014*
Indústria d'alt i mitjà nivell
Creix l’ocupació als sectors intensius en coneixement
experimenta l’augment interanual (+2,7%) més
elevat des de 2010 gràcies a l’augment dels serveis intensius en coneixement (+2,9%).
•
Els serveis intensius en coneixement i tecnologia punta experimenten un increment interanual el primer trimestre de 2014 del 3,6%.Creixen els serveis d’informació, cinema i vídeo, i el serveis de tecnologies de la informació (+11,8, +9,9 i +9,5%, respectivament), mentre que perden llocs de treball la ràdio i televisió (-33,2%), les telecomunicacions (-6,5%) i la recerca i desenvolupament (-3,4%).
* Dades del I trimestre, en % de l'afiliació total.
Font: Elaboració del Departament d'Estudis de l'Área d'Economia, Empresa i Ocupació de l'Ajuntament de Barcelona en base a dades del Departament d'Empresa i Ocupació de la Generalitat.
50% 46%
Barcelona compta amb més de 100.000 ocupats a les indústries creatives
2.F Mercat laboral: Sectors creatius
2.F Mercat laboral (4)
•
La taxa d’ocupació a Barcelona se situa en el 64,5% el primer trimestre de 2014 -9punts per sobre de l’espanyola i 0,4 punts més elevada que la de la Unió Europea- i assoleix el segon valor més baix des del 2002. Així mateix, la ciutat perd actius respecte a fa un any, tot i que la taxa d’activitat és del 79,5% -7,4 punts percentuals superior a la europea-.
La taxa d’atur se situa en el 18,9%
Taxes d'activitat, ocupació i atur I trimestre 2014. En %
Taxa d'activitat Taxa d'ocupació Taxa d'atur
Barcelona 79,5 64,5 18,9
Catalunya 78,8 61,3 22,2
Espanya 75,0 55,5 26,1
Unió Europea-28* 72,1 64,3 10,7
* Dada del quart trimestre de 2013
percentuals superior a la europea-.
•
La taxa d’atur EPA a la ciutat (18,9% el primer trimestre) s’ha incrementat en 0,8 punts el darrer any. El valor d’aquestindicador a Barcelona és inferior –en 3,3 i 7,2 punts, respectivament- a les mitjanes catalana (22,2%) i espanyola (26,1%), però supera en 8,2 punts la taxa europea (10,7%).
•
Continua l’elevada incidència de l’atur entre els joves, tot i que la taxa d’atur juvenil a la ciutat (42,7%) és inferior en 6,8 i 12,8 punts percentuals a les catalana i espanyola,respectivament. Font: Elaboració del Departament d'Estudis de l'Àrea d'Economia, Empresa i Ocupació de l'Ajuntament de Barcelona en base a dades de l'Enquesta de Població Activa
4 6 8 10 12 14 16 18 20 22 24 26 28 2 0 0 2 2 0 0 3 2 0 0 4 2 0 0 5 2 0 0 6 2 0 0 7 I 2 0 0 8 II 2 0 0 8 III 2 0 0 8 IV 2 0 0 8 I 2 0 0 9 II 2 0 0 9 III 2 0 0 9 IV 2 0 0 9 I 2 0 1 0 II 2 0 1 0 III 2 0 1 0 IV 2 0 1 0 I 2 0 1 1 II 2 0 1 1 III 2 0 1 1 IV 2 0 1 1 I 2 0 1 2 II 2 0 1 2 III 2 0 1 2 IV 2 0 1 2 I 2 0 1 3 II 2 0 1 3 III 2 0 1 3 IV 2 0 1 3 I 2 0 1 4
Evolució de la taxa d'atur per àmbits territorials
2.F Mercat laboral (5)
•
Barcelona tanca el mes de juny amb 100.943 persones registrades com a aturades a les
oficines del SOC (1.841 menys que el mes anterior, un -1,8%), el que suposa la xifra d’aturats
més baixa des de desembre de 2010 tot i representar un descens mensual menys favorable
que el registrat al juny de 2013 (-3,2%).
•
En termes interanuals, la reducció de l’atur a Barcelona -6.970 aturats menys- (-6,5%) és
lleugerament inferior a les que presenten la província i a Catalunya (amb registres del 7,8 i
-L’atur registrat a Barcelona es redueix en termes interanuals
lleugerament inferior a les que presenten la província i a Catalunya (amb registres del 7,8 i
-7,6%, respectivament) i molt similar a la del conjunt d’Espanya (-6,6%). Catalunya és la
Comunitat Autònoma que registra una major reducció d’aquest indicador en termes absoluts
(-47.074 persones) respecte a juny de 2013.
•
El nombre de contractes signats a Barcelona durant el 2013 va assolir la xifra de 785.624, la
més alta des del 2008.
•
La contractació acumulada en el primer semestre de 2014 s’ha incrementat en termes
2.F Mercat laboral (6): Perfil de l’aturat a Barcelona
•
Els
treballadors
dels
serveis
(21,6%), sense qualificar (19,1%) i
administratius
(16,7%)
són
els
col·lectius amb més persones a
l’atur i conjuntament representen més
de la meitat dels aturats (57,5%).
•
Totes les ocupacions mostren un descens de l’atur registrat a la ciutat
Atur registrat per grups d'ocupació Maig 2014
Activitat econòmica (CCAE 2009) Atur registrat (%) s/total Variació interanual (%)
TOTAL 102.784 100,0 -7,8
•
Tots els grups d’ocupació a la ciutat
registren
un
descens
de
l’atur
respecte a maig de 2013, essent els
dels
tècnics
científics,
els
dels
treballadors qualificats, els tècnics
professionals de suport, els operaris
de maquinària i els administratius els
que experimenten les disminucions
interanuals de l’atur més accentuades
(-12,9, -11,9, -8,6,
-8,1, i -7,9%,
respectivament).
TOTAL 102.784 100,0 -7,8
Directius 3.472 3,4 -6,0
Tècnics/Científics 12.037 11,7 -12,9
Tècnics/Professionals de suport 12.449 12,1 -8,6
Administratius 17.210 16,7 -7,9
Serveis 22.251 21,6 -3,7
Agricultura/Pesca 513 0,5 2,2
Treballadors qualificats 10.847 10,6 -11,9
Operaris maquinària 4.345 4,2 -8,1
Treballadors sense qualificar 19.66021 19,1 -6,2
2.F Mercat laboral (7): Atur registrat per sectors
•
El maig de 2014 destaca el
descens interanual de l’atur a
la majoria de sectors, amb
reduccions
especialment
acusades a l’energia elèctrica
i gas (-28%), l’Administració
Pública (-22%), la construcció
Atur registrat per sectors econòmics Maig 2014
Activitat econòmica (CCAE 2009) Atur registrat (%) s/total Variació interanual (%)
TOTAL 102.784 100,00 -7,78
Agricultura, ramaderia i pesca 487 0,47 -4,51
Indústries extractives 38 0,04 -19,15
Indústries manufactureres 8.870 8,6 -11,27 Energia elèctrica i gas 177 0,17 -28,05
Pública (-22%), la construcció
(-16%),
la
informació
i
comunicacions
(-15,7%),
el
transport i emmagatzematge
(-12,3%) i els altres serveis i
indústria manufacturera (-11,5 i
-11,3%, respectivament).
•
El nombre d’aturats augmenta
a les llars que ocupen personal
domèstic
i
a
les
activitats
financeres
(+37,4
i
+17,2%,
respectivament).
Energia elèctrica i gas 177 0,17 -28,05 Aigua, sanejament, residus 717 0,70 -3,37
Construcció 9.998 9,73 -16,00
Comerç i reparacions 16.925 16,47 -6,46 Transports i emmagatzematge 3.416 3,32 -12,32
Hostaleria 10.051 9,78 -2,51
Informació i comunicacions 3.662 3,56 -15,68 Activ. Financeres i d'assegurances 1.844 1,79 17,15 Activitats immobiliàries 1.106 1,08 -1,69 Serveis a les empreses 24.876 24,20 -7,85 Administració pública 1.086 1,06 -22,09
Educació 3.305 3,22 -10,17
Activ. Sanitàries i serveis socials 4.906 4,77 -3,41 Activitats artístiques, recreatives 2.067 2,01 -8,05
Altres serveis 3.729 3,63 -11,47
Llars ocupen personal domèstic 1.658 1,61 37,37 Organismes extraterritorials 35 0,03 -10,26 Sense ocupació anterior 3.831 3,73 0,55
2.F Mercat laboral (8): Perfil de l’aturat a Barcelona
•
El perfil mig de la persona aturada a
Barcelona el maig de 2014 correspon al
d’una dona de 45 anys o més, amb
estudis
generals,
procedent
dels
serveis a les empreses, el comerç,
l’hostaleria o la construcció.
Continua el descens de la població estrangera aturada i s’estabilitza l’atur
registrat entre els majors de 45 anys
PERFIL DE L'ATUR REGISTRAT A BARCELONA
MAIG 2014
Nombre % sobre Total
Total aturats 102.784 - IIIIIIIIIII -7,8
Estrangers: 19.006 18,5 IIIIIIIIIIIIIIIIIII -13,9
Sexe:
Homes 51.332 49,9 IIIIIIIIIIII -9,1 Dones 51.452 50,1 IIIIIIIII -6,5
Variació interanual (%)
•
Per trams d’edat, l’atur s’estabilitza
entre els majors de 45 anys per
primera vegada en la sèrie històrica i
aquest col.lectiu ja representa el 50%
de l’atur de la ciutat.
•
La població estrangera aturada es
redueix en un -13,9% el darrer any,
degut al fenomen del retorn als països
d’origen.
Edat:
<25 anys 4.970 4,8 IIIIIIIIIIIIIIIIII -13,1 25-29 anys 8.028 7,8 IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII -17,0 30-45 anys 38.189 37,2 IIIIIIIIIIIIIIIIIII -13,7 >45 anys 51.597 50,2 -0,4
Estudis:
Primaris o sense 6.843 6,7 IIIIIIIIIIII -8,8 Educació general 62.531 60,8 IIIIIIIII -6,9 FP-Tècnics 17.022 16,6 IIIIIIIIIII -8,2 Universitaris 16.388 15,9 IIIIIIIIIIIIII -10,2
Durada:
Fins a 6 mesos 39.076 38,0 IIIIIIIIIIIIIIIIIIII -14,6 De 6 a 12 mesos 18.339 17,8 IIIIIIIIIIIIIIIIII -13,0 Més de 12 mesos 45.369 44,1 1,8 II
Perceptors (%): 53,87% -2,23 p.p.
2.F Mercat laboral (9): Durada de l'atur
•
El percentatge d’aturats perceptors d’algun tipus de prestació o subsidi es redueix de
manera continuada a Barcelona des del març de 2010, i el maig de 2014 és del 53,9%.
Aquesta evolució està relacionada amb l’increment del pes de l’atur de llarga durada, que
ja representa el 44,1% del total.
El repte de l’atur de llarga durada
45.369 45000
50000
Aturats registrats de llarga durada* a Barcelona
* Més d'un any
Nota: del 2007 al 2013 dada del desembre, 2014 dada de maig.
Font: Elaboració del Departament d'Estudis de l'Àrea d'Economia, Empresa i Ocupació en base a dades del Departament d'Estadística de l’Ajuntament de Barcelona
16304
17798
26.801
34.420
36.899
42.783 45.483
0 5000 10000 15000 20000 25000 30000 35000 40000 45000
2.F Mercat laboral (10): Contractació
•
El pes de la contractació indefinida ha evolucionat positivament durant el primer semestre de
2014, tot i que es troba lluny del valor que va assolir durant els anys precedents a la crisi (al
voltant del 17%).
•
La contractació indefinida acumulada a la ciutat registra un increment interanual més
elevat a la ciutat (+19,7% ) que a Catalunya (17,9%) i Espanya (15,2%), i el pes dels
contractes indefinits sobre la contractació total es manté més elevat a Barcelona i Catalunya
(12,7% i 12,3%, respectivament) que a nivell estatal (8,4%).
Contractació indefinida
Font: Elaboració del Departament d'Estudis de l'Àrea d'Economia, Empresa i Ocupació en base a dades del Departament d'Estadística de l’Ajuntament de Barcelona i l'INE.
16,5 17,1 16,3
13,0
11,9
10,8
14,4
11,0
12,7
0 2 4 6 8 10 12 14 16 18
2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014IS
2.G Proximitat i cohesió social (1): Comerç i mercats
Barcelona, entre les 10 destinacions europees més atractives per establir-hi
empreses de comerç al detall
Posició Ciutat Índex global
1 Londres 235
2 París 217
3 Moscou 196
4 Milà 174
Atractiu de les ciutats
europees per als retailers
internacionals, 2012
Comerç a Barcelona
Var. Interanual 13/14 (% )
Nombre d'empreses 15.841 0,3%
Llocs de treball 138.407 -0,2%
Alimentació
Comerç (I tr. 2014)
Mercats municipals 39
•
Amb 15.841 empreses i 138.407 ocupats, el comerç és una de les branques amb més pes
dins de l’estructura econòmica de Barcelona i representa el 22,5% de les empreses i el 14,7%
dels treballadors.
•
Barcelona se situa entre les 10 destinacions europees més atractives per establir-hi
empreses de comerç al detall segons l’últim rànquing elaborat per Jones Lang Lasalle el 2013.
5 Madrid 168
6 Roma 151
7 Munic 146
8 St. Petersburg 142
9 Praga 140
10 Barcelona 138
Font: Jones Lang LaSalle Cross Border Retailer Index, Destination Europe 2013.
Alimentació Especials
Nombre establiments Superfície total Facturació*
*Mitjana de vendes per mes i establiment. 2010
Font: INSS i Departament d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona
2.785 208.465 m2 22.658,00 €
2.G Proximitat i cohesió social (2): Atur per districtes i barris
L’atur registrat es redueix a tots els districtes el darrer any
Atur registrat per barris, maig de 2014 % aturats/població 16-64 anys
Font: Elaboració del Departament d'Estudis de l'Àrea d'Economia, Empresa i Ocupació de l'Ajuntament de Barcelona en base a dades del Departament d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona
•
El maig de 2014 l’atur registrat assoleix descensos interanuals a tots els districtes de la ciutat..2.G Proximitat i cohesió social (3): Distribució de la Renda
Familiar Bruta disponible per càpita
La crisi econòmica redueix el pes de les rendes mitjanes a la ciutat
•
A
Barcelona
el
2012
predomina la població amb
rendes mitjanes (43,6% del
total), tot i que el seu pes
s’ha reduït en 14,9 p.p. des
Distribució de la població segons nivell de la RFD (2007-2012)
20,3% 22,9%
14,2% 18,1% 13,9% 13,1%
12,2% 9,4% 9,5% 8,0% 8,0% 8,8%
7,5% 7,7% 7,7% 7,8% 7,8% 7,9%
60% 70% 80% 90% 100%
Molt alta Alta
s’ha reduït en 14,9 p.p. des
de 2007.
•
Amb la crisi econòmica es
detecta un desplaçament de
la població cap els estrats
mitjà-baix i baix, a costa de
l’estrat mitjà-alt, que minva
de forma progressiva.
Font: Barcelona Economia, Gabinet Tècnic de Programació, Ajuntament de Barcelona
4,1% 7,8% 9,7% 12,1% 7,4%
14,9%
17,6% 16,0%
18,8%
25,7%
29,9%
24,8%
38,2% 36,1%
40,1% 28,3%
33,0% 30,5%
0% 10% 20% 30% 40% 50% 60%
2007 2008 2009 2010 2011 2012
Alta
Mitjana-alta Mitjana-baixa Baixa
2.H Previsions 2014-2015
•
Les perspectives econòmiques pel 2014 i 2015 són positives, ja que es preveu que el PIB català
creixi al voltant de l’1,4 i 2,1%, respectivament, nivells superiors als del PIB espanyol.
•
Aquesta evolució global favorable vindria impulsada per la recuperació del consum privat,
juntament amb la inversió -després d’anys de descens durant la crisi- i el sector exterior.
•
Segons els experts, es descarta el risc de deflació -amb un increment moderat de l’IPC- i al mercat
de treball es preveu que continuï la creació neta d’ocupació, però amb un descens moderat de la
taxa d’atur tant a Catalunya com a Espanya.
La recuperació guanya força
Font: Informe de conjuntura econòmica de Catalunya de la Cambra de Comerç de Barcelona (Juny 2014). 1,4 1,4 -1,9 1,6 5,6 6,1 2,1 1,9 -1,7 2,4 5,8 5,1 -3 -2 -1 0 1 2 3 4 5 6 7
PIB Consum de les llars
Consum públic FBCF Exportacions Importacions
V a ri a ci ó in te ra n u a l ( % )
Previsions econòmiques per a Catalunya
2014 2015
Nota: Dades corresponents al consens de previsions de diferents institucions. Font: Panell de previsions de l'economia espanyola de FUNCAS (Juliol 2014).
1,2 1,5 -0,9 0,5 5,2 4,6 0,3 1,9 1,6 -0,5 2,9 5,7 4,8 0,9 -2 -1 0 1 2 3 4 5 6 7
PIB Consum de les llars
Consum públic FBCF Exportacions Importacions IPC
V a ri a ci ó in te ra n u a l ( % )
Previsions econòmiques per a Espanya
3. Indicadors econòmico-financers de l’Ajuntament (1)
Indicadors econòmico-financers de l'Ajuntament de Barcelona
Indicadors pressupostaris 2011 2012 2013 2014e Var. 14e/13 Var. 13/12 Var. 12/11
Ingressos corrents 1.884.171 2.235.491 2.357.271 2.423.065 2,8% 5,4% 18,6% Despeses corrents 1.788.380 1.807.697 1.889.764 1.899.831 0,5% 4,5% 1,1%
Estalvi brut 95.791 427.794 467.507 523.234 11,9% 9,3% 346,6%
% Estlavi brut s/ingressos corrents 5,1% 19,1% 19,8% 21,6% 8,9% 3,6% 276,4%
Ingressos no financers 1.996.670 2.261.079 2.384.936 2.446.544 2,6% 5,5% 13,2% Despeses no financeres 2.394.973 2.200.999 2.245.651 2.432.826 8,3% 2,0% -8,1%
Capacitat (Necessitat) de Finançament -398.303 60.080 139.285 13.718 % CNF s/ Ingressos no financers -19,9% 2,7% 5,8% 0,6%
Millora progressiva d’indicadors
Font: Direcció de Finançament de l’Ajuntament de Barcelona
% CNF s/ Ingressos no financers -19,9% 2,7% 5,8% 0,6% Ajustos Comptabilitat Nacional -466.409 -57.559 -147.117
Endeutament (a 31/12) 2011 2012 2013 30/06/2014 Var. 14e/13 Var. 13/12 Var. 12/11
Ajuntament de Barcelona 1.090.101 1.165.101 1.101.376 1.004.526 -8,8% -5,5% 6,9%
% Endeutament s/ ingressos corrents 57,9% 52,1% 46,7% 41,5% -11,3% -10,4% -9,9%
Endeutament Consolidat d'acord Protocol Dèficit Excessiu (PDE)(1) 1.090.101 1.165.101 1.101.376 1.004.526 -8,8% -5,5% 6,9% Endeutament Consolidat d'acord Carta Municipal(2) 1.346.790 1.401.032 1.326.050 1.226.293 -7,5% -5,4% 4,0%
(1) Inclou els ens considerats Administració Pública de l'Ajuntament de Barcelona (criteris SEC'95) (2) Inclou Ajuntament, OOAA, EPE's i Societats Mercatantils amb participació superior al 50%
Qualificacions crediticies sep-12 mar-13 nov-13 Actual Espanya
Standard&Poor's (ICL)* 'aa' 'aa' 'aa' 'aa'
Standard&Poor's BBB+ (-) BBB- (-) BBB- (-) BBB (st) BBB (st)
Fitch BBB (-) BBB (-) BBB (st) BBB+ (st) BBB+ (st)
Moody's En revisió Baa3 (-) Baa3 (-) Baa2 (+) Baa2 (+)
Nota: (Perspectiva)
3. Indicadors econòmico-financers de l’Ajuntament (2)
29,1
30,8 29,1 29,5
35,0 40,0 45,0 50,0
Promig de dies de pagament per número de documents
Any 2014
Es manté el compromís de pagament a 30 dies
Font: Tresoreria de l’Ajuntament de Barcelona.
29,1
22,5
25,6 25,3 25,6 29,1 29,5 28,4
27,9 27,4 27,2
15,0 20,0 25,0 30,0
Gener Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setembre Octubre Novembre Desembre
